Miles de familias temen sufrir cortes de agua, luz y gas con el fin de la moratoria de suministros a partir del 9 de agosto
- El Gobierno aún no ha clarificado si ampliará la prohibición de cortes a hogares vulnerabilizados
- Con los precios más altos de la historia, la Ministra Ribera tiene en su mano no dejar totalmente desprotegidas a miles de familias.
Barcelona, 28 de julio de 2021
Se avecina la tormenta perfecta en pleno agosto: coincidiendo con unas semanas en las cuales los precios de la energía eléctrica han batido récords históricos, el día 9 del próximo mes finaliza el plazo de la moratoria de cortes de suministro a hogares vulnerabilizados. A fecha de hoy, el Gobierno no ha informado si extenderá la prohibición de interrupciones más allá de ese día. A menos de dos semanas de esa posibilidad, las entidades sociales y los colectivos que luchamos por garantizar los servicios esenciales a toda la población exigimos al Presidente Sánchez y a la Ministra Ribera que prorroguen la protección contra los cortes de suministros básicos.
En este sentido, el Gobierno ya nos tiene acostumbrados a dilatar hasta la última semana la aprobación de las diferentes prórrogas del llamado “escudo social”. Este hecho causa gran angustia a todas las familias vulnerabilizadas que no saben si seguirán protegidas ante los cortes o no. La moratoria vigente se incluyó en el Real Decreto-ley 8/2021, publicado en el BOE sólo cuatro días antes del fin de la anterior. La medida, que comprende los suministros de agua, luz y gas, operará hasta el 9 agosto inclusive, si el Gobierno no lo enmienda.
A partir de entonces, si no se aprueba una ampliación de la misma, las familias volverían a quedar a expensas de las compañías suministradoras y, bajo la literalidad del texto (que suspende los plazos para los cortes, pero no pone el contador a cero), los cortes se podrían producir desde el mismo día 10 de agosto.
Cabe recordar que la moratoria ante los cortes de suministros se aprobó con motivo de la situación de especial vulnerabilidad que causó la emergencia de la COVID-19. A día de hoy, la pandemia, lejos de estar atajada, vive una quinta ola que tiene en vilo no solo a miles de familias, sino también a la capacidad de la sanidad pública para hacerle frente. En solo un mes, se han sumado a las estadísticas globales medio millón más de infectados, los hospitalizados han pasado de 2.300 a prácticamente 8.000, el porcentaje de camas que ocupan en los centros sanitarios de menos del 2 % a casi el 7 % y los ingresados en las UCI se doblaron. Esta crisis sanitaria ha tenido como consecuencia una crisis social de forma que durante el primer año de la pandemia el porcentaje de población en situación de carencia material severa pasó del 4,7 a un 7% mientras que las personas que admitieron no poder mantener su hogar a una temperatura adecuada se incrementó del 7,6 al 10,9%. Esta tendencia se ha agudizado durante 2021 de forma que en la actualidad las familias que no pueden afrontar el coste de los suministros del hogar representan una parte muy relevante de la población española a pesar de que el número de beneficiarios del bono social sigue en cifras que no corresponden con las necesidades reales de la población más vulnerabilizada: 1.110.211 de beneficiarios del bono social en marzo de 2021.
Además, por si no fuera suficiente, nos encontramos en el caso de la electricidad en una burbuja de precios del mercado mayorista, que el pasado 21 de julio situó el MWh en 106,57€, récord histórico. Esta situación ha obligado a la Ministra Teresa Ribera a tomar medidas temporales, como la rebaja del IVA en la factura o la suspensión del impuesto a la generación.
Se puede caer en la trampa de pensar que la pobreza energética se sufre sólo en invierno y que en esta época del año esta problemática disminuye. Nada más lejos de la realidad. Mantener una temperatura adecuada en casa es imprescindible también en verano y las necesidades básicas como ducharse o cocinar no dependen de la estación del año. De hecho, el consumo energético aumenta en verano en determinadas zonas climáticas, especialmente en periodos de olas de calor, cada vez más frecuentes. Según el informe Estimaciones de la mortalidad atribuible a excesos de temperatura en España, en el verano de 2020 hubo 1.875 defunciones atribuibles al exceso de temperatura a nivel estatal. Un 56 % se produjo en agosto y un 90 % del exceso de mortalidad se concentró en las personas mayores de 74 años.
En este contexto, como venimos haciendo desde el pasado mes de diciembre, las diferentes entidades sociales y colectivos, exigimos una prórroga de la moratoria de cortes hasta que no se produzcan cambios estructurales en la actual normativa de protección de las familias vulnerabilizadas en materia de suministros básicos. Entre estos cambios, reclamamos:
- Principio de precaución que obligue a las empresas suministradoras a consultar a los Servicios Sociales sobre la situación de la familia antes de cualquier corte y a garantizar el suministro si se produce una situación de vulnerabilidad.
- Redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que entre otras cuestiones comprenda los tres suministros e incremente los límites de renta, para responder a la realidad social de la ciudadanía. El Gobierno debe empezar a estudiar en este sentido la posible implementación de una tarifa social o mínimo vital para los suministros básicos esenciales.
- Periodo de carencia sin cortes en todo el ámbito doméstico mientras las anteriores medidas no se implementen.
- Costes de la pobreza energética asumidos por las empresas. Las facturas impagadas que se deriven de la aplicación del principio de precaución se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100 % por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
- En el caso de empresas suministradoras de energía, cierre de convenios con las compañías suministradoras para sufragar las facturas impagadas por familias vulnerabilizadas desde el inicio de la pandemia y hasta que no se implementen las medidas definitivas.
- Que se incorpore a la legislación al más alto nivel el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento. Concretar en la normativa y reconocer por ley un mínimo vital de agua, para que todo el mundo tenga el mínimo de agua disponible para beber, cocinar y para la higiene básica.
Una vez más, el Gobierno tiene en su mano evitar un tsunami de cortes en pleno agosto. Las entidades y colectivos lo tenemos claro: ampliemos la moratoria hasta que se produzca una reforma estructural del actual sistema y protejamos a los hogares vulnerabilizados en plena quinta ola y escenario de escalada de precios de la electricidad.
ESFeres 31: Pagar fins que faci mal
En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès.
Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar).
L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres.
Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior.
Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu.
descarrega l’estudi en català
descarga el estudio en castellano
download the study in english
Resum executiu: El futur és públic
La resistència a la privatització s’ha convertit en un decisiu motor de canvi: la (re)municipalització. El terme «(re)municipalització» fa referència a la recuperació democràtica dels serveis públics, així com a la creació de nous serveis públics. En els darrers anys, el Transnational Institute (TNI) i d’altres organitzacions col·laboradores hem identificat més de 1.400 casos d’èxit de (re)municipalització a més de 2.400 ciutats de 58 països arreu del món.
Aquesta publicació pretén anar més enllà de les estadístiques, però. Demostra que els serveis públics són més importants que mai, davant la catàstrofe climàtica, l’augment de les desigualtats i el creixent malestar polític. La crisi de la COVID-19 també ha deixat en evidència els estralls de les polítiques d’austeritat, les retallades a la seguretat social i la privatització dels sistemes de salut, i ha demostrat que els serveis públics i les persones que hi treballen són el pal de paller de qualsevol societat sana i resistent. Tots aquests anys de privatització i austeritat han obstaculitzat que aquest eix vertebrador estigués sota control democràtic i comptés amb un bon finançament. A mesura que la privatització ha anat fracassant, un creixent moviment internacional ha començat a reivindicar la (re)municipalització com a eina clau per restablir la gestió pública al segle XXI.
Les experiències recollides en aquest llibre ens porten a nous països i ens presenten nous sectors per il·lustrar la diversitat dels projectes de (re) municipalització. Cada (re)municipalització té els seus reptes específics: des de la gestió de residus a Egipte fins a les noves farmàcies públiques de Xile, com també els nombrosos municipis d’arreu dels Estats Units, que han creat ocupació i millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania mitjançant el desenvolupament d’Internet de banda ampla.
Moviments socials, sindicats i autoritats locals estan treballant conjuntament per configurar un nou model que eixampli la gestió pública democràtica a tots els nivells de la societat i obri noves rutes a serveis públics dirigits per la comunitat i amb consciència mediambiental.
Aquest és el resum executiu del llibre «El futur, públic: cap a la democratització dels serveis públics». Els 15 capítols que conformen aquest llibre aporten informació sobre les diverses lluites per la (re) municipalització arreu del món, els obstacles, les oportunitats i els resultats. Desde ESF, Aigua és Vida i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa hem contribuït amb un capítol sobre la nova cultura de l’aigua: fent un nou model públic de co-governança, > Chapter 10 A new water culture: Catalonia’s public co-governance model in the making – By Míriam Planas and Juan Martínez
descarrega el resum executiu en català
Convocatòria: tècnic/a de gestió econòmica i administració de projectes Nord
FUNCIONS A DESENVOLUPAR:
- Gestió econòmica de projectes:
-
- Elaboració, control, execució i justificació econòmica dels pressupostos dels projectes en coordinació amb l’equip tècnic
- Coordinació amb administració, comptabilitat i finances de l’entitat per a la gestió de factures, pagaments i cobraments.
- Gestió econòmic-financera de campanyes Nord:
-
- Gestió i control de pagaments de subvencions, proveïdors, factures
- Control econòmic de l’execució dels projectes i de les campanyes en coordinació amb l’equip tècnic
- Justificació econòmica dels projectes en coordinació amb l’equip tècnic
- Recolzament en l’elaboració de pressupostos per les formulacions
- Administració i logística:
- Resposta als requeriments econòmics de l’administració
- Estandarització de processos i elaboració de protocols a campanyes Nord
PERFIL DEMANAT
- Formació en ciències socials, econòmiques, administració d’empreses o enginyeria.
- Experiència de 3 anys en gestió econòmica de projectes d’Educació per al desenvolupament o cooperació internacional.
- Alt coneixement de català, castellà i anglès.
- Alt coneixement d’eines d’ofimàtica (especialment del programa Excel)
- Capacitat d’organització, síntesi i planificació.
- Motivació en l’àmbit de la justícia socioambiental global, els drets humans, la defensa dels béns comuns (aigua i energia), la perspectiva de gènere i els ecofeminismes, etc.
Es valorarà:
- Es valora positivament l’experiència amb entitats finançadores públiques nacionals (ACCD i Ajuntament de Barcelona) i europees (Comissió Europea).
- Es valora positivament l’experiència a l’àmbit de captació de fons.
CONDICIONS DE LA PLAÇA
- Jornada: 20 hores setmanals
- Lloc de treball: Seu d’Enginyeria Sense Fronteres a Barcelona (Múrcia 24, baixos)
- Data d’incorporació: Immediata
- Retribució: 1.016€ bruts en 12 pagues anuals
- Durada: 1 any amb possibilitats de continuïtat (període de prova de 6 mesos)
REFERÈNCIES PER CONTACTES
Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions a : organitzacio@esf-cat.org , indicant la referència
DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE CV i carta de motivació :17 de juny de 2021 (DATA AMPLIADA!)
INCORPORACIÓ:1 juliol de 2021
Descarrega la convocatòria
ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021
Encara que l’any 2020 i el que portem de 2021 han estat marcats per les conseqüències de la COVID19, una altra de les grans crisis del nostre temps no ha deixat de créixer: l’emergència climàtica. L’objectiu marcat per l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 2°C (realitzant esforços perquè no sigui major de 1,5°C) està lluny d’aconseguir-se.
Mentrestant, presenciem com els fenòmens extrems i sobtats, més freqüents i intensos, les sequeres, l’elevació del nivell de la mar i el desglaç, afecten directament i indirectament a la vida de les persones, especialment a les poblacions en situació de vulnerabilitat al Sud Global, amb conseqüències diferenciades per a les dones i les nenes.
Paradoxalment, els impactes més greus de l’emergència climàtica es concentren a les regions empobrides del planeta i en les perifèries, que són les que menys han contribuït a aquesta crisi global. En aquestes regions, avui dia, moltes persones s’estan veient obligades a abandonar les seves llars, sovint en un context en què coexisteixen situacions de pobresa econòmica, violència, conflictes i degradació ambiental que no són fruit de l’atzar, sinó d’unes relacions històriques (i presents) desiguals i injustes emmarcades en el capitalisme patriarcal globalitzat.
El vincle entre la crisi climàtica i els conflictes és complex i no sempre directe. No obstant, com ja demostren casos concrets al voltant de la planeta, l’escassetat dels recursos i la potenciació de les injustícies i desigualtats per les conseqüències de l’emergència climàtica, la converteixen en un tema de vital importància per a les generacions presents i futures.
Dilluns 7 de juny,
15.30 a 17.30h
Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÉS i PORTUGUÈS / ESPANYOL
- Taula Inaugural: Emergència climàtica i conflictivitat des d’una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
A la taula inaugural ens proposem entendre millor la connexió entre la crisi climàtica i els conflictes, fent especial èmfasi en el desplaçament forçat de persones o l’impacte en els territoris, els recursos i modes de vida, abordant aquest debat des d’una perspectiva global i local. Per a això, farem una introducció a aquesta realitat i una aproximació a les responsabilitats globals en les relacions Nord-Sud en el marc de la justícia climàtica, així com a l’aportació de les mirades ecologistes i feministes en aquest enfocament.
– Vincle entre crisi climàtica, conflictes i desplaçaments amb enfocament gènere (ESF, Beatriz Felipe)
– Justícia climàtica i responsabilitats del Nord global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica dels conflictes a partir de l’ecofeminisme (Moçambic, Teresa Cunha)
17.30 a 19.30h
Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÈS i PORTUGUÈS / ESPANYOL
- Taula d’intercanvi d’experiències internacionals sobre crisi climàtica i conflictes.
Modera: Escola de Cultura de Pau
A la segona taula abordarem experiències internacionals que visibilitzen aquestes realitats, centrant-nos en diversos conflictes relacionats amb l’extracció de recursos (molts d’ells clau en les activitats que contribueixen a la crisi climàtica), conflictes deguts a la implementació de polítiques climàtiques que no tenen en compte els drets humans (construcció d’hidroelèctriques, grans centrals eòliques, biocombustibles, etc., o fins i tot d’extracció de minerals per a la indústria renovable) així com en conflictes associats a la mobilitat humana.
– Acumulació primitiva i la crisi de l’extractivisme: El cas de Cabo Delgado a Moçambic (Boaventura Monjane)
– La transició energètica en mans de qui? El cas de les macrohidroelèctriques al Brasil (Moviment d’Afectats per les Preses, Tchenna Maso)
– Reassentament preventiu forçat: el cas de Enseada da Baleia, entre abandonament i hostilitat (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Dimarts 8 de juny,
18 a 20h
- Taula sobre conflictes derivats de les polítiques climàtiques a Catalunya i el Sud Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
Finalment, a la tercera taula ens concentrem en conflictes a Catalunya i el Sud Global i que també es vinculen amb la crisi climàtica, en relació amb polítiques de descarbonització o projectes d’energies renovables plantejats en els últims anys on la sobirania dels territoris i les poblacions afectades no està en el centre del debat.
– – Criminalització de persones defensores en la lluita per la seva terra i territori: el cas de la comunitat de Unión Hidalgo, Oaxaca, Mèxic (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propostes i alternatives des de la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistències territorials i plantejaments des de la sobirania popular (Fila zero amb la Xarxa per la sobirania energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre d’altres plataformes de territoris i col·lectius afectats a Catalunya)
Inscripcions
ESP
ALTA TENSIÓN
Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
7 y 8 de junio de 2021
Aunque el año 2020 y lo que llevamos de 2021 han estado marcados por las consecuencias de la COVID19, otra de las grandes crisis de nuestros tiempos no ha dejado de acrecentarse: la emergencia climática. El objetivo marcado por el Acuerdo de París de limitar el aumento de la temperatura a 2°C (realizando esfuerzos para que no sea mayor de 1,5°C) está lejos de alcanzarse.
Mientras tanto, presenciamos cómo los fenómenos extremos y repentinos, más frecuentes e intensos, las sequías, la elevación del nivel del mar y el deshielo, afectan directa e indirectamente a la vida de las personas, especialmente a las poblaciones en situación de vulnerabilidad en el Sur global, con consecuencias diferenciadas para las mujeres y las niñas.
Paradójicamente, los impactos más graves de la emergencia climática se concentran en las regiones empobrecidas del planeta y en las periferias, que son las que menos han contribuido a esta crisis global. En estas regiones, hoy en día, muchas personas están viéndose obligadas a abandonar sus hogares, a menudo en un contexto en el que coexisten situaciones de pobreza económica, violencia, conflictos y degradación ambiental que no son fruto del azar, sino de unas relaciones históricas (y presentes) desiguales e injustas enmarcadas en el capitalismo patriarcal globalizado.
El vínculo entre la crisis climática y los conflictos es complejo y no siempre directo. No obstante, como ya demuestran casos concretos alrededor del planeta, la escasez de los recursos y la potenciación de las injusticias y desigualdades por las consecuencias del cambio climático, lo convierten en un tema de vital importancia para las generaciones presentes y futuras.
Lunes 7 de junio, 15.30 a 17.30h
Disponible interpretación ESPAÑOL/PORTUGUÉS y PORTUGUÉS/ESPAÑOL
- Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
En la mesa inaugural nos proponemos entender mejor la conexión entre la crisis climática y los conflictos, haciendo especial hincapié en el desplazamiento forzado de personas o el impacto en los territorios, los recursos y modos de vida, abordando este debate desde una perspectiva global y local. Para ello, haremos una introducción a esta realidad y una aproximación a las responsabilidades globales en las relaciones Norte-Sur en el marco de la justicia climática, así como a la aportación de las miradas ecologistas y feministas en este enfoque.
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Lunes 7 de junio, 17.30 a 19.30h
Disponible interpretación ESP/PORT y PORT/ESP
- Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
En la segunda mesa abordaremos experiencias internacionales que visibilizan estas realidades, centrándonos en varios conflictos relacionados con la extracción de recursos (muchos de ellos clave en las actividades que contribuyen a la crisis climática), conflictos debidos a la implementación de políticas climáticas que no tienen en cuenta los derechos humanos (construcción de hidroeléctricas, grandes centrales eólicas, biocombustibles, etc. o incluso de extracción de minerales para la industria renovable) así como en conflictos asociados a la movilidad humana.
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Martes 8 de junio, 18 a 20h
- Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
Finalmente, en la tercera mesa nos concentramos en conflictos en Cataluña y el Sur Global y que también se relacionan con la crisis climática, en relación con políticas de descarbonización o proyectos de energías renovables planteados en los últimos años donde la soberanía de los territorios y las poblaciones afectadas no está en el centro del debate.
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
Inscripciones
————————————————————————————————————————–
PORT
ALTA TENSÃO
Conferência Internacional sobre Emergência Climática e Conflitos
7 e 8 de Junho de 2021
Segunda-feira, 7 de Junho, 15h30 às 17h30
Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol
- Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Moderadora: Sandra Vicente, jornalista
– Articulação entre crise climática, conflitos e deslocamento com enfoque de género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justiça climática e responsabilidades do Norte global (Instituto Transnacional, Mònica Vargas)
– Uma perspectiva crítica dos conflitos com base no ecofeminismo (Moçambique, Teresa Cunha)
Segunda-feira, 7 de Junho, 17h30 às 19h30
Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol
- Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
Moderação: Escola de Cultura de Pau
– Acumulação primitiva e crise do extractivismo: O caso de Cabo Delgado em Moçambique (Boaventura Monjane)
– A transição energética nas mãos de quem? O caso das usinas hidroelétricas no Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reassentamento preventivo forçado: o caso da Enseada da Baleia, entre o abandono e a hostilidade (Rede Sul-Americana de Migração Ambiental, Giovanna Gini e Tatiana Mendonça Cardoso)
Terça-feira, 8 de Junho, das 18h às 20h
- Mesa redonda sobre conflitos derivados das políticas climáticas na Catalunha e no Sul Global.
Moderação: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalização de defensores na luta por suas terras e território: o caso da comunidade Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propostas e alternativas na perspectiva da justiça climática (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistência territorial e abordagens da soberania popular (Linha zero com a Xarxa per la Sobirania Energètica, a Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre outras plataformas de territórios e grupos afetados na Catalunha)
Inscripções
Declaració: Agbar, prou abús de poder
A Catalunya aquests darrers anys s’està disputant el futur de l’aigua. L’aigua és un element essencial per a la vida tal i com la coneixem, tant per les persones com pels ecosistemes. Per això observem amb certa inquietud els darrers esdeveniments que se sumen a una dinàmica de persecució dels actors socials que lluiten per protegir i tenir cura de l’aigua com a bé comú que és per assegurar la vida.
L’aigua és un dret humà essencial per a la vida reconegut des l’any 2010 per les Nacions Unides. Els éssers humans no podem viure més de 3 dies sense aigua. L’emergència climàtica i el canvi global estan incrementant les afectacions sobre l’aigua amb un augment de la concentració de precipitacions, sequeres i disminució de l’aigua dolça disponibles. Amb aquesta perspectiva l’aigua es convertirà en un dels grans detonants de potencials conflictes i migracions climàtiques, i serà d’especial rellevància a la regió mediterrània, el que fa inqüestionable la seva gestió des de l’interès comú.
A Catalunya, 3 de cada 4 habitants rebem l’aigua d’operadors pilotats per AGBAR. Això representa un monopoli de facto de la gestió de l’aigua, en mans d’un sol grup empresarial que ostenta la gestió del servei a la majoria de municipis mitjans i grans de Catalunya. El 100% d’Agbar pertany a la multinacional francesa SUEZ, recentment absorbida per l’altra gran multinacional francesa en el negoci de l’aigua, VEOLIA
Seguint aquesta lògica mercantilitzadora, el passat desembre l’aigua entrava a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street. L’aigua com producte financer és un valor segur, que amb la perspectiva d’un augment de la demanda i la disminució de la disponibilitat, fa de l’aigua una aposta segura que ansien grans especuladors i inversors. Aquesta entrada als mercats financers és un pas més enllà en la mercantilització de l’aigua que lliga l’aigua només al seu valor econòmic i financer, i la deslliga de tota la seva resta de valors imprescindibles per a la vida humana i dels ecosistemes.
Malgrat això, arreu del món fa anys que ha començat una onada remunicipalitzadora per recuperar la gestió i el control de l’aigua a mans públiques. Els objectius que persegueix la recuperació del control sobre l’aigua son una gestió més eficaç, transparent, democràtica, arrelada als municipis i amb objectius socials i ambientals, i no guiada pel lucre. A Catalunya, des de l’any 2010, 28 municipis han decidit recuperar la gestió de l’aigua. La majoria d’ells han estat portats als tribunals per AGBAR arran de la decisió democràtica d’aquests municipis de recuperar el control sobre l’aigua i revertir el servei de privat a públic, passant de gestió indirecta a directa.
Aquesta gran ofensiva judicial d’Agbar afecta a una quarantena de municipis i ens locals que han fet passos cap a una gestió directa, i s’encabeix en la cursa global per la mercantilització i financiarització de l’aigua. Aquest atac constitueix un clar abús de poder, on mitjançant el poder judicial, el poder mediàtic i sobretot el poder econòmic tracten que els seus interessos passin per sobre de l’interès del bé comú, de les decisions democràtiques dels ajuntaments i de la ciutadania que vol en un 80,6% una gestió pública. Un poder econòmic que prové dels costos il·legítims cobrats a la factura de l’aigua, com ara la publicitat, el cànon de coneixement, el manteniment dels comptadors, els litigis judicials per mantenir la gestió privada i operacions financeres en
els mercats globals realitzades en la creació de l’empresa mixta metropolitana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Alguns d’aquests costos poden arribar a suposar el 56% de la tarifa de l’aigua.
Diferents moviments socials i organitzacions hem patit la judicialització, intimidació i difamació per part d’Agbar quan hem obert el debat sobre l’aigua i reclamat mesures socials que toquen els seus beneficis. La Iniciativa Ciutadana de l’Aigua a Barcelona, que van signar més de 25.000 barcelonines, ha estat portada als tribunals i bloquejada per 5 contenciosos administratius interposats per AGBAR i els seus lobbies. Agbar va portar l’APE a judici per demanar la condonació del deute de les famílies, condonació que finalment va accedir a donar després de denunciar 3 activistes de l’Aliança. Espies del sector privat es van infiltrar al moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona, unes pràctiques que mai no van ser confirmades ni desmentides per part d’Agbar. L’últim episodi ha estat la campanya difamatòria que qüestiona el finançament rebut per part de les entitats que van donar suport a la consulta de l’aigua a Barcelona, i per la tasca social en la defensa de drets que desenvolupen.
D’altra banda, entre el març del 2016 i el maig del 2018, Agbar va destinar més d’1,4 milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis només a TV3 i Catalunya Ràdio. La companyia va patrocinar diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries es van intensificar també amb altres canals i mitjans privats, coincidint amb l’emergència de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. Desconeixem a quant ascendeix la xifra total de despesa en publicitat que, a la fi, paguem la ciutadania amb els nostres rebuts.
Per tot plegat, fem una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits a donar suport aquesta declaració per tal que els nostres governs prenguin totes les mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua i acabar amb l’abús de poder de les multinacionals que hi especulen i negocien.
Entitats promotores
Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Consell d’Associacions de Barcelona
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
Aliança contra la Pobresa Energètica
Alianza de Mareas y movimientos sociales
Consell de la Joventut de Barcelona
Xarxa Justícia Climàtica
Plataforma Aigua és Vida
Primeres entitats adherides
Acció Ecofeminista
Afectados BB Serveis
Àgora dels moviments socioambientals de la conca del Besòs
Aigua és Vida Girona
Aigua Pública Manlleu
Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres
Associació Cultural Nou Barris Taller d’ Idees
Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) Associació de Naturalistes de Girona
Associació de veïnes i veïns del barri Gòtic
Associació Els Verds de Badalona
Associació Institut de les Desigualtats
Associació Sediments
Ateneu Roig
Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset
Attac-catalunya
Av Centre Castelldefels
A Granel Sccl
Consell d’Associacions de Barcelona
Coordinadora d’Entitats del Poble Sec
Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme Coordinadora Obrera Sindical
Dones d’Aigua
Ecologistes en Acció de Catalunya
El globus vermell
Entrepobles
Fridays for Future Barcelona
Fundació Goteo
Fundació l’Alternativa
Girona pel Clima
Grup de Defensa del Ter
La Marea Verde SAB
La Negreta del Gòtic
LA PERA COMUNICACIÓ SCCL
Les Vilaretes
Marea Pensionista de Catalunya
Moviment Residencias Catalunya
Movimiento Pensionista XLA DIGNIDAD SOCIAL
Observatori DESC
Observatori del Deute en la Globalització
PAH Catalanes
PAH Barcelona
Plataforma Prou Sal
Rebel·lió o Extinció Barcelona
Rebel·lió o Extinció Girona
Resistim al Gòtic
SALVEM LO MONTSIÀ
Sindicat co.bas comissions de base
Sindicat de Llogateres
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia Taula de l’aigua de Terrassa
Taula de l’aigua de Vilamajor
Upla LA UNIÓN
Volem l’Aigua Neta Clara i Nostra Xarxa d’Economia Solidària Xarxa per la Sobirania Energètica Xarxa Socialisme 21
Xnet
¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales
Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!
Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.
En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.
Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!
No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!
Viernes 28 de mayo, 19h // Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31)
Presentación y debate:
-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO
-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch
-Adil Meléndez, Global Justice Association
-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos
-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat
-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía
Concierto:
- Mònica Guiteras
Inscripciones
Dónde?
Pagar fins que faci mal, comunitats de Llatinoamèrica contra els abusos de Agbar
La gestió de l’aigua per part de la multinacional Agbar/Suez vulnera drets humans i ambientals arreu del món. Així ho hem denunciat durant els mesos de març i abril d’enguany a través d’una coordinació internacional entre organitzacions de Justícia Global i comunitats afectades de Cartagena (Colòmbia), Saltillo (Mèxic) i Osorno (Xile).
El tret de sortida el vam donar el 25 de març amb un webinar internacional en motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2021. Vam comptar amb diferents representants de les ciutats llatinoamericanes i una fila zero formada pel Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el grup català d’Empreses i Drets Humans de Lafede.cat.
Recupera el webinar aquí:
Durant aquest temps hem generat material divulgatiu i d’incidència sobre els tres casos analitzats. A la web d’Alerta Drets Humans -l’espai web del grup català d’Empresa i Drets Humans- podreu trobar informació detallada sobre les filials d’Agbar involucrades en les vulneracions de drets a les tres ciutats llatinoamericanes.
Fitxa del cas Cartagena. Fitxa empresa: Aguas de Cartagena
Fitxa del cas de Saltillo. Fitxa empresa: Aguas de Saltillo
Fitxa del cas d’Osorno. Fitxa empresa: ESSAL
També podeu descarregar el següent informe executiu, en català.
Aquest informe ha estat clau per agendar el seguit de reunions entre diferents institucions i representants polítics amb les persones afectades i representants llatinoamericans que hem realitzat el passat mes d’abril. Malgrat les reunions no s’han pogut fer de forma presencial donades les restriccions per la pandèmia de la COVID19, la virtualitat ens ha permès trobar-nos amb un gran nombre d’actors.
Aquestes reunions tenien un doble objectiu: mostrar les vulneracions de drets humans i de normativa internacional i local que efectua el grup Agbar/Suez a l’exterior, així com incidir en la responsabilitat de les institucions públiques europees en l’acció exterior d’una empresa de capital europeu.
En l’àmbit català, ens hem reunit amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de la Diputació de Barcelona i amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
En l’àmbit europeu, ens hem reunit amb la diputada Mathilde Panot, vicepresidenta del grup parlamentari la France Insoumise i presidenta de la Comissió d’Investigació d’Aigua de l’Assemblea Popular Francesa.
També amb els eurodiputats Javier López (PSC) del grup Socialista, president de EUROLAT, membre de la comissió ENVI i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Diana Riba (ERC) del grup Verd i membre d’EUROLAT i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Ernest Urtasun (Catalunya en Comú) del Grup Verd i membre de la comissió d’assumptes econòmics; i la María Eugenia Rodríguez Palop (Unidas Podemos) del Grup de l’Esquerra i membre d’EUROLAT, de la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic i UE-Xile.
Entre les demandes efectuades als titulars d’obligacions, en destaquem les següents:
- Visites a terreny per verificar els impactes locals
- Donar suport a l’elaboració d’estudis tècnics independents que verifiquin els impactes ambientals i socioambientals a l’exterior causats per les empreses del Grup Agbar i la matriu Suez
- Instar al grup Agbar i la matriu Suez, així com al Govern Colombià, a respectar el dret a la consulta prèvia, lliure i informada recollida en el conveni 169 de la OIT
- Instar al grup Agbar i la matriu Suez a no interferir en els processos de caducitat del contracte d’ESSAL i retirar les amenaces d’arribar als tribunals d’arbitratge Instar a les diferents institucions públiques locals llatinoamericanes a exercir el seu deure de reparar els danys causats per les empreses i evitar més vulneracions de drets
- Instar a les institucions europees, franceses, catalanes i espanyoles a auditar i fiscalitzar l’acció exterior del Grup Agbar i la matriu Suez
- Instar a tots els governs locals i nacionals llatinoamericans, les institucions europees i les empreses involucrades a respectar el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i els principis fonamentals dels Drets Humans
- Instar a les institucions europees a dotar-se de mecanismes per fer complir a les empreses amb capital europeu i les seves filials amb el respecte dels drets humans i la normativa internacional, europea i exterior
Les activistes, organitzacions i representants de les comunitats afectades valorem positivament la gira d’incidència realitzada i la preocupació que ha generat sobre els diferents actors.
Valorem la predisposició de la comissió d’investigació d’aigua de l’Assemblea Nacional Francesa a interlocutar directament amb Suez, instant la seva responsabilitat i la violació de normativa francesa i internacional. També destaquem l’interès dels i les eurodiputades a treballar de forma conjunta per comunicar als governs llatinoamericans les vulneracions explicades, explorar vies de reparació i treballar perquè la comunitat europea es doti de legislació amb capacitat sancionadora a empreses multinacionals de capital europeu com el Grup Agbar i la matriu Suez.
Seguirem molt atentament la consecució de les demandes efectuades i els compromisos presos pels diferents actors, amb l’objectiu de reparar els danys causats per les empreses i caminar cap a la fi de la impunitat de les multinacionals que operen sense cap tipus de fiscalització i control.
Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça per la garantia d’accés al dret a l’aigua, per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa, comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.
Al webinar del passat 25 de març vam tenir l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que van compartir les seves lluites i respondre els nostres dubtes, però també ens van llançar una incòmoda pregunta: Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.
Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”
Recupera el vídeo del webinar:
Fitxes AlertaDH:
Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos
Dijous 25 de març de 2021
18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)
Osorno, Xile
María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA
Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA
Cartagena, Colòmbia
Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals
Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association
Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic
Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.
Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe
Presentem en castellà l’ESFeres 15: Com garantir l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament mitjançant les tarifes
Aquest estudi pretén analitzar en una petita mostra de municipis si l’estructura tarifària i el preu que els habitants d’aquestes localitats paguen per la factura de l’aigua permet el compliment de la garantia del dret humà a l’aigua. Per això es considera tant l’estructura tarifària i els preus aplicats de forma general, com l’existència de mesures a aplicar en casos de dificultats econòmiques.
La traducció al castellà ha estat possible gràcies a la col·laboració amb l’AECID i Mundubat.
