Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”
Recupera el vídeo del webinar:
Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça per la garantia d’accés al dret a l’aigua, per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa, comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.
Al webinar del proper 25 de març tindrem l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que compartiran les seves lluites i respondran els nostres dubtes, però també ens llançaran una incòmoda pregunta. Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.
Fitxes AlertaDH:
Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos
Dijous 25 de març de 2021
18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)
Osorno, Xile
María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA
Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA
Cartagena, Colòmbia
Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals
Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association
Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic
Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.
Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe
Presentem en castellà l’ESFeres 15: Com garantir l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament mitjançant les tarifes
Aquest estudi pretén analitzar en una petita mostra de municipis si l’estructura tarifària i el preu que els habitants d’aquestes localitats paguen per la factura de l’aigua permet el compliment de la garantia del dret humà a l’aigua. Per això es considera tant l’estructura tarifària i els preus aplicats de forma general, com l’existència de mesures a aplicar en casos de dificultats econòmiques.
La traducció al castellà ha estat possible gràcies a la col·laboració amb l’AECID i Mundubat.
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
The Future is Public, l’economia al servei de la gent
El passat 4 i 5 de desembre ens vam trobar activistes i acadèmiques de tot el món a Amsterdam a la conferència internacional “The Future Is Public. Democratic ownership of the economy”. La trobada fou en el barri popular de Bijlmermeer, tradicionalment oblidat per les institucions, i on hi conviuen més de 100 cultures diferents, les quals lluiten contra el procés de gentrificació del barri, pel dret a la vivenda i pel dret a l’educació.
Les organitzacions amfitriones de la conferència foren el TransNational Institute(TNI) i De 99 Van Amsterdam. I ESF érem una de les entitats organitzadores, junt a desenes d’altres entitats i moviments socials d’arreu del món.
La trobada va versar al voltant de la necessitat de recuperar els serveis públics per al conjunt de la població, sobre els diferents processos i lluites de remunicipalització que tenim arreu del món, i com això s’enfoca des del que s’anomena com al “nou municipalisme”, i sobretot com s’enfoca des d’una prisma ecofeminista.
ESF vam aportar la nostra experiència i trajectòria per a la recuperació dels serveis bàsics, aigua i energia tan al Sud Global, com a Catalunya, amb diverses intervencions durant la conferència, i amb la participació en la taula rodona final: Reflexions sobre propers passos i el que ens uneix, el camí a seguir. També vam co-organitzar un taller sobre perspectiva de gènere i serveis públics. Podeu consultar el programa complet aquí.
Vam presentar la campanya de remunicipalització de l’aigua a Barcelona i Catalunya, i també desde la Taula de l’Aigua de Terrassa es va presentar l’experiència de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. I conjuntament vam presentar un article sobre aquesta experiència de democratització de l’aigua, que va ser un dels 15 working papers aportats per a la reflexió durant la conferència. Recentment s’ha publicat un extracte de l’article a la web Open Democracy amb el títol Water should be a common good not a commodity. Catalonia is showing how.
Vam poder tenir l’oportunitat de parlar sobre les Proposta Municipalista de la Xarxa per la sobirania energètica, que en breus es presentarà en anglès. On expliquem tot un seguit de mesures que es poden prendre per tal d’encaminar-se cap a la sobirania energètica des dels municipis, des de l’òptica de les institucions i/o els moviments socials.
Així com també vam poder aportar la nostra visió i la feina que estem fent al voltant de la comercialitzadora pública de Barcelona
Vam co-organitzar un taller amb l’Observatori del Deute en la Globalització sobre perspectiva de gènere en els serveis públics, on vam poder reflexionar sobre com construir serveis públics que treballin activament per una justícia de gènere a través d’activitats, mesures i polítiques. EL taller parteix de la voluntat de superar i revertir el biaix de gènere històric (divisió sexual i internacional del treball, etc.) presents al capitalisme heteropatriarcal, disminuir les desigualtats de gènere i empoderar i promoure la inclusió de les dones. L’objectiu és repensar els serveis públics per tal de donar resposta equitativament a les necessitats d’homes i dones i aconseguir una responsabilitat col·lectiva sobre les cures i sobre la defensa dels serveis bàsics
Com a resultat de les reflexions dutes a terme durant la conferència, s’ha escrit un informe sobre la mateixa, que detalla 7 passos per construir una economia democràtica, i que us recomanem molt llegir perquè recull molts dels reclams que des d’Enginyeria Sense Fronteres i els moviments socials catalans fa temps que denunciem, la necessitat de democratitzar els serveis públics, la d’entomar mesures per fer front a l’emergència climàtica i de construir serveis públics que siguin feministes.
Objectius de desenvolupament sostenible des d’ una mirada feminista
Des d’Enginyeria Sense Fronteres hem col·laborat amb altres entitats en una proposta alternativa als ODS oficials aprovats per Nacions Unides.
Els ODS feministes constitueixen un anàlisi crític on hem volgut visibilitzar el vincle entre cada ODS, els Drets Humans de les Dones i els Drets Sexuals i Reproductius. Aquest vincle no està present en els 17 ODS oficials o per tant existeix el risc que a l’Agenda 2030 “deixant a molta gent enrere“, per això si volem realitzar canvis estructurals, que aportin a la transformació social, és indispensable visibilitzar i treballar des d’aquest vincle.
Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones és la nostra proposta per un ODS des d’una mirada feminista.
La desigualtat en l’accés a l’aigua té forts impactes en la garatia del dret de la salut, l’habitatge, l’alimentació i l’educació de les dones i nenes, i és un obstacle més per a la garantia dels seus Drets Sexuals i Reproductius.
El rol de les dones en relació amb l’accés a l’aigua i al sanejament continua sent desigual respecte al dels homes:
- Accés diferenciat als drets de propietat
- La deficiència democràtica genera desigualtat als espais de presa de decisions i comporta que els interessos de les dones queden invisibilitats.
- Forta divisió sexual del treball
- Treball no remunerat de cures
- Violència masclista
Tot això provoca que també augmente les desigualtats, també amb l’accés a l’aigua, que és un recurs de primera necessitat per a totes les persones. Un be natural que s’ha convertit en un article de luxe que pertany a persones i col·lectius privilegiats per un sistema neoliberal i patriarcal.
Algunes dimesions del DHAS en la vida de les dones:
- Disponibilitat
- Accesibilitat i qualitat
- Assequibilitat
- Acceptabilitat
L’efectivitat del DHAS i de l’ODS només és possible mitjançant una perspectiva ecofeminista
- Garantir l’accés a l’aigua com un dret fenomental de totes les persones, de manera universal, evitant i personalitzant els oligopolis que comercien i es beneficien de la generació de desigualtats socials.
- Si la manca d’accés al DHAS repercuteix en la infància, i en particular en les nenes, s’hauria de potenciar l¡acompanyament en la criança i en la salut, assumit per les dones.
- Donar suport i enfortir la participació de les dones en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament
- S’ha de potenciar la participació de les dones en l’adopció de decisions relacionades amb la infrastructura i els serveis d’aigua, sanejament i higiene.
Descarrega ODS 6
La Red Pública de Agua (RAP) reclama la gestió pública de l’abastament i sanejament d’aigua a la ministra Teresa Ribera
En aquest context del COVID19 la sanitat i l’aigua són fonamentals, per això des de la Red Pública de Agua (RAP) s’ha enviat una carta a la ministra Transició Ecológica, on denuncien les pressions del lobby privat dels serveis de l’aigua per manipular l’actual crisi sanitària en favor dels seus interessos empresarials.
A més reivindiquen 6 punts fonamentals com la remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la funció social i ambiental de l’aigua.
A continuació el contigut de la carta:
Sra. Dª. Teresa Ribera Rodríguez
Vicepresidenta del Gobierno
Ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico
Plaza San Juan de la Cruz, s/n
28071 MADRID
Madrid, 4 de mayo de 2020
Sra. Vicepresidenta:
La Red Agua Pública (RAP) -organización que reúne a decenas de plataformas y organizaciones ecologistas, sindicales y sociales del estado español en la defensa de la gestión pública y democrática de los servicios del ciclo urbano del agua-, manifiesta su preocupación y estupor por la posición que, durante la actual situación de alarma sanitaria, han mantenido las empresas privadas que gestionan los servicios de agua, a través de sus portavoces Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) y Asociación Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento (AEAS).
La promulgación por parte del gobierno de los decretos ley 8 y 11 de marzo de 2020 garantizan, desde nuestro punto de vista, el disfrute del derecho humano al agua tanto de los sectores sociales vulnerables, vulnerables severos o en riesgo de exclusión social (RD ley 8/2020), como los que, debido a la crisis del COVID-19 y al actual estado de alarma, lo son potencialmente (RD ley 11/2020).
Apoyamos estas medidas de protección social, que suponen la garantía del suministro continuo de agua a las familias y la prohibición de los cortes, y exigen la solidaridad de los operadores de agua hacia la ciudadanía que resultará golpeada por la actual crisis sanitaria y social. En plena crisis, se ha puesto de manifiesto la importancia del agua, en tanto que su disponibilidad es fundamental para la vida, la higiene personal y doméstica y, en consecuencia, para la salud.
A pesar del consenso social que suscitan las medidas contempladas en ambos decretos ley, en la carta dirigida a usted el 3 de abril pasado, AGA mantiene que, en aras a mantener la sostenibilidad del servicio, es necesario poder realizar cortes en el suministro ya que, de lo contrario, (sic) se aumentará la morosidad a muy corto plazo ocasionando un déficit financiero estructural. También plantea la necesidad de modificar la duración de los contratos concesionales para poder asumir las pérdidas ocasionadas por la disminución del consumo que se producirá por la crisis sanitaria. Es decir, aprovechan la crisis sanitaria para pedir modificaciones legislativas, que afectan a la Ley de Contratos del Sector Público, evadiendo la transferencia de riesgos que está implícita en los contratos de concesión. Queda patente que AGA no ha dudado en aplicar la doctrina del shock, aprovechando la situación actual de crisis sanitaria, para intentar sacar provecho para sus intereses empresariales.
En este contexto, pedimos a su gobierno que aborde las iniciativas siguientes para conseguir que la provisión de los servicios del ciclo integral urbano del agua sirvan para satisfacer las necesidades sociales de la ciudadanía y sean coherentes con el derecho humano al agua y al saneamiento:
- Suprimir las vigentes limitaciones y condicionalidades a la gestión y financiación pública de los servicios de agua previstos en la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, como paso previo a su derogación. Establecer nuevos enfoques y líneas de financiación que favorezcan la gestión pública de estos servicios esenciales vinculados a derechos humanos.
- Dotar de financiación suficiente a los servicios públicos de gestión directa, en particular la sanidad y los servicios de agua, intrínsecamente relacionados entre sí al tener ambos la consideración de derechos humanos y, como se ha puesto en evidencia durante la pandemia, ser garantes del mantenimiento de la salud humana.
- Prohibir por ley los denominados cánones concesionales, que son instrumentos que favorecen la privatización de los servicios del ciclo urbano del agua, introducen prácticas opacas y fomentan la corrupción que crece al transformar el agua y los servicios de abastecimiento y saneamiento en grandes negocios privados.
- Facilitar procesos de remunicipalización que aseguren la estabilidad en el empleo y que asuman la gestión no lucrativa, pública, transparente y con rendición de cuentas acorde con el paradigma del modelo definido por el marco conceptual del derecho humano al agua.
- Fortalecer la función reguladora de los municipios en tanto que titulares de los servicios del ciclo integral urbano del agua; en este sentido, rechazamos la creación de un regulador único y, en cambio, proponemos adoptar medidas como la creación de un organismo específico -Observatorio o Laboratorio-, del ciclo integral urbano del agua que propicie la comunicación, cooperación y el apoyo mutuo entre los entes locales, a la vez que garantice la transparencia en el ciclo y el acceso a la información por parte de la ciudadanía como garante de su participación activa y efectiva.
- Por último, tras diez años del reconocimiento del derecho humano al agua por parte de la Asamblea General de Naciones Unidas, es necesario reconocerlo y regularlo formalmente, con objeto de que no se manipule su alcance y contenido en relación con sus criterios y principios definitorios, y específicamente los relativos a la no discriminación, universalidad, asequibilidad y disponibilidad, con la expresa prohibición de cortes de suministro.
Cordialmente,
Gonzalo Marín
Portavoz de la Comisión de Coordinación de la Red Agua Pública
(Integrada por AEOPAS, Aigua és Vida, Asamblea Agua Pública 100% Región Murciana, Attac, Comisiones Obreras, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, Fundación Nueva Cultura del Agua, Marea Azul del Sur, Plataforma ciudadana por la defensa del agua pública en Asturies ,Plataforma de Bizkaia Ur Publikoa, Red Agua Pública de Aragón, Plataforma contra la privatización del Canal de Isabel II y Xarxa Valenciana per l´aigua pública)
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
La RAP denuncia les pressions del lobby privat dels serveis de l’aigua per manipular l’actual crisi sanitària per afavorir els interessos empresarials i dóna suport a la gestió pública de l’aigua
- En plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
- La Red de Agua Pública (RAP) reclama suport a ajuntaments i operadors públics en el seu compromís amb la defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i denuncia la justificació de talls de subministraments i que els lobby privat dels operadors dels serveis d’aigua promoguin modificacions legislatives per a mantenir els seus beneficis.
- La RAP posa de manifest la necessitat de promoure i acometre la remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la funció social i ambiental de l’aigua.
La RAP rebutja i qualifica d’egoista, insolidària i mesquina l’actitud del sector privat que ha sol·licitat al govern reprendre els talls d’aigua i ampliar la duració de les seves concessions. El passat 3 d’abril, el president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) va trametre una carta dirigida al govern on s’argumenta, sense aportar dades ni considerar que les mesures dels decrets llei emesos en relació al subministrament d’aigua són circumstancials mentre es mantingui la pandèmia, que, per a mantenir la sostenibilitat del servei, és necessari poder realitzar talls en el subministrament perquè, en cas contrari, s’augmentarà la morositat a molt curt termini produint un dèficit financer estructural. També plantegen la necessitat de modificar la durada dels contractes concessionals per a poder assumir les pèrdues ocasionades per la disminució del consum que creuen que es produirà per la crisi sanitària; és a dir, aprofiten la crisi sanitària per a demanar modificacions legislatives, que afecten a la Llei de Contractes del Sector Públic, no avalades per dades sinó només per expectatives, evadint la transferència de riscos que està implícita en els contractes de concessió.
AGA, que conjuntament amb la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conformen el lobby defensor dels interessos de les empreses privades de l’aigua a l’Estat espanyol, no ha dubtat en aplicar la doctrina del shock, aprofitant la situació actual de crisi sanitària, per intentar treure profit per als seus interessos empresarials.
El 17 i 31 de Març, el govern va aprovar ambdós decrets llei on es concretaven mesures extraordinàries en l’àmbit econòmic i social per a fer front a la crisi sanitària motivada pel coronavius, i específicament les destinades a garantir, en aquest context, el subministrament dels serveis públics d’aigua. En el primer decret llei (8/2020), se establia, l’obligació de garantir l’accés a l’aigua als col·lectius amb la condició de vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social, mentre es mantingui l’estat d’alarma, atès que la condició de vulnerabilitat és previsible que s’ampliï substancialment.
Aquestes mesures són coherents amb el Dret Humà a l’aigua, que estableix l’obligació de disposar d’un subministrament continu i la prohibició de talls per motius de vulnerabilitat econòmica o social. A més, en plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
Al contrari que el sector privat, els operadors públics d’aigua han garantit el subministrament en les condicions establertes en ambdós decrets llei avançant-se, fins i tot, a la seva aplicació a l’assumir les obligacions del Dret Humà a l’aigua de respectar-lo, protegir-lo i acomplir-lo.
En el context de crisi sanitària, i davant l’actitud d’AGA, la RAP reivindica els punts següents:
- Suprimir les vigents limitacions i condicionalitats a la gestió i finançament públic dels serveis d’aigua previstos en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, com a pas previ a la seva derogació. Establir nous enfocs i línies de finançament que afavoreixin la gestió pública d’aquests serveis públics essencials vinculats a Drets Humans.
- Dotar de finançament suficient a tots els serveis públics, en particular la sanitat i els serveis d’aigua, intrínsecament relacionats al tenir ambdós la consideració de Drets Humans i, com es posa contínuament en evidència durant la pandèmia, ser garants del manteniment de la salut humana.
- Facilitar processos de remunicipalització que assumeixin la gestió no lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes d’acord amb el paradigma definit pel marc conceptual del Dret Humà a l’Aigua.
- Després de 10 anys del reconeixement del Dret Humà a l’aigua per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, és necessari reconèixer-lo i regular-lo formalment, amb l’objectiu que no es manipuli el seu abast i contingut en relació amb els seus criteris i principis definitoris, i específicament els relatius a la no discriminació, universalitat, assequibilitat i disponibilitat, com l’expressa prohibició de talls de subministrament.
22 d’abril de 2020
Red Agua Pública (RAP), és un espais que aglutina a desenes de plataformes, organitzacions socials, ambientals, sindicals i polítiques de l’Estat espanyol – a Catalunya tots els grups, organitzacions, xarxes i plataformes que formen Aigua és Vida-, que promouen una visió de l’aigua com un bé comú i un servei públic, i que lluiten per la gestió pública de l’aigua, sense ànim de lucre, transparent i participativa dels serveis d’abastament i sanejament.
El Primer Festival Devreporter tanca el projecte europeu Frame, Voice, Report en el marc del qual s’han convocat les dues últimes beques de periodisme Devreporter, i presenta alguns dels reportatges becats. En total s’han produït 25 projectes periodístics sobre migracions, justícia ambiental i gènere que han estat becats amb 480.000 euros. Les beques han permès que 31 entitats i 66 periodistes hagin realitzat, fins el moment, 189 treballs periodístics i activitats relacionades amb ells. Aquests treballs periodístics s’han publicat o emès a més de 45 mitjans, la meitat catalans i espanyols, i la resta de tot el món. Tot i que encara no s’ha fet el recull de dades definitiu, l’audiència global estimada fins ara d’aquests treballs és de més de tres milions de persones.
El festival estava programat per al mes maig i havia de ser presencial però s’ha reformulat tenint en compte l’emergència generada pel COVID-19, i la situació de confinament. Tal i com afirma el vocal de comunicació de Lafede.cat, Andrés García Berrio, “aquests dies d’alt consum audiovisual i en els quals estem sentint molt que els virus no tenen fronteres, els reportatges devreporter poden ajudar-nos a aprofundir en el coneixement del món i la consciència internacionalista. Li hem de dir a la gent que deixi el Netflix i es connecti al festival devreporter”.
Les sessions es faran a través de la plataforma ZOOM, i simultàniament a al Facebook de LaFede, i en els propers dies publicarem les instruccions per a seguir-ho. Totes les xerrades quedaran gravades i publicades al canal de Youtube.
El festival s’obrirà el 21 d’abril amb un debat sobre el dret a l’aigua on participaran Míriam Planas, de la plataforma Aigua és Vida i membre d’Enginyeria sense fronteres (ESF), Ricardo Balderas, periodista mexicà, i Víctor Yustres, director del documental “Aigua Tèrbola” que explica el paper d’Agbar a Catalunya i a Mèxic, i que podrà veure’s després del debat. Les sessions es faran a través de la plataforma ZOOM, i simultàniament a al Facebook de LaFede, i en els propers dies publicarem les instruccions per a seguir-ho. Totes les xerrades quedaran gravades i publicades al canal de Youtube.
Al dia següent, el 22 d’abril, es podran visualitzar els reportatges ‘Les llavors de Berta Cáceres’ i ‘Alerta defensores’ que expliquen les amenaces a les dones defensores de drets humans a Amèrica Llatina.
El 28 d’abril el focus es posarà en el relat que es fa sobre les migracions amb un debat entre Anna Surinyach i José Colón, fotoperiodistes especialitzats en el tema que han fet servir les beques devreporter per mostrar les migracions des d’una òptica poc habitual, posant l’atenció en la mirada dels seus protagonistes i sense filtres, i des de la responsabilitat institucional. Immediatament després es podrà gaudir del docureportatge “Boza”, d’Anna Surinyach i Séverine Sajous. El 29 d’abril es podran veure “Misbah, el documental’ i ‘Amazics, una diàspora forçada’ que tracten sobre la comunitat pakistanesa i amaziga a Catalunya.
Finalment el 5 de maig tancarà el cicle la xerrada “El valor de les cures. Dones migrants cuidadores” amb la participació d’una periodista de La Directa, i de representants de Sindillar i l’ONG Cooperacció, responsables del documental “Cuidar entre terres. Qui sosté la vida quan les dones migren?”. Al dia següent, el 6 de maig, es podran visualitzar de tres treballs becats: ‘La vida después’,’Fugir per estimar i ser. Asil i resistències LGTBI del Marroc a Barcelona’ i ‘Now you are a woman’ que expliquen la persecució penal de les dones que avorten a El Salvador i del col·lectiu LGTBI al Marroc i a Kènia.
