La próxima semana participamos en la conferencia Our Future is Public en Santiago de Chile

De los días 29 de noviembre al 2 de diciembre tendrá lugar la conferencia Our Future is Public en Santiago de Chile. Después del último encuentro en Ámsterdam en 2020, #OFiP2022 volverá a reunir movimientos sociales y organizaciones de la sociedad civil de todo el mundo para desarrollar estrategias y narrativas para fortalecer los derechos económicos, sociales y culturales y abordar los efectos de cambio climático a través de los servicios públicos. Los dos primeros días estarán dedicados a encuentros sectoriales sobre salud, educación, agricultura, justicia económica y protección social, energía, sistemas alimentarios, vivienda, transporte, residuos y agua; mientras que los dos últimos días reunirán en todos los movimientos y organizaciones participantes en la conferencia para una discusión colectiva sobre temas transversales que incluyen la emergencia climática, la igualdad de género, la justicia económica y fiscal y la propiedad democrática.

Ingeniería Sin Fronteras, así como el resto de entidades y movimientos sociales organizadores del encuentro, buscamos generar un espacio de intercambio que enriquezca nuestras propias vivencias en los sectores del agua y la energía, así como generar una vía para coordinarnos con el resto de sectores de los servicios públicos.

Concretamente, con nuestra participación en el sector de energía esperamos reforzar la alianza Energy Democracy para defender la propiedad pública de la energía, así como desarrollar un análisis y un camino a continuar compartiendo que convierta la visión alrededor del ecofeminismo y la descolonización en propuestas políticas democráticas. Esperamos, también, que de este diálogo extenso se pueda extraer una identificación global de oportunidades estratégicas de acción colectiva.

Por el que respeta en la participación en el sector del agua, esperamos fortalecer lazos con el movimiento latinoamericano por el agua, en especial la Red Vida de las Américas y la Plataforma de Acuerdos Públicos-Comunitarios, y que sirva para generar vínculos y fortalecer la alianza Foro del Agua de los Pueblos (People’s Water Forum) creada después del Foro Alternativo Mundial del Agua de Senegal de marzo de 2022.

¡Iremos informando a través del transcurso de la conferencia en nuestras redes sociales!

Presentem l’estudi «Lectura ecofeminista dels conflictes energètics a Tarragona»

El pròxim dijous 24 de novembre presentem les conclusions de l’estudi «Lectura ecofeminista dels conflictes energètics a Tarragona» i les infografies que hem preparat il·lutrant gràficament els conflictes al Casal Sageta de Foc de Tarragona amb la participació de Stephanie Ascencio Serrato i Clara Esteve Jordà, autores de l’estudi i moviments i col·lectius per la defensa del territori.

Dijous 24 de novembre de 2022
18.30h
Casal Sageta de Foc. C/ Sant Domènec, 18, Tarragona

Com ja s’ha començat a demostrar, l’era dels combustibles fòssils està arribant a la seva fi. A mesura que transcorren els anys i el capitalisme creix exponencialment, els desajustos en la cadena mundial de subministrament de recursos fòssils, cada vegada més cars d’extreure, així com la creixent demanda de gas, considerat com l’energia pont per la transició energètica, estan conduint a una crisi energètica mundial. El model energètic actual ha permès invisibilitzar i desvaloritzar els processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals de la Terra. Les polítiques energètiques, per mitjà de la mercantilització d’un bé comú com és l’energia, han incrementat les injustícies mediambientals i socials. L’extractivisme de les transnacionals, també en les energies renovables, genera un deute ecològic i un deute de cures, alhora que criminalitza la protesta, expulsa la ciutadania, ocasiona processos migratoris i estén la pobresa energètica. Aquest escenari planteja qüestions urgents: la transició energètica i la seva adequació per fer front a reptes que responen a interessos aparentment contradictoris, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la reducció de la pobresa energètica i l’exclusió social, així com el reforç de la seguretat energètica.

L’objectiu del present estudi és analitzar i divulgar, des d’una perspectiva ecofeminista, tres dels principals conflictes energètics presents a la província de Tarragona a data 2022: la massificació eòlica, les línies de Molt Alta Tensió i la futura Vall de l’Hidrogen Verd a Catalunya.

ODG, OMAL, XXK, ESF i companyes activistes en ecofeminismes i economies feministes publiquem Com la inversió pública soscava la transició ecofeminista. Anàlisi de cinc projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica.

La investigació realitzada es centra en cinc dels onze Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) finançats amb els fons europeus Next Generation EU i referits als àmbits de la salut, l’energia, agroalimentari, aigua i cures. L’objectiu de la investigació és contribuir al debat sobre les politiques econòmiques actuals i el destí d’ingents quantitats de finançament públic des d’un punt de vista feminista. L’anàlisi conclou que en la transició promoguda a través dels PERTE impera una perspectiva tecnocapitalista que no arriba ni tan sols a pintar de verd (greenwashing) ni lila (purplewashing) les seves polítiques, tot i que així es promocionava en l’aposta dels fons Next Generation EU.

L’anàlisi és també una reflexió respecte a les propostes d’organització social i política que veuriem necessàries per a una transició ecofeminista, i expliquem com els cinc PERTEs analitzats, vinculats amb les necessitats que sostenen la quotidianitat no són més que un salt d’escala de l’aposta del capitalisme “verd” i digital.

Descarrega aquí l’informe.

Presentem el joc de taula «Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!»

El pròxim dijous 17 de novembre a les 18h a la Casa del Mar de Barcelona presentarem públicament el joc de taula «Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!» amb una taula debat en la què participaran les companyes Stephanie Ascencio Serrato, jurista i educadora especializada en justícia climàtica, i el Gonzalo Candanedo Fernández, membre del grup de justícia climàtica d’ESF i idea original del joc.

Dijous 17 de novembre de 2022
De 18 a 19.30h
Casa del Mar (C/ d’Albareda, 1-13, Barcelona)

Durant la presentació sortejarem 3 unitats del joc entre les assistents! Inscriu-te gratuïtament a www.bit.ly/Presentacio-Joc-Clima-ESF

El joc «Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!» permet conèixer les conseqüències ambientals i humanitàries de la crisi climàtica i les mesures per fer front a aquesta crisi, tal com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.

Una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosocial. Però no serà fàcil, l’Emergència Climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida? Us hi esperem per pensar-hi juntes!

Recordem que podeu trobar aquesta activitat al catàleg d’activitats d’ESF!

Drets energètics en mans de la infància

Guia metodològica sobre tallers amb infància per treballar la pobresa energètica

La Guia «Drets energètics en mans de la infància» pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte “Drets energètics en mans de la infància”, recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social.

Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.

Un d’aquests col·lectius, la infància, està present a moltes de les llars en situació de pobresa energètica i en pateix els impactes directament, sovint de manera diferent a les persones adultes. Tot i així, no sempre es parla d’aquesta classe de situacions amb nenes i nenes, que perceben la problemàtica però potser els hi és difícil posar-hi paraules o entendre què passa i per quins motius. Considerant que una de les conseqüències de la pobresa energètica en la salut mental de les persones que la pateixen és el sentiment de culpa, estigma o soledat, és molt important generar espais on se’n parli, des de la perspectiva de suport mutu i apoderament, per a poder vèncer aquests sentiments d’aïllament o diferència. També amb infants.

És per aquest motiu que s’han dissenyat aquests tallers i s’han dut a terme amb infància del barri del Raval de la ciutat de Barcelona on, el 2018, el 32% dels infants vivien en llars on les temperatures són inadequades i el 27,3% en llars amb endarreriments en el pagament de factures de subministraments.

La voluntat d’aquesta guia és compartir el procés fet durant aquest projecte, així com la metodologia dels tallers, per a que siguin una experiència replicable i útil per a parlar de pobresa energètica amb la infància.

Descarrega la Guia «Drets energètics en mans de la infància» aquí.

ESFeres 35 «Precarietat energètica en l’àmbit rural: L’accentuació dels factors de risc»

El present estudi pretén explorar l’estat de la qüestió sobre la cobertura del dret a l’energia en l’àmbit rural català aportant-hi una mirada a escala global. Es tracta d’una conjuntura problemàtica perquè hi intervenen diversos factors diferencials que, sembla, fan augmentar el risc a patir el que s’anomenarà precarietat energètica. Així com es comentarà més endavant, la definició d’aquesta problemàtica, en l’actual estudi, cercarà recollir expressions o experiències divergents a les del Nord Global urbà. D’aquesta manera, tot i que es recolliran dades sobre l’assequibilitat de l’energia i eficiència energètica de les llars -fenòmens tradicionalment adaptats al context d’un Nord Global urbà-, se cercarà copsar la realitat rural indagant en altres aspectes del que podria ser la precarietat energètica. En altres paraules, es tindran en compte les necessitats concretes de la població rural a partir del seu perfil socioeconòmic, les pràctiques institucionals municipals o comarcals per a protegir aquestes persones o l’accessibilitat a l’electricitat en referència a l’estabilitat de la xarxa de distribució. Per acabar, es reflexionarà sobre la manca de sobirania energètica i la inflexibilitat estructural del canvi arrelada al control empresarial de l’energia, que és actualment un bé privatitzat.

En aquest sentit, l’objectiu general serà concretar quantitativament i qualitativament si la ruralitat suposa un risc afegit per a patir precarietat energètica des de les anteriorment mencionades casuístiques.

En primer lloc, es descriurà el perfil socioeconòmic rural per a determinar si existeix un desajustament entre l’energia disponible i les seves necessitats específiques.
En segon lloc, s’avaluarà l’accessibilitat i eficiència energètica de les llars rurals, a més de fer-ne una territorialització per comarques.
En tercer lloc, es valorarà si els serveis socials comarcals tenen els recursos suficients per fer front a la precarietat energètica i quines resistències i estratègies (pràctiques) tenen les seves treballadores per protegir les persones afectades i fer valdre la Llei 24/2015.
En quart lloc, s’analitzarà la qualitat del servei elèctric, en termes de continuïtat del subministrament, segons la densitat de població. Les interrupcions en la connexió semblen ser habituals en l’àmbit rural i, per això, caldrà conèixer quines en són les causes estructurals que ho perpetuen.
El cinquè lloc, es recolliran experiències del Sud Global que mostrin les lògiques extractivistes de despossessió que s’estan expandint cap a les zones rurals del Nord Global i que perpetuen un model energètic integrat verticalment. Per acabar, es descriuran propostes conceptuals i pràctiques que siguin respectuoses amb els drets energètics de la població i amb els recursos naturals del planeta des d’una perspectiva de drets socials i ambientals ecofeminista.

L’actual model energètic suposa una accentuació de les desigualtats internes en les comarques rurals i l’augment de les desigualtats entre aquestes comarques rurals i les urbanes. Per fer-hi front a l’estudi presentem recomanacions d’actuació per a pal·liar aquesta situació.

Podeu descarregar l’estudi a través d’aquest enllaç.

L’Estat Espanyol anuncia, finalment, la sortida del Tractat de la Carta de l’Energia

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va comunicar ahir a Político que L’Estat espanyol ha iniciat el procés de sortida del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE).
Encara que la seva posició és encara incerta, altres països com França, Alemanya, els Països Baixos o Bèlgica podrien seguir el mateix camí.
La campanya estatal No als Tractats de Comerç i inversió (No als TCI), de la qual forma part Enginyeria sense Fronteres, celebra la notícia com un pas indispensable per a l’abandonament dels combustibles fòssils i l’impuls de legislacions ambicioses per fer front a la crisi climàtica, energètica i social.

Ahir, dimecres 12 d’octubre del 2022, la vicepresidenta segona del Govern per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va comunicar a Político la decisió del Govern d’abandonar el Tractat de la Carta de l’Energia (TCE), un acord molt controvertit del qual l’Estat espanyol forma part juntament amb 52 països més d’Europa i Àsia.

La notícia —que segons fonts oficials compta amb el suport de la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, María Reyes Maroto, i del ministre d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares— s’ha conegut sis setmanes abans de la celebració de la Conferència anual de la Secretaria de la Carta de l’Energia a Mongòlia, que té per objectiu ratificar la modernització del Tractat.

El TCE, qualificat recentment pel Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) com “un greu obstacle per a la mitigació del canvi climàtic”, protegeix les inversions estrangeres al sector energètic —sobretot aquelles relacionades amb els combustibles fòssils— i permet a les empreses demandar als països davant un sistema de tribunals privats (conegut com l’ISDS) si consideren que aquestes han legislat en contra dels seus beneficis.

Atesa la seva incompatibilitat amb l’Acord de París i amb altres polítiques que persegueixen l’acció climàtica, fa més de quatre anys els països es van embarcar en un procés per “modernitzar” el TCE. Les negociacions van culminar el 24 de juny passat amb l’adopció d’un acord preliminar, que va ser qualificat d’“insuficient” i “inacceptable” per les organitzacions de la campanya No als TCI.

Ara, la mateixa Teresa Ribera —que ja havia mostrat diverses vegades el seu escepticisme— ha reconegut que la modernització no ha donat lloc a «cap millora» per reduir la protecció de les inversions fòssils.

El text proposat garanteix almenys 10 anys més de protecció a les inversions existents en combustibles fòssils, mentre que algunes inversions noves en gasoductes i centrals elèctriques de gas quedarien protegides fins al 2030 o 2040.

A més, amplia l’àmbit d’aplicació del Tractat a altres tecnologies energètiques controvertides, com ara l’hidrogen o la biomassa, augmentant el risc de noves demandes. Si bé la proposta pretén prohibir les demandes ISDS entre països de la UE, aquesta mesura encara podria trigar entre cinc i deu anys més a entrar en vigor, que són els anys crucials per impulsar la transició energètica.

Marta García Pallarés, portaveu d’Ecologistes en Acció i de la campanya No als TCI, ha declarat: “Estem en un moment extremadament crític i necessitem mesures valentes, la sortida del TCE n’és una i ho celebrem. Ara és crucial que més països segueixin el camí iniciat per l’Estat espanyol; és senzillament vergonyós que els països de la UE acudeixin a la COP 27 a Egipte prometent reduir les emissions, mentre continua en un tractat que només a Europa protegeix infraestructura fòssil per valor de més de 340.000 milions d’euros”.

L’únic país de la UE que no és membre del TCE és Itàlia, que el va abandonar el 2016. Després del pas fet per l’Estat espanyol, altres països indecisos com França, Alemanya, els Països Baixos o Bèlgica podrien fer el mateix. A finals d’octubre s’espera una votació al Consell de la UE en què els països s’hauran de posicionar a favor o en contra del TCE modernitzat. Si altres països opten per la sortida, es podria aconseguir un bloc minoritari que posés fre a la modernització, ja que es requereix una majoria qualificada per poder donar llum verda al nou text abans de procedir a la seva ratificació final a la Conferència de Mongòlia el 22 de novembre.

Fins ara, hi ha 143 demandes sota el TCE, moltes relacionades amb mesures per pal·liar la crisi climàtica o protegir el medi ambient, com el cas dels Països Baixos, Eslovènia o Itàlia. Tot i això, l’Estat espanyol és el país més demandat.

Lucía Bárcena, investigadora del Transnational Institute -organització que ha revelat dades importants sobre el cas espanyol- ha afirmat: «El TCE s’ha convertit en un malson jurídic per a l’Estat espanyol, les demandes d’arbitratge ja han costat més de 1.000 milions d’euros de diners públic per donar compensacions i pagar a advocats i àrbitres. Aquestes reclamacions no fan més que desviar importants recursos públics que es podrien destinar a impulsar la transició energètica”.

Per la seva banda, Clàudia Custodio, també portaveu d’Ecologistes en Acció i de la campanya No als TCI, ha afegit: “Si bé la sortida del TCE no condueix automàticament a una transició energètica justa, és sens dubte un pas necessari que aclarirà el camí cap a l’abandonament de l’economia fòssil i el desenvolupament de regulacions ambicioses, com l’impuls de l’autoconsum o les comunitats energètiques entre moltes altres coses”.

“La sortida de l’Estat Espanyol del TCE és una altra victòria que ens recorda, una vegada més, que la lluita de les organitzacions i els moviments socials és crucial a l’hora d’impulsar canvis per a la construcció de societats més justes que situïn el benestar social i del planeta al centre”, ha conclòs Marta García Pallarés.

Presentem l’estudi “Precarietat energètica en l’àmbit rural” a Amposta juntament amb el Consell Comarcal del Montsià

El pròxim dijous 20 d’octubre presentarem l’Estudi “Precarietat energètica en l’àmbit rural: L’accentuació dels factors de risc” juntament amb el Consell Comarcal del Montsià, a Amposta, en una jornada que comptarà amb una roda de premsa al matí i un acte públic de presentació posterior.

L’estudi, realitzat amb la col·laboració dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Montsià, explora l’estat de la cobertura del dret a l’energia en l’àmbit rural català recollint dades sobre la seva assequibilitat i eficiència energètica tenint en compte les necessitats concretes de la població rural, les pràctiques institucionals municipals o comarcals per a protegir aquestes persones o l’accessibilitat a l’electricitat en referència a l’estabilitat de la xarxa de distribució.

A l’acte públic de presentació on comptarem amb la participació de Joan Roig, President del Consell Comarcal del Montsià i d’Andrea Vides, autora de l’estudi, i Josep Babot, membre d’Enginyeria Sense Fronteres i al posterior debat al voltant de la precarietat energètica en l’àmbit rural amb la participació de la Sra. Marisol Monfort Diago, treballadora social de l’àrea bàsica de serveis socials del Montsià, Jaume Castellà del projecte Reconnecta’t, Alfred Paredes, regidor a l’Ajuntament d’Ulldecona que va impulsar una moció contra els microtalls a la població. El debat estarà dinamitzat Manel Ramon, director de Ràdio Amposta.

Us hi esperem!

Las ayudas para la rehabilitación de viviendas deben comunicarse ampliamente o no llegarán a quienes más los necesitan

La Alianza por la rehabilitación de viviendas sin dejar a nadie atrás incide en la necesidad de que las comunidades autónomas difundan las ayudas en materia de rehabilitación residencial

Comienza un curso que se prevé nutrido de proyectos de rehabilitación energética de viviendas gracias a los distintos programas de ayuda que las comunidades autónomas han ido publicando desde principios de año hasta ahora bajo el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia

En este contexto, la Alianza por la rehabilitación de viviendas sin dejar a nadie atrás ha lanzado la iniciativa #SeDeberíaEstarComunicandoEsto, con la que espera concienciar a las distintas administraciones de la necesidad de invertir recursos en informar sobre estos programas de ayudas para que se ejecuten en su totalidad, priorizando su difusión entre las personas en situación de pobreza energética que más necesitan rehabilitar su vivienda. En este sentido, se pretende evitar situaciones como las que se dan con el bono social eléctrico, del que se estima que al menos un 50% de posibles personas beneficiarias no lo solicitan por falta de información y la dificultad del procedimiento.

La Alianza propone a las administraciones hacer uso de todos los canales de comunicación a su disposición, yendo más allá de la difusión a través de redes sociales o newsletters. Si bien éstas son herramientas considerablemente baratas con el potencial de alcanzar a una cantidad muy amplia de población, también suelen tener un impacto mucho menor en la población envejecida o en los hogares en situación de vulnerabilidad en los que la brecha digital es mayor. Por ello, y en paralelo, plantean la necesidad de emplear otros canales como el uso de carteles o folletos, priorizando su colocación o reparto en las zonas más vulnerables de las ciudades y pueblos.

Otra medida propuesta es hacer partícipes de estos planes de comunicación al resto de los servicios públicos y de la sociedad civil que trabajan directamente con población en situación de vulnerabilidad, como es el personal de los centros de servicios sociales, de los centros educativos o de los centros sanitarios. Medidas similares a estas han sido planteadas en documentos como la Estrategia nacional contra la pobreza energética, fomentando la transversalidad intersectorial y la mejora de las condiciones de vida de la población en situación de vulnerabilidad desde todos los posibles frentes.

La campaña también enfatiza la necesidad de que todo material gráfico producido con el fin de comunicar los programas de rehabilitación sea llamativo y que contenga información respecto a las ayudas económicas específicas ofrecidas a la población en situación de vulnerabilidad y a los beneficios adicionales al ahorro energético que supone rehabilitar una vivienda, como son la mejora de la salud de los habitantes, el ahorro económico alcanzable o aumento del confort interior.

Dentro del marco de esta propuesta se ha elaborado un documento más detallado, que fue enviado a comienzos del verano a los departamentos responsables de los programas de ayuda a la rehabilitación residencial de las distintas comunidades autónomas, con la esperanza de que se pongan en marcha algunas de las medidas propuestas.

Sobre la Alianza por una rehabilitación de viviendas sin dejar a nadie atrás

La Alianza por la rehabilitación de viviendas sin dejar a nadie atrás busca contribuir a vencer las numerosas barreras que hasta ahora han impedido a las personas en situación de vulnerabilidad el acceso a los programas y ayudas para la rehabilitación de viviendas. Actualmente, forman parte de ella las siguientes entidades: ABD-Asociación Bienestar y Desarrollo, ACA-Asociación de Ciencias Ambientales, AVS-Asociación Española de Gestores Públicos de Vivienda y Suelo, Canarias Archipiélago Sostenible, CS CCOO-Confederación Sindical de CCOO, CCOO del Hábitat, CECU-Confederación de Consumidores y Usuarios, ECODES, Ecoserveis, Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras, ETSAM-Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid, Fundació Habitat 3, Fundación Isadora Duncan, Fundación Renovables, Greenpeace, Instituto Eduardo Torroja de ciencias de la construcción (CSIC), ISTAS, Observatorio Ciudad 3R y Provivienda.

¡“Y se hizo la luz, un cuento para la infancia” es finalista a la 6ª edición del Germinador Social!

Necesitamos tu voto porque el cuento sobre pobreza energética e infancia “Y se hizo la luz” llegue a niños y familias de todo el territorio. ¿Nos ayudas?

Desde ESF y la APE (Alianza contra la Pobreza Energética) estamos muy emocionadas de anunciar que nuestro proyecto “Y se hizo la luz, un cuento para la infancia” es finalista a la 6.ª edición del Germinador Social. Ahora, en la recta final, necesitamos tu voto para que sea una realidad.

Con el proyecto “Y se hizo la luz, un cuento para la infancia” pretendemos llevar a todo el territorio catalán el cuento sobre pobreza energética que desde Ingeniería Sin Fronteras, con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética, publicamos el 2021. El cuento acerca la problemática de la pobreza energética a los niños y familias de una forma pedagógica y pretende desestigmatizar y visibilizar el fenómeno y ofrecer una visión empoderadora a la ciudadanía.

El proyecto “Y se hizo la luz, un cuento para la infancia” ayudará a financiar actividades de cuenta-cuentos y de divulgación realizadas en espacios de educación no formal, como por ejemplo ludotecas, centros abiertos, esplais o caus, de varios barrios y municipios, para conseguir un público transversal y representativo de las diferentes realidades.

Ahora es el momento, necesitamos tu voto para poder trasladar la importancia de la problemática de la pobreza energética a los niños y familias de todo Cataluña. Vótanos a través de este enlace.

El Germinador Social es una iniciativa de Som Energia y Coop57 para cooperar por el cambio de modelo energético y social a través de un concurso para estimular la creación de modelos sociales innovadores con el objetivo de promover nuevos agentes locales para la transición energética.