Aquest 17 de febrer,  s’ha donat inici al curs virtual de “Litigio estrategico orientado en los derechos economicos, sociales, culturales y ambientales (DESCA)” organitzat Asociación FIAN Honduras. El curs organitzat en 4 sessions de dos hores cadascun un, s’emmarca dins del projecte “Defensoras centroamericanas de los bienes naturales y del territorio” liderat pel consorci de Justícia Alimentaria i Enginyeria Sense Fronteres.

La primera sessió ha sigut tot un èxit amb més de 30 participants que formen part de organitzacions de la regió centreamericana com: Organización de Mujeres Mamá Maquin (Guatemala), Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura (ACUA) El Salvador, Articulación de Mujeres de la Vía Campesina Honduras (AMVCH/CODIMCA), Asociación de Trabajadores del Campo (ATC) Nicaragua, i la Asociación FIAN Hondures totes vinculades a la defensa del Drets Humans.

La primera sessió l’ha moderat Kenia Oliva, advocada hondurenya que pertany al “Bufete de Justicia para los Pueblos” i ha tingut l’objectiu d’enfortir les capacitats de les organitzacions participants mitjançant el coneixement bàsic sobre el concepte de litigi estratègic i identificar els reptes i oportunitats del d’aquest instrument com a eina efectiva per la protecció dels Drets Humans. Durant les properes setmanes ens acompanyaran expertes i experts del tema provinents de Mèxic, Colombià i Hondures.

Visita virtualment l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”

Encara no fa un any que la pandèmia de la covid va entrar a les nostres vides per canviar-les i sembla que ja no queda cap racó per ser digitalitzat. Ens hem acostumat a fer reunions i seminaris a través de les pantalles, però també vermuts i aniversaris. Avui anem un pas més enllà i presentem la versió virtual de l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”

Aquesta exposició, realitzada amb Ruido Photo i finançada en el marc de la Beca Devreporter, ens transporta a El Salvador per acompanyar a tres dones defensores dels drets humans en la seva lluita contra l’avarícia de la indústria minera i la defensa del medi ambient i l’accèsa l’aigua a través d’un sistema de gestió comunitària

Ara, gràcies al suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament i a l’Ajuntament de Girona, tens l’oportunitat de visitar l’exposició sense sortir de casa, a més de gaudir dels diferents recursos audiovisuals que integra.

Una altra manera de seguir aprofundint en el teu coneixement sobre el Dret Humà a l’Aigua a El Salvador, pots gaudir d’aquest joc online

.

Aquestes festes juga amb ESF!

Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.

Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.

Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.

Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!

Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!

Juga en aquest enllaç!

Feliç diada de Sant Jordi 2020

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán

Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!

Deu llibres per entendre i canviar el món

Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat

El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.

TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)

Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.

Descarga

Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio

La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.

Descarga

Canvi climàtic /  Yayo Herrero, María González y Berta Páramo

Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes.  A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-

La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero

“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.

Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez

Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.

El Calibán y la Bruja / Silvia Federici

Descarga

NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane

Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.

Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas

A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.

Descarga

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua

Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF.

Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.

Algunes característiques importants que has de conèixer si vols participar del PCR:

• No són experiències aïllades i puntuals, sinó que es vinculen directament amb els programes de cooperació per al desenvolupament d’ESF. Per tant el PCR té el compromís de participar com a voluntària a ESF un cop passada la seva estada a terreny.
• Si no es diu el contrari cada PCR haurà d’assumir el cost de les despeses derivades del viatge: bitllet de vol, assegurança (obligatòria), despeses de manutenció i allotjament.
• El PCR es compromet a participar del grup de voluntàries corresponent.
• El PCR es compromet a assistir a la formació que es programi abans de viatjar.
• El PCR es compromet a fer-se sòcia d’ESF abans de viatjar.

Aquestes són les convocatòries obertes en aquest moment. Si estàs interessada en més d’una, envia tants correus com places vulguis presentar-te:

El Salvador – “Defensa per una bona gestió dels sistemes comunitaris d’aigua pública a El Salvador” (en castellano)

Perú – “Teixint xarxes d’emprenedories socials i solidàries amb dones urbanes i rurals”  (en castellano)

Moçambic – “Compostatge, Educació i Acció Ambiental: experiència pilot al Jardí Botànic Tunduru (Maputo)” (en castellano)

Equador – “Optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de Canvi Climàtic”

Data límit: 19 de març

Clàusula informativa:

T’informem que l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), responsable del tractament de les dades que ens facilitis, amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, tractem les dades de les persones candidates amb l’única finalitat de selecció de personal. Les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, rectificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment, i consultar informació sobre la nostra política de protecció de dades aquí.

Correus que envien el CV:

Entenem que al enviar-nos el teu CV, estàs conforme en que el guardem i t’informem de futures places que tinguem. Les teves dades seran guardades sota la responsabilitat de l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, ratificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment contactant-nos, i per més informació pots consultar sobre la nostra política de protecció de dades aquí

Convocatòria Plaça de Cooperant-Expatriat/da a El Salvador

PROJECTE

Els projectes d’ESF a El Salvador es centraen en el compliment del Dret Humà a l’Aigua i Sanejament a El Salvador mitjançant l’apoderament de la ciutadania.  A través de la millora de la confiança i la seguretat en les seves capacitats, el seu potencial i en la importància de les seves accions i decisions per a generar transformacions positives es fomenta l’exercici de l’exigibilitat del dret de forma activa, enfortida i articulada. Donant continuïtat i complementant actuacions anteriors, es volen enfortir expressions territorials de defensa del Dret Humà a l’aigua i de la gestió pública i comunitària: les taules territorials i les xarxes de sistemes comunitaris d’aigua.

RESPONSABLE COOPERANT A EL SALVADOR

 L’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres requereix la incorporació de el/la Responsable de projectes a El Salvador d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) per tal d’ acompanyar els projectes i el Programa que duem a terme actualment a El Salvador.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

• Representació d’ESF davant diverses institucions, tant en el marc del projecte com fora del mateix: cooperació espanyola, finançadors en general, institucions governamentals salvadorenques, organitzacions locals i estrangeres, coordinadora d’ONGs, etc.
• Aspectes legals: realització de tràmits necessaris vinculats amb l’estança del personal expatriat i voluntari i el funcionament d’ESF al país (tramitació de residència de les persones desplaçades a terreny, mantenir legal la situació d’ESF al país, compliment de les obligacions tributàries, laborals i altres).
• Coordinació, gestió i seguiment del personal voluntari d’ESF desplaçat a terreny, així com d’altres persones expatriades d’ESF al país. Contractació, gestió i seguiment del personal local que ESF pugui tenir a terreny.
• Funcionament de l’oficina a El Salvador: contractacions, adquisicions de serveis, manteniment de vehicles, realitzar pagaments. Seguiment pressupostari dels fons destinats a funcionament d’ESF El Salvador
• Coordinació i gestió de tots els projectes de cooperació de l’entitat a El Salvador actualment en execució garantint-ne el compliment dels objectius i resultats: presentació a finançadors, seguiment i reformulació de pressupost i cronograma, seguiment tècnic i econòmic, realització de justificacions per als diversos finançadors, preparació d’auditories econòmiques, definició i seguiment d’avaluacions externes.
• Suport i seguiment a les ONGs locals amb les que es treballa en la planificació i execució de les activitats previstes, la gestió econòmica dels fons, la coordinació de personal local a càrrec del projecte, així com qualsevol altre aspecte que es consideri necessari en funció del context/situació
• Definir, juntament amb les organitzacions sòcies d’ESF al país i l’equip de voluntariat a Catalunya, línies estratègiques d’intervenció que permetin la definició i implementació de nous projectes i programes coherents amb els valors i la planificació estratègica d’Enginyeria Sense Fronteres. Formulació d’aquests nous projectes per a presentar-los a diferents entitats finançadores en coordinació amb el personal de projectes a la seu.
• Coordinació amb el personal de seguiment dels projectes sud a seu per a la realització de totes les tasques detallades per tal de facilitar el seguiment mutu de les activitats.
• Dinamització del grup de voluntariat a Catalunya: es requereix la comunicació fluïda amb el grup mitjançant reunions telemàtiques periòdiques així com l’enviament d’informació per diversos canals que permetin al grup fer el seguiment de l’avanç dels projectes i participar en la definició de noves accions.
• Avaluació de les organitzacions sòcies locals actuals i Identificació de noves organitzacions amb qui desenvolupar noves línies d’intervenció a El Salvador.
• Recerca de finançament sud mitjançant la realització d’assessories tècniques​.
• Donar suport i promoure altres activitats d’ESF al país que es consideri necessari.

PERFIL REQUERIT

• Experiència en la gestió de projectes i/o programes de cooperació al desenvolupament, havent elaborat informes tècnics i econòmics per organismes espanyols
• Domini del cicle de projectes i específicament del Marc Lògic.
• Experiència en cooperació al desenvolupament al terreny, preferiblement a El Salvador o Centreamèrica.
• Experiència en projectes de defensa del Dret Humà a l’ Aigua
• Capacitat per treballar en equip, iniciativa i pro activitat. Es requereix una persona motivada per treballar amb persones de diferent cultura i manera de pensar. S’espera d’ella una gran disponibilitat i flexibilitat especialment per al treball amb voluntariat i a distància.
• Autonomia, capacitat organitzativa i de gestió.
• Alta capacitat de comunicació i representació.
• Sensibilitat amb els temes de Cooperació.
• Excel·lent nivell de redacció en castellà i català.
• Informàtica: Domini de l’Excel i coneixement de les altres aplicacions del paquet Office.
• Carnet de conduir

ES VALORARÀ

• Nombre d’anys d’experiència en la gestió de projectes per organismes espanyols, específicament l’AECID i en cooperació al desenvolupament a El Salvador (o Centreamèrica).
• Experiència de treball en campanyes d’incidència política.
• Sensibilitat i/o experiència de treball en projectes amb component de treball en canvi climàtic.
• Capacitat d’anàlisi política de context
• Formació en l’àrea de l’enginyeria o arquitectura, coneixements en:
• Hidrologia, hidràulica i hidrologia aplicada.
• Gestió, planificació i protecció de recursos hídrics.
• Experiència com a soci actiu d’ESF o organitzacions afins.

CONDICIONS LABORALS DE L’OFERTA

• Lloc de treball: Oficina d’ESF a San Salvador amb desplaçaments periòdics a l’àrea rural. Seu d’ESF a Barcelona.
• Jornada de 40 hores setmanals.
• Retribució de 28.579 €euros bruts anuals (dietes incloses)
• Incorporació immediata
• Durada fins a final 2021 amb possibilitat de continuïtat

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar una carta d’intencions i el seu Currículum Vitae en format pdf a projectes@esf-cat.org  indicant la referència REF: 2020_ELSALVADOR

DATA LÍMIT PER ENVIAR EL CV: 07/02/2020

Descarrega aquí l’oferta en pdf

Las cooperativas textiles frente a las maquilas y la globalización

Tania C.

Las maquilas son empresas extranjeras que se instalan en los países en desarrollo para la fabricación en masa de productos con mano de obra barata cuyo destino final es un país desarrollado. Las maquilas se ubican en ciertas zonas industriales donde no se pagan impuestos. Estas zonas francas son habilitadas por los gobiernos de los países en desarrollo para favorecer la inversión extranjera.

En el Salvador hay muchas maquilas dedicadas al sector textil. Algunas maquilas permiten realizar algunas tareas desde el propio domicilio de las empleadas. Como por ejemplo, aprovechar las prendas inservibles del negocio de segunda mano para deshilarlas, obteniendo así nuevos hilos a precios bajos con los que hacer nuevos productos como peluches. También la realización de bordados para decoraciones de prendas.

Para algunas mujeres que viven en zonas aisladas de El Salvador, trabajar para la maquila desde su casa es la única posibilidad de trabajo, teniendo que desplazarse solo los días de entrega del trabajo o recogida de encargos (bultos de telas). Sin embargo, el trabajo no es para nada idílico, para conseguir 1 libra (0.45 kg) de hilo deshilachado se necesitan 4 días de trabajo y la maquila paga solamente a 0.25 USD por libra. La precariedad de algunas familias es tal, que algunos de los niños participan ayudando a deshilachar para poder ir más rápido saltándose así la escuela.

Los bajísimos salarios es solo una de las violencias que sufren las mujeres que trabajan para las maquilas. Las organizaciones de Derechos Humanos trabajan concienciando a las mujeres sobre su situación laboral y organizando nuevas posibilidades laborales.

“Antes no éramos conscientes de nuestra la explotación laboral, pensábamos que no había otra alternativa” y también confiesa que cuando empezaron a demandar por sus derechos laborales la maquila dejó de darles trabajo. Fue entonces cuando con la ayuda de una ONG empezaron a trabajar en su propio proyecto: crearían sus propios productos textiles mediante la creación de una cooperativa.

Así las mujeres de Panchimalco se organizaron y dejaron de trabajar para la maquila. Crearon ACOPANCHI y empezaron a aprender sobre mercadeo patronaje, diseño y confección y han creado su propia línea de ropa recuperando además el tradicional tejido Pancho.

¿Qué les aporta una cooperativa a estas mujeres? Las cooperativas son entidades jurídicas empresariales que debido a estructura permiten tomar decisiones más democráticas donde los liderazgos se comparten más. Además, todas las cooperativistas son dueñas de la empresa por igual. Permiten también trabajar colectivamente compartiendo la maquinaria y el espacio sumando el esfuerzo de cada mujer para la consecución del fin común. Los beneficios también se reparten de forma igualitaria. En definitiva, las cooperativas son una forma de organizar el trabajo de igual a igual y donde (por ende) se respetan los derechos laborales.

Sin embargo, las mujeres de ACOPANCHI tienen un gran reto: competir en el mercado con su ropa artesanal y precios justos frente a la globalización.

Le pregunto a M. de ACOPANCHI que quien compra sus productos. Ella me responde que la gente de la localidad no puede permitirse pagar 10 USD por una camisa cuando pueden conseguir una de segunda mano que llega de los Estados Unidos por 2 USD, por eso habitualmente solo compran los pocos turistas que llegan a El Salvador.

Y es que, con un salario mínimo de 300 USD y una gran influencia del estilo de vida estadounidense, para la mayoría de salvadoreños comprar ropa comercial de segunda mano es la solución para poder vestir “de una forma decente”.

En definitiva, donar ropa usada en los países occidentales quizá no sea tan buena idea ya que se fomenta el negocio de la ropa de segunda mano que destruye con los bajos precios las economías textiles locales e incide con el estilo de vestir occidental. Ya lo sabemos: comprar menos, comprar justo, comprar artesano, es un acto de justicia ambiental y social.

Comunidades salvadoreñas se plantan contra un proyecto urbanístico que amenaza su abastecimiento de agua

Tania C.

En las faldas del volcán de San Salvador, al norte de la ciudad, la conocidísima familia Dueñas mediante su empresa Grupo Urbánica está promoviendo un macro proyecto urbanístico llamado “Ciudad Valle del Ángel”. El proyecto amenaza el abastecimiento de agua y la contaminación del agua de la zona.

El proyecto comprende la creación de una ciudad exclusiva, para población de alto poder adquisitivo  (incluye la construcción de 3,500 viviendas, 3,000 apartamentos en edificios de 3 niveles, en la que se estiman podrían vivir, unas 32,500  personas. Adicionalmente se planifica la construcción centros comerciales, escuelas, hospitales, terminal de autobuses y hoteles).

El pasado, 28 de Agosto de 2019 las comunidades vecinas que se ven afectadas por el macro-proyecto urbanístico se manifestaron frente al Ministerio de Medioambiente y Recursos Naturales (MARN), instancia del Estado encargada de emitir el permiso ambiental al proyecto. “Venimos a hacer uso del derecho que otorga la Ley de Medioambiente salvadoreña y la Constitución para presentar objeciones al proyecto. Exigiendo que se tomen en cuenta los enormes efectos que va a tener el proyecto sobre la población y el medio ambiente.” dice Óscar, uno de los representantes de ACUA, una ONG que facilita la organización social en las comunidades rurales para exigir el Derecho Humano al agua.

Las consecuencias serán una menor disponibilidad de agua potable para las comunidades vecinas, debido a que el megaproyecto Ciudad Valle del Ángel ya ha obtenido de parte de ANDA (la empresa pública de agua) la factibilidad para hacer uso de 240 litros/segundo, 20.7 millones de litros de agua diarios. Por otro lado, el megaproyecto va a ocupar 326 manzanas de terreno (228 hectáreas) lo que reduciría la capacidad de infiltración de agua en el suelo impidiendo la recarga de los acuíferos subterráneos, que de por sí ya se encuentran bastante presionados con la demanda actual.

Además, se alerta que durante varias etapas de construcción se puedan provocar deslizamientos desde el volcán de San Salvador a las comunidades vecinas debido a la tipología del terreno. Existiendo ya un caso recordado por los salvadoreños como catástrofe, que fue el alud de Montebello en 1982, en el que debido a días de fuertes lluvias, hizo que desde el volcán de San Salvador bajase una escorrentía que sepultó a 500 personas de la ciudad.

La poderosa familia Dueñas, que está detrás de este proyecto urbanístico bajo la empresa “Urbánica” ya intentó en el año 2009 un proyecto similar de menor envergadura (3,500 viviendas) al que el Ministerio de Medioambiente negó el permiso ambiental debido a que los acuíferos de esta zona no tenían la capacidad suficiente para abastecer los 8.7 millones de litros diarios que demandaban para el proyecto (menos de la mitad de lo que demandan ahora).

Sin embargo, la familia Dueñas ha planteado esta vez una estrategia diferente para conseguir los permisos pertinentes. Mediante un acuerdo con ANDA, pretenden traer agua de San Juan de Opico (a unos 30km del lugar del proyecto) en donde pretenden perforar 8 pozos área metropolitana de San Salvador.

Por otro lado, el proyecto va a implicar también la contaminación de los mantos acuíferos ya que a pesar que se plantean inicialmente tres plantas de tratamiento de aguas negras para la macro-urbanización, por experiencias anteriores en el país, es de sobra conocido que la vigilancia de tales va a ser nula y se prevé que dejen de funcionar al poco tiempo, vertiendo agua contaminada en cuerpos de agua como el rio Chacalapa, afectando así a las comunidades rurales de la zona (en Apopa, Nejapa, Mejicanos, Ayutuxtepeque) que tienen sus propios sistemas autogestionados de agua abastecidos de estos ríos.

Y es que, en El Salvador algunas comunidades rurales han tenido que auto-organizarse ante la falta de responsabilidad del Gobierno del Salvador para abastecer a sus vecinos de agua potable. Y no solo eso, sino que llevan años trabajando en red entre ellas creando asociaciones desde las cuales hacen un trabajo de incidencia política y activismo para denunciar los problemas que sufren entorno al agua y demandar al Gobierno que cumpla con el Derecho Humano al Agua.

Es por eso que el día 28 de agosto se reunieron frente al Ministerio de Medio ambiente presentando las cartas de rechazo a este mega-proyecto urbanístico, las cuales el Ministerio debe tener en cuenta antes de darle un dictamen favorable al permiso ambiental.

El Ministerio de Medioambiente salvadoreño debería darse cuenta de que este proyecto es, a todas luces, un proyecto insostenible por sus implicaciones ambientales pero también sociales. Además, una empresa pública, como es ANDA, encargada de un bien básico como el agua, en lugar de hacer acuerdos especulativos con empresas urbanísticas, debería velar por una gestión del agua equitativa; también para aquellos con menos recursos económicos. Tampoco una empresa tendría que tener nunca la posibilidad de firmar acuerdos para vender los bienes públicos a su antojo. El MARN, por su parte, también debería encargarse de prevenir la contaminación de las cuencas y mantos acuíferos para asegurar un desarrollo sostenible en el país.

Todos esperamos que el nuevo funcionariado del partido Nuevas Ideas que ha prometido un cambio radical a El Salvador, empiece a cambiar la forma de funcionar en este país que aún tiene retos ambientales muy graves como el del acceso al agua que ponen en peligro la vida.

Primer encuentro nacional por el agua, la vida y la defensa del territorio en El Salvador

El encuentro se realizó el día 19 de noviembre en conmemorando el Día Internacional del Saneamiento y estuvo organizado por el Foro del Agua e Ingeniería Sin Fronteras-Catalunya. Contó con la asistencia de diferentes espacios territoriales organizados en las zonas rurales del país como son: Juntas Administradoras de Sistemas de Agua, Asociaciones de Desarrollo Comunal, Redes de Juntas Administradoras de Agua y ONGs defensoras de derechos humanos.

La crisis hídrica que sufre El Salvador afecta en mayor medida a las familias y sectores más pobres cuyas fuentes de abastecimiento se están agotando. Las causas identificadas son: la sequía (como uno de los resultados del cambio climático), la deforestación, los megaproyectos urbanísticos, y la sobreexplotación de acuíferos para el riego del monocultivo de la caña de azúcar. Por ello, las asistentes, bajo la bandera de lucha y defensa del Derecho Humano al Agua y Saneamiento reclaman al Estado salvadoreño el cumplimiento de tal derecho, a través de la aprobación de una Ley General de Aguas que reconozca la gestión pública y comunitaria y que asegure el derecho humano al agua.

La lucha por el agua en El Salvador llega a los tribunales medioambientales

La Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras (ESF) en el marco del proyecto “Ciudadanía activa, fortalecida y articulada exige el derecho humano y la gestión pública y comunitaria del agua en El Salvador” financiado por la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, y ejecutado con la Asociación Comunitaria Unida por la Agua y la Agricultura (ACUA), organizó durante el mes de octubre un proceso de organización y elaboración del plan estratégico de la Red de Juntas de Agua de Morazán – ADAVIM. En este punto, se pone fin a un proceso de empoderamiento y organización de casi 2 años con 20 sistemas comunitarios de agua, que defienden el derecho humano al agua y saneamiento en el El Salvador.

El acompañamiento y refuerzo a estas Redes por parte de ESF y ACUA será permanente, así como del resto de organizaciones que pertenecen al espacio de concertación y lucha nacional Foro del Agua.

Uno de los pilares de trabajo y estrategias de la Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras en El Salvador es la investigación y elaboración de estudios ambientales para fundamentar nuestras denuncias a las decisiones arbitrarias de la Administración a favor del colectivo empresarial oligarca.

En el mes de octubre ESF y ACUA presentaron ante el juzgado ambiental una denuncia por irregularidades en la concesión de permisos ambientales para la construcción de residenciales en Zona Norte de San Salvador y Cordillera del Bálsamo.

En coordinación con estas acciones, se presentó una pieza de correspondencia en la Asamblea Legislativa para que la Comisión de Medio Ambiente y Cambio climático cite al Presidente de la Administración Nacional de Acueductos y Alcantarillados, empresa pública responsable de algunos permisos concedidos.