El relator especial de l’ONU sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament es reuneix amb Aigua és Vida i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica

El relator especial de l’ONU sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament es reuneix amb Aigua és Vida i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica

El relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS) ha tingut la gran atenció d’atendre els moviments socials de l’aigua durant la seva estància a Barcelona. Representants d’Aigua és Vida i de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres han mantingut una molt cordial reunió de treball amb Léo Heller. La reunió ha tingut lloc a la seu de GWOPA (Global Water Operators Partnership Alliance), una aliança que pertany a l’Agència d’ONU-Habitat. Els moviments per l’aigua han traslladat al relator la preocupació del moviment català de l’aigua sobre les grans dificultats de realitzar avenços en l’acompliment del DHAS, i l’actuació abusiva a Catalunya de les companyies privades de gestió de l’aigua, gairebé monopolitzades en la seva totalitat per la multinacional AGBAR-SUEZ.

A la reunió se li ha explicat la situació de Catalunya on fa anys que ha començat una constant onada de remunicipalitzacions que ja suma 17 municipis, en resposta a una situació anòmala on el 80% de la població és abastida per una gestió privada. En concret se li ha explicat el cas de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, on opera l’empresa mixta Aigües de Barcelona, amb Agbar-Suez com a principal accionista privat, i que representa el modus operandi de la gestió privada a Catalunya.

La gestió de l’aigua com a negoci ha tingut un impacte directe en l’assoliment del DHAS i en les seves 5 dimensions: disponibilitat, accessibilitat (física i econòmica), assequibilitat, qualitat i acceptabilitat. En particular, entre els anys 2008 i 2015, la tarifa de l’aigua va pujar un 61,45% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mentre que, paral·lelament, es tallava el subministrament a 75.000 famílies en situació de vulnerabilitat. A més a més, un 56% dels costos de la tarifa corresponen a conceptes que no estan directament relacionats amb el servei de l’aigua. Tot això té impactes greus i directes en garantitzar l’assequibilitat del DHAS.

Tot i que els talls d’aigua s’han reduït considerablement gràcies a l’aprovació de la llei 24/2015 impulsada per la societat civil, l’endeutament de les famílies segueix augmentant. Sabem que l’any 2015 hi havia més de 16.000 factures ajornades al municipi de Barcelona. Mentrestant, durant aquest període, els beneficis anuals de l’empresa van augmentar i, encara avui, aquesta es nega a la condonació del deute de les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquests fets no fan més que demostrar que es continua sense garantir efectivament el DHAS i que els drets fonamentals de les persones a una vida digna són la última de les prioritats d’aquesta multinacional.

A més, l’Aliança Contra la Pobresa energètica ha explicat com l’empresa Aigües de Barcelona va denunciar i intentar portar a judici a 3 activistes del moviment, inclosa la seva portaveu, per una acció que va tenir lloc el passat mes de febrer. L’acció tenia com a objectiu demanar la condonació del deute acumulat per l’impagament de factures d’aigua de famílies en situació de vulnerabilitat que portaven mesos reclamant a l’empresa i no havien rebut resposta. Deu dies després d’aquesta acció, la companyia va acabar acceptant gairebé el 100% de les nostres demandes i va condonar pràcticament la totalitat del deute de milers de famílies a la ciutat de Barcelona i alguns municipis de l’entorn. Tot i això, l’empresa va denunciar i intentar portar a judici a tres dels seus integrants per l’acció que es va dur a terme aquell dia. Actualment l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i AGBAR-SUEZ es troben en procés de mediació. Tot i que el procés penal està suspès, l’empresa encara no ha retirat la denúncia.

Per últim, s’han explicat els atacs a la democràcia viscuts a Barcelona arran de la Iniciativa Ciutadana per l’Aigua Pública i Democràtica que impulsava una consulta per demanar a les veïnes de Barcelona si volen una gestió pública i democràtica de l’aigua. Aquesta iniciativa ha fet que Agbar-Suez hagi iniciat una ofensiva contra la democràcia similar a la que hem vist a ciutats que han decidit remunicipalitzar, com Terrassa o Valladolid. Una ofensiva judicial, amb 14 recursos judicials interposats per l’empresa i pels seus lobbies afins en contra de la iniciativa i, fins i tot, del reglament de participació de l’Ajuntament de Barcelona. L’empresa també ha impulsat una ofensiva publicitària, mitjançant una campanya durant els quatre primers mesos de 2018 i que quasi iguala la despesa total de 2017. Cal destacar que la principal despesa d’aquesta campanya publicitària es basa en la manipulació i instrumentalització de les veïnes de la ciutat per condicionar la opinió ciutadana i defensar els seus interessos comercials. Per últim, també li hem traslladat al relator la darrera ofensiva que hem viscut, basada en la infiltració de detectius privats a les nostres reunions i assemblees.

El relator especial sobre el DHAS ha atès amb molta atenció i cordialitat als moviments de l’aigua de Catalunya. Aigua és Vida, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres valora molt positivament l’atenció que Léo Heller ha tingut amb els moviments socials de l’aigua de Catalunya. Agraïm la seva predisposició a mantenir un canal d’intercanvi d’informació.