Aquestes festes fes partícip d’ESF a les persones que més estimes amb els regals solidaris que hem preparat.

Als regals solidaris d’ESF hi trobareu molt més que un detall, trobareu cooperació, justícia, drets humans i activisme. Us proposem una forma diferent de regalar en la que tenim en compte valors com la solidaritat o la participació per sobre d’altres com el consumisme compulsiu.

Amb les teves aportacions donareu continuïtat a la tasca d’ESF, tant a les campanyes que desenvolupem al nord en matèria d’aiguao energia i extractives, com als projectes de cooperació internacional a Moçambic, el Perú, el Salvador o l’Equador.

Tingues en compte aquests regals de cara a la teva celebració, regal d’empresa, amic invisible o regals de nadal i reis!

Tens al cap una proposta diferent per als teus amics, familiars o empresa? Contacta’ns i la desenvoluparem conjuntament!

Fes clic per conèixer les diferents propostes.

El negoci dels comptadors d’aigua a Barcelona

Enginyeria Sense Fronteres presenta un vídeo que explica la situació de vulnerabilitat que vivim la ciutadania abastida per la Societat d’Economia Mixta (15% pública, 15% La Caixa i 70% AGBAR) pel que fa als comptadors d’aigua. El marc legal sota el qual es regulen i l’opacitat i posició d’abús del Grup AGBAR fan que avui estiguem pagant uns sobrecostos clarament injustificats.

Al Novembre de 2014 la plataforma Aigua és Vida denunciava aquesta situació i presentava un informe a l’Autoritat Catalana de la Competència. A dia d’avui MUSA i el grup AGBAR segueixen sumant beneficis a càrrec de les famílies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per un servei que a la resta de municipis esta inclós al rebut de l’aigua.

Assegurant el monopoli pel grup AGBAR

Tal i com s’explicita en el Reglament del Servei Metropolità del Cicle Integral de l’Aigua, cada abonat ha de tenir un equip de mesura i un contracte de manteniment associat, i per fer-ho cal acudir al mercat. Tanmateix, a la pràctica només hi ha una empresa oferint aquest servei, MUSA-Aqualogy, empresa del mateix grup AGBAR, que opera en un monopoli de facto utilitzant diverses estratègies:

• Al contractar un nou servei d’aigua o canviar-ne la titularitat arriba una carta de l’empresa d’aigües (controlada per AGBAR) amb el contracte de subministrament i al seu costat arriba una carta de MUSA amb el contracte de l’equip de mesura, vulnerant les opcions d’altres actors del lliure mercat.
• Si alguna altra empresa que ofereixi el servei de lloguer i/o manteniment del comptador es volgués anunciar públicament cal que escrigui a atencioalclient@agbar.es, creant un conflicte d’interessos evident.
• En cas que algú vulgui comprar pel seu compte el comptador d’aigua es trobarà amb què el llistat d’equips de mesura oficialment homologats per la SEM són pràcticament impossibles de trobar a Barcelona i Àrea Metropolitana. Com pot ser que en un lliure mercat no es puguin trobar amb facilitat els comptadors que estan obligats a tenir 2,9 milions de persones?

D’aquesta manera es creen les condicions necessàries per garantir el monopoli. Per si això fos poc a més a més ens trobem que l’exigència del contracte de manteniment és falsa i irreal, ja que totes les operacions de precintat, desprecintat i d’altres associades a l’equip de mesura les realitza per llei AGBAR. Aleshores, què fa l’empresa encarregada del manteniment, MUSA? De quin personal disposa –i per a fer quines tasques? Quina justificació tenen les seves tarifes?

Impacte econòmic

El fet d’externalitzar el comptador permet al grup AGBAR facturar de manera independent els serveis associats al comptador, així com no haver de respondre dels costos del servei, ja que és una oferta feta en el marc de la “lliure competència”.
Segons l’informe publicat per Aigua és Vida, d’acord amb els preus oficials de MUSA-Aqualogy, el cost mig de tenir un comptador és de 30€/any, independentment de si s’opta per una modalitat de lloguer o per una modalitat de compra, a més del manteniment que va incorporat en els dos casos. Una comparativa d’aquests costos amb els d’altres municipis on la gestió de l’aigua és pública i el comptador d’aigua està incorporat a la tarifa del servei revela que estem pagant entre 3 i 4 vegades més.
Tenint en compte que a 2014 la SEM preveia 1.442.776 contractes d’aigua, els ingressos del grup AGBAR associats als comptadors van ser de 43M d’€, dels quals 18,6M d’€ correspondrien a un manteniment inexistent. Al comparar de nou aquests valors amb els casos de gestió pública es dedueix que existiria un marge de benefici per al Grup AGBAR de 30M d’€, un 70% del cost total.
Per tant, estem pagant uns costos clarament sobredimensionats i injustificats per un servei falsament externalitzat i que en el cas del manteniment ni tant sols existeix.
Davant d’aquests fets, des d’Enginyeria Sense Fronteres i la Plataforma Aigua és Vida denunciem aquests fets i reclamem:

• Que la Societat d’Economia Mixta es faci càrrec de les seves responsabilitats i assumeixi la propietat pública dels equips de mesura. En cas que decideixi estudiar les diferents possibilitats, que obri un concurs públic en igualtat de condicions per a tots els actors, on s’hi reflexin els costos reals.
• Que els costos de manteniment, lectura i reposició dels equips de mesura s’integrin en la tarifa del servei, prèvia justificació de la seva existència i valor.

Per a més informació, us convidem a veure el vídeo d’Enginyeria Sense Fronteres i a consultar tots els detalls relacionats amb el comptador d’aigua a l’informe publicat per Aigua és Vida.

Amb la col·laboració de:

Grufides i la “Red Latinoamericana de Mujeres Defensoras” han participat en la 14º Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib a Uruguai.
Com a part de l’articulació entre organitzacions, han elaborat un fulletó de l’Eix 7 relacionat al territori i la resistència.

Podeu descarregar-lo des d’aquest enllaç.

Jornades: Conflictes ambientals a Tarragona. Resistències pel control popular del nostre territori.

Quins conflictes ambientals tenim al territori tarragoní? Com van sorgir? Quines són les entitats que els estan fent-hi front? Quines perspectives de futur ens esperen?

Dies 20, 23, 27 y 30 de novembre a les 19 h a Sala de Juntes del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili a la ciutat de Tarragona.

El grup Tarragona de l’associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres juntament amb la col·laboració de l’Associació d’Alumnes de Dret Ambiental de la URV organitzen les jornades: “Conflictes ambientals a Tarragona, resistències pel control popular del nostre territori”.

Aquestes jornades ens permetran dialogar sobre el context en què es van generar aquests conflictes socioambientals, sobre els seus perquès i repercussions en el nostre dia a dia; serà un espai de trobada que ens obrirà les portes de les diferents propostes sorgides en el si de la societat civil organitzada.

D’una banda, l’emmagatzematge geològic de gas Castor va ser el causant de moviments sísmics a les costes de Castelló i Tarragona el 2013. Els costos d’aquest projecte s’eleven a 4.400 milions d’euros, provocant que en l’actualitat i des de fa ja uns anys les organitzacions de la societat civil alcin la veu, organitzant fins i tot un judici popular el passat mes de juny.

D’altra banda i molt relacionada amb l’abrumadora expansió urbanística del litoral, l’Anella Verda s’erigeix com una eina d’ordenació territorial i ambiental que tendeix a la protecció legal  de la Platja llarga de la ciutat de Tarragona.

Així com també comptarem amb la Plataforma Celnet que fa 9 anys que lluita per realitzar estudis de control de la qualitat de l’aire per saber realment l’afectació de la indústria petroquímica ubicada entre diverses poblacions del Camp de Tarragona.

Destacarem també el macrocomplex BCN WORLD i la dubtosa viabilitat de la seva operació urbanística amenaça clarament en generar enormes impactes ambientals i territorials. Davant d’aquesta situació, els líders polítics han defensat i continuen defensant la viabilitat tècnica i econòmica, amb la promesa de generar més d’11.500 nous llocs de treball.

A més a més, la degradació del riu Siurana o la contaminació del pantà de Flix arran de l’activitat que porta a terme l’empresa Ercros i el cas de la pedrera d’Argentera són els últims casos on s’ha intentat explotar en gran manera el medi natural amb l’excusa sempre present de benestar econòmic i social o on no s’ha tingut una bona gestió dels residus provinents de les empreses que exploten el nostre territori.

El grup Tarragona d’Enginyeria Sense Fronteres fa gairebé 10 anys que organitzen jornades al voltant del model energètic actual, els seus impactes i la seva afectació en les nostres vides. Aquest any es pretén donar rellevància a alguns dels conflictes ambientals del territori tarragoní per tal de conèixer el context i la història del conflicte, els actors implicats, com va sorgir i s’articula el moviment de rebuig al conflicte i les perspectives futures que ens esperen de cadascun d’ells.

Presentem la segona edició del cicle “Alternatives al capitalisme actual” organitzat pel Grup Girona d’Enginyeria Sense Fronteres.

Després de la bona acollida de la primera edició el novembre del 2016, el Grup Girona d’ESF organitza de nou el cicle de xerrades “Alternatives al capitalisme actual” per tal de presentar alternatives al model capitalista actual. En aquesta segona edició parlarem de la possibilitat de tenir energia verda a casa amb la Carol Coll, membre de Som Energia, així com de la relació entre gènere i energia amb la Gaia d’Elia, companya d’ESF i membre de la Xarxa per la sobirania energètica. A més a més, parlarem amb Dani Vidal sobre economia social i solidària, banc del temps i moneda social, amb la iniciativa Pam a Pam a les terres gironines. Per acabar comptarem amb la també companya d’ESF i portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, amb qui tractarem la problemàtica en matèria de pobresa energètica que moltes famílies encara pateixen avui dia.

Les xerrades, obertes a tota la ciutadania, es duran a terme a les 19.30 h al Centre Cívic Sant Narcís (Plaça de l’Assumpció, 27, Girona).

Us hi esperem a totes!