A M\u00e8xic, Saltillo i Veracruz s\u00f3n dues ciutats en les quals la privatitzaci\u00f3 del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aig\u00fces de Barcelona ha anat acompanyada de den\u00fancies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista V\u00edctor Yustres, i que ens mostra en l’article <\/span>\u201cLes aig\u00fces t\u00e8rboles d’Agbar a M\u00e8xic\u201d <\/span><\/a>publicat en El Salto.<\/span><\/p>\n L’entrada d’Agbar a M\u00e8xic comen\u00e7a justament en Saltillo, capital de l\u2019estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel Gonz\u00e1lez, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una alian\u00e7a del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatitzaci\u00f3 m\u00e9s adequat per al municipi i m\u00e9s endavant contracta tamb\u00e9 a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aig\u00fces de Barcelona, per a conduir el proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3. Finalment, el model triat \u00e9s el d’empresa mixta.<\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aig\u00fces de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a \u201cmillorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants\u201d. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de den\u00fancies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovaci\u00f3 irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a m\u00e9s de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.<\/span><\/p>\n Segons dades recollides per l’Associaci\u00f3 d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gr\u00e0cies a una sol\u00b7licitud d’informaci\u00f3 realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total \u00e9s d’uns 250.000 usuaris. M\u00e9s de 15.000 usuaris dom\u00e8stics, el 8% de la poblaci\u00f3, tindrien el servei d’aigua totalment susp\u00e8s en el Saltillo.<\/span><\/p>\n En els dos primers anys de privatitzaci\u00f3, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflaci\u00f3. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% m\u00e9s pel rebut de l’aigua.<\/span><\/p>\n L’efici\u00e8ncia del servei, un dels motius que van precipitar la privatitzaci\u00f3 del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. \u00c9s a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.<\/span><\/p>\n En un altre article <\/span>El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida<\/span><\/a>, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotaci\u00f3, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i l\u00edder comunitari de la zona, \u201cla major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroind\u00fastries i empreses que gestionen l’aigua com a Aig\u00fces de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos h\u00eddrics, aquest \u00e9s dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres\u201d.<\/span><\/p>\n El director del Comit\u00e9 de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodr\u00edguez, explica que la sobreexplotaci\u00f3 de l’aq\u00fc\u00edfer es d\u00f3na a partir de la privatitzaci\u00f3 del servei d’aigua potable a les mans d’Aig\u00fces de Barcelona, a trav\u00e9s de l’empresa mixta Aig\u00fces del Saltillo (Agsal) en 2001. \u201cQuan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aq\u00fc\u00edfer Saltillo Sud per a proveir a la poblaci\u00f3 de la ciutat. Aix\u00f2 ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill\u201d.<\/span><\/p>\n Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en <\/span>aquesta entrevista en media.cat<\/span><\/a> com \u201cLes amenaces de les multinacionals s\u00f3n un problema estructural que afecta moltes parts del m\u00f3n. En pa\u00efsos com M\u00e8xic, moltes empreses s\u2019aprofiten d\u2019un sistema judicial molt feble i una elit pol\u00edtica massa corrupta. Fan aqu\u00ed el que en els seus propis pa\u00efsos no s\u2019atrevirien a fer\u201d.<\/span><\/p>\n Jackie Campbell \u00e9s defensora dels drets humans a la regi\u00f3 de Coahuila de Saragossa (M\u00e8xico). Explica en <\/span>una entrevista a La Directa<\/span><\/a> com \u201cles empreses estrangeres estan buidant l’aigua del pa\u00eds per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot aix\u00f2, les comunitats i activistes han creat el col\u00b7lectiu S\u00ed en la vida, en el qual participa actualment\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cAquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat s\u00f3n ciutats constru\u00efdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures\u201d, explica l’activista Campbell.<\/span><\/p>\n Afegeix que amb el documental <\/span>Aigua t\u00e8rbola: el negoci d\u2019Agbar a M\u00e8xic<\/span><\/i>, finan\u00e7at per la beca DevReporter, \u201cmostrarem les vulneracions m\u00e9s importants que estem patint a M\u00e8xic i \u00e9s l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneraci\u00f3, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores\u201d.<\/span><\/p>\n En el documental tamb\u00e9 veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l\u2019article <\/span>Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en Espa\u00f1a<\/span><\/a> publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines s\u00f3n les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia \u2014filial de la constructora i empresa de serveis hist\u00f2ricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexic\u00e0 Carlos Slim des de 2016\u2014, Acciona i Agbar (Societat General d’Aig\u00fces de Barcelona) que des del 2010 \u00e9s una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el h\u00f2lding d’inversions de La Caixa.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la transpar\u00e8ncia, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sin\u00f3 m\u00e9s aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opini\u00f3 ciutadana sobre diferents q\u00fcestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gesti\u00f3 de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jur\u00eddics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votaci\u00f3. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.<\/a><\/span><\/p>\n El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sent\u00e8ncia en la qual donava el vistiplau al proc\u00e9s de creaci\u00f3 de l’empresa mixta \u2014Aig\u00fces de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l\u2019Aigua\u2014 que ostenta la concessi\u00f3 en l’\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisi\u00f3 es tancava un cap\u00edtol de huit anys en els tribunals despr\u00e9s que en 2011 la multinacional sign\u00e9s amb la AMB la creaci\u00f3 de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs p\u00fablic previ fins al 2047. L’acci\u00f3 es va rubricar, en canvi, a trav\u00e9s d’un procediment negociat.<\/span><\/p>\n Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua \u00e9s Vida, considera que la decisi\u00f3 de l’alt tribunal \u201cassegura els interessos de les empreses\u201d, acci\u00f3 que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els \u201csorprenen molts els fonaments jur\u00eddics d’aquesta sent\u00e8ncia, per\u00f2 no ens sorpr\u00e8n tant l’actitud del Suprem\u201d.<\/span><\/p>\n El treball period\u00edstic per explicar els efectes de la privatitzaci\u00f3 a M\u00e8xic s\u2019han fet tamb\u00e9 ress\u00f2 en els mitjans de comunicaci\u00f3 mexicans. Gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb el projecte period\u00edstic PODER, s\u2019han publicat dos reportatges a la Revista Proceso, escrits pel periodista Ricardo Balderas. El primer,<\/span> Oderbrecht-Agbar: los negocios bajo el agua<\/span><\/a>, explica les irregularitats que amaga el negoci de les dues transnacionals en la gesti\u00f3 de l\u2019aigua al Port de Veracruz. Amb nou mil queixes davant la Procuradur\u00eda Federal del Consumidor (PROFECO) i setze ampares judicials presentades, el Grup MAS, format per Oderbrecht i InterAgbar de Mexico est\u00e0 al punt de mira de la ciutadania de Veracruz.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/esf-cat.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/foto1-1024x683.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/esf-cat.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/foto2.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/esf-cat.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/foto3-1024x681.jpg\")
<\/p>\n