L’aigua no és un negoci: La Red Agua Pública reclama garantir el dret humà a l’aigua al Congrés dels Diputats
Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua de 2025, la Red Agua Pública (RAP) ha organitzat la jornada Polítiques públiques i justícia hídrica davant la financerització de l’aigua celebrada en el Congrés dels Diputats de Madrid.
Madrid, 24 de març de 2025. – La jornada Polítiques públiques i justícia hídrica davant la financerització de l’aigua, que pot recuperar-se en aquest enllaç, ha comptat amb intervencions de Pedro Arrojo, relator especial de Nacions Unides per als drets humans a l’aigua potable i al sanejament, Emanuele Lobina, de la Universitat de Greenwich, Erika González Briz, de la RAP, i Iva Marković, del Fòrum dels Pobles per l’Aigua.
Vídeo de la jornada fent clic aquí o a la imatge:
Exigeixen assumir l’enfocament de drets humans en la gestió de l’aigua
Durant la jornada, la Red Agua Pública ha exigit al govern i als grups parlamentaris tramitar la proposta de llei sobre el mínim vital d’aigua, destinada a garantir de manera gratuïta un subministrament mínim d’aigua i a establir la prohibició permanent de talls de subministrament per motius de vulnerabilitat econòmica. La Red Agua Pública creu que amb una estructura de blocs tarifaris més progressista, i que penalitzi els consums més elevats, la sostenibilitat econòmica dels operadors de la gestió de l’aigua no es veurà compromesa.
D’altra banda, la Red Agua Pública exigeix el compliment del Reial decret 3/2023, pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Aquest Reial Decret inclou l’obligació de garantir el dret d’accés a l’aigua potable per a tota la ciutadania, però més d’un any després de la seva aprovació, la Red Agua Pública constata un nul avanç en el seu compliment.
La Red Agua Pública també ha demanat reconsiderar, mitjançant un procés participatiu, la constitució, funcionalitats i governança del futur Observatori de la Gestió de l’Aigua, inclòs en el Reial decret 1085/2024, pel qual s’aprova el Reglament de reutilització del recurs hídric. “Fa anys que la societat civil demanem l’impuls i reglamentació d’Observatori Ciutadans en la gestió de l’aigua, per la qual cosa se’ns ha de tenir en compte en la seva creació des del principi”, declara Susana Gil, de la RAP.
Polítiques públiques davant la mercantilització de l’aigua
A Espanya, la meitat de la població és proveïda per empreses privades de gestió de l’aigua urbana. Segons la Red Agua Pública, la privatització de l’aigua comporta limitacions per al gaudi dels drets humans a l’aigua potable i al sanejament.
Per això, exigeixen la derogació de les disposicions legals que faciliten la privatització i obstaculitzen la recuperació de la gestió directa del servei. En particular, exigeixen la revisió de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, i la Llei de Contractes del Sector Públic.
També demanen prohibir per llei els cànons concessionals, instruments que, segons ells, afavoreixen la privatització. “La quantitat de diners que han d’abonar les empreses amb el cànon concessional no s’utilitzen per a millorar el servei de l’aigua. Mentre no es prohibeixi aquest cànon, ha de regular-se que sigui un impost finalista, és a dir, que els diners es reintegri en el servei i no serveixi per a cobrir altres despeses dels ajuntaments” explica Gil.
Polítiques públiques davant l’emergència climàtica
Un dels temes abordats durant la jornada ha estat l’avaluació de la gestió de les recents sequeres i inundacions. En aquest sentit, la Red Agua Pública exigeix assumir la nova realitat climàtica de manera estructural en els plans de gestió de les diferents demarcacions hidrogràfiques, comptant amb la participació activa i significativa dels agents socials del territori.
També han demanat no oblidar, davant de les últimes pluges, l’escassetat estructural causada per la sobreexplotació i la deterioració de la qualitat de les aigües i els ecosistemes que comporta l’assignació de drets d’aigua per sobre de les possibilitats de les reserves. Així, demanen detenir el creixement de les demandes hídriques, vetllar per la garantia dels cabals ecològics i abordar la reassignació dels drets d’aigua mitjançant polítiques públiques i criteris de justícia social i ambiental.
El paper d’Espanya en les Conferències d’Aigua de Nacions Unides
De cara a desembre de 2026, quan se celebrarà la tercera Conferència de l’Aigua de Nacions Unides a Unió dels Emirats Àrabs, Pedro Arrojo, relator especial de Nacions Unides pels drets humans a l’aigua i al sanejament, ha demanat al Govern espanyol la institucionalització dels debats i la governança de l’aigua, perquè radiqui en el si de Nacions Unides i no es deixi a la mercè dels lobbies privats com succeïa fins ara.
Iva Markovic, del Fòrum dels Pobles per l’Aigua, qui va participar en la Conferència de 2023 de Nova York, ha constatat les dificultats que suposa el sistema de Nacions Unides per a la participació efectiva de les organitzacions socials. Ha demanat al govern d’Espanya que promogui i faciliti aquesta participació, exigida per més de 500 organitzacions signants del Manifest per la Justícia Hídrica.
Per part seva, Emmanuele Lobina, de la Universitat de Greenwich, ha alertat del fenomen global de la financerització de l’aigua. La Comissió Global per l’Economia de l’Aigua està pressionant per a implantar aquests esquemes, que acaben redundant en partenariats publicoprivats que fa anys que centres de recerca com el que lidera Emmanuele han demostrat ser fallits.
Amb aquesta jornada en el Congrés dels Diputats, la Red Agua Pública reafirma el seu compromís en la lluita contra la mercantilització i financerització de l’aigua i la defensa de la seva gestió com un dret humà, no com un negoci.
A través d’aquest enllaç es pot descarregar en PDF el document amb les conclusions de la Red Agua Pública després de la jornada.
