Diversos actors del sector de l’aigua defensen la gestió pública del servei al Primer Congrés de l’Aigua Pública de Terrassa

Diversos actors del sector de l’aigua defensen la gestió pública del servei al Primer Congrés de l’Aigua Pública de Terrassa 

El primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua es va celebrar durant els dies 24 i 25 de novembre de 2021 a Terrassa. Organitzat per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Barcelona i Terrassa, el Congrés va acollir diversos actors pertanyents al sector de l’aigua que van presentar visions, opinions i experiències alternatives sobre la defensa de la seva gestió pública. La col·laboració de dues associacions municipalistes de Catalunya, l’Associació Catalana dels Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), conjuntament amb el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la plataforma Aigua és Vida va ser essencial per al desenvolupament de les jornades.

El Primer Congrés de la Gestió Pública del Servei de l’Aigua es celebra al al Vapor Universitari de Terrassa. Crédits: AMAP.

No només es va parlar de les deficiències estructurals de les concessions i la gestió privada de l’aigua a Catalunya de la mà de representants de l’AMB, Girona, Lleida i d’Aigües Ter-Llobregat, sinó també de l’experiència dels ajuntaments (Montmeló) i diputacions (Promedio), cooperatives a Olesa de Montserrat, empreses municipals com la multi-servei d’Arenys de Munt, i els models consorciats (CONGIAC) i mancomunitats (Solsonès) pel control de les concessions i la gestió pública del servei a petits municipis.

Una altra de les qüestions que es van abordar durant les jornades del Primer Congrés d’Aigua Pública va ser els reptes derivats dels litigis amb operadors privats dels municipis de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona i els efectes de les estratègies de judicialització a fi de pressionar als municipis perquè no optin per una gestió directa i pública del servei.

Durant el Congrés es podia aprofitar per visitar l’explosició «L’Aigua allà i aquí» per a conèixer la situació del Dret a l’Aigua a Terrassa i a altres punts del planeta.

Gabriel Borràs, de l’Oficina del Canvi climàtic de Catalunya, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua Samuel Reyes i la taula que es va convocar per a parlar de les dificultats per a la preservació de fonts i garantia d’abastament, composta pel Grup de Defensa del Ter, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Barcelona Regional i Ecologistes en AccióEnginyeria Sense Fronteres, van recalcar que la gestió que s’ha fet fins ara amenaça greument els ecosistemes i els usos igualitaris de l’aigua, i que el Dret a l’Aigua i Sanejament (DHAS) és un dret que cal garantir davant del context global d’emergència climàtica. La Isabel Vilaseca, en representació d’un equip de recerca de Ecologistes en Acció i ESF, va compartir les conclusions d’un estudi que vam fet amb el suport de Barcelona Justícial Global sobre els efectes del canvi climàtic en la garantia del DHAS. La relatoria individual d’aquesta intervenció es pot llegir aqui.

Un dels punts claus del Congrés va ser la identificació d’elements essencials per assegurar una millor gestió del servei de l’aigua. Per una banda, el finançament del servei i la tarifació social per tal que ningú quedi exclòs de l’ús de l’aigua van ser les principals idees abordades per Lleonard Carcolé, autor de la Guia sobre la tarifa al servei de l’AMAP, CONGIAC i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament (AEOPAS) i Mònica Guiteras, qui va presentar la guia de tarificació social que des del grup d’aigua d’ESF hem realitzat per a l’AMAP. Les intervencions de la regidora de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de l’Ajuntament de Valladolid, María Sánchez, i els gerents d’Aigües de Manresa i de Taigua (Terrassa), Antoni Ventura i Ramón Vázquez, van assegurar la importància, per l’altra banda, de les dades per a una correcta gestió del servei. 

Durant el Congrés també es va parlar de noves governances a la taula en la qual va participar la nostra companya Míriam Planas, d’Aigua és Vida i Enginyeria Sense Fronteres, amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat de Girona. Resulta indispensable “aconseguir un model de gestió de l’aigua més enllà de la gestió pública, amb l’empoderament ciutadà com a eix fonamental”, apunta Míriam Planas, a través de l’aposta per una gestió educativa i participativa i una nova governança al voltant de l’aigua.

El Primer Congrés de la Gestió Pública de l’Aigua es va celebrar els dies 24 i 25 de novembre a Terrassa.

El periodista del diari Crític Roger Palà va posar el fermall final a aquesta última jornada del que ha sigut el Primer Congrés d’Aigua Pública, presentant les conclusions globals de les ponències dels actors acadèmics i de la societat civil, institucions, operadors i altres entitats que han participat en aquest debat sobre la gestió pública de l’aigua. Míriam Planas va posar èmfasis en la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere per fer front a la masculinització del sector en un dia celebrat internacionalment com a Dia de l’Eliminació de les Violències Masclistes, el 25 de novembre. Com a cloenda, subratlla que el Congrés ha sigut una mostra de la capacitat de les associacions, municipis, entitats i moviments de la societat civil per la defensa de la gestió pública, i un cas paradigmàtic de consens intel·lectual, institucional i social per aportar eines no només per fer un control efectiu de les concessions amb operadors privats, sinó també potenciar els processos remunicipalitzadores i la participació ciutadana per avançar cap a una gestió directa i pública que beneficiï els usos ecosistèmics i igualitaris de l’aigua.