La importància dels sistemes d’informació geogràfica (GIS) en el programa d’aigua de Moçambic

La importància dels sistemes d’informació geogràfica (GIS) en el programa d’aigua de Moçambic

El color de la terra, el color del cel, una brisa que no cessa que t’ acompanya, un cant de benvinguda de les dones de la comunitat, ens abracen amb els seus sons en xitsua, sons d’ aigua futura de la futura font d’ aigua de la comunitat…

La província d’ Inhambane es troba a la regió sud de Moçambic. La seva capital, Inhambane, es localitza a uns 480km de Maputo, la capital del país. La província està formada per 14 districtes dels quals Funhalouro és un dels que presenta una cobertura d’aigua més baixa.  Les institucions responsables de millorar la cobertura d’aigua i sanejament (Departament d’Aigua i Sanejament de la Direcció Provincial d’Obres Públiques d’ Inhambane i l’Institut Nacional de Gestió de Catàstrofes) treballen a tota la província, però la limitació de recursos fa que la seva activitat sigui més reduïda en determinades zones, com és el cas dels Districtes de Funhalouro, Mabote i Panda.

Va ser a Funhalouro on en el 2009 ESF i la seva contrapart, la UNAC, van iniciar la seva feina conjunta treballant en el sector aigua i sanejament (aigua per ús de boca i productiu), millorant les pràctiques agrícoles i reforçant les associacions locals de camperols amb el suport i implicació dels governs locals, una coordinació necessària, en el multinomi d’ actors amb que treballem per legitimar cadascuna de les passes necessàries fins tenir una font d’ aigua operativa.

La-importància-dels-sistemes-d'informació-geogràfica-GIS-en-el-programa-d'aigua-de-Moçambic

És necessari treballar amb tants actors?

Si, Per tal de saber on perforar un pou, és vital treballar conjuntament, en primer terme,  amb la comunitat que és qui millor coneix el seu territori i els punts on podem trobar aigua.  La preparació de la logística a terreny és molt important i cal coordinar-se de manera prèvia amb la UNAC, SDPI, Direcció d’ Obres Públiques i organitzacions que treballen a la zona, alhora de determinar quina és la millor metodologia de recollir la informació que ens interessa de les fonts i com fer-ho.

Calen molts recursos i tecnologia per saber on perforar?

Per saber on perforar, és cert que són molt important les informació que et brinden els estudis geofísics de la zona, però sovint no són accessibles o no es disposa d’ informació de la zona a perforar, per la qual cosa, i amb una importància superior més sovint del que creiem, la informació rellevant s’ obté de la comunitat, l’ ajuda d’un GPS i la informació que brinden les anàlisis físico-químiques de les mostres d’ aigua per assegurar-ne que és aigua de boca segura.

Gràcies al GPS cedit per AL-Top, en el Programa d’aigua, sanejament i enfortiment institucional de la UNAC al Districte de Funhalouro. hem pogut aixecar la informació de 22 comunitats de les Localitats de Tome i Cupo.

L’ aixecament dels punts que es recullen amb el GPS, permet recollir la informació de la localització dels llocs que només coneix la comunitat que ens acompanya a identificar les localitzacions, aquests punts seran després els punts potencials on es fan les perforacions dels pous. En cada visita a la comunitat es recullen les dades del punt GPS i s’ aprofita per recavar altra informació valuosa de la comunitat, que pot ser molt rellevant per les autoritats i els mapeigs hídrics de la província.

I per a què pot servir aquesta informació?

Tota aquesta informació recollida, té el potencial que pot ser fàcilment digitalitzada a través del Sistema d’ Informació Geogràfica (SIG), i permet recollir la informació en una base de dades creuades (punts aigua, població comunitat, nombre de famílies, mitjans de vida, tipus de cultiu, nivell de producció hortícoles i de llavors tradicionals, usos de l’ aigua).  Es permet crear una informació personalitzada per a cada comunitat de projecte.

La-importància-dels-sistemes-d'informació-geogràfica-GIS-en-el-programa-d'aigua-de-Moçambic-2

D’ acord, és fàcil aixecar la informació…

Si però hi ha complicacions en la gestió posterior d’ aquestes dades, quan volem que sigui l’ administració se n’ empoderi del seu ús. Admetem que hem de treballar en la línea per a què informació arribi a ser útil. de res no serveix monitoritzar unes dades si després el personal tècnic d’ infraestructures Direcção Provincial de Obras Públicas, Habitação e Recursos Hídricos. (DPOPHRH) no disposa de les capacitats ni dels mitjans com per donar seguiment i actualitzar les dades aixecades, i fer-ne seguiment de les diferents comunitats. Amb aquestes dades i una vegada creades les capacitats adequades als técnics i técniques de las institucions competentes, l’ administració podria arribar a fer-ne ús des d’un punt de vista de planificació estratègica amb visió de territori, optimitzant què i quantes noves perforacions caldria prioritzar i planificar els recursos necessaris per dur-les a terme, tenint en compte dimensions  del Dret Humà a l’ Aigua i al Sanejament com per exemple,  la seva accessibilitat,  que determina que cal tenir un punt d’ aigua com a molt a 250 metres de la llar).

Monitoreig, impacte i sostenibilitat futura

Els canvis i millores en la qualitat de vida de la comunitat, no es fan en un dia, ni en dos, però la feina necessàriament si que ha de ser diària, i comptar amb una contrapart amb forta implantació en el territori, com la UNAC, ens permet seguir vinculades amb les comunitats amb les que hem treballat, continuar amb l’ acompanyament dels comitès d’ aigua formats, en el pagament de les taxes, en el manteniment de la bomba, i font, en la construcció de noves latrines i seguint de primera mà, com homes i dones participen i s’ apoderen en aquests processos comunitaris.

Les dones i les nenes són les poblacions més vulnerabilitzades en el Dret Humà a l’ Aigua i al Sanejament. són el col·lectiu que més distàncies han de recórrer cada dia, per poder anar a buscar aigua a les fonts i són el col·lectiu més sensible a l’ impacte d’ uns intervenció.

A través de l’ eina del SIG, és possible creuar dades disgregades per sexe, vincular la informació d’ una comunitat a grups de dones i homes vinculats a la gestió del comitè d’ aigua, del grup de sanejament. En aquest sentit, es poden vincular les dades de nombre de noves latrines construïdes i arribar a creuar com van lligades al canvi de costums hidrosanitàries a la disminució de malalties diarreiques. Se’ns planteja un nou repte, prendre consciència que el nostre SIG també ens pot ajudar a mesurar  els impactes de les nostres accions en gènere i ajudar-nos a treballar en projectes més sostenibles.

 Amb els anys d’ experiència conjunta, tant la UNAC com ESF hem après que,  quan treballem, de manera general no podem separar els termes d’ aigua,  sanejament i gènere de la comunitat. En particular, hem après que els nostres aprenentatges en gènere són necessaris si el nostre compromís és el de treballar per fer una cooperació més crítica, més transformadora i justa.