Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte «Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Estat d’emergència per la COVID19 a Maputo
A Moçambic el Govern va decretar l’estat d’emergència i va instaurar mesures com: no aglomeracions de més de 10 persones, restricció severa en el sector comercial, reducció de funcionariat presencial i prohibició de tots els esdeveniments, activitats esportives i misses.
Actualment existeixen 209 casos de coronavirus confirmats, 109 recuperats i 2 morts. 44 dels confirmats a la ciutat de Maputo, la segona província més afectada després de Cap Prim amb 131 casos, on desenvolupem els nostres projectes de cooperació.
Com succeeix a tot el món, a la ciutat de Maputo, la regla no és una excepció i la restricció en la circulació de persones és notòria, així com la por d’establir diferents contactes és visible en els rostres de les persones. Un enfocament simple als gestos cordials habituals de saludar a la persona canvia el seu rostre. Això és cert en tots els llocs on és possible complir amb aquestes mesures, perquè hi ha molts llocs en els quals, malgrat les recomanacions, les persones no obeeixen les noves regles imposades perquè és difícil, com és el cas de les parades de les “xapes” (autobusos i microbusos), institucions públiques, bancs, etc. per a accedir als serveis.
Òbviament, la gent que no segueix aquestes mesures no és per simple ignorància, molts ho saben, però no tenen alternativa pel mateix context del país.
En el cas dels nostres tècnics, que tenen els seus propis mitjans de transport, noten els canvis en el lloc de treball on han de mantenir la distància i s’alternen per a acudir a l’oficina. També se sent un ambient diferent en l’edifici de Càritas on es troba l’oficina d’ESF a causa de la falta de circulació de persones. Ara és normal arribar a l’entrada i passar per la desinfecció de mans, després anar a l’oficina, passar per la desinfecció de sabates no creuar-te amb cap persona, la qual cosa en si mateix és un indicador d’un gran canvi en el lloc.
Per al pagament d’impostos i les gestions bancàries, el comptable Alberto Chirindza ha de fer llargues cues i hi ha una aglomeració incalculable de persones, agreujada per la demora en l’assistència a causa de la reducció de personal en les institucions i no es pot atendre de manera ràpida i senzilla.
Per part seva, el tècnic Isildo Nhantumbo fa alguna tasca de seguiment dels projectes que no implica treballar en equip com el monitoratge de les composteras durant el procés de compostatge, que en la situació actual requereix més dies el treball, ja que normalment es realitza amb un equip de 6 persones.
Es percep en les persones l’ansietat de tornar a la normalitat del treball, de viure junts, d’una relació afectuosa i atenta, però també es desconeix quan aquest virus es controlarà mínimament per a tornar a la nova normalitat, caracteritzat per la desinfecció constant de mans mai abans vist en la història de Moçambic que supera els moments de les epidèmies cícliques de còlera que el país ha sofert.
A més, cal recordar també el desafiament que suposa treballar des de casa amb l’atenció que ha de prestar a la seva família i altres tasques domèstiques.
El President de la República acaba d’estendre el període de l’Estat d’Emergència fins al pròxim 30 de juny, així que aquest serà de nou un mes de distància social amb moltes restriccions i cures. Aquesta situació provoca que la majoria de la societat moçambiquesa que viu al dia, es trobi davant el dilema de decidir si morir de fam a casa o morir de COVID-19 al carrer buscant-se el manteniment diari.
A aquest gran desafiament ens enfrontem a Moçambic on la situació continua sent molt incerta.
Fortaleciendo la emprendeduría y el movimiento asociativo de las mujeres campesinas de Inhabane
Este proyecto fue realizado en Inhambane (Mozambique) durante el 2019 y su objetivo ha sido el apoyo a un grupo de mujeres campesinas de la provincia, en la creación de una asociación (MMPDRDI – Movimento de Mulheres Pro Desenvolvimento Rural do Distrito de Inhambane) que potencie sus capacidades como productoras agrarias y les proporcione nuevas formas de generación de renta. El proyecto ha sido financiado por el Ajuntament de Barcelona y ha terminado en febrero de este año. Este proyecto ha sido implementado por la UNAC (Uniao Nacional de Camponeses) y la ESHTI (Escola Superior de Hoteleria y Turismo), con la colaboración de ESF y ASF.
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
«¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?» Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF.
Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.
Algunes característiques importants que has de conèixer si vols participar del PCR:
- No són experiències aïllades i puntuals, sinó que es vinculen directament amb els programes de cooperació per al desenvolupament d’ESF. Per tant el PCR té el compromís de participar com a voluntària a ESF un cop passada la seva estada a terreny.
- Si no es diu el contrari cada PCR haurà d’assumir el cost de les despeses derivades del viatge: bitllet de vol, assegurança (obligatòria), despeses de manutenció i allotjament.
- El PCR es compromet a participar del grup de voluntàries corresponent.
- El PCR es compromet a assistir a la formació que es programi abans de viatjar.
- El PCR es compromet a fer-se sòcia d’ESF abans de viatjar.
Aquestes són les convocatòries obertes en aquest moment. Si estàs interessada en més d’una, envia tants correus com places vulguis presentar-te:
El Salvador – “Defensa per una bona gestió dels sistemes comunitaris d’aigua pública a El Salvador” (en castellano)
Perú – “Teixint xarxes d’emprenedories socials i solidàries amb dones urbanes i rurals” (en castellano)
Moçambic – “Compostatge, Educació i Acció Ambiental: experiència pilot al Jardí Botànic Tunduru (Maputo)” (en castellano)
Equador – «Optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de Canvi Climàtic»
Data límit: 19 de març
Clàusula informativa:
T’informem que l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), responsable del tractament de les dades que ens facilitis, amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, tractem les dades de les persones candidates amb l’única finalitat de selecció de personal. Les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, rectificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment, i consultar informació sobre la nostra política de protecció de dades aquí.
Correus que envien el CV:
Entenem que al enviar-nos el teu CV, estàs conforme en que el guardem i t’informem de futures places que tinguem. Les teves dades seran guardades sota la responsabilitat de l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, ratificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment contactant-nos, i per més informació pots consultar sobre la nostra política de protecció de dades aquí
El nou pou porta l’aigua a l’escola de Manhiça a Funhalouro (Moçambic)
El muntatge de la bomba de pou d’aigua de la comunitat de Manhiça ha acabat i l’escola ja disposa d’aigua potable.
Mitjançant el suport de l’ACCD i de l’Ajuntament de Barcelona al projecte «Enfortiment de les capacitats de la UNAC, les autoritats locals i els líders comunitaris per a l’empoderament polític, públic i econòmic de la província d’Inhambane per al desenvolupament integral de les comunitats de districte de Funhalouro «s’estan rehabilitant 3 fonts d’aigua de comunitats rurals de districte de Funhalouro (Moçambic).
El districte, actualment, pateix una forta sequera a causa de les altes temperatures i l’absència de pluges dels últims mesos; de manera que tenir accés a fonts d’aigua accessibles i de bona qualitat és una prioritat per a la població de les seves comunitats. Juntament amb la reparació de les bombes manuals, s’han realitzat capacitacions als integrants dels comitès d’aigua comunitaris per millorar la gestió i el manteniment de la instal·lació, assegurant així la sostenibilitat de la font.
Redueix, Reutilitza, Recicla! Així sona el videoclip de la gestió dels residus a Maputo
En l’àmbit del projecte PM10, que cerca enfortir la Gestió de Residus Sòlids Urbans (GRSU) a la Ciutat de Maputo, Enginyeria Sense Fronteres hem liderat la gravació d’aquest videoclip musical amb el qual es pretén «impulsar el coneixement i la sensibilització ciutadana per l’aplicació del dret a viure en un ambient saludable».
Aquesta iniciativa, que ha estat promoguda per ESF i la Direcció Municipal d’Ambient i Salubritat del Consell Municipal de Maputo, va néixer després del llançament de l’àlbum musical «Bassa Maputo» («Maputo net» en la llengua changana) que promou les bones pràctiques en la GRSU.
Finalment, l’any 2019 ha estat possible materialitzar aquesta idea després d’un procés de producció de més de dos mesos, durant els quals s’ha comptat amb la participació i col·laboració de nombrosos actors com: grup musical «Suposição Contrària», l’Associació mozambicana de Reciclatge (AMOR ), l'»Escola Primària Completa do Triomf» i l'»Escola Secundària Estrela Vermelha».
Els Programes de Coneixement de la Realitat permeten a les voluntàries conèixer de primera mà els territoris on desenvolupem els nostres projectes. La Paula Duque Avalos ha estat una setmanes a Maputo, al Moçambic i comparteix aquest detallat recull d’un dia qualsevol de la seva experiència.
– 07.00h → Com cada matí, el despertador ha sonat per començar la nova jornada. El primer que he fet a set mirar per la finestra, ja feia dos dies que plovia però avui m’he endut una sorpresa quan he vist el sol que m’acompanyaria de camí a «l’escritorio».
– 7.30h → He sortit puntual de casa i a la cantonada m’estava esperant la Núria, coordinadora d’ESF Maputo, que tot sovint compartim camí, ja que a ella li ve de pas per anar a l’escritori.
– 7.40h → Ens hem parat a meitat del camí amb un sabater al carrer, ja que les sandàlies que acostumo a dur per treballar se m’havien trencat, i per escassos 10 MZN m’ho han arreglat cosint-les de manera eficaç.
– 7.55h → Hem arribat al nostre lloc de treball on encara no hi havia ningú. Solem arribar una mica abans però la pausa del camí ens ha fet arribar més justes.
– 8.30h → L’equip ha tingut una petita trobada amb el responsable de comunicació (Julinho), ja que ha estat de vacances fins el dia d’avui i s’havien d’actualitzar els temes relacionats amb sensibilització (Ràdio comunitària, Ràdio Pamodzi, Videoclip…).
– 9.15 h→ Després d’acabar la trobada se m’ha actualitzat l’ordinador durant més de 40 minuts i no he pogut avançar amb les tasques però al voltant d’aquesta hora, m’he posat a treballar amb l’entrevista que faré demà al Sr. Fernando i a la Cheila. Òbviament m’ha comportat el doble de feina en traduir-ho, però aquí també he notat tota l’agilitat que he guanyat fins a dia d’avui amb el Portuguès. També he fet alguna lectura per estudiar el cicle de vida d’un projecte per fases.
11.20h → Ha començat una reunió de tot l’equip per tractar temes sobre el nou projecte que es vol dur a terme al «Jardim Tunduru», per tal de preparar la reunió via Skype amb dos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. S’han tractat tots els temes que es volen transmetre a Barcelona.
12.40h → Després d’alguns problemes tècnics amb les connexions (aquí la comunicació amb Barcelona sempre requereix el seu temps de preparació), s’ha iniciat la reunió. Estàvem presents l’equip de Maputo (Isildo, Evelin, Núria, Paula) i tècnics de l’ajuntament de Barcelona per iniciar el nou pla de projecte. En aquesta reunió se’ns ha presentat tots els interessos ambdues parts per tal de poder tirar endavant aquest projecte segons en el punt en el qual estem aquí a terreny.
14.00h → En acabar la reunió, la Núria i jo ens hem escalfat el menjar a l’oficina i hem sortit al pati interior per respirar aire fresc i poder menjar entre un espai acollidor, ja bastant familiar.
14.45 → Hem tornat a «l’escritorio» i hem seguit amb la feina. Jo m’he posat amb els últims retocs del reportatge fotogràfic i sense adonar-me’n, el rellotge ja havia arribat a les 16.30h.
16.30h → En sortir de «l’escritorio» ens hem dirigit a casa la Núria, ja que teníem planejat compartir la tarda.
17.05 → Hem arribat a casa la Núria i mentre ella es dutxava, jo he aprofitat per contactar amb els meus propers per explicar-nos com havien anat els últims dies, ja que no sempre tenim l’oportunitat de coincidir.
17.15h → Hem sortit de casa a correcuita, ja que ella tenia una cita a uns 15 minuts de casa caminant.
18.40h → Aquesta hora ja era tot fosc, en sortir al carrer ens hem dirigit davant del restaurant «Piri-Piri» per agafar a un taxi a l’Hospital Privat. Ha set un trajecte una mica més farragós del normal, ja que és una hora punta on molta gent surt de treballar i es dirigeix a casa. La major part de la població viu als afores de Maputo.
19.00 h→ Hem arribat a l’Hospital Privat on una companya de ESF porta hospitalitzada 5 dies per culpa de la Malària. Sempre que podem li anem a fer una visita.
20h→ Després de llargues converses, hem sortit de l’hospital i ens hem dirigit caminant al «BAIA MALL» que està a uns 20 minuts. Abans d’això havíem intentat negociar amb una «chopela» el trajecte. Més que negociar nosaltres ja ens ho prenem com un joc, ja que el to que es fa servir en aquests casos és molt amigable. En un principi no ens havíem posat d’acord però ja a mig camí ens ha vingut a buscar i finalment ens ha dut fins al destí.
20.30h→ Hem anat a sopar a un restaurant Indi que habituem a anar, ja que ens agrada molt i és super assequible. Solem tenir molt clar el que volem i gaudim molt de la gastronomia així que hem passat una bona estona. El centre comercial es veia bastant buit perquè es considera que comença a ser tard, així que al voltant de les 21 h no quedava quasi ningú i els restaurants ja començaven a tancar.
21.30h → Hem marxat del centre i hem entrat un altre cop en la dinàmica negociadora amb els taxistes. També hem passat una bona estona (en tots els sentits, ja que hem estat 5 minuts negociant però entre rialles). Finalment ha accedit portar-nos fent dues parades, sempre la meva abans.
22 h → En arribar a casa la meva «host» ja estava dormint així que silenciosament m’he dutxat i m’he posat al llit a mirar un documental. Al final m’he acabat dormint a mitjanit quan normalment a les 21h ja estic al llit però això significa que a set un dia profitós.
Des d’ESF obrim convocatòria per a cobrir una plaça de cooperant-expatriat/da a Moçambic en matèria de gestió de residus.
EL PROJECTE
El projecte treballa en la línia de la gestió de residus sòlids, en la sensibilització de la població local en la separació i reciclatge, sobretot de residu orgànic (compostatge) i en una major cohesió entre els actors locals del sector. Tot això a través de la Ràdio Comunitària com a mitjà de cohesió amb la població. L’objectiu és continuar treballant en favor de la millora de les condicions de vida dels districtes de Kamaxaquene i Ka-Muvucuane, est ultimo considerat l’anell verd de la capital.
Per a aquest objectiu es planteja treballar en la consolidació del programa de residus a la Ràdio Comunitària al barri de Maxaquene “A” per mitjà de l’apropiació i participació de la comunitat (incloent-hi actors com la població, les autoritats locals, els grups minoritaris), i que esdevingui una eina de treball de les associacions que treballen al districte i una via per a la promoció d’activitats relacionades amb GRSU.
Havent identificat la deficient gestió dels residus sòlids urbans com una de les principals problemàtiques que viu en els districtes, se li dedicarà atenció especial, promocionant les bones pràctiques a través de la conscienciació de la població, la millora en l’eficiència de la recollida a nivell de llar i el paper dels alumnes de les escoles com a potencials activistes locals, així com l’enfortiment de les associacions que treballen en aquesta àrea.
Trobaràs tota la informació aquí
Les persones interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae a: organitzacio@esf-cat.org indicant la referència REF: 2019/ResidusMOÇAMBIC
Nou termini: 9 de juny
Nos solidarizamos con todas las víctimas y mostramos nuestra disposición para canalizar apoyos y esfuerzos a la población afectada por el Ciclón #IDAI
La ciudad de Beira ha sido destruída al 90%, se encuentra sin electricidad, ni comunicaciones ni suministro de agua. Existen centenares de desaparecidos, muertos y desplazados y está siendo muy díficil contactar con familiares. Las cifras oficiales que se barajan distan mucho de la realidad y los equipos de emergencia de diferentes organizaciones internacionales ya están trabajando en el terreno, rescantando personas, llevando artículos de primera necesidad. Se está trabajando por restablecer las comunicaciones también, y existe en estos momentos un lugar de red Movitel donde se puede conectar. En el aeropuerto se ha habilitado un espacio con cargadores para conectar los móviles.
Se han creado diferentes canales para encontrar personas y reestablecer lazos familiares. La FICR (Federación Internacional de Cruz Roja) ha sido de las primeras en llegar a la zona y ha creado un sistema para reportar desaparecidos/as y personas vivas. Se van a abrir 10 líneas telefónicas en las zonas más afectadas.
Por otra parte, existen varias plataformas de sociedad civil que se están organizando para canalizar ayuda y apoyos y direccionarlos a Beira. La Radio Maxaquene también ha lanzado spot para canalizar apoyo a traves de la Cruz Roja.
Como entidad hemos contactado con nuestra contraparte UNAC para prestar nuestro apoyo en caso de que se necesitase ya que tiene sedes en la provincia de Sofala. Nos comunican que aún están evaluando la situación y que mandarán un equipo de la UNAC de Maputo a la zona.
Caritas Mozambique también, junto con otras organizaciones y empresas privadas están preparando recursos y cuentas bancarias para enviar la ayuda necesaria a la zona afectada.
Desde ESF nos solidarizamos con las víctimas y trasladamos nuestro apoyo para canalizar esfuerzos en la medida de las posibilidades. Debe tratarse el asunto siempre desde el respeto con cuatela y cuidado a la hora de difundir imagenes.
