Nou joc de memòria ambiental

La província d’Orellana a l’Equador allotja una gran biodiversitat, gràcies a les seves especials condicions geogràfiques i biofísiques característiques dels boscos humit-tropicals. No obstant això, moltes espècies tant de flora com de fauna són poc conegudes pel fet que habiten a l’interior de la selva o s’han anat extingint a causa l’expansió demogràfica en l’Amazònia i dels impactes de les indústries extractives A més, el canvi climàtic suposa una nova amenaça per a la vida en l’Amazònia, com visibilitzem en l’“Estudi sobre el Canvi Climàtic a la Província d’Orellana”.

Memoritzar és una activitat mental que afavoreix els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria. A través del joc de memòria ambiental elaborat pel Govern Autònom Descentralitzat Provincial d’Orellana (GADPO), El Coca Zoo i l’Associació de Juntes d’Aigua La Bellesa (AJAAPySLB) amb el suport d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), podràs conèixer la flora (nivell inicial), fauna (nivell mitjà) i els impactes del canvi climàtic a la província Orellana (nivell avançat).

Per a jugar, tria un nivell de dificultat, comença a girar les targetes i aconsegueix aparellar-les. Després llegeix detingudament les explicacions i comparteix els teus coneixements.

Sense més preàmbuls, et convidem a jugar:
https://geo.gporellana.gob.ec/game/index.html

El projecte “Trencant les distàncies en la pobresa energètica” és un projecte d’ESF que desenvolupa en col·laboració amb l’APE que té com a objectiu garantir l’accés als subministraments bàsics a les famílies en situació de risc d’exclusió social a través d’una metodologia innovadora i eines telemàtiques que promoguin el seu apoderament per fer front a la pobresa energètica trencant les barreres físiques, socials i de gènere.

Dins d’aquest objectiu es plantegen reptes tals com Formar persones en risc d’exclusió social i professionals voluntaris provinents de diferents sectors en drets energètics. En aquest sentit, una de les activitats del projecte és l’elaboració de materials de difusió en diverses llengües amb la intenció d’amplificar l’abast del projecte es preveu la creació i disseminació de materials de difusió i informació en llengües com l’àrab, que es tracta de la tercera llengua en nombre de persones a Catalunya (IDESCAT 2018).

En col·laboració amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem creat en àrab els Documents Útiles imprescindibles per a garantir el dret als subministraments bàsics tal i com estableix la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Els Documents Útils son els següents:

GUÍA PARA LA DEFENSA DE LOS DERECHOS DE LA NATURALEZA Y DEL AMBIENTE

(more…)

Pobresa energètica: perspectives ecofeministes des del Nord i Sud global

La pobresa energètica és un problema que afecta a tots els països del món, encara que de manera diferenciada, i amb majors impactes al Sud que al Nord global. Existeixen diversos factors que empenyen les famílies i persones cap a una situació de vulnerabilitat energètica, però la pobresa energètica és un problema estructural vinculat primordialment a un model energètic que resulta depredador de la vida humana i natural.

El present estudi té per objectiu analitzar, a través d’una mirada ecofeminista, el fenomen de la pobresa energètica al Nord i Sud global com una qüestió d’injustícia energètica que té el seu origen en l’actual model de desenvolupament, i particularment, energètic. L’anàlisi ecofeminista és necessari, ja que permet examinar aspectes que d’una altra manera poden ser invisibilitzats o infravalorats com, per exemple, les relacions entre el gènere, el medi ambient i el model energètic; les necessitats, desitjos i visions de cada gènere dins de la transició energètica; les implicacions de gènere en l’accés i ús dels serveis energètics; el paper i l’impacte en la naturalesa de les intervencions energètiques de caràcter extractives, entre altres. Aquesta mirada, a més, contribueix a replantejar els debats de solucions reduccionistes a avaluacions d’accions i responsabilitats entorn de la pobresa energètica. Així mateix, aquesta mirada permet criticar el model actual econòmic, social i energètic per identificar on sorgeix el conflicte entre la vida i el capital, com es produeixen les desigualtats i proposar solucions per a erradicar-les. Des d’una perspectiva global, aquesta és rellevant perquè visualitza aspectes comuns d’opressió, per a després identificar i comprendre a un nivell més específic o en realitats concretes quines són les lluites i les reivindicacions del moviment contra la pobresa energètica.

Per a aquesta anàlisi, comencem amb la conceptualització de la pobresa energètica al Nord i Sud global, és a dir, com és entesa, mesura i resolta. S’analitzen conceptes claus com el de vulnerabilitat, resiliència i capacitats en l’àmbit de l’energia, tots ells elements necessaris per a canviar algunes de les principals narratives en l’àmbit de la pobresa energètica. En el segon apartat, es pretén establir la relació entre el model de consum, d’extracció, de producció d’energia i les conseqüències i impactes en els territoris i en els cossos, visibilitzant qui està, d’una banda, al capdavant de l’explotació i, de l’altra, al capdavant de les lluites i resistències. Finalment, en el tercer apartat s’indentifiquen algunes de les contribucions del sud global al canvi d’enfocament en els assumptes energètics que proposa la societat civil a escala mundial, a través de la narrativa dels drets humans.

ESFeres33: El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: Diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(more…)

Estudi: ESFeres32 El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial

(more…)

Nova guia pedagògica amb l’ajuntament de El Prat, els DDHH a les escoles!

(more…)

Auka y sus amigas ante los impactos ambientales de la COVID-19

Nuestras amigas Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga que viven en la Amazonía ecuatoriana, observan como se ha deteriorado la calidad del agua y del medio ambiente en su territorio.

Nadie sabe los motivos reales de ese deterioro ambiental, por lo que deciden embarcarse en una aventura e ir a visitar a su amiga más vieja y sabia, la tortuga Wayre, quien les guía y les explica cómo la pandemia de COVID-19 ha incidido no solamente en el deterioro de la salud de las personas, sino también en aumentar nuestros residuos sin tratamiento y los episodios de contaminación. Ante tal situación, nuestras amigas, inconformistas por naturaleza, ¿Crees que lograrán restaurar la calidad el agua y de los ecosistemas? ¿Qué medidas crees que tomarán para disminuir la producción de residuos? ¿Crees que lo harán solas o se apoyarán de la comunidad?

Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO, la AJAAPySLB y el CJASNO, forma parte de las aventuras de Auka y Amana que figuran en nuestro catálogo y pretende educar a los niños y niñas sobre la necesidad de prevención y control de la contaminación ambiental producida por los residuos, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.

Estos recursos se encontrarán próximamente disponibles en versión cuento teatralizado y videocuento, como material socioeducativo para centros de educación formal y no formal.

Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:

Auka, la rana amazónica, 2017


Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua, 2019

Auka y sus amigas protegen el agua de los rios, 2020

La Llei 24/2015 ha aturat més de 200.000 talls a Catalunya

ESF i APE presentem un informe que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei en matèria de pobresa energètica

L’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei a Catalunya des del món municipal.  

Recupera el vídeo de la presentació:

La llei 24/2015, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 29 de juliol de 2015. La seva implementació no ha estat fàcil i ha requerit d’un gran esforç, sobretot de l’administració local, la més propera a la ciutadania, per incorporar les obligacions que se’n deriven i desplegar la seva eficàcia. Tot i així, des de les entitats impulsores, partint de la vivència de les pròpies famílies afectades, hem insistit al llarg d’aquests anys que és una llei eficaç.  Ara bé, fins l’elaboració de l’estudi que presentem, no comptàvem amb dades suficients per acreditar-ho 

L’última dada relativa a l’impacte de la llei va ser facilitada al novembre de 2016 pel llavors Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons. En aquell moment,es posava de manifest que gràcies a la Llei 24/2015 s’havien aturat  39.000 talls. Aquesta xifra va ser actualitzada al març del 2021 per la Generalitat, en el marc de la signatura del conveni amb Endesa.  Aquestes últimes dades reportaven 63.000 talls aturats a Catalunya. Ara bé aquesta xifra només feia referència al subministrament elèctric. Per aquest motiu, des de l’entrada en vigor de la Llei, hem insistit als diferents governs sobre la importància del recull i sistematització de les dades i sobre la necessitat de transparència en l’aplicació de la Llei, però la Generalitat no ens ha donat resposta més enllà de declaracions aïllades. 

Aquest informe, elaborat conjuntament entre Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, pretén posar llum sobre aquesta qüestió. A partir de dades més significatives que les que teníem fins ara, aportades majoritàriament pels municipis i puntualment per la Generalitat, l’informe analitza l’abast i el nivell de protecció que garanteix la Llei. Aquest estudi constitueix, de fet, la primera estimació transparent i detallada dels efectes de l’aplicació de la llei des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya el juliol de 2015. 

Les dades provenen de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.

L’informe desvetlla evidències tan rellevants com que la Llei 24/2015 ha evitat un mínim de 200.000 talls de subministrament de famílies vulnerabilitzades, entre el 2015 i el 2020. També aporta dades sobre més de 100.000 llars protegides gràcies a la Llei en el mateix període. 

S’ inclou també un anàlisi de la despesa pública en ajuts d’urgència social per fer front al pagament de factures. Entre el 2015 i el 2020, la Generalitat i les administracions locals van destinar un total (acumulat) de 35,3 milions d’euros en 184.311 ajuts d’aquest tipus. En concret, l’electricitat representa el 48% de la despesa i del 40% dels ajuts. L’aigua, per la seva banda, ocupa el 28% de la despesa total i el 35% del nombre de prestacions. Cal destacar també que entre aquests 35,3 milions d’euros s’inclouen 1,9 milions d’euros de despesa en ajuts per al pagament de contractes del mercat lliure, és a dir, es van destinar a pagar factures de contractes amb preus per kWh més elevats que la tarifa regulada del PVPC, sovint amb serveis de manteniment i assistència innecessaris (com, per exemple, el servei OK Gas d’Endesa o Servigas de Naturgy) i, en cap cas, acollits al bo social.

Per últim, també s’analitzen les dades facilitades pels municipis sobre la instal.lació de comptadors socials d’aigua. Entre els anys 2015 i 2020, es van instal·lar 914 comptadors socials d’aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen un habitatge en precari (sense títol habilitant)

Aquestes són algunes de les dades més rellevants que es desprenen de l’informe, el qual també inclou un apartat final amb recomanacions adreçades a les administracions públiques: 

  • La Generalitat ha de recollir i sistematizar les dades sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 per monitoritzar en temps real la pobresa energètica a escala municipal.
  • La Generalitat ha de signar convenis amb les empreses subministradores per evitar l’acumulació de deute de factures impagades, com l’acord signat amb Endesa al març del 2021, i treballar per eliminar els ajuts d’urgència social per pobresa energètica.
  • Els municipis han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics de totes les famílies amb independència de la situació en què es troben respecte a l’habitatge on viuen.
  • Els municipis, amb el suport de la Generalitat, han de posar en marxa mecanismes que facilitin als serveis socials la identificació de llars en risc d’exclusió residencial que estiguin als llistats d’impagaments. 

La Llei 24/2015 és una eina poderosa per protegir el dret als serveis bàsics de les persones vulnerabilitzades. Necessitem dades, creativitat jurídica i tècnica així com espais d’intercanvi d’experiències per esprémer tot el seu potencial i maximitxar la seva efectivitat. 

La 24/2015 funciona!

Descarrega l’informe

 

 

ESFeres 31: Pagar fins que faci mal

 

En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès. 

Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar). 

L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres. 

Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior. 

Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu. 

 

 

descarrega l’estudi en català

descarga el estudio en castellano

download the study in english