El pròxim dijous 26 de maig presentem el conte infantil “I es va fer la llum” a Barberà del Vallès amb la participació de la seva il·lustradora Ivonne Navarro!
El conte “I es va fer la llum” tracta una història sobre infància i pobresa energètica i està inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoni de la infància de la Cañada Real.
- Dijous 26 de maig
- 18h
- Casal Popular Tangram. Av. Marquesos de Barberà, 58, Barberà del Vallès.
Us hi esperem!
Obrim inscripcions! Volt 5: “Territoris defensant la Vida: Justícia Climàtica i transicions justes”
Del 4 al 6 de juny la Xarxa per la sobirania energètica i les entitats que en formem part organitzem la cinquena edició del Volt 5 amb el lema: “Territoris defensant la Vida: Justícia Climàtica i transicions justes”
Obrim inscripcions fins al 20 de maig!
El Volt és una iniciativa de la Xarxa per la sobirania energètica i aquesta serà la 5a edició, després de 8 anys del primer Volt. Aquesta activitat és alhora una experiència i una eina, inspirada en els toxic tours de Llatinoamèrica: caravanes d’activistes que es desplacen pel territori.
En els toxic tours es valora la solidaritat i suport mutu entre les lluites en defensa dels territoris, que resisteixen davant els impactes del model energètic fòssil, extractivista, ecocida, basat en el lucre i la mercantilització, que deixa al seu pas devastació ambiental, pèrdua de biodiversitat, degradació de les condicions de vida i formes de subsistència de les seves habitants, negació dels drets polítics i participació i reforça la resta de cadenes d’opressió patriarcal, racista, colonial i de classe.
Es tracta d’un volt, un trajecte en autocar que recorre i s’atura a diverses parades on s’organitzen visites i descobertes, xerrades, accions, etc. de la mà de les plataformes arrelades al territori. Així, es busca visibilitzar moviments de resistència local i possibles alternatives, així com amplificar i connectar veus i lluites que s’uneixen en la defensa de la vida i la justícia climàtica, en solidaritat amb altres territoris del Sud Global.
Finalment, però no menys important és un espai d’enxarxament, descoberta i celebració col·lectiva.
Aquest any el Volt començarà a la ciutat de Barcelona i recorrerà els següents indrets de la geografia catalana:
Dissabte 4 de juny
Visitarem la Terra Alta, en aquesta parada coneixerem la llarga trajectòria de lluites de les Terres de l’Ebre, especialment contra les massives implantacions de diferents tecnologies de generació elèctrica (hidroelèctriques, nuclear, eòlica) i en defensa del riu com a articulador de la vida i el territori.
Visitarem també la comarca del Baix Aragó per compartir amb les plataformes i moviments locals en contra de l’actual model de transició energètica, on hi passarem la primera nit.
Diumenge 5 de juny
Pel matí farem una visita guiada amb les plataformes i moviments del Matarranya per visibilitzar i denunciar els impactes que tindrà la implementació dels megaprojectes renovables en el territori.
Seguidament, anirem a l’Alt Camp per visibilitzar els impactes que comporten les grans infraestructures de transport d’energia sobre el territori. Què suposaria la implementació de les noves línies de Molt Alta Tensió (MAT)
Dilluns 6 (festiu) de juny
Per acabar, farem una trobada de Comunitats Energètiques Populars a la Catalunya Central per a compartir propostes, sinergies i estratègies.
Aconsegueix el conte “I es va fer la llum” a un preu especial per a sòcies d’Enginyeria Sense Fronteres! El regal perfecte per aquesta diada de Sant Jordi 🥀 🐉
Posem a disposició de les persones sòcies d’ESF el conte “I es va fer la llum” a un preu molt especial!
“I es va fer la llum” és un conte infantil il·lustrat per Ivonne Navarro, i ecoeditat per Pol·len edicions, inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, que fa gairebé dos anys que viuen sense llum. Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar les situacions de pobresa energètica i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.
Per només 10 euros reserva el teu exemplar* omplint aquest formulari i podràs passar a buscar-lo pel nostre local del 4 al 22 d’abril (dilluns a dijous de 10:00 a 18:00h i divendres de 10:00 a 14:00). Recorda que ara estem a c/Mandoni 4, 08004, de Barcelona.
Amb els diners aconseguits seguirem impulsant i donant continuïtat a la tasca d’ESF, tant als nostres projectes com a les campanyes per a la justícia global en matèria d’aigua i energia. Gràcies per la teva implicació!
Aprofita els avantatges per a associades a ESF!
*Conte disponible en català i en castellà. Fins a exhaurir existències. Pagament preferiblement en efectiu. Promoció fins el 22/04/2022.
Setmana de l’aigua: Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2022
Aquesta setmana et portem un munt d’activitats amb motiu del dia mundia de aigua 2022. Des d’ESF volem recordar que l’aigua és un element indispensable per a la vida dels ecosistemes, la dignitat de les persones i el desenvolupament humà. Però malgrat tot, el reconeixement del dret humà a l’aigua i al sanejament sostenible és encara una tasca pendent en molts països.
A continuació et detallem les diferents activitats que organitzem o en les què participem:
💦 Dilluns 21 a Dissabte 26/03
Participem al Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigue de Dakar #FAME2022.
Les organitzacions i els pobles que lluitem per fer de l’accés a l’aigua un dret humà i un bé comú organitzem una contra-cimera al Fòrum Mundial de l’Aigua anomenada Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigua (FAME). Treballem en un marc comú que entén l’aigua com a dret humà i bé públic no mercantilitzable. Trobaràs tota la informació en aquest enllaç. No perdis l’oportunitat de seguir el fòrum virtualment. Registra’t en aquest enllaç.
💦 Dimarts 22/03 i dijous 24/03
19h Cinefòrum: Aigua Tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic.
Quins impactes ha tingut Aigües de Barcelona a Mèxic des de la seva arribada el 2001? A través d’aquest cas concret, el documental explora el paper de les transnacionals com Agbar a països de Sud i com està aprofitant la suavitat normativa del context per als seus beneficis en el negoci de l’aigua.
Cinefòrum a l’Ateneu Harmonia, Barcelona. Informació i inscripcions en aquest enllaç.
💦 Dimecres 23/03
Llançament del Podcast “Fins l’útima gota #1: La privatització de l’aigua a Colòmbia”.
Quins impactes ha generat la privatització de l’aigua a Colòmbia? Quin paper juga la multinacional Agbar en la privatització de l’aigua a Colòmbia? Quin és l’impacte social i ambiental que pateixen les comunitats afrodescendents a Cartagena de Indias? Responem a aquestesi més preguntes al primer podcast “Fins l’última gota” d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), on conversem amb l’Adil Meléndez, advocat i defensor dels drets humans a Colòmbia, i amb Dante Maschio, membre d’ESF. Estigueu atentes a les nostres xarxes!
💦 Dijous 24/03
18h Cinefòrum: Aigua Tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic.
Quins impactes ha tingut Aigües de Barcelona a Mèxic des de la seva arribada el 2001? A través d’aquest cas concret, el documental explora el paper de les transnacionals com Agbar a països de Sud i com està aprofitant la suavitat normativa del context per als seus beneficis en el negoci de l’aigua.
Cinefòrum dins les Jornades internacionals ecologistes «Teixint aliances entre defensores del territori» a Barcelona. Informació i inscripcions en aquest enllaç.
19h Webinar: Las comunidades azules, promotoras del derecho humano agua
Webinar organitzat amb l’objectiu de compartir experiències de casos de dos exemples a Llatinoamèrica i Europa de comunitats blaves. Semblances, aprenentatges, desafiaments. Partint d’una base de principis comuns a tots i totes. Podràs seguir-lo en directe a través de Facebook Live de Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de Las Américas – PAPC.
Des d’ESF tenim clar que hem de construir una governabilitat de l’aigua que se sustenti mitjançant els principis de la sostenibilitat i la participació, una nova gestió pública que garanteixi el dret humà a l’aigua i al sanejament.
Bona setmana de l’aigua! 💦
El projecte “Trencant les distàncies en la pobresa energètica” és un projecte d’ESF que desenvolupa en col·laboració amb l’APE que té com a objectiu garantir l’accés als subministraments bàsics a les famílies en situació de risc d’exclusió social a través d’una metodologia innovadora i eines telemàtiques que promoguin el seu apoderament per fer front a la pobresa energètica trencant les barreres físiques, socials i de gènere.
Dins d’aquest objectiu es plantegen reptes tals com Formar persones en risc d’exclusió social i professionals voluntaris provinents de diferents sectors en drets energètics. En aquest sentit, una de les activitats del projecte és l’elaboració de materials de difusió en diverses llengües amb la intenció d’amplificar l’abast del projecte es preveu la creació i disseminació de materials de difusió i informació en llengües com l’àrab, que es tracta de la tercera llengua en nombre de persones a Catalunya (IDESCAT 2018).
En col·laboració amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem creat en àrab els Documents Útiles imprescindibles per a garantir el dret als subministraments bàsics tal i com estableix la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Els Documents Útils son els següents:
- Guía útil amb tota la informació per a garantir el dret al subministraments bàsics (recull de tots els documents)
- Article 6 de la Llei 24/2015: Mesures per a evitar la pobresa energètica / المادة ٦. تدابير لتجنب الافتقار إلى الطاقة
- Passos a seguir si no pots fer front a les teves factures d’aigua, llum i gas / خطواتٌ يمكنك اتّباعها إذا لم يكن في وسعك تحمُّل أعباء فواتير خدمات المياه والكهرباء والغاز
- Resum del Bo Social Elèctric / ملخص حول منحة الدعم الاجتماعي الكهربائية
- Taules d’IRSC d’acord amb l’article 5.10 de la Llei 24/2015 / جداول IRSC وفقاً للمادّة ٥. ١٠ من القانون ٢٤/٢٠١٥
Finalitzem l’enquesta #EncuestaViviendaYSalud. Gràcies a totes per la vostra implicació!
Estudi: ESFeres32 El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial
Presentació de l’estudi “El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial”
Nova guia pedagògica amb l’ajuntament de El Prat, els DDHH a les escoles!
Noves governances per la gestió pública de l’aigua. El paper dels observatoris urbans i la societat civil en els processos de re-municipalització.
La taula de discussió sobre “Noves governances per la gestió pública de l’aigua” va reunir quatre ponents representants de plataformes de la societat civil, observatoris i l’administració pública.
La primera intervenció de Bea Escribano, representant de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), va centrar-se a recopilar tant el procés fundacional de l’Observatori com en definir la seva estructura i organització interna. L’OAT va ser un actor clau en el procés de re-municipalització de l’aigua de la ciutat, que ara es gestiona des de l’empresa pública Taigua. “La seva creació” recordava Escribano “es remunta al febrer del 2019 i partia de dues idees claus: la voluntat de trobar una governança en la qual la participació ciutadana sigui clau i la necessitat d’aproximar-nos a una gestió comunitària i compartida dels bens comuns de la ciutat”.
Per la seva banda, Edurne Bagué, representant del projecte de creació de l’Observatori de l’Aigua de Girona, encara en fase de gestació, i membre de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible, afirmava que el procés que ha seguit Terrassa els ha servit d’inspiració en diversos eixos. l rescindir el contracte amb l’empresa mixta AGISSA i gràcies a la incidència de la plataforma Aigua és Vida Girona es va apostar per la remunicipalització des de l’equip de govern gironí. Respecte el seu model d’autonomia, per exemple, es va seguir el model de la capital vallesana i es va decidir que el govern assumia la gestió però delegava el lideratge del nou procés a les entitats locals. Per tant, la vinculació amb l’administració existeix però sobretot a nivell estructural. Així ho va confirmar posteriorment el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña, que reconeixia com l’administració ha de ser present en aquests processos per oferir el seu suport, però ha de ser la ciutadania qui els lideri.
En general, una diagnosi comuna és que hi ha una manca general de coneixement sobre els actors i serveis tècnics –motivada per l’opacitat característica dels consorcis privats– però a l’hora una forta voluntat de lluitar per un nou model: “aquest ha d’aportar una dimensió socioecològica que el model actual no contempla” conclou Edurne.
La intervenció de Míriam Planas, representant d’Aigua és vida i membre d’Enginyeria sense Fronteres, va aportar la veu de les plataformes ciutadanes, responsables de l’empenta inicial en la creació d’aquests observatoris com a eina essencial en els processos de remunicipalització. Recorda com, fa cinc anys, es van dur a terme les primeres jornades de participació ciutadana emmarcades dins els debats “Parlem de l’aigua” on hi van participar municipis d’altres països, operadors, tècnics i ciutadania.
Temàtiques com la democratització del coneixement, la reivindicació de l’autonomia dels observatoris i el grau de participació dels operadors, encara són claus per a la creació de nous observatoris urbans. “Ara seguim tenint preguntes, però ja gaudim d’una experiència pràctica que podem compartir en dies com avui.”
En el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i la voluntat social de re-municipalitzar l’aigua, Aigües de Barcelona (AGBAR) va iniciar un desplegament d’eines de pressió i intimidació que van aturar el procés, “però va ser aleshores que el debat es va fer públic i va fer que l’aigua passés a ser una preocupació compartida quan no ho havia sigut durant molts anys.”
Iniciar el procés per a la gestió directa de les aigües és complex i les empreses privades imposen tot tipus de sancions i processos judicials a qui decideix posar fi a la concessió. “El mes passat vam reunir-nos representants de tots els observatoris per a crear una estratègia comuna, això i aquest congrés, per mi, són exemples de com treballar de forma conjunta, compartir el coneixement i generar formes mancomunades de gestió, el qual és l’eina essencial per a lluitar contra els grans oligopolis.”
Per últim, també es va presentar el treball que s’està fent des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB i Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en col·laboració amb estudiants de grau i de màster de la Universitat de Barcelona, per l’elaboració d’indicadors pel servei de l’aigua i sanejament. Aquest treball és clau per dotar-nos d’eines que ens permetin fiscalitzar els serveis d’aigua i sanejament, permetent la participació ciutadana i establint marcs innovadors de transparència i accés a la informació. “Actualment son inexistents o no es coneixen els indicadors que s’utilitzen des de l’administració pública per controlar el servei de l’aigua que presten diferents operadors. Sense eines com aquestes és impossible conèixer l’estat dels nostres serveis públics”.
