Llancem el Capítol 4: #Assassinats dins la Campaña #Rexistir #TejiendoCuerposTerritorios?

Capítol 4: #Assassinats

Vidalina Morales, directora de l’associació ADES i defensora ambiental, narra els assassinats perpetrats cap a les seves companyes i companys durant els conflictes en el departament de Cabanyes, El Salvador, ocasionats per l’arribada de l’empresa Pacific Rim. El Salvador és un dels països amb taxes més altes de feticidis en conflictes socioambientales.

Els feminicidis són el cas més extrem de la violència física que s’exerceix sobre les defensores per neutralitzar la seva labor i desmobilitzar a les organitzacions. Els feminicidis són exercits, tant pels Estats mitjançant les polítiques repressives a través de les forces de seguretat, com per les empreses privades, en un context de total impunitat i complicitat.

L’any 2017, Front Line Defenders va rebre informació sobre l’assassinat de 312 defensors/as en 27 països, el 67% defensava la terra, els drets dels pobles indígenes i el medi ambient, gairebé sempre en el context d’activitats de megaprojectes, indústries extractives i grans empreses. Segons el Registre Mesoamericà d’Agressions a Defensores de Drets Humans, entre 2012 i 2014 les defensores de la terra, el territori i els recursos naturals van ser el grup de defensores de drets humans més agredit, sofrint 525 atacs, que representen 31% d’un total de 1688 agressions a les dones defensores.

☛ Visita la nostra pàgina www.rexistir.com

Els tractats de l’ofensiva neoliberal contra la vida: Suplement de la campanya contra els tractats de comerç i inversió (TCI). Anàlisi des d’una perspectiva feminista.

Els tractats de comerç i inversió (TCI) són un instrument bàsic per a l’expansió de la globalització. Des dels anys 70 han estat implementats i utilitzats com a part de l’ofensiva neoliberal. La finalitat màxima d’acumulació del sistema capitalista patriarcal es veu garantida i enfortida amb aquests tractats, mitjançant els quals es redueixen els obstacles per a la lliure circulació de capitals, béns i serveis. Així ho expliquen Cristina Pina i Rosa Ortiz, autores de l’estudi “A qui beneficien els tractats de comerç i inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista”, impulsat per les organitzacions Entrepobles, Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció en el marc de la campanya No al TTIP, CETA i TISA, els tres principals TCI en litigi actualment.

Descarregueu el suplement publicat a La Directa.

Estudi complet disponible al maig de 2018.

Avui #DiaMundialAigua presentem el següent vídeo on podreu escoltar diferents veus del món que, a través dels seus moviments socials de lluita per l’aigua, donen suport a la campanya per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona.

De la mà de Blue Planet Project, del Consell de Canadà, on lluiten per la justícia global de l’aigua, ens envien tota la força per la campanya que encarem a Barcelona. També passem per Uruguai, on el sindicat Ffose ens recorda que considerar l’aigua i el sanejament com a dret fonamental de la constitució és bàsic però no suficient per deixar de lluitar dia a dia en contra de les privatitzacions. A Thessaloniki, Grècia, el col·lectiu SOSTE TO NEPO ens recorda el seu èxit en el referèndum contra la privatització d’aigua en un país castigat per les polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea. A Itàlia, Acqua Bene Comune commemora que la lluita per l’aigua és la lluita per la democràcia i pel canvi de paradigma de governança. A França, Eau Secours 34 celebra el seu pas de gestió privada a pública, amb els beneficis corresponents per la metròpoli de Montpellier. A Amsterdam, el Transnational Institute, centre de recerca i defensa compromès amb la construcció d’un món just, democràtic i sostenible, ens envia tota la força per fer fora a Agbar de Barcelona. I ben a la vora, la Berliner Wassertisch (Taula de l’aigua de Berlín), que va aconseguir remunicipalitzar el servei d’aigua i sanejament el 2013, ens desitja molta i molta sort.

De nord a sud i d’est a oest l’aigua i el sanejament és un dret humà i universal que no pot caure en mans privades que primen el benefici econòmic sobre el benefici social i ambiental. En aquesta lluita no estem soles. Per aquest motiu, vota SÍ a la remunicipalizació de l’aigua a Barcelona en la multiconsulta del juny i implica’t en la construcció del nou model públic i participatiu!

 

Oferim places de pràctiques tècniques als projectes que desenvolupem a El Salvador en matèria d’aigua.

Si tens formació en Enginyeria Civil o Industrial i estàs pensant en realitzar el teu Treball Fi de Grau o Màster vinculat a la cooperació aquesta és una bona oportunitat! La nostra contrapart al país, ACUA, busca voluntaris per a recolzar-los en la realització de carpetes tècniques. Aquest pot ser el teu projecte!

Tens fins al 30 d’abril (1 d’abril estudiants de la UPC) per presentar-te! No ho deixis passar!

Tota la informació aquí.

Avui 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, des d’Enginyeria Sense Fronteres us presentem l’estudi Experiències d’intercanvi entre operadors públics d’aigua. Una eina d’implementació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a nivell global.

Aquest estudi mostra com funcionen les col·laboracions sense ànim de lucre entre operadors públics o comunitaris d’aigua i com contribueixen en la implementació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament.

Actualment, i segons l’Informe Mundial sobre el Desenvolupament de l’Aigua de Nacions Unides de 2018, 2.100 milions de persones encara no tenen accés a serveis d’abastament d’aigua potable segura i segons la OMS i UNICEF, 4.500 milions de persones no compten amb un sistema de sanejament a casa seva.

L’aigua és un element indispensable per a la vida dels ecosistemes, la dignitat de les persones i el desenvolupament humà. Malgrat tot, el reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament sostenible és una tasca pendent en molts països. A nivell global, la manca d’accés a l’aigua i al sanejament és el resultat d’una escassa voluntat política per emprendre reformes i inversions que assegurin el control i la disponibilitat del recurs. L’aigua és un bé comú que no pot estar al servei dels interessos econòmics d’empreses sinó que ha d’estar al servei de tothom.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres treballem perquè l’àmbit públic, social o comunitari sigui qui asseguri que els models de gestió pública d’aigua avancin cap a una nova cultura de l’aigua. Alhora, incidim perquè la propietat, la gestió i el control del cicle integral de l’aigua es trobi en mans públiques i participatives a escala social i comunitària.

Per tant, creiem que és important potenciar les col·laboracions entre entitats públiques d’aigua, tal com es pot veure en l’estudi, de manera que tots els governs donin suport des del punt de vista polític i financer a les diverses formes de col·laboració publico-públiques, a través de la cooperació internacional per al desenvolupament i la cooperació financera per garantir l’accés a l’aigua, l’intercanvi de millors pràctiques entre les empreses públiques i les autoritats locals, així com models de participació i la solidaritat entre la ciutadania i les comunitats de diferents països i regions.

Descarregueu l’estudi “Experiències d’intercanvi entre operadors públics d’aigua”.

La veu de les defensores de l’Aigua inunda el Puerto

Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador

La defensa del recurs hídric al Salvador no defalleix després de més d’una dècada. Vam tenir una mostra de la forca d’aquest moviment el passat divendres 23 de febrer quan es van reunir al Malecón del Puerto de la Libertad més de 300 persones al 1r Encuentro de Juntas Rurales de Agua del Salvador sota el lema “Per la gestió pública i comunitària de l’Aigua”. El gran nombre d’assistents de totes les regions del país fou una mostra de la vitalitat dels més de 2300 sistemes d’abastiment autogestionat que resisteixen a l’amenaça neoliberal de privatitzar aquest bé bàsic per la vida. L’acte, impulsat pel Foro Nacional del Agua, va obrir l’espai a les defensores i defensors comunitaris perquè compartissin el seu testimoni i alcessin la veu en un clam a la protecció del vital líquid. En el transcurs del matí els líders i lideresses van exposar amb contundència diversos casos: l’intent d’expropiació per part de l’Alcaldia del sistema comunitari de Tacuba i l’empresonament de defensors, l’abús d’aigua per a reg exercit per l’empresa Textufil a Suchitoto i les amenaces a les defensores, l’apatia institucional davant la problemàtica de l’aigua a San Juan el Progreso i la intensa persecució de lideresses al municipi del Puerto de la Libertad per part de l’alcalde Miguel Jiménez com a estratègia per a apropiar-se del sistema d’aigua per al seu propi lucre. Davant d’aquestes amenaces s’han obert processos de denúncia davant les respectives instàncies judicials que desafortunadament segueixen sense resolució i evidencien la criminalització als defensors comunitaris. En els últims anys s’ha intensificat la persecució a líders i lideresses al Salvador. Per aquest motiu, el Foro considera vitals espais com aquest per tal de teixir relacions de solidaritat i suport entre les comunitats. L’objectiu és poder fer front amb determinació i unitat a la lluita per l’Aigua, i seguir inundant el país amb el seu clam.

El poble salvadoreny es manifesta contra la privatització de l’Aigua

Ariadna Donate – Voluntària del grup El Salvador

Des de fa més de 13 anys és latent a El Salvador el debat sobre la gestió del recurs hídric. A la desregulació i la desatenció de la política publica se li ha sumat en els últims 5 anys l’amenaça de posar en mans d’empreses privades la gestió de l’aigua. Al desembre la dreta salvadorenya va presentar de nou a l’Assemblea Legislativa una proposta de reforma de Ley de Asocio Público-privado per legalitzar els contractes entre l’Estat i les entitats privades per l’aprovisionament de béns o serveis públics, entre ells els educatius, de salut, d’aigua i centres penals. La modificació d’aquest marc legal obre la porta a la privatització del recurs hídric.

La Llei dels APP es crea el 2013 com a exigència de la Corporación del Milenio i del govern d’Estats Units per a desemborsar els fons del projecte Fomilenio II, donació de la cooperació estatunidenca per al desenvolupament. Avui, la reforma impulsada per la dreta pretén incloure els serveis d’educació, sanitat i centres penals que llavors van ser exclosos. Aquesta legislació permet que l’Estat sol·liciti préstecs per a la construcció d’infraestructura que posteriorment l’empresa privada podrà utilitzar per a oferir serveis a la població i amb això lucrar-se. Així, els ciutadans pagaran amb els seus impostos el préstec sol·licitat per l’Estat i doblement també la quota imposada pel servei que l’empresa privada ofereixi com per exemple l’aigua, enriquint al sector privat.

Amb l’objectiu de defensar el dret humà la Alianza Contra la Privatización del Agua impulsada pel Foro del Agua, que aglutina moviments socials en lluita per la defensa d’aquesta, va convocar dues manifestacions els passats 20 de desembre i 5 de gener convidant a les organitzacions socials a la mobilització. A la primera manifestació la iniciativa impulsada per un estimat de 700 persones de tots els territoris del país, va caminar fins a la casa presidencial a San Salvador per a entregar una peça de correspondència al President Salvador Sanchez Cerén del partit d’esquerra FMLN, exigint el veto a la reforma. La UMO (Unidad de Mantenimiento del Orden, policia antidisturbis) va barrar el pas a la protesta amb barricades, va llançar gas pebre per disuadir als manifestants i va carregar amb força contra ells deixant alguns ferits. Prèviament a l’inici de la marxa, la Aliança va emetre un comunicat expressant el seu rebuig a la reforma privatitzadora i exigint la ratificació de l’Article 69 de la Constitució Salvadorenya que reconeixeria el dret humà a l’aigua i l’alimentació. Així mateix, els moviments socials salvadorenys segueixen defensant després d’una dècada de lluita la seva proposta de Llei General d’Aigua que asseguraria l’accés a aigua segura per tots els habitants del país. Una vegada més els ciutadans segueixen fent front a l’intent de mercantilització d’aquest bé bàsic que posa en perill l’accessibilitat de milions de salvadorenys que viuen en condicions de pobresa i reconeix l’aigua com un privilegi, no com un dret fonamental.

Llegeix la carta entregada al president Sanchez-Ceren aquí.

El taller de gènere es va centrar especialment en les dificultats que tenen algunes dones de les diverses comunitats a participar activament en la gestió de l’aigua.

En el marc de les assemblees mensuals que realitza la Asociación de Juntas Administradoras de Agua Potable y Saneamiento LA BELLEZA, la setmana passada es va realitzar un taller de desigualtats de gènere amb els líders i lidereses de totes les Juntes d’Aigua.

Fa un parell d’anys, 5 Juntes d’Aigua van començar a organitzar-se en aquesta associació de segon ordre, la AJAAPyS LA BELLEZA, per tal de sumar esforços i energies al voltant de la gestió comunitària de l’aigua a Orellana, zona molt afectada per l’extractivisme de l’Amazonia equatoriana. Actualment ja són 7 Juntes d’Aigua les que conformen l’Associació i que han assumit el repte d’aprofundir el treball en les desigualtats de gènere a les seves comunitats.

Aquest primer taller sorgeix en el marc del projecte que Enginyeria Sense Fronteres desenvolupa a la parròquia on, després d’incorporar un enfoc amb perspectiva de gènere en els passats projectes, es va aconseguir contractar una especialista en gènere per fer un diagnòstic complet de la participació de les dones a les Juntes d’Aigua amb qui portem gairebé 4 anys treballant.

Des de l’equip que es troba actualment a terreny es valora molt positivament la predisposició de les participants, ja que es va crear un diàleg obert en un ambient de confiança i es van posar sobre la taula les dificultats que tenen algunes dones a participar en determinats espais públics i comunitaris. A més, també es va començar a dibuixar el treball futur que es pot fer a l’àmbit personal, de la família, de la Junta d’Aigua i polític a nivell de les institucions.

El següent pas en aquesta àrea de treball seran un cicle de tallers amb les dones de cada Junta d’Aigua a cadascuna de els comunitats i que es realitzaran durant els propers 15 dies. L’objectiu és aprofundir sobre la realitat en què es troben i començar a treballar punts que van sorgir en aquest primer taller com a possibles eines d’empoderament i apoderament per part de les dones, l’autoestima i la confiança.

Llancem el Capítol 3: La #ViolènciaSexual dins la Campaña #Rexistir #TejiendoCuerposTerritorios?

Capítol 3: La #ViolènciaSexual

Sara Catalan, defensora ambiental guatemalenca del col·lectiu Resistència Pacífica La Puya, desenvolupa amb les dones del seu municipi una lluita no-violenta contra el projecte d’or “El Tambor”. Malgrat haver estat víctimes de violències físiques i sexuals, les dones d’aquest col·lectiu segueixen clamant justícia als actes de violència dels Drets Humans amb el pacifisme.

Es presenta com un contínuum de la violència de gènere que s’exacerba en contextos d’activitats extractives. Aquesta s’exerceix per part d’actors públics i privats: seguretat privada d’empreses, grups militars i paramilitars i policia.

En conflictes socials per activitats extractives, les dones estan exposades a sofrir vexacions sexuals durant els processos de repressió i detenció policial, sofrint tocaments, assetjament, agressions verbals amb contingut sexual, seguiments i violacions. En aquests contextos les dones són col·locades en situació de major vulnerabilitat davant les problemàtiques de comerç sexual, tracta de persones, treball forçós i treball infantil que es generen en aquests contextos.

Visiteu la pàgina de la campanya per a més informació: www.rexistir.com

Oferim dues places de voluntariat pel Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) al Perú!

L’objectiu del projecte és fomentar l’emprenedoria econòmica local, amb enfocament de gènere, economia solidària i sostenibilitat ambiental a les províncies de Jaén, Sant Ignacio i Cajamarca, millorant els ingressos econòmics de les famílies productores de cafè, cacau i de dones en situació de vulnerabilitat social a través de negocis cooperatius i/o associatius de productes agroecològics de qualitat, amb certificació orgànica i de comerç just.

Oferim dues oportunitats de voluntariat:

Tens fins al 30 de març per presentar la teva candidatura, trobaràs tota la informació aquí.

 

En què estem implicades?