ESFeres 31: Pagar fins que faci mal
En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès.
Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar).
L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres.
Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior.
Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu.
descarrega l’estudi en català
descarga el estudio en castellano
download the study in english
Resum executiu: El futur és públic
La resistència a la privatització s’ha convertit en un decisiu motor de canvi: la (re)municipalització. El terme «(re)municipalització» fa referència a la recuperació democràtica dels serveis públics, així com a la creació de nous serveis públics. En els darrers anys, el Transnational Institute (TNI) i d’altres organitzacions col·laboradores hem identificat més de 1.400 casos d’èxit de (re)municipalització a més de 2.400 ciutats de 58 països arreu del món.
Aquesta publicació pretén anar més enllà de les estadístiques, però. Demostra que els serveis públics són més importants que mai, davant la catàstrofe climàtica, l’augment de les desigualtats i el creixent malestar polític. La crisi de la COVID-19 també ha deixat en evidència els estralls de les polítiques d’austeritat, les retallades a la seguretat social i la privatització dels sistemes de salut, i ha demostrat que els serveis públics i les persones que hi treballen són el pal de paller de qualsevol societat sana i resistent. Tots aquests anys de privatització i austeritat han obstaculitzat que aquest eix vertebrador estigués sota control democràtic i comptés amb un bon finançament. A mesura que la privatització ha anat fracassant, un creixent moviment internacional ha començat a reivindicar la (re)municipalització com a eina clau per restablir la gestió pública al segle XXI.
Les experiències recollides en aquest llibre ens porten a nous països i ens presenten nous sectors per il·lustrar la diversitat dels projectes de (re) municipalització. Cada (re)municipalització té els seus reptes específics: des de la gestió de residus a Egipte fins a les noves farmàcies públiques de Xile, com també els nombrosos municipis d’arreu dels Estats Units, que han creat ocupació i millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania mitjançant el desenvolupament d’Internet de banda ampla.
Moviments socials, sindicats i autoritats locals estan treballant conjuntament per configurar un nou model que eixampli la gestió pública democràtica a tots els nivells de la societat i obri noves rutes a serveis públics dirigits per la comunitat i amb consciència mediambiental.
Aquest és el resum executiu del llibre «El futur, públic: cap a la democratització dels serveis públics». Els 15 capítols que conformen aquest llibre aporten informació sobre les diverses lluites per la (re) municipalització arreu del món, els obstacles, les oportunitats i els resultats. Desde ESF, Aigua és Vida i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa hem contribuït amb un capítol sobre la nova cultura de l’aigua: fent un nou model públic de co-governança, > Chapter 10 A new water culture: Catalonia’s public co-governance model in the making – By Míriam Planas and Juan Martínez
descarrega el resum executiu en català
Vídeos ALTA TENSIÓN Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
ESP
Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, , Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
PORT
Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
Presentamos en castellano la Esferas 15: Como garantizar la asequibilidad del Derecho Humano al agua y al Saneamiento mediante las tarifas
Este estudio pretende analizar en una pequeña muestra de municipios si la estructura tarifaria y el precio que los habitantes de estas localidades pagan por la factura del agua permite el cumplimiento de la garantía del derecho humano al agua. Por eso se considera tanto la estructura tarifaria y los precios aplicados de forma general, como la existencia de medidas a aplicar en casos de dificultades económicas.
La traducción al castellano ha sido posible gracias a la colaboración con la AECID y Mundubat.
Materials de la campanya Rexistir
Rexistir recull el sentit de la resistència històrica dels pobles i les dones davant el model de vida capitalista i patriarcal i els efectes de la destrucció socioambiental que genera. Una resistència que defensa altres maneres de viure dignes, justes i harmòniques entre humanitat i natura, entre gèneres i entre pobles, que gesta processos d’organització i defensa territorial i defensa dels drets de les dones davant les violències que pateixen.
A la web de https://rexistir.com/ trobareu tots els materials, vídeos de testimonis de les defensores i informació sobre la campanya. I als següents enllaços trobareu altres materials:
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos
Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga indígena de nacionalidad shuar, viven en la Amazonía ecuatoriana y se lamentan al observar como el agua de los ríos cada vez está más contaminada y todos los seres vivos sufren las consecuencias.
Pero inconformistas y aventureras por naturaleza, ambas inician una emocionante aventura para investigar el origen de esos contaminantes en compañía de sus inquietos, divertidos e impetuosos que habitan la selva amazónica. ¿Conseguirán descubrir el origen de esos contaminantes? ¿Podrán movilizar a la población para defender los ríos? ¿Lograrán que se haga justicia y que los ríos vuelvan a ser cristalinos?
Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO y la AJAAPySLB, forma parte de las aventuras de Auka y Amana, y pretende aproximar de una forma sencilla sobre la contaminación ambiental, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.
Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:
- Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos (2020)
- Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua (2019)
Auka la rana amazónica (2017)
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
Presentamos el informe “Emergencia habitacional, pobreza energética y salud: Inseguridad residencial en Barcelona 2017 – 2020”
Analizamos la realidad existente aportando datos propios cuantitativos y cualitativos para profundizar en la problemática de la pérdida de la vivienda, el acceso a los suministros y las consecuencias en la salud.
La PAH de Barcelona, la Alianza contra la Pobreza Energética, el Observatori DESC, la Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras y la Agencia de Salud Pública de Barcelona hacemos público el informe “Emergencia habitacional, pobreza energética y salud: Inseguridad residencial en Barcelona 2017 – 2020”.
Vídeo de la presentación pública del 23 de julio de 2020
El informe resume las coordenadas que explican la situación de emergencia o crisis habitacional actual con perspectiva histórica, a través de datos sobre su evolución, conjugando elementos vinculados a las políticas públicas, las leyes, y la acción de la ciudadanía.
Asimismo, el informe aporta datos sobre cuáles son los colectivos más afectados por la pérdida de la vivienda, como la pobreza energética no es únicamente una cuestión estacional y cifras sobres los impactos en la salud, no solo física sino también mental de estas problemáticas, entre otros muchos. Además el informe aporta recomendaciones dirigidas principalmente al ayuntamiento de Barcelona pero también a otras administraciones para revertir estas situaciones.
A nivel jurídico, en el informe se analizan los avances legales en materia de vivienda que se han producido en los últimos años, tanto en el ámbito estatal, autonómico y local así como por lo que respecta a la pobreza energética, empezando por la liberalización a nivel europeo del sector y qué impacto ha tenido en las regulaciones estatales y centrándose también en las principales novedades de los últimos años encaminadas a garantizar el acceso a los suministros básicos. Respecto al derecho a la salud, se hace un recorrido a lo largo de los diferentes textos normativos de carácter internacional que incluyen la protección de la salud como pieza clave para la consecución de una vida digna.
Además, se analiza el perfil sociológico y demográfico de las personas que participan en la PAH Barcelona y la APE con problemas de vivienda y de acceso a los suministros básicos desglosada según la problemática y se evalúa su impacto en la salud, complementadas con entrevistas personales a las propias personas que participan tanto en la PAH como en el APE.
Para finalizar, el informe concluye con las conclusiones más relevantes derivadas del análisis de datos y se elaboran una serie de recomendaciones para los diferentes niveles de la Administración pública, orientadas a abordar la problemática que el informe estudia.
Descarga el informe completo aquí (y en este enlace en catalán).
En las últimas investigaciones se había puesto el foco en la devastadora “burbuja inmobiliaria”, concretamente, en el informe de 2013 “Emergencia habitacional en el Estado español: la crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desahucios desde una perspectiva de Derechos Humanos”; en el de 2015, titulado “Emergencia habitacional en Cataluña. Impacto de la crisis hipotecaria en el derecho a la salud y los derechos de los niños”; y en 2016, en el informe “Exclusión residencial en el mundo local: Informe de la crisis hipotecaria en Barcelona (2013-2016)”. Los tres permiten profundizar, tanto en el perfil sociodemográfico de las familias que sufrieron estos procesos como en el comportamiento de las entidades financieras, las condiciones hipotecarias y el impacto en la salud y la infancia.
En el presente Informe queremos profundizar en el trabajo iniciado a las “Radiografías de la situación del derecho a la vivienda, la pobreza energética y su impacto en salud en Barcelona”, publicadas en 2018. Tres estudios que evalúan la problemática de personas con problemas de vivienda, ya sea por hipoteca, alquiler y/u ocupaciones o suministros, con enfoque de género e impacto sobre la salud.
Vídeo de la presentación en rueda de prensa el 16 de julio de 2020
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
