Ideari de la Campanya “Aigua un Dret i no una Mercaderia”

L’aigua és un element indispensable per a la vida dels ecosistemes, la dignitat de les persones i el desenvolupament humà. Malgrat tot, el reconeixement del dret humà a l’aigua i al sanejament sostenible és una tasca pendent en molts països.
La manca d’accés a l’aigua i al sanejament és el resultat d’una escassa voluntat política per emprendre reformes i inversions que assegurin el control i la disponibilitat del recurs. L’aigua és un bé comú que no pot estar al servei dels interessos econòmics d’empreses sinó que ha d’estar al servei de tothom.
Hem de construir una governabilitat de l’aigua que se sustenti mitjançant els principis de la sostenibilitat i la participació, una nova gestió pública que garanteixi el dret humà a l’aigua i al sanejament.

Per aconseguir-ho, a ESF treballem per:

  • Sensibilitzar i conscienciar la població. Propiciar un procés de reflexió davant la situació de l’aigua en el món.
  • Formar i saber quines són les claus que causen, perpetuen i agreugen la crisi de l’aigua, així com els seus impactes.
  • Donar suport i construir una nova gestió pública de l’aigua, amb participació i amb control social, així com establir ponts de cooperació entre entitats sense ànim de lucre.
  • Influir i aconsellar a les entitats competents sobre temes relacionats amb la gestió integral de l’aigua.
  • Denunciar i oposar-se als processos de mercantilització de l’aigua, causants i agreujants de la crisi de l’aigua, així com donar veu a les resistències davant d’aquests processos privatitzadors excloents.

La dignitat humana i els ecosistemes

Avui dia 663 milions de persones no tenen accés a fonts d’aigua potable i 2.400 no disposen del sanejament sostenible, principalment gent que viu en les àrees rurals o periurbanes d’Àsia i l’Àfrica Subsahariana.
Un terç de la superfície terrestre està amenaçada per la degradació de les terres; la salut: el 85% de les malalties en els països en desenvolupament són d’origen hídric; l’alimentació: el 70% de la població vulnerable viu en zones rurals, on l’agricultura és l’activitat bàsica; l’educació i gènere: la tasca d’obtenir aigua recau sobre les dones i els nens i nenes. Això repercuteix en l’escolarització, així com en les tasques domèstiques i activitats econòmiques, i en conflictes: l’aigua és un factor determinant en nombrosos conflictes armats existents, així com en conflictes socials i inestabilitat política. Tots aquests impactes en definitiva afecten el desenvolupament humà.
Les causes que ens han portat a aquesta crisi són: la contaminació provocada per l’acció de l’home i per lleis ambientals ineficaces i insuficients; una mala gestió basada en les lleis del mercat d’oferta i demanda, que agreugen així el desequilibri existent entre la disponibilitat i el consum, gestions que moltes vegades desemboquen en una sobreexplotació del recurs; la falta de recursos així com el deute extern fa que els governs no inverteixin suficientment en millores dels serveis i en infraestructures d’abastiment i sanejament d’aigua; i la deficient informació i participació ciutadana en les diverses etapes de la gestió.
Molt sovint es parla que les causes de la situació mundial de l’aigua són econòmiques, quan la situació mundial de l’aigua és, en realitat, fruit d’una manca de prioritat i voluntat política per revertir aquesta situació.

Els serveis públics d’aigua i sanejament

Els serveis públics d’aigua i sanejament són de vital importància per a la consecució d’una vida digna de les persones i els pobles, per això el 90% dels serveis d’aigua en el món són públics. Entre les seves funcions principals hi ha la cohesió social i la governabilitat dels territoris. A més l’accés als serveis bàsics d’aigua i sanejament és la base per poder garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament.

Aquells països que gaudeixen d’un accés universal a l’aigua ho han aconseguit gràcies al sector públic. Tot i així, hem de construir una nova gestió pública que incorpori les noves necessitats i visions de l’aigua, que vetlli per la sostenibilitat i no amb finalitats electoralistes a curt termini. Aquesta nova gestió s’hauria de basar en els principis següents:

  • Universalitat. Accés universal als serveis públics d’aigua i sanejament a tota la població, sense cap tipus d’exclusió.
  • Equitat. Accés als serveis públics d’aigua i sanejament independentment de les condicions de raça i socioeconòmiques de la població.
  • Integral. Emmarcada en els serveis públics d’aigua i sanejament dins del cicle integral de l’aigua, incorporant el clavegueram, drenatge pluvial i el control de vectors.
  • Gestió pública. La comprensió de serveis públics d’aigua i sanejament ha de ser, per definició pública, oferts per entitats de naturalesa pública, en l’àmbit social i comunitari.
  • Participació i control social. Hem d’incorporar la societat civil en els serveis públics d’aigua i sanejament per assolir una gestió eficaç i sostenible des de la perspectiva social, ambiental i econòmica.
  • Intersectorial. Fer possible el desenvolupament tant en les zones urbanes com les rurals des d’una visió ecosistèmica de l’aigua.
  • Qualitat del servei. S’ha de garantir un servei amb regularitat, continuïtat, eficàcia, seguretat i qualitat en el subministrament.
  • Accés just. La tarifa no ha de ser motiu de no accés a l’aigua i al sanejament bàsic, així l’aigua hauria de ser assequible, i poder-se finançar amb tarifes creuades o altres formes.
  • No lucratiu.

La participació i el control social

En el marc de la gestió dels serveis públics d’aigua i sanejament, la participació i el control social en la gestió dels serveis comporten una oportunitat de construcció social:

  • Igualtat. La participació pot generar igualtat d’oportunitats entre diversos actors i ciutadans per incidir en les decisions públiques, fet que beneficia aquells sectors de població tradicionalment exclosos de la presa de decisions públiques. Al mateix temps, mitjançant pràctiques de participació ciutadana pot aconseguir-se una millor redistribució dels recursos públics.
  • Ciutadania. La participació estén els drets dels ciutadans, atorga noves llibertats i responsabilitats a l’exercici democràtic. Es potencien les capacitats de la ciutadania, s’augmenta la seva autoestima i es construeix una societat amb més justícia.
  • Confiança. La participació permet la transparència i el control per part dels ciutadans, la qual cosa estableix noves relacions amb el govern i un acostament entre els ciutadans i els representants polítics, i permet recuperar la legitimitat perduda per les formes de govern tradicional i fomentar la confiança.
  • Eficàcia. Impulsar la participació ciutadana per obtenir una eficàcia més gran en l’elaboració de les polítiques públiques. Amb participació ciutadana la identificació de problemes és més ajustada a la realitat i les polítiques públiques responen millor a les necessitats col·lectives, són més funcionals i transparents.

Des de la Campanya d’Aigua exigim:

Reconeixement dret humà

  1. És necessari que els governs reconeguin i implementin l’aigua com a dret humà per garantir un accés universal a l’aigua potable i al sanejament. Aquest dret ha d’incloure’s en totes les constitucions dels països i en els principis bàsics de Nacions Unides.
  2. Així mateix, exigim el reconeixement de l’aigua com a dret al medi ambient per a la vida dels ecosistemes aquàtics i la preservació del recurs. Una gestió sostenible que protegeixi els cicles naturals de l’aigua, mantingui les funcions ecològiques i la qualitat de les aigües en els nostres rius i aqüífers. Aquest model de gestió també ha d’evitar la construcció de grans projectes d’infraestructures (preses, transvasaments, etc.), finançats mitjançant inversions públiques que promouen directament la comercialització de l’aigua per les grans corporacions.
  3. Hem de garantir un accés físic, econòmic i informatiu a l’aigua, amb quantitat i qualitat suficients, base per a la vida i el desenvolupament humà, així com també un sanejament sostenible.
  4. És el sector públic, gestor del 90% dels serveis de l’aigua, l’únic ens capaç de garantir aquest accés i de vetllar pel dret humà a l’aigua i al sanejament. Així doncs entenem que les inversions necessàries per garantir la seguretat i l’abastiment d’aigua sostenible en tot el món són una responsabilitat col·lectiva, que ha de ser pagada a través d’impostos generals.

No a la mercantilització

  1. Denunciem les institucions financeres internacionals que, al servei de les grans corporacions privades, han definit l’aigua com a bé econòmic, subjecte a les regles de mercat. Per afrontar els reptes de l’aigua cal acabar amb la mercantilització de l’aigua, autèntica causant i agreujant de la crisi de l’aigua.
  2. En aquest sentit no acceptem les activitats de les transnacionals de l’aigua que compten amb el suport de les IFI i les agències de cooperació dels països donants, com ara la privatització dels serveis d’aigua o l’explotació industrial d’aigua mineral embotellada. Transnacionals que busquen nous mercats per a nous guanys, però que són incapaces de garantir l’accés universal i a més es lucren de la crisi de l’aigua.
  3. Vist el fracàs de les polítiques d’aigua que han marcat els organismes internacionals per fer front a aquesta situació, demanem un canvi d’orientació d’aquestes polítiques que ha de començar per treure l’aigua dels acords de l’OMC i de tots els acords comercials internacionals. A més exigim als governs que no donin suport als Fòrums Mundials il·legítims de l’Aigua organitzats pel Consell Mundial de l’Aigua, un organisme privat sense cap legitimitat democràtica.

Una nova gestió pública

  1. L’àmbit públic, social o comunitari ha d’assegurar que els models de gestió públics d’aigua siguin alhora cada vegada més eficients, i avancin cap a una nova cultura de l’aigua, basada en polítiques de demanda-estalvi, planificació integral, foment de l’eficàcia i una gestió integral del cicle d’aigua.
  2. La propietat, la gestió i el control del cicle integral de l’aigua ha de ser pública i participativa a escala social i comunitària. Els principis de participació pública i democràtica, amb plena transparència i rendició de comptes, han de ser respectats.
  3. Per tot això creiem que és important potenciar les col·laboracions entre entitats públiques d’aigua de diversos països. Així doncs, demanem que tots els governs donin suport des del punt de vista polític i financer a les diverses formes de col·laboració público-públiques, a través de cooperació internacional per al desenvolupament i la cooperació financera per garantir l’accés a l’aigua, l’intercanvi de millors pràctiques entre les empreses públiques i les autoritats locals, així com models de participació i la solidaritat entre els ciutadans i les comunitats de diferents països i regions.

Informació oficial

Definicions