Nou espai d’Enginyeria Sense Fronteres a la Universitat de El Salvador

– Irene, PCR a El Salvador –

La Bàrbara i la Mireia, membres d’Enginyeria Sense Fronteres a El Salvador, juntament amb el grup de El Salvador a Catalunya van iniciar un contacte amb els i les estudiants d’enginyeria de la Universitat de El Salvador amb l’objectiu de crear un vincle, un espai de sensibilització i formació que permetés ampliar el nostre camp de treball i el seu, obrint les portes a nous projectes als quals participar i a les problemàtiques del seu país.

Vam començar  treballant en format de Cinefòrums, coordinant-nos amb l’assembla d’estudiants de la facultat, les assembles de cada carrera, i tot estudiant que a títol individual estigués motivat en participar. Vam reempendre les reunions quan vam arribar els PCRs al febrer, el Dani i jo, i vam programar cinefòrums quinzenalment.

P1140298

La participació dels estudiants és a vegades escasa, s’ha de dir que ens podem trobar amb que de sobte no ve ningú a la reunió, però com bé diuen aquí “todo es playa”, així que amb calma… Però després sorprenen, quan de sobte al primer cinefòrum venen 20-30 estudiants a escoltar què és i què fa Enginyeria Sense Fronteres i participen a un debat de residus, de consum, i, partint del concepte d’obsolescència programada, acaben adonant-se del gran consum amb què convivim i la gran quantitat de residus que generem (en tot el món).

Aquesta sessió va donar peu a seguir endavant i vam programar un següent Cinefòrum, però aquest cop només va venir una estudiant a títol individual a participar de la reunió, el temps es tirava a sobre i vam haver de decidir següent temàtica una mica a cegues. Vaig proposar un documental de problemàtiques de diverses comunitats properes, a Guatemala i Hondures, “Verde Carne, Tierra Muerta”, que va donar peu a preguntes sobre què ens està passant, s’estan aprofitant dels nostres recursos naturals, per a un desenvolupament sostenible que li diuen… “sostenible de què?” reclamen ells. Per enriquir-se les empreses exploten la nostra terra, empobrint als que viuen en ella. Tenen por a sortir a defensar-se, s’hi juguen la vida fàcilment, però junts sí que podem, “Qué bonito fuera luchar por algo así, morir por ello” tot recordant a Berta Càceres, lluitadora pels drets humans, recentment assasinada.

IMG_20160408_085557

El debat va acabar amb l’enfatització de la necessitat de tenir un espai com aquell, on poder compartir opinions i enfortir-nos, on poder obtenir la força personal per tenir clar què és el que volem fer com a enginyers, voldríem treballar per una gran empresa amb un gran sou fent projectes de gran impacte? La universitat no ens ho fa veure “estamos vacíos, necesitamos llenarnos de ética para salir de la universidad”. Em van recordar a mi mateixa, fa un any, participant en debats amb el grup Universitat de Barcelona a l’ETSEIB.

Pròximament treballarem problemàtiques locals, amb el Foro del Agua i intentarem aconseguir un local a la UES com a espai de referència, per fer-hi reunions i guardar material i informació.

Hem creat una página de Facebook per tal de què pugueu estar al dia d’aquestes i altres activitats que anirem organitzant: www.facebook.com/ISF.UES