Pren el control de les teves dades energètiques
Des de fa poc anys, els habitatges a Espanya compten amb comptadors intel·ligents que registren el teu consum elèctric cada 15 minuts. Aquestes dades són enviades a la companyia distribuïdora i, ella li reenvia a l’empresa comercialitzadora perquè et cobri per l’energia consumida. Segona la tarifa que tinguis, l’energia consumida a certes hores del dia pot ser més cara que en d’altres i això es veu reflectit a la factura fina. Per això, encara que consumeixis una mateixa quantitat d’energia que una altra persona, el cost que pagues pot ser major si tens una tarifa que no s’adapta bé a les hores del dia on consumeixes més electricitat.
Amb els comptadors intel·ligents, és possible recollir dades que permeten trobar la tarifa que minimitza la despesa elèctrica. Lamentablement, no és massa senzill analitzar-los, ja que la quantitat de dades a tractar pot ser notable. Per això, dins el marc de projecte europeu EmpowerMed (Nº 847052) que lluita per empoderar dones contra la pobresa energètica, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acompanyat de la UAB i ESF, ha desenvolupat una eina que permet reduir els costs de consum d’un any i valorar la tarifa que implicaria una menor despesa. Amb aquesta eina s’han avaluat ja més de 15 voluntàries que assisteixen als assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), oferint recomanacions per canviar de tarifa i ajustar la potència quan això suposa un estalvi.
Així mateix, si estàs interessada, IREC ofereix l’oportunitat de monitoritzar les condicions de temperatura i qualitat de l’aire de casa teva. Per això t’entregaríem dos sensors que col·locaries en diversos llocs a casa (allunyats sempre de fonts de calor com estufes o televisors). Els sensors ja estan programats per realitzar les mesures necessàries de manera que no cal que facis res més que deixar-los al mateix lloc durant 15 dies. Posteriorment, analitzarem les dades i t’entregarem un informe amb suggeriments per millorar les condicions interiors amb accions fàcils d’implementar.
T’agradaria col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica? Vols deixar de pagar de més als vampirs de l’oligopoli energètic? Vols ser la següent i conèixer més sobre les condicions de casa teva i la millor tarifa per tu? El procés és senzill i només cal dur el DNI o NIE de la persona titular del contracte d’electricitat, respondre una enquesta i registra-se. Tens dues maneres de participar! Pots assistir als assessoraments col·lectius de l’APE i preguntar per nosaltres (estarem encantats de saber qui ets i resoldre dubtes). O bé contracta amb la Mariana Jiménez (mcjimenez@irec.cat) i procedim igualment però de forma telemàtica! 😊
Webinar Internacional “Privatización del agua en Latinoamérica”
Recupera el vídeo del webinar:
Quin és el fil que connecta El Saltillo (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Osorno (Xile)? En aquestes ciutats la gestió d’un bé comú com l’aigua està controlada per la multinacional Agbar/Suez, la qual exerceix vulneracions de drets humans i ambientals, fet que posa en alerta la seva població. La visió de l’aigua com a mercaderia de la que extreure benefici a costa de tot -una estratègia cuinada a casa nostra i exportada arreu- és una greu amenaça per la garantia d’accés al dret a l’aigua, per la preservació dels territoris, les seves comunitats i pràctiques culturals. Amb aquesta lliçó ben apresa, comunitats afectades i organitzacions de la societat civil plantem cara a aquestes privatitzacions i el modus operandi d’Agbar/Suez.
Al webinar del proper 25 de març tindrem l’oportunitat de parlar amb representants d’aquests 3 casos que compartiran les seves lluites i respondran els nostres dubtes, però també ens llançaran una incòmoda pregunta. Quina responsabilitat assumim des del Nord amb els abusos de les transnacionals d’aquí? Amb quins mecanismes comptem o hem de comptar per obligar-les a retre comptes de les seves vulneracions dels Drets Humans? Com connecta l’organització comunitària enfront de la multinacional Agbar/Suez? I és que si continuen estirant aquest fil, trobarem que a casa nostra, a Catalunya, Agbar/Suez gestiona el 80% del mercat privat de l’aigua. El model de gestió de l’empresa, si bé és cert que de forma menys agressiva, també genera greus impactes aquí. La lluita per nous models públics-comunitaris de l’aigua és una causa global que camina cap a la garantia dels drets humans i ambientals, posant la vida al centre i recuperant el control i les relacions culturals amb un bé comú tan essencial com l’aigua.
Fitxes AlertaDH:
Fitxa Empresa de Servicios Sanitarios de Los Lagos
Dijous 25 de març de 2021
18h CET (Barcelona), 14h GMT-3 (Osorno), 12h GMT-5 (Cartagena), 11h GMT-6 (Saltillo)
Osorno, Xile
María Inés Barrera, portaveu i coordinadora de MODATIMA
Nicolás Boixes Moreno, membre de l’equip tècnic de MODATIMA
Cartagena, Colòmbia
Adil José Meléndez Márquez, advocat defensor de drets humans i ambientals
Ron Rosenhart Rodriguez, assessor jurídic de Global Justice Association
Saltillo i Ramos Arizpe, Mèxic
Glòria Tobón, Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo Auas, A.C.
Juanita Gómez, Associació d’Art, Cultura, Ecologia i Història de la Valle de les Labores, A.C., Ramos Arizpe
Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que vam tractar a l’acte de presentació de l’11 de març amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com interseccionen aigua, feminismes i comunitat.
Descàrrega aquí l’estudi
Es constitueix la Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública
Dimarts 23 de febrer, la Xarxa per la Sobirania Energètica, representada per Enginyeria Sense Fronteres, ha passat a formar part de la comissió executiva de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), amb la finalitat d’acompanyar-la en la recuperació de les xarxes de distribució i de vetllar perquè els criteris de sobirania energètica estiguin sempre en els objectius i en els processos de l’associació.
Impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. Aquests són els principals objectius de la nova Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP).
Els representants de 74 municipis i 4 entitats han participat en l’acte de constitució celebrat avui a través d’una plataforma virtual. En primer lloc s’ha constituït l’Associació, s’han aprovat els Estatuts, s’han designat els municipis i entitats que ocuparan els càrrecs i els vocals que també formen part la Comissió Executiva. També s’ha acordat iniciar els tràmits necessaris per inscriure l’AMEP al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.
La Xarxa per la sobirania energètica porta des de 2013 lluitant per recuperar el control les xarxes de distribució elèctrica i avançar cap a un model energètic més democràtic, renovable, distribuït, inclusiu i amb menys impactes socials i ambientals a nivell global. Hem estat testimonis, arreu d’Europa, de diversos projectes d’energia ciutadana que han estat possibles gràcies a l’exercici de la sobirania, el control ciutadà i la gestió de les xarxes. El poble de Schönau a Alemanya és un referent de la possibilitat real de que una cooperativa ciutadana recuperi la gestió de la xarxa elèctrica davant una gran empresa del sector, la multinacional sueca Vattenfall. També a Alemanya, les ciutats de Berlín i Hamburg han estat capaces de recuperar la xarxa de distribució elèctrica. Lamentablement, a l’Estat espanyol no existeix un mecanisme de concessió de la gestió de xarxa que permeti als municipis o altres actors de base ciutadana disputar-ne la gestió a les grans empreses de l’oligopoli de grans empreses. A Catalunya, Endesa Distribució s’emporta la major part del pastís de la distribució d’electricitat, i ho pot fer de per vida.
Celebrem la constitució d’aquest front municipal ampli i representatiu de tot el territori català, que tingui la voluntat i la valentia de recuperar el control sobre les xarxes de distribució i reconegui el potencial de desenvolupar projectes de sobirania energètica amb la capacitat de gestió de les xarxes. En tant que societat civil, ens comprometem a ser part activa d’aquest procés i vetllar pel compliment d’aquest objectiu en el camí cap a una transició energètica justa i que permeti el desenvolupament de la sobirania local i la resiliència de les comunitats davant els reptes de futur, que afrontarem com a conseqüència dels efectes de la pressió humana sobre el planeta.
La Xarxa per la sobirania energètica ha apostat des de l’inici per una energia comunitària local. Dues propostes municipalistes, PM15 i PM19, recullen propostes per impulsar la sobirania energètica local i encoratgen els municipis a posar-la en marxa. Recentment, i davant el sorgiment de les comunitats energètiques, n’hem fet una guia que explica quins són els criteris que, al nostre entendre, garanteixen el desenvolupament de la sobirania energètica en una comunitat energètica local). Posem a disposició de l’Associació de Municipis per l’Energia aquests recursos perquè esdevingui el motor municipal d’una transició energètica justa envers la sobirania energètica a Catalunya.
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
Webinar on energy poverty in children and adolescents
Last Thursday, May 14, the webinar on energy poverty in children and adolescents took place. The two guests Irene González from Enginyeria Sense Fronteres and Saska Petrova, a lecturer of University of Manchester, explained the situation of energy precariousness and how it affects adolescents and children.
Irene González explained how 30.8% of children and adolescents in Barcelona would be at risk of poverty and / or social exclusion according to data in the city of Barcelona. Of this, the situation of energy poverty has differential and severe impacts on children and adolescents, for example on mental health with stress, isolation; in physical health with specific diseases, malnutrition and difficulties in healing; in education with difficulty concentrating, bullying and absenteeism; and with safety due to the risk of fire or electrocution due to irregular disconnections.
In conclusion, he explained to us how there are few specific measures to address energy precariousness in children and what needs to be analysed and taken into account in the development of public policies.
You can find all the information and data in the study (for the moment in Catalan “Energy insecurity and childhood in the city of Barcelona“)
Saska Petrova spoke to us about energy precariousness, how energy poverty is often addressed as a domestic problem, and how this domestication of energy poverty excludes it from political debates and socio-ecological imaginaries. So we need to move our vision of energy poverty from a domestic issue to a political one.
You can also download here the presentations of the webinar.
Powerpoint Irene González – Energy precarity on children
Powerpoint Saska Petrova – Energy precariety among young people
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
El Primer Festival Devreporter tanca el projecte europeu Frame, Voice, Report en el marc del qual s’han convocat les dues últimes beques de periodisme Devreporter, i presenta alguns dels reportatges becats. En total s’han produït 25 projectes periodístics sobre migracions, justícia ambiental i gènere que han estat becats amb 480.000 euros. Les beques han permès que 31 entitats i 66 periodistes hagin realitzat, fins el moment, 189 treballs periodístics i activitats relacionades amb ells. Aquests treballs periodístics s’han publicat o emès a més de 45 mitjans, la meitat catalans i espanyols, i la resta de tot el món. Tot i que encara no s’ha fet el recull de dades definitiu, l’audiència global estimada fins ara d’aquests treballs és de més de tres milions de persones.
El festival estava programat per al mes maig i havia de ser presencial però s’ha reformulat tenint en compte l’emergència generada pel COVID-19, i la situació de confinament. Tal i com afirma el vocal de comunicació de Lafede.cat, Andrés García Berrio, “aquests dies d’alt consum audiovisual i en els quals estem sentint molt que els virus no tenen fronteres, els reportatges devreporter poden ajudar-nos a aprofundir en el coneixement del món i la consciència internacionalista. Li hem de dir a la gent que deixi el Netflix i es connecti al festival devreporter”.
Les sessions es faran a través de la plataforma ZOOM, i simultàniament a al Facebook de LaFede, i en els propers dies publicarem les instruccions per a seguir-ho. Totes les xerrades quedaran gravades i publicades al canal de Youtube.
El festival s’obrirà el 21 d’abril amb un debat sobre el dret a l’aigua on participaran Míriam Planas, de la plataforma Aigua és Vida i membre d’Enginyeria sense fronteres (ESF), Ricardo Balderas, periodista mexicà, i Víctor Yustres, director del documental “Aigua Tèrbola” que explica el paper d’Agbar a Catalunya i a Mèxic, i que podrà veure’s després del debat. Les sessions es faran a través de la plataforma ZOOM, i simultàniament a al Facebook de LaFede, i en els propers dies publicarem les instruccions per a seguir-ho. Totes les xerrades quedaran gravades i publicades al canal de Youtube.
Al dia següent, el 22 d’abril, es podran visualitzar els reportatges ‘Les llavors de Berta Cáceres’ i ‘Alerta defensores’ que expliquen les amenaces a les dones defensores de drets humans a Amèrica Llatina.
El 28 d’abril el focus es posarà en el relat que es fa sobre les migracions amb un debat entre Anna Surinyach i José Colón, fotoperiodistes especialitzats en el tema que han fet servir les beques devreporter per mostrar les migracions des d’una òptica poc habitual, posant l’atenció en la mirada dels seus protagonistes i sense filtres, i des de la responsabilitat institucional. Immediatament després es podrà gaudir del docureportatge “Boza”, d’Anna Surinyach i Séverine Sajous. El 29 d’abril es podran veure “Misbah, el documental’ i ‘Amazics, una diàspora forçada’ que tracten sobre la comunitat pakistanesa i amaziga a Catalunya.
Finalment el 5 de maig tancarà el cicle la xerrada “El valor de les cures. Dones migrants cuidadores” amb la participació d’una periodista de La Directa, i de representants de Sindillar i l’ONG Cooperacció, responsables del documental “Cuidar entre terres. Qui sosté la vida quan les dones migren?”. Al dia següent, el 6 de maig, es podran visualitzar de tres treballs becats: ‘La vida después’,’Fugir per estimar i ser. Asil i resistències LGTBI del Marroc a Barcelona’ i ‘Now you are a woman’ que expliquen la persecució penal de les dones que avorten a El Salvador i del col·lectiu LGTBI al Marroc i a Kènia.
La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic
Avui, 22 de març, volem commemorar el dia Mundial de l’Aigua, ja que l’aigua és un dret i no una mercaderia. Des d’ESF apostem per un model públic de gestió i no sols en l’Estat Espanyol, sinó a tot el món.
A Mèxic, Saltillo i Veracruz són dues ciutats en les quals la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aigües de Barcelona ha anat acompanyada de denúncies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista Víctor Yustres, i que ens mostra en l’article “Les aigües tèrboles d’Agbar a Mèxic” publicat en El Salto.
L’entrada d’Agbar a Mèxic comença justament en Saltillo, capital de l’estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel González, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una aliança del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatització més adequat per al municipi i més endavant contracta també a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aigües de Barcelona, per a conduir el procés de privatització. Finalment, el model triat és el d’empresa mixta.
Aigües de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a “millorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants”. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de denúncies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovació irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a més de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.
Segons dades recollides per l’Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gràcies a una sol·licitud d’informació realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total és d’uns 250.000 usuaris. Més de 15.000 usuaris domèstics, el 8% de la població, tindrien el servei d’aigua totalment suspès en el Saltillo.
En els dos primers anys de privatització, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflació. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% més pel rebut de l’aigua.
L’eficiència del servei, un dels motius que van precipitar la privatització del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. És a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.
En un altre article El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotació, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i líder comunitari de la zona, “la major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroindústries i empreses que gestionen l’aigua com a Aigües de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos hídrics, aquest és dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres”.
El director del Comité de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodríguez, explica que la sobreexplotació de l’aqüífer es dóna a partir de la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’Aigües de Barcelona, a través de l’empresa mixta Aigües del Saltillo (Agsal) en 2001. “Quan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aqüífer Saltillo Sud per a proveir a la població de la ciutat. Això ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill”.
Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en aquesta entrevista en media.cat com “Les amenaces de les multinacionals són un problema estructural que afecta moltes parts del món. En països com Mèxic, moltes empreses s’aprofiten d’un sistema judicial molt feble i una elit política massa corrupta. Fan aquí el que en els seus propis països no s’atrevirien a fer”.
Jackie Campbell és defensora dels drets humans a la regió de Coahuila de Saragossa (Mèxico). Explica en una entrevista a La Directa com “les empreses estrangeres estan buidant l’aigua del país per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot això, les comunitats i activistes han creat el col·lectiu Sí en la vida, en el qual participa actualment”.
“Aquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat són ciutats construïdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures”, explica l’activista Campbell.
Afegeix que amb el documental Aigua tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic, finançat per la beca DevReporter, “mostrarem les vulneracions més importants que estem patint a Mèxic i és l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneració, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores”.
En el documental també veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l’article Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines són les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia —filial de la constructora i empresa de serveis històricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim des de 2016—, Acciona i Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona) que des del 2010 és una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el hòlding d’inversions de La Caixa.
Pel que fa a la transparència, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sinó més aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opinió ciutadana sobre diferents qüestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gestió de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jurídics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votació. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.
El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sentència en la qual donava el vistiplau al procés de creació de l’empresa mixta —Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua— que ostenta la concessió en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisió es tancava un capítol de huit anys en els tribunals després que en 2011 la multinacional signés amb la AMB la creació de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs públic previ fins al 2047. L’acció es va rubricar, en canvi, a través d’un procediment negociat.
Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, considera que la decisió de l’alt tribunal “assegura els interessos de les empreses”, acció que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els “sorprenen molts els fonaments jurídics d’aquesta sentència, però no ens sorprèn tant l’actitud del Suprem”.
El treball periodístic per explicar els efectes de la privatització a Mèxic s’han fet també ressò en els mitjans de comunicació mexicans. Gràcies a la col·laboració amb el projecte periodístic PODER, s’han publicat dos reportatges a la Revista Proceso, escrits pel periodista Ricardo Balderas. El primer, Oderbrecht-Agbar: los negocios bajo el agua, explica les irregularitats que amaga el negoci de les dues transnacionals en la gestió de l’aigua al Port de Veracruz. Amb nou mil queixes davant la Procuraduría Federal del Consumidor (PROFECO) i setze ampares judicials presentades, el Grup MAS, format per Oderbrecht i InterAgbar de Mexico està al punt de mira de la ciutadania de Veracruz.
En un segon reportatge, La crisis de Agbar en Saltillo, s’explica com des de la privatització de l’aigua a mans d’Agbar l’any 2001 a la capital de Coahuila, l’empresa s’ha vist envoltada de denúncies de violaciones a drets humans, aprovacions irregulars d’augments de tarifes, multes per cobraments indeguts a més de 200 usuaris. L’article explica també com Agbar va intentar apoderar-se de l’aigua del municipi veí a Saltillo de Ramos Arizpe, però va ser expulsat poc més d’un any després per les protestes ciutadanes.
