L’aigua que sosté les machambas de Maputo
Aigua, agroecologia i justícia de gènere a Maputo: diagnòstic participatiu sobre l’accés a l’aigua a KaMubukwana
Garantir l’accés a l’aigua és una qüestió central per a la vida, l’alimentació i la dignitat. A la ciutat de Maputo, però, aquest dret es veu cada cop més amenaçat per l’escassetat, la contaminació i la manca d’infraestructures adequades. En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat un nou informe que analitza de manera participativa l’accés a l’aigua i els sistemes de reg de quatre associacions agrícoles del districte de KaMubukwana, en el marc del Projecte Maputo 15.
El document neix del treball directe amb les associacions Força do Povo, ADEMA, Centro das Mulheres i 10 de Novembro, formades majoritàriament per dones que sostenen l’agricultura urbana de la ciutat. A través de visites a les machambas, entrevistes, qüestionaris i l’elaboració de cartografies detallades, l’informe recull com es viu l’accés a l’aigua des del territori, quines estratègies comunitàries ja existeixen i quines barreres estructurals dificulten una gestió justa i sostenible del recurs.
La realitat que emergeix és compartida: la major part del reg es fa de manera manual, amb regadores, a partir de canals oberts que depenen de fonts naturals cada cop més irregulars. Durant l’estació seca, l’aigua no arriba a totes les parcel·les i les productores han d’esperar torns per poder regar. A l’època de pluges, en canvi, les inundacions i l’erosió malmeten els cultius. Aquesta doble vulnerabilitat s’ha intensificat amb el canvi climàtic i amb una urbanització desordenada que bloqueja canals, redueix zones verdes i altera el cicle natural de l’aigua.
Des del marc del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, l’accés a l’aigua per a usos productius com l’agricultura no forma part estrictament del contingut normatiu del dret, centrat en l’ús personal i domèstic. Tanmateix, en contextos com el de KaMubukwana, l’aigua per al reg de les machambas és una condició indispensable per garantir altres drets fonamentals, com el dret a l’alimentació, a la salut, al treball i a una vida digna. Per a moltes dones productores, separar l’aigua “per viure” de l’aigua “per produir aliments” no respon a la realitat quotidiana: sense aigua per a l’agricultura urbana, es debilita la seguretat alimentària de les famílies, augmenta la càrrega de treball reproductiu i s’agreugen les desigualtats de gènere.
Tot i la proximitat del riu Mulaúze, la seva aigua no és una opció. Els abocaments industrials i les aigües residuals han contaminat el riu fins al punt que les associacions descarten utilitzar-lo per al reg. Alhora, molts pous i bombes existents no disposen de manteniment, registres tècnics ni anàlisis de qualitat de l’aigua, cosa que genera incertesa i riscos tant per a la producció com per a la salut.
Malgrat aquest escenari advers, l’informe també posa en valor la força de l’organització comunitària. Les associacions impulsen pràctiques agroecològiques com el compostatge, la vermicompostació, l’associació de cultius i les machambas escola, espais col·lectius d’aprenentatge i experimentació. Les dones hi juguen un paper central, no només en la producció d’aliments, sinó també en la cura de les fonts d’aigua, la neteja dels canals i la defensa del territori davant la pressió urbanística.
El diagnòstic conclou que aquestes iniciatives tenen un gran potencial, però que no poden sostenir-se només amb esforç comunitari. Cal reforçar-les amb infraestructures de reg adequades, sistemes segurs que evitin robatoris, formació contínua en gestió de l’aigua i qualitat hídrica, i la creació de mecanismes col·lectius de governança que garanteixin un ús equitatiu del recurs. Alhora, és imprescindible una major implicació de les institucions municipals per protegir les fonts d’aigua, controlar la contaminació i reconèixer l’agricultura urbana com un pilar clau per a la sobirania alimentària de la ciutat.
Aquest informe vol ser, sobretot, una eina per a l’acció. Una base tècnica i política per impulsar projectes futurs, reforçar l’organització comunitària i exigir polítiques públiques que posin la vida al centre. Perquè sense aigua no hi ha agricultura, i sense agricultura urbana no hi ha aliments, ni drets, ni futur per a moltes famílies de Maputo.
👉 L’informe complet està disponible en català aquí i en portuguès aquí.
