La Llei 24/2015 ha aturat més de 200.000 talls a Catalunya
ESF i APE presentem un informe que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei en matèria de pobresa energètica
L’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei a Catalunya des del món municipal.
Recupera el vídeo de la presentació:
La llei 24/2015, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 29 de juliol de 2015. La seva implementació no ha estat fàcil i ha requerit d’un gran esforç, sobretot de l’administració local, la més propera a la ciutadania, per incorporar les obligacions que se’n deriven i desplegar la seva eficàcia. Tot i així, des de les entitats impulsores, partint de la vivència de les pròpies famílies afectades, hem insistit al llarg d’aquests anys que és una llei eficaç. Ara bé, fins l’elaboració de l’estudi que presentem, no comptàvem amb dades suficients per acreditar-ho
L’última dada relativa a l’impacte de la llei va ser facilitada al novembre de 2016 pel llavors Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons. En aquell moment,es posava de manifest que gràcies a la Llei 24/2015 s’havien aturat 39.000 talls. Aquesta xifra va ser actualitzada al març del 2021 per la Generalitat, en el marc de la signatura del conveni amb Endesa. Aquestes últimes dades reportaven 63.000 talls aturats a Catalunya. Ara bé aquesta xifra només feia referència al subministrament elèctric. Per aquest motiu, des de l’entrada en vigor de la Llei, hem insistit als diferents governs sobre la importància del recull i sistematització de les dades i sobre la necessitat de transparència en l’aplicació de la Llei, però la Generalitat no ens ha donat resposta més enllà de declaracions aïllades.
Aquest informe, elaborat conjuntament entre Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, pretén posar llum sobre aquesta qüestió. A partir de dades més significatives que les que teníem fins ara, aportades majoritàriament pels municipis i puntualment per la Generalitat, l’informe analitza l’abast i el nivell de protecció que garanteix la Llei. Aquest estudi constitueix, de fet, la primera estimació transparent i detallada dels efectes de l’aplicació de la llei des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya el juliol de 2015.
Les dades provenen de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.
L’informe desvetlla evidències tan rellevants com que la Llei 24/2015 ha evitat un mínim de 200.000 talls de subministrament de famílies vulnerabilitzades, entre el 2015 i el 2020. També aporta dades sobre més de 100.000 llars protegides gràcies a la Llei en el mateix període.
S’ inclou també un anàlisi de la despesa pública en ajuts d’urgència social per fer front al pagament de factures. Entre el 2015 i el 2020, la Generalitat i les administracions locals van destinar un total (acumulat) de 35,3 milions d’euros en 184.311 ajuts d’aquest tipus. En concret, l’electricitat representa el 48% de la despesa i del 40% dels ajuts. L’aigua, per la seva banda, ocupa el 28% de la despesa total i el 35% del nombre de prestacions. Cal destacar també que entre aquests 35,3 milions d’euros s’inclouen 1,9 milions d’euros de despesa en ajuts per al pagament de contractes del mercat lliure, és a dir, es van destinar a pagar factures de contractes amb preus per kWh més elevats que la tarifa regulada del PVPC, sovint amb serveis de manteniment i assistència innecessaris (com, per exemple, el servei OK Gas d’Endesa o Servigas de Naturgy) i, en cap cas, acollits al bo social.
Per últim, també s’analitzen les dades facilitades pels municipis sobre la instal.lació de comptadors socials d’aigua. Entre els anys 2015 i 2020, es van instal·lar 914 comptadors socials d’aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen un habitatge en precari (sense títol habilitant)
Aquestes són algunes de les dades més rellevants que es desprenen de l’informe, el qual també inclou un apartat final amb recomanacions adreçades a les administracions públiques:
- La Generalitat ha de recollir i sistematizar les dades sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 per monitoritzar en temps real la pobresa energètica a escala municipal.
- La Generalitat ha de signar convenis amb les empreses subministradores per evitar l’acumulació de deute de factures impagades, com l’acord signat amb Endesa al març del 2021, i treballar per eliminar els ajuts d’urgència social per pobresa energètica.
- Els municipis han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics de totes les famílies amb independència de la situació en què es troben respecte a l’habitatge on viuen.
- Els municipis, amb el suport de la Generalitat, han de posar en marxa mecanismes que facilitin als serveis socials la identificació de llars en risc d’exclusió residencial que estiguin als llistats d’impagaments.
La Llei 24/2015 és una eina poderosa per protegir el dret als serveis bàsics de les persones vulnerabilitzades. Necessitem dades, creativitat jurídica i tècnica així com espais d’intercanvi d’experiències per esprémer tot el seu potencial i maximitxar la seva efectivitat.
La 24/2015 funciona!
Descarrega l’informe
ESFeres 31: Pagar fins que faci mal
En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès.
Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar).
L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres.
Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior.
Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu.
descarrega l’estudi en català
descarga el estudio en castellano
download the study in english
I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància
I es va fer la llum és un conte inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, que ara fa un any que viuen sense llum. És un conte il·lustrat per Ivonne Navarro Varas que pretén aportar un petit gra de sorra per superar aquesta injustícia de manera col·lectiva.
Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar aquestes situacions i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.
El podeu trobar a les següents llibreries:
A TRES TINTES
AL.LOTS / PETIT PRINCEP
ALEXANDRIA LLIBRES
ARANYA
ARGONAUTA, BALAGUER
CALMOT LLIBRES
CAPONA, LA
CASA ANITA
CASELLES
CIUTAT INVISIBLE
CONTIJOCH
CUCUT
CULTURAL LLIBRERIA
EDISON LLIBRERIA
EL LOKAL
EL REFUGI – LLIBRERIA CRÍTICA
FOSTER & WALLACE
GAUDí (II)
GELI
GENET BLAU
GRALLA, LA
INSOLITA, LA
L’ODISSEA LLIBRES I MÚSICA, S.
LA GARBA LLIBRERIA
LA TRIBU LLIBRERIA
LAIE CCCB
LES VOLTES
LILLIPUT
LLAR DEL LLIBRE
LLORENS LLIBRES
MATER
MUNTANYA DE LLIBRES
NINOT JOCS EDUCATIUS I LLIBRES
ONA LLIBRES
PARCIR
PEBRE NEGRE
PETITA DEL POBLENOU
POPULAR DISTRIBUIDORA
QUATRECANTONS
RACÓ DEL LLIBRE
ROCAGUINARDA
RODAL BOTIGA AGROECOLOGICA
SALTAMARTI
SIGLANTANA, LA
SYNUSIA LLIBRERIA
TAIFA LLIBRES
TRABOOKAIRE LLIBRERIA
VINT-I-DOS
Resum executiu: El futur és públic
La resistència a la privatització s’ha convertit en un decisiu motor de canvi: la (re)municipalització. El terme «(re)municipalització» fa referència a la recuperació democràtica dels serveis públics, així com a la creació de nous serveis públics. En els darrers anys, el Transnational Institute (TNI) i d’altres organitzacions col·laboradores hem identificat més de 1.400 casos d’èxit de (re)municipalització a més de 2.400 ciutats de 58 països arreu del món.
Aquesta publicació pretén anar més enllà de les estadístiques, però. Demostra que els serveis públics són més importants que mai, davant la catàstrofe climàtica, l’augment de les desigualtats i el creixent malestar polític. La crisi de la COVID-19 també ha deixat en evidència els estralls de les polítiques d’austeritat, les retallades a la seguretat social i la privatització dels sistemes de salut, i ha demostrat que els serveis públics i les persones que hi treballen són el pal de paller de qualsevol societat sana i resistent. Tots aquests anys de privatització i austeritat han obstaculitzat que aquest eix vertebrador estigués sota control democràtic i comptés amb un bon finançament. A mesura que la privatització ha anat fracassant, un creixent moviment internacional ha començat a reivindicar la (re)municipalització com a eina clau per restablir la gestió pública al segle XXI.
Les experiències recollides en aquest llibre ens porten a nous països i ens presenten nous sectors per il·lustrar la diversitat dels projectes de (re) municipalització. Cada (re)municipalització té els seus reptes específics: des de la gestió de residus a Egipte fins a les noves farmàcies públiques de Xile, com també els nombrosos municipis d’arreu dels Estats Units, que han creat ocupació i millorat la qualitat de vida de la seva ciutadania mitjançant el desenvolupament d’Internet de banda ampla.
Moviments socials, sindicats i autoritats locals estan treballant conjuntament per configurar un nou model que eixampli la gestió pública democràtica a tots els nivells de la societat i obri noves rutes a serveis públics dirigits per la comunitat i amb consciència mediambiental.
Aquest és el resum executiu del llibre «El futur, públic: cap a la democratització dels serveis públics». Els 15 capítols que conformen aquest llibre aporten informació sobre les diverses lluites per la (re) municipalització arreu del món, els obstacles, les oportunitats i els resultats. Desde ESF, Aigua és Vida i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa hem contribuït amb un capítol sobre la nova cultura de l’aigua: fent un nou model públic de co-governança, > Chapter 10 A new water culture: Catalonia’s public co-governance model in the making – By Míriam Planas and Juan Martínez
descarrega el resum executiu en català
Vídeos ALTA TENSIÓN Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
ESP
Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, , Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
PORT
Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
ESFeres 30 El impacto de las empresas españolas en el exterior
Vídeo de la presentación del estudio:
Durante décadas, el orden sociopolítico imperante a nivel mundial ha impuesto un modelo de crecimiento económico exponencial basado y sostenido por el aumento continuo de la extracción de recursos naturales. Una tendencia que va directa e inevitablemente ligada a la vulneración de derechos humanos, al aumento del consumo y la emisión indiscriminada de contaminantes. Y deja tras de sí un modelo de desarrollo dependiente de recursos limitados, planteando un reto al paradigma dominante actual, de lógica insostenible y con fuertes impactos y desequilibrios ambientales, sociales y económicos que afectan directamente a los derechos humanos de muchas poblaciones.
Además, las grandes corporaciones se han apoderado del control de la energía, convirtiendo este derecho básico en una mercancía. Su gestión, por un lado, limita el acceso a las familias que no tienen suficientes recursos económicos y, por otro, perpetúa la constante violación de derechos humanos asociada al modelo de obtención de recursos energéticos basado en la extracción hacia el exterior.
Ante esta situación, se hace imperativo buscar alternativas. Desde Enginyeria sense Fronteres defendemos un cambio de paradigma en el modelo de desarrollo, producción y consumo, que se base en el respeto y la protección de los derechos humanos y del medio ambiente y que tenga en cuenta la sostenibilidad de los bienes comunes disponibles. Planteamos también un cambio de modelo que nos lleve a un escenario de soberanía energética, donde los espacios de decisión sean liderados por la ciudadanía, no solo como herramienta de garantía de un modelo sostenible y socialmente justo, sino también como elemento democratizador del acceso a la energía.
Actualmente, estamos inmersas en el debate político y ciudadano de la transición energética. Hay un consenso global que nos dice que el actual modelo energético, mayormente basado en energías fósiles, es insostenible; tanto las instituciones como la sociedad civil, el mundo empresarial y el tercer sector coinciden en la necesidad de transitar hacia una matriz energética basada en energías renovables. Las grandes corporaciones que dominan el panorama energético no son ajenas a este proceso y se están sumando, con la velocidad que sus amplios beneficios les permiten, a la generación renovable.
Sin embargo, observamos a nuestro alrededor distintos hechos que hacen necesaria una reflexión alrededor de la transición energética: municipios que alertan sobre la amenaza que suponen los megaproyectos de renovables, las mismas grandes corporaciones que buscan acceder a fondos públicos para financiar su supuesta transición y mantener los beneficios, o la ausencia de conceptos tan necesarios como el decrecimiento en los sectores mainstream.
No hay duda de la importancia de transitar hacia una energía más verde, pero solamente con esto no alcanzaremos la soberanía energética. La transición a las renovables debe ir acompañada de una democratización del modelo energético, de participación ciudadana vinculante, de una generación energética vinculada a los territorios y a las personas que los habitan; debe deshacerse de grandes empresas transnacionales que solo operan bajo la búsqueda de beneficio económico y generan precariedad energética tanto en el Norte como en el Sur global. Debemos decrecer y generar nuevos consensos que asuman la energía como un derecho indispensable para la vida y reconozcan y prioricen sus usos sociales y de cuidados. Debemos rechazar todo extractivismo, fósil o renovable.
Este estudio pretende aportar más luz sobre cuáles son en realidad los impactos de las energías renovables a gran escala en el Sur Global, y así poder contribuir a la reflexión sobre qué aspectos es necesario cambiar del actual modelo energético más allá de las fuentes de generación de la energía.
Es voluntad de Enginyeria sense Fronteres generar espacios para que las propias comunidades afectadas relaten las vulneraciones a las que se han visto sometidas por parte de grandes corporaciones que operan en el mercado energético del Estado Español. Por ello, las tres capítulos que conforman este informe proceden de distintas autorías que han vivido o han sido testimonios del conflicto. Creemos que este carácter coral aporta riqueza y contribuye a hacer escuchar voces que algunos querrían silenciar.
Descarga el estudio
Presentem en castellà l’ESFeres 15: Com garantir l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament mitjançant les tarifes
Aquest estudi pretén analitzar en una petita mostra de municipis si l’estructura tarifària i el preu que els habitants d’aquestes localitats paguen per la factura de l’aigua permet el compliment de la garantia del dret humà a l’aigua. Per això es considera tant l’estructura tarifària i els preus aplicats de forma general, com l’existència de mesures a aplicar en casos de dificultats econòmiques.
La traducció al castellà ha estat possible gràcies a la col·laboració amb l’AECID i Mundubat.
Materials de la campanya Rexistir
Rexistir recull el sentit de la resistència històrica dels pobles i les dones davant el model de vida capitalista i patriarcal i els efectes de la destrucció socioambiental que genera. Una resistència que defensa altres maneres de viure dignes, justes i harmòniques entre humanitat i natura, entre gèneres i entre pobles, que gesta processos d’organització i defensa territorial i defensa dels drets de les dones davant les violències que pateixen.
A la web de https://rexistir.com/ trobareu tots els materials, vídeos de testimonis de les defensores i informació sobre la campanya. I als següents enllaços trobareu altres materials:
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
El dret humà a l’aigua, aterrant el debat a Tarragona
El passat divendres 26 de maç va tenir lloc l’acte de presentació de l’ESFera 29, amb títol “La defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua. Anàlisi i eines per el debat a Tarrgona”, realitzada per la Isabel Vilaseca Boixareu, investigadora de CICrA Justicia Ambiental i activista del grup de Tarragona d’ESF.
L’estudi, emmarcat en el projecte d’EPD, “Un accés universal i una gestió més justa de l’aigua i l’energia a Tarragona i el Sud Global”, té com a objectiu principal fer una radiografia de la situació mundial, estatal i catalana de las gestió pública de l’aigua i situar Tarragona en aquest context, amb la finalitat última d’oferir algunes eines que ajudin a encarar la discussió sobre el tema entre moviments socials i administracions públiques d’aquesta ciutat.
L’estudi aspira a assumir vàries funcions: ser alhora un mapa conceptes bàsics, una retrospectiva històrica, un recull d’experiències locals i globals i una caixa d’eines jurídiques. Atès que està escrit des de dins dels moviments socials en defensa la gestió pública i democràtica de l’aigua a Catalunya, opera també com anàlisi introspectiu, com a revisió crítica del recorregut traçat fins ara i com a identificació de possibles passes futures. Així mateix, a l’estudi predomina una clara intenció de promoure un intercanvi horitzontal d’experiències i coneixements entre el sud i el nord global, així com donar a conèixer a Tarragona els aprenentatges adquirits en el marc dels projectes relacionats amb el dret humà a l’aigua, que ESF duu a terme a l’Equador.
La presentació de l’estudi va anar precedida de la intervenció del Dante Maschio Gastelaars, en la qual, a mode de introducció a la temàtica, va presentar els resultats de l’ESFera 25, escrita per ell mateix i publicada al 2019, en la qual es fa una anàlisi crítica sobre l’ODS6 de Nacions Unides.
Descarrega aquí l’estudi
