Com han de ser els serveis públics del futur?

Les transicions ecosocials i ecofeministes són ara ja no només necessàries sinó també ineludibles, per a un món habitable i vivible en el que els límits biofísics del planeta estan ja alçant la veu, a través de les diferents crisis sobreposades. Per a impulsar aquestes transicions i que siguin ecofeministes, l’aposta per la defensa dels serveis públics democràtics, com a paraigües de cura i preservació dels béns comuns, requereix de la construcció de ponts, teixir aliances i relacions entre diferents actors i moviments en sectors clau com la salut, l’aigua, l’energia, les cures, l’alimentació, l’educació, l’habitatge, la cultura, entre d’altres.

Juntament l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) i Salut, Drets i Acció, organitzem la jornada “Recuperem els Serveis Públics. Defensem la Vida!” el proper dissabte 8 d’octubre de 2022 per tal de construir i reforçar aliances i relacions entre diferents actors i moviments, conscienciar i enfortir l’impuls polític sobre la importància dels serveis públics democràtics i pensar en les necessitats de futur per a la garantia i defensa d’aquests.

Des d’una perspectiva ecofeminista volem teixir i mapejar juntes com donar resposta a l’ofensiva privatitzadora i precaritzadora, i veure com podem connectar i enfortir les lluites de defensa dels béns comuns i els serveis bàsics, des de la defensa d’allò públic i comunitari, incloent la justícia ecològica i la interseccionalitat de diferents eixos d’opressió i desigualtat, com són per motius d’identitat de gènere, les migracions o l’eix rural-urbà.

La Jornada serà un espai de treball i diàleg polític on entre totes recollirem i connectarem aquestes estratègies, així com també les respostes que hi estem donant des dels col·lectius, moviments, plataformes o entitats, per dotar de contingut la proposta dels serveis públics-comunitaris que volem, que siguin una eina/marc clau de les transicions ecosocials i ecofeministes que urgeix implementar. Aquesta diagnosi i estratègia conjunta permetrà amplificar la incidència política a curt i mitjà termini, interconnectant diferents sectors i agents clau en defensa dels béns comuns.

Reserveu la data del dissabte 8 d’octubre de 2022, aviat publicarem el programa complet de la jornada i la informació per a inscripcions!

Términos de referencia: Coordinación de dos investigaciones para la campaña de Energía y Extractivas

La Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras lanzamos la convocatoria por un encargo para coordinar dos investigaciones para la campaña de Energía y Extractivas. Se trata de un encargo por un plazo muy concreto –hasta la fecha de entrega de los estudios encargados-, que tendrá como tarea principal la coordinación de los equipos de técnicas y voluntarias de la entidad que redactarán dos estudios sobre temas relativos el modelo energético y la pobreza energética:

Behind energy prices/crises: The real cost of liberalization in EU energy Markets. El estudio, en inglés, ofrecerá un análisis general de los mercados europeos del gas y la electricidad, en el cual se realizará un recorrido en el proceso de liberalización iniciado en la década de 1990. Se investigará sobre los impactos de este proceso desde un punto de vista social, económico y ecológico y se llegará hasta la actual crisis de precios. Por último, se plantearán cinco casos de estudio con la situación en cinco países diferentes de la UE. Fecha de entrega: diciembre de 2022.
Análisis del impacto energético y socio-económico de las comunidades energéticas como agentes contra la pobreza energética. El estudio, en castellano, analizará el rol de las comunidades energéticas como posible elemento clave en un futuro próximo en la lucha contra la pobreza energética. Los resultado obtenidos tendrían que servir para optimizar la toma de decisiones y el diseño de futuras políticas energéticas. Fecha de entrega: noviembre de 2022.

FUNCIONES A DESARROLLAR

Gestión del equipo encargado de la redacción de cada estudio
Coordinación y homogeneización de contenidos
Coordinación y realización de entrevistas a profesionales del sector
Dinamización del grupo de voluntarias de la campaña para incentivar y recoger sus aportaciones
Apoyo en la redacción

PERFIL DEMANDADO

Formación y/o experiencia en investigación
Conocimiento del modelo energético
Experiencia en trabajo en red y conocimiento sobre entidades y personas otros países europeos que trabajen la temáticas de las investigaciones
Conocimiento de la problemática vinculada a la pobreza energética
Excelentes capacidades comunicativas orales y escritas en castellano e inglés
Persona dinámica, resolutiva, autónoma y con iniciativa
Capacidad de liderazgo y coordinación de equipos de trabajo varios
Capacidad de cumplir con los plazos marcados
Excelente uso del paquete office

Se valorará

Experiencia como socio activo de ISF u organizaciones afines.
Estudios de grado superior.

CONDICIONES DE LA OFERTA

Duración hasta la entrega de la última investigación: diciembre de 2022
Dedicación prevista: 10h-15h por semana
Flexibilidad horaria y disponibilidad por reuniones en Barcelona
Fecha de incorporación: Inicios de julio
Importe: 6.000 euros (en el supuesto de que haya que aplicar IVA se añadiría aparte)

REFERENCIAS PARA CONTACTOS

Las personas interesadas pueden enviar su CV y una carta de motivación en formato pdf, a: sensibilitzacio@esf-cat.org, indicando la referencia REF: 29/CoordinacióEstudis

FECHA LÍMITE PARA El ENVÍO DE CV: 26 de junio de 2022

Mecanismes per salvaguardar els drets humans davant l’acció de grans empreses: de la diligència deguda al centre català d’empresa i drets humans

En aquesta nota podreu trobar una relatoria de l’acte del 21 d’abril, organitzat per ESF i el grup d’Empresa i Drets Humans de lafede.cat

Què és la llei de diligència deguda? És una eina útil per a combatre la vulneració de drets humans per part de les empreses? En quin punt està la seva tramitació a l’Estat espanyol i a Europa? Quines diferències i similituds té amb el Centre Català d’Empresa i drets humans? Aquestes són algunes de les qüestions que es van abordar a la primera taula de debat de la jornada “El Centre català d’empresa i drets humans, una eina pionera per a posar fi a les vulneracions de les transnacionals” amb els experts en la matèria, Adoración Guamán –jurista, politòloga i professora de dret del treball a la Universitat de València – i Luis Rodríguez-Piñero – jurista, politòleg i treballa a l’oficina de l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans–, que es va celebrar el passat dijous 21 d’abril a Barcelona, i que va comptar amb dues taules més que es poden recuperar al canal de Youtube de Lafede.cat.

Taula “És útil la diligència deguda per garantir el respecte dels DDHH?” amb Adoración Guamán –jurista, politòloga i professora de dret del treball a la Universitat de València – i Luis Rodríguez-Piñero – jurista, politòleg i treballa a l’oficina de l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans.

La legislació en matèria de drets humans i empreses no és nova, ja que des del 2011 existeixen els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, també coneguts com els Principis de Ruggie, que es basen en tres pilars fonamentals: el deure de l’estat de protegir els drets humans, la responsabilitat de les empreses a respectar-los, i l’accés a mecanismes de reparació per part de les víctimes. Actualment, en el marc europeu i espanyol, s’està debatent sobre una nova legislació en matèria d’empreses i drets humans. És el que s’anomena Diligencia Deguda, un concepte que prové bàsicament del món empresarial i que fa referència a l’anàlisi de riscos financers amb l’objectiu d’identificar, prevenir i mitigar, comunicar i reparar els riscos. Aquest concepte s’ha traspassat a l’àmbit dels drets humans per tal de garantir el compliment dels drets humans per part de les empreses, especialment amb activitat transnacional. És per això, segons Luís Rodríguez-Piñero, que per la gent que treballa amb drets humans és un concepte que queda llunyà, però que precisament busca un llenguatge. L’expert, a més, deixa clar que el respecte als drets humans en el marc de la diligència deguda no és una obligació de les empreses, sinó una responsabilitat, i això, diu, farà que “mai n’estiguem 100% contents”.

Els perills de la diligència deguda

Segons Adoración Guamán, el problema, és que els drets humans tenen un altre barem de mesura que dista del món financer i, per tant, el perill de la diligència deguda és que quedi en paper pullat, en un “check list” sobre el paper, però que a la pràctica no sigui real. L’experta apunta que el principal repte per al control de les vulneracions de drets humans de la transnacionals és la traçabilitat de la cadena de producció: “un bon mecanisme de diligència deguda seria aquell que obligués a les empreses a prendre el control de tot el procés de producció, és a dir, ja que no podem obligar-les a no descentralitzar, obliguem-les a fer-ho fins a on puguin controlar el procés”. Per altra banda, segons ella, cal que la llei aprofundeixi en el pilar rector tres dels principis de Ruggie, el d’accés a la justícia: “si no mostrem que les empreses poden ser condemnades per males praxis, no servirà de res”.

A nivell europeu, el procés va començar el 2020, quan el Parlament europeu va tramitar una proposta de directiva que segons Guamán “no està malament”, però és la Comissió Europea qui després fa la proposta que actualment s’està treballant, i de la qual hi ha un borrador, “que no protegeix els drets humans, sinó que vol assegurar que les empreses no tinguin traves al mercat interior. De fet, les úniques obligades a vetllar pels drets humans són les molt, molt grans, les altres tenen moltes vies d’escapament”, assegura l’experta. Rodríguez-Piñero reforça aquesta idea: “pot arribar a ser un mecanisme proforma si no ve acompanyat de mecanismes robustos per gestionar els impactes negatius de les empreses, fins i tot tenint la millor llei de diligència deguda i molts bona voluntat”.

En aquesta llei, també és important definir l’àmbit d’actuació. És un dels debats permanents: s’ha de parlar d’empresa transnacional o d’empresa amb activitat transnacional? Com es defineix la mida d’una empresa? Com comptabilitzen el nombre de treballadors? Aquests són aspectes que estan en un debat encara no resolt. Tanmateix, des de la societat civil tenim molt clar que l’actual proposta de diligència deguda no respon a l’àmplia demanda de regular l’acció de les empreses sobre els drets humans, posant aquests últims per sobre dels interessos i proteccions mercantils. No obstant això, en el procés de transposició de la directiva els estats membres i les associacions tenen l’oportunitat de crear lleis nacionals més garantistes amb els drets humans, donant peu a la participació de la societat civil, a l’accés a la justícia a les víctimes de vulneracions i a concretar sancions civils en cas de vulneracions contrastades a l’exterior i conseqüències en termes de contractació pública.

La llei de diligència deguda espanyola en marxa

França és l’únic país europeu que compta amb una llei de diligència deguda (segons els experts, de les més avançades), i altres com Alemanya, Holanda o Noruega hi estan treballant. Pel que fa a nivell espanyol, s’està elaborant una llei estatal que inclou la diligencia deguda: és la Llei d’empresa, drets humans i diligència deguda que depèn del Ministeri de Drets Socials i que lidera la Secretaria d’Estat de l’Agenda 2030, tot i que després s’haurà de pactar amb els altres ministeris.

S’ha creat un grup d’experts per a treballar-la i una comissió de redacció que ja ha elaborat l’últim borrador. La llei amb la qual s’està treballant, inclou la contractació pública o l’accés a la justícia , però no contempla la responsabilitat de les empreses en tercers països tot i que intenta obligar a identificar i publicar la cadena de traçabilitat, responsabilitzar l’empresa a nivell civil per disminuir la impunitat, crear un Centre regular amb capacitat sancionadora i d’investigació i comptar amb la participació activa dels agents socials.

El problema principal, però, rau en que l’empresa està exempta de qualsevol tipus de responsabilitat en cas de tenir un pla de diligència deguda. És a dir que el simple fet de tenir publicat a la web un document que expliqui el pla de deguda diligència ja és suficient per esborrar tota responsabilitat de l’empresa, malgrat no l’hagi fet realitat i hagi causat vulneracions de drets humans i ambientals.

La diligència deguda i el Centre Català

Pel que fa a Catalunya, paral·lelament al debat de la llei espanyola, s’està tramitant la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que va rebre la llum verda del Parlament el passat mes de febrer i que ara depèn de la comissió d’exteriors. Segons els dos experts participants de la taula de debat, el Centre és una molt bona notícia i un exemple a seguir per altres iniciatives similars. Segons Luís Rodríguez-Piñero, “pot ser un referent de la responsabilitat compartida dels actors estatals amb relació al respecte als drets humans per part de les empreses” i creu que hauria de servir per a fomentar una cultura empresarial catalana responsable. Per Guamán, “només que s’estigui parlant del centre i que tingui tant suport parlamentari ja és un triomf”. Segons ella, però, la comparació amb la diligència deguda és complexa perquè són mecanismes diferents i caldrà veure com encaixen les dues iniciatives a nivell d’àmbit d’aplicació i de competències.

A diferència de la diligència deguda, el Centre Català és un centre avaluador ex post, és a dir, avaluador de les vulneracions de drets humans i ambientals de les empreses que es relacionen amb l’administració catalana i actuen a l’exterior. El Centre tindrà competències en investigació i tindrà la capacitat de rebre queixes de comunitats i entitats afectades. Amb una bona llei de diligència deguda (o una bona llei de regulació de l’acció de les empreses sobre els drets humans a l’exterior) el Centre Català seria l’espai per avaluar aquells casos on hi ha hagut vulneració, i determinar les sancions i les conseqüències de l’acte.

Una de les potencialitats del Centre és la capacitat que té d’apoderament ciutadà, en tant que la seva composició vol incloure organitzacions de la societat civil i vol rebre queixes i propostes de la societat civil. Aquest aspecte és clau quan parlem de normes que volen controlar l’acció de les empreses transnacionals, perquè com bé sabem les normes només son eficaces quan hi ha un grup de persones al darrere que vetlla pel seu compliment.

L’acte del 21 d’abril ha demostrat, de nou, l’ampli suport social i polític que té la proposta de llei catalana pel Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Si bé és cert que la proposta és millorable en termes de sancions (la capacitat sancionadora actual només és administrativa) i en termes de conseqüències en matèria de contractació pública en casos de confirmació de les vulneracions de drets humans i ambientals, aquesta compta amb l’adhesió de la majoria del teixit social i cooperativista de Catalunya. A la segona taula rodona de l’acte del 21 d’abril va quedar pal·lesa la voluntat d’impuls del centre per part dels sindicats CCOO Catalunya, UGT Catalunya i la Intersindical CSC, així com organitzacions del món empresarial i municipal com l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).

Amb tot, però, tant el Centre Català com les lleis de diligència deguda són possibles solucions a les vulneracions de drets humans per part de les empreses transnacionals, però com diu Guamán, el problema rau en el sistema: la impunitat de les empreses i la indefensió de les víctimes. Està doncs, en la genètica del sistema de producció mundial i dels grans beneficis la vulneració dels drets humans. Actualment, les empreses tenen drets reconeguts que no tenen les víctimes i segons Guamán, no hi ha marc jurídic per controlar-ho perquè precisament la descentralització de la producció busca escapar de les normatives estatals i del poder sindical. Per tant, tant ella com Rodríguez-Piñero coincideixen en que és important teixir xarxes entre les organitzacions socials del nord-sud globals per a lluitar contra la impunitat empresarial.

El próximo jueves 26 de mayo presentamos el cuento infantil “Y se hizo la luz” en Barberà del Vallès con la participación de su ilustradora Ivonne Navarro

El cuento “Y se hizo la luz” trata una historia sobre infancia y pobreza energética y está inspirado en las familias de la Alianza contra la Pobreza Energética y el testigo de la infancia de la Cañada Real.

Jueves 26 de mayo
18h
Casal Popular Tangram. Av. Marquesos de Barberà, 58, Barberà del Vallès.

¡Os esperamos!

Obra de teatro el Apagón en Bon Pastor

El próximo sábado 28 de mayo tenéis otra oportunidad de ver la obra de teatro el Apagón en el Centro Cívico Bon Pastor.

“Siempre había pagado todas las facturas de la luz y del agua pero todo cambió cuando me quedé en paro…” Esta es la historia de la María y de tantas otras mujeres que son el pilar de muchas familias en situación de vulnerabilidad.

La obra, creada junto con la compañía de teatro Xucrut Teatre y en colaboración con la APE (Alianza contra la Pobreza Energética), trata, desde una perspectiva ecofeminista, el hecho de que un 10% de la población catalana sufre pobreza energética y como de éstas, las mujeres son las más perjudicadas.

La entrada es gratuita con reserva previa a través de este enlace: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/bonpastor/p/46745/lapagada

Os esperamos el próximo sábado 28 de mayo a las 17h en el Centre Cívic Bon Pastor (Plaça de Robert Gerhard, 3, Barcelona).

“Precariedad, Salud y Apoyo mutuo”

El próximo sábado 28 de mayo te invitamos a la Jornada “Precariedad, Salud y Apoyo mutuo – Respuestas desde los movimientos, las afectadas y las entidades en lucha contra la pobreza energética, la defensa de la salud pública y el derecho a la vivienda digna” en la Lleialtat Santsenca de Barcelona.

Sábado 28 de mayo
De 10:15 a 13:30h
Lleialtat Santsenca. Calle d’Olzinelles, 31, Barcelona

Inscribíos gratuitamente en https://bit.ly/28MSuportMutu

¡Os esperamos!

Esta jornada es una iniciativa de Ingeniería Sin Fronteras y Empowermed con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética y Salut, Drets, Acció.

Abrimos inscripciones! Volt 5: “Territorios defendiendo la Vida: Justicia Climática y transiciones justas”

Del 4 al 6 de junio la Red por la soberanía energética y las entidades que formamos parte organizamos la quinta edición del Volt 5 con el lema: “Territorios defendiendo la Vida: Justicia Climática y transiciones justas”

¡Abrimos inscripciones hasta el 20 de mayo!

El Volt es una iniciativa de la Red por la soberanía energética y esta será la 5.ª edición, después de 8 años del primer Volt. Esta actividad es a la vez una experiencia y una herramienta, inspirada en los toxic tours de Latinoamérica: caravanas de activistas que se desplazan por el territorio.

En los toxic tours se valora la solidaridad y apoyo mutuo entre las luchas en defensa de los territorios, que resisten ante los impactos del modelo energético fósil, extractivista, ecocida, basado en el lucro y la mercantilización, que deja a su paso devastación ambiental, pérdida de biodiversidad, degradación de las condiciones de vida y formas de subsistencia de sus habitantes, negación de los derechos políticos y participación y refuerza el resto de cadenas de opresión patriarcal, racista, colonial y de clase.

Se trata de un volt, un trayecto en autocar que recorre y se para a varias paradas donde se organizan visitas y descubrimientos, charlas, acciones, etc. de la mano de las plataformas arraigadas en el territorio. Así, se busca visibilizar movimientos de resistencia local y posibles alternativas, así como amplificar y conectar voces y luchas que se unen en la defensa de la vida y la justicia climática, en solidaridad con otros territorios del Sur Global.

Finalmente, pero no menos importante es un espacio de trabajo en red, descubrimiento y celebración colectiva.

Este año el Volt empezará en la ciudad de Barcelona y recorrerá los siguientes lugares de la geografía catalana:

Sábado 4 de junio

Visitaremos la Terra Alta, en esta parada conoceremos la larga trayectoria de luchas de las Tierras del Ebro, especialmente contra las masivas implantaciones de diferentes tecnologías de generación eléctrica (hidroeléctricas, nuclear, eólica) y en defensa del río como articulador de la vida y el territorio.

Visitaremos también la comarca del Bajo Aragón para compartir con las plataformas y movimientos locales en contra del actual modelo de transición energética, donde pasaremos la primera noche.

Domingo 5 de junio

Por la mañana haremos una visita guiada con las plataformas y movimientos del Matarranya para visibilizar y denunciar los impactos que tendrá la implementación de los megaproyectos renovables en el territorio.

Seguidamente, iremos al Alt Camp para visibilizar los impactos que comportan las grandes infraestructuras de transporte de energía sobre el territorio. Qué supondría la implementación de las nuevas líneas de Muy Alta Tensión (MAT)

Lunes 6 (festivo) de junio

Para acabar, haremos un encuentro de Comunidades Energéticas Populares en la Cataluña Central para compartir propuestas, sinergias y estrategias.

¡Abrimos inscripciones hasta el 20 de mayo!

En el marc del projecte Cuidem(nos): Eines i recursos per excercir el dret als serveis bàsics des del suport mutu i l’empoderament de les dones en situació de vulnerabilitat. Fase II Enginyeria sense Fronteres (ESF) en col.laboració amb l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) vam organitzar dos tallers de factures el 30 i 31 de març de 2022 al Casal dels infants del raval.

La col.laboració entre ESF, l’APE i el Casal dels infants del raval s’emmarca en el context d’alta incidència de la pobresa energètica en districtes com el de ciutat vella. Dades de l’Ajuntament de Barcelona mostren com de mitjana el 15% de les llars amb infants no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada als mesos freds i un 13,4% dels infants viuen en llars amb endarreriment de factures dels subministraments. Aprofundint en les dades destaca la desigualtat que hi ha entre districtes, essent que a Ciutat Vella i Nou Barris una de cada tres persones no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada als mesos freds.

Aquest context mostra la pertinença del projecte i la necessitat de dur a terme activitats conjuntes de formació i empoderament a les famílies i en especial a les dones que participen dels espais del Casal dels Infants del Raval.

Així, el 30 i 31 de març es van dur a terme dos tallers de factures on hi van participar unes 20 persones, majoritàriament dones migrades, que participen de l’espai de dones del Casal i famílies que porten les filles i fills a les seves activitats. En els tallers es va dotar a les participants de competències i estratègies per la defensa dels seus drets, l’organització col·lectiva i la millora de les seves condicions materials. Van ser uns tallers molt participatius on hi van participar també les dinamitzadores del Casal fet que garanteix l’efecte multiplicador dels tallers.

Algunas de las medidas se dirigen a corregir las carencias del actual bono social
Las organizaciones reclaman también una reunión con la Secretaría de Estado de Energía

Ante la actual escalada del precio de la luz, una docena de organizaciones ambientales, sociales y académicas de todo el Estado han presentado esta mañana una lista de medidas urgentes para proteger al conjunto de familias vulnerables del país ante el contexto actual de precios desorbitados de la energía.

En la situación actual, la moratoria de cortes de suministros básicos, la actual configuración del bono social, el aumento de sus descuentos, la bajada de impuestos y el resto de las medidas en vigor del Gobierno estatal no están consiguiendo amortiguar el impacto de la crisis energética en los hogares vulnerables, generando deudas y facturas casi imposibles de afrontar para gran parte de las personas y familias en situación de vulnerabilidad.

Desde la sociedad civil, que hace años que trabajamos contra la pobreza energética, hemos elaborado una serie propuestas concretas que el gobierno debe implementar para hacer frente a esta situación. En una rueda de prensa celebrada en el Ateneo la Maliciosa se han hecho públicas dichas demandas y se ha aprovechado para reclamar una reunión urgente a la Secretaría de Estado de Energía para poder debatirlas.

A través de este enlace podéis descargar el documento: Propuestas para atender a los hogares en situación de vulnerabilidad en la actual crisis energética.

Las organizaciones que firman el documento son:
• Aeioluz
• Alianza contra la Pobreza Energética (APE)
• Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
• Coordinadora de vivienda de Madrid
• Ecoserveis
• Fundación Ecología y desarrollo (ECODES)
• Fundación de Familias Monoparentales Isadora Duncan
• Grupo Abio de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM)
• Ingeniería sin fronteras de Cataluña (ESF)
• Intiam Ruai
• Plataforma por un Nuevo Modelo Energético (Px1NME)
• Socaire

El projecte “Trencant les distàncies en la pobresa energètica” és un projecte d’ESF que desenvolupa en col·laboració amb l’APE que té com a objectiu garantir l’accés als subministraments bàsics a les famílies en situació de risc d’exclusió social a través d’una metodologia innovadora i eines telemàtiques que promoguin el seu apoderament per fer front a la pobresa energètica trencant les barreres físiques, socials i de gènere.

Dins d’aquest objectiu es plantegen reptes tals com Formar persones en risc d’exclusió social i professionals voluntaris provinents de diferents sectors en drets energètics. En aquest sentit, una de les activitats del projecte és l’elaboració de materials de difusió en diverses llengües amb la intenció d’amplificar l’abast del projecte es preveu la creació i disseminació de materials de difusió i informació en llengües com l’àrab, que es tracta de la tercera llengua en nombre de persones a Catalunya (IDESCAT 2018).

En col·laboració amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem creat en àrab els Documents Útiles imprescindibles per a garantir el dret als subministraments bàsics tal i com estableix la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Els Documents Útils son els següents: