La RAP denuncia les pressions del lobby privat dels serveis de l’aigua per manipular l’actual crisi sanitària per afavorir els interessos empresarials i dóna suport a la gestió pública de l’aigua

La RAP denuncia les pressions del lobby privat dels serveis de l’aigua per manipular l’actual crisi sanitària per afavorir els interessos empresarials i dóna suport a la gestió pública de l’aigua

 

  • En plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
  • La Red de Agua Pública (RAP) reclama suport a ajuntaments i operadors públics en el seu compromís amb la defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i denuncia la justificació de talls de subministraments i que els lobby privat dels operadors dels serveis d’aigua promoguin modificacions legislatives per a mantenir els seus beneficis.
  • La RAP posa de manifest la necessitat de promoure i acometre la remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la funció social i ambiental de l’aigua.

 

La RAP rebutja i qualifica d’egoista, insolidària i mesquina l’actitud del sector privat que ha sol·licitat al govern reprendre els talls d’aigua i ampliar la duració de les seves concessions. El passat 3 d’abril, el president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) va trametre una carta dirigida al govern on s’argumenta, sense aportar dades ni considerar que les mesures dels decrets llei emesos en relació al subministrament d’aigua són circumstancials mentre es mantingui la pandèmia, que, per a mantenir la sostenibilitat del servei, és necessari poder realitzar talls en el subministrament perquè, en cas contrari, s’augmentarà la morositat a molt curt termini produint un dèficit financer estructural. També plantegen la necessitat de modificar la durada dels contractes concessionals per a poder assumir les pèrdues ocasionades per la disminució del consum que creuen que es produirà per la crisi sanitària; és a dir, aprofiten la crisi sanitària per a demanar modificacions legislatives, que afecten a la Llei de Contractes del Sector Públic, no avalades per dades sinó només per expectatives, evadint la transferència de riscos que està implícita en els contractes de concessió.

AGA, que conjuntament amb la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conformen el lobby defensor dels interessos de les empreses privades de l’aigua a l’Estat espanyol, no ha dubtat en aplicar la doctrina del shock, aprofitant la situació actual de crisi sanitària, per intentar treure profit per als seus interessos empresarials.

El 17 i 31 de Març, el govern va aprovar ambdós decrets llei on es concretaven mesures extraordinàries en l’àmbit econòmic i social per a fer front a la crisi sanitària motivada pel coronavius, i específicament les destinades a garantir, en aquest context, el subministrament dels serveis públics d’aigua. En el primer decret llei (8/2020), se establia, l’obligació de garantir l’accés a l’aigua als col·lectius amb la condició de vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social, mentre es mantingui l’estat d’alarma, atès que la condició de vulnerabilitat és previsible que s’ampliï substancialment.

Aquestes mesures són coherents amb el Dret Humà a l’aigua, que estableix l’obligació de disposar d’un subministrament continu i la prohibició de talls per motius de vulnerabilitat econòmica o social. A més, en plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.

Al contrari que el sector privat, els operadors públics d’aigua han garantit el subministrament en les condicions establertes en ambdós decrets llei avançant-se, fins i tot, a la seva aplicació a l’assumir les obligacions del Dret Humà a l’aigua de respectar-lo, protegir-lo i acomplir-lo.

En el context de crisi sanitària, i davant l’actitud d’AGA, la RAP reivindica els punts següents:

 

  • Suprimir les vigents limitacions i condicionalitats a la gestió i finançament públic dels serveis d’aigua previstos en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, com a pas previ a la seva derogació. Establir nous enfocs i línies de finançament que afavoreixin la gestió pública d’aquests serveis públics essencials vinculats a Drets Humans.
  • Dotar de finançament suficient a tots els serveis públics, en particular la sanitat i els serveis d’aigua, intrínsecament relacionats al tenir ambdós la consideració de Drets Humans i, com es posa contínuament en evidència durant la pandèmia, ser garants del manteniment de la salut humana.
  • Facilitar processos de remunicipalització que assumeixin la gestió no lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes d’acord amb el paradigma definit pel marc conceptual del Dret Humà a l’Aigua.
  • Després de 10 anys del reconeixement del Dret Humà a l’aigua per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, és necessari reconèixer-lo i regular-lo formalment, amb l’objectiu que no es manipuli el seu abast i contingut en relació amb els seus criteris i principis definitoris, i específicament els relatius a la no discriminació, universalitat, assequibilitat i disponibilitat, com l’expressa prohibició de talls de subministrament.

 

22 d’abril de 2020

 

Red Agua Pública (RAP), és un espais que aglutina a desenes de plataformes, organitzacions socials, ambientals, sindicals i polítiques de l’Estat espanyol – a Catalunya tots els grups, organitzacions, xarxes i plataformes que formen Aigua és Vida-, que promouen una visió de l’aigua com un bé comú i un servei públic, i que lluiten per la gestió pública de l’aigua, sense ànim de lucre, transparent i participativa dels serveis d’abastament i sanejament.

 

https://redaguapublica.wordpress.com

https://www.aiguaesvida.org/