The Future is Public, l’economia al servei de la gent
El passat 4 i 5 de desembre ens vam trobar activistes i acadèmiques de tot el món a Amsterdam a la conferència internacional “The Future Is Public. Democratic ownership of the economy”. La trobada fou en el barri popular de Bijlmermeer, tradicionalment oblidat per les institucions, i on hi conviuen més de 100 cultures diferents, les quals lluiten contra el procés de gentrificació del barri, pel dret a la vivenda i pel dret a l’educació.
Les organitzacions amfitriones de la conferència foren el TransNational Institute(TNI) i De 99 Van Amsterdam. I ESF érem una de les entitats organitzadores, junt a desenes d’altres entitats i moviments socials d’arreu del món.
La trobada va versar al voltant de la necessitat de recuperar els serveis públics per al conjunt de la població, sobre els diferents processos i lluites de remunicipalització que tenim arreu del món, i com això s’enfoca des del que s’anomena com al “nou municipalisme”, i sobretot com s’enfoca des d’una prisma ecofeminista.
ESF vam aportar la nostra experiència i trajectòria per a la recuperació dels serveis bàsics, aigua i energia tan al Sud Global, com a Catalunya, amb diverses intervencions durant la conferència, i amb la participació en la taula rodona final: Reflexions sobre propers passos i el que ens uneix, el camí a seguir. També vam co-organitzar un taller sobre perspectiva de gènere i serveis públics. Podeu consultar el programa complet aquí.
Vam presentar la campanya de remunicipalització de l’aigua a Barcelona i Catalunya, i també desde la Taula de l’Aigua de Terrassa es va presentar l’experiència de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. I conjuntament vam presentar un article sobre aquesta experiència de democratització de l’aigua, que va ser un dels 15 working papers aportats per a la reflexió durant la conferència. Recentment s’ha publicat un extracte de l’article a la web Open Democracy amb el títol Water should be a common good not a commodity. Catalonia is showing how.
Vam poder tenir l’oportunitat de parlar sobre les Proposta Municipalista de la Xarxa per la sobirania energètica, que en breus es presentarà en anglès. On expliquem tot un seguit de mesures que es poden prendre per tal d’encaminar-se cap a la sobirania energètica des dels municipis, des de l’òptica de les institucions i/o els moviments socials.
Així com també vam poder aportar la nostra visió i la feina que estem fent al voltant de la comercialitzadora pública de Barcelona
Vam co-organitzar un taller amb l’Observatori del Deute en la Globalització sobre perspectiva de gènere en els serveis públics, on vam poder reflexionar sobre com construir serveis públics que treballin activament per una justícia de gènere a través d’activitats, mesures i polítiques. EL taller parteix de la voluntat de superar i revertir el biaix de gènere històric (divisió sexual i internacional del treball, etc.) presents al capitalisme heteropatriarcal, disminuir les desigualtats de gènere i empoderar i promoure la inclusió de les dones. L’objectiu és repensar els serveis públics per tal de donar resposta equitativament a les necessitats d’homes i dones i aconseguir una responsabilitat col·lectiva sobre les cures i sobre la defensa dels serveis bàsics
Com a resultat de les reflexions dutes a terme durant la conferència, s’ha escrit un informe sobre la mateixa, que detalla 7 passos per construir una economia democràtica, i que us recomanem molt llegir perquè recull molts dels reclams que des d’Enginyeria Sense Fronteres i els moviments socials catalans fa temps que denunciem, la necessitat de democratitzar els serveis públics, la d’entomar mesures per fer front a l’emergència climàtica i de construir serveis públics que siguin feministes.
Webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents
El passat dijous 14 de maig va tenir lloc el webinar sobre la pobresa energètica en nens i adolescents. Les dos convidades Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres i Saska Petrova, professora de la Universitat de Manchester explicaren la situació de la precarietat energètica i com afecta en adolescents e infants.
Irene González va explicar com el 30,8% dels infants i adolescents de Barcelona estarien en risc de pobresa i/o exclusió social segons dades a la ciutat de Barcelona. D’aquesta la situació de pobresa energètica té impactes diferencials i severs en infància i adolescència, per exemple en la salut mental amb estrés, aïllament; en la salut física amb malalties específiques, malnutrició i dificultats per curar-se; en educació amb dificultad de concentració, bullying i absentisme; i amb la seguretat per risc d’incendi o electrocució per desconexions irregulars.
Com a conclusió ens explicava com hi ha poques mesures específiques per afrontar la precarietat energètica a la infància i i que cal analitzar i tenir en compte en l’elaboració de polítiques públiques.
Podreu trobar tota la informació i dades a l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona”
Saska Petrova, ens va parlar sobre la precarietat energètica, com la pobresa energètica s’aborda sovint com un problema domèstic i com aquesta domesticació de la pobresa energètica l’exclou dels debats polítics i dels imaginaris soci-ecològics. Per tant hi ha que moure visió de la pobresa energètica d’una qüestió domèstica a una qüestió política.
Webinar on Energy poverty on children and teenagers
La pobresa energètica té impactes diferencials i severs en nens i adolescents: en la salut física (malalties específiques, dificultats per curar-se, malnutrició), en salut mental (estigma, aïllament, estrès), en educació (absentisme per malaltia, dificultat de concentració) i seguretat (risc d’incendi o electrocució).
Per exemple, a la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb fills no poden mantenir una temperatura adequada durant els mesos de fred i el 13,4% tenen endarreriments en el pagament de les factures dels seus subministraments.
Malgrat això, hi ha poques mesures específiques per afrontar la pobresa energètica a la infància, així com una manca important d’estudis o informes dels seus impactes diferencials i propostes polítiques per afrontar-los.
El dijous 14 de maig a les 16:00 en parlarem amb:
– Irene González. Autora de l’estudi «Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona»
– Saska Petrova. Professora de la Universitat de Manchester
Et pots inscriure en aquest formulari i rebràs al teu correu l’enllaç per participar al Webinar
Nugkui és un documental produït per Enginyeria Sense Fronteres que pretén valorar i visibilitzar el treball dels eterns oblidats de la xocolata, els homes i dones, habitants de les terres alt amazòniques de nord de Perú, que mantenen viva la tradició del cultiu, transformació i ús del cacau, heretat dels seus ancestres.
Estrenat el desembre de 2019 a Sant Boi i després d’algunes presentacions, la situació d’estat d’alarma i confinament ens ha fet cancel·lar les diferents presentacions previstes. Per aquest motiu, el divendres 17 d’abril, dia internacional de la lluita camperola, tindrem l’oportunitat de veure’l online al nostre Facebook, una emissió que unirà les dues ribes de l’Atlàntic, així com el debat posterior, en el que comptarem amb:
– Bérèngere Sarracin, directora del documental
– Laura Lucio, representant d’ESF al Perú.
– Yuri Guevara i Diana Castillo, de Nuwa Jaen
La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic
Avui, 22 de març, volem commemorar el dia Mundial de l’Aigua, ja que l’aigua és un dret i no una mercaderia. Des d’ESF apostem per un model públic de gestió i no sols en l’Estat Espanyol, sinó a tot el món.
A Mèxic, Saltillo i Veracruz són dues ciutats en les quals la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aigües de Barcelona ha anat acompanyada de denúncies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista Víctor Yustres, i que ens mostra en l’article “Les aigües tèrboles d’Agbar a Mèxic” publicat en El Salto.
L’entrada d’Agbar a Mèxic comença justament en Saltillo, capital de l’estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel González, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una aliança del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatització més adequat per al municipi i més endavant contracta també a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aigües de Barcelona, per a conduir el procés de privatització. Finalment, el model triat és el d’empresa mixta.
Aigües de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a “millorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants”. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de denúncies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovació irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a més de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.
Segons dades recollides per l’Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gràcies a una sol·licitud d’informació realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total és d’uns 250.000 usuaris. Més de 15.000 usuaris domèstics, el 8% de la població, tindrien el servei d’aigua totalment suspès en el Saltillo.
En els dos primers anys de privatització, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflació. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% més pel rebut de l’aigua.
L’eficiència del servei, un dels motius que van precipitar la privatització del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. És a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.
En un altre article El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotació, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i líder comunitari de la zona, “la major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroindústries i empreses que gestionen l’aigua com a Aigües de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos hídrics, aquest és dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres”.
El director del Comité de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodríguez, explica que la sobreexplotació de l’aqüífer es dóna a partir de la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’Aigües de Barcelona, a través de l’empresa mixta Aigües del Saltillo (Agsal) en 2001. “Quan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aqüífer Saltillo Sud per a proveir a la població de la ciutat. Això ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill”.
Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en aquesta entrevista en media.cat com “Les amenaces de les multinacionals són un problema estructural que afecta moltes parts del món. En països com Mèxic, moltes empreses s’aprofiten d’un sistema judicial molt feble i una elit política massa corrupta. Fan aquí el que en els seus propis països no s’atrevirien a fer”.
Jackie Campbell és defensora dels drets humans a la regió de Coahuila de Saragossa (Mèxico). Explica en una entrevista a La Directa com “les empreses estrangeres estan buidant l’aigua del país per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot això, les comunitats i activistes han creat el col·lectiu Sí en la vida, en el qual participa actualment”.
“Aquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat són ciutats construïdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures”, explica l’activista Campbell.
Afegeix que amb el documental Aigua tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic, finançat per la beca DevReporter, “mostrarem les vulneracions més importants que estem patint a Mèxic i és l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneració, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores”.
En el documental també veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l’article Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines són les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia —filial de la constructora i empresa de serveis històricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim des de 2016—, Acciona i Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona) que des del 2010 és una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el hòlding d’inversions de La Caixa.
Pel que fa a la transparència, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sinó més aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opinió ciutadana sobre diferents qüestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gestió de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jurídics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votació. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.
El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sentència en la qual donava el vistiplau al procés de creació de l’empresa mixta —Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua— que ostenta la concessió en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisió es tancava un capítol de huit anys en els tribunals després que en 2011 la multinacional signés amb la AMB la creació de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs públic previ fins al 2047. L’acció es va rubricar, en canvi, a través d’un procediment negociat.
Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, considera que la decisió de l’alt tribunal “assegura els interessos de les empreses”, acció que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els “sorprenen molts els fonaments jurídics d’aquesta sentència, però no ens sorprèn tant l’actitud del Suprem”.
El treball periodístic per explicar els efectes de la privatització a Mèxic s’han fet també ressò en els mitjans de comunicació mexicans. Gràcies a la col·laboració amb el projecte periodístic PODER, s’han publicat dos reportatges a la Revista Proceso, escrits pel periodista Ricardo Balderas. El primer, Oderbrecht-Agbar: los negocios bajo el agua, explica les irregularitats que amaga el negoci de les dues transnacionals en la gestió de l’aigua al Port de Veracruz. Amb nou mil queixes davant la Procuraduría Federal del Consumidor (PROFECO) i setze ampares judicials presentades, el Grup MAS, format per Oderbrecht i InterAgbar de Mexico està al punt de mira de la ciutadania de Veracruz.
En un segon reportatge, La crisis de Agbar en Saltillo, s’explica com des de la privatització de l’aigua a mans d’Agbar l’any 2001 a la capital de Coahuila, l’empresa s’ha vist envoltada de denúncies de violaciones a drets humans, aprovacions irregulars d’augments de tarifes, multes per cobraments indeguts a més de 200 usuaris. L’article explica també com Agbar va intentar apoderar-se de l’aigua del municipi veí a Saltillo de Ramos Arizpe, però va ser expulsat poc més d’un any després per les protestes ciutadanes.
Aquest diumenge 22 de març, Dia Mundial de l’ #Aigua no us podeu perdre l’estrena en línia del documental #AiguaTèrbola «el negoci d’Agbar a Mèxic»
Quins impactes ha tingut Aigües de Barcelona a Mèxic des de la seva arribada el 2001? A través d’aquest cas concret, el documental explora el paper de les transnacionals com Agbar a països de Sud i com està aprofitant la suavitat normativa del context per als seus beneficis en el negoci de l’aigua. El documental també ens permetrà conèixer quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
S’emetrà al #FestivalOnlineDDHH organitzat per Entre Fronteras. En directe a la seva pàgina de Facebook a partir de les 20h
El passat divendres 6 de març vam realitzar a la Lleialtat Santsenca, junt amb la Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau, l’acte “Dones per un nou model energètic. Experiències a Mèxic i Catalunya”.
Vam comptar amb la presència de Teresa Castellanos i Samantha César del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua – Morelos, Puebla, Tlaxcala.
On ens van parlar del Proyecto Integral Morelos, el qual és una macroinfraestructura energètica projectada a la comunitat de Huexca , a l’estat mexicà de Morelos. Aquest projecte preveu dues centrals termoelèctriques i un gasoducte d’uns 160 quilòmetres que creuaria el territori de desenes de comunitats indígenes camperoles, així com les faldes del volcà “Popocacatépetl”, i altres autopistes i aqüeductes. Aquestes infraestructures serien explotades per empreses espanyoles, Abengoa en el cas de les centrals termoelèctriques, i Elecnor i Enagas (juntament amb la italiana Bonatti) pel que fa als gasoductes. En aquest darrer cas amb el finançament del govern espanyol a través del Fondo de Internacionalización de la Empresa española (FIEM).
Des del seu anunci aquest projecte ha comptat amb l’oposició de les diferents comunitats que hi veuen una amenaça pel seu estil de vida, la seva salut i per l’equilibri ambiental del territori. A través de diferents organitzacions com el “Frente de Pueblos en Defensa del Agua, Tierra y el Aire” han protagonitzat accions d’informació i sensibilització així com recursos legals per tal d’aturar el PIM.
La matinada del 20 de febrer de 2019 el destacat opositor al PIM Samir Flores va ser tirotejat a la porta del seu domicili a Amilcingo. Samir era un conegut activista comunitari, integrant de la “Asamblea Permanente de los Pueblos Indígenas”, del “Congreso Nacional Indígena” i els darrers anys havia estat una veu protagonista contra el PIM. El crim continua impune amb la investigació oberta, tot i que familiars i companyes no dubten a relacionar-ho amb la seva activitat opositora.
Vam comptar també amb la presència de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ens van explicar com el model energètic té fortes afectacions no només en la generació, sinó també en l’accés. A nivell mundial, hi ha 1100 milions de persones que no tenen accés a electricitat i moltes famílies aquí a Catalunya no tenen garantit accés a l’energia. A més ens trobem com està molt feminitzada la precarietat energètica. Com s’ha pogut veure en el dia a dia de l’APE. Com aquesta afecta especialment col·lectius de dones en risc: dones grans que viuen soles, treballadores domèstiques, famílies monomarentals..
I no només afecta més als col·lectius de dones sinó que al mateix temps la vinculació de les dones a les tasques de la llar és el doble que la dels homes. Al final són les dones les que deixen la feina al mercat laboral per cuidar, són les que encapçalen les cures de tot el que tingui a veure amb l’energia per la vida. L’absència o precarització de l’energia els afecta més perquè estan més vinculades.
Així a tall de conclusió, tot i que les afectacions són diferents, a nivell quantitatiu i qualitatiu, les afectacions d’aquest model de l’energia privat i oligopòlic tenen forts impactes sobre les dones tant al Sud, com el Nord global.
Després de la setmana europea contra la pobresa energètica, la lluita no s’atura
La lluita contra la pobresa energètica no s’atura. La passada setmana va ser la setmana d’accions contra la pobresa energètica a nivell de la Unió Europea. Des d’Enginyeria Sense Fronteres ens vam unir a la concentració que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i diferents col·lectius i moviments en la defensa dels drets humans i en lluita contra l’emergència climàtica van convocar davant Endesa el passat dimecres 19 de febrer. L’acció plantejava la denúncia del model energètic actual, que deixa enrere no només les persones sinó també el medi ambient. I davant això, exigeix la responsabilitat d’empreses com Endesa, que és una de les principals empreses de l’oligopoli i la comercialitzadora i distribuïdora que concentra més clients a Catalunya, a part de ser l’empresa de l’Estat espanyol que més contamina.
Precisament, en el marc del projecte europeu #EmpowerMed, i en una primera fase de diagnosi, des d’ESF estem estudiant experiències prèvies d’iniciatives, mecanismes, projectes o polítiques que han tingut com a objectiu la reducció de la pobresa energètica a nivell de la UE. El projecte #EmpowerMed se centra en la lluita contra la pobresa energètica a la UE, amb un especial èmfasi en l’afectació en les dones i en la salut, i s’emmarca en la proposició de models i receptes que plantegin l’empoderament de les persones afectades. En aquest sentit, a la primera fase del projecte s’estan analitzant els contextos de diferents àrees pilot com Barcelona, però també als altres països on s’està implementant el projecte: Itàlia, França, Croàcia, Eslovènia i Albània. Una de les primeres conclusions d’aquesta diagnosi és que la perspectiva de gènere està en un estadi molt iniciàtic en les eines per a la lluita contra la pobresa energètica que s’han implementat a la UE, i que moltes d’elles perpetuen la divisió sexual del treball i els estererotips de gènere. Per la seva banda, la inclusió de l’empoderament de les persones afectades i l’estudi dels impactes en la salut en aquestes iniciatives o mecanismes, és pràcticament inexistent arreu de la UE. És per aquest motiu que experiències com les de l’Aliança contra la Pobresa Energètica són essencials per a la construcció de nous models de gestió dels subministraments bàsics que posin la vida al centre.
En aquesta linia, des d’ESF seguim treballant perquè estem convençudes que l’energia és un dret: és la nostra dignitat, ens hi va la vida. No sabem del cert si aquest any hi ha hagut cap mort a Catalunya per causa de la pobresa energètica. El que sí sabem és que la pobresa energètica afecta la salut de les persones que la pateixen, especialment en edats i col·lectius vulnerabilitzats, com la infància i adolescència, les persones grans, amb diversitat funcional, etc. Les eines que tenim per afrontar la pitjor de les conseqüències – les morts per pobresa energètica- no han estat implementades en la seva totalitat. Recentment la premsa s’ha fet ressò de que el protocol que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i un col·lectiu de Bombers van presentar fa gairebé 4 anys, encara no està sent implementat pels Bombers de la Generalitat. No obstant, aquesta mesura si que està en marxa a Bombers de Barcelona, que van detectar 257 casos de risc de pobresa energètica el 2017 -es va aplicar durant mig any-, 423 casos el 2018 i 420 casos el 2019.
I és per això que des d’ESF estem donant cobertura a les diferents escales d’incidència per a la garantia dels subministraments bàsics, posant pes sobre aquelles qüestions relacionades amb una perspectiva de drets i ecofeminista. Aquest inici de 2020 hem participat a xarxes europees i internacionals com la coalició “Right to Energy”, per la defensa del reconeixement del Dret a l’energia, o la xarxa Engager, per reforçar el treball de la comunitat internacional i l’àmbit de la recerca acadèmica en la lluita contra la pobresa energètica. A nivell de l’Estat espanyol seguim donant seguiment a l’enxarxament en la perspectiva ecofeminista, amb la participació a la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista.
L’energia és un dret, i cal que ho recordem no només la setmana europea de lluita contra la pobresa energètica, sinó durant tot l’any!
Per primer cop el Parlament Europeu ha debatut sobre la creació de l’Empresa Mixta controlada per AGBAR
En la sessió de desembre de 2019 la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va decidir per majoria dels seus membres incorporar a l’Ordre del Dia del 20 de febrer d’enguany la petició que Ecologistes en Acció i Enginyeria sense Fronteres varen realitzar l’any 2015. Les organitzacions considerem que l’adjudicació a dit a Agbar de la Societat d’Economia Mixta (SEM) que abasteix 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) incompleix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
Així mateix, considerem enormement positiu que s’hagi elevat el debat a escala europea, les organitzacions hem tingut l’oportunitat de parlar amb les diverses forces polítiques. I traslladar-los informació actualitzada del cas, cosa que ha comportat que la nostra petició no s’hagi tancat definitivament després de la injusta sentència del Tribunal Suprem (TS).
Hem tramès a la Comissió de Peticions que la sentència del TSJC de Març de 2016 va anul·lar la SEM per haver estat adjudicada directament a AGBAR vulnerant els principis de lliure concurrència i transparència del Tractat de la Unió Europea (TUE), Tractat Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i el Dret de la UE sobre contractació pública. Si bé, la Sentència del Tribunal Suprem de novembre de 2019 va declarar ajustada a dret la SEM en base a l’excepció d’exclusiva, no va justificar la lliure concurrència a l’interpretar la concessió demanial d’Agbar del 1953, època franquista, com un servei de subministrament d’aigua fins a l’any 2047. Cal apuntar, que el volum atorgat per a captar aigua del riu el 1953 és insuficient per abastir els 23 municipis de l’AMB.
L’exposició realitzada pels seus portaveus ha destacat totes les irregularitats comeses en la creació de la SEM que abasteix d’aigua l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Adjudicació directa de la participació privada, sense licitació pública i utilitzant l’excepcionalitat d’adjudicació per invitació; situació irregular prèvia dels drets concessionats de SGAB-Agbar; indicis de participació d’SGAB-Agbar en els documents de creació de l’empresa mixta; vulneració de la lliure competència, imposicions per a la resta de municipis de l’AMB i situació monopolística; durada del contracte injustificada; valoració econòmica de la SEM i repartiment de capital en contra de l’interès general (85% privat i 15% públic) i diverses anomalies en els processos judicials.
Les organitzacions ecologistes hem demanat a la Comissió de Peticions que sol·licitin a la Comissió de Mercat Interior i protecció del Consumidor investigar el cas, amb l’objectiu d’analitzar qualsevol possibilitat d’incompliment de la legislació europea vigent i amb la finalitat de protegir els interessos dels 3,2 milions de ciutadans abastits en l’àmbit de gestió de la SEM.
Així mateix, que davant qualsevol irregularitat, la Comissió realitzi tot el que estigui de la seva mà per aixecar el cas als estaments que consideri oportuns a fi d’anul·lar la creació de la SEM. Un procés que al nostre entendre ha vulnerat greument la lliure competència i la normativa antimonopoli amb l’adjudicació directa a Agbar i, a més, l’interès general al no justificar degudament la duració del contracte i per l’atorgament d’una mínima part al sector públic (un 15% de la societat). Una valoració que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que anava contra l’interès general i que per contra, el Tribunal Suprem en cap moment ha qüestionat.
La Comissió de Peticions ens ha requerit informació per tal de mantenir la petició oberta i poder continuar amb el seguiment del cas. Des de les organitzacions impulsores de la petició presentarem en breu una queixa davant la Comissió Europea per l’incompliment del TFUE, del TUE i del dret de la UE en contractació pública.
Llegeix aquí el text de la petició
Ecologistes en Acció, Aigua és Vida, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica
Presentació «Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic»
Dimecres 26 de febrer a les 19:00 als cinemes Girona, presentem el documental «Aigua tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic», produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte «El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà», finançat per la beca DevReporter.
Després de la projecció podrem gaudir d’una taula rodona amb:
- Mònica Vargas (Transnational Institute)
- Sandra Vicente (Taula Per Mèxic)
- Juan Martínez (Taula de l’Aigua de Terrassa)
- Jackie Campbell (activista pel dret a l’aigua a El Saltillo)
- Victor Yustres, (Periodista, Director del documental)
L’entrada és gratuïta però cal reservar a través d’aquest formulari.
