ESFeres 31: Pagar fins que faci mal
En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès.
Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar).
L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres.
Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior.
Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu.
descarrega l’estudi en català
descarga el estudio en castellano
download the study in english
Resum executiu: El futur és públic
La resistència a la privatització s’ha convertit en un decisiu motor de canvi: la (re)municipalització. El terme «(re)municipalització» fa referència a la recuperació democràtica dels serveis públics, així com a la creació de nous serveis públics. En els darrers anys, el Transnational Institute (TNI) i d’altres organitzacions col·laboradores hem identificat més de 1.400 casos d’èxit de (re)municipalització a més de 2.400 ciutats de 58 països arreu del món.
Aquesta publicació pretén anar més enllà de les estadístiques, però. Demostra que els serveis públics són més importants que mai, davant la catàstrofe climàtica, l’augment de les desigualtats i el creixent malestar polític. La crisi de la COVID-19 també ha deixat en evidència els estralls de les polítiques d’austeritat, les retallades a la seguretat social i la privatització dels sistemes de salut, i ha demostrat que els serveis públics i les persones que hi treballen són el pal de paller de qualsevol societat sana i resistent. Tots aquests anys de privatització i austeritat han obstaculitzat que aquest eix vertebrador estigués sota control democràtic i comptés amb un bon finançament. A mesura que la privatització ha anat fracassant, un creixent moviment internacional ha començat a reivindicar la (re)municipalització com a eina clau per restablir la gestió pública al segle XXI.
Les experiències recollides en aquest llibre ens porten a nous països i ens presenten nous sectors per il·lustrar la diversitat dels projectes de (re) municipalització. Cada (re)municipalització té els seus reptes específics: des de la gestió de residus a Egipte fins a les noves farmàcies públiques de Xile, com també els nombrosos municipis d’arreu dels Estats Units, que han creat ocupació i millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania mitjançant el desenvolupament d’Internet de banda ampla.
Moviments socials, sindicats i autoritats locals estan treballant conjuntament per configurar un nou model que eixampli la gestió pública democràtica a tots els nivells de la societat i obri noves rutes a serveis públics dirigits per la comunitat i amb consciència mediambiental.
Aquest és el resum executiu del llibre «El futur, públic: cap a la democratització dels serveis públics». Els 15 capítols que conformen aquest llibre aporten informació sobre les diverses lluites per la (re) municipalització arreu del món, els obstacles, les oportunitats i els resultats. Desde ESF, Aigua és Vida i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa hem contribuït amb un capítol sobre la nova cultura de l’aigua: fent un nou model públic de co-governança, > Chapter 10 A new water culture: Catalonia’s public co-governance model in the making – By Míriam Planas and Juan Martínez
descarrega el resum executiu en català
Presentem en castellà l’ESFeres 15: Com garantir l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament mitjançant les tarifes
Aquest estudi pretén analitzar en una petita mostra de municipis si l’estructura tarifària i el preu que els habitants d’aquestes localitats paguen per la factura de l’aigua permet el compliment de la garantia del dret humà a l’aigua. Per això es considera tant l’estructura tarifària i els preus aplicats de forma general, com l’existència de mesures a aplicar en casos de dificultats econòmiques.
La traducció al castellà ha estat possible gràcies a la col·laboració amb l’AECID i Mundubat.
Materials de la campanya Rexistir
Rexistir recull el sentit de la resistència històrica dels pobles i les dones davant el model de vida capitalista i patriarcal i els efectes de la destrucció socioambiental que genera. Una resistència que defensa altres maneres de viure dignes, justes i harmòniques entre humanitat i natura, entre gèneres i entre pobles, que gesta processos d’organització i defensa territorial i defensa dels drets de les dones davant les violències que pateixen.
A la web de https://rexistir.com/ trobareu tots els materials, vídeos de testimonis de les defensores i informació sobre la campanya. I als següents enllaços trobareu altres materials:
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos
Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga indígena de nacionalidad shuar, viven en la Amazonía ecuatoriana y se lamentan al observar como el agua de los ríos cada vez está más contaminada y todos los seres vivos sufren las consecuencias.
Pero inconformistas y aventureras por naturaleza, ambas inician una emocionante aventura para investigar el origen de esos contaminantes en compañía de sus inquietos, divertidos e impetuosos que habitan la selva amazónica. ¿Conseguirán descubrir el origen de esos contaminantes? ¿Podrán movilizar a la población para defender los ríos? ¿Lograrán que se haga justicia y que los ríos vuelvan a ser cristalinos?
Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO y la AJAAPySLB, forma parte de las aventuras de Auka y Amana, y pretende aproximar de una forma sencilla sobre la contaminación ambiental, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.
Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:
- Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos (2020)
- Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua (2019)
Auka la rana amazónica (2017)
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
El Joc de l’Aigua
El Joc de l’Aigua, és un joc dissenyat per ESF amb vàries comunitats rurals de Francisco d’Orellana (Equador). L’objectiu del taller i del joc és aprendre sobre els diversos usos de l’aigua i reflexionar sobre la importància de l’aigua a la nostra vida i com aquest bé tan valuós per l’ésser humà es pot veure amenaçat per la contaminació o el canvi climàtic.
El Joc de l’Aigua és un joc d’equips similar al “joc de l’oca”, adreçat a infants d’entre 7 i 12 anys i dissenyat preferiblement per jugar en un espai exterior. La duració del taller és d’entre 45 i 60 minuts i hi poden participar entre 10 i 30 infants. El joc consta d’una lona de 2×2 metres, que conté un circuit d’unes 30 caselles. Gràcies a “El joc de l’aigua” els infants es podran posar a la pell d’algú dels personatges del conte “Auka: la granota amazònica”, ja que a cada equip se li assigna una fitxa amb forma d’un dels personatges de l’Auka. El seu objectiu és arribar a la meta, avançant caselles a cada torn mitjançant un dau. A cada casella els equips han de resoldre enigmes i reptes sobre diversos temes com l’aigua, el canvi climàtic i la contaminació.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una pequeña rana, junto su amiga Amana, una niña, emprenden un viaje sorprendente al adentrarse a una vasija mágica. Durante la aventura las dos amigas ven como los animales de la selva están sufriendo escasez de agua en buen estado para su día a día e inician una serie de acciones para recuperar y conservar el agua.
Pero… ¿Por qué se deterioró la calidad del agua? ¿Qué está afectando la cantidad de agua? ¿Se puede vivir sin agua? ¿Qué camino y aventuras les depara poder recuperar el agua? ¿Qué pueden hacer para conservar el agua?
Estas son algunas de las reflexiones que plantea este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres, y que pretende aproximar de una forma sencilla el CAMBIO CLIMÁTICO y sus efectos sobre la naturaleza.
descarga el cuento
Conocimientos tradicionales de las plantas medicinales de Cajamarca y Celendín
Las jalcas constituyen un ecosistema estratégico para el desarrollo de Cajamarca, región que representa el segundo PBI agrario nacional. De una parte, por las reservas de agua que brindan para la actividad agropecuaria, de otra parte, porque ser uno de los territorios con mayor concentración de plantas medicinales y de expertos/as conocedores de las mismas, por lo que estos territorios constituyen áreas estratégicas para el desarrollo humano sostenible.
El rol e importancia de este ecosistema por sus servicios ambientales y provisión de biodiversidad para nuevas oportunidades económicas en la economía mundial se fundamenta, por un lado, en el uso y aprovechamiento de las sociedades agrarias que lo habitan y, por otro lado, de sus conocimientos expertos sobre las propiedades de dicha biodiversidad.
Descarga la publicación
