Entenem la tecnologia com una eina democràtica capaç de garantir i construir drets per tota la societat

“Entenem la tecnologia com una eina democràtica capaç de garantir i construir drets per tota la societat”. Dante Maschio, d’Enginyeria Sense Fronteres.

Entrevista a Dante Maschio, membre d’ESF, publicada al web Barcelona + Sostenible

A què es dedica la teva organització?

A Enginyeria Sense Fronteres (ESF) ens dediquem a la cooperació internacional amb l’objectiu d’assolir una societat més justa a través de la defensa dels drets humans, econòmics, socials i culturals a casa nostra i arreu del món.

Atenem als problemes relacionats amb la provisió dels serveis bàsics i la gestió dels recursos i el territori mitjançant solucions tècniques amb acompanyament social. Entenem la tecnologia com una eina democràtica capaç de garantir i construir drets per tota la societat, i la nostra tasca és reivindicar-ho. Sempre treballem des d’una perspectiva local en cooperació amb persones i entitats del terreny, executant projectes horitzontals que generen coneixement i apoderament comunitari. Creiem que aquesta és la única manera d’aportar solucions sostenibles al llarg del temps.

Per què ha d’existir una organització com la teva a Barcelona? Quina és la seva aportació?

La nostra força internacionalista serveix per acostar les lluites i projectes de diferents territoris a la ciutat de Barcelona i fer-la rica en cultures i experiències. Des d’ESF tenim la necessitat d’atendre els problemes estructurals de casa nostra perquè en temps de globalitzacions de vegades sí que ens interessa ser un sol món, amb criteris contraris als beneficis socials i ambientals.

Davant la crisi estructural i constants vulneracions de drets humans aquí a Catalunya sentim que no podem desatendre les lluites de diferents moviments socials en la construcció d’alternatives a la lògica capitalista actual. En espais en els que som entitat impulsora, com per exemple la plataforma Aigua és Vida i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, lluitem i construïm juntes un món per a les persones mitjançant l’apoderament col·lectiu, molt en la lògica del treball que fem als països del sud global.

Quan i com vau conèixer B+S? Què us va fer participar-hi?

Hem entrat a Barcelona + Sostenible molt recentment amb l’objectiu d’apostar per la sostenibilitat i la resiliència de la ciutat front els reptes del present i el futur. Us vam conèixer a través de la Fàbrica del Sol i entitats amigues que formen part de la xarxa.

De què us serveix formar-ne part? Què trobeu a faltar o milloraríeu?

B+S ens serveix com a espai referent de la ciutat en matèria de sostenibilitat. Els diferents documents publicats i pautes que es marca la xarxa ens serveixen per ampliar els nostres objectius interns i formar al voluntariat. També ens serveix com a xarxa amb diferents actors tant institucionals com entitats amb un únic objectiu comú. D’aquesta xarxa podem establir diferents tipus de relacions i creiem que es pot potenciar més mitjançant trobades d’intercanvi d’experiències i processos de participació.

A la pràctica, com treballeu per ser més sostenibles? Quins són els vostres principals eixos de treball en aquest sentit?

Tots els nostres projectes intenten transversalitzar tant la sostenibilitat com la perspectiva de gènere. Creiem que les dues van de la mà perquè entenem la sostenibilitat com la garantia de durabilitat i benefici social i ambiental amb un mínim perjudici. Per això treballem des de l’ecofeminisme, perquè aquelles pràctiques que destrueixen el medi ambient són les mateixes que usurpen la vida mitjançant tractes masclistes, patriarcals i de dominació. Els projectes de Moçambic de gestió comunitària de residus urbans, les juntes comunitàries d’aigua amb una forta perspectiva de gènere o la construcció de biodigestors amb materials locals a Perú i Equador en són exemples.

A nivell intern treballem la sostenibilitat des de diferents àmbits: la subcontratació de cooperatives quan necessitem el seu servei, reutilització i reciclatge, contractació a comercialitzadores d’energia renovable, utilització d’aigua de l’aixeta i acords de convivència i bons costums d’il·luminació, utilització d’aparells i calefacció i refrigeració. Som conscients que encara ens queda camí per fer, i esperem que la xarxa de B+S ens ajudi a aconseguir-ho.

Heu encetat alguna iniciativa o projecte amb alguna altra entitat de la xarxa B+S des que us hi vau incorporar?

Treballem des de ja fa anys amb Ecologistes en Acció, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), membres de B+S. Amb Ecologistes en Acció treballem plegades per una gestió pública, democràtica i sostenible de l’aigua, amb l’ODG treballem amb l’objectiu d’afavorir una transició energètica inclusiva i sostenible, i amb la UPC col·laborem per promoure una educació més sostenible que fomenti i enforteixi les relacions entre la universitat i la societat. Els últims mesos també hem començat a treballar amb l’Aula de l’Aigua, des que vam iniciar la campanya per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona.

Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?

Més enllà de la realització personal i col·lectiva de contribuir a la construcció d’una societat que posi al centre la vida en un sistema tan ortodox com l’actual, el que més m’enorgulleix de formar part d’ESF és crear vincles personals amb persones amb afinitats ideològiques.

Quin eslògan o notícia t’agradaria sentir en un futur sobre sostenibilitat?

M’agradaria que no es parlés tant de la sostenibilitat com a quelcom intangible, i s’assumís com un compromís real i palpable de la societat. Avui dia es fa molt ‘greenwashing’ des de sectors productius que mai han vetllat per la justícia global, i en part és culpa de tots i totes per no diferenciar-nos qualitativament i quantitativa de les pràctiques no sostenibles assumint les contradiccions i limitacions del sistema. Potser un primer pas és prendre consciència de com de paradoxal pot ser la sostenibilitat, baixar un esglaó i vetllar per la resiliència de les nostres societats i sistemes. També m’agradaria (i molt!) que es posés sobre la taula el concepte del decreixement, imprescindible en la construcció de societats sostenibles i resilients.

Ens podries proposar una acció de millora en el present per arribar a un futur més sostenible?

Crec que moltes de les solucions ja existeixen i tècnicament són aplicables. El problema és la inacció política i social. Per això crec que la millor acció per aconseguir un futur sostenible és la pedagogia des de molts àmbits, i un molt important i que reivindiquem des d’ESF és la participació activa i l’apoderament col·lectiu.