El pueblo Shipibo Konibo uno de los grupos más afectados por la COVID19 en Perú
La Amazonía, habitada por más de 420 pueblos indígenas, al menos 60 de ellos en aislamiento voluntario, es una de las regiones natural y culturalmente más diversas del mundo. Allí la propagación de COVID-19 ha crecido de manera exponencial, afectando a los pueblos que viven en esta región, muchos de ellos comunidades pequeñas en aislamiento conformadas solamente por decenas de familias. Uno de los pueblos más afectados, por número de casos, es el del pueblo Shipibo Konibo en Perú.
En vísperas del Día Internacional del Medio Ambiente, desde la ONU Derechos Humanos y la CIDH alertaron que “la COVID-19 ha puesto en grave riesgo la supervivencia y los derechos de los pueblos indígenas de la cuenca del Amazonas, portadores de un conocimiento profundo sobre uno de los ecosistemas más ricos en biodiversidad y culturas del planeta”.
Los Shipibo Konibo, grupo étnico cuya población asciende a las 14 mil habitantes, vive mayoritariamente en la selva baja del Perú, cerca de las orillas del río Ucayali, afluente del Amazonas. Sin embargo, muchos hermanos han migrado a las ciudades de Pucallpa, Lima y otras zonas urbanas, en búsqueda de mejores oportunidades. Su espiritualidad está llena de relaciones con las plantas y el río, son considerados guardianes de la selva peruana, y de uno de sus famosos enteógenos sagrados, la Ayahuasca. La vida para los shipibos se basa en la creencia que todo lo que existe es una unidad, en el hecho de que todo esté en armonía para que haya salud y paz. Con esta creencia la selva les proporciona todo lo necesario de forma sostenible, desde los materiales para la ropa, los medios de transporte como la canoa, hasta la comida a través de la caza y la pesca.
Según las cifras oficiales del Ministerio de Salud de Perú, la región amazónica de Ucayali registra 7293 personas afectadas por el coronavirus y 145 fallecidos, sin embargo, no se incluye la variable étnica en las estadísticas sobre población afectada por el COVID-19, lo cual no permite analizar el impacto diferenciado en poblaciones vulnerables, como son las comunidades indígenas.
La Federación de Comunidades Nativas de Ucayali y Afluentes (Feconau), reporta más de 500 personas estarían afectadas y, al menos, 58 habrían fallecido. La Federación de Comunidades Nativas del Distrito de Iparía (Feconadip), reporta once personas fallecidas en diez de las cuarenta comunidades bajo su jurisdicción. Muchos de ellos no figuran en los registros oficiales porque temen ir al hospital.
“Se están tratando en sus casas con plantas medicinales porque los puestos de salud están cerrados, sin medicamentos, sin personal de salud, sin máscaras, sin bioseguridad, sin nada”, afirma Ronald Suárez Maynas, Coshikox Consejo Shipibo Konibo Xetebo (Coshikox).
La situación que enfrentan los hospitales de Pucallpa y de toda la región, donde prácticamente no hay oxígeno para atender a los pacientes, ha agudizado la desconfianza de los habitantes de las comunidades indígenas.
Varios líderes indígenas en Ucayali resultaron afectados por el COVID-19. Entre ellos el propio Ronald Suárez Maynas Coshikox del Consejo Shipibo Konibo Xetebo también ha padecido la enfermedad en su casa. Lamentablemente, Ronald Suárez perdió a su madre a consecuencia del COVID-19. También la Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana informó que su presidente Lizardo Cauper estaba afectado por el virus.
El desplazamiento por el cobro de los beneficios que entrega el Estado ha sido uno de las causas de los contagios en las comunidades nativas, así como la entrega de alimentos por parte de los alcaldes en varios distritos y el tránsito de las embarcaciones por vía fluvial, pese a la orden de inmovilización que existía en el país.
Las comunidades shipibo konibo también están en las ciudades, en las llamadas comunidades interculturales, once de ellas establecidas en Pucallpa y una en Lima.
En la comunidad indígena de Cantagallo en Lima, las autoridades redoblaron el encierro de la comunidad, luego que el Ministerio de Salud detectara 476 enfermos en una población de alrededor de 2.000 personas. Esta comunidad, ubicada sobre un terreno de 1,9 hectáreas en el centro de Lima, está integrada por alrededor de 500 familias, entre residentes permanentes y desplazados. Hace cuatro años (2016) sufrió un incendio que arrasó con la mayoría de las casas, después de la reconstrucción, las casas están hechas de madera y techos de calamina o plástico y la mayoría albergan a más de una familia. La comunidad debe compartir cuatro caños de agua, además deben distribuirse el uso de 20 baños portátiles instalados por la Municipalidad de Lima, pues sus casas no cuentan con agua ni desagüe.
“Los pueblos indígenas de nuestro país son la última preocupación de los gobernantes, incluyendo las autoridades y sectores que tienen el mandato de dar atención específica a los pueblos indígenas”, denunció el Coshikox Consejo Shipibo Konibo Xetebo (Coshikox).
A través de una carta enviada al relator especial sobre los derechos de los pueblos indígenas de las Naciones Unidas, José Francisco Calí Tzay, el Coshikox, Ronald Suárez Maynas, detalló las consecuencias de la Covid-19 en las comunidades nativas del departamento de Ucayali.
En este contexto, el dirigente shipibo recordó que la cuarentena establecida por el gobierno peruano solo trajo “hambre y otras privaciones para la mayoría de las familias de los pueblos originarios”. “Cada día perdemos hermanas y hermanos, jóvenes y mayores, incluyendo a uno de nuestros más respetados líderes, el alcalde del distrito de Masisea, Silvio Valles Lomas, muchísimos sabios y sabias en todas nuestras comunidades han muerto y lamentablemente también mi adorada madre”, comenta en su carta.
Ronald Suárez Maynas también informa al relator que “el estado peruano, debido a su incapacidad, corrupción e indiferencia, no muestra las cifras reales de los fallecidos, además las pruebas rápidas que se practican en las comunidades no son estadísticamente significativas”.
Además, recuerda que la Covid-19 puso al descubierto “un problema estructural que ya existía antes”. Así se puede evidenciar que no existe una política específica para la salud indígena “porque ha sido siempre un tema sesgado por discriminación y estigmatización”. Ante la falta de “una política de salud integral y con enfoque intercultural para la atención a los pueblos indígenas” frente a la Covid-19, Coshikox solicitó “apoyo financiero y logístico inmediato” para enfrentar el cambio sociocultural que será más visible a largo plazo.
Para ello, han emprendido una campaña de recogida de fondos para entregar alimentos y elementos de bioseguridad a las comunidades más alejadas.
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
COMUNICAT: Enginyeria Sense Fronteres davant l’emergència sanitària del coronavirus.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem comunicar que, davant de la situació d’excepcionalitat i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, hem decidit anul·lar totes les nostres activitats públiques de les properes setmanes i implementar el teletreball per totes les alliberades, tant a Catalunya com a terreny.
És una responsabilitat individual i col·lectiva prendre totes les mesures que puguin alentir la propagació del virus i protegir així tant la capacitat del sistema sanitari com els col·lectius més vulnerables. Volem aprofitar per fer arribar el nostre agraïment a les professionals dels serveis de salut, així com a tota la resta de treballadores que seguiran fent possible amb les seves tasques el sosteniment de la vida.
Durant aquestes setmanes ens podreu contactar a través del correu electrònic i us anirem informant de la previsió d’activitats futures d’acord amb l’evolució de la situació i les recomanacions de les autoritats sanitàries.
Convocatòria plaça auxiliar territorial
Busquem una persona per incorporar-se de forma temporal a l’equip d’Enginyeria sense Fronteres amb l’objectiu de donar suport a l’Àrea de Comunicació de l’entitat.
Si tens formació universitària en Ciències Socials o Ambientals i t’interessen les campanyes de sensibilització i incidència, et pot interessar!
L’oferta està subjecta al Programa de Garantia Juvenil.
FUNCIONS A DESENVOLUPAR
1) Recopilar/ centralitzar els materials existents de sensibilització (panells d’exposicions, documentals, etc)
2) Vetllar pel bon estat dels materials existents, responsabilitzar-se de fer reparacions o millores en els mateixos, i plantejar la realització de nous materials si s’escau.
3) Establir contactes amb ajuntaments, organitzacions i altres institucions per a la realització d’activitats de sensibilització (exposicions, tallers, xerrades, participació en fires, etc.). En aquest sentit caldrà tant respondre a les demandes rebudes com establir nous contactes de forma proactiva per a oferir les activitats existents.
4) Assistència a les reunions mensuals d’ alguns dels Ajuntaments arran del territori
5) Portar el calendari de les diverses activitats a realitzar
6) Coordinar el voluntariat de l’associació per a la realització de les activitats als diferents municipis.
7) Participació en la realització de les activitats (transport, muntatge i desmuntatge, dinamització d’activitats i xerrades, etc)
8) Realització de tasques administratives vinculades a les activitats
9) Suport organització accions formatives (Campament, acollida CASA, Aravada)
Trobaràs tota la informació en aquest enllaç.
Tens fins al pròxim 20 d’octubre per presentar la teva candidatura.
Convocatòria plaça Comunicació Interna
Busquem una persona per incorporar-se de forma temporal a l’equip d’Enginyeria sense Fronteres amb l’objectiu de donar suport a l’Àrea de Comunicació de l’entitat.
Si tens formació universitària en l’àrea de la Gestió de la Informació i la Comunicació i estàs familiaritzat amb l’entorn Google suite, aquesta oportunitat et pot interessar!
L’oferta està subjecta al Programa de Garantia Juvenil.
FUNCIONS A DESENVOLUPAR
- Anàlisi de l’actual sistema de comunicació interna als diferents nivells d’estructura.
- Disseny participat i sistematització d’un nou sistema de comunicació interna de l’entitat.
- Implementació del nou sistema sistema de comunicació interna, generant els materials i espais d’acompanyament necessaris per la seva adopció amb èxit.
- Completar la transició a Google Suite com a principal eina tecnològica de comunicació interna.
- Actualitzar la part estàtica de la web de manera coherent amb la nova estructura.
- Migració d’una de les webs d’ESF de Drupal a WordPress.
- Suport a les tasques generals de l’àrea de comunicació.
Trobaràs tota la informació en aquest enllaç.
Tens fins al pròxim 20 d’octubre per presentar la teva candidatura.
La Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras suspendemos temporalmente las actividades de cara al público en Ecuador
Ante el clima de conflicto y excepcionalidad democrática que atraviesa en las últimas horas Ecuador, tras el anuncio presidencial de 6 medidas económicas y 13 propuestas de reformas económicas y laborales, nos vemos obligados a paralizar temporalmente nuestras actividades.
Las 6 medidas, que cuentan con la complicidad y respaldo internacional del Fondo Monetario Internacional (FMI), son:
- La liberalización del diesel, la gasolina extra y la gasolina ecopaís;
- El aumento de beneficiarios y monto del Bono de Desarrollo Humano;
- La reducción de aranceles de determinada maquinaria, equipos y materias primas;
- La eliminación de aranceles a la importación de productos tecnológicos de consumo;
- El aumento de capital para créditos hipotecarios;
- La renovación de contratos ocasionales del sector público con una disminución del 20% en la remuneración.
Además, se promueven 13 propuestas de reforma relacionadas con remuneraciones, días de vacaciones o modalidades contractuales, entre otras, que pueden incidir en los derechos laborales de los trabajadores y trabajadoras.
Como respuesta a este anuncio, movimientos sociales y gremios de todo el país, liderados por los transportistas, se manifiestan desde la noche del 02 de octubre en rechazo a estas medidas y propuestas, organizándose en una paralización nacional del transporte desde el 03 de octubre a las 00:00 horas. Protestas que con el paso de las horas están sumando cada vez más organizaciones.
En lo que respecta al Gobierno de la República, el mismo día 02 de octubre, en horas de la noche, suspendió las clases en centros educativos y centros de desarrollo infantil de todo el país, alegando precautelar la seguridad de menores y estudiantes. El día 03 de octubre, en horas de la tarde, promulgó el Decreto 884 mediante el cual declara el estado de excepción, suspendiendo la libertad de asociación y reunión, limitando el derecho a la libertad de tránsito, disponiendo las requisiciones que haya lugar y situando los recursos necesarios para atender la situación de excepción, por un periodo de 60 días desde la declaratoria. De esta forma, el control y la seguridad nacional han quedado en manos de las fuerzas armadas del país.
En este contexto, desde la Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras, teniendo en cuenta que nuestro equipo y las acciones que desplegamos en terreno no cuentan con el respaldo necesario para ser desarrolladas de manera óptima, suspendemos temporalmente las actividades de cara al público en Ecuador. Adicionalmente, hacemos un llamado al respeto por los derechos civiles y políticos del pueblo ecuatoriano y en particular por el derecho de protesta y resistencia.
Ist International Meeting of experiences and practices for an energy transition: towards the end of energy poverty
Energy poverty is one of the main consequences of current energy models and a major societal challenge. Energy policies affect the entire population, not just the lives of people and families who cannot afford to pay for basic services (water, gas, electricity) or a part of them. Based on the current extractivist system, these models perpetuate impunity, use energy as a private good, generate economic benefits for multinational enterprises, hinder social and environmental transition initiatives and impact daily on the lives of human beings and the environment.
At the initiative of different groups and organizations from Spain, on November 8th and 9th, experiences from different countries will be gathered in Barcelona, both from the south and from the global north, which question current energy policies and work to transform them. The meeting seeks to know and discuss various international proposals that are moving towards a democratic energy transition, as well as agreeing strategies and basic lines to eradicate energy poverty in the Spanish state.
Soon we will send you detailed information about the program. Meanwhile we invite you to reserve this date in your agendas and share this invitation to all those who may be interested in attending.
Alianza contra la Pobreza Energética (APE)
Fundación Rosa Luxemburg
Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético (Px1NME)
Tradener
“Quemadas por las deudas”: col·laborem amb la cançó de l’estiu de l’APE
L’Aliança contra la Pobresa Energètica porta ja dos anys exigint a Naturgy la condonació del deute de les famílies vulnerables, que els permeti tenir una oportunitat per continuar amb les seves vides. Dos anys de campanyes, accions i negociacions que s’han trobat amb la pared d’incomprensió de l’oligopoli. Però si pensen que l’APE llençarà la tovallola és que encara no les coneixen. Amb l’alegria del suport mutu han preparat un videoclip per denunciar que estan #QuemadasPorLasDeudas en el que hem tingut el plaer de col·laborar.
El passat dissabte 15 de juny, desafiant a un estiuenc dia en què la temptació d’estirar-se a la sorra era poderosa, les sòcies i voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres vam celebrar la nostra segona assemblea d’aquest 2019. Tot i que el taller de participació preparat per l’equip de gènere es va haver de posposar, aquest fet va permetre dedicar més temps a altres punts. Així cada grup i campanya va poder presentar la seva situació actual i les darreres accions desenvolupades i es va aprofundir en els neguits d’alguns grups, davant un context de recursos minvants o de la importància d’una distribució saludable de tasques dins de cada equip.
A l’assemblea es va presentar i aprovar la Memòria 2018, el document que recull totes les accions i projectes desenvolupats l’any passat tant als països del Sud com pels diferents grups i campanyes que treballen al territori català. Aquesta rendició de comptes es va completar amb la presentació de la informació econòmica auditada.
La trobada també va ser el moment per la renovació de la Junta, en la que el Raül Cambeiro assumeix la presidència, acompanyat per l’Ana Moral com a vicepresidenta, el Miquel Carrillo que continuarà com a tresorer i el Manel Rebordosa, que s’encarregarà de les tasques de secretaria. Tot i aquests càrrecs, la junta és un espai obert a les persones interessades a conèixer de més a prop que es cou a l’entitat.
El 30 de abril del 2019 se llevó a cabo el FORO Y FERIA: “DIÁLOGO DE SABERES EN INNOVACIÓN ECO-SOCIAL”, como actividad de cierre del proyecto “Tejiendo redes de emprendimientos sociales y solidarios con mujeres urbanas y rurales del Departamento de Cajamarca, Perú”, ejecutado por ESF y su contraparte, GRUFIDES, en Perú, y financiado por el Ayuntamiento de Barcelona, la AECID y el Ayuntamiento de La Roca.
El Foro tenía como objetivo comprender las claves para el fortalecimiento organizacional en materia de emprendimiento e innovación con enfoque de economía social y solidaria y sostenibilidad ambiental, así como presentar resultados de experiencias exitosas de innovación eco-social en el Perú (Cajamarca y Piura).
Se contó con la participación de más de 60 personas de diferentes organizaciones e instituciones, entre ellas, una representante de la Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo.
- Foro de Diálogo de Saberes: En un primer momento se desarrolló un foro con la presentación del marco conceptual y metodológico de la innovación eco-social, así como experiencias y resultados de su aplicación por organizaciones de la economía social y solidaria. Se contó con la participación de expertos de la Academia y la Cooperación al Desarrollo que dialogaron con expertos locales del conocimiento tradicional.
- Feria de Intercambio de saberes y conocimientos: En un segundo momento se realizó una feria de intercambio de saberes y conocimientos donde se expusieron, de manera vivencial, los resultados y alcances de proyectos de innovación eco-social desarrollados en Cajamarca. Se contó con la participación de las siguientes experiencias:
- – Cacao y derivados de la marca colectiva NUWA de la Coordinadora de Productores Agroecológicos de Jaén
- – Cosmética natural y herbolaria ecológica de la marca colectiva Aromas de Jalca de las Asociación de Defensores y Defensoras de la Vida y la Pachamama de Cajamarca
- – Vigilancia ambiental ciudadana y resultados de los monitoreos de los Comités de Vigilancia Ambiental de Cajamarca
- – Plantas medicinales y conocimientos etnobotánicos del Comité de Vigilancia Ambiental de Cushunga.
La Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras (ESF) y GRUFIDES, venimos desde hace unos años impulsando políticas públicas de desarrollo económico local y proyectos de emprendimiento e innovación con enfoque de economía social y solidaria e igualdad de género, buscando el empoderamiento económico de mujeres en situación de vulnerabilidad social y ambiental.
En este sentido, se ha culminado este proyecto de emprendimiento e innovación en las cadenas de valor de las plantas medicinales y del cacao.
En la cadena de valor de las plantas medicinales ha desarrollado un estudio etnobotánico de los saberes tradicionales asociados al uso de las plantas de la jalca cajamarquina con fines medicinales y nutricionales, el cual ha sido validado con análisis bioquímicos. En base a las plantas medicinales identificadas como promisorias para uso medicinal, cosmético y nutracéutico, se ha instalado un Vivero Medicinal en la Comunidad Campesina de Cushunga, para el aprovechamiento sostenible de las plantas medicinales con valor agregado y se están desarrollando productos de cosmética natural y herbolaria ecológica, elaborados por mujeres.
En la cadena de valor del cacao, se han realizado estudios de caracterización organoléptica del cacao fino se sabor y aroma, se han instalado módulos postcosecha, incluido un fermentado de acero inoxidable, y capacitado a productores para la obtención de un grano de calidad para la industria chocolatera. Por otro lado, se ha capacitado a mujeres en la transformación del cacao de fino sabor y aroma en derivados con valor agregado y el registro de una marca colectiva de productos denominada NUWA (mujer en idioma awajún).
