ESF donem suport a la campanya de l’APE per desbloquejar els comptadors socials i defensar el dret a l’energia

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) som part activa de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i compartim plenament la seva lluita per garantir l’accés universal, segur i digne a l’energia. En aquest marc, donem suport a la campanya de micromecenatge que l’APE ha engegat a Goteo per impulsar un informe jurídic clau que permeti desbloquejar la instal·lació dels comptadors socials de llum a Catalunya.

Tota la info de la campanya i aportacions aquí: goteo.cc/comptadorssocials

Els comptadors socials: una mesura prevista però bloquejada

A Catalunya, milers de llars en situació de vulnerabilitat es veuen obligades a viure sense subministrament elèctric regular o a assumir riscos greus per poder tenir llum. Davant d’aquesta realitat, els comptadors socials són una alternativa existent, segura i reconeguda institucionalment.

Aquesta mesura estava recollida en el conveni signat el 2021 entre la Generalitat i Endesa, però mai s’ha aplicat de manera generalitzada. Les traves de la companyia elèctrica i la manca de voluntat política han fet que una eina pensada per protegir drets continuï encallada, mentre milers de famílies queden desprotegides.

Un informe jurídic per desemmascarar el bloqueig

Davant anys d’incompliments, silencis i responsabilitats que s’espolsen entre administració i empresa privada, l’APE ha decidit fer un pas més. La campanya de Goteo servirà per encarregar un informe jurídic independent, elaborat per un despatx especialitzat, que demostri que la no instal·lació dels comptadors socials no és un problema tècnic, sinó una manca clara de voluntat.

Aquest informe ha de ser una eina fonamental per:

• Desmuntar el relat de l’oligopoli energètic.
• Assenyalar responsabilitats polítiques i empresarials.
• Reforçar l’exigibilitat del dret a l’energia com a dret humà.
• Donar suport a futures accions d’incidència i defensa col·lectiva.

Criminalitzar la pobresa no és una opció

En el marc d’aquesta lluita, l’APE ha patit la repressió per defensar drets bàsics, amb actuacions policials i sancions administratives derivades de mobilitzacions pacífiques. Des d’ESF denunciem aquesta criminalització de la pobresa energètica i de les organitzacions que planten cara a un sistema energètic profundament injust.

Per a nosaltres, posar la vida al centre implica defensar que l’habitatge, l’aigua i l’energia no són mercaderies, sinó drets humans bàsics que han d’estar garantits per sobre del benefici privat.

Com pots donar suport a la campanya?

Qualsevol aportació, per petita que sigui, suma. Els fons recaptats es destinaran íntegrament a fer possible l’informe jurídic i a reforçar la lluita col·lectiva per una energia justa. A més, les aportacions a Goteo tenen avantatges fiscals i poden desgravar fins al 80%.

Dona suport a la campanya de l’APE a Goteo

Difon-la entre els teus contactes i xarxes

Des d’Enginyeria Sense Fronteres continuarem caminant al costat de l’APE i de totes les lluites que defensen els drets bàsics davant l’oligopoli energètic.

Talls de subministrament: el Congrés tomba el decret òmnibus i deixa sense protecció centenars de milers de llars vulnerables

La ReDE denuncia el vot en contra de Junts, que protegeix els interessos dels rendistes i de l’oligopoli elèctric, provocant la caiguda de la moratòria dels talls de subministraments bàsics.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat avui la convalidació del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, conegut com a decret òmnibus, provocant-ne la derogació automàtica. Com a conseqüència directa, decau la prohibició dels talls de subministrament d’electricitat, aigua i gas a les llars en situació de vulnerabilitat. Es tracta d’una mesura que s’havia anat prorrogant des de 2020 i que s’havia ampliat de nou fa un mes, mantenint la protecció de milers de famílies arreu de l’Estat.

La Xarxa estatal pel Dret a l’Energia (ReDE), Red Estatal por el Derecho a la Energía, de la qual Enginyeria Sense Fronteres forma part, i que agrupa una quinzena d’organitzacions de la societat civil que treballen amb llars en situació de pobresa energètica, denuncia que aquest resultat és conseqüència directa de la descoordinació i la manca de diàleg entre els partits polítics implicats.

Els vots en contra de Junts, PP i VOX han impedit la convalidació del RDL. ReDE denuncia que, fins a l’últim moment, aquests partits han generat missatges aporofòbics contra el decret òmnibus, pel fet d’incloure mesures socials en matèria d’habitatge destinades a protegir persones amb una situació de vulnerabilitat acreditada, tant per impagaments de lloguer com per situacions d’ocupació forçada. Segons aquesta xarxa, es tracta en realitat d’un moviment per protegir els interessos dels rendistes, que a més criminalitza la pobresa.

«Des de ReDE qualifiquem d’irresponsabilitat majúscula que es faci servir la protecció de drets bàsics com a moneda de canvi parlamentària i alertem que el rebuig del decret tindrà efectes immediats i impactes greus sobre milers de llars que, a partir d’ara, tornen a quedar exposades als talls de subministrament».

L’aigua és un dret humà reconegut per l’ONU des de 2010, i l’energia és un dret reconegut per la Declaració de Drets Emergents. Així doncs, l’accés garantit a l’aigua i a l’energia és una condició indispensable per a una vida digna i forma part del contingut essencial del dret a un habitatge adequat.

El febrer passat, el Comitè Europeu de Drets Socials va concloure que l’Estat espanyol havia vulnerat la Carta Social Europea en no garantir un accés «estable, constant i segur a una energia adequada». Així mateix, la Directiva (UE) 2024/1711 del mercat elèctric obliga els Estats membres a protegir les persones consumidores vulnerables davant les desconnexions.

Amb la caiguda d’aquest Reial decret llei, i el retard en l’actualització de l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica (ENPE), l’Estat espanyol torna a situar-se en una posició d’incompliment d’aquests marcs normatius internacionals i europeus, a més d’ignorar l’impacte social d’una mesura la necessitat de la qual ha estat reiteradament exigida.

Davant d’aquesta situació, ReDE denuncia els grups parlamentaris que han votat en contra del decret —PP, VOX i Junts— per les conseqüències socials que tindrà la pèrdua d’aquesta protecció. La xarxa exigeix l’adopció immediata de mesures legislatives, com ara la implementació del principi de precaució que ja recull la legislació catalana, que restitueixin la prohibició dels talls de subministrament i evitin, d’una vegada per totes, que milers de llars comencin el 2026 sense llum, sense aigua o sense calefacció.

Membres de la ReDE

Aeioluz, Aliança contra la Pobresa Energètica, Federació de Consumidors i Usuaris CECU, Coalició per l’Energia Comunitària, ECODES, Ecologistes en Acció, Ecoserveis, Energía Bonita, Enginyeria Sense Fronteres, Intiam Ruai, La Palma Renovable, Plataforma per un Nou Model Energètic, Socaire, Torreblanca Ilumina, Unión Renovables, Xarxa per la Sobirania Energètica.

Posicionament d’Enginyeria Sense Fronteres davant l’atac dels Estats Units a Veneçuela

Avui més que mai, exigim respecte per la sobirania dels pobles i la fi de tota forma d’intervenció imperialista.

Condemnem fermament la captura i trasllat del president Nicolás Maduro i la seva companya, Cilia Flores, per part de forces dels Estats Units. Aquest acte, precedit per diversos atacs militars sobre territori veneçolà que han afectat la població civil i forces militars, constitueix una violació flagrant del dret internacional i de la sobirania de Veneçuela. Encobert en una narrativa que instrumentalitza la lluita contra el “narcoterrorisme”, aquesta operació respon a una estratègia clara per al control d’una de les reserves de petroli més grans del món, concentrada a Veneçuela.

L’energia, com a bé comú, requereix que la seva política nacional sigui debatuda i decidida segons les necessitats i el mandat del seu territori o poble, amb una mirada de justícia global i climàtica.

En canvi, els atacs militars dels Estats Units busquen enriquir règims imperialistes i corporacions transnacionals, reforçant lògiques neocolonials i processos d’acumulació capitalista impulsats des de Washington. El petroli, com a recurs estratègic que ha modelat durant dècades les relacions geopolítiques mundials, és objecte d’aquesta pugna per a ser explotat, però qualsevol ús energètic hauria de servir per garantir drets, serveis públics i desenvolupament local, alineat amb la supervivència al planeta.

D’aquesta manera, darrere d’aquesta intervenció militar, disfressada de “transició pacífica”, s’imposen els interessos corporatius i energètics, buscant un accés privilegiat als recursos i recordant al vell colonialisme. Aquestes accions menyspreen el dret de la població veneçolana a decidir el seu futur i a controlar dels seus propis recursos, com el petroli. Així mateix, vulneren el dret a l’autodeterminació dels pobles i perpetuen un model extractivista on no tots els actors tenen el mateix poder per reaccionar i exercir els seus drets.

Cridem a tots els pobles, des de la solidaritat internacional, a exigir respecte pels principis de sobirania, autodeterminació i justícia global. El futur d’un país l’ha de decidir el seu poble, no els interessos de corporacions ni potències externes.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres defensem la sobirania dels pobles sobre el seu futur, el seu territori i els seus recursos.

Així decideix el lobby fòssil el present i el futur de l’Estat espanyol

Un nou estudi analitza el poder de les grans energètiques sobre la política, l’acadèmia i la transició energètica

Des d’Enginyeria Sense Fronteres presentem l’estudi «Així decideix el lobby fòssil el present i el futur de l’Estat espanyol», una investigació que posa el focus en l’enorme poder polític, econòmic i simbòlic que exerceixen les grans empreses energètiques sobre les decisions públiques i el model energètic a l’Estat espanyol.

L’informe analitza com cinc grans corporacions —Endesa, Iberdrola, Naturgy, Repsol i Moeve— concentren el control del sistema energètic i despleguen estratègies de lobby per incidir en la legislació, condicionar l’acció dels governs i modelar el relat social sobre la transició energètica. Lluny de ser un actor neutre, l’oligopoli fòssil es revela com un poder estructural que actua de manera constant i organitzada per protegir els seus interessos.

Incidència política, portes giratòries i captura de l’Estat

L’estudi documenta com el lobby energètic opera mitjançant una incidència directa sobre el poder polític, aprofitant la manca d’una regulació efectiva del lobby a l’Estat espanyol. Les portes giratòries, la contractació d’alts càrrecs i l’accés privilegiat als processos normatius permeten a aquestes empreses incidir en lleis clau, com s’ha vist en la derogació de mesures fiscals o reguladores que pretenien limitar els seus beneficis extraordinaris.

Aquest context confirma una idea central de l’informe: l’Estat no és un terreny neutral, sinó un espai en disputa, on els interessos corporatius han aconseguit una posició d’avantatge davant l’interès general.

La universitat com a nou camp de batalla

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és l’anàlisi de la incidència del lobby fòssil en l’àmbit acadèmic. A través del finançament de càtedres, recerques, màsters i programes formatius, les grans energètiques incideixen en la producció de coneixement i en la formació de noves generacions de professionals.

L’informe alerta sobre el fenomen de l’academic washing: una estratègia que utilitza el prestigi universitari per legitimar discursos corporatius sobre sostenibilitat, transició energètica o innovació, alhora que es normalitza la presència d’empreses fòssils en espais clau de l’educació pública.

Transició energètica: per a qui i al servei de quins interessos?

La recerca posa en qüestió el relat dominant de la transició energètica impulsada per l’oligopoli fòssil. Tot i que aquestes empreses es presenten com a actors imprescindibles del canvi, l’estudi mostra com el seu model reprodueix dinàmiques de concentració de poder, dependència dels combustibles fòssils i desigualtat social, dificultant una transició realment justa, democràtica i alineada amb els límits planetaris.

Davant d’això, l’informe defensa la necessitat de desemmascarar el poder del lobby energètic, enfortir els mecanismes de control democràtic i avançar cap a un model energètic al servei de les persones i del bé comú.

📄 Pots descarregar l’estudi complet aquí i aprofundir en les dades, els casos i les anàlisis que evidencien com el poder fòssil continua condicionant el nostre present i el nostre futur.

Manifest públic i anunci de la construcció del Moviment Internacional de Pobles Afectats per Represes i la Crisi Climàtica

Reunits a Belém, a l’Amazònia brasilera, durant el IV Trobada Internacional de Comunitats Afectades per Represes i la Crisi Climàtica, després d’haver celebrat trobades continentals a l’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa, amb la participació d’organitzacions de més de 60 països, declarem el següent:

1. A tots els països, hem de treballar per la unificació i l’entesa de les lluites, i per organitzar les poblacions afectades.
2. Considerem que l’actual mode de producció hegemònic és el nostre enemic. Aquest mode de producció està provocant, avui, un augment exponencial del nombre de persones afectades o amenaçades per projectes, per polítiques que afavoreixen l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs i per la imminent crisi climàtica.
3. Davant d’aquesta realitat dramàtica, decidim construir un Moviment Internacional de Persones Afectades per les Represes, els Crims Socioambientals i la Crisi Climàtica. Volem ser un moviment popular fort, arrelat a les bases, amb realitats i identitats locals, regionals i nacionals, que respongui a les necessitats específiques de les poblacions afectades i que construeixi un projecte energètic popular capaç de transformar d’arrel totes les estructures injustes de la societat.
4. La nostra lluita és contra tota forma d’explotació i opressió dels pobles que treballen i produeixen riquesa. El caràcter de la nostra lluita és anticapitalista, antiimperialista, antiracista, antipatriarcal, anti-LGTBI-fòbic i anticolonial.
5. El missatge polític del Moviment articula l’horitzó de la transformació social, la conquesta de drets i una sostenibilitat ambiental real.
6. Persistirem en la construcció del Moviment a escala nacional a cada país, amb el protagonisme de les poblacions afectades, incorporant de manera intencionada les joves i les dones.
7. La solidaritat internacionalista serà un principi fonamental de les nostres accions.
8. Fomentarem la pedagogia de l’exemple com la millor manera de convèncer tothom de participar en el treball organitzatiu i en les lluites.
9. Un equip de coordinació inicial desenvoluparà un programa sistemàtic de formació d’activistes i lideratges, basat en l’educació popular.
10. Enfortirem el nostre treball mitjançant la creació d’aliances amb forces i organitzacions que comparteixin els mateixos objectius.

Persones afectades d’arreu del món, unim-nos!

Aigües per a la vida, no per a la mort!

L’aigua i l’energia no són mercaderia!

Amazònia brasilera, 12 de novembre de 2025.

Compromís dels diputats i representants del Govern de l’Estat espanyol per una política lliure de combustibles fòssils

És hora d’oposar-se a la influència indeguda de la indústria dels combustibles fòssils en la nostra política. En aquesta pàgina pot signar el compromís d’una política lliure de combustibles fòssils i unir-se al creixent grup de diputats per aquesta iniciativa, que ja ha tingut èxit en àmbits tan rellevants com el Parlament Europeu. Al cap i a la fi, la política pertany a la gent, no als qui contaminen.

Durant dècades, la indústria dels combustibles fòssils ha treballat per a bloquejar una acció climàtica efectiva, negant la ciència, retardant el progrés i distorsionant el debat democràtic. Les empreses de combustibles fòssils han pressionat incansablement a nivell nacional, europeu i internacional per a afeblir o descarrilar les polítiques destinades a reduir les emissions i l’eliminació gradual dels combustibles fòssils.

Mitjançant enormes esforços de pressió, campanyes “verdes” de rentada d’imatge i la promoció de falses solucions, aquestes empreses han buscat protegir els seus propis beneficis i interessos, amb un gran cost per a les persones i el planeta.

Aquesta influència ha soscavat la capacitat dels Estats membres de la UE per a complir els objectius de l’Acord de París i mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 °C. Ha retardat la transició justa i urgent necessària per a un futur habitable. Per a garantir un futur habitable per a les persones i el planeta, hem d’establir una línia clara: els qui són responsables de la crisi i continuen beneficiant-se d’ella no han d’influir en les seves solucions. Per a evitar que la indústria dels combustibles fòssils continuï obstaculitzant les polítiques climàtiques i energètiques, hem d’alliberar la formulació de polítiques de la seva influència.

Les interaccions regulars entre els responsables polítics i els representants de la indústria dels combustibles fòssils atorguen a aquesta una influència desproporcionada en la formulació de polítiques. Aquest accés il·limitat els permet diluir la legislació, bloquejar objectius climàtics més estrictes i formular polítiques que prioritzen els interessos corporatius sobre el benestar públic i ambiental.

En aquest context, és un avanç positiu que el Govern de l’Estat espanyol hagi exclòs als lobbies de combustibles fòssils de la seva delegació per a la COP30, així com en la COP29, la qual cosa hauria de ser una constant a partir d’ara. No obstant això, necessitem mesures més sòlides i duradores que garanteixin que tots els processos de decisió s’orientin a l’interès comú.

Per tot això, demanem el seu compromís exprés per a avançar cap a polítiques climàtiques lliures de grups de pressió dels combustibles fòssils.

25N · El model energètic també és violent

El 25 de novembre recordem que les violències masclistes adopten moltes formes I el sistema energètic en què vivim n’és un exemple clar.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres denunciem el model energètic patriarcal, colonial i capitalista que sosté aquestes violències i que impacta especialment sobre les dones i les persones més vulnerabilitzades. Un sistema que posa el lucre i el poder per davant de la vida, i que reprodueix desigualtats de gènere en tots els nivells: des de les llars fins als territoris afectats per l’extractivisme i les guerres per l’apropiació dels recursos i béns comuns.

🔥 Les violències energètiques

Les violències també es manifesten a través de l’energia:

• Sobre el cos i la salut. Les dones pateixen més els efectes del fred, la humitat o la contaminació, amb conseqüències físiques i reproductives directament relacionades amb la pobresa energètica.
• Sobre la salut mental i emocional. La gestió dels subministraments, la por als talls i les negociacions amb grans empreses recauen majoritàriament sobre les dones, afegint estrès i sobrecàrrega a les tasques de cures.
• Econòmiques i de control. En contextos de violència masclista, el control de l’aigua, la llum o el gas s’utilitza sovint com a eina de coerció. La dependència econòmica agreuja aquesta situació.
• Ambientals i territorials. Les grans infraestructures i projectes extractius —mines, hidroelèctriques, plantes fòssils— destrueixen ecosistemes i comunitats, afectant sobretot les dones del Sud Global que defensen els seus territoris. El 2024, 146 persones defensores del territori a tot el món van ser assassinades o desaparegudes (Global Witness, 2025).
• Institucionals. Les polítiques energètiques sense perspectiva de gènere perpetuen un model que invisibilitza aquestes desigualtats i deixa fora les més vulnerables. En ocasions persones sense accés als subministraments bàsics s’han vist amenaçades de que els treguin la custòdia dels seus fills, mentre no se’ls dona alternativa habitacional ni de serveis bàsics.

💬 Per una energia feminista i per la vida

El dret a l’energia és també el dret a viure lliures de violències. Apostem per una transició energètica feminista que posi al centre la vida, les cures i la justícia.

Això implica democratitzar la gestió dels subministraments, garantir-ne l’accés universal i reconèixer les dones com a protagonistes en la transformació del model energètic.

Aquest 25N —i cada dia— denunciem totes les formes de violència contra les dones i les persones dissidents. També aquelles que passen pels cables, els comptadors o els territoris saquejats.

🔗 Segueix la campanya a les nostres xarxes i comparteix-la amb l’etiqueta #ViolènciesEnergètiques #25N #EnergiaFeminista #AmigaAdonaten

Documental “Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia”

El documental, una producció d’Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb La Directa, posa el focus en el paper de la multinacional Enel-Endesa en la pobresa energètica en la qual viu un 21% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. A través dels testimonis de dones com la Patricia Santos a São Paulo i la Domi Lorenzo a Catalunya, s’explora com l’organització col·lectiva i les xarxes de suport mutu esdevenen eines vitals per fer front als abusos dels oligopolis energètics i recuperar una vida digna.

Documental disponible a YouTube i a la plataforma 3Cat.

Sobre el documental: 

Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia

• Direcció: Berta Camprubí i Marta Pérez.
• Guió: Berta Camprubí, Maria Campuzano, Daniel López i Marta Pérez.
• Direcció de fotografia: Marta Pérez.
• Producció: Enginyeria Sense Fronteres i la Directa amb Patricia Santos i Domi Lorenzo.
• Un documental fet amb la col·laboració d’Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el Movimento dos Atingidos por Barragens del Brasil i la Directa.

Aprofundeix amb el webdoc “Recuperar la llum” 

Si vols submergir-te encara més en la temàtica i entendre l’origen i l’evolució d’Enel-Endesa, et convidem a visitar el nostre webdoc.
 https://recuperarlallum.directa.cat/

Aquesta eina digital detalla la trajectòria de l’empresa des dels seus inicis, els processos de privatització i les vulneracions de drets que ha causat, com els desplaçaments forçats, els impactes mediambientals o l’assetjament telefònic.

El webdoc també destaca el paper clau de les dones, que des de moviments com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya i el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil, lideren la resposta ciutadana per fer front a aquestes situacions. Un exemple inspirador és la Llei 24/2015 a Catalunya, que ha aconseguit frenar milers de talls i condonar el deute a milers de famílies.

L’accés a l’energia ha de ser un dret, no un negoci. És el moment de recuperar la llum i revertir aquestes injustícies.

Quan la IA es beu el futur: aigua, energia i justícia global

L’ONU alerta que l’expansió dels centres de dades posa en risc el dret humà a l’aigua i a l’energia.

La intel·ligència artificial (IA) s’alimenta d’una infraestructura invisible i intensiva: els centres de dades. Milers de servidors que consumeixen quantitats descomunals d’aigua i energia per entrenar i fer funcionar els sistemes digitals que governen cada cop més aspectes de la nostra vida.

Davant aquesta situació, l’ONU ha fet una crida urgent per aturar l’expansió massiva dels centres de dades fins que es coneguin els seus impactes ambientals i socials. El Relator Especial per al dret humà a l’aigua i al sanejament, Pedro Arrojo Agudo, alerta que la seva proliferació posa en risc la sostenibilitat hídrica i energètica i amplia les desigualtats globals.

L’aigua i l’energia al servei del model digital

L’últim informe de Arrojo, El nexo entre el agua y la energía (A/HRC/60/30), denuncia que la digitalització accelerada i el creixement del sector tecnològic estan intensificant la pressió sobre els recursos naturals. Segons estimacions citades per l’ONU, els centres de dades podrien arribar a consumir fins a 6.600 milions de metres cúbics d’aigua en els pròxims anys, i representar fins al 12 % de la demanda elèctrica dels Estats Units el 2028.

Segons el Relator Especial, “un creixement tan massiu de la demanda d’aigua i, sobretot, d’electricitat soscava els plans de mitigació que s’han acordat i suposa una perillosa competència enfront d’altres demandes, incloses les necessitats bàsiques i, en particular, els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, així com a una electricitat assequible per a satisfer les necessitats bàsiques de les poblacions empobrides.” (Pedro Arrojo-Agudo, Informe A/HRC/60/30, ONU)

Aquest consum desmesurat s’amaga sota discursos d’“eficiència” i “progrés tecnològic”, però la realitat és que les comunitats més vulnerables en paguen el preu: menys disponibilitat d’aigua per a l’ús domèstic o agrícola, més tensions territorials i una major dependència d’un sistema energètic extractivista i desigual.

Arrojo assenyala que els sistemes energètics sovint violen els drets humans, degraden els ecosistemes i agreugen desigualtats socials. Els models dictats pel mercat, prioritzen el benefici econòmic per davant del benestar ambiental, deixant de banda les comunitats i persones més vulnerables. També adverteix que la producció d’energia i tecnologies “verdes”, pot reproduir dinàmiques d’explotació similars a les de combustibles fòssils, creant així noves “zones de sacrifici verdes”.

És per això que és imprescindible una doble transició, hídrica i energètica, centrada en els drets humans, la protecció dels ecosistemes aquàtics i la governança participativa. Un futur energètic just i sostenible és inseparable d’un futur just i sostenible, tots dos han d’avançar plegats per garantir drets humans i ambientals.

El Relator Especial també diu que s’ha de reconèixer el Dret Humà a l’Energia neta i sostenible, necessària per una vida digna.

Una mirada des de la justícia ambiental

Des d’Enginyeria Sense Fronteres recordem que l’aigua i l’energia són béns comuns indispensables per a la vida, no recursos al servei de la rendibilitat tecnològica i econòmica. La transició digital no pot reproduir les mateixes lògiques de concentració i espoli que ja veiem en el sector extractiu o en la indústria energètica.

Cal exigir transparència, regulació i participació democràtica sobre on i com s’instal·len aquests centres de dades, i sobre quins criteris ambientals i socials s’hi apliquen. Les decisions que prenguem avui determinaran si el futur digital serà una eina per a la vida o una nova forma d’extractivisme.

En paraules d’Arrojo-Agudo, en una entrevista a Cadena SER, “fa falta que entenguem el repte que se’ns està plantejant. Que entenguem el fenomen, el que aquest demandarà, qui ho paga i com es gestiona. I per a això fa falta una regulació adequada.”

Per afrontar aquest repte, cal una planificació integrada de l’aigua i l’energia, amb objectius comuns: mitigar el canvi climàtic, reduir emissions i assegurar sostenibilitat dels ecosistemes, especialment els aquàtics (aqüífers, aiguamolls, i ecosistemes riberencs). La transició hídrica ha de garantir una gestió sostenible a escala de conca sota la responsabilitat compartida dels estats i de les comunitats que hi viuen.

En definitiva, un futur digital realment just, només serà possible si la transformació tecnològica va acompanyada d’una transformació ecològica i social basada en la justícia hídrica, energètica i climàtica.

🎧 Pots escoltar aquí l’entrevista completa amb Pedro Arrojo a Cadena Ser:
👉 Spotify – “El nexo entre el agua y la energía”

📄 I consultar l’informe complet de Nacions Unides:
👉 A/HRC/60/30 – Informe del Relator Especial sobre el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento

Últims passos per al Centre d’Empresa i Drets Humans

El grup d’Empresa i Drets Humans compareix una vegada més al Parlament davant la proposta de llei per a la creació del Centre d’Empresa i Drets Humans. Manifesta la seva conformitat amb el text, però demana que s’incorporin una sèrie d’articles per donar més garanties i seguretat jurídica a totes les parts afectades. Entre aquests reclams hi ha la incorporació d’un procediment de presentació de queixes, un procediment sancionador quan la informació no es presenti o sigui insuficient i la definició de la governança.

És la tercera vegada que el grup d’Empresa i Drets Humans de Lafede compareix al Parlament per valorar la proposició de llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un òrgan que ha de vetllar perquè les empreses que operen a Catalunya no vulnerin els drets humans. Després de les anteriors compareixençes truncades per canvis de legislatura, el grup va comparèixer el passat dimarts 28 d’octubre, arran de l’admissió a tràmit de la proposta al juliol. Marta Ribera, d’Observatori DESCA, i Josep Babot, d’Enginyeria Sense Fronteres, han representat el grup promotor de la iniciativa, format per Lafede i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, i que compta amb el suport de més de 8.000 organitzacions de la societat civil.

Durant les intervencions, van expressar la seva conformitat amb el text registrat, que recull les demandes aportades anteriorment. Aquestes són que el Centre sigui independent, eficaç, accessible, compromès i valent, va recordar Babot davant dels representants dels grups parlamentaris.

D’altra banda, Ribera va afegir que hi ha mancançes que caldria incorporar per tal de donar més garanties i seguretat jurídica a totes les parts afectades, tant del Nord com del Sud global. “Caldria legislar un procediment de presentació de queixes perquè sigui clar i segur per a tothom. Així mateix, creiem necessari establir un règim d’infraccions administratives, un procediment sancionador pels casos en què durant la presentació de queixes, o bé no es presenti la informació requerida, o aquesta sigui insuficient”, va afirmar.

També va afegir entre les demandes la necessitat d’explicitar les funcions i la composició del Consell Assessor d’Empresa i Drets Humans. “Demanem als grups parlamentaris que facin un esforç per trobar una composició equilibrada, de manera que estigui garantida la veu, en igualtat de condicions, de totes les parts, a fi que les persones proposades per a la Junta de Govern puguin garantir que el Centre desenvolupi totes les funcions que té assignades dins la llei”, apuntava.

Els grup parlamentaris van mostrar el seu interès per la iniciativa i esperen que s’aprovi en aquesta legislatura. Alberto Balsero, del PSC, va assenyalar que el Centre contempli també la funció de fomentar els drets humans dins el sector empresarial, així com que el text garanteixi un procediment de queixes i de sancions que no danyi la reputació empresarial.

Joan Canadell, de Junts per Catalunya, a més d’aquests dos punts, va mostrar la seva preocupació perquè l’actual text afecta totes les empreses que operen a Catalunya i va reivindicar un model de governança més simple en què el sector empresarial hi tingui veu. Per la seva banda, Míriam Casanova, del Partit Popular, va proposar que la iniciativa es porti a l’Estat. Des del grup dels Comuns, Susana Segovia, va celebrar l’evolució del text durant les tres compareixences, fruit del treball de recollir el que han aportat les compareixents en anteriors legislatures; i Anna Balsera (ERC) va cloure afirmant que aquest cop sí que l’aprovaran, un fet que hauria de produir-se després de les compareixences escrites i del període d’esmenes, i abans que acabi l’any: “És el nostre compromís”.