Os presentamos como cada año la memoria de actividades de la Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras (ESF), una fotografía de lo que hemos hecho, pensado y provocado desde nuestra entidad durante el 2021. Y un cambio de nombre reciente, que es también un cambio de ámbito territorial con el que queremos ampliar la base social incorporando antiguos y nuevos compañeros de viaje de todas partes, y también abrirnos las puertas a nueva financiación.
Ha sido un año en que hemos producido videoclips, estudios, documentales, movilizaciones, obras de teatro. Hemos estado en ferias, cines, mercados, vertederos. Hemos andado por ríos, montañas y barrios. Hemos hablado a juntas comunitarias, oficinas eléctricas, parlamentos, radios y televisiones. Hemos trabajado con nuestra gente de Ecuador, El Salvador y Mozambique, en Cataluña, en el Estado y en Europa, con compañeras y compañeros de todo el mundo, gracias a todas las redes, alianzas y complicidades en las que nos apoyamos y que hemos ido construyendo a lo largo de los años.
Con la amargura de todo el mundo que durante décadas de datos, racionalidad y denuncia pública lo esperaba, hoy tenemos un reconocimiento social que la emergencia climática es aquí. Y sabemos cómo atraviesa todas las luchas y como condiciona todo aquello por lo que venimos trabajando desde hace 29 años. Si como sociedad global no hacemos nada, la sequía comprometerá más aún la disponibilidad de los recursos hídricos, y el derecho humano al agua se resentirá. Si no abordamos una transición energética justa, que descarbonice a marchas forzadas nuestra economía sin dejar nadie atrás, la pobreza energética asediará muchas familias más. Si no imaginamos y nos organizamos para tener ciudades integradoras, con servicios de calidad y al acceso de todo el mundo, los residuos, la movilidad o la falta de acceso a la vivienda las hará inhabitables. Si no conseguimos una agricultura que consiga dar trabajo y alimentos a las familias campesinas de todo el mundo, a pesar del aumento de temperaturas, tampoco las ciudades del Norte o del Sur serán la solución para nadie. La emergencia climática nos reafirma en todo aquello que hemos venido haciendo y a la vez pone fecha de caducidad a nuestros esfuerzos. Tenemos poco más de una década para cambiar el corazón de un sistema profundamente injusto.
El 2021 es el año que empezamos a salir del enorme trasiego que ha sido la pandemia de Covid-19 y las luchas vuelven a reavivar. Hemos vivido una parada y a veces un decrecimiento involuntarios que sugieren, con los mejores ojos, que la vorágine anterior que ya vuelve tiene alternativas tanto en el ritmo de vida como en la manera de enfrentar nuestras relaciones y la construcción de sociedad. Afortunadamente, hemos visto como miles de personas se han unido a una movilización para cambiarlo todo. Con un recuerdo por aquellos que ya no están, abrimos los brazos para continuar sumando y andando juntas.
Junta directiva de ESF
Descarga aquí la memoria de actividades (en catalán)
Quieres colaborar con ESF para seguir adelante con estos proyectos y otros?
Recuerda que puedes hacer aportaciones puntuales o hacerte socio/socia. En nuestra web encontraréis toda la información. ¡Necesitamos personas implicadas como tú!
Materials de la campanya Rexistir
Rexistir recull el sentit de la resistència històrica dels pobles i les dones davant el model de vida capitalista i patriarcal i els efectes de la destrucció socioambiental que genera. Una resistència que defensa altres maneres de viure dignes, justes i harmòniques entre humanitat i natura, entre gèneres i entre pobles, que gesta processos d’organització i defensa territorial i defensa dels drets de les dones davant les violències que pateixen.
A la web de https://rexistir.com/ trobareu tots els materials, vídeos de testimonis de les defensores i informació sobre la campanya. I als següents enllaços trobareu altres materials:
Catálogo de Cosmética Natural y Herbolaria Ecológica Aromas de Jalca
Aromas de Jalca, es una marca colectiva de cosmética natural y herbolaria ecológica de la Asociación “Defensoras y Defensores de la Vida y la Pachamama” de Cajamarca.
Es una iniciativa de economía social y solidaria con valor social y ambiental que apuesta por la conservación de los ecosistemas altoandinos de la Jalca Cajamarquina y su biodiversidad, así como la protección de las cabeceras de cuenca.
Con este emprendimiento buscamos empoderar económicamente a mujeres de bajos recursos y situación de vulnerabilidad social de las provincias del sur de Cajamarca, de manera que les permita generar ingresos económicos y, con ello, mejorar su calidad de vida.
Se plantea como una alternativa al extractivismo ya que las comunidades campesinas pueden beneficiarse económicamente con el aprovechamiento sostenible y la transformación de la biodiversidad nativa en productos medicinales, conservando y revalorizando el ecosistema altoandino de la jalca y sus conocimientos tradicionales, tejiendo redes de emprendimientos.
Descarga la publicación
Manual del Programa de Formación de Impulsores/as de Innovación Eco Social
Este manual comprende un manual teórico-práctico del programa formativo Impulsoras/es de Innovación Eco-Social, enmarcado en el proyecto “Tejiendo redes de emprendimientos sociales y solidarios con mujeres urbanas y rurales del Departamento de Cajamarca, Perú”. El programa formativo se desarrolló en la ciudad de Cajarmarca en abril de 2018.
El objetivo de este documento es servir de apoyo para personas que necesiten o quieran desarrollar procesos de innovación eco-social en sus organizaciones o redes; para ello, por un lado aporta una base teórica sobre los temas más destacados que se incluyen en el currículo formativo diseñado específicamente para el curso y, por otro, se muestran algunos resultados obtenidos en las dinámicas de trabajo realizadas durante el curso, a modo de inspiración sobre el tipo de información que se puede generar con estas dinámicas.
Los temas que se tratan van desde una introducción al contexto y principios de la economía social y solidaria, de la innovación y, en particular, de la innovación eco-social; pasando por cómo se pueden integrar estos principios y dinámicas en las organizaciones y qué procesos generar para reforzar tanto su funcionamiento y procesos internos como externos, partiendo de un enfoque que trata de poner la vida en el centro (de las personas y del planeta) en lugar del capital económico; un enfoque donde realmente el capital es una herramienta de relación entre las personas y entre ellas y el planeta, más allá de un fin en sí mismo.
Tanto el diseño del currículo formativo, la impartición del mismo y la elaboración de este manual está impulsado por Enginyeria Sense Fronteres (asociación sin ánimo de lucro) y Altekio, S.Coop.Mad. (cooperativa de trabajo sin ánimo de lucro), ambas con sede en el Estado español y que desarrollan su actividad en el ámbito de la Economía Social y Solidaria y, por tanto, el trabajo se genera partiendo de los principios y valores que caracterizan este modelo de relaciones socio-económicas.
Al final de cada bloque de contenido se presenta un ejemplo de facilitación de dinámicas para trabajar los temas tratados en cada bloque en nuestras organizaciones o redes.
Descarga la publicación
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino ubicado en la sierra norte del Perú, es un espacio estratégico para el desarrollo humano sostenible, ya que constituye uno de los territorios de mayor concentración de plantas medicinales y de personas que atesoran conocimientos sobre su uso y aplicación.
“Cultura y Ciencia de las plantas medicinales de las jalcas de Cajamarca”, pretende poner en valor los conocimientos tradicionales de las comunidades campesinas altoandinas de Cajamarca sobre el uso y aprovechamiento de la biodiversidad nativa, a través de un diálogo de saberes entre este conocimiento ancestral y el conocimiento científico.
Este diálogo de saberes se sustenta en una comunicación intercultural en la que ambos agentes, portadores del conocimiento de las tradiciones y de la ciencia, se reconocen y respetan como iguales en importancia.
Se ha realizado un trabajo de campo en el cual, los expertos y expertas locales de las plantas medicinales de las Comunidades de Cushunga, Chetilla y Celendín han compartido sus conocimientos etnobotánicos sobre la jalca cajamarquina con los expertos de la Academia, con el objetivo de homologar los diferentes saberes locales sobre los usos de las plantas altoandinas y sustentar científicamente el conocimiento de las propiedades medicinales de las mismas.
Descarga la publicación
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
Nugkui és un documental produït per Enginyeria Sense Fronteres que pretén valorar i visibilitzar el treball dels eterns oblidats de la xocolata, els homes i dones, habitants de les terres alt amazòniques de nord de Perú, que mantenen viva la tradició del cultiu, transformació i ús del cacau, heretat dels seus ancestres.
Estrenat el desembre de 2019 a Sant Boi i després d’algunes presentacions, la situació d’estat d’alarma i confinament ens ha fet cancel·lar les diferents presentacions previstes. Per aquest motiu, el divendres 17 d’abril, dia internacional de la lluita camperola, tindrem l’oportunitat de veure’l online al nostre Facebook, una emissió que unirà les dues ribes de l’Atlàntic, així com el debat posterior, en el que comptarem amb:
– Bérèngere Sarracin, directora del documental
– Laura Lucio, representant d’ESF al Perú.
– Yuri Guevara i Diana Castillo, de Nuwa Jaen
El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF.
Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.
Algunes característiques importants que has de conèixer si vols participar del PCR:
- No són experiències aïllades i puntuals, sinó que es vinculen directament amb els programes de cooperació per al desenvolupament d’ESF. Per tant el PCR té el compromís de participar com a voluntària a ESF un cop passada la seva estada a terreny.
- Si no es diu el contrari cada PCR haurà d’assumir el cost de les despeses derivades del viatge: bitllet de vol, assegurança (obligatòria), despeses de manutenció i allotjament.
- El PCR es compromet a participar del grup de voluntàries corresponent.
- El PCR es compromet a assistir a la formació que es programi abans de viatjar.
- El PCR es compromet a fer-se sòcia d’ESF abans de viatjar.
Aquestes són les convocatòries obertes en aquest moment. Si estàs interessada en més d’una, envia tants correus com places vulguis presentar-te:
El Salvador – “Defensa per una bona gestió dels sistemes comunitaris d’aigua pública a El Salvador” (en castellano)
Perú – “Teixint xarxes d’emprenedories socials i solidàries amb dones urbanes i rurals” (en castellano)
Moçambic – “Compostatge, Educació i Acció Ambiental: experiència pilot al Jardí Botànic Tunduru (Maputo)” (en castellano)
Equador – “Optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de Canvi Climàtic”
Data límit: 19 de març
Clàusula informativa:
T’informem que l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), responsable del tractament de les dades que ens facilitis, amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, tractem les dades de les persones candidates amb l’única finalitat de selecció de personal. Les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, rectificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment, i consultar informació sobre la nostra política de protecció de dades aquí.
Correus que envien el CV:
Entenem que al enviar-nos el teu CV, estàs conforme en que el guardem i t’informem de futures places que tinguem. Les teves dades seran guardades sota la responsabilitat de l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, ratificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment contactant-nos, i per més informació pots consultar sobre la nostra política de protecció de dades aquí
Catálogo de Productos NUWA Jaén
En el marco del proyecto “Tejiendo redes de emprendimientos sociales y solidarios con mujeres urbanas y rurales del Departamento de Cajamarca, Perú”, se ha empoderado económicamente a mujeres en situación de vulnerabilidad social de la provincia de Jaén, Cajamarca.
Para ello, se ha inscrito una marca colectiva NUWA Jaén de café, cacao, miel y derivados para promover la producción, transformación y comercialización de dichos productos.
Este catálogo promociona la marca colectiva y los productos de la asociación.
“NUWA, mujer en idioma awajún, simboliza el trabajo y esfuerzo de las mujeres productores de café, cacao y miel de las provincias de Jaén y San Ignacio, herederas de los Pakamuros, valientes guerreros descendientes de las culturas ancestrales amazónicas”.
Haz clic en la imagen para acceder al catálogo de productos:
Estrena del documental “NUGKUI, El espíritu del cacao”
El proper dimecres 18 de desembre, a les 19h, als Cinemes Can Castellet de Sant Boi del Llobregat, s’estrena aquest documental que pretén valorar i visibilitzar el treball dels eterns oblidats de la xocolata, els homes i dones, habitants de les terres alt amazòniques de nord de Perú, que mantenen viva la tradicióde l’cultiu, transformació i ús de l’cacau, heretat dels seus ancestres.
Per al documental, hem recorregut els principals afluents de l’Marañón i els seus huacas, i ens hem endinsat en les plantacions centenàries de cacau de l’Almendral i La Muschca, on humils productors es resisteixen a convertir les seves finques de cacau en cultius d’arròs, cafè, o en zones urbanitzables. Ells són els autèntics conservacionistes de les varietats originals de l’cacau nadiu de fi de sabor i aroma, les quals suposen un llegat genètic d’incalculable valor.
A l’animada ciutat de Jaén es troben les principals protagonistes de la transformació de les llavors de cacau en la beguda dels déus: les dones. Més de 150 dones de la zona transformen el cacau, bé sigui de manera artesanal o en petites plantes, a través d’un procés que implicat totes les fases. El producte obtingut d’aquest procés, la pasta de cacau, és comercialitzat en diferents presentacions i sota diferents marques. Algunes d’aquestes dones, s’han associat sota una marca col·lectiva anomenada Nuwa, que significa dona en llengua awajún, ja que la dona Jaena, és l’hereva dels ancestres amazònics que van domesticar el cacau milers d’anys enrere.
“És important per a nosaltres, com a dones,
seguir transformant la xocolata,
perquè estem transformant d’alguna manera, somnis.
No solament somnis basats en una economia,
sinó també en identitat,
i també deixar als nostres fills,
la mateixa herència que ens han deixat a nosaltres.”
