Fons Next Generation i gestió de l’aigua: qui en surt beneficiat?
Publiquem un nou estudi que analitza la distribució d’aquests fons i el seu impacte en la gestió de l’aigua.
Els fons Next Generation EU van néixer com una suposada eina clau per a la recuperació econòmica després de la crisi de la covid-19. Aquests fons, que pretenen fomentar una “economia verda i digital”, han destinat una part important dels seus recursos a la digitalització del cicle de l’aigua a Espanya. Però, a qui estan beneficiant realment aquestes inversions? Les empreses públiques o les empreses privades? És la digitalització la necessitat primordial dels serveis públics d’aigua?
Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem posar llum a la distribució dels fons Next Generation en el sector de l’aigua i obrir el debat sobre com s’haurien de gestionar els recursos públics per garantir un accés equitatiu i sostenible a l’aigua.
El PERTE de digitalització del cicle de l’aigua
El marc d’actuació d’aquestes inversions és el PERTE de digitalització del cicle de l’aigua, aprovat pel govern espanyol el 2022 amb una dotació de 3.260 milions d’euros. Aquest pla busca modernitzar la gestió de l’aigua a través de tecnologies digitals per millorar l’eficiència i reduir pèrdues en les xarxes de subministrament.
Tot i aquests objectius, l’anàlisi de les dues primeres convocatòries de subvencions mostra que una part significativa dels fons ha anat a parar a operadors privats, perpetuant el model de gestió públic-privat que sovint és la causa dels problemes en la qualitat del servei i en l’accés equitatiu a l’aigua.
Qui es beneficia dels fons?
En la primera convocatòria del PERTE, resolta l’octubre de 2023 amb 200 milions d’euros en subvencions, el 41% del finançament va anar a empreses privades, destacant especialment el Grup AGBAR, que va rebre el 19% del total (37,7 M€). Altres beneficiaris van ser el Grup Global Omnium (15,5 M€) i Aqualia (7,7 M€).
En la segona convocatòria, resolta l’octubre de 2024 amb un pressupost ampliat a 300 milions d’euros, es van incloure municipis petits, que havien quedat exclosos en la primera fase. Això va corregir parcialment algunes de les desigualtats detectades, però no va modificar l’estructura de finançament que segueix afavorint grans operadors privats.
Les dues convocatòries del PERTE han confirmat una tendència clara en la distribució del finançament, amb un fort pes de les empreses privades, especialment grans operadors com el Grup AGBAR. Tot i que en la segona convocatòria s’ha intentat corregir algunes desigualtats incloent municipis petits, l’estructura de finançament continua beneficiant els grans actors privats, evidenciant la persistència d’un model que prioritza aquestes empreses en la gestió dels recursos.
Un model que reforça la privatització
El PERTE de digitalització del cicle de l’aigua no posa en dubte el model de gestió mercantil de l’aigua, basat en col·laboracions públic-privades que prioritzen el benefici econòmic per sobre del dret humà a l’aigua. Més greu encara, no assumeix les responsabilitats de les administracions públiques respecte als seus deures de fiscalització i transparència.
Això comporta que una part de les subvencions es destinin a actuacions que els operadors privats no han realitzat, però han cobrat amb les tarifes de l’aigua de les persones usuàries, fent que, de facto, es pagui dues vegades per les mateixes inversions en algunes ocasions.
Consulta l’estudi complet en català en aquest enllaç i en castellà en aquest altre enllaç.
