Les desigualtats i inequitats, mantenen i exacerben les dificultats de les dones a l’hora d’exercir lideratge o simplement de participar.

Aquestes diferències les situen en un major desavantatge estructural dins del sistema, la qual cosa dificulta els seus processos de desenvolupament i autonomia.

El ”Estudio sobre liderazgo de la mujer productora en las asociaciones campesinas de la provincia de Inhambane” és el resultat d’una consultoria de gènere que ha consistit a realitzar un diagnòstic sobre la participació i el lideratge femení en les associacions camperoles i sobre la base d’aquest realitzar unes “recomanacions per a fer costat a les dones camperoles d’una forma més eficaç dins del moviment camperol perquè sigui més sostenible, per tant, esperem que aquest estudi ens proporcioni recomanacions per a millorar l’enfocament de gènere en les intervencions que realitzem amb les associacions i moviments camperols”.

La consultoria es va dur a terme entre els mesos de febrer i març del 2022, a la Província de Inhambane, Moçambic i, d’acord amb els requeriments, es van analitzar:

Els mecanismes de participació de les dones en els moviments pagesos i associatius.
Tipus de lideratge i nivells d’influència dins de les associacions.
Nivell d’acceptació de les decisions de les dones lideresses en les associacions pageses, per part dels seus membres (dones/homes).
La capacitat/disponibilitat de les dones per a exercir el lideratge, sobre la base de la càrrega de treball reproductiu i comunitari.
Les barreres i dificultats de les dones pageses per a exercir el seu lideratge en les associacions.

El diagnòstic és el resultat d’una anàlisi de gènere dut a terme a la província de Inhambane (Moçambic), lloc on ESF desenvolupa un programa des de l’any 2018, que ha facilitat els contactes i l’execució d’aquest estudi. El propòsit era descobrir les diferències, les desigualtats de gènere i les relacions que s’estableixen entre homes i dones en funció del seu rol social, poder de decisió i accés a diferents recursos.

Podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç.

La realització de l’estudi ha comptat amb la col·laboració del centre d’Estudis Africans (CEA).

Joc de taula: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!

Com anunciavem a finals de l’any passat, des del grup de justícia climàtica d’Enginyeria Sense Fronteres hem estat treballant en un joc de taula sobre emergència climàtica: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!

Es tracta d’un joc de taula cooperatiu on els i les jugadores assumeixen el paper d’un equip especialitzat que ha de dissenyar eines i estratègies claus a implementar com a mesures de la transició ecosiocial davant dels efectes de la Crisi Climàtica. L’objectiu del joc és proposar mesures d’adaptació i mitigació per evitar que el comptador de la crisi climàtica augmenti de manera descontrolada.

Una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosiocial. Però no serà fàcil, l’Emergència Climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida?

El joc permet conèixer les consequències ambientals i humanitàries de la crisi climàtica i les mesures per fer front a aquesta crisi, tal com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.

És apte per a totes les edats a partir de 12 anys i té una durada aproximada de una hora.

El podeu trobar al catàleg d’activitats d’ESF! Properament anunciarem la data de presentació del joc, la qual serà entorn a la pròxima conferència de la ONU sobre canvi climàtic, la COP27, aquest any a Egipte. Estigueu atentes!

Aquest joc ha estat possible gràcies a la col·laboració del voluntariat de justícia climàtica de l’entitat i a diverses entitats de lleure. S’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Us presentem com cada any la memòria d’activitats de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia del que hem fet, pensat i provocat des de la nostra entitat durant el 2021. I un canvi de nom recent, que és també un canvi d’àmbit territorial amb el que volem ampliar la base social incorporant antics i nous companys de viatge d’arreu, i també obrir-nos les portes a nou finançament.

Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes i barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios i televisions. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem i que hem anat construint al llarg dels anys.

Amb l’amargor de tothom que durant dècades de dades, racionalitat i denúncia pública ho esperava, avui tenim un reconeixement social que l’emergència climàtica és aquí. I sabem com travessa totes les lluites i com condiciona tot allò pel que venim treballant des de fa 29 anys. Si com a societat global no fem res, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú. L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust.

El 2021 és l’any que comencem a sortir de l’enorme trasbals que ha estat la pandèmia de CoViD-19 i les lluites tornen a revifar. Hem viscut una aturada i a voltes un decreixement involuntaris que suggereixen, amb els millors ulls, que la voràgine anterior que ja torna té alternatives tant en el ritme de vida com en la manera d’enfrontar les nostres relacions i la construcció de societat. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Amb un record per aquells que ja no hi són, obrim els braços per continuar sumant i caminant plegats.

Junta directiva d’ESF

Descarrega aquí la memòria d’activitats

Vols col·laborar amb ESF per seguir endavant amb aquests projectes i d’altres?

Recorda que pots fer aportacions puntuals o fer-te soci/sòcia. A la nostra web trobareu tota la informació. Necessitem persones implicades com tu!

Associa’t

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis impulsades pels moviments socials han evitat més de 5.000 desnonaments i 200.000 talls de subministraments a Catalunya

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials vigents en els últims 5 anys haurien evitat fins el 20% de desnonaments i un mínim de 200.000 talls de subministraments a Catalunya. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des de que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials com la PAH i l’APE com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica -entesa com un fracàs personal- sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població -de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que li ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments- són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Tot i així, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica -i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe es centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mental -seguint la línia de treball de l’anterior informe- i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb fills a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat a l’estudi -i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments- són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

En quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb un sol adult, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). En relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3%dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per últim, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que a dia d’avui són temporals -per la crisi de la covid- com per exemple la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne -com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona- i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-la, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

Descarrega l’informe “Estat de l’exclusió residencial: Impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” aquí.

El projecte “Trencant les distàncies en la pobresa energètica” és un projecte d’ESF que desenvolupa en col·laboració amb l’APE que té com a objectiu garantir l’accés als subministraments bàsics a les famílies en situació de risc d’exclusió social a través d’una metodologia innovadora i eines telemàtiques que promoguin el seu apoderament per fer front a la pobresa energètica trencant les barreres físiques, socials i de gènere.

Dins d’aquest objectiu es plantegen reptes tals com Formar persones en risc d’exclusió social i professionals voluntaris provinents de diferents sectors en drets energètics. En aquest sentit, una de les activitats del projecte és l’elaboració de materials de difusió en diverses llengües amb la intenció d’amplificar l’abast del projecte es preveu la creació i disseminació de materials de difusió i informació en llengües com l’àrab, que es tracta de la tercera llengua en nombre de persones a Catalunya (IDESCAT 2018).

En col·laboració amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem creat en àrab els Documents Útiles imprescindibles per a garantir el dret als subministraments bàsics tal i com estableix la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Els Documents Útils son els següents:

Última actualización: Julio 202

Tarificació social per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament

Per què una tarifació social garantista?

L’objectiu de la present guia és explorar diferents exemples de formes més simples, transparents i justes per a la garantia del subministrament de l’aigua. La tarifació social és una eina indispensable per a garantir una perspectiva de justícia social, així com la dimensió de l’assequibilitat del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS). L’accés al DHAS s’ha de garantir amb independència de les condicions econòmiques de cadascú. A Catalunya, l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, reforça l’accés al DHAS en garantir el subministrament a les persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat no poden assumir els rebuts. Per tal d’evitar, doncs, una acumulació de deute no desitjada ni per les pròpies famílies ni pels propis municipis ni administracions, els operadors d’aigua poden dotar-se de mecanismes, procediments o protocols que ofereixin aquesta garantia, de manera que ningú no quedi exclòs d’aquest bé. Això significa fixar les bases, des de la voluntat de servei públic, per a que la situació de vulnerabilitat no s’agreugi ni és perpetuï. Són conegudes les fórmules que durant anys han posposat aquestes situacions d’endeutament i vulnerabilitat (com els ajornaments o plans de pagament), sense adreçar la qüestió d’arrel. És per això que, de la mà dels serveis socials dels ens locals caldrà identificar les situacions de vulnerabilitat i facilitar-los el suport degut.

A banda de l’assequibilitat, la informació i transparència en la tarifació social són igualment importants i essencials per a la garantia del DHAS. És pertinent destinar esforços al seguiment d’aquestes persones usuàries vulnerables i garantir també la informació i transparència sobre aquests descomptes o adaptacions en la tarifació, ja que sovint és la manca d’aquesta informació la que deixa moltes persones sense un accés garantit, o forçantles a reduir la despesa d’altres necessitats bàsiques a la llar, com l’alimentació, els medicaments o d’altres subministraments essencials.

Descarrega la guia aquí.

Nou joc de memòria ambiental

La província d’Orellana a l’Equador allotja una gran biodiversitat, gràcies a les seves especials condicions geogràfiques i biofísiques característiques dels boscos humit-tropicals. No obstant això, moltes espècies tant de flora com de fauna són poc conegudes pel fet que habiten a l’interior de la selva o s’han anat extingint a causa l’expansió demogràfica en l’Amazònia i dels impactes de les indústries extractives A més, el canvi climàtic suposa una nova amenaça per a la vida en l’Amazònia, com visibilitzem en l’“Estudi sobre el Canvi Climàtic a la Província d’Orellana”.

Memoritzar és una activitat mental que afavoreix els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria. A través del joc de memòria ambiental elaborat pel Govern Autònom Descentralitzat Provincial d’Orellana (GADPO), El Coca Zoo i l’Associació de Juntes d’Aigua La Bellesa (AJAAPySLB) amb el suport d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), podràs conèixer la flora (nivell inicial), fauna (nivell mitjà) i els impactes del canvi climàtic a la província Orellana (nivell avançat).

Per a jugar, tria un nivell de dificultat, comença a girar les targetes i aconsegueix aparellar-les. Després llegeix detingudament les explicacions i comparteix els teus coneixements.

Sense més preàmbuls, et convidem a jugar:
https://geo.gporellana.gob.ec/game/index.html

GUÍA PARA LA DEFENSA DE LOS DERECHOS DE LA NATURALEZA Y DEL AMBIENTE

(more…)

Pobresa energètica: perspectives ecofeministes des del Nord i Sud global

La pobresa energètica és un problema que afecta a tots els països del món, encara que de manera diferenciada, i amb majors impactes al Sud que al Nord global. Existeixen diversos factors que empenyen les famílies i persones cap a una situació de vulnerabilitat energètica, però la pobresa energètica és un problema estructural vinculat primordialment a un model energètic que resulta depredador de la vida humana i natural.

El present estudi té per objectiu analitzar, a través d’una mirada ecofeminista, el fenomen de la pobresa energètica al Nord i Sud global com una qüestió d’injustícia energètica que té el seu origen en l’actual model de desenvolupament, i particularment, energètic. L’anàlisi ecofeminista és necessari, ja que permet examinar aspectes que d’una altra manera poden ser invisibilitzats o infravalorats com, per exemple, les relacions entre el gènere, el medi ambient i el model energètic; les necessitats, desitjos i visions de cada gènere dins de la transició energètica; les implicacions de gènere en l’accés i ús dels serveis energètics; el paper i l’impacte en la naturalesa de les intervencions energètiques de caràcter extractives, entre altres. Aquesta mirada, a més, contribueix a replantejar els debats de solucions reduccionistes a avaluacions d’accions i responsabilitats entorn de la pobresa energètica. Així mateix, aquesta mirada permet criticar el model actual econòmic, social i energètic per identificar on sorgeix el conflicte entre la vida i el capital, com es produeixen les desigualtats i proposar solucions per a erradicar-les. Des d’una perspectiva global, aquesta és rellevant perquè visualitza aspectes comuns d’opressió, per a després identificar i comprendre a un nivell més específic o en realitats concretes quines són les lluites i les reivindicacions del moviment contra la pobresa energètica.

Per a aquesta anàlisi, comencem amb la conceptualització de la pobresa energètica al Nord i Sud global, és a dir, com és entesa, mesura i resolta. S’analitzen conceptes claus com el de vulnerabilitat, resiliència i capacitats en l’àmbit de l’energia, tots ells elements necessaris per a canviar algunes de les principals narratives en l’àmbit de la pobresa energètica. En el segon apartat, es pretén establir la relació entre el model de consum, d’extracció, de producció d’energia i les conseqüències i impactes en els territoris i en els cossos, visibilitzant qui està, d’una banda, al capdavant de l’explotació i, de l’altra, al capdavant de les lluites i resistències. Finalment, en el tercer apartat s’indentifiquen algunes de les contribucions del sud global al canvi d’enfocament en els assumptes energètics que proposa la societat civil a escala mundial, a través de la narrativa dels drets humans.

ESFeres33: El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: Diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona