“Auka y el susurro del viento“: un nou conte per defensar l’aigua i el territori

L’Auka i l’Amana protagonitzen una nova història ambientada a l’Amazònia equatoriana que aborda, des de la mirada de les infàncies, la contaminació, l’organització comunitària i el Dret Humà a l’Aigua.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem Auka y el susurro del viento, un nou conte infantil que convida a reflexionar sobre la cura de l’aigua, l’aire i el territori des d’una mirada comunitària i inclusiva.

La història, ambientada a l’Amazònia equatoriana, ens situa en una comunitat on la contaminació està afectant tant la natura com la salut de les persones. L’Auka, una petita granota, i l’Amana, una nena shuar, observen com l’aigua i l’aire emmalalteixen, i decideixen implicar-se juntament amb la resta de la comunitat per buscar solucions col·lectives i defensar el Dret Humà a l’Aigua.

Al llarg del relat, el conte posa en valor la solidaritat, la participació comunitària i la inclusió intergeneracional. Infants, joves, persones adultes i grans s’organitzen per protegir l’aigua i l’entorn a través d’accions com les mingues de neteja, l’ús de sabers ancestrals i la construcció artesanal de filtres d’aigua, mostrant com l’acció col·lectiva és clau per cuidar els béns comuns.

Auka y el susurro del viento és una eina d’educació ambiental inclusiva, pensada per treballar amb infants des d’un llenguatge accessible, personatges diversos i un enfocament intercultural. El conte reconeix les infàncies com a actrius clau en la defensa de l’aigua i del territori, i reforça la idea que, quan una comunitat s’organitza i aprèn plegada, és possible recuperar l’harmonia amb la natura i avançar cap a un futur més just i sostenible per a totes i tots.

Aquest conte forma part de la col·lecció de contes infantils de l’Auka, un conjunt de materials educatius impulsats per Enginyeria Sense Fronteres per apropar les infàncies a la defensa de l’aigua, el territori i els drets humans des d’una perspectiva comunitària, intercultural i transformadora.

📥 Descarrega’l, comparteix-lo i utilitza’l a l’aula, en espais educatius o a casa, i ajuda’ns a continuar sembrant consciència des de la infància per defensar l’aigua com un dret i no com una mercaderia.

L’aigua que sosté les machambas de Maputo

Aigua, agroecologia i justícia de gènere a Maputo: diagnòstic participatiu sobre l’accés a l’aigua a KaMubukwana

Garantir l’accés a l’aigua és una qüestió central per a la vida, l’alimentació i la dignitat. A la ciutat de Maputo, però, aquest dret es veu cada cop més amenaçat per l’escassetat, la contaminació i la manca d’infraestructures adequades. En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat un nou informe que analitza de manera participativa l’accés a l’aigua i els sistemes de reg de quatre associacions agrícoles del districte de KaMubukwana, en el marc del Projecte Maputo 15.

El document neix del treball directe amb les associacions Força do Povo, ADEMA, Centro das Mulheres i 10 de Novembro, formades majoritàriament per dones que sostenen l’agricultura urbana de la ciutat. A través de visites a les machambas, entrevistes, qüestionaris i l’elaboració de cartografies detallades, l’informe recull com es viu l’accés a l’aigua des del territori, quines estratègies comunitàries ja existeixen i quines barreres estructurals dificulten una gestió justa i sostenible del recurs.

La realitat que emergeix és compartida: la major part del reg es fa de manera manual, amb regadores, a partir de canals oberts que depenen de fonts naturals cada cop més irregulars. Durant l’estació seca, l’aigua no arriba a totes les parcel·les i les productores han d’esperar torns per poder regar. A l’època de pluges, en canvi, les inundacions i l’erosió malmeten els cultius. Aquesta doble vulnerabilitat s’ha intensificat amb el canvi climàtic i amb una urbanització desordenada que bloqueja canals, redueix zones verdes i altera el cicle natural de l’aigua.

Des del marc del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, l’accés a l’aigua per a usos productius com l’agricultura no forma part estrictament del contingut normatiu del dret, centrat en l’ús personal i domèstic. Tanmateix, en contextos com el de KaMubukwana, l’aigua per al reg de les machambas és una condició indispensable per garantir altres drets fonamentals, com el dret a l’alimentació, a la salut, al treball i a una vida digna. Per a moltes dones productores, separar l’aigua “per viure” de l’aigua “per produir aliments” no respon a la realitat quotidiana: sense aigua per a l’agricultura urbana, es debilita la seguretat alimentària de les famílies, augmenta la càrrega de treball reproductiu i s’agreugen les desigualtats de gènere.

Tot i la proximitat del riu Mulaúze, la seva aigua no és una opció. Els abocaments industrials i les aigües residuals han contaminat el riu fins al punt que les associacions descarten utilitzar-lo per al reg. Alhora, molts pous i bombes existents no disposen de manteniment, registres tècnics ni anàlisis de qualitat de l’aigua, cosa que genera incertesa i riscos tant per a la producció com per a la salut.

Malgrat aquest escenari advers, l’informe també posa en valor la força de l’organització comunitària. Les associacions impulsen pràctiques agroecològiques com el compostatge, la vermicompostació, l’associació de cultius i les machambas escola, espais col·lectius d’aprenentatge i experimentació. Les dones hi juguen un paper central, no només en la producció d’aliments, sinó també en la cura de les fonts d’aigua, la neteja dels canals i la defensa del territori davant la pressió urbanística.

El diagnòstic conclou que aquestes iniciatives tenen un gran potencial, però que no poden sostenir-se només amb esforç comunitari. Cal reforçar-les amb infraestructures de reg adequades, sistemes segurs que evitin robatoris, formació contínua en gestió de l’aigua i qualitat hídrica, i la creació de mecanismes col·lectius de governança que garanteixin un ús equitatiu del recurs. Alhora, és imprescindible una major implicació de les institucions municipals per protegir les fonts d’aigua, controlar la contaminació i reconèixer l’agricultura urbana com un pilar clau per a la sobirania alimentària de la ciutat.

Aquest informe vol ser, sobretot, una eina per a l’acció. Una base tècnica i política per impulsar projectes futurs, reforçar l’organització comunitària i exigir polítiques públiques que posin la vida al centre. Perquè sense aigua no hi ha agricultura, i sense agricultura urbana no hi ha aliments, ni drets, ni futur per a moltes famílies de Maputo.

👉 L’informe complet està disponible en català aquí i en portuguès aquí.

Així decideix el lobby fòssil el present i el futur de l’Estat espanyol

Un nou estudi analitza el poder de les grans energètiques sobre la política, l’acadèmia i la transició energètica

Des d’Enginyeria Sense Fronteres presentem l’estudi «Així decideix el lobby fòssil el present i el futur de l’Estat espanyol», una investigació que posa el focus en l’enorme poder polític, econòmic i simbòlic que exerceixen les grans empreses energètiques sobre les decisions públiques i el model energètic a l’Estat espanyol.

L’informe analitza com cinc grans corporacions —Endesa, Iberdrola, Naturgy, Repsol i Moeve— concentren el control del sistema energètic i despleguen estratègies de lobby per incidir en la legislació, condicionar l’acció dels governs i modelar el relat social sobre la transició energètica. Lluny de ser un actor neutre, l’oligopoli fòssil es revela com un poder estructural que actua de manera constant i organitzada per protegir els seus interessos.

Incidència política, portes giratòries i captura de l’Estat

L’estudi documenta com el lobby energètic opera mitjançant una incidència directa sobre el poder polític, aprofitant la manca d’una regulació efectiva del lobby a l’Estat espanyol. Les portes giratòries, la contractació d’alts càrrecs i l’accés privilegiat als processos normatius permeten a aquestes empreses incidir en lleis clau, com s’ha vist en la derogació de mesures fiscals o reguladores que pretenien limitar els seus beneficis extraordinaris.

Aquest context confirma una idea central de l’informe: l’Estat no és un terreny neutral, sinó un espai en disputa, on els interessos corporatius han aconseguit una posició d’avantatge davant l’interès general.

La universitat com a nou camp de batalla

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és l’anàlisi de la incidència del lobby fòssil en l’àmbit acadèmic. A través del finançament de càtedres, recerques, màsters i programes formatius, les grans energètiques incideixen en la producció de coneixement i en la formació de noves generacions de professionals.

L’informe alerta sobre el fenomen de l’academic washing: una estratègia que utilitza el prestigi universitari per legitimar discursos corporatius sobre sostenibilitat, transició energètica o innovació, alhora que es normalitza la presència d’empreses fòssils en espais clau de l’educació pública.

Transició energètica: per a qui i al servei de quins interessos?

La recerca posa en qüestió el relat dominant de la transició energètica impulsada per l’oligopoli fòssil. Tot i que aquestes empreses es presenten com a actors imprescindibles del canvi, l’estudi mostra com el seu model reprodueix dinàmiques de concentració de poder, dependència dels combustibles fòssils i desigualtat social, dificultant una transició realment justa, democràtica i alineada amb els límits planetaris.

Davant d’això, l’informe defensa la necessitat de desemmascarar el poder del lobby energètic, enfortir els mecanismes de control democràtic i avançar cap a un model energètic al servei de les persones i del bé comú.

📄 Pots descarregar l’estudi complet aquí i aprofundir en les dades, els casos i les anàlisis que evidencien com el poder fòssil continua condicionant el nostre present i el nostre futur.

Proposta d’un sistema d’indicadors del Cicle Urbà de l’Aigua de l’AMB

Eina d’avaluació integral per avançar cap a una gestió més transparent, equitativa i sostenible del servei.

Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida, presentem una proposta per avançar cap a una gestió de l’aigua més democràtica, transparent i garantista amb el dret humà a l’aigua i al sanejament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: el sistema d’indicadors del Cicle Urbà de l’Aigua (CIA).

Aquest treball parteix de l’aprenentatge acumulat en experiències prèvies de control públic i comunitari de l’aigua. Destaquem especialment la feina impulsada per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que el 2020 va publicar la “Proposta de sistema d’indicadors per a una gestió transparent de l’aigua a Terrassa”. Aquell informe, que defineix principis, objectius i una estructura temàtica d’avaluació en cinc àmbits, ha estat una referència important per avançar cap a models d’indicadors més complets, comparables i orientats a la transparència.

El document original, treballat conjuntament entre Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en el marc de la Plataforma Aigua és Vida, és el resultat d’un treball d’investigació realitzat amb estudiants del Màster de Ciència i Gestió Integral de l’Aigua (CGIA) de la Universitat de Barcelona, que té com a objectiu facilitar un accés plural a una diagnosi i un testatge al llarg del temps dels aspectes més essencials de la gestió de l’aigua a l’AMB. Recull més de dos-cents indicadors de base i setanta-set d’agregats, organitzats en set àmbits temàtics, i incorpora un desenvolupament metodològic exhaustiu, criteris de selecció, eines d’agregació i reflexions sobre la seva viabilitat i aplicació institucional. També serveix com a proposta de referència per al futur Observatori Metropolità de l’Aigua (OMA), concebut com un instrument de seguiment i control públic-comunitari.

El sistema d’indicadors recull els elements necessaris per entendre i avaluar el Cicle Urbà de l’Aigua de manera integral: el marc metodològic que fonamenta la proposta, els criteris utilitzats per seleccionar i estructurar els indicadors, la lògica d’agregació jeràrquica, les definicions detallades dels indicadors de base i agregats, i les equacions i ponderacions que en permeten el càlcul. En conjunt, ofereix una estructura completa per analitzar el servei tenint en compte criteris de sostenibilitat ambiental, social, econòmica i de gènere, i per orientar un procés d’avaluació rigorós i compartit.

En específic, algunes de les qüestions que aquests permetrien mesurar són l’estat ecològic i químic de les masses d’aigua des d’on es capta l’aigua i s’aboca, el grau d’implementació de mesures en el marc de la Nova Cultura de l’Aigua, d’una política de l’aigua de la gestió de la demanda, de balanç hídric incorporant el grau d’implementació de l’aprofitament d’aigües pluvials, regenerades i grises. Així mateix, aspectes socials imprescindibles com el Compliment del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i d’igualtat de gènere.

Per facilitar-ne l’aplicació progressiva, publiquem alhora un Informe Extracte. Aquest extracte neix com una eina operativa que inclou una selecció de deu indicadors prioritaris, escollits mitjançant un procés de jerarquització. La seva funció és doble: d’una banda, oferir un punt de partida tècnic que permeti començar a treballar amb una primera selecció d’indicadors; i, de l’altra, obrir una via de treball conjunt entre diversos actors i l’AMB per detectar mancances, millorar les propostes i construir consensos al voltant d’un sistema compartit d’avaluació del cicle de l’aigua metropolità. L’extracte no substitueix el document original, sinó que en facilita la implementació participada i progressiva.

Els deu indicadors prioritzats corresponen a sis àmbits del sistema: perspectiva de gènere, compliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, qualitat democràtica del servei, qualitat ambiental, qualitat econòmica i qualitat de la gestió del servei. Aquesta selecció inicial permet començar a treballar amb un volum assumible d’informació i reflecteix el pes intern de cadascun dels àmbits dins la fórmula de càlcul de l’indicador global. En el marc del DHAS, una dada que il·lustra la magnitud del repte és que un 10% de la població de l’AMB pateix pobresa hídrica o té dificultats per pagar els rebuts de l’aigua.

Amb aquests materials s’activa un procés que vol avançar cap a una governança compartida, basada en la transparència, la participació i el control públic i comunitari del servei, en línia amb els principis del DHAS, la justícia ambiental i la Nova Cultura de l’Aigua.

👉 Descarrega l’Informe Extracte

👉 Descarrega el Document Original complet

Resum de l’Estratègia de Canvi Climàtic a Orellana

Ja està disponible el resum divulgatiu de l’Estratègia de Canvi Climàtic de la província d’Orellana, elaborada pel GADPO amb el suport d’Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte “Gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua per a garantir el dret humà a l’aigua en l’Amazònia nord de l’Equador en un context de canvi climàtic”.

El document sintetitza les principals evidències del canvi climàtic a la regió—com l’augment de temperatura, les alteracions en els períodes de pluja i la major freqüència d’esdeveniments extrems—i recull els riscos identificats per a les comunitats i els ecosistemes d’Orellana. A més, presenta la visió, la missió i els objectius estratègics definits pel territori, incloent la conservació de la biodiversitat, el maneig del bosc, l’ús sostenible del sòl, la gestió de l’aigua a nivell de conca, la incorporació de coneixements ancestrals i el foment d’una economia sostenible. També detalla un conjunt d’accions i metes orientades a la mitigació i adaptació.

Aquest resum complementa l’estudi complet publicat al nostre web, on s’aprofundeix en el diagnòstic climàtic i en el pla d’implementació de l’estratègia.

📄 Descarrega aquí el Resum de l’Estratègia de Canvi Climàtic a Orellana.

Documental “Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia”

El documental, una producció d’Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb La Directa, posa el focus en el paper de la multinacional Enel-Endesa en la pobresa energètica en la qual viu un 21% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. A través dels testimonis de dones com la Patricia Santos a São Paulo i la Domi Lorenzo a Catalunya, s’explora com l’organització col·lectiva i les xarxes de suport mutu esdevenen eines vitals per fer front als abusos dels oligopolis energètics i recuperar una vida digna.

Documental disponible a YouTube i a la plataforma 3Cat.

Sobre el documental: 

Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia

• Direcció: Berta Camprubí i Marta Pérez.
• Guió: Berta Camprubí, Maria Campuzano, Daniel López i Marta Pérez.
• Direcció de fotografia: Marta Pérez.
• Producció: Enginyeria Sense Fronteres i la Directa amb Patricia Santos i Domi Lorenzo.
• Un documental fet amb la col·laboració d’Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el Movimento dos Atingidos por Barragens del Brasil i la Directa.

Aprofundeix amb el webdoc “Recuperar la llum” 

Si vols submergir-te encara més en la temàtica i entendre l’origen i l’evolució d’Enel-Endesa, et convidem a visitar el nostre webdoc.
 https://recuperarlallum.directa.cat/

Aquesta eina digital detalla la trajectòria de l’empresa des dels seus inicis, els processos de privatització i les vulneracions de drets que ha causat, com els desplaçaments forçats, els impactes mediambientals o l’assetjament telefònic.

El webdoc també destaca el paper clau de les dones, que des de moviments com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya i el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil, lideren la resposta ciutadana per fer front a aquestes situacions. Un exemple inspirador és la Llei 24/2015 a Catalunya, que ha aconseguit frenar milers de talls i condonar el deute a milers de famílies.

L’accés a l’energia ha de ser un dret, no un negoci. És el moment de recuperar la llum i revertir aquestes injustícies.

Aiguapolis: un joc cooperatiu per repensar la gestió de l’aigua

Aiguapolis és molt més que un joc de taula. És una eina educativa i participativa que ens convida a reflexionar, tot jugant, sobre com gestionem un bé tan essencial com l’aigua. A través d’una dinàmica cooperativa, les persones participants han d’unir esforços per assolir un objectiu comú: aconseguir una gestió de l’aigua que sigui pública, transparent, participativa i justa, tant des d’un punt de vista social com ecosistèmic.

Com funciona?

Per assolir aquest repte col·lectiu, caldrà invertir en la posada en marxa i en el manteniment de projectes relacionats amb el Cicle Integral de l’Aigua (captació, potabilització, distribució i depuració), triar accions quotidianes responsables i demostrar coneixements sobre la Nova Cultura de l’Aigua.

Però compte! La sort també jugarà el seu paper: pot ajudar-vos a fer pujar el termòmetre… o obligar-vos a abaixar-lo!

I com a recompensa… en acabar la partida, qui més hagi contribuït al desenvolupament i manteniment dels projectes rebrà una menció especial: “Màster en la gestió de l’aigua”!

Per a qui és?

Aiguapolis està pensat per a grups d’adolescents, joves o persones adultes, i és ideal per a tallers educatius, activitats de sensibilització, espais comunitaris o simplement per gaudir d’una estona divertida amb contingut transformador.

Què el fa especial?

Aquest joc s’ha creat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i és una adaptació del joc “Aiguapolis”, creat amb la participació i coneixement compartit amb el grup de treball d’educació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT).

El trobaràs al nostre catàleg d’activitats, escriu-nos a aigua@esf-cat.org per a organitzar una partida!

Del debat a l’acció: materials per un entorn més just i saludable

Infografies i informe que recullen les reflexions i propostes sorgides durant la jornada sobre justícia ambiental a Tarragona.

Després de la Jornada de diàleg “Dret a un medi ambient sense riscos, net, saludable i sostenible”, compartim els materials que recullen el treball i les reflexions sorgides al voltant dels impactes ambientals i socials al territori de Tarragona.

Aquests recursos volen facilitar la comprensió del dret a un medi ambient saludable i oferir eines per analitzar i actuar davant els principals greuges detectats.

🌍 Què entenem per dret a un medi ambient sense riscos, net, saludable i sostenible?

La primera infografia explicativa sintetitza els elements clau d’aquest dret: què implica garantir-lo, com el percebem, quin rol hi juguen empreses i institucions i per què és essencial per a la salut i la justícia ambiental.

És una eina per situar el debat i entendre que el medi ambient forma part dels drets humans fonamentals.

Descarrega aquesta infografia en PDF aquí.

⚙️ Greuges, accions i propostes als tres eixos temàtics

La segona infografia sobre greuges, accions i propostes recull els principals punts identificats durant la jornada en tres àmbits interrelacionats: salut, medi ambient i comunitat.

Hi trobaràs exemples de problemàtiques concretes a Tarragona, propostes de resposta i línies d’acció col·lectiva per avançar cap a un territori més segur, habitable i just.

Descarrega aquesta infografia en PDF aquí.

📄 Informe complet de la jornada

L’informe complet recull de manera detallada les aportacions realitzades durant la jornada: les percepcions i experiències compartides, les conclusions de cada grup de treball i les propostes d’acció prioritàries. El document vol ser una base per continuar treballant conjuntament entre veïnat, entitats i institucions.

També teniu disponible l’informe de la jornada de treball “Diagnosi transdisciplinar crítica sobre la petroquímica al Camp de Tarragona”, organitzada el 19 de maig de 2023 i que forma part del procés d’enxarxament i anàlisi de la situació al territori.

Tots els materials estan disponibles per descarregar, compartir i utilitzar en activitats formatives, processos participatius o iniciatives comunitàries.

La seva difusió és clau per continuar ampliant el debat i fer visible la necessitat d’un entorn sense riscos, net, saludable i sostenible.

Pobresa hídrica: com garantim el dret humà a l’aigua?

Analitzem les causes i conseqüències de la pobresa hídrica i reflexionem sobre com garantir l’accés universal a l’aigua en contextos de creixent desigualtat.

La sisena edició del cicle Veus de l’Aigua, organitzada en el marc de la Cimera Social de l’Aigua, ha posat el focus en la pobresa hídrica, un fenomen que es manifesta en les dificultats d’accés a una font d’aigua potable, segura i assequible. Aquesta realitat és un obstacle per a la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament, reconegut per les Nacions Unides l’any 2010.

En el seminari es van abordar les tendències dels darrers anys, que mostren un increment alarmant de les situacions d’inseguretat hídrica i les seves conseqüències sobre la salut, les oportunitats educatives i laborals, i les desigualtats socials. També vam reflexionar sobre com podem garantir-ne l’accessibilitat en contextos com el nostre.

Vam comptar amb la participació de:

• Mònica Guiteras Blaya, tècnica de l’àrea d’Energia i Extractives d’Enginyeria Sense Fronteres i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
• Katie Meehan, professora del King’s College London i coordinadora del projecte Plumbing Poverty.
• Elena Domene, cap de l’Àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.

La sessió va ser moderada per Mar Satorras, investigadora en Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.

▶️ Pots recuperar el seminari complet en aquest vídeo:

És possible garantir un mínim vital universal d’aigua a Catalunya?

Presentem un nou estudi on analitzem com la tarifació pot ajudar a fer efectiu el dret humà a l’aigua

A Enginyeria Sense Fronteres publiquem un estudi que posa al centre dues preguntes imprescindibles en un context d’augment generalitzat del preu de l’aigua i desigualtats creixents: podem implantar un mínim vital universal d’aigua a Catalunya? Quin tipus de tarifació pot fer possible la garantia del dret humà a l’aigua per a tothom?

Aquest treball s’emmarca dins la col·lecció ESFeres, una sèrie d’estudis que des d’Enginyeria Sense Fronteres impulsem per aportar anàlisi crítica, eines de reflexió i propostes transformadores per superar les desigualtats.

L’estudi analitza com diferents territoris del món han dissenyat i aplicat mesures de mínim vital o tarifació social amb l’objectiu d’assegurar que tothom tingui accés a l’aigua en condicions d’assequibilitat. L’aigua és un dret humà reconegut per les Nacions Unides, però molt sovint el preu de l’aigua és un limitant a la garantia d’aquest dret. Per aquest motiu és cabdal analitzar les mesures de tarifació que busquen superar aquesta barrera.

Després d’analitzar diferents eines aplicades a França (Lió), Bèlgica (Flandes), Equador, Bogotà, Medellín o Ciutat del Cap, hem revisat l’estat de l’art de la tarifació a Catalunya i hem proposat millores recollint les bones pràctiques que hem trobat amb els casos analitzats.

Amb aquest estudi hem establert una diferenciació conceptual entre tarifació social i mínim vital. Ambdues mesures busquen garantir en condicions d’assequibilitat el volum necessari per cobrir les necessitats bàsiques amb dignitat. Però quan aquesta mesura s’ofereix de manera universal i gratuïta (o gairebé), parlem pròpiament de mínim vital. En canvi, quan s’adreça només a la població en situació de vulnerabilitat econòmica, parlem de tarifa social.

La hipòtesi amb la qual iniciem l’estudi és que un mínim vital universal d’accés automàtic pot superar algunes de les dificultats que suposen les tarifes socials a Catalunya: (1) només una part molt petita de les persones potencialment beneficiàries gaudeixen de l’ajut; (2) els Serveis Socials, històricament desbordats, representen un coll d’ampolla donat que han d’acreditar la situació de vulnerabilitat; i (3) la potestat municipal en l’establiment de les tarifes socials genera greuges comparatius entre municipis.

L’estudi analitza també el marc legal i institucional espanyol i català, per concloure que un marc normatiu estatal o autonòmic que estableixi un denominador comú en l’establiment dels mínims vitals (o tarifes socials) és necessari per assegurar el principi de no discriminació. Això és possible competencialment donat que no envaeix la competència dels municipis de formular les seves tarifes i mecanismes d’ajut social.

Finalment, l’estudi ofereix un primer de full de ruta per pensar com es podria avançar cap a un mínim vital universal a Catalunya. Quins volums considerar, com finançar-los, com assegurar que la mesura no generi desigualtats, quina governança podria acompanyar-la i com fer que el sistema sigui transparent, sostenible i coherent amb el dret humà a l’aigua. Aquest estudi no és una proposta tancada, sinó una invitació a obrir el debat amb criteris, dades i experiències comparades.

Per aprofundir en totes aquestes qüestions i conèixer els detalls de les experiències internacionals analitzades, et convidem a descarregar i llegir l’estudi complet.