Declaració: Agbar, prou abús de poder

Declaració: Agbar, prou abús de poder


A Catalunya aquests darrers anys s’està disputant el futur de l’aigua. L’aigua és un  element essencial per a la vida tal i com la coneixem, tant per les persones com pels  ecosistemes. Per això observem amb certa inquietud els darrers esdeveniments que se  sumen a una dinàmica de persecució dels actors socials que lluiten per protegir i tenir  cura de l’aigua com a bé comú que és per assegurar la vida. 

L’aigua és un dret humà essencial per a la vida reconegut des l’any 2010 per les Nacions  Unides. Els éssers humans no podem viure més de 3 dies sense aigua. L’emergència  climàtica i el canvi global estan incrementant les afectacions sobre l’aigua amb un  augment de la concentració de precipitacions, sequeres i disminució de l’aigua dolça  disponibles. Amb aquesta perspectiva l’aigua es convertirà en un dels grans detonants  de potencials conflictes i migracions climàtiques, i serà d’especial rellevància a la regió  mediterrània, el que fa inqüestionable la seva gestió des de l’interès comú.  

A Catalunya, 3 de cada 4 habitants rebem l’aigua d’operadors pilotats per AGBAR. Això  representa un monopoli de facto de la gestió de l’aigua, en mans d’un sol grup  empresarial que ostenta la gestió del servei a la majoria de municipis mitjans i grans de  Catalunya. El 100% d’Agbar pertany a la multinacional francesa SUEZ, recentment  absorbida per l’altra gran multinacional francesa en el negoci de l’aigua, VEOLIA 

Seguint aquesta lògica mercantilitzadora, el passat desembre l’aigua entrava a cotitzar  al mercat de futurs de Wall Street. L’aigua com producte financer és un valor segur, que  amb la perspectiva d’un augment de la demanda i la disminució de la disponibilitat, fa  de l’aigua una aposta segura que ansien grans especuladors i inversors. Aquesta  entrada als mercats financers és un pas més enllà en la mercantilització de l’aigua que  lliga l’aigua només al seu valor econòmic i financer, i la deslliga de tota la seva resta de  valors imprescindibles per a la vida humana i dels ecosistemes. 

Malgrat això, arreu del món fa anys que ha començat una onada remunicipalitzadora  per recuperar la gestió i el control de l’aigua a mans públiques. Els objectius que  persegueix la recuperació del control sobre l’aigua son una gestió més eficaç,  transparent, democràtica, arrelada als municipis i amb objectius socials i ambientals, i  no guiada pel lucre. A Catalunya, des de l’any 2010, 28 municipis han decidit recuperar  la gestió de l’aigua. La majoria d’ells han estat portats als tribunals per AGBAR arran de  la decisió democràtica d’aquests municipis de recuperar el control sobre l’aigua i revertir  el servei de privat a públic, passant de gestió indirecta a directa.  

Aquesta gran ofensiva judicial d’Agbar afecta a una quarantena de municipis i ens locals  que han fet passos cap a una gestió directa, i s’encabeix en la cursa global per la  mercantilització i financiarització de l’aigua. Aquest atac constitueix un clar abús de  poder, on mitjançant el poder judicial, el poder mediàtic i sobretot el poder econòmic  tracten que els seus interessos passin per sobre de l’interès del bé comú, de les  decisions democràtiques dels ajuntaments i de la ciutadania que vol en un 80,6% una  gestió pública. Un poder econòmic que prové dels costos il·legítims cobrats a la factura  de l’aigua, com ara la publicitat, el cànon de coneixement, el manteniment dels  comptadors, els litigis judicials per mantenir la gestió privada i operacions financeres en 

els mercats globals realitzades en la creació de l’empresa mixta metropolitana a l’Àrea  Metropolitana de Barcelona. Alguns d’aquests costos poden arribar a suposar el 56%  de la tarifa de l’aigua.  

Diferents moviments socials i organitzacions hem patit la judicialització, intimidació i  difamació per part d’Agbar quan hem obert el debat sobre l’aigua i reclamat mesures  socials que toquen els seus beneficis. La Iniciativa Ciutadana de l’Aigua a Barcelona,  que van signar més de 25.000 barcelonines, ha estat portada als tribunals i bloquejada  per 5 contenciosos administratius interposats per AGBAR i els seus lobbies. Agbar va  portar l’APE a judici per demanar la condonació del deute de les famílies, condonació  que finalment va accedir a donar després de denunciar 3 activistes de l’Aliança. Espies  del sector privat es van infiltrar al moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua  a Barcelona, unes pràctiques que mai no van ser confirmades ni desmentides per part  d’Agbar. L’últim episodi ha estat la campanya difamatòria que qüestiona el finançament  rebut per part de les entitats que van donar suport a la consulta de l’aigua a Barcelona,  i per la tasca social en la defensa de drets que desenvolupen.  

D’altra banda, entre el març del 2016 i el maig del 2018, Agbar va destinar més d’1,4  milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis només a TV3 i Catalunya Ràdio. La  companyia va patrocinar diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la  sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries  es van intensificar també amb altres canals i mitjans privats, coincidint amb l’emergència  de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. Desconeixem  a quant ascendeix la xifra total de despesa en publicitat que, a la fi, paguem la ciutadania  amb els nostres rebuts. 

Per tot plegat, fem una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits  a donar suport aquesta declaració per tal que els nostres governs prenguin totes les  mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua i acabar amb  l’abús de poder de les multinacionals que hi especulen i negocien.  

Entitats promotores 

Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global  

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya  

Consell d’Associacions de Barcelona 

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona 

Aliança contra la Pobresa Energètica 

Alianza de Mareas y movimientos sociales 

Consell de la Joventut de Barcelona  

Xarxa Justícia Climàtica 

Plataforma Aigua és Vida 

Primeres entitats adherides 

Acció Ecofeminista 

Afectados BB Serveis 

Àgora dels moviments socioambientals de la conca del Besòs 

Aigua és Vida Girona 

Aigua Pública Manlleu

Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 

Associació Cultural Nou Barris Taller d’ Idees 

Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) Associació de Naturalistes de Girona 

Associació de veïnes i veïns del barri Gòtic 

Associació Els Verds de Badalona 

Associació Institut de les Desigualtats  

Associació Sediments 

Ateneu Roig 

Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset 

Attac-catalunya  

Av Centre Castelldefels 

A Granel Sccl 

Consell d’Associacions de Barcelona 

Coordinadora d’Entitats del Poble Sec 

Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme Coordinadora Obrera Sindical 

Dones d’Aigua 

Ecologistes en Acció de Catalunya 

El globus vermell 

Entrepobles 

Fridays for Future Barcelona  

Fundació Goteo 

Fundació l’Alternativa  

Girona pel Clima 

Grup de Defensa del Ter 

La Marea Verde SAB 

La Negreta del Gòtic  

LA PERA COMUNICACIÓ SCCL 

Les Vilaretes 

Marea Pensionista de Catalunya 

Moviment Residencias Catalunya  

Movimiento Pensionista XLA DIGNIDAD SOCIAL  

Observatori DESC 

Observatori del Deute en la Globalització 

PAH Catalanes  

PAH Barcelona 

Plataforma Prou Sal  

Rebel·lió o Extinció Barcelona 

Rebel·lió o Extinció Girona 

Resistim al Gòtic 

SALVEM LO MONTSIÀ 

Sindicat co.bas comissions de base 

Sindicat de Llogateres 

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet 

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia Taula de l’aigua de Terrassa 

Taula de l’aigua de Vilamajor

Upla LA UNIÓN  

Volem l’Aigua Neta Clara i Nostra Xarxa d’Economia Solidària Xarxa per la Sobirania Energètica Xarxa Socialisme 21 

Xnet