Las desigualdades e inequidades crean, mantienen y exacerban las dificultades de las mujeres a la hora de ejercer liderazgo o simplemente de participar.
Estas diferencias las sitúan en una mayor desventaja estructural dentro del sistema, lo que dificulta sus procesos de desarrollo y autonomía.
El “Estudio sobre liderazgo de la mujer productora en las asociaciones campesinas de la provincia de Inhambane” es el resultado de una consultoría de género que ha consistido en realizar un diagnóstico sobre la participación y el liderazgo femenino en las asociaciones campesinas y en base a éste realizar unas “recomendaciones para apoyar a las mujeres campesinas de una forma más eficaz dentro del movimiento campesino para que sea más sostenible, por lo tanto, esperamos que este estudio nos proporcione recomendaciones para mejorar el enfoque de género en las intervenciones que realizamos con las asociaciones y movimientos campesinos”.
La consultoría se llevó a cabo entre los meses de febrero y marzo del 2022, en la Provincia de Inhambane, Mozambique y, de acuerdo con los requerimientos, se analizaron:
- Los mecanismos de participación de las mujeres en los movimientos campesinos y asociativos.
- Tipos de liderazgo y niveles de influencia dentro de las asociaciones.
- Nivel de aceptación de las decisiones de las mujeres lideresas en las asociaciones campesinas, por parte de sus miembros (mujeres/hombres).
- La capacidad/disponibilidad de las mujeres para ejercer el liderazgo, en base a la carga de trabajo reproductivo y comunitario.
- Las barreras y dificultades de las mujeres campesinas para ejercer su liderazgo en las asociaciones.
El diagnóstico es el resultado de un análisis de género realizado en la provincia de Inhambane (Mozambique), lugar dónde ESF desarrolla un programa desde el año 2018, que ha facilitado los contactos y la ejecución de este estudio. El propósito era descubrir las diferencias, las desigualdades de género y las relaciones que se establecen entre hombres y mujeres en función de su rol social, poder de decisión y acceso a diferentes recursos.
Podéis descargar el estudio desde este enlace.
La realización del estudio ha contado con la colaboración del centro de Estudios Africanos (CEA).
Joc de taula: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!
Com anunciavem a finals de l’any passat, des del grup de justícia climàtica d’Enginyeria Sense Fronteres hem estat treballant en un joc de taula sobre emergència climàtica: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!
Es tracta d’un joc de taula cooperatiu on els i les jugadores assumeixen el paper d’un equip especialitzat que ha de dissenyar eines i estratègies claus a implementar com a mesures de la transició ecosiocial davant dels efectes de la Crisi Climàtica. L’objectiu del joc és proposar mesures d’adaptació i mitigació per evitar que el comptador de la crisi climàtica augmenti de manera descontrolada.
Una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosiocial. Però no serà fàcil, l’Emergència Climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida?
El joc permet conèixer les consequències ambientals i humanitàries de la crisi climàtica i les mesures per fer front a aquesta crisi, tal com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.
És apte per a totes les edats a partir de 12 anys i té una durada aproximada de una hora.
El podeu trobar al catàleg d’activitats d’ESF! Properament anunciarem la data de presentació del joc, la qual serà entorn a la pròxima conferència de la ONU sobre canvi climàtic, la COP27, aquest any a Egipte. Estigueu atentes!
Aquest joc ha estat possible gràcies a la col·laboració del voluntariat de justícia climàtica de l’entitat i a diverses entitats de lleure. S’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Os presentamos como cada año la memoria de actividades de la Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras (ESF), una fotografía de lo que hemos hecho, pensado y provocado desde nuestra entidad durante el 2021. Y un cambio de nombre reciente, que es también un cambio de ámbito territorial con el que queremos ampliar la base social incorporando antiguos y nuevos compañeros de viaje de todas partes, y también abrirnos las puertas a nueva financiación.
Ha sido un año en que hemos producido videoclips, estudios, documentales, movilizaciones, obras de teatro. Hemos estado en ferias, cines, mercados, vertederos. Hemos andado por ríos, montañas y barrios. Hemos hablado a juntas comunitarias, oficinas eléctricas, parlamentos, radios y televisiones. Hemos trabajado con nuestra gente de Ecuador, El Salvador y Mozambique, en Cataluña, en el Estado y en Europa, con compañeras y compañeros de todo el mundo, gracias a todas las redes, alianzas y complicidades en las que nos apoyamos y que hemos ido construyendo a lo largo de los años.
Con la amargura de todo el mundo que durante décadas de datos, racionalidad y denuncia pública lo esperaba, hoy tenemos un reconocimiento social que la emergencia climática es aquí. Y sabemos cómo atraviesa todas las luchas y como condiciona todo aquello por lo que venimos trabajando desde hace 29 años. Si como sociedad global no hacemos nada, la sequía comprometerá más aún la disponibilidad de los recursos hídricos, y el derecho humano al agua se resentirá. Si no abordamos una transición energética justa, que descarbonice a marchas forzadas nuestra economía sin dejar nadie atrás, la pobreza energética asediará muchas familias más. Si no imaginamos y nos organizamos para tener ciudades integradoras, con servicios de calidad y al acceso de todo el mundo, los residuos, la movilidad o la falta de acceso a la vivienda las hará inhabitables. Si no conseguimos una agricultura que consiga dar trabajo y alimentos a las familias campesinas de todo el mundo, a pesar del aumento de temperaturas, tampoco las ciudades del Norte o del Sur serán la solución para nadie. La emergencia climática nos reafirma en todo aquello que hemos venido haciendo y a la vez pone fecha de caducidad a nuestros esfuerzos. Tenemos poco más de una década para cambiar el corazón de un sistema profundamente injusto.
El 2021 es el año que empezamos a salir del enorme trasiego que ha sido la pandemia de Covid-19 y las luchas vuelven a reavivar. Hemos vivido una parada y a veces un decrecimiento involuntarios que sugieren, con los mejores ojos, que la vorágine anterior que ya vuelve tiene alternativas tanto en el ritmo de vida como en la manera de enfrentar nuestras relaciones y la construcción de sociedad. Afortunadamente, hemos visto como miles de personas se han unido a una movilización para cambiarlo todo. Con un recuerdo por aquellos que ya no están, abrimos los brazos para continuar sumando y andando juntas.
Junta directiva de ESF
Descarga aquí la memoria de actividades (en catalán)
Quieres colaborar con ESF para seguir adelante con estos proyectos y otros?
Recuerda que puedes hacer aportaciones puntuales o hacerte socio/socia. En nuestra web encontraréis toda la información. ¡Necesitamos personas implicadas como tú!
Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica
Les lleis impulsades pels moviments socials han evitat més de 5.000 desnonaments i 200.000 talls de subministraments a Catalunya
El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec
3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació
Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials vigents en els últims 5 anys haurien evitat fins el 20% de desnonaments i un mínim de 200.000 talls de subministraments a Catalunya. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des de que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.
Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials com la PAH i l’APE com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica -entesa com un fracàs personal- sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.
Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població -de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que li ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments- són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Tot i així, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.
Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica -i les seves conseqüències en la salut
Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe es centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mental -seguint la línia de treball de l’anterior informe- i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb fills a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat a l’estudi -i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments- són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.
En quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb un sol adult, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). En relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3%dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).
Per últim, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que a dia d’avui són temporals -per la crisi de la covid- com per exemple la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne -com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona- i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-la, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.
Descarrega l’informe “Estat de l’exclusió residencial: Impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” aquí.
El projecte “Trencant les distàncies en la pobresa energètica” és un projecte d’ESF que desenvolupa en col·laboració amb l’APE que té com a objectiu garantir l’accés als subministraments bàsics a les famílies en situació de risc d’exclusió social a través d’una metodologia innovadora i eines telemàtiques que promoguin el seu apoderament per fer front a la pobresa energètica trencant les barreres físiques, socials i de gènere.
Dins d’aquest objectiu es plantegen reptes tals com Formar persones en risc d’exclusió social i professionals voluntaris provinents de diferents sectors en drets energètics. En aquest sentit, una de les activitats del projecte és l’elaboració de materials de difusió en diverses llengües amb la intenció d’amplificar l’abast del projecte es preveu la creació i disseminació de materials de difusió i informació en llengües com l’àrab, que es tracta de la tercera llengua en nombre de persones a Catalunya (IDESCAT 2018).
En col·laboració amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem creat en àrab els Documents Útiles imprescindibles per a garantir el dret als subministraments bàsics tal i com estableix la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Els Documents Útils son els següents:
- Guía útil amb tota la informació per a garantir el dret al subministraments bàsics (recull de tots els documents)
- Article 6 de la Llei 24/2015: Mesures per a evitar la pobresa energètica / المادة ٦. تدابير لتجنب الافتقار إلى الطاقة
- Passos a seguir si no pots fer front a les teves factures d’aigua, llum i gas / خطواتٌ يمكنك اتّباعها إذا لم يكن في وسعك تحمُّل أعباء فواتير خدمات المياه والكهرباء والغاز
- Resum del Bo Social Elèctric / ملخص حول منحة الدعم الاجتماعي الكهربائية
- Taules d’IRSC d’acord amb l’article 5.10 de la Llei 24/2015 / جداول IRSC وفقاً للمادّة ٥. ١٠ من القانون ٢٤/٢٠١٥
Última actualización: Julio 2022
Tarificació social per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament
Per què una tarifació social garantista?
L’objectiu de la present guia és explorar diferents exemples de formes més simples, transparents i justes per a la garantia del subministrament de l’aigua. La tarifació social és una eina indispensable per a garantir una perspectiva de justícia social, així com la dimensió de l’assequibilitat del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS). L’accés al DHAS s’ha de garantir amb independència de les condicions econòmiques de cadascú. A Catalunya, l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, reforça l’accés al DHAS en garantir el subministrament a les persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat no poden assumir els rebuts. Per tal d’evitar, doncs, una acumulació de deute no desitjada ni per les pròpies famílies ni pels propis municipis ni administracions, els operadors d’aigua poden dotar-se de mecanismes, procediments o protocols que ofereixin aquesta garantia, de manera que ningú no quedi exclòs d’aquest bé. Això significa fixar les bases, des de la voluntat de servei públic, per a que la situació de vulnerabilitat no s’agreugi ni és perpetuï. Són conegudes les fórmules que durant anys han posposat aquestes situacions d’endeutament i vulnerabilitat (com els ajornaments o plans de pagament), sense adreçar la qüestió d’arrel. És per això que, de la mà dels serveis socials dels ens locals caldrà identificar les situacions de vulnerabilitat i facilitar-los el suport degut.
A banda de l’assequibilitat, la informació i transparència en la tarifació social són igualment importants i essencials per a la garantia del DHAS. És pertinent destinar esforços al seguiment d’aquestes persones usuàries vulnerables i garantir també la informació i transparència sobre aquests descomptes o adaptacions en la tarifació, ja que sovint és la manca d’aquesta informació la que deixa moltes persones sense un accés garantit, o forçantles a reduir la despesa d’altres necessitats bàsiques a la llar, com l’alimentació, els medicaments o d’altres subministraments essencials.
Descarrega la guia aquí.
Nou episodi del podcast ‘Fins l’última gota’: La privatització de l’aigua a Xile
Nuevo episodio de #FinsUltimaGota, el nuevo Podcast de ESF donde hablamos de temas que afectan al Derecho Humano al agua y al Saneamiento. En anteriores capítulos explicamos el impacto ambiental y sobre las comunidades afrodescendents de la privatización del agua en Cartagena de Indias, Colombia y el caso de El Saltillo, en México, donde Agbar tiene participación y tratamos los abusos e irregularidades que expertos y activistas ponen sobre la mesa después de 20 años de privatización del agua. En el tercer episodio nos seguimos manteniendo en el continente americano, esta vez en Chile.
¿Qué leyes llevan a Chile a ser uno de los países más desiguales del mundo y con un nivel de privatización de servicios básicos, como el agua, tan elevado? ¿Por qué la construcción de la central hidroeléctrica de Alto Maipo con la participación de Aguas Andinas, la filial de Aigües de Barcelona, puede llevar a una crisis climática y una sequía sin precedentes en el país? ¿Qué quiere decir gestionar el agua de manera comunitaria, como lo hacen en la cuenca del río Petorca?
Respondemos a estas y más preguntas al tercer episodio de “Hasta la última gota”, el podcast sobre el derecho global al agua de ISF conducido por Víctor Yustres, donde conversamos con Daniela Cid Escobar, geóloga y miembro de la Asamblea Chile Despertó en Barcelona, Martí Kubesch, de Ingeniería Sin Fronteras y miembro de la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de Las Américas y la Katharine Moya, activista por el derecho al agua y miembro de la Unión de Agua Potable Rural de la cuenca del Río Petorca.
Nuevo juego de memoria ambiental
La provincia de Orellana en Ecuador hospeda una gran biodiversidad, gracias a sus especiales condiciones geográficas y biofísicas características de los bosques húmedo-tropicales. Sin embargo, muchas especies tanto de flora como de fauna son poco conocidas debido a que habitan en el interior de la selva o se han ido extinguiendo a causa la expansión demográfica en la Amazonía y de los impactos de las industrias extractivas Además, el cambio climático supone una nueva amenaza para la vida en la Amazonía, como visibilizamos en el “Estudio sobre el Cambio Climático en la Provincia de Orellana”.
Memorizar es una actividad mental que favorece los procesos cognitivos básicos: percepción, atención y memoria. A través del juego de memoria ambiental elaborado por El Gobierno Autónomo Descentralizado Provincial de Orellana (GADPO), El Coca Zoo y la Asociación de Juntas de Agua La Belleza (AJAAPySLB) con el apoyo de Enginyeria Sense Fronteres (ESF), podrás conocer la flora (nivel inicial), fauna (nivel medio) y los impactos del cambio climático en la provincia Orellana (nivel avanzado).
Para jugar, escoge un nivel de dificultad, empieza a girar las tarjetas y consigue emparejarlas. Luego lee detenidamente las explicaciones y comparte tus conocimientos.
Sin más preámbulos, te invitamos a jugar:
https://geo.gporellana.gob.ec/game/index.html
