Microconca de Laqueseaniega: una història de resistència i cura col·lectiva a Colòmbia

Des de Colòmbia, la Mar i l’Ainoa ens relaten la seva vivència amb el Comitè de Cuenca de Barbosa, al costat de la nostra contrapart Penca de Sábila.

El 30 de juliol vam tenir l’oportunitat de caminar per la microconca de Laqueseaniega, al municipi de Barbosa, en un recorregut organitzat pel Comitè de Cuenca i la Corporación Ecológica y Feminista Penca de Sábila. No va ser només una excursió: va ser una manera d’entrar en la memòria i en la lluita d’una comunitat que fa més de deu anys que treballa per recuperar el seu territori.

De camí, vam aprendre què és una microconca: una unitat natural que va des del naixement fins a la desembocadura d’una quebrada i que inclou boscos, finques, cultius i zones d’habitatge. Però més enllà de la definició, nosaltres la vam sentir com un organisme viu, fràgil i alhora resilient.

Mentre escoltàvem la història del comitè, vam entendre la magnitud del problema. Fa anys, els aiguamolls naturals d’aquesta zona havien estat destinats a pasturatge. Això va degradar els sòls, va fer desaparèixer fonts i va posar en risc l’aigua de l’aqüeducte local, d’on beu la comunitat. Amb el creixement demogràfic, la pressió va ser encara més gran.

El que més ens va impressionar, però, no va ser la gravetat del diagnòstic, sinó la resposta col·lectiva. Davant la pèrdua de l’aigua, veïns i veïnes van decidir cedir voluntàriament parts dels seus terrenys per reforestar-los amb espècies autòctones. Vam poder veure amb els nostres propis ulls aquests espais recuperats, que avui tornen a donar vida. I vam sentir l’orgull de la gent en explicar-nos que el treball voluntari, amb mans i energia compartida, ha anat donant fruits.

Més d’una dècada després, els resultats són palpables: les fonts han millorat, el bosc reneix i la comunitat s’ha enfortit. Nosaltres mateixos vam percebre la complicitat entre veïns, l’alegria de compartir coneixements i la convicció que el territori és de tothom.

En acabar el recorregut, ens vam quedar amb una idea clara: recuperar una microconca no és només plantar arbres, és recuperar la confiança en la força col·lectiva. A Laqueseaniega, l’aigua torna a brollar, i amb ella, una altra manera de viure i relacionar-nos amb la natura.