Declaració Universal dels2 Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”.

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministres bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i en base als resultats observats en aquest informe es recomana:

• Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
• Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
• Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
• Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidencia la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que possin a les persones al davant del interesos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega’l a Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica.

Presentació de l’informe “Injusticia ambiental en Tarragona: Un análisis de conflictos y resistencias en el territorio”

El grup de voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres Tarragona (ESF), amb la col·laboració de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT URV) presentarà l’informe “INJUSTICIA AMBIENTAL EN TARRAGONA: UN ANÁLISIS DE CONFLICTOS Y RESISTENCIAS EN EL TERRITORIO“. En aquesta sessió, dues de les tres autores de l’informe, Isabel Vilaseca i Alejandra Durán, ens aproparan les conclusions.

A més, s’acompanyarà la presentació amb la projecció del documental “Un país dempeus” de Mariela Acja i Jordi Oriala.

L’acte clourà amb un espai de diàleg i discussió sobre les conclusions presentades, en el qual s’engresca especialment poder comptar amb la presència i participació de les entitats que heu estat involucrades als conflictes analitzats.

L’acte se celebrarà el divendres 30 de novembre a la Sala de Juntes del Campus Catalunya (18.30 h).

Per aquest motiu, us convidem emfàticament a assistir-hi!

Facebook: https://www.facebook.com/events/799950033682311/

“No tenemos miedo” recull part de la lluita contra la mineria a El Salvador, que va portar com a resultat la prohibició d’aquest tipus d’indústria a tot el país.

El pròxim dimarts 18 de desembre de 2018 de 18 a 21 h presentem a Can Batlló el documental amb la presència de Salvador Recinos, ambientalista, defensor de drets humans i membre de la Unitat Ecològica Salvadorenca, que ens explicarà de primera mà com ha estat aquesta lluita.

El documental narra la lluita de les comunitats del nord d’El Salvador, Centreamèrica, contra els projectes miners que buscaven autoritzacions per a l’explotació. La història avança des de l’experiència de Vidalina, lideresa comunitària, qui des dels seus inicis es va oposar i i va viure l’aprovació de l’única Llei que prohibeix la mineria en qualsevol expressió a escala mundial.

Us hi esperem!

En aquesta sessió, organitzada pel grup Tarragona d’ESF amb la col·laboració de AAEDAT, es projectarà el documental que trenca el tabú sobre la violència sexual i l’avortament clandestí a l’Equador “LAS MUJERES DECIDEN”.

La projecció del documental s’emmarca en les activitats de commemoració del 25 de novembre, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona” i tindrem l’honor de comptar amb la presència de la directora del documental, Xiana Yago.

Xiana Yago es llicencià en medicina a Barcelona i en 2009 es muda a Berlín, on treballa a temps parcial com a metgessa i com a ajudant de direcció. En el 2012 va realitzar un Màster en Guió per a Cinema i TV a la Universitat Carlos III a Madrid.

El seu llargmetratge “Las mujeres deciden” ha estat premiat amb el fons de producció documental (2013) i de distribució (2016) del Consell Nacional de Cinema de l’Equador. A més, ha rebut el guardó al Millor Documental Internacional a Telling Tales Festival de Manchester (2017) i al Millor Muntatge en el Wales International Documentary Festival (2017), i va ser l’únic documental equatorià preseleccionat als premis Fènix de cinema iberoamericà (2017).

Dilluns 26 de novembre a les 19:00 h a la sala de Vistes de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona!

Per aquests motius i per molts d’altres que puguis trobar-hi, us hi esperem.

La campanya Som Aigua i la companyia teatral Matito van estrenar l’espectacle de titelles “Matito i la gota d’aigua” el passat 20 d’octubre a Vilanova i la Geltrú. A partir d’aquesta obra, es posen sobre la taula qüestions importants com són la situació de l’aigua al món, la mercantilització d’aquest recurs i la sostenibilitat. 

A través del teatre de titelles, la interpretació i la música en directe, es narra la història d’en Matito. El protagonista viu en un poble on hi té una olivera a prop del riu. Malgrat el mal estat progressiu de l’aigua del riu, un empresari vol comprar la olivera al Matito per substituir-la per una roda que extregui tota l’aigua del riu amb l’objectiu de vendre-la. Així, el Matito i la resta de personatges hauran de decidir si vendre-la o treballar per una nova cultura de l’aigua.

Aquest espectacle s’emmarca a dins de la campanya Som Aigua, en què es proporcionen eines per tal de millorar les capacitats dels governs locals, transversalitzar la política de cooperació al desenvolupament, posar en valor el paper dels municipis en la prestació dels serveis d’aigua i potenciar la feina de la societat civil. Es tracta d’una producció de Matito per la campanya ” Som aigua” promoguda per “Enginyeria Sense Fronteres.”

Presentem l’obra de teatre L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor”

“Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua però tot va canviar quan em vaig quedar a l’atur…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pilar de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

El pròxim divendres 30 de novembre estrenem l’espectacle L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor” creat juntament amb la companyia de teatre Xucrut Teatre i en col·laboració amb l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica) que s’enmarca dins la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques” del grup d’energia i extractives d’Enginyeria Sense Fronteres.

L’obra tracta, des d’una perspectiva ecofeminista, el fet que un 10% de la població catalana pateix pobresa energètica i com d’aquestes, les dones son les més perjudicades, tal i com hem hem anat recollint en els estudis ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat i en L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere.

L’espectacle, creat a través de l’art i amb una metodologia innovadora, te una durada de 40 minuts aproximadament que donen pas a un debat/fórum obert amb el públic per tal de compartir i reflexionar sobre la temàtica.

La salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

El pròxim 14 de desembre a les 218, presentarem a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, 08014 Barcelona), el tercer informe que hem realitzat conjuntament la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Aquest informe s’emmarca dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona” i pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministraments bàsics.

Davant la falta d’estudis oficials sobre aquesta problemàtica, hem realitzat l’informe utilitzant com a població d’estudi els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració subministrat cara a cara per persones voluntàries cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes sobre aspectes demogràfics i econòmics, preguntes sobre el seu habitatge i la problemàtica associada, sobre l’ús de subministraments i problemes associats sobre la mateixa salut i la salut d’un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollit aleatòriament.

Us hi esperem!

El relator especial de l’ONU sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament es reuneix amb Aigua és Vida i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica

El relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS) ha tingut la gran atenció d’atendre els moviments socials de l’aigua durant la seva estància a Barcelona. Representants d’Aigua és Vida i de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres han mantingut una molt cordial reunió de treball amb Léo Heller. La reunió ha tingut lloc a la seu de GWOPA (Global Water Operators Partnership Alliance), una aliança que pertany a l’Agència d’ONU-Habitat. Els moviments per l’aigua han traslladat al relator la preocupació del moviment català de l’aigua sobre les grans dificultats de realitzar avenços en l’acompliment del DHAS, i l’actuació abusiva a Catalunya de les companyies privades de gestió de l’aigua, gairebé monopolitzades en la seva totalitat per la multinacional AGBAR-SUEZ.

A la reunió se li ha explicat la situació de Catalunya on fa anys que ha començat una constant onada de remunicipalitzacions que ja suma 17 municipis, en resposta a una situació anòmala on el 80% de la població és abastida per una gestió privada. En concret se li ha explicat el cas de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, on opera l’empresa mixta Aigües de Barcelona, amb Agbar-Suez com a principal accionista privat, i que representa el modus operandi de la gestió privada a Catalunya.

La gestió de l’aigua com a negoci ha tingut un impacte directe en l’assoliment del DHAS i en les seves 5 dimensions: disponibilitat, accessibilitat (física i econòmica), assequibilitat, qualitat i acceptabilitat. En particular, entre els anys 2008 i 2015, la tarifa de l’aigua va pujar un 61,45% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mentre que, paral·lelament, es tallava el subministrament a 75.000 famílies en situació de vulnerabilitat. A més a més, un 56% dels costos de la tarifa corresponen a conceptes que no estan directament relacionats amb el servei de l’aigua. Tot això té impactes greus i directes en garantitzar l’assequibilitat del DHAS.

Tot i que els talls d’aigua s’han reduït considerablement gràcies a l’aprovació de la llei 24/2015 impulsada per la societat civil, l’endeutament de les famílies segueix augmentant. Sabem que l’any 2015 hi havia més de 16.000 factures ajornades al municipi de Barcelona. Mentrestant, durant aquest període, els beneficis anuals de l’empresa van augmentar i, encara avui, aquesta es nega a la condonació del deute de les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquests fets no fan més que demostrar que es continua sense garantir efectivament el DHAS i que els drets fonamentals de les persones a una vida digna són la última de les prioritats d’aquesta multinacional.

A més, l’Aliança Contra la Pobresa energètica ha explicat com l’empresa Aigües de Barcelona va denunciar i intentar portar a judici a 3 activistes del moviment, inclosa la seva portaveu, per una acció que va tenir lloc el passat mes de febrer. L’acció tenia com a objectiu demanar la condonació del deute acumulat per l’impagament de factures d’aigua de famílies en situació de vulnerabilitat que portaven mesos reclamant a l’empresa i no havien rebut resposta. Deu dies després d’aquesta acció, la companyia va acabar acceptant gairebé el 100% de les nostres demandes i va condonar pràcticament la totalitat del deute de milers de famílies a la ciutat de Barcelona i alguns municipis de l’entorn. Tot i això, l’empresa va denunciar i intentar portar a judici a tres dels seus integrants per l’acció que es va dur a terme aquell dia. Actualment l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i AGBAR-SUEZ es troben en procés de mediació. Tot i que el procés penal està suspès, l’empresa encara no ha retirat la denúncia.

Per últim, s’han explicat els atacs a la democràcia viscuts a Barcelona arran de la Iniciativa Ciutadana per l’Aigua Pública i Democràtica que impulsava una consulta per demanar a les veïnes de Barcelona si volen una gestió pública i democràtica de l’aigua. Aquesta iniciativa ha fet que Agbar-Suez hagi iniciat una ofensiva contra la democràcia similar a la que hem vist a ciutats que han decidit remunicipalitzar, com Terrassa o Valladolid. Una ofensiva judicial, amb 14 recursos judicials interposats per l’empresa i pels seus lobbies afins en contra de la iniciativa i, fins i tot, del reglament de participació de l’Ajuntament de Barcelona. L’empresa també ha impulsat una ofensiva publicitària, mitjançant una campanya durant els quatre primers mesos de 2018 i que quasi iguala la despesa total de 2017. Cal destacar que la principal despesa d’aquesta campanya publicitària es basa en la manipulació i instrumentalització de les veïnes de la ciutat per condicionar la opinió ciutadana i defensar els seus interessos comercials. Per últim, també li hem traslladat al relator la darrera ofensiva que hem viscut, basada en la infiltració de detectius privats a les nostres reunions i assemblees.

El relator especial sobre el DHAS ha atès amb molta atenció i cordialitat als moviments de l’aigua de Catalunya. Aigua és Vida, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres valora molt positivament l’atenció que Léo Heller ha tingut amb els moviments socials de l’aigua de Catalunya. Agraïm la seva predisposició a mantenir un canal d’intercanvi d’informació.

Les mesures clau d’habitatge impugnades de la Llei 24/2015 tornaran a ser vigents a Catalunya

Dimarts 30 d’octubre de 2018

Avui dimarts 30 d’octubre el Govern de la Generalitat i Govern de l’Estat signen l’acord per retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra part dels articles impugnats de la Llei 24/2015. Aquesta important fita que anunciem ha estat possible gràcies a les famílies que cada dia estan a peu de carrer aturant desnonaments, a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però recordem quan ens donen força per seguir batallant, a les 150.000 persones que van signar per aturar els desnonaments a Catalunya i a totes les entitats que ens han donat suport en el camí de fer possible l’impossible.

Per fi podem dir amb orgull que hem recuperat la part d’habitatge de la Llei contra els desnonaments i la pobresa energètica que el PP, obeint a la banca, va impugnar el maig del 2016. Després de recollir 150.000 signatures amb una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) el 2015  i aconseguir que al Parlament de Catalunya l’aprovés per unanimitat , el Partit Popular va posar un recurs a la llei que aturava els desnonaments i donava eines per a ampliar el parc d’habitatge social als municipis.

Sabem que la banca donava per sentenciada i enterrada la Llei. Però l’esperança i la solidaritat han guanyat de nou la partida. La força que va fer possible la seva aprovació amb un suport social aclaparador i per unanimitat al Parlament i la defensa incansable al carrer que va salvar la part de pobresa energètica del recurs del PP, ha funcionat de nou i ha possibilitat contra tot pronòstic recuperar-la després de la caiguda del PP del Govern de l’Estat.

Després de lluitar contra l’ignominiós recurs del PP, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 vam exigir valentia i coherència als nous governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat per recuperar una eina que funcionava i donava solucions a milers de famílies a Catalunya. Ho vam fer des de la urgència que demana aturar d’una vegada per totes l’emergència habitacional: la situació ingovernable de desnonaments executats a Catalunya – 61 desnonaments diaris liderant el rànquing de la vergonya -, i el col·lapse de les meses d’emergència amb unes 2000 famílies en llista d’espera. No hi havia excuses per recuperar la llei i garantir el dret a l’habitatge. Des del juliol hem estat treballant per recuperar la llei més garantista en matèria d’habitatge: hauria hagut de ser molt més senzill en tractar-se d’un compromís que va assumir el PSOE quan va ser impugnada i en haver estat aprovada per unanimitat al Parlament. Però ha estat l’esperança i la solidaritat qui ha guanyat el pols als especuladors que viuen de fer negoci amb els drets fonamentals.

Els efectes concrets sobre la vida de les persones són molt importants: fem públic un resum i en els propers dies difondrem el detall de les eines de les quals disposarà la ciutadania, entitats socials i Ajuntaments per a defensar el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics:

• 1. Després que divendres el Consell de Ministres ho ratifiqui i comuniqui al Tribunal Constitucional perquè tanqui el procediment, recuperarem dues eines fonamentals per acabar amb els desnonaments i augmentar els habitatges de lloguer social:

• Oferta de lloguer social obligatori per garantir un habitatge en desnonaments d’hipoteca i de lloguer de grans propietaris (article 5, apartats 1-2-3-4 i 9): pels desnonaments en curs i pels nous procediments, no fer l’oferta de lloguer o no respectar els preus socials que marca la Llei comporta multes de 90.000 euros.

• Cessió obligatòria d’habitatges buits de bancs i fons voltor a les administracions per a lloguer social (article 7): la Generalitat i els Ajuntaments poden usar aquesta eina recuperada. Les llistes d’espera a les meses d’emergències s’han d’acabar amb immediatesa.

• 2. Les mesures contra el sobreendeutament es recuperen amb caràcter extrajudicial i de mediació entre la banca i les deutores, perquè els dos governs han acordat recuperar els articles de la Llei 4/2016, que són menys vinculants i efectius. La PAH seguirà exigint dació en pagament i cancel·lació de deutes als bancs i al Congrés amb la #LeyViviendaPAH.

• 3. L’obligació de reallotjament per part de les administracions i ajuts pels desnonaments de petits propietaris (article 5.6) no va ser impugnat i segueix vigent, amb la diferència que ara tenim la cessió obligatòria per obtenir els habitatges socials que es necessiten.

• 4. Les mesures contra la pobresa energètica i els talls les vam salvar del recurs i mai no han deixat d’estar vigents (article 6): per això tota família vulnerable té garantits els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. És imprescindible que se signin els convenis i que les empreses subministradores assumeixin els deutes de les famílies vulnerables, a càrrec dels seus ingents beneficis.

Avui podem dir que hem aconseguit allò que ens deien que era impossible. A partir d’avui seguirem vigilants per tal que es compleixin i s’apliquin al 100% les lleis socials nascudes al carrer. Avui hem pujat definitivament un graó en l’escala de la conquesta dels drets socials, que no baixarem mai més.

Ara més que mai exigirem que es compleixi la Llei fins a l’última coma. Avisem a la banca, fons voltors i elèctriques que no tolerarem cap intent més d’eludir les seves responsabilitats. Estarem vigilants i denunciarem qualsevol intent de fer-ho. També vetllarem  perquè les Administracions públiques apliquin amb fermesa totes les mesures per protegir el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics de tota la població, en especial de les persones més vulnerables. Qui no ho faci ens tindrà al davant.

Una vegada més hem demostrat que sí, que es pot. Ara toca passar pàgina als desnonaments i als talls de subministraments a Catalunya, sense excuses!  Seguirem exigint tots els canvis que falten (augmentar el parc públic al 15%, modificar la Llei d’arrendaments, etc.) per aconseguir recuperar el nostre dret a l’habitatge!

Gràcies a totes! Ens veiem als carrers i el diumenge 11 de novembre a Barcelona per celebrar-ho plegades!