ESFeres 31: Pagar fins que faci mal

ESFeres 31: Pagar fins que faci mal

 

En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès. 

Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar). 

L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres. 

Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior. 

Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu. 

 

 

descarrega l’estudi en català

descarga el estudio en castellano

download the study in english