Coneixem de primera mà el funcionament dels aqüeductes comunitaris a Colòmbia
La Laia i l’Alejandro continuen la seva estada a Colòmbia coneixent aquest cop el funcionament dels aqüeductes comunitaris. Compartim les seves impressions i algunes fotografies.
Dins de la Corporació Penca de Sábila es troba el Programa de Cultura i Política Ambientalista, que se centra principalment en la defensa del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS) i el reconeixement de la gestió comunitària de l’aigua, oferint acompanyament i suport jurídic i organitzatiu a les associacions d’aqüeductes. Amb la intenció de donar-nos a conèixer part del programa i entendre millor com s’organitzen els aqüeductes, la visita va ser a una reunió d’Aguacerros, una xarxa amb més de 20 aqüeductes afiliats fins al moment.
Un aqüeducte comunitari no es refereix només a la canalització de l’aigua, sinó que el terme inclou la part natural, la infraestructura de captació i depuració d’aigua, l’organització i les persones que el gestionen. Els aqüeductes es creen a partir de la necessitat de la gent de tenir aigua a les seves llars per a ús domèstic o agrícola. Aquestes organitzacions varien molt entre si, ja sigui en mida, afiliats o a nivell d’infraestructura. En moltes ocasions es comença amb solucions més casolanes i es va millorant amb el temps. Són organitzacions sense ànim de lucre, de manera que el benefici que puguin generar es destina a la millora de la infraestructura, la solució de problemes comunitaris o al copagament de necessitats particulars.
Vam començar el dia trobant-nos a la Terminal Sud de Medellín a les 7 del matí, amb destinació a Fredonia, municipi situat a la subregió del sud-oest d’Antioquia. A Colòmbia hi ha una diferenciació entre zones urbanes i zones rurals. En el primer cas, dins dels municipis, es troben les comunas, que es divideixen en barris. En el segon cas, dins dels municipis hi ha els corregimientos, que es divideixen en veredas. Cada aqüeducte comunitario pot abastir una o diverses veredas, i tot i que en la seva majoria es troben en zones rurals, també n’hi ha alguns que donen servei a zones urbanes perifèriques o nuclis urbans de municipis petits. En el nivell municipal d’organització hi ha les associacions o xarxes d’aqüeductes, seguit de l’associació departamental i, finalment, la Xarxa Nacional d’Aqüeductes de Colòmbia.
Per arribar a Fredonia es pot anar en autobús o en taxi compartit; en el nostre cas, vam agafar un taxi, i anàvem molt ben acompanyats amb la Deissy Peña (assessora jurídica) i la Isabella Agudelo (practicant de Treball Social). Com que és un servei que funciona segons la disponibilitat, vam anar a esmorzar mentre esperàvem que ens truquessin. Un esmorzar típic pot ser una arepa colombiana amb ous remenats, formatge fresc i xocolata calenta com a beguda, molt diferent del que estem acostumats. Mentre esmorzàvem, vam posar-nos al dia sobre els aqüeductes i la seva organització, que pot resultar una mica complicada si ets nou en el tema.
Cap a les vuit ens va recollir el taxi i vam emprendre el camí cap a Fredonia. El viatge va durar una hora i mitja, i durant el trajecte vam poder gaudir de les vistes de la vegetació i les muntanyes de la zona, inclòs el Cerro Bravo.
En arribar a Fredonia, després d’un tinto (cafè sol) ràpid, vam anar a la Casa de la Cultura on ens esperaven. A la reunió hi havia els representants d’alguns aqüeductes comunitaris que formen part d’Aguacerros, dos representants de l’alcaldia i una ponent de l’empresa Isa, que havia sol·licitat l’espai per exposar el projecte d’interconnexió Carrieles, basat en la construcció d’una nova subestació elèctrica d’alta tensió per subministrar energia a la zona. Les torres d’electricitat passen per Fredonia, i així els representants de les organitzacions es podien informar millor sobre com afectaria la seva zona i el medi ambient.
Després de la primera ponència es va procedir amb el tema principal de l’espai, que era la conformació de la Comissió de l’Aigua, a través de la qual es vol implementar la política pública de l’aigua de Fredonia. La política pública és un marc normatiu municipal que busca garantir la gestió comunitària de l’aigua, el dret humà a l’aigua i el dret a un medi ambient sa. Entre els seus objectius principals hi ha: promoure la priorització d’usos del sòl per a activitats de conservació i restitució de les fonts hídriques i per a pràctiques agropecuàries a petita i mitjana escala; promoure i enfortir la gestió comunitària de l’aigua mitjançant processos educatius i establint processos per a la resolució de conflictes; i garantir la participació ciutadana al voltant de la gestió ambiental de l’aigua com a bé comú. La política pública de Fredonia va ser una proposta construïda per la comunitat i Aguacerros, rebent l’assessorament i l’acompanyament de Penca de Sábila.
La trobada es va dur a terme de manera bastant informal, sense formalismes innecessaris. Es va llegir l’acta amb els requisits necessaris per conformar la Comissió i es van anar seleccionant les persones necessàries de les dues parts. Per part de l’alcaldia hi havia els dos assistents representants, Gabriel Echeverri y Danilo Suaza i per part d’Aguacerros, Federico Posada, Olga Lodoño y Mary Luz Ríos cadascun representant d’un aqüeducte comunitari diferent.
En aquesta ocasió, la tasca de Penca de Sábila era de suport i acompanyament, i l’espai es va dinamitzar des d’Aguacerros. La reunió es va fer de manera horitzontal, molt amable i propera; expressant les idees amb respecte, van resoldre el que es podia en aquell moment i van marcar objectius i assignar tasques per a les dues parts de cara a la propera reunió, d’aquí a quinze dies.
Després de la reunió, vam tenir l’oportunitat de xerrar una mica més amb alguns representants sobre la gestió de l’aigua i els vam poder parlar una mica de les problemàtiques existents a Catalunya amb l’aigua. Per acabar la visita, vam anar a dinar a La Granjita, un restaurant de rostits i menjar típic al costat de la carretera. Vam menjar una sopa de fesols, chicharrón, patacones i de postres mazamorra paisa amb “bocadillo” (blat de moro bullit amb llet i dolç de guaiaba), un dinar molt agradable davant del Cerro Bravo.
El Programa de Coneixement de la Realitat a Colòmbia, on participen la Laia i l’Alejandro, compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona.
