Tarificació social per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament
Per què una tarifació social garantista?
L’objectiu de la present guia és explorar diferents exemples de formes més simples, transparents i justes per a la garantia del subministrament de l’aigua. La tarifació social és una eina indispensable per a garantir una perspectiva de justícia social, així com la dimensió de l’assequibilitat del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS). L’accés al DHAS s’ha de garantir amb independència de les condicions econòmiques de cadascú. A Catalunya, l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, reforça l’accés al DHAS en garantir el subministrament a les persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat no poden assumir els rebuts. Per tal d’evitar, doncs, una acumulació de deute no desitjada ni per les pròpies famílies ni pels propis municipis ni administracions, els operadors d’aigua poden dotar-se de mecanismes, procediments o protocols que ofereixin aquesta garantia, de manera que ningú no quedi exclòs d’aquest bé. Això significa fixar les bases, des de la voluntat de servei públic, per a que la situació de vulnerabilitat no s’agreugi ni és perpetuï. Són conegudes les fórmules que durant anys han posposat aquestes situacions d’endeutament i vulnerabilitat (com els ajornaments o plans de pagament), sense adreçar la qüestió d’arrel. És per això que, de la mà dels serveis socials dels ens locals caldrà identificar les situacions de vulnerabilitat i facilitar-los el suport degut.
A banda de l’assequibilitat, la informació i transparència en la tarifació social són igualment importants i essencials per a la garantia del DHAS. És pertinent destinar esforços al seguiment d’aquestes persones usuàries vulnerables i garantir també la informació i transparència sobre aquests descomptes o adaptacions en la tarifació, ja que sovint és la manca d’aquesta informació la que deixa moltes persones sense un accés garantit, o forçantles a reduir la despesa d’altres necessitats bàsiques a la llar, com l’alimentació, els medicaments o d’altres subministraments essencials.
Descarrega la guia aquí.
Nuevo juego de memoria ambiental
La provincia de Orellana en Ecuador hospeda una gran biodiversidad, gracias a sus especiales condiciones geográficas y biofísicas características de los bosques húmedo-tropicales. Sin embargo, muchas especies tanto de flora como de fauna son poco conocidas debido a que habitan en el interior de la selva o se han ido extinguiendo a causa la expansión demográfica en la Amazonía y de los impactos de las industrias extractivas Además, el cambio climático supone una nueva amenaza para la vida en la Amazonía, como visibilizamos en el “Estudio sobre el Cambio Climático en la Provincia de Orellana”.
Memorizar es una actividad mental que favorece los procesos cognitivos básicos: percepción, atención y memoria. A través del juego de memoria ambiental elaborado por El Gobierno Autónomo Descentralizado Provincial de Orellana (GADPO), El Coca Zoo y la Asociación de Juntas de Agua La Belleza (AJAAPySLB) con el apoyo de Enginyeria Sense Fronteres (ESF), podrás conocer la flora (nivel inicial), fauna (nivel medio) y los impactos del cambio climático en la provincia Orellana (nivel avanzado).
Para jugar, escoge un nivel de dificultad, empieza a girar las tarjetas y consigue emparejarlas. Luego lee detenidamente las explicaciones y comparte tus conocimientos.
Sin más preámbulos, te invitamos a jugar:
https://geo.gporellana.gob.ec/game/index.html
El projecte “Trencant les distàncies en la pobresa energètica” és un projecte d’ESF que desenvolupa en col·laboració amb l’APE que té com a objectiu garantir l’accés als subministraments bàsics a les famílies en situació de risc d’exclusió social a través d’una metodologia innovadora i eines telemàtiques que promoguin el seu apoderament per fer front a la pobresa energètica trencant les barreres físiques, socials i de gènere.
Dins d’aquest objectiu es plantegen reptes tals com Formar persones en risc d’exclusió social i professionals voluntaris provinents de diferents sectors en drets energètics. En aquest sentit, una de les activitats del projecte és l’elaboració de materials de difusió en diverses llengües amb la intenció d’amplificar l’abast del projecte es preveu la creació i disseminació de materials de difusió i informació en llengües com l’àrab, que es tracta de la tercera llengua en nombre de persones a Catalunya (IDESCAT 2018).
En col·laboració amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem creat en àrab els Documents Útiles imprescindibles per a garantir el dret als subministraments bàsics tal i com estableix la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Els Documents Útils son els següents:
- Guía útil amb tota la informació per a garantir el dret al subministraments bàsics (recull de tots els documents)
- Article 6 de la Llei 24/2015: Mesures per a evitar la pobresa energètica / المادة ٦. تدابير لتجنب الافتقار إلى الطاقة
- Passos a seguir si no pots fer front a les teves factures d’aigua, llum i gas / خطواتٌ يمكنك اتّباعها إذا لم يكن في وسعك تحمُّل أعباء فواتير خدمات المياه والكهرباء والغاز
- Resum del Bo Social Elèctric / ملخص حول منحة الدعم الاجتماعي الكهربائية
- Taules d’IRSC d’acord amb l’article 5.10 de la Llei 24/2015 / جداول IRSC وفقاً للمادّة ٥. ١٠ من القانون ٢٤/٢٠١٥
GUÍA PARA LA DEFENSA DE LOS DERECHOS DE LA NATURALEZA Y DEL AMBIENTE
Pobreza energética: perspectivas ecofeministas desde el Norte y Sur global
La pobreza energética es un problema que afecta a todos los países del mundo, aunque de manera diferenciada, y con mayores impactos en el Sur que en el Norte global. Existen diversos factores que empujan a las familias y personas hacia una situación de vulnerabilidad energética, pero la pobreza energética es un problema estructural vinculado primordialmente a un modelo energético que resulta depredador de la vida humana y natural.
El presente estudio tiene por objetivo analizar, a través de una mirada ecofeminista, el fenómeno de la pobreza energética en el Norte y Sur global como una cuestión de injusticia energética que tiene su origen en el actual modelo de desarrollo, y particularmente, energético. El análisis ecofeminista es necesario ya que permite examinar aspectos que de otra manera pueden ser invisibilizados o infravalorados como, por ejemplo, las relaciones entre el género, el medio ambiente y el modelo energético; las necesidades, deseos y visiones de cada género dentro de la transición energética; las implicaciones de género en el acceso y uso de los servicios energéticos; el papel y el impacto en la naturaleza de las intervenciones energéticas de caracter extrativas, entre otras. Esta mirada, además, contribuye a replantear los debates de soluciones reduccionistas a evaluaciones de acciones y responsabilidades en torno a la pobreza energética. Asimismo, esta mirada permite criticar el modelo actual económico, social y energético para identificar dónde surge el conflicto entre la vida y el capital, cómo se producen las desigualdades y proponer soluciones para erradicarlas. Desde una perspectiva global, esta es relevante porque visualiza aspectos comunes de opresión, para después identificar y comprender a un nivel más específico o en realidades concretas cuáles son las luchas y las reivindicaciones del movimiento contra la pobreza energética.
Para este análisis, comenzamos con la conceptualización de la pobreza energética en el Norte y Sur global, es decir, cómo es entendida, medida y resuelta. Se analizan conceptos claves como el de vulnerabilidad, resiliencia y capacidades en el ámbito de la energía, todos ellos elementos necesarios para cambiar algunas de las principales narrativas en el ámbito de la pobreza energética. En el segundo apartado, se pretende establecer la relación entre el modelo de consumo, de extracción, de producción de energía y las consecuencias e impactos en los territorios y en los cuerpos, visibilizando quiénes están, por un lado, al frente de la explotación y, por el otro, al frente de las luchas y resistencias. Por último, en el tercer apartado se indentifican algunas de las contribuciones del sur global al cambio de enfoque en los asuntos energéticos que propone la sociedad civil a escala mundial, a través de la narrativa de los derechos humanos.
Descarga el estudio aquí
ESFeres33: El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: Diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Estudi: ESFeres32 El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial
Nova guia pedagògica amb l’ajuntament de El Prat, els DDHH a les escoles!
Auka y sus amigas ante los impactos ambientales de la COVID-19
Nuestras amigas Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga que viven en la Amazonía ecuatoriana, observan como se ha deteriorado la calidad del agua y del medio ambiente en su territorio.
Nadie sabe los motivos reales de ese deterioro ambiental, por lo que deciden embarcarse en una aventura e ir a visitar a su amiga más vieja y sabia, la tortuga Wayre, quien les guía y les explica cómo la pandemia de COVID-19 ha incidido no solamente en el deterioro de la salud de las personas, sino también en aumentar nuestros residuos sin tratamiento y los episodios de contaminación. Ante tal situación, nuestras amigas, inconformistas por naturaleza, ¿Crees que lograrán restaurar la calidad el agua y de los ecosistemas? ¿Qué medidas crees que tomarán para disminuir la producción de residuos? ¿Crees que lo harán solas o se apoyarán de la comunidad?
Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO, la AJAAPySLB y el CJASNO, forma parte de las aventuras de Auka y Amana que figuran en nuestro catálogo y pretende educar a los niños y niñas sobre la necesidad de prevención y control de la contaminación ambiental producida por los residuos, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.
Estos recursos se encontrarán próximamente disponibles en versión cuento teatralizado y videocuento, como material socioeducativo para centros de educación formal y no formal.
Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:
Auka, la rana amazónica, 2017
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua, 2019
Auka y sus amigas protegen el agua de los rios, 2020
La Llei 24/2015 ha aturat més de 200.000 talls a Catalunya
ESF i APE presentem un informe que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei en matèria de pobresa energètica
L’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei a Catalunya des del món municipal.
Recupera el vídeo de la presentació:
La llei 24/2015, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 29 de juliol de 2015. La seva implementació no ha estat fàcil i ha requerit d’un gran esforç, sobretot de l’administració local, la més propera a la ciutadania, per incorporar les obligacions que se’n deriven i desplegar la seva eficàcia. Tot i així, des de les entitats impulsores, partint de la vivència de les pròpies famílies afectades, hem insistit al llarg d’aquests anys que és una llei eficaç. Ara bé, fins l’elaboració de l’estudi que presentem, no comptàvem amb dades suficients per acreditar-ho
L’última dada relativa a l’impacte de la llei va ser facilitada al novembre de 2016 pel llavors Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons. En aquell moment,es posava de manifest que gràcies a la Llei 24/2015 s’havien aturat 39.000 talls. Aquesta xifra va ser actualitzada al març del 2021 per la Generalitat, en el marc de la signatura del conveni amb Endesa. Aquestes últimes dades reportaven 63.000 talls aturats a Catalunya. Ara bé aquesta xifra només feia referència al subministrament elèctric. Per aquest motiu, des de l’entrada en vigor de la Llei, hem insistit als diferents governs sobre la importància del recull i sistematització de les dades i sobre la necessitat de transparència en l’aplicació de la Llei, però la Generalitat no ens ha donat resposta més enllà de declaracions aïllades.
Aquest informe, elaborat conjuntament entre Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, pretén posar llum sobre aquesta qüestió. A partir de dades més significatives que les que teníem fins ara, aportades majoritàriament pels municipis i puntualment per la Generalitat, l’informe analitza l’abast i el nivell de protecció que garanteix la Llei. Aquest estudi constitueix, de fet, la primera estimació transparent i detallada dels efectes de l’aplicació de la llei des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya el juliol de 2015.
Les dades provenen de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.
L’informe desvetlla evidències tan rellevants com que la Llei 24/2015 ha evitat un mínim de 200.000 talls de subministrament de famílies vulnerabilitzades, entre el 2015 i el 2020. També aporta dades sobre més de 100.000 llars protegides gràcies a la Llei en el mateix període.
S’ inclou també un anàlisi de la despesa pública en ajuts d’urgència social per fer front al pagament de factures. Entre el 2015 i el 2020, la Generalitat i les administracions locals van destinar un total (acumulat) de 35,3 milions d’euros en 184.311 ajuts d’aquest tipus. En concret, l’electricitat representa el 48% de la despesa i del 40% dels ajuts. L’aigua, per la seva banda, ocupa el 28% de la despesa total i el 35% del nombre de prestacions. Cal destacar també que entre aquests 35,3 milions d’euros s’inclouen 1,9 milions d’euros de despesa en ajuts per al pagament de contractes del mercat lliure, és a dir, es van destinar a pagar factures de contractes amb preus per kWh més elevats que la tarifa regulada del PVPC, sovint amb serveis de manteniment i assistència innecessaris (com, per exemple, el servei OK Gas d’Endesa o Servigas de Naturgy) i, en cap cas, acollits al bo social.
Per últim, també s’analitzen les dades facilitades pels municipis sobre la instal.lació de comptadors socials d’aigua. Entre els anys 2015 i 2020, es van instal·lar 914 comptadors socials d’aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen un habitatge en precari (sense títol habilitant)
Aquestes són algunes de les dades més rellevants que es desprenen de l’informe, el qual també inclou un apartat final amb recomanacions adreçades a les administracions públiques:
- La Generalitat ha de recollir i sistematizar les dades sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 per monitoritzar en temps real la pobresa energètica a escala municipal.
- La Generalitat ha de signar convenis amb les empreses subministradores per evitar l’acumulació de deute de factures impagades, com l’acord signat amb Endesa al març del 2021, i treballar per eliminar els ajuts d’urgència social per pobresa energètica.
- Els municipis han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics de totes les famílies amb independència de la situació en què es troben respecte a l’habitatge on viuen.
- Els municipis, amb el suport de la Generalitat, han de posar en marxa mecanismes que facilitin als serveis socials la identificació de llars en risc d’exclusió residencial que estiguin als llistats d’impagaments.
La Llei 24/2015 és una eina poderosa per protegir el dret als serveis bàsics de les persones vulnerabilitzades. Necessitem dades, creativitat jurídica i tècnica així com espais d’intercanvi d’experiències per esprémer tot el seu potencial i maximitxar la seva efectivitat.
La 24/2015 funciona!
Descarrega l’informe