El Manual para el estudio de la fertilidad de suelos agrícolas també és una eina enfocada a facilitar l’espai d’enfortiment i empoderament dels camperols i camperoles però, en aquest cas, entorn de la fertilitat i ús del sòl agrícola. Tot això a través de la presa, preservació i anàlisi de mostres de sòl, de la interpretació dels resultats i la presentació d’algunes alternatives per a l’ús del sòl, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat dels sòls i la naturalesa i de millorar les condicions socioeconòmiques i ambientals de la població de la província d’Orellana.

Aquest manual és fruit del treball de l’equip tècnic del Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO) i de les voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en el marc del projecte “Promoción de la gestión comunitaria para una agua segura en el sector rural de Orellana (Ecuador)”.

El Manual de monitoreo comunitario de la calidad del agua con bioindicadores és una eina enfocada a facilitar l’espai d’enfortiment i empoderament dels camperols i camperoles en el control i monitoratge dels cossos hídrics de la província d’Orellana, a través de l’execució de monitoratges biològics comunitaris i el foment de les aliances entre el públic i el comunitari, sent corresponsables, com a titulars de drets, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat a l’aigua, la naturalesa i la vida.

A més, cal destacar que aquest treball és l’evolució d’una investigació científica feta durant el 2016 i consistent en una Guia de macroinvertebrados bentónicos de la provincia de orellana, treball també fet en conjunt entre les voluntàries d’ESF i el GADPO.

Aquest manual és fruit del treball de l’equip tècnic del Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO) i de les voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en el marc del projecte “Promoción de la gestión comunitaria para una agua segura en el sector rural de Orellana (Ecuador)”.

Volem celebrar la diada de Sant Jordi compartint amb vosaltres aquesta il·lustració que hem treballat amb la Berta Makovski.

Bona diada de Sant Jordi! ??

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi i, per tant, dia del llibre i la rosa, volem compartir amb vosaltres 2 publicacions del nostre treball a la província d’Orellana (Equador): el Manual de monitoreo comunitario de la calidad del agua con bioindicadores i el Manual para el estudio de la fertilidad de suelos agrícolas.

Aquests manuals són fruit del treball de l’equip tècnic del Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO) i de les voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en el marc del projecte “Promoción de la gestión comunitaria para una agua segura en el sector rural de Orellana (Ecuador)”.

El primer, el Manual de monitoreo comunitario de la calidad del agua con bioindicadores és una eina enfocada a facilitar l’espai d’enfortiment i empoderament dels camperols i camperoles en el control i monitoratge dels cossos hídrics de la província d’Orellana, a través de l’execució de monitoratges biològics comunitaris i el foment de les aliances entre el públic i el comunitari, sent corresponsables, com a titulars de drets, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat a l’aigua, la naturalesa i la vida.

A més, cal destacar que aquest treball és l’evolució d’una investigació científica feta durant el 2016 i consistent en una Guia de macroinvertebrados bentónicos de la provincia de orellana, treball també fet en conjunt entre les voluntàries d’ESF i el GADPO.

El segon, el Manual para el estudio de la fertilidad de suelos agrícoles també és una eina enfocada a facilitar l’espai d’enfortiment i empoderament dels camperols i camperoles però, en aquest cas, entorn de la fertilitat i ús del sòl agrícola. Tot això a través de la presa, preservació i anàlisi de mostres de sòl, de la interpretació dels resultats i la presentació d’algunes alternatives per a l’ús del sòl, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat dels sòls i la naturalesa i de millorar les condicions socioeconòmiques i ambientals de la població de la província d’Orellana.

Si bé les temàtiques poden semblar distants, els 2 manuals són complementaris i estan sent utilitzats en la dinamització dels processos de control de les aigües i la creació d’alternatives sostenibles i amigables amb el medi ambient. Tot això en una província on la densitat d’extracció hidrocarburífera i l’auge de les plantacions de palma cada vegada és més important.

Destacar que ambdós manuals han sigut dissenyats amb un llenguatge inclusiu i amb ple respecte pel medi ambient i els drets de la naturalesa, transversalitzant un enfocament de drets, de gènere, ètnic i intergeneracional.

Oferim plaça d’expatriat/da a l’Equador.

A ESF treballem des de 2006 a la Regió Amazónica d’Equador desenvolupant projectes en favor de la promoció de tecnologies netes per a un desenvolupament social just.

Durant el 2018 ESF executarà el Projecte “Enfortiment de la Universitat Estatal Amazónica en la implementació de tecnologies apropiades per al tractament i aprofitament productiu i de desenvolupament social amb residus orgànics en Pastaza” associat amb el Centre Internacional de Mètodes Numèrics per a l’Enginyeria (CIMNE) i en coordinació amb la Universitat Estatal Amazónica (UEA). Aquest projecte és finançat principalment per l’Agència Espanyola de Cooperació per al Desenvolupament.

En algunes activitats es col·laborarà també amb el Govern Autònom Descentralitzat Municipal de Pastaza, al que es pretén acompanyar i reforçar en els seus treballs en l’àmbit de la gestió i tractament dels residus orgànics.

ESF precisa de la contractació d’una persona per desenvolupar la coordinació en última fase del projecte. Concretament en aquella que han d’aconseguir almenys els següents resultats:

• Una compostera funcionant amb residus orgànics de mercat del Puyo al Centre De Recerca, Postgrau I Conservació Amazónica (CIPCA) de la UEA
• Almenys 5 biodigestores familiars innovadors produint biogas a partir de residus orgànics dels mercat instal·lats en sengles famílies productors de compost de Pastaza
• Almenys 5 comitès de seguiment i validació de la tecnologia de biodigestió de residus de mercats en les comunitats funcionant per fi del projecte.
• Aplicat un pla de recerca pactat entre UEA i GADMPz per a la caracterització i aprofitament agrícola del compost, el biol de residus de mercats i del biol de fem animal produïts en la UEA.

Les persones interessades poden enviar fins el 24 d’abril de 2018 una carta de motivació i el seu Currículum Vitae en arxiu pdf  a: organitzacio@esf-cat.org indicant la referència REF: 18/TÈCEQUADOR

Trobareu tota la informació de la plaça en aquest enllaç.

Iniciem el Programa de Formació d’Impulsores d’Innovació per l’Emprenedoria Social i Solidària

El passat 9 d’abril, a la ciutat de Cajamarca, al Perú, vam donar inici al Programa de Formació d’Impulsores d’Innovació per l’Emprenedoria Social i Solidària.

Aquest programa, organitzat juntament amb Altekio i Grufides, amb la col·laboració de la Universitat Nacional de Cajamarca (UNC) i la Universitat Nacional Mayor de San Marcos (UNMSM) té com a objectiu formar a persones que seran impulsores d’innovació social per enfortir l’Economia Social i Solidària al Perú.

El programa es desenvoluparà des del dia 9 al 14 d’abril, a través d’un itinerari formatiu innovador inspirat en el projecte SIRCLe (Innovación Social en Comunidades Resilientes), i compta amb la participació de 35 persones provinents d’organitzacions productives de dones, estudiants i docents universitaris, així com representants de ONGs i moviments socials de Cajamarca.

El repte final del programa de formació és promoure xarxes d’economia social i solidària en el Departament de Cajamarca i generar propostes d’innovació en l’emprenedoria de les dones, que els permetin millorar la seva autonomia econòmica i, amb això, reduir les bretxes de desigualtat de gènere.

El programa està finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) i l’Ajuntament de Barcelona.

Jornades: “La revolució dels béns comuns: enfortint el control popular del territori a Tarragona”.

Un any més, des d’Enginyeria Sense Fronteres – Tarragona amb la col·laboració de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona, organitzem les Jornades de reflexió i debat sobre temes ambientals. Aquest any comencem una mica més aviat i amb un nou format, que consistirà en un cicle de xerrades i tallers, que tindran lloc al llarg de l’any.

La primera sessió serà dimarts 17 d’abril a les 18.30 h al bar La Cantonada (Carrer Fortuny 23, Tarragona) on comptarem amb la presència del Joan Pons (ambientòleg i consultor de Dret Ambiental) i del Marco Aparicio (Professor de Dret constitucional a la UdG i President de l’observatori DESC). El primer ens situarà en el context d’injustícia ambiental a Tarragona, tot oferint-nos una visió panoràmica dels conflictes ambientals del territori, posant el focus en el paper del poder corporatiu i les administracions públiques en aquests conflictes. El segon ens farà una introducció a la idea dels béns comuns i la possibilitat d’articular els usos contra hegemònics del Dret per a la satisfacció de les necessitats humanes al marge del poder corporatiu capitalista i, a llarg termini, com a via per a la seva desarticulació.

Enllaçant amb la temàtica de les jornades de l’any passat en què vam analitzar diferents conflictes ambientals i moviments socials de resistència a la província de Tarragona, aquest any volem crear un espai en què participaran persones de l’àmbit acadèmic i dels moviments socials, per tal d’intercanviar idees i experiències, teoria i pràctica, sobre els béns comuns i les diferents formes possibles de gestionar-los, en tant que paradigma alternatiu a la mercantilització capitalista de la naturalesa que pot ajudar-nos a enfortir el control popular del territori a les comarques tarragonines.

Arran de les jornades sobre conflictes ambientals que es van realitzar l’any passat, vam conèixer amb una mica més de profunditat casos com el Castor, la necessitat de protecció de la Platja Llarga, la problemàtica de la indústria petroquímica i els impactes del macro complex Bcn World. També vam donar visibilitat a la degradació d’espais naturals com són el riu Siurana, la pedrera d’Argentera o el Pantà de Flix. Durant les jornades vam conèixer la important feina que diàriament porten a terme diverses plataformes i col·lectius de persones en defensa del medi ambient. La majoria de les propostes que sorgeixen en aquest context són una clara aposta per una gestió diferent dels recursos o béns i, en aquest sentit, representen una amenaça al poder corporatiu capitalista.

Us hi esperem el proper dimarts 17 d’abril!

La PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona presenten els primers resultats d’un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.

Dimarts 27 de març 2018

Avui presentem l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”. Aquest primer informe se’n marca en un treball conjunt de la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona on s’està portant a terme un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.

En l’informe es mostra els 100 primers casos de les dades recollides en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en el període de juliol a desembre de 2017. Per portar-ho a terme s’ha elaborat un qüestionari de 247 preguntes on es recullen dades de perfil sociològic, de salut, d’habitatge i de pobresa energètica de cada cas. Aquests qüestionaris han estat ordenats i sistematitzats en una base de dades que ens ha permès fer l’anàlisi exhaustiu de la problemàtica d’emergència habitacional i accés a subministraments bàsics de les persones enquestades.

L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic i legal del dret a l’habitatge i l’energia en clau salut, tracta els casos de 100 famílies afectades per problemes d’habitatge (tant d’hipoteca, lloguer i ocupacions) i del seu accés als subministraments bàsics. S’analitza el perfil sociològic de les famílies, l’estat de salut autopercebuda, la tipologia del problema en règim de tinença de l’habitatge de la persona enquestada i la garantia a l’accés dels subministraments bàsics i la pobresa energètica.

Amb la publicació d’aquest estudi, on s’exposen dades reals de persones en situació d’inseguretat residencial, es pretén visibilitzar la situació de crisis econòmica-habitacional actual, és a dir, les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007 i l’acumulació per despossessió de drets fonamentals, com ha sigut la privatització de subministraments bàsics i la financiarització en l’accés d’un dret com és l’habitatge, sumat a la bombolla del preu de lloguer que estem vivint el dia d’avui a ciutats com Barcelona. Creiem que aquest estudi pot ser una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la situació esmentada.

La importància de l’estudi radica en la necessitat de posar llum a aquestes dades fins a la data inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional en la que ens trobem.

Les entitats que hem elaborat aquest primer estudi hem sigut les primeres que estem alertant de la gravetat d’aquesta situació des dels nostres àmbits. Denunciat reiteradament la mancança de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge i de subministraments bàsics per orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que des de l’Observatori DESC s’aposta per recollir dades estadístiques i generar informació que des dels òrgans competents no està fent.

Podeu consultar l’estudi complet aquí.

Descarregueu aquí la versió de l’estudi en alta qualitat per imprimir.

Casual celebració del Dia Mundial (Sense) Aigua a El Salvador

Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador

El dia 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, casualment un tall en el subministrament d’aigua va deixar algunes zones de San Salvador sense abastiment gran part del dia. L’accidentalitat de l’acció va corrompre la rutina dels habitants de la capital. Beure, rentar, cuinar, regar, netejar, dutxar-se. A la capital salvadorenya la cobertura d’aigua és del 96% segons ANDA, així que a diferència de la població de les zones rurals la majoria no realitzen cap esforç més que obrir l’aixeta per aconseguir el líquid vital. Però a San Salvador, qui va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua?

Hi ha un grup de ciutadans que cada dia celebren i valoren seguir tenint aigua. Els integrants del Foro del Agua es van plantar al pati de l’Assemblea Legislativa per reivindicar la ratificació de la reforma de l’Article 69 de la Constitució que reconeixeria el Dret Humà a l’Aigua i a l’Alimentació. Estampant la seva mà pintada de blau en una pancarta amb el missatge “El Agua no se vende, se cuida y se defiende”, molts salvadorenys sumaren les seves mans a una lluita que casualment s’està allargant massa. La història de la reforma de l’article 69 és un conte tant interminable com casual. La reforma de qualsevol article de la Constitució Salvadorenya requereix que una legislatura de l’Assemblea aprovi la modificació i que la següent la ratifiqui. En aquest joc, la legislatura 2009-2012 va aprovar per majoria la reforma de l’article. Però casualment, la següent legislatura no va accedir mai a posar en agenda la ratificació, motiu pel qual l’esquerra va decidir tornar a proposar la reforma per una via especial d’aprovació i engegar el procés des de zero. La reforma fou aprovada de nou però aquesta vegada la legislatura actual, a menys de dos mesos de finalitzar el seu exercici, casualment tampoc l’ha ratificat ¿Què hi ha darrere d’aquest conte de casualitats?

El Foro del Agua destacà a l’acte la relació entre la indústria sucrera i la dreta salvadorenya. A l’informe de la Secretaría de Participación Ciudadana, Transparencia y Anticorrupción, que detalla els finançadors de partits polítics, es visibilitza l’històric finançament dels empresaris del sucre cap a la dreta. De casualitat sorprèn també l’augment de finançament a ARENA en 2013 i 2017 coincidint amb els casuals intents d’aprovació de lleis privatitzadores d’aigua: primer la coneguda Ley de Gestión Integrada de los Recursos Hídricos o Ley de los regantes i després la proposta de Ley Integral del Agua. Per tal de denunciar aquestes casualitats i exigir la ratificació de l’article de manera urgent el Foro del Agua va entregar una peça de correspondència a l’Assemblea, gràcies al suport del diputat del FMLN Rolando Matas.

Una vegada més els salvadorenys deixen clara la seva indignació mentre veuen com les seves llibertats es van afogant entre casualitats. De fet, probablement de totes elles l’única casualitat veritable fou el tall d’aigua que va interrompre la rutina dels habitants de la capital i que és el dia a dia de moltes famílies en altres zones. Aquest accident va ajudar a interpel·lar a tots els ciutadans en una lluita que més aviat que tard també serà innegablement la seva. Potser el dia que obrin l’aixeta i no caigui tan sols una gota, potser el dia que ja sigui massa tard.

“I tu? ja saps què vols ser de gran?”

Quan de petit al company Marc Bassó li preguntaven què volia ser de gran ell responia inventor. I no anava mal encaminat, després de formar part del grup Uni d’ESF a la universitat actualment treballa a ESF en l’àrea de projectes.

Ell va decidir treballar en allò que creu encara que això comportés rebre menys diners o privilegis. Com ell bé diu a l’article “Al cap i a la fi, la nostra missió era, és i sempre serà deixar el món millor de com l’hem trobat”.

Gràcies Marc!

Article del company Marc Bassó publicat al butlletí de Sant Just Solidari.

Recordo que quan anava a escola una pregunta força recorrent era “i tu? ja saps què vols ser de gran?”. En aquell moment no t’hi paraves a pensar massa, sovint deies el primer que se’t passava pel cap sense tenir en compte que no tenia per què ser una vocació o una professió, però llavors era difícil plantejar-se que “ser” feliç no era un estat tan constant com aparentment sembla en un inici. Bé, en tot cas, jo solia respondre aquesta pregunta amb un ràpid “inventor!”; imaginar-me artefactes que ens podien fer la vida més còmode i divertida em removia, el que més endavant es va traduir en posar la tecnologia al servei de la societat (no a l’inrevés, insisteixo).

Això em va portar a estudiar enginyeria industrial, però ben aviat em vaig adonar que alguna cosa fallava quan em deien que la unitat de mesura més important eren els diners, quan veia com el pla docent es cenyia a uns continguts molt poc conscients del món on vivim o quan observava com molts companys i companyes repartien currículums com a xurros entre grans empreses per arribar a cobrar alts sous, agafar experiència, tenir ascensos per cobrar sous encara més alts, etc. És llavors quan em començo a preguntar si és això la felicitat, o només una cosa més que em volen vendre…

Per sort o per desgràcia i, en certa manera gràcies a l’escoltisme que tantes llavors ha plantat en mi, vaig descobrir la vida de l’associacionisme juvenil de la planta 1 de la meva facultat: assemblea, grup de dones, cinema, esports, teatre… i el grup universitari d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF “grup uni”). On no només es compartien moltes de les meves preguntes, dilemes i inquietuds, sinó també es fomentava l’esperit crític i es un respirava un ambient de complicitat, sempre encapçalat per la proactivitat i les ganes de fer, fer i fer en pro de la cultura, els hàbits saludables o la justícia.

Principalment, em vaig interessar per ESF “grup uni”, format per l’estudiantat de diferents facultats catalanes amb la voluntat de sensibilitzar l’alumnat en temes socials, oferint una formació paral·lela a la que la universitat ens dona. Organitzant xerrades, cicles temàtics, tallers, passi de pel·lícules i documentals, contacte amb campanyes externes, etc.

Aquest interès i dedicació, em va brindar la primera oportunitat de treballar en l’apassionant món de la cooperació, gràcies a una col·laboració amb Ziri, iniciativa que proporciona serveis per facilitar el desplegament de la cooperació per la Justícia Global, donant suport tant a organitzacions de la societat civil com a administracions públiques; liderada per en Miquel Carrillo, consultor experimentat en cooperació internacional, actual President de la Federació espanyola d’ISF (“Ingeniería Sin Fronteras”) i enginyer químic per l’IQS, entre moltes altres coses. El projecte al que vaig donar suport bàsicament va ser #FETSCoopera, un programa adreçat a les entitats catalanes de cooperació per millorar la seva situació financera i econòmica, i estrènyer els vincles amb les finances ètiques i l’economia social. Això em va permetre conèixer més a fons moltes entitats, associacions, cooperatives i petites empreses tècniques de la província de Barcelona, fins i tot algunes de Girona i Lleida; dedicades en part a la cooperació en energies renovables, construcció, consum responsable, producte en general o inclús transport. Si ja tenia una mica de curiositat per tot aquest món amb infinites possibilitats, aquesta ja va ser la guspira que necessitava per acabar d’encendre la passió d’aquesta vocació en mi.

És per tot això i més que, vaig anar un pas més enllà i, actualment, formo part de l’àrea de projectes Sud a l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una associació de cooperació al desenvolupament amb més de 25 anys de recorregut, que treballem per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del Sud, respectant sempre les característiques culturals i tècniques.

ESF som una associació multidisciplinària formada per professionals, docents i estudiants, que treballa la interrelació entre l’enginyeria i la cooperació, en les àrees d’aigua, sanejament, energia i industries extractives, serveis urbans, hàbitat i ciutadania i sobirania alimentaria; ja sigui a través de tasques de formació i sensibilització en l’àmbit universitari o professional, com mitjançant projectes de desenvolupament en els països empobrits. A ESF entenem la cooperació com un intercanvi basat en la solidaritat, amb el conseqüent benefici mutu, i el desenvolupament com un procés en evolució, interdependent i sostenible, que no pot imposar limitacions a les diferents cultures i que ha de contribuir a augmentar la participació ciutadana i el paper de la societat civil. Tanmateix, denunciem i donem resposta a les situacions d’injustícia de la nostra societat, treballant per assolir una societat internacional justa i solidària.

ESF som una organització formada principalment per voluntaris i voluntàries, amb un caràcter associatiu basat en la participació activa i democràtica dels tots i totes les membres. Els grups de treball són l’eina que tenim a l’associació per a dur a terme les activitats que es contemplen als diferents projectes, D’altra banda, a l’equip d’Estructura Interna, amb personal contractat, vetllem per la gestió de les tasques del dia a dia de l’associació, complementant la feina dels voluntaris i voluntàries. Els àmbits en els quals treballem a ESF (Cooperació per al Desenvolupament, Formació i recerca en Tecnologies per al Desenvolupament Humà, i Sensibilització i Incidència) estan vinculats entre ells, formant un continu que permet millorar la intervenció tècnica pròpia, sistematitzar experiències i oferir-les al conjunt dels actors de la cooperació catalana i espanyola. A l’hora, aquest vincle permet introduir-les als espais de formació, reglada i no reglada, des del punt de vista tècnic com polític, tot enllaçant l’acció ciutadana i les polítiques de cooperació que es treballen al Nord, amb les problemàtiques s’aborden en intervenir al Sud.

Però en realitat, a ESF som molt més! Som persones amb interessos comuns que treballem per un canvi. Som part d’una lluita que busca fer del món un lloc més just. Som una entitat dirigida per les persones sòcies i voluntàries. Així, cada grup d’ESF està format per persones voluntàries. I aquestes són les que segueixen el dia a dia del treball a Sud i Nord. És el voluntariat qui realitza el seguiment de projectes i dóna suport al personal contractat. És la seva experiència la que determina el rumb dels projectes i de l’entitat.

No són poques les feines ofertes a un enginyer o enginyera on ni tan sols s’apliquen els coneixements tècnics que aprenem al llarg de la carrera, que massa freqüentment només es procura que el balanç d’una empresa a final d’any sigui favorable. Sempre he pensat i segueixo creient, ara més que mai, que els estudis tècnics viuen una caça de talents, són l’objectiu principal de moltes grans empreses, moltes vegades amb aliances a la mateixa facultat, que poc a poc distorsionen l’imaginari sobre el que farà alumnat en el seu futur per tal de sentir-se realitzat i, en definitiva, ser feliç.

Malauradament, sovint si seguim el camí establert veiem que les possibilitats queden reduïdes a formar part d’un petit engranatge d’una maquinària immensa que ens manté explotats, sense poder incidir-hi per canviar allò que realment creiem que no és just.

Personalment, prefereixo treballar en allò que crec, a base de suor i llàgrimes; que treballar pels beneficis d’uns pocs, a canvi de més diners i privilegis, tot lucrant-me a costa del sistema egoistament. Al cap i a la fi, la nostra missió era, és i sempre serà deixar el món millor de com l’hem trobar, almenys si pretenem seguir coexistint en i amb aquest.