Nova guia pedagògica amb l’ajuntament de El Prat, els DDHH a les escoles!
Noves governances per la gestió pública de l’aigua. El paper dels observatoris urbans i la societat civil en els processos de re-municipalització.
La taula de discussió sobre “Noves governances per la gestió pública de l’aigua” va reunir quatre ponents representants de plataformes de la societat civil, observatoris i l’administració pública.
La primera intervenció de Bea Escribano, representant de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), va centrar-se a recopilar tant el procés fundacional de l’Observatori com en definir la seva estructura i organització interna. L’OAT va ser un actor clau en el procés de re-municipalització de l’aigua de la ciutat, que ara es gestiona des de l’empresa pública Taigua. “La seva creació” recordava Escribano “es remunta al febrer del 2019 i partia de dues idees claus: la voluntat de trobar una governança en la qual la participació ciutadana sigui clau i la necessitat d’aproximar-nos a una gestió comunitària i compartida dels bens comuns de la ciutat”.
Per la seva banda, Edurne Bagué, representant del projecte de creació de l’Observatori de l’Aigua de Girona, encara en fase de gestació, i membre de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible, afirmava que el procés que ha seguit Terrassa els ha servit d’inspiració en diversos eixos. l rescindir el contracte amb l’empresa mixta AGISSA i gràcies a la incidència de la plataforma Aigua és Vida Girona es va apostar per la remunicipalització des de l’equip de govern gironí. Respecte el seu model d’autonomia, per exemple, es va seguir el model de la capital vallesana i es va decidir que el govern assumia la gestió però delegava el lideratge del nou procés a les entitats locals. Per tant, la vinculació amb l’administració existeix però sobretot a nivell estructural. Així ho va confirmar posteriorment el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña, que reconeixia com l’administració ha de ser present en aquests processos per oferir el seu suport, però ha de ser la ciutadania qui els lideri.
En general, una diagnosi comuna és que hi ha una manca general de coneixement sobre els actors i serveis tècnics –motivada per l’opacitat característica dels consorcis privats– però a l’hora una forta voluntat de lluitar per un nou model: “aquest ha d’aportar una dimensió socioecològica que el model actual no contempla” conclou Edurne.
La intervenció de Míriam Planas, representant d’Aigua és vida i membre d’Enginyeria sense Fronteres, va aportar la veu de les plataformes ciutadanes, responsables de l’empenta inicial en la creació d’aquests observatoris com a eina essencial en els processos de remunicipalització. Recorda com, fa cinc anys, es van dur a terme les primeres jornades de participació ciutadana emmarcades dins els debats “Parlem de l’aigua” on hi van participar municipis d’altres països, operadors, tècnics i ciutadania.
Temàtiques com la democratització del coneixement, la reivindicació de l’autonomia dels observatoris i el grau de participació dels operadors, encara són claus per a la creació de nous observatoris urbans. “Ara seguim tenint preguntes, però ja gaudim d’una experiència pràctica que podem compartir en dies com avui.”
En el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i la voluntat social de re-municipalitzar l’aigua, Aigües de Barcelona (AGBAR) va iniciar un desplegament d’eines de pressió i intimidació que van aturar el procés, “però va ser aleshores que el debat es va fer públic i va fer que l’aigua passés a ser una preocupació compartida quan no ho havia sigut durant molts anys.”
Iniciar el procés per a la gestió directa de les aigües és complex i les empreses privades imposen tot tipus de sancions i processos judicials a qui decideix posar fi a la concessió. “El mes passat vam reunir-nos representants de tots els observatoris per a crear una estratègia comuna, això i aquest congrés, per mi, són exemples de com treballar de forma conjunta, compartir el coneixement i generar formes mancomunades de gestió, el qual és l’eina essencial per a lluitar contra els grans oligopolis.”
Per últim, també es va presentar el treball que s’està fent des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB i Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en col·laboració amb estudiants de grau i de màster de la Universitat de Barcelona, per l’elaboració d’indicadors pel servei de l’aigua i sanejament. Aquest treball és clau per dotar-nos d’eines que ens permetin fiscalitzar els serveis d’aigua i sanejament, permetent la participació ciutadana i establint marcs innovadors de transparència i accés a la informació. “Actualment son inexistents o no es coneixen els indicadors que s’utilitzen des de l’administració pública per controlar el servei de l’aigua que presten diferents operadors. Sense eines com aquestes és impossible conèixer l’estat dels nostres serveis públics”.
Presentació de l’estudi sobre els efectes del Canvi Climàtic en la garantia del Dret a l’Aigua i el Sanejament
Al Primer Congrés d’Aigua Pública també se’n van abordar temes d’actualitat com la gestió de l’aigua en un context global de crisi climàtica. La nostra companya Isa Vilaseca, en representació d’un equip de recerca d’Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció amb el suport de Barcelona Justícia Global, va presentar un estudi sobre el Dret Humà a l’Aigua i sanejament davant l’emergència climàtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Va compartir la taula “Preservació de fonts i garantia d’abastament” amb Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Jesús Soler, de la associació ecologista Grup de Defensa del Ter, que van recalcar els efectes de la mala gestió de l’aigua i la ramaderia industrial sobre la regressió del Delta i la contaminació de pous i aqüífers. També es va presentar el Pla Director del Cicle Integral de l’Aigua a l’AMB del qual es van apuntar els principals elements per fer plena la garantia d’abastament davant de la reducció de recursos en un context de canvi climàtic, de la mà d’Aleix Coral de Barcelona Regional.
L’objectiu de l’estudi que vam realitzar conjuntament amb Ecologistes en Acció Catalunya és contribuir a visibilitzar com els riscos de l’emergència climàtica afecten la gestió, els usos i el cicle de l’aigua, i per tant afecten sobre el deure de garantir el Dret Humà a l’Aigua i Sanejament (DHAS), a partir de diferents veus procedents de l’àmbit acadèmic, institucional i de moviments socials i plataformes ciutadanes per una comprensió ecosistèmica i amplia de la gestió de l’aigua. Com a punt de partida, la recerca assumeix les vulnerabilitats de l’AMB en tant que part de la conca mediterrània, assenyalada per Isabel com a “hotspot prominent i com a una de les regions mundials més vulnerables als efectes del canvi climàtic”. Les prediccions d’alteracions de temperatura i d’oscil·lacions de precipitacions (de pluges torrencials fins a períodes de sequera) han permès identificar tendències i afeccions als règims hídrics, al dret a l’accés a l’aigua i altres drets relacionats.
“El canvi climàtic sense dubte ens portarà cap a una disminució de la disponibilitat i conseqüent limitació de l’accés a l’aigua. Aquesta disminució es veurà simultàniament accelerada per canvis en els d’usos del sòl que s’estan donant en els últims anys a les zones de muntanya, per l’abandonament de l’agricultura tradicional, l’expansió de les zones boscoses i l’augment de l’evapotranspiració, que provocarà la disminució dels cabals”, apunta la Isabel Vilaseca.
Altres drets que podrien quedar afectats pels efectes de la crisi climàtica sobre els règims hídrics són la integritat de les persones, danys materials, el dret a la salut i a l’alimentació. Es preveu que les pluges torrencials augmentin la pressió de les xarxes de sanejament ja de per si deficitàries i es constata, amb preocupació, els efectes de l’elevació del nivell del mar sobre els aqüífers del litoral, les estacions depuradores i dessalinitzadores. Igualment, s’alerta sobre l’impacte de l’alteració de les temperatures i precipitacions al comportament químic d’alguns contaminants, la qual cosa pot suposar una degradació creixent de la qualitat dels ecosistemes.
Una altra característica del canvi climàtic és que els seus impactes seran desiguals. Les zones de major vulnerabilitat urbanística, els deltes i col·lectius específics de la població, com les persones migrants, grans, dones i persones sense dret a la ciutadania seran els que patiran més aquests efectes, així com aquelles persones que actualment pateixen pobresa energètica i hídrica.
L’estudi posa en evidència i contrasta dos grans enfocaments fonamentals amb relació a l’impacte de la crisi climàtica en l’aigua. Per una banda, la perspectiva basada en la idea de seguretat hídrica i desenvolupament sostenible, que planteja mesures per reduir la demanda creixent d’aigua proposant canvis de patrons de consum, però sense renunciar al model de creixement econòmic (ergo a l’augment de demanda d’aigua), el qual és considerat com a quelcom desitjable. Per l’altra, l’enfocament basat en la idea de sobirania hídrica alineada amb la Nova Cultura de l’Aigua i la justícia ambiental i climàtica, que qüestiona no només els efectes del canvi climàtic sinó també el model econòmic, els processos històrics que ens han portat aquí i que ens han fet més vulnerables.
Aquest enfocament posa en el centre les preguntes: Aigua per a què; aigua per a qui? Posa sobre la taula no només la necessitat d’una jerarquia i d’un ordre acceptat socialment d’usos d’aigua els efectes i els usos desiguals de l’aigua; sinó també la preocupació sobre el control desobre les infraestructures hídriques i les solucions per fer front a la crisi climàtica, actualment coptades per interessos privats; la necessitat d’assegurar la coherència de polítiques, de manera que es qüestionin i interpel·lin les polítiques urbanístiques expansives i de transvasament que afecten a tot el territori; així com la mercantilització de l’aigua en un context global de finançarització de l’aigua a través de la seva incorporació al mercat de futurs. Entendre l’aigua com a patrimoni públic i comú de múltiples valors i usos indispensables per a la vida humana i pels ecosistemes requereix posar èmfasi en les solucions que tenen capacitat d’apoderament i apostar per l’ús local, social i ambiental de l’aigua amb idees centrals com la sobirania alimentària, energètica i hídrica.
Diversos actors del sector de l’aigua defensen la gestió pública del servei al Primer Congrés de l’Aigua Pública de Terrassa
El primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua es va celebrar durant els dies 24 i 25 de novembre de 2021 a Terrassa. Organitzat per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Barcelona i Terrassa, el Congrés va acollir diversos actors pertanyents al sector de l’aigua que van presentar visions, opinions i experiències alternatives sobre la defensa de la seva gestió pública. La col·laboració de dues associacions municipalistes de Catalunya, l’Associació Catalana dels Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), conjuntament amb el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la plataforma Aigua és Vida va ser essencial per al desenvolupament de les jornades.
No només es va parlar de les deficiències estructurals de les concessions i la gestió privada de l’aigua a Catalunya de la mà de representants de l’AMB, Girona, Lleida i d’Aigües Ter-Llobregat, sinó també de l’experiència dels ajuntaments (Montmeló) i diputacions (Promedio), cooperatives a Olesa de Montserrat, empreses municipals com la multi-servei d’Arenys de Munt, i els models consorciats (CONGIAC) i mancomunitats (Solsonès) pel control de les concessions i la gestió pública del servei a petits municipis.
Una altra de les qüestions que es van abordar durant les jornades del Primer Congrés d’Aigua Pública va ser els reptes derivats dels litigis amb operadors privats dels municipis de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona i els efectes de les estratègies de judicialització a fi de pressionar als municipis perquè no optin per una gestió directa i pública del servei.
Gabriel Borràs, de l’Oficina del Canvi climàtic de Catalunya, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua Samuel Reyes i la taula que es va convocar per a parlar de les dificultats per a la preservació de fonts i garantia d’abastament, composta pel Grup de Defensa del Ter, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Barcelona Regional i Ecologistes en Acció – Enginyeria Sense Fronteres, van recalcar que la gestió que s’ha fet fins ara amenaça greument els ecosistemes i els usos igualitaris de l’aigua, i que el Dret a l’Aigua i Sanejament (DHAS) és un dret que cal garantir davant del context global d’emergència climàtica. La Isabel Vilaseca, en representació d’un equip de recerca de Ecologistes en Acció i ESF, va compartir les conclusions d’un estudi que vam fet amb el suport de Barcelona Justícial Global sobre els efectes del canvi climàtic en la garantia del DHAS. La relatoria individual d’aquesta intervenció es pot llegir aqui.
Un dels punts claus del Congrés va ser la identificació d’elements essencials per assegurar una millor gestió del servei de l’aigua. Per una banda, el finançament del servei i la tarifació social per tal que ningú quedi exclòs de l’ús de l’aigua van ser les principals idees abordades per Lleonard Carcolé, autor de la Guia sobre la tarifa al servei de l’AMAP, CONGIAC i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament (AEOPAS) i Mònica Guiteras, qui va presentar la guia de tarificació social que des del grup d’aigua d’ESF hem realitzat per a l’AMAP. Les intervencions de la regidora de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de l’Ajuntament de Valladolid, María Sánchez, i els gerents d’Aigües de Manresa i de Taigua (Terrassa), Antoni Ventura i Ramón Vázquez, van assegurar la importància, per l’altra banda, de les dades per a una correcta gestió del servei.
Durant el Congrés també es va parlar de noves governances a la taula en la qual va participar la nostra companya Míriam Planas, d’Aigua és Vida i Enginyeria Sense Fronteres, amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat de Girona. Resulta indispensable “aconseguir un model de gestió de l’aigua més enllà de la gestió pública, amb l’empoderament ciutadà com a eix fonamental”, apunta Míriam Planas, a través de l’aposta per una gestió educativa i participativa i una nova governança al voltant de l’aigua.
El periodista del diari Crític Roger Palà va posar el fermall final a aquesta última jornada del que ha sigut el Primer Congrés d’Aigua Pública, presentant les conclusions globals de les ponències dels actors acadèmics i de la societat civil, institucions, operadors i altres entitats que han participat en aquest debat sobre la gestió pública de l’aigua. Míriam Planas va posar èmfasis en la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere per fer front a la masculinització del sector en un dia celebrat internacionalment com a Dia de l’Eliminació de les Violències Masclistes, el 25 de novembre. Com a cloenda, subratlla que el Congrés ha sigut una mostra de la capacitat de les associacions, municipis, entitats i moviments de la societat civil per la defensa de la gestió pública, i un cas paradigmàtic de consens intel·lectual, institucional i social per aportar eines no només per fer un control efectiu de les concessions amb operadors privats, sinó també potenciar els processos remunicipalitzadores i la participació ciutadana per avançar cap a una gestió directa i pública que beneficiï els usos ecosistèmics i igualitaris de l’aigua.
Tarifació social de l’aigua: sense garantir l’assequibilitat no garantim el dret
A la recta final del Congrés, vam participar en una interessant ponència en què les intervencions de Luis Babiano, gerent de AEOPAS i de la nostra companya Mònica Guiteras, van rescatar a les assistents de la temptació de la migdiada a què empenyia el procés digestiu. El debat va aprofundir sobre una de les eines en mans de les operadores per garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament: la tarifació social.
En el seu torn, el Luis Babiano va explicar la definició de tarifació social compartida pels operadors de l’associació, així com els objectius que persegueix: garantir l’accés a l’aigua, però també identificar les situacions de vulnerabilitat i respondre-hi de manera solidària. La tarifació social funciona a través d’una sèrie de bonificacions o exempcions de la tarifa que estan baremades en funció d’una sèrie de criteris com la renta familiar, el nombre de residents o situacions específiques de vulnerabilitat.
Establir uns criteris compartits és difícil per l’heterogeneïtat de models que conviuen en la gestió de l’aigua: titularitat de les empreses, diversitat de funcions o la mateixa complexitat de la factura, que sovint incorporar altres serveis aliens a l’aigua. El que aquesta mesura ha de garantir és que a les llars arribi almenys el “Mínim Vital”, definit per l’OMS per entre 50 i 100 litres per persona i dia.
El gerent d’AEOPAS va tancar la seva intervenció analitzant el context resultant de la pandèmia del coronavirus, en el que els operadors privats van demostrar que no estan disposats a renunciar als seus beneficis i alhora també va ser una situació que va permetre introduir l’accés a l’aigua dins del debat de la salut pública.
A continuació, la nostra companya Mònica Guiteras va presentar la guia de tarifació social que des del grup d’aigua d’ESF s’ha realitzat per a l’AMAP. Va començar deixant clar que l’objectiu de l’estudi, i, per tant, les seves conclusions, no buscaven unes xifres, unes dades o els percentatges concrets sobre la tarifació, sinó que ha estudiat el procés de disseny i implementació d’aquestes tarifes per incorporar aquesta perspectiva de justícia social.
Les dades del 2015 indiquen que aquell any la pobresa hídrica a l’AMB, als 23 municipis gestionats per Aigües de Barcelona (participada majoritàriament per la multinacional Agbar-Suez) era d’un 8% de la població. Aquell any es va aprovar la llei 24/2015, que entre altres mesures prohibia els talls de subministraments a les llars en situació de vulnerabilitat. Aquest alivi, que es tradueix en una important baixada del nombre de talls, és només parcial, ja que les famílies continuaven acumulant el deute de les factures no pagades, com recull el nostre estudi “Endeutament i Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament”. Aquest fet fa que aquesta solució no sigui sostenible a mig termini, ja que en el millor dels casos s’acaba tancant amb una subvenció de les administracions per cobrir aquests imports, transformant-se en un mecanisme de transferència de fons públics a mans privades.
El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament inclou la dimensió de l’assequibilitat, que vam analitzar anteriorment també en aquest estudi. Si no és assumible per la situació econòmica de la família no es pot considerar un dret garantit i l’ONU marca el llindar en destinar un màxim del 3% dels ingressos a garantir aquest subministrament, que ha de ser almenys del volum abans esmentat com a Mínim Vital per persona i dia.
La Mònica va acabar enumerant quines haurien de ser les dades necessàries per a dissenyar i implementar amb èxit les tarifes socials, tenint molt en compte la perspectiva de gènere i una mirada interseccional que permeti identificar les discriminacions superposades i respondre a la complexitat de la realitat que vivim
Després de les ponències encara va haver-hi temps per la participació de les assistents que van posar sobre la taula altres debats com la necessitat de modificar l’estructura de la factura per tal que les conductes estalviadores tinguin una major repercussió en el cost o la importància de calcular els trams de consum en funció de les residents a l’habitatge, per assegurar també el criteri d’ús responsable i sostenible d’aquest bé essencial per la vida.
Terrassa acollirà el Primer Congrès de la Gestió Pública de l’Aigua
Les gotes que formem l’onada de l’#AiguaPúblicaDemocràtica tenim una important cita la setmana vinent a Terrassa El primer #CongrésAiguaPública serà un espai de trobada entre municipis, entitats i operadors per reforçar les estratègies conjuntes i reivindicar el model públic.
El programa inclou intervencions de les administracions i institucions, així com d’altres actors i moviments que treballin al o per al sector públic de l’aigua. Nosaltres tenim el plaer de participar en algunes taules molt ben acompanyades en aquest programa de luxe!
Consulta el programa
Inscripcions
On?
La exposición “Las defensoras del agua en el país de la lluvia” visita Manresa en el marco de la Fira Ecoviure.
Manresa ha acogido del 5 al 10 de octubre la Feria Ecoviure, contando con una concurrencia de cientos de personas. Con el lema “Compromiso con la sostenibilidad”, se ha construido un programa diverso, con unas jornadas técnicas sobre agricultura, gestión de residuos, agua y energías; debates y exposiciones sobre agua, cambio climático, agroecología y biodiversidad.
Los días 9 y 10 de octubre, concretamente, el Palau Firal ha acogido la exposición “Las defensoras del agua en el país de la lluvia” a la que toman la palabra tres mujeres defensoras del Derecho Humano al Agua en El Salvador que nos explica su vivencia y las luchas a las que se enfrentan poniendo en riesgo su vida, buscando alternativas y denunciando la falta de una regulación estatal del recurso hídrico.
Las expositoras valoran como positiva la posibilidad de construir espacios de sensibilización en Manresa sobre la situación de El Salvador en cuanto a industria minera, contaminación de las aguas, destrucción del medio ambiente, sobreexplotación de los acuíferos, falta de agua domiciliar, agrotóxicos y amenazas contra la vida de las defensoras y sus familiares.
Con el apoyo de:
Crónica: Jornada de presentació de l’informe La lluita contra la pobresa energètica al món municipal
El passat 30 de setembre va tenir lloc la presentació de l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres”, a la Federació d’Entitats Calabria 66.
La jornada tenia com a objectiu donar a conèixer el contingut de l’informe i en especial fer retorn als ajuntaments, consells comarcals i altres ens supramunicipals que van respondre a la petició d’informació pública, promoguda per l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria sense Fronteres (ESF), per obtenir les dades que han estat la base de l’informe. A tal efecte, es van organitzar dues taules amb participació de les administracions, amb l’objectiu de permetre a aquestes entitats intercanviar experiències i fer propostes de millora en el futur.
A la jornada hi van participar presencialment 60 persones en representació de 12 Ajuntaments, 9 Consells comarcals i 13 entitats diferents, mentre que prop d’una cinquantena de persones van seguir la retransmissió online de l’esdeveniment.
A la primera part de la jornada, el Sergio Tirado, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de l’estudi, va presentar les dades obtingudes en l’estudi, i, seguidament, la Maria Campuzano, portaveu de l’APE, va explicar el seu context i va presentar les conclusions i recomanacions que s’extreuen d’aquest.
En aquest espai, es van compartir dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica, que permeten analitzar l’abast i el nivell de protecció que garanteix la llei, així com detectar les llacunes d’informació que existeixen i les dificultats que tenen els serveis socials per aplicar-la. Es van posar de manifest dades tan rellevants com el nombre de talls evitats gràcies a la norma. En aquest sentit, s’estima que a Catalunya, des de la vigència de la llei, com a mínim s’han aconseguit aturar 200.000 talls de subministrament i s’han protegit a més de 100.000 famílies. Aquestes xifres demostren que la Llei 24/2015 funciona.
En el torn de preguntes i debat, van participar membres d’ajuntaments i consells comarcals que van coincidir en la importància i eficàcia de la Llei, però, a la vegada, van posar sobre la taula les dificultats de la seva aplicació. Moltes d’aquestes dificultats estan associades a la manca d’instruccions clares sobre com gestionar el gran volum d’informació que faciliten les companyies subministradores, sovint de forma desordenada i sense una periodicitat definida. Entre els obstacles més freqüents, es va fer referència també a les dificultats per identificar les persones que, tot i no ser usuàries de serveis socials, consten als llistats facilitats per les companyies. Per últim, diverses intervencions van posar sobre la taula la sobrecàrrega de treball de serveis socials.
La segona part de la jornada va consistir en una taula d’experiències amb representants tècnics de diferents ajuntaments i consells comarcals. En ella hi van participar Joan Cantos Villanueva, educador social dels serveis socials d’atenció primària del Consell Comarcal de l’Anoia; Lourdes Fort, Coordinadora de l’Àrea d’atenció a les persones del Consell Comarcal del Pla d’Urgell; Josep Miquel Beltran, Director gerent de l’IMSST de l’Ajuntament de Tarragona; Raquel Rodríguez; Coordinadora especialista en Drets Energètics del PAE de l’Ajuntament de Barcelona i Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
El representant de l’Ajuntament de Tarragona va parlar sobre el protocol per a la instal·lació de comptadors socials d’aigua per persones en risc d’exclusió residencial i en situació d’ocupació en precari. Aquest protocol, aprovat recentment pel consistori tarragoní, té origen en un protocol provisional que es va implementar durant el període confinament amb motiu/arran del tancament de les fonts públiques.
El Consell Comarcal de l’Anoia va transmetre les dificultats que experimenten pel que fa a la gestió dels llistats facilitats per les companyies subministradores. Igualment, va fer propostes de millora encaminades a la centralització de la informació, a través de, per exemple, una base de dades electrònica que pugui ser consultada tant per les companyies com pels serveis socials o la creació d’una figura que operi com a mediadora entre la companyia i serveis socials.
Des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, van compartir la seva experiència en la gestió de la pobresa energètica, tenint en compte les dificultats que suposa un context amb població més dispersa. Des d’aquest ens, es va remarcar amb preocupació que el volum de feina administrativa no permet fer polítiques preventives. També es va compartir el projecte Associació Leader Ponent, un servei d’assessoria energètica destinat principalment a ens municipals i comerços, però també a alguns particulars, que estan tirant endavant amb altres consells comarcals del territori.
L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va fer èmfasi en la importància de la recopilació de dades per poder analitzar quines són les problemàtiques més comunes i, a la vegada, detectar buits i millores en el servei. En aquesta línia, va explicar com el consistori, des de ben aviat, va apostar per la implementació d’un aplicatiu informàtic que, tot i que inicialment va significar un esforç molt gran, a la llarga els ha permès automatitzar processos i donar respostes ràpides com, per exemple, passar a un servei 100% telefònic en el context de pandèmia.
L’Ajuntament de Sallent va exposar la seva experiència amb el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum. Si bé la instal·lació d’aquests comptadors és un dels compromisos assumits per Endesa a través del conveni signat, el març de 2021, amb el Govern de la Generalitat, de moment Sallent ha estat l’únic ajuntament de Catalunya que ha aconseguit la instal·lació de 6 comptadors per part de la companyia.
Per últim, l’APE va destacar el paper de les entitats promotores de la Llei en el seguiment de l’aplicació d’aquesta. Va posar de manifest com les entitats han assumit que aprovar una Llei no canvia la realitat d’un dia per l’altre i que cal estar darrere l’administració i les empreses, dia a dia, per fer-la complir.
En acabar les intervencions, es va obrir un torn de paraules on es van fer reflexions sobre la importància de què els ajuntaments empadronin les persones en situació d’ocupació en precari, ja que encara hi ha molts consistoris que no ho fan. Es va remarcar la importància de treballar conjuntament amb les oficines d’habitatge i la necessitat de què, des de la Generalitat, es faci un traspàs als serveis socials dels acords del conveni signat amb Endesa. Es va reivindicar insistentment la necessitat de dotar a les administracions públiques de recursos suficients per aplicar la Llei 24/2015 i promoure la creació de serveis especialitzats en assessoria energètica als municipis amb el suport de la Generalitat. Es va llançar la proposta de signar convenis amb els gremis d’instal.ladors per tal de poder facilitar la gestió de la instal·lació de comptadors socials de llum. Es va considerar també molt necessari el desplegament de campanyes comunicatives sobre drets energètics. En l’àmbit estatal, es va apuntar a la imperiosa necessitat de promoure mesures més ambicioses que el bo social, com per exemple, la implementació d’una tarifa social progressiva, en funció dels ingressos de la família.
La jornada es va tancar amb una taula de debat que va comptar amb la participació de l’Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies; la Yolanda Ferrer, Regidora delegada d’Igualtat i Benestar Social de l’Ajuntament de Rubí i l’Esther Marcos, Regidora de Comerç i mercats Festes Cooperació Noves tecnologies Sostenibilitat Promoció de la salut Gent gran i Diversitat funcional.
Des de la Generalitat, es va aportar informació sobre l’estat en què es troba l’aplicació del conveni signat amb Endesa el març de 2021. Entre els avenços, es va fer públic que, durant el mes d’octubre, Endesa enviarà una carta a més de 35.000 famílies, confirmant-los la condonació del deute, tal com es va comprometre la companyia en l’esmentat conveni. En la mateixa direcció, va traslladar el compromís de fer front al deute acumulat durant el 2021, així com de crear un òrgan gestor que ha de donar suport als ajuntaments i ens supramunicipals en la implementació de la Llei.
Des de l’Ajuntament de Rubí, es va fer èmfasi en el paper essencial dels municipis en la lluita contra la pobresa energètica i es va compartir el protocol d’instal·lació de comptadors socials d’aigua que es va posar en marxa el 2014, abans que entrés en vigor la Llei 24/2015.
Per últim, l’Ajuntament de Figueres va compartir la seva preocupació pels talls de llum per culpa del mal estat de la xarxa de distribució que afecten barris com El colobret. Així mateix, va transmetre a la Generalitat la proposta de fer servir els Fons Europeus per dotar els ajuntaments de recursos destinats a la lluita contra la pobresa energètica.
Descarrega l’informe
I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància
I es va fer la llum és un conte inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, que ara fa un any que viuen sense llum. És un conte il·lustrat per Ivonne Navarro Varas que pretén aportar un petit gra de sorra per superar aquesta injustícia de manera col·lectiva.
Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar aquestes situacions i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.
Enginyeria Sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica impulsen l’ecoedició d’un conte infantil, elaborat amb el testimoniatge de persones que pateixen aquesta situació. Il·lustrat per Ivonne Navarro Varas i ecoeditat per Pol·len edicions, el conte I es va fer la llum vol contribuir a l’acompanyament de situacions de vulneració de drets, alhora que fomentar la creació de xarxes de suport per a revertir aquestes situacions.
Per aconseguir publicar I es va fer la llum Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Pol·len edicions van iniciar una campanya de finançament popular a través de la plataforma Goteo: goteo.cc/iesvaferlallum.
Ara el llibre imprès és una realitat, el podeu trobar a les següents llibreries:
A TRES TINTES
AL.LOTS / PETIT PRINCEP
ALEXANDRIA LLIBRES
ARANYA
ARGONAUTA, BALAGUER
CALMOT LLIBRES
CAPONA, LA
CASA ANITA
CASELLES
CIUTAT INVISIBLE
CONTIJOCH
CUCUT
CULTURAL LLIBRERIA
EDISON LLIBRERIA
EL LOKAL
EL REFUGI – LLIBRERIA CRÍTICA
FOSTER & WALLACE
GAUDí (II)
GELI
GENET BLAU
GRALLA, LA
INSOLITA, LA
L’ODISSEA LLIBRES I MÚSICA, S.
LA GARBA LLIBRERIA
LA TRIBU LLIBRERIA
LAIE CCCB
LES VOLTES
LILLIPUT
LLAR DEL LLIBRE
LLORENS LLIBRES
MATER
MUNTANYA DE LLIBRES
NINOT JOCS EDUCATIUS I LLIBRES
ONA LLIBRES
PARCIR
PEBRE NEGRE
PETITA DEL POBLENOU
POPULAR DISTRIBUIDORA
QUATRECANTONS
RACÓ DEL LLIBRE
ROCAGUINARDA
RODAL BOTIGA AGROECOLOGICA
SALTAMARTI
SIGLANTANA, LA
SYNUSIA LLIBRERIA
TAIFA LLIBRES
TRABOOKAIRE LLIBRERIA
VINT-I-DOS
La Llei 24/2015 ha aturat més de 200.000 talls a Catalunya
ESF i APE presentem un informe que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei en matèria de pobresa energètica
L’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei a Catalunya des del món municipal.
Recupera el vídeo de la presentació:
La llei 24/2015, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 29 de juliol de 2015. La seva implementació no ha estat fàcil i ha requerit d’un gran esforç, sobretot de l’administració local, la més propera a la ciutadania, per incorporar les obligacions que se’n deriven i desplegar la seva eficàcia. Tot i així, des de les entitats impulsores, partint de la vivència de les pròpies famílies afectades, hem insistit al llarg d’aquests anys que és una llei eficaç. Ara bé, fins l’elaboració de l’estudi que presentem, no comptàvem amb dades suficients per acreditar-ho
L’última dada relativa a l’impacte de la llei va ser facilitada al novembre de 2016 pel llavors Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons. En aquell moment,es posava de manifest que gràcies a la Llei 24/2015 s’havien aturat 39.000 talls. Aquesta xifra va ser actualitzada al març del 2021 per la Generalitat, en el marc de la signatura del conveni amb Endesa. Aquestes últimes dades reportaven 63.000 talls aturats a Catalunya. Ara bé aquesta xifra només feia referència al subministrament elèctric. Per aquest motiu, des de l’entrada en vigor de la Llei, hem insistit als diferents governs sobre la importància del recull i sistematització de les dades i sobre la necessitat de transparència en l’aplicació de la Llei, però la Generalitat no ens ha donat resposta més enllà de declaracions aïllades.
Aquest informe, elaborat conjuntament entre Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, pretén posar llum sobre aquesta qüestió. A partir de dades més significatives que les que teníem fins ara, aportades majoritàriament pels municipis i puntualment per la Generalitat, l’informe analitza l’abast i el nivell de protecció que garanteix la Llei. Aquest estudi constitueix, de fet, la primera estimació transparent i detallada dels efectes de l’aplicació de la llei des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya el juliol de 2015.
Les dades provenen de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.
L’informe desvetlla evidències tan rellevants com que la Llei 24/2015 ha evitat un mínim de 200.000 talls de subministrament de famílies vulnerabilitzades, entre el 2015 i el 2020. També aporta dades sobre més de 100.000 llars protegides gràcies a la Llei en el mateix període.
S’ inclou també un anàlisi de la despesa pública en ajuts d’urgència social per fer front al pagament de factures. Entre el 2015 i el 2020, la Generalitat i les administracions locals van destinar un total (acumulat) de 35,3 milions d’euros en 184.311 ajuts d’aquest tipus. En concret, l’electricitat representa el 48% de la despesa i del 40% dels ajuts. L’aigua, per la seva banda, ocupa el 28% de la despesa total i el 35% del nombre de prestacions. Cal destacar també que entre aquests 35,3 milions d’euros s’inclouen 1,9 milions d’euros de despesa en ajuts per al pagament de contractes del mercat lliure, és a dir, es van destinar a pagar factures de contractes amb preus per kWh més elevats que la tarifa regulada del PVPC, sovint amb serveis de manteniment i assistència innecessaris (com, per exemple, el servei OK Gas d’Endesa o Servigas de Naturgy) i, en cap cas, acollits al bo social.
Per últim, també s’analitzen les dades facilitades pels municipis sobre la instal.lació de comptadors socials d’aigua. Entre els anys 2015 i 2020, es van instal·lar 914 comptadors socials d’aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen un habitatge en precari (sense títol habilitant)
Aquestes són algunes de les dades més rellevants que es desprenen de l’informe, el qual també inclou un apartat final amb recomanacions adreçades a les administracions públiques:
- La Generalitat ha de recollir i sistematizar les dades sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 per monitoritzar en temps real la pobresa energètica a escala municipal.
- La Generalitat ha de signar convenis amb les empreses subministradores per evitar l’acumulació de deute de factures impagades, com l’acord signat amb Endesa al març del 2021, i treballar per eliminar els ajuts d’urgència social per pobresa energètica.
- Els municipis han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics de totes les famílies amb independència de la situació en què es troben respecte a l’habitatge on viuen.
- Els municipis, amb el suport de la Generalitat, han de posar en marxa mecanismes que facilitin als serveis socials la identificació de llars en risc d’exclusió residencial que estiguin als llistats d’impagaments.
La Llei 24/2015 és una eina poderosa per protegir el dret als serveis bàsics de les persones vulnerabilitzades. Necessitem dades, creativitat jurídica i tècnica així com espais d’intercanvi d’experiències per esprémer tot el seu potencial i maximitxar la seva efectivitat.
La 24/2015 funciona!
Descarrega l’informe
