Aigua per a la pau, dret universal o recurs geopolític?
19 de March de 2024
News|Projects|Water

Aigua per a la pau, dret universal o recurs geopolític?

El 18 de març la “Red de Agua Pública” (RAP), xarxa estatal en la qual ESF en formem part, i la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament han organitzat un acte al Congrés en motiu del dia mundial de l’aigua. L’acte l’ha moderat el Jaime Morell, amb la participació de Pedro Arrojo, actual relator especial de Nacions Unides del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, Dalila Argueta, hondurenya defensora de drets humans i refugiada per la defensa del riu Guapinol, Nadua Abu Ghazalah, de la diàspora palestina, Pablo Alcalde i Miquel Carrillo en representació de La Coordinadora, i Nuria Hernández Mora i Aura Vidal en representació de la RAP.

Les principals conclusions a les quals es va arribar durant l’acte són les següents:

  • El dret a l’aigua potable i al sanejament són drets humans reconeguts per les Nacions Unides des de juliol de 2010, i formen part del dret internacional, per la qual cosa són legalment vinculants per als Estats signants del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, com és el cas d’Espanya.
  • El reconeixement exprés i la incorporació a la normativa nacional al més alt nivell possible dels drets humans a l’aigua i al sanejament ha de recollir la garantia de l’accés a les fonts i infraestructures basat en la no discriminació, l’accés efectiu als mínims vitals i la prohibició de talls en situació de vulnerabilitat, les prioritats d’ús, les restriccions als usos productius, les obligacions relatives a la qualitat de l’aigua, l’assequibilitat i l’accés a la informació.
  • Els models de gestió pública de l’aigua i del sanejament han de ser coherents amb els drets humans, realitzar-se sense ànim de lucre i d’acord amb criteris de pluralitat, transparència, rendició de comptes, participació ciutadana activa, lliure i significativa, qualitat i eficiència social, econòmica i mediambiental.
  • El creixement demogràfic i els canvis a la urbanització, la intensificació de l’agricultura, la mineria i la indústria generen demandes que desborden la sostenibilitat dels ecosistemes aquàtics al mateix temps que aboquen substàncies, sovint tòxiques, que contaminen els cabals disponibles podent donar lloc a conflictes. Encara que hi hagi disponibilitat de cabals d’aigua, que es veuràn minvats pel canvi climàtic, aquesta contaminació constitueix una amenaça per al dret humà a l’aigua potable.
  • Aquest és el cas del riu Guapinol, a Hondures, on van sorgir conflictes entre les poblacions riberenques i empreses mineres que van ocasionar la contaminació del riu, violant el dret humà a l’aigua. En el conflicte es va posar de manifest les asimetries de poder i l’absència d’una governança democràtica de l’aigua des d’un enfocament basat en els drets humans, que es va concretar en la persecució i repressió de la mobilització ciutadana.
  • És necessari promoure el reconeixement i la protecció de les persones i organitzacions defensores dels territoris i dels drets humans, així com de periodistes i professionals de la comunicació, que advoquen pel control públic de l’aigua i el sanejament a tot el món, denunciant la seva criminalització.
  • Cal impulsar, tant en el pla estatal com internacional, regulacions vinculants de l’acció de les empreses transnacionals, assegurant el respecte als drets humans i al medi ambient, i la seva rendició de comptes en tota la cadena de valor.
  • L’aigua pot motivar controvèrsies i fins i tot conflictes armats. També pot utilitzar-se en estratègies bèl·liques. Això està ocorrent, entre una altra regions i països, a Síria, Ucraïna i Palestina. L’any passat es van complir 75 anys del conflicte palestí – israelià i 57 anys d’ocupació il·legal per part d’Israel a territori palestí, la qual cosa suposa una constant vulneració dels drets humans de la població palestina, incloent-hi el dret a l’aigua potable i al sanejament bàsics, l’accés a recursos hídrics per a poder desenvolupar activitats econòmiques.
  • Abans de l’actual escalada de violència, el 90% de la població palestina de Gaza no disposava d’un bon accés a l’aigua potable, més del 97% del seu aqüífer estava contaminat i/o infiltrat per aigua salada. Els intensos bombardejos que està sofrint la franja de Gaza han danyat gran part de la seva infraestructura de tractament i abastament d’aigua, i de sanejament, de manera que la majoria de les persones viuen amb només entre 1 i 3 litres diaris, molt lluny dels 100 recomanats per l’OMS.
  • I en relació a aquesta situació, ens fem ressò de la Proposició no de Llei (enllaç) aprovada la setmana passada per la Comissió d’Exteriors d’aquest Congrés en la qual s’insta el Govern a prendre les mesures necessàries per a un alto-el-foc immediat i permanent per totes les parts, el respecte al dret internacional humanitari i dels drets humans, l’accés humanitari suficient i sostingut especialment a Gaza, la fi del comerç d’armes entre Espanya i Israel, i per a treballar per una solució negociada al conflicte.

Altres materials: