Vídeos ALTA TENSIÓN Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
ESP
Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, , Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
PORT
Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
Fortaleciendo la emprendeduría y el movimiento asociativo de las mujeres campesinas de Inhabane
Este proyecto fue realizado en Inhambane (Mozambique) durante el 2019 y su objetivo ha sido el apoyo a un grupo de mujeres campesinas de la provincia, en la creación de una asociación (MMPDRDI – Movimento de Mulheres Pro Desenvolvimento Rural do Distrito de Inhambane) que potencie sus capacidades como productoras agrarias y les proporcione nuevas formas de generación de renta. El proyecto ha sido financiado por el Ajuntament de Barcelona y ha terminado en febrero de este año. Este proyecto ha sido implementado por la UNAC (Uniao Nacional de Camponeses) y la ESHTI (Escola Superior de Hoteleria y Turismo), con la colaboración de ESF y ASF.
Aquest diumenge 22 de març, Dia Mundial de l’ #Aigua no us podeu perdre l’estrena en línia del documental #AiguaTèrbola “el negoci d’Agbar a Mèxic”
Quins impactes ha tingut Aigües de Barcelona a Mèxic des de la seva arribada el 2001? A través d’aquest cas concret, el documental explora el paper de les transnacionals com Agbar a països de Sud i com està aprofitant la suavitat normativa del context per als seus beneficis en el negoci de l’aigua. El documental també ens permetrà conèixer quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
S’emetrà al #FestivalOnlineDDHH organitzat per Entre Fronteras. En directe a la seva pàgina de Facebook a partir de les 20h
Presentació “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic”
Dimecres 26 de febrer a les 19:00 als cinemes Girona, presentem el documental “Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic”, produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte “El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà”, finançat per la beca DevReporter.
Després de la projecció podrem gaudir d’una taula rodona amb:
- Mònica Vargas (Transnational Institute)
- Sandra Vicente (Taula Per Mèxic)
- Juan Martínez (Taula de l’Aigua de Terrassa)
- Jackie Campbell (activista pel dret a l’aigua a El Saltillo)
- Victor Yustres, (Periodista, Director del documental)
L’entrada és gratuïta però cal reservar a través d’aquest formulari.
On?
Redueix, Reutilitza, Recicla! Així sona el videoclip de la gestió dels residus a Maputo
En l’àmbit del projecte PM10, que cerca enfortir la Gestió de Residus Sòlids Urbans (GRSU) a la Ciutat de Maputo, Enginyeria Sense Fronteres hem liderat la gravació d’aquest videoclip musical amb el qual es pretén “impulsar el coneixement i la sensibilització ciutadana per l’aplicació del dret a viure en un ambient saludable”.
Aquesta iniciativa, que ha estat promoguda per ESF i la Direcció Municipal d’Ambient i Salubritat del Consell Municipal de Maputo, va néixer després del llançament de l’àlbum musical “Bassa Maputo” (“Maputo net” en la llengua changana) que promou les bones pràctiques en la GRSU.
Finalment, l’any 2019 ha estat possible materialitzar aquesta idea després d’un procés de producció de més de dos mesos, durant els quals s’ha comptat amb la participació i col·laboració de nombrosos actors com: grup musical “Suposição Contrària”, l’Associació mozambicana de Reciclatge (AMOR ), l'”Escola Primària Completa do Triomf” i l'”Escola Secundària Estrela Vermelha”.
“Quemadas por las deudas”: col·laborem amb la cançó de l’estiu de l’APE
L’Aliança contra la Pobresa Energètica porta ja dos anys exigint a Naturgy la condonació del deute de les famílies vulnerables, que els permeti tenir una oportunitat per continuar amb les seves vides. Dos anys de campanyes, accions i negociacions que s’han trobat amb la pared d’incomprensió de l’oligopoli. Però si pensen que l’APE llençarà la tovallola és que encara no les coneixen. Amb l’alegria del suport mutu han preparat un videoclip per denunciar que estan #QuemadasPorLasDeudas en el que hem tingut el plaer de col·laborar.
Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat
Què és la pobresa energètica i per què parlem de gènere i pobresa energètica? Existeix una relació de causalitat entre elles? Quina relació existeix entre la distribució dels rols de la llar i la taxa de risc de pobresa?
Presentem un vídeo que explica de manera senzilla aquest debat tan necessari i cada cop més transversal que trobem a l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat”. Parlem amb la Cristina García, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i amb la Irene González Pijuan, autora de l’esmentat estudi.
[Tràiler] L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor”
“Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua però tot va canviar quan em vaig quedar a l’atur…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pilar de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.
L’espectacle L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor” creat juntament amb la companyia de teatre Xucrut Teatre i en col·laboració amb l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica) s’enmarca dins la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques” del grup d’energia i extractives d’Enginyeria Sense Fronteres.
L’obra tracta, des d’una perspectiva ecofeminista, el fet que un 10% de la població catalana pateix pobresa energètica i com d’aquestes, les dones son les més perjudicades, tal i com hem hem anat recollint en els estudis ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat i en L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere.
L’espectacle, creat a través de l’art i amb una metodologia innovadora, te una durada de 40 minuts aproximadament que donen pas a un debat/fórum obert amb el públic per tal de compartir i reflexionar sobre la temàtica.
Si vols programar un passi contacta’ns!
