Presentem l’estudi Endeutament i Dret Humà a l’Aigua: són compatibles els beneficis amb l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua?

Aigües de Barcelona ha endeutat les famílies vulnerables durant anys mentre ha seguit augmentant els seus beneficis.

  • El nivell d’endeutament de les famílies on opera Aigües de Barcelona és el doble que als municipis amb gestió pública.
  • La tarifa social d’Aigües de Barcelona és la menys garantista de les analitzades amb una mitjana de 23,59€ anuals de descompte (prop de 4€ de descompte a cada factura) molt per sota dels 77,72€ de descompte d’Aigües d’Arenys o dels 32,53€ d’Aigües del Prat, ambdós operadors públics.
  • El Fons de Solidaritat es tracta d’una eina opaca i que genera una imatge de protecció i cobertura que no es tradueix a la realitat.

De l’any 2008 al 2015 la tarifa de l’aigua puja un 61,45% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mentre es talla l’aigua a 75.000 famílies.

Davant d’això ens preguntem, s’acompleix realment el DHAS als 23 municipis de l’AMB on opera Aigües de Barcelona (AB). Des de l’aprovació de la “Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, AB va deixar de tallar l’aigua a les persones en situació de vulnerabilitat. A través d’una petició d’informació pública impulsada per la societat civil l’any 2016 es va saber que a la ciutat de Barcelona, malgrat no efectuar-se talls a famílies vulnerables, aquests talls s’havien intercanviat per situacions d’endeutament, amb 16.406 factures pendents el 2015, només a la ciutat de Barcelona. És a dir, s’havia iniciat una dinàmica de posposar les situacions de vulnerabilitat. La preocupació per aquesta creixent situació d’endeutament i l’opacitat amb que aquest context opera és la motivació per a iniciar l’estudi Endeutament i Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament.

L’objectiu de l’estudi és analitzar la garantia del DHAS i concretament de la seva dimensió d’assequibilitat a la província de Barcelona, comparant el model de gestió d’AB amb altres operadors públics o cooperatives a municipis com Arenys de Munt, Barberà del Vallès, Olesa de Montserrat, el Prat de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. L’informe parteix de l’enfocament que, malgrat des de 2015 es garanteix l’accés a les persones en situació de vulnerabilitat perquè ja no se’ls pot tallar el subministrament, si no s’assegura alhora un preu assequible no s’està garantint realment el DHAS.

L’estudi ens ha permès aconseguir dades que haurien de ser públiques i disponibles però que AB prefereix ometre, mentre fa publicitat del seu Fons de Solidaritat. En el període entre agost de 2013 i abril de 2018 hi ha hagut als 23 municipis de l’AMB gestionats per AB un total de 173.404 factures pendents corresponents a un import d’uns 18 milions d’euros. Segons l’aproximació realitzada per l’estudi es calcula que hi ha prop de 22.500 famílies afectades, amb un deute acumulat d’uns 800 euros per família. Aquestes famílies acumulen unes 4 factures l’any, amb un import mig per factura de 121 euros.

El nivell d’endeutament als operadors públics analitzats és menor. Fent una fotografia comparativa de les dades de 2017 observem un deute anual mig de 500 euros a AB, mentre a cap dels operadors públics es superen els 250 euros, i sent en la meitat dels casos menors als 150 euros anuals. El nombre de factures acumulades anualment també és menor als operadors públics: les famílies en situació de vulnerabilitat acumulen entre 2 i 3 factures pendents a l’any. És a dir, acumulen menys factures i d’un import menor. Això succeeix per diversos motius, que tenen a veure amb el tipus de tarifes, descomptes i procediment en aplicar-los.

La tarifa social d’AB és la menys garantista de les analitzades amb una mitjana de 23,59€ anuals de descompte (prop de 4€ de descompte a cada factura), molt per sota dels 77,72€ de descompte d’Aigües d’Arenys o dels 32,53€ d’Aigües del Prat, ambdós operadors públics. En general observem descomptes del 50%, mentre que a AB són del 25%. Als operadors públics es detecta també que l’automatització per a l’aplicació d’aquestes tarifes permet que s’hi acullin més famílies.

Per últim, pel que fa al Fons de Solidaritat detectem que es tracta d’una eina opaca i que genera una imatge de protecció i cobertura que no es tradueix a la realitat. En primer lloc, molta gent desconeix aquest Fons, i per a beneficiar-se’n és necessari ser atès per serveis socials, amb la qual cosa molta gent protegida del tall de manera automàtica gràcies al principi de precaució de la Llei 24/2015 no coneix o no accedeix a aquest Fons. En segon lloc, els imports que AB aporta per a aquest Fons semblen elevats però en comparar-los amb la magnitud de l’endeutament dels seus abonats aquests imports queden relativitzats. A més, els operadors públics expliquen que és materialment impossible oferir uns Fons d’aquesta magnitud sense apujar tarifes. I és que el Fons de Solidaritat d’AB és provinent dels beneficis de l’empresa, uns beneficis que han seguit augmentant alhora que s’apujaven tarifes.

Així doncs, amb iniciatives com la Llei 24/2015 és la ciutadania organitzada qui ha aconseguit que actualment no es talli el subministrament i són les famílies afectades per aquesta manca d’assequibilitat les que estan reclamant i aconseguint solucions reals. L’objectiu de qualsevol operador per a la garantia del DHAS, doncs, hauria de ser aconseguir que el subministrament d’aigua sigui assequible, en comptes de cobrir amb fons un subministrament d’aigua car, que respon a la necessitat d’augmentar beneficis. Les persones en situació de vulnerabilitat en especial, però també el conjunt de la ciutadania té dret a pagar un preu just per l’aigua que consumeix. Cal que l’aigua pagui l’aigua, i no els beneficis privats generats mentre es gestiona un servei i un dret bàsic.

L’esforç de creació ciutadana i col·lectiva de coneixement realitzat per aquest estudi és necessari no només perquè el subministrament dels serveis bàsics repercuteix directament en les vides de totes sinó també perquè és imprescindible posar llum a la opacitat del model privat d’aquesta multinacional que existeix ja fa massa temps i que és urgent revertir cap a noves formes de gestió d’un bé comú com és l’aigua.

Descarrega l’estudi aquí.

Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMGCIA) és l’empresa que actualment gestiona el servei de l’aigua a la ciutat de Barcelona i 22 municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es tracta d’una empresa mixta majoritàriament controlada per capital privat (85%), amb una participació pública del 15%, que recau en mans de l’AMB. L’accionariat privat es reparteix entre Agbar, amb un 70%, i Criteria Caixa, amb un 15%. Agbar, al seu torn, pertany actualment en un 100% al grup Suez, una de les empreses transnacionals que més concessions de gestió del subministrament d’aigua té arreu del món, i on moltes vegades no s’acompleix el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS). Malgrat Aigües de Barcelona ha intentat traslladar una imatge de proximitat i d’empresa “local”, és part d’un engranatge molt més gran, que s’allunya d’aquesta gestió propera i responsable de la que fa bandera. Així, ABEMGCIA, tot i ser una empresa mixta participada en un 15% per l’administració metropolitana, opera de facto com una empresa privada, impedint l’accés a la informació pública malgrat que, en paraules de la pròpia Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), tingui el deure de garantir que “tota la informació que està en el seu poder hagi de ser considerada informació pública”.