Juntament amb la UNAC hem organitzat a principis de març d’aquest any cursos de formació de promotores i promotors agropecuaris a la localitat de Mavume, al Districte de Funhalouro a Moçambic.

En cada comunitat on la UNAC i ESF treballen conjuntament es construeix un pou d’aigua que una cop en funcionament beneficia a la comunitat no només en el consum humà sinó també per a la producció d’hortícoles i consum del bestiar a través d’abeuradors. Així, cada persona formada com a promotora a les diferents àrees serviran com a consultors comunitaris per a la millora de les activitats agrícoles i pecuàries de la mateixa. A més, tindran la capacitat d’estar en constant contacte amb el Servei Distrital d’Agricultura per a un millor desenvolupament de les activitats.

Les persones formades, dues dones i dos homes de cada una de les set comunitats, reben un kit de treball per a cada àrea que seran un primer instrument de treball per a la comunitat en general.

La millora de les pràctiques de producció i cura del bestiar són un mitjà d’augment de les capacitats de les comunitats a la recerca d’assegurar la sobirania alimentària dels seus habitants.

La trobada ha tingut lloc la primera setmana de març amb la participació de persones representants de totes les “Uniones Distritales del campesinado de la Provincia de Inhambane” que representen a la “Unión Nacional de Camperols de Mozambique” (UNAC). A més, van participar tècniques de projectes de la UNAC especialistes en Gènere i Treball social comunitari.

Des de l’any 2014 la UNAC està implementant la seva Política Nacional de Gènere, a través de la qual es planteja millorar el funcionament de la institució en l’àmbit de la igualtat de gènere en tots els seus nivells. Així la trobada tenia els següents objectius:

• Iniciar un procés de reflexió sobre el gènere, el que significa ser una dona, el que significa ser un home (Papers de gènere d’accés i control de recursos, el poder i la presa de decisions)
• Analitzar i qüestionar les relacions de gènere en l’operació i administració de les unions distritals.
• Identificar els problemes que dificulten el bon funcionament de les unions, i traçar accions de canvi. Desenvolupar un compromís amb l’aplicació de la política de gènere UNAC i el seu pla d’acció.

La trobada va finalitzar amb la presència de la Directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias, que estava realitzant un viatge de seguiment dels projectes que la ACCD finança a la zona.

Ahir dimarts 29 i avui dimecres 30 de març s’ha celebrat l’Assemblea anual de rendició de comptes de la Unión Distrital del Campesinado de Funhalouro a la Vila de Funhalouro, Moçambic, amb de més de 20 persones representants de totes les famílies del Districte i la presència del Nucli Provincial de Campesins i representació del Servei Distrital d’Agricultura.

Per dificultats de logística no ha estat possible organitzar les assemblees dels anys 2014 i 2015 i és per això que es s’ha convocat aquesta assemblea extraordinària que forma part dels estatuts de la pròpia Unió el convocar-la per fer rendició de comptes i marcar línies de treball conjunyeix a nivell de Districte.

L’Assemblea, activitat que entra dins del nostre projecte d’aigua i sanejament a Funhalouro, ha tingut com a objectius la rendició de comptes i la presentació d’activitats realitzades i programació d’activitats futures.

Demanem a totes les forces polítiques catalanes se sumin a la Remunicipalització.

Instem a l’AMB a crear l’Observatori Metropolità Ciutadà de l’Aigua.

La remunicipalització ha arribat a casa nostra més forta que mai, des del 2010 ja són 11 municipis que han recuperat la gestió pública a Catalunya. Dos casos en el que portem d’any, i properament els seguirà Collbató, Martorelles, Torrefarrera, Bellpuig i Ripollet. També, plataformes ciutadanes advoquen per una gestió pública de l’aigua amb apoderament ciutadà a municipis on les concessions finalitzen en els propers anys com ara Terrassa, Girona, Torelló i Sant Cugat. Així participem d’una tendència mundial, que registra ja més de 235 remunicipalitzacions arreu del món, amb importants ciutats com París, Berlín, Buenos Aires, Jakarta o La Paz.

A casa nostra es produeix una situació anòmala, el 84% de la població està afectada per la privatització de l’aigua, mitjançant una empresa mixta o una societat totalment privada. Mentre que aquesta xifra és inversament proporcional a la situació a nivell mundial, on la gestió pública de l’aigua amb un 90% de mitjana és àmpliament majoritària.

Per revertir aquesta situació que vivim a casa nostra, avui llancem una Guia pràctica per caminar cap a una gestió no mercantil i democràtica de l’aigua, perquè la remunicipalització de l’aigua és ja un fet a casa nostra, però volem molt més. Volem introduir la democràcia profunda i l’interès general a la gestió de l’aigua. I com que cada vegada en som més, es fa imprescindible compartir els aprenentatges que anem fent. Per això, amb tota la humilitat, però també amb tot el convenciment pel que fem, apuntem aquí unes idees per a que tothom, des de la seva posició, pugui treballar en aquesta direcció. Tots els elements descrits a la guia serveixen per quan la gestió a les localitats està privatitzada; i una bona part també per quan es fa des del sector públic.

Per tal de dotar de recursos els ajuntaments que volen fer front a aquesta situació, demanem a l’Agència Catalana de l’Aigua que posi en marxa l’oficina tècnica de suport a la remunicipalització (PARMA), la qual es va aprovar el mes de juny però encara no s’ha posat en funcionament.

En un ple del Parlament de Catalunya del mes de juny del 2015 es va aprovar, a proposta d’Iniciativa per Catalunya – Els Verds (ICV), amb el ple suport de la CUP i el suport parcial d’altres forces polítiques, la creació de Pla d’Acompanyament i Recursos per a la Municipalització de l’Aigua (PARMA). Aquesta oficina tècnica de suport a la municipalització, que formarà part de l’ACA, encara no s’ha posat en funcionament tot i que fa deu mesos que es va aprovar al Parlament. Des de la plataforma d’entitats ecologistes, sindicals i veïnals Aigua és Vida es reclama activar de manera urgent el PARMA per tal de donar suport jurídic, a tots els processos de remunicipalització engegats arreu de Catalunya així com a aquelles poblacions on s’està estudiant la viabilitat de recuperar la gestió pública.

Remunicipalització i creació de l’Observatori Metropolità Ciutadà de l’Aigua ara més que mai.

Des d’Aigua és Vida recolzem tots aquests processos de remunicipalització oberts per forces polítiques de diversos colors i la sentència del TSJC que anul·la la creació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua a l’AMB. I fem una crida a totes les forces polítiques, als governs municipals de l’AMB i de tot el territori, a què se sumin en aquest procés imparable que és una gestió pública, democràtica i transparent de l’aigua. Perquè cal posar per davant els interessos de la ciutadania als de les grans multinacionals, per tal d’aconseguir la millor qualitat al millor preu.

Finalment, tal i com fixa la Directiva Marc de l’aigua, una bona gestió no pot anar deslligada de la participació ciutadana, per tant, sol·licitem que el govern de l’AMB aprovi la creació d’un Observatori Metropolità Ciutadà de l’Aigua a fi d’aprofundir amb la democràcia.

Fes clic per descarregar la Guia pràctica per caminar cap a una gestió no mercantil i democràtica de l’aigua.

Font: Aigua és Vida

Esta semana del lunes 14 de marzo al viernes 17 hemos conmemorado la semana por el Derecho Humano al Agua en El Salvador y los 10 años de la presentación de la propuesta de la Ley General de Aguas, con un seguido de acciones coordinadas por el Foro del Agua con la participación de los distintos territorios y asociaciones, por una ley de aguas que garantice la gestión pública y comunitaria, la sustentabilidad y el derecho al agua.

Y así el lunes nos encontramos ante la Asamblea Legislativa para presentar un comunicado de solicitud de exoneración del cobro a las Juntas de Agua. El Acuerdo Ejecutivo No. 867 del 16 de octubre de 2009, obliga a los sistemas autoabastecidos a pagar por la producción privada del agua una tarifa de $0.03 por metro cúbico, con la excepción de las que posean la declaratoria de Proyectos de Interés Social, con la cual se suspenden los cobros, evitando que la deuda crezca, pero no eliminando la ya acumulada. Las comunidades sobreviven en bajas condiciones técnicas y económicas, los ingresos de sus juntas cubren solamente los gastos de éstas, por lo que no pueden pagar la deuda. Es por eso que acudimos a la Asamblea Legislativa, para reclamar esta exoneración de los cobros y la deuda, con la participación del Foro del Agua, la UNES, ISF, ACUA y miembros de las comunidades de Chalatenango.
El martes realizamos un Foro Público sobre el Acceso Universal al Agua Potable y los retos para la sociedad civil y gobiernos locales, con la participación de la Mesa Territorial de Suchitoto, la Mesa Territorial de Cordillera del Bálsamo y la Mesa Territorial de  Chalatenango. Con las ponencias de Ernesto Beltrán, Representante del Foro del Agua que expuso la situación actual del agua en el país y el modelo de gestión comunitaria, el Sr. Huberto Avelar, Alcalde de Arcatao, nos narró cómo su pueblo luchó por conseguir una gestión comunitaria desde la base, construyendo el sistema de aguas y gestionándolo desde el comité de agua, sin intervención de la alcaldía, Lic. Marina  Avilés, Alcaldesa de Huizucar expuso las problemáticas en la Cordillera del Bálsamo, reclamando la no equidad de los precios por el consumo del agua en las distintas zonas del país, y Carlos Lobo, Representante de la Mesa del Agua de Suchitoto, que compartió las experiencias de su Mesa, sus avances y sus proyecciones. Y finalmente participó ANDA, Nicolás Coto, el Gerente de Atención a Sistemas Rurales, que mostró los datos tomados por estudios de ANDA y sus proyecciones futuras.

Al mismo tiempo las lideresas del Puerto de la Libertad fueron a presentar una Pieza de Correspondencia a la Asamblea Legislativa solicitando interpelación al Alcalde Municipal del Puerto de La Libertad, Miguel Jiménez, contra Juntas de Agua. Las comunidades y sus lideresas están viendo amenazada su vida por el trabajo que realizan, viendo como el alcalde difama contra ellas, organiza juntas paralelas a su sistema y atenta con armas a las comunidades, hasta entró en la casa de una de ellas.
Seguimos el miércoles con la presentación de 5 denuncias al Juzgado Ambiental, en contra del proyecto de pozos para plantación de zapote que secan los ríos y destruyen las pendientes en Suchitoto, el proyecto de la represa del Río Sapo en Morazán con un permiso ambiental otorgado hace más de 10 años, la planta de tratamiento BRISA en Zaragoza y la extracción del agua en el Río Jiboa que ha causado una reducción del caudal del 75% y ha acabado con toda la vida acuática del río.

Para abordar la problemática de la plantación de caña acudimos frente la Asociación Azucarera con miembros de las comunidades de Ahuachapán y Usulután que son los que se ven más afectados por la extracción del agua de los ríos y pozos, el cambio de uso de las tierras y la contaminación de las aguas por el uso de los agrotóxicos. Nos manifestamos con camisetas y banderolas del Foro del Agua, con carteles que ellos mismos hicieron y con los cantos reivindicativos del Derecho Humano al Agua como “¡El agua no se vende! ¡Se cuida y se defiende!”.

Y finalmente terminamos la semana (pero no la lucha) con distintas actividades en distintos territorios. En Suchitoto asistimos a una marcha con las organizaciones locales, tales como juntas de agua, luchadores por el Medio Ambiente y el colectivo de mujeres que animaron la marcha con los cánticos y sus carteles. Al final de la marcha empezó un Foro con la participación de la Mesa del Agua de Suchitoto, una representante de la Alcaldía, el Cabo José Alfredo Villarta del departamento de Medio Ambiente de la Policía Nacional Civil (PNC) y ACUA..

Irene García – El Salvador

La publicació, que inclou resultats, conclusions i algunes petites recomanacions, es presenta en un format senzill i resumit per tal de que sigui accessible a la comunitat i sigui, a curt termini, una eina útil per la població.

Al llarg del 2015, juntament amb la Gestió Ambiental del Gobierno Autónomo Descentralizado de la Provincia de Orellana (GADPO), hem elaborat un estudi pilot de fertilitat de sòls a la comunitat Bella Unión del Río Napo que pertany a la Parròquia San Carlos, Cantón Joya de los Sachas.

Amb l’objectiu d’estudiar l’aptitud dels sòls de la comunitat per l’agricultura i poder fer recomanacions per la millora d’aquests sòls hem analitzat un total de 19 mostres de diferents finques de camperols i camperoles.

Properament i de manera coordinada amb la comunitat realitzarem una socialització e l’estudi a la comunitat per tal de poder explicar de forma planera i pròxima els resultats obtinguts de cadascuna de les finques.

A més, durant la socialització es donaran algunes pautes a la població sobre mètodes de fertilització amigables amb el medi ambient i saludables, així com també del tipus de cultiu més apte per a cadascuna de les finques.

Durant aquest any 2016 tenim previst que aquest estudi es pugui realitzar a nivell de tota la Parròquia San Carlos i esperem que arribi a totes les comunes i comunitats.

Fes clic aquí per descarregar l’estudi.

ESF fa més de 10 anys que treballa a l’Amazonia Equatoriana recolzant projectes d’electrificació, entre altres activitats, durant el 2015, ESF i la AER-EEASA van desenvolupar 6 estudis d’electrificació amb renovables de comunitats aïllades. El Ministerio de Electricidad y Energía Renovable (MEER), soci del projecte des de la seva Dirección de Energía Renovable (DNER), va aprovar finançament estatal per executar algunes d’aquestes instal·lacions durant el 2016.

La AER-EEASA afrontarà en aquest 2016 la seva primera experiència com a responsable de l’execució de l’electrificació de comunitats senceres des de la seva creació. La mateixa AER-EEASA i la resta de contraparts han demanat a ESF de continuar donant recolzament durant aquest procés. ESF ha acceptat el repte amb il·lusió, segur de poder influir per tal que l’aplicació de les instal·lacions es duguin a terme de la forma socialment més respectuosa amb les comunitats. Caldrà doncs detallar els documents que serviran pel procés de licitació pública, incloent tant les formacions que es donaran a tècnics comunitaris i usuaris en les comunitats, com detalls tècnics constructius propis de les instal·lacions fotovoltaiques en microxarxa o en sistemes individuals.

El procés per proposar els documents per la contractació (Pliegos), té en aquesta primera edició molts components innovadors ja que s’ha proposat en els estudis previs una distribució subterrània inèdita al Equador per aquest tipus de projectes. Caldrà doncs realitzar a nivell pràctic a la ciutat del Puyo alguns detalls constructius, fent un cerca de materials i equips entre distribuïdors d’aquesta ciutat i segurament a la capital, Quito.

Un cop seleccionats els executors de les instal·lacions a través de la licitació pública, AER-EEASA i ESF faran un seguiment proper de l’execució. Per les capacitacions ESF s’implicarà de forma clara, cedint els materials de formació als contractistes, i participant directament a algunes de les capacitacions a les comunitats. El procés propi d’instal·lació a les comunitats també serà seguit estretament per l’AER-EEASA i ESF: revisió d’equips i circuits, metodologia d’implicació de tècnics comunitaris en l’execució de instal·lacions, creació de les Juntas de Electrificación, etc.

Activitats

• Creació d’elements pràctics demostratius per ser replicats en les instal·lacions.
• Recolzament en la creació dels Pliegos contractuals amb detalls tècnics i de formacións per la AER-EEASA.
• Acompanyament en la realització d’instal·lacions i formacions a comunitats aïllades.

Dedicació temporal

L’estància serà mínim de 3 mesos a partir del març del 2016 (data d’inici negociable)

El treball d’oficina es desenvoluparà principalment des de les oficines d’ESF a la ciutat del Puyo (Pastaza). A més es realitzarà alguna sortida de camp a les comunitats més aïllades de la província de Pastaza.

Perfil

La persona seleccionada, a més de disposar d’aptituds formatives adequades, ha de tenir la capacitat d’adaptació a entorns culturals i socials molt diferents. A més s’ha d’adaptar en equips de treball canviants.

Condicions

La persona seleccionada haurà de participar al menys a una reunió/taller amb el grup de Girona d’Enginyeria Sense Fronteres, a la ciutat de Girona. Aquest grup fa seguiment del projecte a Equador. El grup i el voluntari pactaran quin serà el feedback de informació, i que constarà al menys de la redacció d’un informe mensual i un final sobre el desenvolupament de les activitats per part del voluntari.

El projecte es podrà fer càrrec del vol internacional, de l’assegurança i d’una part de les despeses de manutenció i allotjament. Per accedir a aquestes condicions econòmiques requisit indispensable ser actualment estudiant o PAS de la Universitat Politècnica de Catalunya. Serà indispensable la firma d’un conveni amb l’associació.

Les persones interessades poden enviar carta de motivació i CV a organitzacio@esf-cat.org. Indicant la referència a l’assumpte del mail REF: PCR2016/Ecua/Energia

Trobareu tota la informació aquí

Precintem les oficines d’atenció al client d’Endesa per vulneració dels drets humans i de la llei 24/2015

El barri de Maxaquene A es troba situat al primer anell dels barris informals de la ciutat de Maputo. Amb una densitat de població molt elevada i greus deficiències en l’àmbit dels serveis urbans, una nova problemàtica comença a ser latent al barri des dels darrers anys; la vulneració del Dret a la Vivenda com a conseqüència del creixement de la ciutat i els processos especulatius. Dintre d’aquest marc, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Kuwuka-JDA han estat els dos darrers anys treballant per enfortir el teixit social i el coneixement per part de la comunitat dels seus drets i de com articular-se davant aquests processos. Al mateix temps s’ha incidit en pràctiques d’ordenament que permetin, des de dins, millorar les condicions del barri. Així es crea la Plataforma d’Organitzacions del Barri de Maxaquene amb la finalitat de congregar les organitzacions que treballen en favor del desenvolupament comunitari amb la finalitat de generar processos de treball comuns. També s’ha creat una ràdio gestionada i propietat de la comunitat amb l’objectiu que sigui un espai de defensa, unió, comunicació, oci i educació, un espai de tothom i per a tothom.

Així l’any 2016 es treballarà en la consolidació del que es ve treballant fins ara i en la identificació de futures línies de treball de ESF als barris del Districte.

La activitat principal que es preveu és;

• Realització d’un estudi d’identificació que mostri possibles línies de continuitat de l’execució de ESF als barris del Districte Municipal KaMaxakeni

Paral·lelament també es preveu la participació en les activitats que estiguin desenvolupant-se al moment de l’arribada del o la voluntari/a, que seran al voltant de;

• Consolidació del funcionament i l’estructura de la ràdio comunitària de Maxaquene
• Activitats per promoure la millora en la gestió de residus sòlids urbans
• Participar del creixement del teixit associatiu del barri

Trobareu tota la informació aquí.

– Irene, PCR a El Salvador –

El Foro del Agua es una plataforma de organizaciones e instituciones que se coordinan por la lucha del Derecho Humano al Agua en El Salvador, para conseguir una gestión responsable, eficiente, equitativa y participativa del agua a nivel nacional.

ACUA es una de las organizaciones del equipo de coordinación del Foro, que ejecuta proyectos de impacto en los distintos territorios del Foro: La Cordillera del Bálsamo, el Río Jiboa (Departamento de La Paz), el Río Paz (Departamento de Aguachapán), el Acuífero de Nejapa y Oriente (Morazán y Usulután).

Bajando a los territorios podemos conocer las realidades de cada zona y sumergirnos en los municipios y comunidades, donde cada zona conforma una Mesa Territorial, espacios de participación, organización y formación, constituidos por organizaciones locales.

Viajamos a Oriente, al departamento de Usulután, concretamente a La Región de la Bahía de Jiquilisco, para asistir a una reunión de la Mesa Territorial de Usulután. Es una zona soleada, calurosa y sorprendentemente tranquila, sin sistemas de seguridad alambrados,  lo cual resulta una característica peculiar en este país.

La reunión tiene como objetivo definir acciones y sincronizar agendas con las demás mesas territoriales, nos acompañan miembros de la junta de agua de Tierra Blanca, la asociación MANGLE, la coordinadora Bajo Lempa, la asociación Cincahuite, ARASAFE Puerto Parada, la ADESCO ZZSV, Los Cálix y el comité ASTB, que se han acercado a las oficinas de MANGLE desde sus comunidades.

Un par de representantes de la Mesa Territorial de Usulután asistieron a la reunión de coordinación del Foro del Agua en la que se detallaron las líneas de acción y la agenda de la Semana por la Lucha al Derecho Humano al Agua.  Ahora se reúnen en pequeño comité territorial para organizarse.

Formar parte del Foro del Agua les permite participar en acciones y decisiones tanto territoriales como nacionales, pudiendo tratar temas de mayor relevancia, unificando y ganando fuerzas para contrarrestar la opresión a la que han estado sometidos todos estos años.  Por ejemplo uno de los temas que se abarca conjuntamente es la ley de ANDA sobre la declaratoria de interés social que afecta a juntas de agua de la zona. Para encarar este problema primeramente tendremos que ver si las juntas tienen la declaración y luego tramitar la exoneración de los pagos, para ello, hará una semana, se solicitó a ANDA la información sobre cuáles son las comunidades que han recibido el cobro y cuáles tienen la declaratoria, con el objetivo de incidir en la demanda colectiva prevista el primer dia de la Semana por la Lucha al Derecho Humano al Agua.

Los miembros de las comunidades se presentan al resto de asistentes y exponen firmemente sus ideas, ideales y avances. La reunión parece caótica, pero se percibe que el interés principal es la educación para el medio ambiente, la concienciación social y la lucha por sus derechos. Explican cómo las cooperativas contribuyen en la defensa del medio ambiente, la cual incluye la lucha por el agua, trabajando conjuntamente con las demás organizaciones para cuidar su alrededor, manteniendo un nivel organizativo social y participativo. Se muestran conscientes de la necesidad de fortalecer el suelo; menos vegetación comporta menos agua. Se realizan proyectos de conservación del suelo, saneamiento y protección ambiental, como la restauración ecológica de los manglares, controlando así la pesca, intentando minimizar impactos humanos y el cambio climático.

Creen en la gestión comunitaria, la viven, la utilizan para luchar por el agua y saneamiento, entre todos y todas podemos aprender cómo obtener el agua, cómo proteger este escaso recurso y concienciar a las comunidades de la necesidad de utilizar los recursos naturales de forma sostenible. Tienen el objetivo de educar en el uso del agua, aprender a cuidar el consumo, no malgastarla y utilizar el que sea necesario. Para ello van a iniciar una escuela integral de formación en el Derecho Humano al Agua, desde la comisión coordinadora social, con cabida para formación sobre el agua y el medio ambiente. Piden la participación del Foro del Agua en talleres y formaciones para conocer los procesos gubernamentales, códigos municipales, procesos de evaluación ambiental, ordenanzas y legalizaciones de juntas, y tener así claridad sobre la lucha en la que se participa.

Se coordinan de forma voluntaria para luchar por sus derechos.  “Hemos aprendido, defendiendo y luchando por los recursos naturales, que los esfuerzos voluntarios son los que traen los mejores resultados”. Pero esta lucha no es solo suya, es responsabilidad de todos y todas ya que el recurso natural del agua es común y la ley es de aplicación nacional.

Antes los bosques presentaban un amarillo turbio, ahora gracias al comité local en el MANGLE son verdes y la mayoría de los bosques tienen distintas especies de árboles grandes. A los espacios que se les ha hecho eso la vida sigue, tanto humana como animal, se observa hasta que hay ganado en el bosque restaurado. Estas ganancias son su virtud. Aquí habrá comida para próximas generaciones, porque se cuida y se enseña cómo hacerlo.

En el tema de abastecimiento de agua no tienen muchos problemas, se gestionan ellos mismos. El sistema fue construido hace 7 años y lo gestiona el movimiento social juntamente con Mangla. Actualmente se está construyendo un segundo tanque ya que con uno no llega para todas y todos, trabajando en comunidad se benefician todas las 13 comunidades a las que el sistema abastece actualmente, 394 beneficiarios, no fijos, de recursos económicos escasos.

El recurso del agua es vida, pero hay que combatir toda la diversidad de problemáticas nacionales, como la gran empresa cañera que afecta el recurso hídrico, malgastando y extrayendo el agua indecorosamente y haciendo uso de tóxicos no reglamentados nocivos para la salud. La gran plantación de la caña de azúcar es un cultivo que se extiende por todo el país, con un total 80,725 hectáreas sembradas, malgasta el poco recurso hídrico que hay disponible en la nación y utiliza toxinas que perjudican a los seres vivos. Cuando apareció la problemática de insuficiencia renal se iniciaron investigaciones sobre la procedencia y, creyendo que el agua era la principal causante, se analizó, pero los estudios demostraron que el agua no era causa y esta quedó descartada.

Desgraciadamente la reivindicación por la problemática de la plantación de caña no resulta fácil, ya que  es el gobierno y todo el estado quien se lucra de ello, con unos beneficios económicos que llegan a $360 millones al año y un beneficio directo a unas 50 mil personas. “Pero nosotros somos los que luchamos. Tenemos la confianza en la organización, hemos conseguido mucho luchando y sabemos que con una buena representación social nos escuchan. Así logramos la construcción de la calla, tener una alcaldía, leyes, regulaciones y mucho más.”

Ha llegado la hora de organizarse, retomar la lucha, conseguir una ley que respete todos los puntos no negociables. Hay que pelear por la reforma constitucional y la dispersión de los marcos regulatorios del tema hídrico juntamente con la ley forestal, que requerirá revisión y ratificación. Retomar la comisión de las cuencas transnacionales, la ley de agua potable y saneamiento, la ley de forestación y la ley de agrotóxicos. Retomaremos la lucha juntamente con las distintas Mesas Territoriales, en la Semana para el Día Mundial del Agua.

En el tema de la la plantación de caña, además de Usulután, los territorios de Ahuachapán y el Río Jiboa son los que más se ven afectados. Por lo que se planea un plantón con los tres territorios frente la Asociación Azucarera el cuarto día de la semana del Día Mundial del Agua.

Aprovecharemos esta semana de incidencia y repercusión para salir en los medios y seguir visibilizando por qué no tenemos Ley de Agua que priorice los usos del agua para todos, dar a conocer que hay alguien que no quiere salir perjudicado por ella, quien ahora se está beneficiando claramente de los derechos de los demás.

Font: Grup El Salvador d’ESF