Cuáles son las causas de las desigualdades internacionales?

Cuáles son los objetivos de nuestras campañas y proyectos de cooperación?

Cómo construimos la justicia global en ESF?

Ven y conoce de primera mano como funcionamos en ESF y anímate a participar en la entidad. ¡Recuerda que no hay que ser ingeniero o ingeniera para participar en ESF!

  • Martes 7 de junio de 2022
  • 18 h
  • Local ESF, c/ Mandoni 4, Barcelona

¡Os esperamos!

Justícia ambiental i crisi climàtica: els impactes als territoris i als cossos; lluites locals i resistències globals

Aquest article, escrit per Clara Esteve i Stephanie Ascencio d’Enginyeria Sense Fronteres, forma part del microcicle “Justícia ambiental i transicions ecosocials” del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Sense deixar de reconèixer que hi ha diverses maneres d’entendre la justícia ambiental, tant com a moviment com quant al concepte, nosaltres considerem que aquesta se sosté, almenys, sobre tres grans potes. En primer lloc, és la distribució equitativa dels beneficis derivats de l’accés als béns naturals. En segon lloc, la justícia ambiental implica el reconeixement i la participació efectiva de totes les persones —sense importar la seva raça, nacionalitat, origen, gènere o nivell d’ingressos— en les decisions relacionades amb temes ambientals, ja sigui sobre energia, canvi climàtic, aigua, biodiversitat, etc. En darrer lloc, la justícia ambiental comporta que, en cas de patir un perjudici ambiental, se’n reconegui el dany i s’hi apliqui correctament la normativa ambiental, per tal de garantir que es corregeixi aquesta vulneració.

1. Impactes sobre els territoris i els cossos

Sens dubte, l’emergència climàtica ens obliga a plantejar-nos una qüestió molt seriosa: la justícia ambiental. Seria un greu error passar per alt que, històricament, els privilegis polítics, econòmics i jurídics han generat nombroses jerarquies i dinàmiques d’exclusió socials. En efecte, una part del món s’ha beneficiat i enriquit de l’apropiació i el control dels béns naturals a costa de la submissió d’altres éssers vius humans i no humans. Al mateix temps, una part del planeta ha patit i està patint els impactes ambientals derivats de les activitats extractives i del canvi climàtic sense haver-hi contribuït. La justícia ambiental és, doncs, avui, un dels majors reptes que afronta la humanitat.

Al nostre entendre, alguns dels principals sistemes jeràrquics subjacents en la crisi ecològica i climàtica causants dels impactes ambientals diferenciats són l’heteropatriarcat, el capitalisme i el colonialisme. La concurrència d’aquests règims ha provocat que es desenvolupin relacions de poder entre el Nord i el Sud globals, però també a l’interior d’aquests. A més, aquesta situació de desigualtat s’ha aprofundit amb la introducció de polítiques neoliberals i l’arribada d’empreses transnacionals, majoritàriament provinents del Nord, als territoris del Sud. El seu objectiu és controlar béns naturals estratègics, com el petroli, el carbó, el gas, minerals, fusta o espècies en perill d’extinció, per maximitzar els seus rendiments econòmics.

Aquestes dinàmiques de control i apropiació dels béns naturals amb lògica extractivista transformen el territori des d’una perspectiva política, econòmica, ecològica, cultural i corporal (Ecologistas en Acción, 2018). En primer lloc, es genera un impacte econòmic, ja que, quan els projectes irrompen a les comunitats, sobretot als territoris rurals, es produeix una profunda transformació de les formes de producció i reproducció prèvies, així com la privatització de la terra. Així mateix, les economies locals es reorienten en funció de la presència central de l’empresa, sovint de manera precaritzada. Aquest procés és molt freqüent, tant als territoris del centre com de la perifèria global del capital.

D’altra banda, les activitats de les empreses, en molts casos transnacionals, comporten forts impactes socioecològics, que suposen un trencament dels cicles de reproducció de la vida: disminució de la biodiversitat, contaminació de l’aigua o de l’aire, dificultats d’accés als béns naturals, pèrdua de sobirania alimentària, empitjorament de la salut… Això suposa una sobrecàrrega de treball, especialment per a les dones, les quals, degut al seu rol de gènere socialment atribuït, solen assumir la responsabilitat principal d’abastir la família dels recursos per viure i de prendre les principals decisions de consum.

En tercer lloc, els conflictes ambientals tenen un impacte en la dimensió cultural. D’una banda, s’imposen noves formes de treballar per part de les companyies transnacionals. D’altra banda, l’arribada d’aquestes empreses als territoris comporta una forta masculinització i militarització dels territoris, ja que sovint hi arriben grans concentracions d’obrers, atrets per les expectatives de treball. Aquest fenomen entranya lògiques que contribueixen a perpetrar representacions socioculturals patriarcals, així com una clara divisió sexual del treball.

Això enllaça amb una darrera dimensió, la corporal. Les dinàmiques econòmiques que generen els projectes extractius introdueixen fenòmens com la prostitució forçada o el tràfic i l’explotació sexual i laboral, majoritàriament de dones. El cos esdevé, d’aquesta manera, una extensió més del territori sobre el qual es vol exercir un control absolut.

2. Connectant les lluites locals amb les resistències globals

Al llarg dels darrers anys, els moviments per la justícia ambiental i climàtica han permès visibilitzar les resistències tant localment com globalment. Moviments de base amb impacte global com Fridays for Future, Extinction Rebellion i Blockadia han fet una crida a la desobediència civil i a la mobilització política que respongui a la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, així com a l’augment de la justícia socioambiental.

També hi ha nombrosos exemples de resistències a escala local arreu del món. En especial, són conegudes les lluites pacífiques contra la mineria i les indústries extractives, la contaminació de l’aigua i l’explotació forestal, particularment a l’Amèrica Llatina i el Carib, així com al sud-est asiàtic i l’Àfrica Subsahariana. De fet, ja existeix un Atlas Global de Justícia Ambiental, on hi ha registrats tots els conflictes ambientals arreu del món (EJAtlas).

És per això que cal fer visibles les responsabilitats diferenciades i els diferents impactes socioambientals dels projectes extractivistes a què s’enfronten els diferents col·lectius i comunitats en aquesta transició ecològica. Sobretot, cal denunciar els abusos de les empreses transnacionals, per entendre la problemàtica des d’una visió global, i assumir o actuar sobre aquells conflictes ambientals que afecten també Europa i, particularment, Tarragona.

En aquest sentit, creiem que l’estratègia passa sobretot per la resistència comunitària i la creació de teixits locals associatius que permetin desenvolupar accions col·lectives capaces de transformar les condicions de dominació en espais de llibertat i determinació, a través de la lluita pacífica i la participació democràtica com a principis ètics bàsics. De fet, els impactes ambientals operen com a impulsors de l’acció col·lectiva i generen noves formes d’organització, consciència sobre el conflicte ambiental i, de retruc, sobre altres temàtiques rellevants, com els drets socials o la importància de la construcció d’identitats locals.

3. Experiències des d’Enginyeria Sense Fronteres: reptes i dificultats

Al grup Enginyeria Sense Fronteres-Tarragona treballem en cooperació i en xarxa amb l’objectiu de lluitar per la garantia d’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, a través de la visibilització i denúncia de la reproducció de desigualtats globals.

Al Nord, treballem amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), moviment social i de resistència local que ha contribuït a visibilitzar l’extractivisme global i les lluites del Sud, per poder entendre millor com funciona el model energètic global i les seves implicacions al Nord.

De fet, des de l’APE considerem la província de Tarragona un Sud en si mateix i una zona de sacrifici, atesa la gran quantitat de projectes extractivistes de caire energètic que hi ha al territori, així com la problemàtica socioambiental palpable en forma de contaminació atmosfèrica i pobresa energètica. L’aposta de l’APE és continuar teixint xarxes, no sols locals sinó també internacionals, i sumar-se a altres resistències que des de fa dècades existeixen en altres parts del planeta.

Manifestació a Tarragona contra la pujada de la llum. Font: Enginyeria Sense Fronteres

Com a part del nostre treball i la lluita local, hem elaborat diversos estudis que denuncien les injustícies ambientals a Tarragona i la pobresa energètica com una injustícia ambiental. A més, actualment estem preparant una investigació que té com a objectiu divulgar les implicacions socioambientals de projectes energètics a Tarragona, com ara els parcs eòlics, les línies de molt alta tensió (MAT) o l’hidrogen verd.

Al Sud, treballem amb les províncies d’Orellana i Sucumbíos (Equador), on l’aigua es gestiona de manera comunitària, per aconseguir que s’exerceixi el ple dret humà a l’aigua a través d’una gestió integral i inclusiva. El principal impacte ambiental que afecta l’Amazònia equatoriana és la contaminació de les aigües, deguda a les activitats extractives hidrocarburíferes, la falta de tractament de les aigües residuals, la desforestació, les activitats agropecuàries intensives i l’erosió dels sòls. Donem suport als beneficiaris i beneficiàries de les juntes d’aigua en la coordinació d’accions i aliances amb les institucions públiques, per optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de canvi climàtic. Per això, els reptes actuals són la diagnosi dels sistemes hídrics, l’aixecament d’informació dels efectes del canvi climàtic, la recuperació de la identitat territorial, la implementació de plans de conservació i monitoratge, l’apoderament de les juntes d’aigua i, en especial, l’enfortiment de la participació de les dones en els espais de decisió. De totes aquestes qüestions en fem incidència al Nord, a través de tallers i elaboració de material educatiu i divulgatiu com ara els contes de l’Auka o l’estudi sobre canvi climàtic a la Província d’Orellana.

Operació de reparació ambiental davant d’un vessament de petroli a l’Amazònia equatoriana. Font: Enginyeria Sense Fronteres

Referències:

Signen:

Stephanie V. Ascencio-Serrato. Membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica-Camp Tarragona (APE) i voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora Associada al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

Clara Esteve Jordà. Voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora predoctoral al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

El próximo jueves 26 de mayo presentamos el cuento infantil “Y se hizo la luz” en Barberà del Vallès con la participación de su ilustradora Ivonne Navarro

El cuento “Y se hizo la luz” trata una historia sobre infancia y pobreza energética y está inspirado en las familias de la Alianza contra la Pobreza Energética y el testigo de la infancia de la Cañada Real.

  • Jueves 26 de mayo
  • 18h
  • Casal Popular Tangram. Av. Marquesos de Barberà, 58, Barberà del Vallès.

¡Os esperamos!

Jornada energética con charla y mesa redonda en Tarragona

El próximo sábado 28 de mayo organizamos en Tarragona una jornada que incluirá la charlada “Pobreza energética y ecofeminismo. Perspectivas del norte y el sur globales” y la Mesa redonda “Energía y poder: los impactos ecosociales del modelo energético”.

Charla

“Pobreza energética y ecofeminismo. Perspectivas del norte y el sur globales”

Mesa redonda

“Energía y poder: los impactos ecosociales del modelo energético”

Con la participación de:

  • Pepi Mellado, de la Alianza contra la Pobreza Energética de Tarragona
  • Clàudia Custodio, de la Campaña “No a los Tratados de Comercio e Inversión”
  • Anahí Urquiza, de la Universidad de Chile y la Coordinadora Red de Pobreza Energética (Chile)
  • Mònica Pons-Hernández, del Centro de Estudios de Derecho Ambiental de Tarragona

Información e inscripciones:

  • Sábado 28 de mayo de 2022
  • De 12 a 14h
  • Ateneu de Tarragona. Carrer de Sant Magí, 2, 43004 Tarragona
  • Inscríbete gratuitamente en: www.bit.ly/EnergiaTarragona

Obra de teatro el Apagón en Bon Pastor

El próximo sábado 28 de mayo tenéis otra oportunidad de ver la obra de teatro el Apagón en el Centro Cívico Bon Pastor.

“Siempre había pagado todas las facturas de la luz y del agua pero todo cambió cuando me quedé en paro…” Esta es la historia de la María y de tantas otras mujeres que son el pilar de muchas familias en situación de vulnerabilidad.

La obra, creada junto con la compañía de teatro Xucrut Teatre y en colaboración con la APE (Alianza contra la Pobreza Energética), trata, desde una perspectiva ecofeminista, el hecho de que un 10% de la población catalana sufre pobreza energética y como de éstas, las mujeres son las más perjudicadas.

La entrada es gratuita con reserva previa a través de este enlace: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/bonpastor/p/46745/lapagada

Os esperamos el próximo sábado 28 de mayo a las 17h en el Centre Cívic Bon Pastor (Plaça de Robert Gerhard, 3, Barcelona).

 

Taller Genealogía del Racismo

Un aproximacion histórica, material, política y anticolonial.

Será un taller dinámico donde las personas participantes tratarán de (re)componer la historia del racismo a partir de la construcción (dis)continua de hitos y momentos clave de producción de la diferencia y la jerarquización de las poblaciones humanas sobre la idea de raza, así como las resistencias que han existido (y existen) frente a ellas.

El taller será a cargo de: Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola

¡Os esperamos!

Impulsamos buenas prácticas en saneamiento e higiene en las escuelas de Inhambane

La semana pasada finalizamos las actividades de sensibilización en saneamiento e higiene en tres escuelas de las comunidades de Vondo, Dzivine y Chaquela en Funhalouro, Mozambique.

Durante dos días en cada una de las escuelas hemos trabajado a través de varios juegos y charlas buenas prácticas de higiene y saneamiento con los grupos de niños y niñas de diversas edades.

Desde ESF contribuimos en la mejora de las condiciones de saneamiento de las comunidades rurales y ayudamos a reducir la incidencia de enfermedades hídricas como la diarrea, el cólera o la malaria, muy presentes en la zona.

📸 Compartimos algunas de las fotografías.

“Precariedad, Salud y Apoyo mutuo”

El próximo sábado 28 de mayo te invitamos a la Jornada “Precariedad, Salud y Apoyo mutuo – Respuestas desde los movimientos, las afectadas y las entidades en lucha contra la pobreza energética, la defensa de la salud pública y el derecho a la vivienda digna” en la Lleialtat Santsenca de Barcelona.

  • Sábado 28 de mayo
  • De 10:15 a 13:30h
  • Lleialtat Santsenca. Calle d’Olzinelles, 31, Barcelona

Inscribíos gratuitamente en https://bit.ly/28MSuportMutu

¡Os esperamos!

Esta jornada es una iniciativa de Ingeniería Sin Fronteras y Empowermed con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética y Salut, Drets, Acció.

Abrimos inscripciones! Volt 5: “Territorios defendiendo la Vida: Justicia Climática y transiciones justas”

Del 4 al 6 de junio la Red por la soberanía energética y las entidades que formamos parte organizamos la quinta edición del Volt 5 con el lema: “Territorios defendiendo la Vida: Justicia Climática y transiciones justas”

¡Abrimos inscripciones hasta el 20 de mayo!

El Volt es una iniciativa de la Red por la soberanía energética y esta será la 5.ª edición, después de 8 años del primer Volt. Esta actividad es a la vez una experiencia y una herramienta, inspirada en los toxic tours de Latinoamérica: caravanas de activistas que se desplazan por el territorio.

En los toxic tours se valora la solidaridad y apoyo mutuo entre las luchas en defensa de los territorios, que resisten ante los impactos del modelo energético fósil, extractivista, ecocida, basado en el lucro y la mercantilización, que deja a su paso devastación ambiental, pérdida de biodiversidad, degradación de las condiciones de vida y formas de subsistencia de sus habitantes, negación de los derechos políticos y participación y refuerza el resto de cadenas de opresión patriarcal, racista, colonial y de clase.

Se trata de un volt, un trayecto en autocar que recorre y se para a varias paradas donde se organizan visitas y descubrimientos, charlas, acciones, etc. de la mano de las plataformas arraigadas en el territorio. Así, se busca visibilizar movimientos de resistencia local y posibles alternativas, así como amplificar y conectar voces y luchas que se unen en la defensa de la vida y la justicia climática, en solidaridad con otros territorios del Sur Global.

Finalmente, pero no menos importante es un espacio de trabajo en red, descubrimiento y celebración colectiva.

Este año el Volt empezará en la ciudad de Barcelona y recorrerá los siguientes lugares de la geografía catalana:

Sábado 4 de junio

Visitaremos la Terra Alta, en esta parada conoceremos la larga trayectoria de luchas de las Tierras del Ebro, especialmente contra las masivas implantaciones de diferentes tecnologías de generación eléctrica (hidroeléctricas, nuclear, eólica) y en defensa del río como articulador de la vida y el territorio.

Visitaremos también la comarca del Bajo Aragón para compartir con las plataformas y movimientos locales en contra del actual modelo de transición energética, donde pasaremos la primera noche.

Domingo 5 de junio

Por la mañana haremos una visita guiada con las plataformas y movimientos del Matarranya para visibilizar y denunciar los impactos que tendrá la implementación de los megaproyectos renovables en el territorio.

Seguidamente, iremos al Alt Camp para visibilizar los impactos que comportan las grandes infraestructuras de transporte de energía sobre el territorio. Qué supondría la implementación de las nuevas líneas de Muy Alta Tensión (MAT)

Lunes 6 (festivo) de junio

Para acabar, haremos un encuentro de Comunidades Energéticas Populares en la Cataluña Central para compartir propuestas, sinergias y estrategias.

¡Abrimos inscripciones hasta el 20 de mayo!

Mapeo de iniciativas comunitarias y colectivos en torno al agua en el Área Metropolitana de Barcelona

Objetivos

El principal objetivo del informe es Identificar, conocer y describir el funcionamiento las iniciativas comunitarias en torno al agua existentes en Barcelona y Área Metropolitana de Barcelona.
Se analizara los actores que trabajan en torno al agua en la AMB. En el informe queremos identificar las iniciativas comunitarias en funcionamiento, los ejes de trabajo y el potencial de trabajo comunitario en torno al agua a la Área Metropolitana de Barcelona.

Contenido

  1. Revisión mapa Coincidim y mapeo hecho al 2018
  2. Marc de análisis de iniciativas comunitarias en la AMB alrededor del agua
  3. Investigación de iniciativas comunitarias existentes en la AMB
  4. Listado de iniciativas comunitarias alrededor del agua en la AMB y actores implicados
  5. Entrevistas iniciativas comunitarias y caracterización de las mismas y de su funcionamiento
  6. Conclusiones y reflexiones

Metodología

Se partirá del mapeo hecho en 2018 en la plataforma Coincidim, y se complementará con una definición del marco de análisis para incluir iniciativas comunitarias y colectivos no incluidos en el mapeo. Se pide un trabajo inicial de investigación y listado de actores para la selección de iniciativas relevantes para el estudio; esta revisión se hará con el apoyo del equipo coordinador del estudio.

Definición de un cuestionario/entrevista para analizar y caracterizar las iniciativas. Realización y sistematización de las entrevistas. Y por último un análisis de los tipos de experiencias y potencial de trabajo comunitario en el campo del agua en la AMB.

Sugerencia de casos que el equipo ha pensado:

  • Rec Comtal
  • Fonts collserola
  • Aliança Contra la Pobresa Energètica
  • SOS Baix Llobregat

Cronograma

Entrega y producto esperado

Hay que entregar un informe final y colaboración en el retorno a las iniciativas identificadas.

Pago

El pago se hará una vez entregada el informe mediante transferencia bancaria.
Coste del servicio: 1.750,00 € con IVA incluido.

Candidaturas

Las personas u organizaciones interesadas pueden enviar una carta de motivación y su Currículum vitae (o experiencia de la organización) en archivo pdf a: aigua@esf-cat.org indicando la referencia REF: MapeigActors

Fecha tope de presentación de candidaturas: 20 de Mayo de 2022.

Descarga los Terminos de Referencia en PDF (En catalán).