Conociendo el Perú rural: construcción de un Secador Solar para café.
Júlia Nueno. Grupo Perú
El Viernes por la mañana, Laura me acompañó a la estación de Estrella de Norte para encontrar una camioneta que fuera hasta “3 de Mayo”, el pueblo situado en el distrito de La Coipa, donde Chris y Lucas, que colaboran con ISF Cataluña, llevaban unos días construyendo un secador solar de café. Ya en la estación, esperando que la camioneta se llenara de pasajeros, entablé conversación con un hombre que me armó de paciencia para las siguientes tres horas aguardando ahí sentada. Me comentaba que Perú es un suplicio para los impacientes, hay que aprender a esperar. Son justamente durante estas esperas en estaciones, parques o bares donde he conocido los personajes más curiosos.
Finalmente, la camioneta se llenó y tomamos el camino al ritmo de Cumbia de Grupo Cinco (para los que no conozcan y quieran ambientarse musicalmente en un viaje a través de la Sierra-Selva). La carretera se fue empinando y estrechando a través de bosques cafetaleros, íbamos cruzando caseríos y pequeñas agrupaciones de casas, hasta que llegué a “3 de Mayo”. Desde ahí subí andando un camino hasta llegar a lo alto de una colina donde se encuentra, rodeada por varias hectáreas de café, la agrupación de casas de la familia Enrique. El padre, los once hermanos y sus respectivas familias viven distribuidos en diferentes casas.
La familia Enrique pertenece a la cooperativa Jesús Solidario, junto a la cual, Ingeniería Sin Fronteras Cataluña, viene instalando diversos secadores solares los últimos dos años. Los secadores solares son una tecnología adaptada para el secado de café. Consisten en una estructura de madera con varias estanterías para la colocación del grano. Se recubre con carpa solar que permite el calentamiento del aire para la deshidratación del grano. Las ventajas que presenta frente el secado convencional son el aislamiento del grano de la lluvia, insectos y polvo, la disminución del tiempo de secado en un 40% y la reducción del trabajo físico requerido hasta un 50% (Manual Tecnologías apropiadas para la Caficultura: Secadores Solares) .
La instalación de secadores solares es uno de los requisitos para la obtencion de la certificación como productores orgánicos. La certificación, además de presentar una ventaja económica para los campesinos, también ayuda a la preservación del entorno natural y a la reproducción de modelos de agricultura y consumo más sostenibles.
Puesto que la familia Enrique tiene diez hectáreas de café con una producción elevada, el secador es de grandes dimensiones, 11.5m x 6m, con una capacidad de 40 quintales de café (un quintal = 46 kg = un saco grande). Dispone de tres pisos de estanterías en 3 columnas, con dos pasillos interiores, dos entradas y una altura de 2.20m.
La construcción se extendió a lo largo de toda la semana. Chris y Lucas iniciaron los trabajos el martes, con la ayuda cada día de diferentes miembros de la familia, desde los mayores hasta los más pequeños. En los días en que participé en la construcción, Jessica, una de las benjaminas de la familia, me pidió que le enseñara a usar el martillo y colaboró en la construcción de las estanterías.
La acogida por parte de los Enrique fue muy cariñosa. Compartimos comidas, saltando cada día de una cocina a otra, conociendo a toda la familia. Participamos en partidos de futbol durante las tardes y en el torneo que organizan los domingos en “3 de Mayo”. Hasta tuvimos la oportunidad de probar la bebida típica de La Coipa, el rompope, a base de claras de huevo, azúcar, especies y cañazo, que tomamos todos juntos en la noche de despedida. Marchamos el lunes por la madrugada, con el secador ya lleno de café y el recuerdo de la hospitalidad compartida por toda la comunidad.
Ampliando habilidades en Jaén: construcción de un deshidratador solar
Júlia Nueno. Grup Perú
Una de las primeras personas que conocí en Perú fue un profesor de secundaria en Trujillo. Quizás me he apresurado a definirlo como profesor… Por la mañana sacaba unas sillas a la terraza de su casa y mientras navegaba en su ordenador atendía un bar al que raramente se acercaba alguien a por una cerveza. Hacia a las 13h se iba a la escuela hasta las 18h, donde enseñaba inglés. Y algunas noches, en los meses que pasaba más dificultades, hacía de “huaquero” (saqueaba yacimientos arqueológicos para su colección personal y la venta de piezas).
Rápidamente he observado en Perú que no se puede definir a nadie por su profesión porque pocas son suficientemente lucrosas como para ser exclusivas. Aquí todo el mundo tiene varias habilidades con las que hace malabares para subsistir. Lo que es una obligación para su supervivencia, a mí me parece interesante, ya que el conocimiento en los distintos ámbitos de la vida es mucho más amplio entre los peruanos.
La vida de una PCR se adapta al ambiente: por la mañana puedes estar reuniéndote con maestros para un proyecto en escuelas, por la tarde construir con madera una tecnología para la mejora de la transformación agrícola y por la noche planear un encuentro con la red MUQUI (Red de Propuestas y Acción contra la Minería). La adquisición de nuevas habilidades, como la de carpintería esta semana, hace de las jornadas en Jaén algo muy dinámico.
Construcción de un Deshidratador Solar
Observamos en el primer taller de la Escuela de Emprendimiento Municipal que el secado del plátano para la confección de harina se realizaba dentro de un pequeño marco de madera con una red protectora de los insectos que se colocaba al sol. En fases previas del proyecto actual se han construido tecnologías, como el secador solar de café, de cacao, de polen, que permiten un secado protegido y más efectivo del grano. Nos planteábamos si era posible una tecnología parecida, que a través de la energía solar permitiera el secado de frutas.
Encontramos la respuesta en el Deshidratador Solar. Está formado por dos partes: el colector, un habitáculo donde la radiación solar calienta el aire, y la cámara de secado, donde circula el aire y se seca el alimento. Las ventajas que ofrece frente al secador que encontramos en el Instituto Tecnológico son la reducción del tiempo de secado y la protección de los alimentos que están asilados de cualquier factor exterior (lluvias, insectos, etc.)
Diseñamos un modelo junto a Chris, que ha realizado diversas construcciones para ISF en Perú, basándonos en planos de internet. Me enseñó las bases para el uso de una sierra, un martillo y, lo más importante, para mantener la paciencia. Construimos la estructura y fuimos colocando las distintas partes asegurándonos una ancha entrada de aire en la base y unos cuantos agujeros para una buena circulación en el techo. Añadimos algunos detalles, como cajones deslizantes y una cubierta de vidrio en lugar de nylon, que le daban un acabado más cuidadoso.
El total de la construcción nos llevó tres días y 160 soles (unos 50€). Lo llevamos al Instituto Tecnológico el penúltimo día del Módulo de transformación de frutas, hortalizas y azúcares y tuvo muy buena acogida entre las participantes del curso y los ingenieros que lo imparten, diversas personas nos pidieron los planos e instrucciones para su construcción. Una alumna del Instituto Tecnológico planea realizar su trabajo de final de grado realizando un análisis del proceso de secado en el Deshidratador. Una guía para su construcción estará disponible en la web de ISF próximamente.
Dones a Jaén, Perú, inicien la formació en l’escola d’emprenedoria municipal amb motivació i interès
Júlia Nueno. Grup Perú
Vaig arribar a Jaén després d’un viatge nocturn en autobús des de Trujillo, creuant els andes. L’autobús havia d’arribar sobre les 6 del matí però a causa dels “huaycos” (desplaçaments de terra per les pluges que canalitzen per les trencades de les muntanyes) vam estar parats unes tres hores a l’entrada de la Província. Durant el dia, quan em preguntarien pel viatge, em comentarien la sort que havia tingut, ja que els dies previs no havia sigut possible accedir a la ciutat pels huaycos.
A l’estació d’autobusos m’esperava la Laura, l’expatriada de ESF a Perú, vam anar juntes fins a casa seva. Allà vaig esmorzar i vaig tenir l’oportunitat de tenir el primer contacte amb la Coordinadora de Productors Agroecològics del Marañón, el riu que passa vora Jaén, a través del seu deliciós cafè, que la Laura va preparar deixant que la cuina s’omplís de l’aroma torrat. Vam fer una mica de pla pel primer dia: pel matí finalitzaríem els preparatius per la presentació de l’Escola d’Emprenedoria Municipal de Jaén que seria per la tarda.
Presentació de l’Escola de Emprenedoria Municipal de Jaén
L’Escola d’Emprenedoria té la finalitat de promoure el desenvolupament econòmic local, fomentant l’emprenedoria i l’ocupació local a través de la capacitació de dones en la transformació de productes agropecuaris. L’Escola ha estat implementada per la Gerència de Desenvolupament i Promoció Social de la Municipalitat de Jaén, juntament amb l’Institut d’Educació Superior Tecnològic Públic “4 de Junio De 1821”, mitjançant el recolzament d’Enginyeria Sense Fronteres i GRUFIDES.
La capacitació consisteix en l’adquisició de coneixements i desenvolupament d’habilitats amb la finalitat de millorar les competències i aconseguir un millor exercici laboral. Està dirigida a dones en situació de vulnerabilitat social que, sovint, no han pogut cursar estudis o els ingressos de les quals depenen dels seus marits o altres familiars. Per altra banda, molts dels productes agrícoles de la zona de Jaén s’exporten per ser processats en altres llocs i tornen a la ciutat amb preus més elevats i qualitat més baixa. La capacitat de transformació de productes agropecuaris, la matèria primera dels quals és de fàcil accés a la zona de Jaén, podria aportar un ingrés addicional a les famílies, millorant l’autonomia de les dones i contribuint a disminuir la bretxa de desigualtat de gènere a nivell de la província.
L’Escola planteja un Programa de Formació Professional en Transformació de Productes Agropecuaris, que està dividit en quatre mòduls de tecnologia: en fruites, hortalisses i sucres, per a fer melmelades, gelees i fruites deshidratades; en begudes industrials, per elaborar vins i licors de fruites; en lactis, per l’elaboració de iogurt i gelats; en grans i tubercles, per a productes derivats del cafè i cacau. A més, les alumnes rebrar un curs en Gestió de Qualitat i Innocuïtat dels Aliments.
Un cop adquirits els coneixements professionals, es realitzarà un programa en innovació i emprenedoria social, enfortiment empresarial, acompanyament i orientació professional, així com promoció de negocis i inserció en el Desenvolupament Econòmic Local. D’aquesta manera l’Escola d’Emprenedoria Municipal acompanyarà i capacitarà a totes les assistents al llarg del procés per poder establir el seu propi negoci.
Cap a les 2:30 pm vam arribar en moto-taxi, el vehicle més popular de Jaén, a la municipalitat a la Plaça de Armas per realitzar la inscripció de participants i repartir els materials per la realització dels cursos.
L’alcalde de la ciutat, Walter Prieto va inaugurar l’acte, referenciant la seva passantia a Barcelona el Juny passat, on va tenir l’oportunitat de conèixer iniciatives de cooperativisme per la transformació de productes, que van servir-li de motivació per la seva aplicació a Jaén. A l’acte també van participar Laura Lucio, d’Enginyeria Sense Fronteres, que va explicar els objectius de l’Escola, Maria Vila, Directora de Desenvolupament i Promoció Social de l’Ajuntament de Jaén i José Andrés Fernández, Director de l’Institut Tecnològic 4 de Junio.
A l’acte van assistir més de cent dones de diferents associacions amb les quals, al llarg del temps a Jaén, Enginyeria Sense Fronteres ha anat contactant. Aquestes associacions inclouen diversos menjadors populars, on s’ajunten dones per preparar menjar econòmic que pugui garantir un àpat diari pels veïns del barri, escoles per nens i nenes treballadores, que accepten nens i nenes d’entorns més humils que no poden assumir els costos del material ni els horaris de l’escola pública, petites cooperatives de productores i grups de dones de la tercera edat. Les places pels tallers es van esgotar i totes les dones van mostrar-se molt interessades en les oportunitats que pot brindar aquesta iniciativa.
Primer taller del Mòdul de Tecnologia de fruites, hortalisses i sucres: Elaboració de Fruita Deshidratada i Melmelades
Vam arribar amb la Laura a l’Institut Tecnològic 4 de Junio a les 3pm per l’inici del primer mòdul del Programa de Formació Professional en Transformació de Productes Agropecuaris. Vam quedar sorpreses, ja he pogut constatar que la puntualitat a Perú és força laxa, al veure que vora vint dones esperaven a la porta de l’Institut, l’expectativa pel taller era molt alta. Les vam acompanyar fins el Laboratori d’Indústries Agroalimentàries on vam trobar-nos amb els Enginyers Julio Oliva y Walter Manuel Díaz, que van donar una breu explicació sobre les normes de laboratori. En aquests darrers minuts van arribar les dones restats. Pel taller hi havia registrades vint-i-cinc dones, tot i que finalment van assistir-ne vint-i-set, un èxit de convocatòria.
En aquest primer taller, dels quatre a realitzar en el Mòdul de Tecnologia de fruites, hortalisses i sucres, l’enginyer Julio Oliva estaria a càrrec de l’explicació de la preparació de farina de plàtan, a través de la deshidratació de la fruita. L’enginyer Walter Díaz donaria una formació en la preparació de melmelada de pinya, la fruita més abundant en la zona aquesta època de l’any.
El taller va ser dinàmic, les explicacions ben estructurades i amb detall, es demanava la participació de totes les assistents en l’elaboració dels productes. L’intercanvi entre professor i alumenes va ser fluid, es van realitzar diverses preguntes per complementar l’explicació. L’enginyer Walter Díaz va emfatitzar en la importància del consum de productes locals i l’atenció que s’ha de tenir en la introducció de pesticides i herbicides en el cultiu de la zona, cada vegada més intensa. Aquesta especial atenció en la producció orgànica va animar a les dones a visionar una possibilitat de negoci sostenible i sà.
L’interès en la continuïtat d’aquests tallers per part de les participants va ser important. Totes van endur-se una petita mostra de la melmelada de pinya a les seves llars i van quedar disposades a trobar-se de nou el pròxim Dilluns a les 3pm per l’elaboració de nèctars i pomes caramel•litzades.
Se conforma junta directiva del consejo provincial de la mujer de Jaén
El día 18 de marzo, en el auditorio del Colegio Bracamoros, se convocó a representantes de organizaciones sociales y productivas de mujeres, programas sociales, instituciones públicas y educativas para la conformación de la Junta Directiva del Consejo Provincial de la Mujer de Jaén. Este evento se enmarca en la celebración del Mes de la Mujer Jaenés, en conmemoración por el Día Internacional de la Mujer.
El Consejo Provincial de la Mujer es una instancia de concertación de las políticas públicas de igualdad de género, entre la sociedad civil y las instituciones públicas, que garantiza la participación ciudadana de las mujeres de la provincia, en aras de la igualdad y la equidad de género.
El evento estuvo presidido por María Vila Benítez, de la Dirección de Desarrollo y Promoción Social de la Municipalidad Provincial de Jaén y por la Regidora Municipal Yola Gumersinda Llanos, y contó con el apoyo de Ingeniería Sin Fronteras, en el marco de un proyecto de cooperación al desarrollo financiado por el Ayuntamiento de Barcelona.
Se realizó una presentación sobre la situación de las brechas de género en la provincia y los objetivos, líneas estratégicas y metas del Plan Provincial de Igualdad de Género 2014-2021, en el cual se inserta el Consejo Provincial de la Mujer.
Finalmente, por consenso de la Asamblea, se procedió a la elección de la Junta Directiva, en la cual se eligió en la Presidencia a Leidy Estela Peña, de la Coordinadora de Productores Agroecológicos, con los que venimos trabajando con Ingeniería Sin Fronteras en el fortalecimiento de cadenas productivas agroecológicas y el fomento de la economía social y solidaria.
En el marco del proyecto “Promoción de iniciativas de mujeres emprendedoras en desarrollo económico local en ámbitos urbanos del Departamento de Cajamarca, Perú”, Ingeniería Sin Fronteras plantea realizar distintas actividades para el fortalecimiento del Consejo Provincial de la Mujer, como es la elaboración de la Agenda Provincial de la Mujer, un plan de capacitación en liderazgo, derechos y autoestima, así como promover la rendición de cuentas por parte de las autoridades y funcionarios públicos en relación a los compromisos de igualdad de género establecidos en el Plan Provincial de Igualdad de Género.
Saps quin és el procés de transformació del cafè un cop collit fins a aconseguir el gra que serà torrat i mòlt per al consum final?
Sabies que el procés tradicional genera importants residus que contaminen les aigües causant malalties i perjudica la flora i fauna local?
Al vídeo mostrem el procés de producció del cafè i com les tecnologies desenvolupades basades en energies renovables, assecadors solars de cafè i biodigestors, aquests últims explicats a terreny pels voluntaris d’ESF Mireia Navaz i Eloy Roy, han contribuït a reduir aquesta contaminació i a millorar la qualitat del cafè així com a millorar la qualitat de vida dels petits productors i productores a la província de Jaén, Perú.
El grup de persones voluntàries a Perú d’Enginyeria Sense Fronteres està assessorant tècnicament en el disseny i construcció de tecnologies apropiades per activitats productives, en el marc del projecte de cooperació anomenat “Sostenibilidad ambiental y economía solidaria para el desarrollo económico local al norte de Cajamarca, Perú”, finançat per l’AECID, Ajuntament de Sant Cugat, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Diputació de Barcelona.
En aquest projecte s’han construït assecadors solars de cafè i cacao i s’ha capacitat a productors i productores a la construcció dels mateixos, de forma que ja s’està replicant la tecnologia en diferents comunitats. Així mateix, s’han construit assecadors solars de polen i cerificadors solars, els quals han estat entregats a la “Central de Apicultores del Nororiente del Marañón”.
Després de mesos d’investigació, hem instal·lat un biodigestor pilot que funcioni a partir dels residus derivats del beneficiat del cafè, la polpa i les aigües mels, per a capacitar als productors i difondre una tecnologia sostenible de reaprofitar els residus d’aquest aliment que, en grans quantitats, contaminen tant la terra com l’aigua. La importància de la nostra missió recau en el fet que l’industria cafetalera és la principal activitat productiva en aquesta regió.
El biodigestor és una tecnologia aplicada on s’aprofiten els residus orgànics i excrements d’animals amb aigua, a través d’una fermentació anaeròbica, per a l’obtenció de biogàs i fertilitzant. A tota Llatinoamèrica existeixen bastantes famílies o comunitats que l’han implementat a les seves granges però, sovint, per la falta de formació per al seu manteniment, han acabat en desús.
Així doncs, el passat divendres, 6 de maig, vam començar amb l’execució del projecte, amb la col·locació del biodigestor per la posterior posada en marxa. Té una capacitat de 10m3, i de moment, està en procés d’inoculació, en el que primerament s’han d’introduir fems bovins que aporten les bactèries encarregades de la fermentació. Quan s’estabilitzi el procés, es començarà a canviar l’alimentació afegint la polpa i les aigües mels, fins a poder alimentar-ho únicament amb aquests.
El dimecres, 11 de maig, vam acabar amb la instal·lació a falta dels últims detalls per a que pugui estar a ple funcionament i amb les màximes facilitats per a que els i les productores beneficiaries no els suposi un esforç addicional i provoqui l’abandó de la tecnologia.
A partir d’ara es farà el seguiment de l’alimentació i un fullet per a la capacitació dels i les futures beneficiaries, a l’hora que seguim amb el projecte d’aprofitament dels residus del cafè, alternatiu als biodigestors, amb la construcció de tancs de tractament d’aigües residuals i plantes de compostatge, a partir de la polpa residual.
Grup de voluntàries d’ESF a Perú
En aliança estratègica amb la Universitat Major de Sant Marcos – Perú, hem desenvolupat el primer taller sobre formulació i avaluació de projectes d’inversió pública per al desenvolupament econòmic local a la ciutat de Jaén, Perú.
A l’esdeveniment, que es va dur a terme el passat 18 i 19 de febrer, Laura Lucio González, representant d’ESF, va manifestar que aquesta acció s’emmarca en un projecte que s’està implementant a les províncies de Jaén i Sant Ignacio en conveni amb la Municipalitat Provincial de Jaén – MPJ, Càrites Jaén, la Universitat Nacional de Sant Marcos, i la Universitat Nacional de Jaén- UNJ.
De mateixa manera va informar que el mateix està articulat amb el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local, de manera que es compti amb projectes d’inversió pública viables en aquest àmbit del nord orient peruà.
Estem molt contents d’haver participat en una capacitació d’aquest tipus que ha estat específicament dirigida a tècnics i funcionaris municipals de planta, perquè d’aquesta manera es garanteixi que el coneixement adquirit pels participants sigui aplicat en el menor termini possible, i així es tinguin els primers projectes d’inversió pública en desenvolupament econòmic local que beneficiïn als productors i productores d’aquestes províncies.
El desenvolupament d’aquesta capacitació ha estat a càrrec d’especialistes en la matèria de la degana d’Amèrica, Universitat Major de Sant Marcos.
