2a Escola Popular Ecofeminista: confiança, reconeixement, seguretat i aprenentatges en femení plural.
Els passats 18, 21 i 23 de juny es va dur a terme la segona Escola Popular Ecofeminista i, en definitiva, la creació d’un espai de confiança i aprenentatge que roman encara a dia d’avui i té capacitat de replicabilitat. L’escola, pensada i impulsada des de la pedagogia de les oprimides, va constar de tres sessions de dues hores i mitja, amb disponibilitat d’espai de canguratge, en format presencial i complint les mesures de seguretat per la COVID19.
Hi van participar més de 15 dones (que al seu torn fan de multiplicadores a les seves xarxes), membres i alumnes de l’escola d’adults La Troca, membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, de Sindillar, del col·lectiu Xera, etc. Per a la seva preparació es va partir de l’experiència de l’anterior Escola Popular Ecofeminista, de la qual va sorgir un grup motor, i es va plantejar continuar amb la proposta d’escola popular, per promoure els aprenentatges que parteixen de l’experiència en primera persona, provinents d’encarnar i aflorar els diferents malestars i vulneracions que patim segons els eixos de desigualtat que ens travessen: gènere, racialització, edat, diversitat funcional, etc.
Es va comptar també amb ponents de Sindillar, així com de l’APE, i de manera virtual amb la participació i testimonis del Moviment d’Afectades per Preses del Brasil (MAB per les seves sigles en portugués) i de col·lectius com Arran de Terra, entre d’altres. L’objectiu de l’escola ha estat generar un procés de formació i empoderament, posant al centre els diferents sabers, trencant amb la cultura dels experts i generant un espai de seguretat i confiança.
L’Escola és un espai no mixt que prioritza la participació de dones afectades/vulnerabilitzades per desigualtats estructurals com el model energètic, les cadenes globals de cures, l’emergència climàtica o la crisi sociosanitària que no hagin fet abans aquesta formació. Dones migrades, dones sense estudis/ingressos baixos, dones grans vivint soles, mares solteres, dones amb diversitat funcional, així com també altres dones en tota la seva diversitat, de manera que el grup-classe aporti també experiències i vivències diferents que puguin enriquir el col·lectiu. L’objectiu ha estat el d’entendre i analitzar els impactes del sistema en què viuen les participants i com es relaciona el model energètic, productiu, econòmic, etc. amb la resta d’estructures de poder que generen violències masclistes. Hem intentat respondre a preguntes com: Per què el model de gestió dels serveis bàsics (aigua, energia, etc.) li serveix al capitalisme i al patriarcat? Per què els grans poders han extret històricament riquesa, valor, hores, recursos, etc. de les dones i de la natura? En aquesta línia, s’ha intentat, amb l’experiència de totes les participants, donar valor als sabers que ja estan dins nostre i com les opressions ens han donat la intel·ligència col·lectiva per rebel·lar-nos, teixint xarxa de suport mutu entre defensores (s’identifiquin o no com a tal).
La primera de les sessions va consistir a presentar l’espai d’acollida i confiança, així com compartir qui som i què esperàvem de l’escola. Ens vam imaginar en un espai segur i plaent, on desitjaríem transportar-nos, i ràpidament van aparèixer espais de calma, cura, descans i recolliment, que els treballs i les condicions de vida actual tot sovint no permeten. També vam poder compartir diferents imatges que podem associar al sosteniment de la vida, contraposant-les amb aquelles que associem a la devastació, a la mort, a l’extracció de recursos o explotació i precarització de les persones i els seus modes de vida. Des d’aquesta pluja de conceptes vam poder entendre idees clau com l’ecodependència i la interdependència, és a dir, que les persones necessitem els ecosistemes i el medi ambient, així com d’altres persones i cures, per poder viure dignament.
La segona sessió de l’escola ens va permetre aflorar les ferides i els dolors del cos-territori. Es van realitzar uns mapes dels nostres cossos on vam poder marcar aquelles zones que ens recorden malestars (físics, emocionals, simbòlics) i quina relació tenen amb el món en què vivim. Com aterren aquests dolors a la nostra família, casa, barri, poble, país/ regió/ continent, etc? Percebem diferències entre les afectacions? Posteriorment vam poder escoltar els testimonis de defensores del territori d’aquí i d’arreu, plantejant estratègies per a revertir aquests impactes en la vida de les persones i el planeta.
El tercer dia l’escola es va centrar en la visibilització i la cura, i ens va permetre generar un Mur(al) de referents i de reconeixements. Quines persones (dones) ens inspiren i per què? Qui les veu/cuida/reconeix? Veure i ser vistes és essencial per a donar valor al treball invisibilitzat de les dones així com a l’explotació de la natura.
Gràcies a l’escola les alumnes han pogut entrar a treballar temàtiques com el treball invisibilitzat de les dones, la destrucció de l’entorn i dels modes de vida per part de les grans empreses transnacionals que controlen els serveis bàsics, o el sosteniment de la vida que històricament han proveït una majoria de dones, tant al Nord com al Sud Global. També s’ha realitzat una sessió d’aprenentatges conjunts i avaluació amb les formadores de la Troca, tant quantitativa com qualitativa, que pretén generar aquesta onada multiplicadora per a la continuïtat d’aquesta iniciativa, amb el grup motor de voluntàries, amb les anteriors o actuals participants, així com amb noves actores que mostren interès per la temàtica ecofeminista.
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
