Formació per a tècnics i tècniques de Girona, Salt i Sarrià. La gestió de l’aigua: drets socials i nous models de governança
Aquesta tardor Enginyeria Sense Fronteres conjuntament amb la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de Girona, Càritas Girona, el Casal dels Infants, Nousol i la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona organitzem una formació tècnica sobre Gestió de l’aigua, drets socials i noves governances enfocat a persones tècniques municipals, partits polítics i entitats de Girona, Salt i Sarrià per capacitar tècnicament en matèria de Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i béns comuns.
Les places són limitades, inscriviu-vos en el següent enllaç: https://www.bit.ly/Gestio-Aigua-Girona
Les ciutats de Girona, Salt i Sarrià es veuen atravessades per un canvi de model de gestió del cicle integral de l’aigua amb la creació de la nova empresa pública Cicle de l’Aigua del Ter. Un dels majors reptes que té per endavant el nou servei públic serà abordar la garantia del dret a l’aigua en un context d’emergència habitacional on el pagament dels serveis més bàsics com l’aigua, la llum i el gas molt sovint és un problema i un determinant pel desenvolupament humà i comunitari dels veïns i veïnes.
El 2010 les Nacions Unides reconeixien el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament com un dret universal, indivisible i fundamental pel gaudí de la vida i els demés Drets Humans. Amb la resolució de 2010 s’han desenvolupat marcs normatius i s’ha consagrat el dret en diferents estaments legals, però a Catalunya i a comarques gironines la realitat dista de respectar el dret a l’aigua. La crisi de 2008, la crisi de la covid i l’actual crisi socioenergètica augmenten les pressions sobre els grups de població en situació de vulnerabilitat, contribuint a augmentar la pobresa energètica i hídrica. Malgrat això, hi ha marcs normatius, eines i propostes per protegir el dret a l’aigua i gestionar el servei des de la perspectiva del bé comú.
La formació que es proposa és una oportunitat per poder accedir als debats i propostes més actuals sobre la matèria a nivell de Catalunya, l’Estat Espanyol i França.
La formació s’estructura en 3 sessions de treball teòric-pràctic i una jornada final. El curs és presencial i té una durada de 12 hores. Al finalitzar el curs s’obtindrà un certificat d’aprofitament per haver participat de totes les sessions, expedit per la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de Girona.
Per conèixer el programa complet, objectius de cada sessió i formades, consulteu el document adjunt.
Sessió 1: DHAS. Noves propostes per garantir l’accés a l’aigua
Sessió centrada en les diferents mesures i eines que s’estan emprant per resoldre les diverses situacions de manca d’accés a l’aigua. Es comptarà amb les promotores de les propostes, eines i dispositius existents. S’abordarà la necessitat i la naturalesa de les diferents eines i mecanismes (origen i naturalesa, objectius a resoldre, etc).
- Instrucció de Terrassa
- Blanes
- Aliança Pobresa Energètica (APE)
- Aigües de Manresa
Sessió 2: Debats actuals: tarifa, social mínim vital i nova regulació
Contracte, regulació i adaptacions a nivell de serveis. Quins debats hi ha oberts? Com afecta la transposició de la Directiva Marc d’aigua potable en la incorporació del DHAS?
Es presentaran diferents eines i processos oberts en aquesta matèria i que s’impulsen des de l’Associació de Municipis i Entitats per L’aigua Pública de Catalunya (AMAP) i la Red de Agua Pública, principalment i el paper de les diferents administracions i institucions impulsores.
- Presentació de la Nova Guia de Tarifa Social (AMAP ) i altres propostes de treball.
- Treball sobre la transposició de la Directiva Marc d’Aigua Potable i la proposta de Llei de Bases estatal.
Sessió 3: Observatoris de l’aigua. Què són i què impliquen. Els casos de l’Observatoire Parisien de l’Eau i de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT)
En moments on l’emergència climàtica comporta efectes molt destacables sobre l’aigua i les afectacions que comporta, tant en la dimensió mediambiental (justícia climàtica) com en els drets de les persones (justícia social). És per això que es fa més necessari que mai el treball sobre nous sistemes de govern de l’aigua que incloguin la mirada dels sistemes complexos. La sessió abordarà les noves propostes de governança democràtica i dret al medi ambient sa amb inclusió de la mirada sistèmica i socioecològica de l’aigua a partir dels exemples existants: l’Observatoire Parisien de l’Eau (OPE) i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Ambdues experiències ens poden aportar resultats tangibles dels nous models de governança, aprenentatges i línies de futur, en l’aigua i altres serveis.
Sessió 4 Cloenda 4. El DHAS a Girona Salt. Una comprensió en el marc dels drets socials.
En aquesta ocasió, el format és obert al públic i altres actors estratègics, com la recerca o l’ensenyament, i se centra en la comprensió situada del DHAS i l’aigua en un context més ampli de drets socials. Es farà des de la presentació de la situació a les ciutats de Girona i Salt. I serà en format de taula rodona i debat. Exposicions generals de context:
- Drets socials: interseccionalitat entre drets
- Presentació d’avenços del grup de treball dels diferents municipis
- Situació en matèria d’habitatge i empadronament
Es mirarà de comptar amb la presència de la Síndica de Greuges de Catalunya, qui ha treballat els diferents eixos de la taula rodona.
El viatge en tren dels conflictes ecosocials
Coneixes els conflictes ecosocials que passen en el nostre territori? I coneixes l’anomenat “tren lent”, la línia de Renfe R15 que va des de l’Estació de França fins a Ribaroja d’Ebre?
Doncs et proposem participar en l’activitat del #TrenEcoConflictes. A través de les finestres del tren observarem els diferents conflictes que es poden apreciar en el transcurs d’aquesta línia (que no són pocs!). Alguns històrics i altres més actuals, seran explicats per diferents activistes que hi han estat implicades i els podreu anar seguint a través d’una guia que us lliurarem el mateix dia.
Al llarg del viatge posarem atenció en aquelles injustícies ambientals i riscos que podrien ocasionar desplaçaments ambiental arreu del territori pel qual transcorre i ho compararem amb diferents casos del Sud Global.
Només hi ha 30 places. Ves amb pressa! Inscriu-te aquí 👉🏽 https://forms.gle/PnXp61K98j4uFVmF7
Tanquem inscripcions el 28/10.
📆 05/11/2022
⌚️ 8:25 h (compte que el tren surt a les 8:43h!!!)
📍 Estació de França, Barcelona
Trajecte:
- BCN – RIBAROJA D’EBRE: 8:43 – 11:44 h
- Parada per dinar
- RIBAROJA D’EBRE – BCN: 13:34 – 16:55 h
Important:
⚠️Cal portar dinar i aigua.
⚠️Tanquem inscripcions el 28/10.
Aquesta activitat s’emmarca dins del projecte ‘Migracions ambientals: comunitats expulsades per la vulneració del dret a l’aigua en un context de crisi ambiental global’, impulsat per Ecologistes en Acció Catalunya i Enginyeria Sense Fronteres que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Joc de taula: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!
Com anunciavem a finals de l’any passat, des del grup de justícia climàtica d’Enginyeria Sense Fronteres hem estat treballant en un joc de taula sobre emergència climàtica: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!
Es tracta d’un joc de taula cooperatiu on els i les jugadores assumeixen el paper d’un equip especialitzat que ha de dissenyar eines i estratègies claus a implementar com a mesures de la transició ecosiocial davant dels efectes de la Crisi Climàtica. L’objectiu del joc és proposar mesures d’adaptació i mitigació per evitar que el comptador de la crisi climàtica augmenti de manera descontrolada.
Una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosiocial. Però no serà fàcil, l’Emergència Climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida?
El joc permet conèixer les consequències ambientals i humanitàries de la crisi climàtica i les mesures per fer front a aquesta crisi, tal com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.
És apte per a totes les edats a partir de 12 anys i té una durada aproximada de una hora.
El podeu trobar al catàleg d’activitats d’ESF! Properament anunciarem la data de presentació del joc, la qual serà entorn a la pròxima conferència de la ONU sobre canvi climàtic, la COP27, aquest any a Egipte. Estigueu atentes!
Aquest joc ha estat possible gràcies a la col·laboració del voluntariat de justícia climàtica de l’entitat i a diverses entitats de lleure. S’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Jornada 8 d’octubre | Recuperem els Serveis Públics. Defensem la Vida!
Com han de ser els serveis públics del futur?
📝INSCRIU-TE 👉 https://forms.gle/85PjMTFCU3f2MnCM8
Les transicions ecosocials i ecofeministes són ara ja no només necessàries sinó també ineludibles, per a un món habitable i vivible en el que els límits biofísics del planeta estan ja alçant la veu, a través de les diferents crisis sobreposades. Per a impulsar aquestes transicions i que siguin ecofeministes, l’aposta per la defensa dels serveis públics democràtics, com a paraigües de cura i preservació dels béns comuns, requereix de la construcció de ponts, teixir aliances i relacions entre diferents actors i moviments en sectors clau com la salut, l’aigua, l’energia, les cures, l’alimentació, l’educació, l’habitatge, la cultura, entre d’altres.
Juntament l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) i Salut, Drets i Acció, organitzem la jornada “Recuperem els Serveis Públics. Defensem la Vida!” el proper dissabte 8 d’octubre de 2022 per tal de construir i reforçar aliances i relacions entre diferents actors i moviments, conscienciar i enfortir l’impuls polític sobre la importància dels serveis públics democràtics i pensar en les necessitats de futur per a la garantia i defensa d’aquests.
Programa Dissabte 8 d’octubre
10-11.30h – Els serveis públics com a resposta
- Emergència climàtica – Beatriz Felipe del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
- Perspectiva feminista front a l’austeritat – Blanca Bayas de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
- Poder corporatiu – Júlia Martí de l’Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL)
- Crisi democràtica i noves governances – Edurne Bagué de la Càtedra Internacional Unesco Desenvolupament Humà Sostenible de l’UdG i coordinadora de la Comunitat del Güelñ
Fila zero amb moviments i col·lectius pels serveis públics
11.30-12h – Pausa i refrigeri
12-13.30h – Taller: Quin escenari tenim?
Definint fortaleses i reptes per a la defensa dels serveis públics.
13.30-15.30h – Dinar
15.30-17h – Taller: Quin escenari volem?
Teixint estratègies i aliances per la construcció dels models de serveis públics que necessitem
17.00h-18.30h – Plenària tancament
18.30-19.00h – Pica-pica d’enxarxament
📝INSCRIU-TE 👉 https://forms.gle/85PjMTFCU3f2MnCM8
Des d’una perspectiva ecofeminista volem teixir i mapejar juntes com donar resposta a l’ofensiva privatitzadora i precaritzadora, i veure com podem connectar i enfortir les lluites de defensa dels béns comuns i els serveis bàsics, des de la defensa d’allò públic i comunitari, incloent la justícia ecològica i la interseccionalitat de diferents eixos d’opressió i desigualtat, com són per motius d’identitat de gènere, les migracions o l’eix rural-urbà.
La Jornada serà un espai de treball i diàleg polític on entre totes recollirem i connectarem aquestes estratègies, així com també les respostes que hi estem donant des dels col·lectius, moviments, plataformes o entitats, per dotar de contingut la proposta dels serveis públics-comunitaris que volem, que siguin una eina/marc clau de les transicions ecosocials i ecofeministes que urgeix implementar. Aquesta diagnosi i estratègia conjunta permetrà amplificar la incidència política a curt i mitjà termini, interconnectant diferents sectors i agents clau en defensa dels béns comuns.
📝INSCRIU-TE 👉 https://forms.gle/85PjMTFCU3f2MnCM8
Denunciem les vulneracions comeses per Repsol a l’Equador amb estudiants universitaris
ESF hem participat en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari amb l’alumnat del màster de Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC
Els estudiants van elaborar una fitxa del cas, que s’ha afegit al web Alerta DH, empresa i vulneracions de Drets Humans
De febrer a maig, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) hem participat en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari (ApSC) amb estudiants del Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a través de la asignatura d’Investigació-Acció. És el tercer cop que es teixeix aquesta col·laboració i aquest curs 2021-2022 la tasca ha consistit en la investigació d’un cas de vulneració de drets vinculat al sectors de l’energia o l’aigua perpetrada al Sud Global per alguna empresa que operi o tingui seu a Catalunya.
El grup de quatre estudiants va fer una petita cerca prèvia i va triar el cas del vessament de cru comès per Repsol YPF el 2008 al Bloc 16, en ple Parc Nacional de Yasuní (província d’Orellana, a l’Equador), i les afectacions que aquest fet va tenir tant per a l’entorn natural com per a les comunitats locals, el poble Waorani. Mesos després del vessament, l’empresa encara no havia emprès les mesures de remediació i reparació necessàries i això va tenir un impacte incalculable en l’ecosistema i en la forma de vida i la salut d’aquesta comunitat, que porta generacions vivint en harmonia amb el seu entorn.
En l’estudi del cas el grup d’estudiants va analitzar la vinvulavió de les administracions catalanes i de la UPC amb l’empresa resonsable de la vulneració dels drets humans, Repsol, amb la seu a Madrid.
L’alumnat va acabar realitzant una fitxa de l’empresa i una altra per al cas en concret, que s’han afegit al projecte Alerta DH, un web impulsat pel Grup Català d’empresa i drets humans, del qual ESF forma part. La pàgina té com a objectiu sumar casos de vulneracions de drets comeses al Sud Global per empreses transnacionals del Nord i denunciar-ne els seus efectes.
A més, el projecte d’ApS es va vincular a l’actual procés legislatiu que pretén culminar amb la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un ens públic i independent que pugui tractar casos com el de Repsol i fer l’oportuna tasca d’incidència i denúncia. En aquest sentit, a banda de la fitxa per al web d’Alerta DH, el grup d’estudiants va elaborar un breu informe amb el rol que podria tenir aquest centre de nova creació en casos com aquest. El projecte va culminar amb la participació dels quatre alumnes a una de les trobades periòdiques del Grup Català d’empresa i drets humans per exposar els resultats de la seva investigació i les seves conclusions i valoracions. Abans, havien fet el mateix davant de la resta de companyes de màster.
Des d’ESF estem molt santsfetes del camí recorregut i d’aquesta col·laboració periòdica amb la UPC. Vincular el món acadèmic amb les vulneracions de drets comeses al Sud i la vinculació i sensibilització de la comunitat universitària, especialment dels joves estudiants, és una tasca imprescindible dins la nostra tasca de treball per a la Justícia Global.
Us presentem com cada any la memòria d’activitats de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia del que hem fet, pensat i provocat des de la nostra entitat durant el 2021. I un canvi de nom recent, que és també un canvi d’àmbit territorial amb el que volem ampliar la base social incorporant antics i nous companys de viatge d’arreu, i també obrir-nos les portes a nou finançament.
Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes i barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios i televisions. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem i que hem anat construint al llarg dels anys.
Amb l’amargor de tothom que durant dècades de dades, racionalitat i denúncia pública ho esperava, avui tenim un reconeixement social que l’emergència climàtica és aquí. I sabem com travessa totes les lluites i com condiciona tot allò pel que venim treballant des de fa 29 anys. Si com a societat global no fem res, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú. L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust.
El 2021 és l’any que comencem a sortir de l’enorme trasbals que ha estat la pandèmia de CoViD-19 i les lluites tornen a revifar. Hem viscut una aturada i a voltes un decreixement involuntaris que suggereixen, amb els millors ulls, que la voràgine anterior que ja torna té alternatives tant en el ritme de vida com en la manera d’enfrontar les nostres relacions i la construcció de societat. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Amb un record per aquells que ja no hi són, obrim els braços per continuar sumant i caminant plegats.
Junta directiva d’ESF
Descarrega aquí la memòria d’activitats
Vols col·laborar amb ESF per seguir endavant amb aquests projectes i d’altres?
Recorda que pots fer aportacions puntuals o fer-te soci/sòcia. A la nostra web trobareu tota la informació. Necessitem persones implicades com tu!
Tarificació social per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament
Per què una tarifació social garantista?
L’objectiu de la present guia és explorar diferents exemples de formes més simples, transparents i justes per a la garantia del subministrament de l’aigua. La tarifació social és una eina indispensable per a garantir una perspectiva de justícia social, així com la dimensió de l’assequibilitat del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS). L’accés al DHAS s’ha de garantir amb independència de les condicions econòmiques de cadascú. A Catalunya, l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, reforça l’accés al DHAS en garantir el subministrament a les persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat no poden assumir els rebuts. Per tal d’evitar, doncs, una acumulació de deute no desitjada ni per les pròpies famílies ni pels propis municipis ni administracions, els operadors d’aigua poden dotar-se de mecanismes, procediments o protocols que ofereixin aquesta garantia, de manera que ningú no quedi exclòs d’aquest bé. Això significa fixar les bases, des de la voluntat de servei públic, per a que la situació de vulnerabilitat no s’agreugi ni és perpetuï. Són conegudes les fórmules que durant anys han posposat aquestes situacions d’endeutament i vulnerabilitat (com els ajornaments o plans de pagament), sense adreçar la qüestió d’arrel. És per això que, de la mà dels serveis socials dels ens locals caldrà identificar les situacions de vulnerabilitat i facilitar-los el suport degut.
A banda de l’assequibilitat, la informació i transparència en la tarifació social són igualment importants i essencials per a la garantia del DHAS. És pertinent destinar esforços al seguiment d’aquestes persones usuàries vulnerables i garantir també la informació i transparència sobre aquests descomptes o adaptacions en la tarifació, ja que sovint és la manca d’aquesta informació la que deixa moltes persones sense un accés garantit, o forçantles a reduir la despesa d’altres necessitats bàsiques a la llar, com l’alimentació, els medicaments o d’altres subministraments essencials.
Descarrega la guia aquí.
Nou episodi del podcast ‘Fins l’última gota’: La privatització de l’aigua a Xile
Nou episodi de #FinsUltimaGota, el nou Podcast d’ESF on parlem de temes que afecten el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. En anteriors capítols vam explicar l’impacte ambiental i sobre les comunitats afrodescendents de la privatització de l’aigua a Cartagena de Indias, Colòmbia i el cas de El Saltillo, a Mèxic, on Agbar hi té participació i vam tractar els abusos i irregularitats que experts i activistes posen sobre la taula després de 20 anys de privatització de l’aigua. En el tercer episodi ens seguim mantenint al continent americà, aquest cop a Xile.
Quines lleis porten a Xile a ser un dels països més desiguals del món i amb un nivell de privatització de serveis bàsics, com l’aigua, tan elevat? Per què la construcció de la central hidroelèctrica d’Alto Maipo amb la participació d’Aguas Andinas, la filial d’Aigües de Barcelona, pot portar a una crisi climàtica i una sequera sense precedents al país? Què vol dir gestionar l’aigua de manera comunitària, com ho fan a la conca del riu Petorca?
Responem a aquestes i més preguntes al tercer episodi de “Fins l’última gota”, el podcast sobre el dret global a l’aigua d’ESF conduït per Víctor Yustres, on conversem amb la Daniela Cid Escobar, geòloga i membre de l’Assemblea Chile Despertó a Barcelona, el Martí Kubesch, d’Enginyeria Sense Fronteres i membre de la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de Las Américas i la Katharine Moya, activista pel dret a l’aigua i membre de la Unión de Agua Potable Rural de la cuenca del Río Petorca.
Mecanismes per salvaguardar els drets humans davant l’acció de grans empreses: de la diligència deguda al centre català d’empresa i drets humans
En aquesta nota podreu trobar una relatoria de l’acte del 21 d’abril, organitzat per ESF i el grup d’Empresa i Drets Humans de lafede.cat
Què és la llei de diligència deguda? És una eina útil per a combatre la vulneració de drets humans per part de les empreses? En quin punt està la seva tramitació a l’Estat espanyol i a Europa? Quines diferències i similituds té amb el Centre Català d’Empresa i drets humans? Aquestes són algunes de les qüestions que es van abordar a la primera taula de debat de la jornada “El Centre català d’empresa i drets humans, una eina pionera per a posar fi a les vulneracions de les transnacionals” amb els experts en la matèria, Adoración Guamán –jurista, politòloga i professora de dret del treball a la Universitat de València – i Luis Rodríguez-Piñero – jurista, politòleg i treballa a l’oficina de l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans–, que es va celebrar el passat dijous 21 d’abril a Barcelona, i que va comptar amb dues taules més que es poden recuperar al canal de Youtube de Lafede.cat.
La legislació en matèria de drets humans i empreses no és nova, ja que des del 2011 existeixen els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, també coneguts com els Principis de Ruggie, que es basen en tres pilars fonamentals: el deure de l’estat de protegir els drets humans, la responsabilitat de les empreses a respectar-los, i l’accés a mecanismes de reparació per part de les víctimes. Actualment, en el marc europeu i espanyol, s’està debatent sobre una nova legislació en matèria d’empreses i drets humans. És el que s’anomena Diligencia Deguda, un concepte que prové bàsicament del món empresarial i que fa referència a l’anàlisi de riscos financers amb l’objectiu d’identificar, prevenir i mitigar, comunicar i reparar els riscos. Aquest concepte s’ha traspassat a l’àmbit dels drets humans per tal de garantir el compliment dels drets humans per part de les empreses, especialment amb activitat transnacional. És per això, segons Luís Rodríguez-Piñero, que per la gent que treballa amb drets humans és un concepte que queda llunyà, però que precisament busca un llenguatge. L’expert, a més, deixa clar que el respecte als drets humans en el marc de la diligència deguda no és una obligació de les empreses, sinó una responsabilitat, i això, diu, farà que “mai n’estiguem 100% contents”.
Els perills de la diligència deguda
Segons Adoración Guamán, el problema, és que els drets humans tenen un altre barem de mesura que dista del món financer i, per tant, el perill de la diligència deguda és que quedi en paper pullat, en un “check list” sobre el paper, però que a la pràctica no sigui real. L’experta apunta que el principal repte per al control de les vulneracions de drets humans de la transnacionals és la traçabilitat de la cadena de producció: “un bon mecanisme de diligència deguda seria aquell que obligués a les empreses a prendre el control de tot el procés de producció, és a dir, ja que no podem obligar-les a no descentralitzar, obliguem-les a fer-ho fins a on puguin controlar el procés”. Per altra banda, segons ella, cal que la llei aprofundeixi en el pilar rector tres dels principis de Ruggie, el d’accés a la justícia: “si no mostrem que les empreses poden ser condemnades per males praxis, no servirà de res”.
A nivell europeu, el procés va començar el 2020, quan el Parlament europeu va tramitar una proposta de directiva que segons Guamán “no està malament”, però és la Comissió Europea qui després fa la proposta que actualment s’està treballant, i de la qual hi ha un borrador, “que no protegeix els drets humans, sinó que vol assegurar que les empreses no tinguin traves al mercat interior. De fet, les úniques obligades a vetllar pels drets humans són les molt, molt grans, les altres tenen moltes vies d’escapament”, assegura l’experta. Rodríguez-Piñero reforça aquesta idea: “pot arribar a ser un mecanisme proforma si no ve acompanyat de mecanismes robustos per gestionar els impactes negatius de les empreses, fins i tot tenint la millor llei de diligència deguda i molts bona voluntat”.
En aquesta llei, també és important definir l’àmbit d’actuació. És un dels debats permanents: s’ha de parlar d’empresa transnacional o d’empresa amb activitat transnacional? Com es defineix la mida d’una empresa? Com comptabilitzen el nombre de treballadors? Aquests són aspectes que estan en un debat encara no resolt. Tanmateix, des de la societat civil tenim molt clar que l’actual proposta de diligència deguda no respon a l’àmplia demanda de regular l’acció de les empreses sobre els drets humans, posant aquests últims per sobre dels interessos i proteccions mercantils. No obstant això, en el procés de transposició de la directiva els estats membres i les associacions tenen l’oportunitat de crear lleis nacionals més garantistes amb els drets humans, donant peu a la participació de la societat civil, a l’accés a la justícia a les víctimes de vulneracions i a concretar sancions civils en cas de vulneracions contrastades a l’exterior i conseqüències en termes de contractació pública.
La llei de diligència deguda espanyola en marxa
França és l’únic país europeu que compta amb una llei de diligència deguda (segons els experts, de les més avançades), i altres com Alemanya, Holanda o Noruega hi estan treballant. Pel que fa a nivell espanyol, s’està elaborant una llei estatal que inclou la diligencia deguda: és la Llei d’empresa, drets humans i diligència deguda que depèn del Ministeri de Drets Socials i que lidera la Secretaria d’Estat de l’Agenda 2030, tot i que després s’haurà de pactar amb els altres ministeris.
S’ha creat un grup d’experts per a treballar-la i una comissió de redacció que ja ha elaborat l’últim borrador. La llei amb la qual s’està treballant, inclou la contractació pública o l’accés a la justícia , però no contempla la responsabilitat de les empreses en tercers països tot i que intenta obligar a identificar i publicar la cadena de traçabilitat, responsabilitzar l’empresa a nivell civil per disminuir la impunitat, crear un Centre regular amb capacitat sancionadora i d’investigació i comptar amb la participació activa dels agents socials.
El problema principal, però, rau en que l’empresa està exempta de qualsevol tipus de responsabilitat en cas de tenir un pla de diligència deguda. És a dir que el simple fet de tenir publicat a la web un document que expliqui el pla de deguda diligència ja és suficient per esborrar tota responsabilitat de l’empresa, malgrat no l’hagi fet realitat i hagi causat vulneracions de drets humans i ambientals.
La diligència deguda i el Centre Català
Pel que fa a Catalunya, paral·lelament al debat de la llei espanyola, s’està tramitant la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que va rebre la llum verda del Parlament el passat mes de febrer i que ara depèn de la comissió d’exteriors. Segons els dos experts participants de la taula de debat, el Centre és una molt bona notícia i un exemple a seguir per altres iniciatives similars. Segons Luís Rodríguez-Piñero, “pot ser un referent de la responsabilitat compartida dels actors estatals amb relació al respecte als drets humans per part de les empreses” i creu que hauria de servir per a fomentar una cultura empresarial catalana responsable. Per Guamán, “només que s’estigui parlant del centre i que tingui tant suport parlamentari ja és un triomf”. Segons ella, però, la comparació amb la diligència deguda és complexa perquè són mecanismes diferents i caldrà veure com encaixen les dues iniciatives a nivell d’àmbit d’aplicació i de competències.
A diferència de la diligència deguda, el Centre Català és un centre avaluador ex post, és a dir, avaluador de les vulneracions de drets humans i ambientals de les empreses que es relacionen amb l’administració catalana i actuen a l’exterior. El Centre tindrà competències en investigació i tindrà la capacitat de rebre queixes de comunitats i entitats afectades. Amb una bona llei de diligència deguda (o una bona llei de regulació de l’acció de les empreses sobre els drets humans a l’exterior) el Centre Català seria l’espai per avaluar aquells casos on hi ha hagut vulneració, i determinar les sancions i les conseqüències de l’acte.
Una de les potencialitats del Centre és la capacitat que té d’apoderament ciutadà, en tant que la seva composició vol incloure organitzacions de la societat civil i vol rebre queixes i propostes de la societat civil. Aquest aspecte és clau quan parlem de normes que volen controlar l’acció de les empreses transnacionals, perquè com bé sabem les normes només son eficaces quan hi ha un grup de persones al darrere que vetlla pel seu compliment.
L’acte del 21 d’abril ha demostrat, de nou, l’ampli suport social i polític que té la proposta de llei catalana pel Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Si bé és cert que la proposta és millorable en termes de sancions (la capacitat sancionadora actual només és administrativa) i en termes de conseqüències en matèria de contractació pública en casos de confirmació de les vulneracions de drets humans i ambientals, aquesta compta amb l’adhesió de la majoria del teixit social i cooperativista de Catalunya. A la segona taula rodona de l’acte del 21 d’abril va quedar pal·lesa la voluntat d’impuls del centre per part dels sindicats CCOO Catalunya, UGT Catalunya i la Intersindical CSC, així com organitzacions del món empresarial i municipal com l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).
Amb tot, però, tant el Centre Català com les lleis de diligència deguda són possibles solucions a les vulneracions de drets humans per part de les empreses transnacionals, però com diu Guamán, el problema rau en el sistema: la impunitat de les empreses i la indefensió de les víctimes. Està doncs, en la genètica del sistema de producció mundial i dels grans beneficis la vulneració dels drets humans. Actualment, les empreses tenen drets reconeguts que no tenen les víctimes i segons Guamán, no hi ha marc jurídic per controlar-ho perquè precisament la descentralització de la producció busca escapar de les normatives estatals i del poder sindical. Per tant, tant ella com Rodríguez-Piñero coincideixen en que és important teixir xarxes entre les organitzacions socials del nord-sud globals per a lluitar contra la impunitat empresarial.
Mapeig d’iniciatives comunitàries i col·lectius entorn de l’aigua a l’Area Metropolitana de Barcelona
Objectius
El principal objectiu de l’informe és Identificar, conèixer i descriure el funcionament les iniciatives comunitàries entorn de l’aigua existents a Barcelona i Area Metropolitana de Barcelona.
S’analitzara els actors que treballen entorn de l’aigua a l’AMB En l’informe volem identificar les iniciatives comunitàries en funcionament, els eixos de treball i el potencial de treball comunitari entorn de l’Aigua a l’Area Metropolitana de Barcelona.
Contingut
- Revisió mapa coincidim i mapeig fet al 2018
- Marc d’anàlisi d’iniciatives comunitàries a l’AMB al voltant de l’aigua
- Recerca d’iniciatives comunitàries existents a l’AMB
- Listat iniciatives comunitàries al cvoltant de l’aigua a l’AMB i actors implicats
- Entrevistes iniciatives comunitàries i caracterització de les mateixes i del seu funcionament
- Conclusions i reflexions
Metodologia
Es partirà del mapatge fet l’any 2018 a la plataforma Coincidim, i es complementarà amb una definició del marc d’anàlisi per incloure iniciatives comunitàries i col·lectius no inclosos al mapatge. Es demana un treball inicial de recerca i llistat d’actors per a la selecció d’iniciatives rellevants per a l’estudi; aquesta revisió es farà amb el suport de l’equip coordinador de l’estudi.
Definició d’un qüestionari/entrevista per tal d’analitzar i caracteritzar les iniciatives. Realització i sistematització de les entrevistes. I per últim un anàlisi dels tipus d’experiències i potencial de treball comunitari en el camp de l’aigua a l’AMB.
Suggeriment de casos que l’equip ha pensat:
- Rec Comtal
- Fonts collserola
- Aliança Contra la Pobresa Energètica
- SOS Baix Llobregat
Cronograma
Entrega i producte esperat
Cal entregar un informe final i col·laboració en el retorn a les iniciatives identificades.
Pagament
El pagament es farà un cop entregat l’informe mitjançant transferència bancària.
Cost del servei: 1.750,00 € amb IVA inclòs.
Candidatures
Les persones o organitzacions interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae (o experiència de l’organització) en arxiu pdf a: aigua@esf-cat.org indicant la referència REF: MapeigActors
Data límit de presentació de candidatures: 20 de Maig de 2022.
