ESP
Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, , Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
PORT
Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
ESFeres 30 El impacto de las empresas españolas en el exterior
Durante décadas, el orden sociopolítico imperante a nivel mundial ha impuesto un modelo de crecimiento económico exponencial basado y sostenido por el aumento continuo de la extracción de recursos naturales. Una tendencia que va directa e inevitablemente ligada a la vulneración de derechos humanos, al aumento del consumo y la emisión indiscriminada de contaminantes. Y deja tras de sí un modelo de desarrollo dependiente de recursos limitados, planteando un reto al paradigma dominante actual, de lógica insostenible y con fuertes impactos y desequilibrios ambientales, sociales y económicos que afectan directamente a los derechos humanos de muchas poblaciones.
Además, las grandes corporaciones se han apoderado del control de la energía, convirtiendo este derecho básico en una mercancía. Su gestión, por un lado, limita el acceso a las familias que no tienen suficientes recursos económicos y, por otro, perpetúa la constante violación de derechos humanos asociada al modelo de obtención de recursos energéticos basado en la extracción hacia el exterior.
Ante esta situación, se hace imperativo buscar alternativas. Desde Enginyeria sense Fronteres defendemos un cambio de paradigma en el modelo de desarrollo, producción y consumo, que se base en el respeto y la protección de los derechos humanos y del medio ambiente y que tenga en cuenta la sostenibilidad de los bienes comunes disponibles. Planteamos también un cambio de modelo que nos lleve a un escenario de soberanía energética, donde los espacios de decisión sean liderados por la ciudadanía, no solo como herramienta de garantía de un modelo sostenible y socialmente justo, sino también como elemento democratizador del acceso a la energía.
Actualmente, estamos inmersas en el debate político y ciudadano de la transición energética. Hay un consenso global que nos dice que el actual modelo energético, mayormente basado en energías fósiles, es insostenible; tanto las instituciones como la sociedad civil, el mundo empresarial y el tercer sector coinciden en la necesidad de transitar hacia una matriz energética basada en energías renovables. Las grandes corporaciones que dominan el panorama energético no son ajenas a este proceso y se están sumando, con la velocidad que sus amplios beneficios les permiten, a la generación renovable.
Sin embargo, observamos a nuestro alrededor distintos hechos que hacen necesaria una reflexión alrededor de la transición energética: municipios que alertan sobre la amenaza que suponen los megaproyectos de renovables, las mismas grandes corporaciones que buscan acceder a fondos públicos para financiar su supuesta transición y mantener los beneficios, o la ausencia de conceptos tan necesarios como el decrecimiento en los sectores mainstream.
No hay duda de la importancia de transitar hacia una energía más verde, pero solamente con esto no alcanzaremos la soberanía energética. La transición a las renovables debe ir acompañada de una democratización del modelo energético, de participación ciudadana vinculante, de una generación energética vinculada a los territorios y a las personas que los habitan; debe deshacerse de grandes empresas transnacionales que solo operan bajo la búsqueda de beneficio económico y generan precariedad energética tanto en el Norte como en el Sur global. Debemos decrecer y generar nuevos consensos que asuman la energía como un derecho indispensable para la vida y reconozcan y prioricen sus usos sociales y de cuidados. Debemos rechazar todo extractivismo, fósil o renovable.
Este estudio pretende aportar más luz sobre cuáles son en realidad los impactos de las energías renovables a gran escala en el Sur Global, y así poder contribuir a la reflexión sobre qué aspectos es necesario cambiar del actual modelo energético más allá de las fuentes de generación de la energía.
Es voluntad de Enginyeria sense Fronteres generar espacios para que las propias comunidades afectadas relaten las vulneraciones a las que se han visto sometidas por parte de grandes corporaciones que operan en el mercado energético del Estado Español. Por ello, las tres capítulos que conforman este informe proceden de distintas autorías que han vivido o han sido testimonios del conflicto. Creemos que este carácter coral aporta riqueza y contribuye a hacer escuchar voces que algunos querrían silenciar.
Descarga el estudio
Resposta davant la denúncia d’“Abogados Catalanes por la Constitución”: una acusació sense fonamentació jurídica ni ètica
El passat 15 de març alguns mitjans de comunicació van publicar que s’havia presentat una denúncia davant de Fiscalia que implica les nostres entitats i es signa sota la denominació d’”Abogados catalanes por la Constitución”, una entitat vinculada a Societat Civil Catalana i els grans poders econòmics que fa ús del poder judicial per perjudicar els seus adversaris polítics.
Sobre els fets que es denuncien
La denúncia atribueix possibles delictes a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la regidora Laura Pérez, les ex-regidores Laia Ortiz i Gala Pin i la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, en relació amb un conveni de col·laboració que es desenvolupa des de 2012 -per tant, previ a l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament- i que està justificat i auditat anualment.
Com en altres ocasions, com a entitats que treballem en la defensa dels drets socials, ens preguntem si val la pena adreçar algun tipus d’esforç a respondre una acció mancada d’una mínima raonabilitat jurídica i, en conseqüència, d’una mínima actitud ètica. Ara bé, la novetat aquesta vegada és el mitjà que s’utilitza: ja no estem davant d’una informació aïllada, no contrastada i posteriorment difosa per xarxes o per algun diari, sinó que el soroll es vol crear a través d’acusacions greus de tipus penal, podríem dir fent ús del lawfare. Sigui com sigui, ens limitarem una vegada més a exposar una senzilla explicació que, en condicions normals, hauria de servir per esgotar el recorregut d’aquest tipus d’actuacions.
No és la primera vegada que aquestes campanyes polítiques de desprestigi, sovint orquestrades pels lobbies econòmics, embruten la feina de defensa de drets que fem les entitats de drets humans. Més enllà de l’evident atac polític a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta denúncia, 9 anys després de l’inici del projecte, no la podem deslligar de la tasca de les entitats sotasignants i altres col·lectius en defensa de l’habitatge i l’energia. És evident que es vol coartar la feina dels moviments socials que lluiten per garantir drets per a totes.
El nostre paper com a organitzacions de defensa dels drets humans
Aquest cop han estat quatre les entitats socials a les quals es pretén perjudicar. L’Observatori DESC és una organització amb més de 20 anys de vida que és internacionalment reconeguda per la vàlua de la seva tasca en defensa dels drets humans en general i dels drets socials en particular. En el marc d’aquesta trajectòria, l’any 2012, durant el mandat de Xavier Trias (CiU), l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un conveni de col·laboració que ha estat reeditat fins arribar a l’actualitat i que ha permès un intens treball al voltant de la defensa del dret a l’habitatge i als subministraments bàsics. Així doncs, l’actual consistori únicament ha continuat un projecte que ja portava en execució 4 anys, atès que la situació d’emergència habitacional i pobresa energètica es perpetuava a la ciutat.
Cal recordar que, en les darreres edicions, aquest projecte ha enxarxat la feina de l’Observatori DESC i d’Enginyeria Sense Fronteres, associació amb més de 25 anys de trajectòria que treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions. Conjuntament amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, hem abordat la problemàtica de les vulneracions del dret a l’habitatge i la pobresa energètica.
El projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” té com a finalitat oferir respostes a persones i/o famílies que es troben immerses o ja han patit processos de desnonaments o bé que es troben en risc de patir-lo, així com aquelles que no poden garantir l’accés als seus drets energètics. Com a aportació ben tangible, les actuacions que inclou el projecte permeten: disposar d’una base de dades estadística sobre les vulneracions diàries d’aquests drets, realitzar recerca; publicar informes anuals sobre l’estat del dret a l’habitatge i a l’energia (consulteu aquí el darrer); analitzar i fer incidència sobre les noves lleis o polítiques que poden vulnerar drets o que poden protegir-los; col·laborar a formular propostes legals i de política pública per la garantia d’aquests; elaborar documents amb eines jurídiques per defensar el dret a l’habitatge i l’energia; identificar els actors i interessos que controlen el mercat de l’habitatge i l’energia; reforçar en xarxes internacionals la protecció d’aquests drets, etc.
Sobre les subvencions a projectes
Els convenis són mecanismes de col·laboració recollits per llei i àmpliament coneguts (Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic) que els ajuntaments i totes les administracions públiques tenen al seu abast com a eina per abordar el compliment de les seves competències, comptant amb la feina d’entitats socials o de qualsevol tipus. L’Ajuntament de Barcelona té actualment convenis amb diverses entitats socials, culturals i d’altres, que es poden consultar al registre administratiu corresponent, a més de subvencions en règim de concurrència competitiva. La seva aplicació comporta un estricte procediment periòdic de justificació, amb el filtre d’una auditoria independent, el qual les diferents reedicions del projecte han superat sense cap tipus d’incident, incloent el control dels diferents grups polítics amb representació al Ple del consistori.
Pensem que no cal alimentar una nova polèmica artificial. En el propi escrit de denúncia, de la seva total inconsistència es conclou una intencionalitat merament política i un ús esbiaixat de les denúncies davant la Fiscalia. Les entitats socials som aquí afectades per danys col·laterals, però estem orgulloses i convençudes de la feina que fa el sector social i que des de les administracions s’hi doni suport.
Lamentem per tant l’actuació de l’associació “Abogados Catalanes por la Constitución”, que suposa un nou intent de debilitar la defensa dels drets socials d’amplis sectors de la població i la capacitat per qüestionar els interessos de determinats actors privilegiats. Estem, però, convençudes que aquests intents no tindran més ressò del que mereixen. Qualsevol persona que vulgui conèixer a fons la tasca que realitzem pot consultar les nostres webs (web Enginyeria Sense Fronteres, web Observatori DESC, web PAH Barcelona, web Aliança contra la Pobresa Energètica).
L’alumnat de l’Escola Guinardó explica al barri què és la pobresa energètica
A través d’un projecte d’aprenentatge i servei comunitari, les alumnes han preparat un vídeo de difusió sobre la problemàtica
Horta-Guinardó és un dels districtes més afectats de Barcelona i les estudiants han compartit amb les veïnes els efectes de la pobresa energètica
Un grup d’estudiants de l’Escola Guinardó han treballat conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari per difondre al seu entorn la problemàtica de la pobresa energètica. Després d’unes sessions introductòries, l’alumnat va decidir elaborar un vídeo explicant el fenomen, en el qual s’inclouen situacions pràctiques dels efectes de la pobresa energètica en les famílies que la pateixen. Al vídeo s’hi pot accedir mitjançant un codi qr, que s’ha repartit a moltes veïnes del barri en una jornada al carrer davant del Mercat del Guinardó. A més, també van dissenyar un pòster que ha servit per cridar l’atenció a la gent que s’apropava a fer la seva compra quotidiana.
El projecte culminarà amb la representació de l’obra de teatre L’Apagada, a càrrec de Xucrut Teatre, una peça que explica la vida d’una família que es troba a l’atur i que té dificultats per fer front a les seves factures de subministraments bàsics. La representació, que serà gratuïta i per la qual caldrà reservar entrada, tindrà lloc al Centre Cívic Navas el proper 23 de juliol de 2021. Més informació aquí: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/navas.
-
- Sessió a ESF
-
- Pluja d’idees
-
- Joc de rol
CURSO INTRODUCTORIO:
Tecnologías de la Información y Comunicación y Gestión Comunitaria del agua
En los últimos meses muchos líderes y lideresas comunitarios han visto como su grado de PARTICIPACIÓN en el ejercicio y exigibilidad del Derecho Humano al Agua y al Saneamiento ha disminuido, como resultado de las medidas de distanciamiento social derivadas de la pandemia de covid-19.
Este curso introductorio pretende aproximar a los Líderes y Lideresas de la Amazonía ecuatoriana (y otros sectores del país) a las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) como herramientas para la incidencia y transformación social, aumentando así la capacidad de participación en la gestión comunitaria del agua.
A lo largo de 3 sesiones virtuales se presentarán diferentes soluciones tecnológicas para dar promover procesos socioeducativos, de análisis y reflexión asamblearia, de comunicación social, de movilización popular y de transformación social; en el marco de una gestión comunitaria del agua muy incidida por la pandemia de COVID-19 y donde la tecnología ha cobrado vital importancia en nuestras vidas cotidianas.
Puedes consultar la información completa sobre el contenido, el público objetivo, la metodología de implementación, el cronograma y el formulario de inscripción al curso en el siguiente documento. Inscripciones abiertas hasta el 02/06/2021.
Una iniciativa de:
- Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos, Napo y Orellana (CJASNO)
- Asociación de Juntas Administradoras de Agua Potable y Saneamiento La Belleza (AJAAPySLB)
- Red de Organizaciones Sociales y Comunitarias para la Gestión del Agua en Ecuador (ROSCGAE)
- Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
Con el apoyo de: Aj. de Tarragona, Aj. de Santa Coloma de Gramanet, Aj. de Gavà, Aj. de Reus i Dip. de Salut.
ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021
Encara que l’any 2020 i el que portem de 2021 han estat marcats per les conseqüències de la COVID19, una altra de les grans crisis del nostre temps no ha deixat de créixer: l’emergència climàtica. L’objectiu marcat per l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 2°C (realitzant esforços perquè no sigui major de 1,5°C) està lluny d’aconseguir-se.
Mentrestant, presenciem com els fenòmens extrems i sobtats, més freqüents i intensos, les sequeres, l’elevació del nivell de la mar i el desglaç, afecten directament i indirectament a la vida de les persones, especialment a les poblacions en situació de vulnerabilitat al Sud Global, amb conseqüències diferenciades per a les dones i les nenes.
Paradoxalment, els impactes més greus de l’emergència climàtica es concentren a les regions empobrides del planeta i en les perifèries, que són les que menys han contribuït a aquesta crisi global. En aquestes regions, avui dia, moltes persones s’estan veient obligades a abandonar les seves llars, sovint en un context en què coexisteixen situacions de pobresa econòmica, violència, conflictes i degradació ambiental que no són fruit de l’atzar, sinó d’unes relacions històriques (i presents) desiguals i injustes emmarcades en el capitalisme patriarcal globalitzat.
El vincle entre la crisi climàtica i els conflictes és complex i no sempre directe. No obstant, com ja demostren casos concrets al voltant de la planeta, l’escassetat dels recursos i la potenciació de les injustícies i desigualtats per les conseqüències de l’emergència climàtica, la converteixen en un tema de vital importància per a les generacions presents i futures.
Dilluns 7 de juny,
15.30 a 17.30h
Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÉS i PORTUGUÈS / ESPANYOL
- Taula Inaugural: Emergència climàtica i conflictivitat des d’una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
A la taula inaugural ens proposem entendre millor la connexió entre la crisi climàtica i els conflictes, fent especial èmfasi en el desplaçament forçat de persones o l’impacte en els territoris, els recursos i modes de vida, abordant aquest debat des d’una perspectiva global i local. Per a això, farem una introducció a aquesta realitat i una aproximació a les responsabilitats globals en les relacions Nord-Sud en el marc de la justícia climàtica, així com a l’aportació de les mirades ecologistes i feministes en aquest enfocament.
– Vincle entre crisi climàtica, conflictes i desplaçaments amb enfocament gènere (ESF, Beatriz Felipe)
– Justícia climàtica i responsabilitats del Nord global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica dels conflictes a partir de l’ecofeminisme (Moçambic, Teresa Cunha)
17.30 a 19.30h
Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÈS i PORTUGUÈS / ESPANYOL
- Taula d’intercanvi d’experiències internacionals sobre crisi climàtica i conflictes.
Modera: Escola de Cultura de Pau
A la segona taula abordarem experiències internacionals que visibilitzen aquestes realitats, centrant-nos en diversos conflictes relacionats amb l’extracció de recursos (molts d’ells clau en les activitats que contribueixen a la crisi climàtica), conflictes deguts a la implementació de polítiques climàtiques que no tenen en compte els drets humans (construcció d’hidroelèctriques, grans centrals eòliques, biocombustibles, etc., o fins i tot d’extracció de minerals per a la indústria renovable) així com en conflictes associats a la mobilitat humana.
– Acumulació primitiva i la crisi de l’extractivisme: El cas de Cabo Delgado a Moçambic (Boaventura Monjane)
– La transició energètica en mans de qui? El cas de les macrohidroelèctriques al Brasil (Moviment d’Afectats per les Preses, Tchenna Maso)
– Reassentament preventiu forçat: el cas de Enseada da Baleia, entre abandonament i hostilitat (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Dimarts 8 de juny,
18 a 20h
- Taula sobre conflictes derivats de les polítiques climàtiques a Catalunya i el Sud Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
Finalment, a la tercera taula ens concentrem en conflictes a Catalunya i el Sud Global i que també es vinculen amb la crisi climàtica, en relació amb polítiques de descarbonització o projectes d’energies renovables plantejats en els últims anys on la sobirania dels territoris i les poblacions afectades no està en el centre del debat.
– – Criminalització de persones defensores en la lluita per la seva terra i territori: el cas de la comunitat de Unión Hidalgo, Oaxaca, Mèxic (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propostes i alternatives des de la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistències territorials i plantejaments des de la sobirania popular (Fila zero amb la Xarxa per la sobirania energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre d’altres plataformes de territoris i col·lectius afectats a Catalunya)
Inscripcions
ESP
ALTA TENSIÓN
Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad
7 y 8 de junio de 2021
Aunque el año 2020 y lo que llevamos de 2021 han estado marcados por las consecuencias de la COVID19, otra de las grandes crisis de nuestros tiempos no ha dejado de acrecentarse: la emergencia climática. El objetivo marcado por el Acuerdo de París de limitar el aumento de la temperatura a 2°C (realizando esfuerzos para que no sea mayor de 1,5°C) está lejos de alcanzarse.
Mientras tanto, presenciamos cómo los fenómenos extremos y repentinos, más frecuentes e intensos, las sequías, la elevación del nivel del mar y el deshielo, afectan directa e indirectamente a la vida de las personas, especialmente a las poblaciones en situación de vulnerabilidad en el Sur global, con consecuencias diferenciadas para las mujeres y las niñas.
Paradójicamente, los impactos más graves de la emergencia climática se concentran en las regiones empobrecidas del planeta y en las periferias, que son las que menos han contribuido a esta crisis global. En estas regiones, hoy en día, muchas personas están viéndose obligadas a abandonar sus hogares, a menudo en un contexto en el que coexisten situaciones de pobreza económica, violencia, conflictos y degradación ambiental que no son fruto del azar, sino de unas relaciones históricas (y presentes) desiguales e injustas enmarcadas en el capitalismo patriarcal globalizado.
El vínculo entre la crisis climática y los conflictos es complejo y no siempre directo. No obstante, como ya demuestran casos concretos alrededor del planeta, la escasez de los recursos y la potenciación de las injusticias y desigualdades por las consecuencias del cambio climático, lo convierten en un tema de vital importancia para las generaciones presentes y futuras.
Lunes 7 de junio, 15.30 a 17.30h
Disponible interpretación ESPAÑOL/PORTUGUÉS y PORTUGUÉS/ESPAÑOL
- Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista.
Modera: Sandra Vicente, Periodista
En la mesa inaugural nos proponemos entender mejor la conexión entre la crisis climática y los conflictos, haciendo especial hincapié en el desplazamiento forzado de personas o el impacto en los territorios, los recursos y modos de vida, abordando este debate desde una perspectiva global y local. Para ello, haremos una introducción a esta realidad y una aproximación a las responsabilidades globales en las relaciones Norte-Sur en el marco de la justicia climática, así como a la aportación de las miradas ecologistas y feministas en este enfoque.
– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)
– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)
Lunes 7 de junio, 17.30 a 19.30h
Disponible interpretación ESP/PORT y PORT/ESP
- Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.
Modera: Escola de Cultura de Pau
En la segunda mesa abordaremos experiencias internacionales que visibilizan estas realidades, centrándonos en varios conflictos relacionados con la extracción de recursos (muchos de ellos clave en las actividades que contribuyen a la crisis climática), conflictos debidos a la implementación de políticas climáticas que no tienen en cuenta los derechos humanos (construcción de hidroeléctricas, grandes centrales eólicas, biocombustibles, etc. o incluso de extracción de minerales para la industria renovable) así como en conflictos asociados a la movilidad humana.
– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)
– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)
Martes 8 de junio, 18 a 20h
- Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.
Modera: Enginyeria Sense Fronteres
Finalmente, en la tercera mesa nos concentramos en conflictos en Cataluña y el Sur Global y que también se relacionan con la crisis climática, en relación con políticas de descarbonización o proyectos de energías renovables planteados en los últimos años donde la soberanía de los territorios y las poblaciones afectadas no está en el centro del debate.
– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)
Inscripciones
————————————————————————————————————————–
PORT
ALTA TENSÃO
Conferência Internacional sobre Emergência Climática e Conflitos
7 e 8 de Junho de 2021
Segunda-feira, 7 de Junho, 15h30 às 17h30
Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol
- Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.
Moderadora: Sandra Vicente, jornalista
– Articulação entre crise climática, conflitos e deslocamento com enfoque de género (ESF, Beatriz Felipe)
– Justiça climática e responsabilidades do Norte global (Instituto Transnacional, Mònica Vargas)
– Uma perspectiva crítica dos conflitos com base no ecofeminismo (Moçambique, Teresa Cunha)
Segunda-feira, 7 de Junho, 17h30 às 19h30
Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol
- Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.
Moderação: Escola de Cultura de Pau
– Acumulação primitiva e crise do extractivismo: O caso de Cabo Delgado em Moçambique (Boaventura Monjane)
– A transição energética nas mãos de quem? O caso das usinas hidroelétricas no Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)
– Reassentamento preventivo forçado: o caso da Enseada da Baleia, entre o abandono e a hostilidade (Rede Sul-Americana de Migração Ambiental, Giovanna Gini e Tatiana Mendonça Cardoso)
Terça-feira, 8 de Junho, das 18h às 20h
- Mesa redonda sobre conflitos derivados das políticas climáticas na Catalunha e no Sul Global.
Moderação: Enginyeria Sense Fronteres
– Criminalização de defensores na luta por suas terras e território: o caso da comunidade Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)
– Propostas e alternativas na perspectiva da justiça climática (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)
– Resistência territorial e abordagens da soberania popular (Linha zero com a Xarxa per la Sobirania Energètica, a Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre outras plataformas de territórios e grupos afetados na Catalunha)
Inscripções
Declaració: Agbar, prou abús de poder
A Catalunya aquests darrers anys s’està disputant el futur de l’aigua. L’aigua és un element essencial per a la vida tal i com la coneixem, tant per les persones com pels ecosistemes. Per això observem amb certa inquietud els darrers esdeveniments que se sumen a una dinàmica de persecució dels actors socials que lluiten per protegir i tenir cura de l’aigua com a bé comú que és per assegurar la vida.
L’aigua és un dret humà essencial per a la vida reconegut des l’any 2010 per les Nacions Unides. Els éssers humans no podem viure més de 3 dies sense aigua. L’emergència climàtica i el canvi global estan incrementant les afectacions sobre l’aigua amb un augment de la concentració de precipitacions, sequeres i disminució de l’aigua dolça disponibles. Amb aquesta perspectiva l’aigua es convertirà en un dels grans detonants de potencials conflictes i migracions climàtiques, i serà d’especial rellevància a la regió mediterrània, el que fa inqüestionable la seva gestió des de l’interès comú.
A Catalunya, 3 de cada 4 habitants rebem l’aigua d’operadors pilotats per AGBAR. Això representa un monopoli de facto de la gestió de l’aigua, en mans d’un sol grup empresarial que ostenta la gestió del servei a la majoria de municipis mitjans i grans de Catalunya. El 100% d’Agbar pertany a la multinacional francesa SUEZ, recentment absorbida per l’altra gran multinacional francesa en el negoci de l’aigua, VEOLIA
Seguint aquesta lògica mercantilitzadora, el passat desembre l’aigua entrava a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street. L’aigua com producte financer és un valor segur, que amb la perspectiva d’un augment de la demanda i la disminució de la disponibilitat, fa de l’aigua una aposta segura que ansien grans especuladors i inversors. Aquesta entrada als mercats financers és un pas més enllà en la mercantilització de l’aigua que lliga l’aigua només al seu valor econòmic i financer, i la deslliga de tota la seva resta de valors imprescindibles per a la vida humana i dels ecosistemes.
Malgrat això, arreu del món fa anys que ha començat una onada remunicipalitzadora per recuperar la gestió i el control de l’aigua a mans públiques. Els objectius que persegueix la recuperació del control sobre l’aigua son una gestió més eficaç, transparent, democràtica, arrelada als municipis i amb objectius socials i ambientals, i no guiada pel lucre. A Catalunya, des de l’any 2010, 28 municipis han decidit recuperar la gestió de l’aigua. La majoria d’ells han estat portats als tribunals per AGBAR arran de la decisió democràtica d’aquests municipis de recuperar el control sobre l’aigua i revertir el servei de privat a públic, passant de gestió indirecta a directa.
Aquesta gran ofensiva judicial d’Agbar afecta a una quarantena de municipis i ens locals que han fet passos cap a una gestió directa, i s’encabeix en la cursa global per la mercantilització i financiarització de l’aigua. Aquest atac constitueix un clar abús de poder, on mitjançant el poder judicial, el poder mediàtic i sobretot el poder econòmic tracten que els seus interessos passin per sobre de l’interès del bé comú, de les decisions democràtiques dels ajuntaments i de la ciutadania que vol en un 80,6% una gestió pública. Un poder econòmic que prové dels costos il·legítims cobrats a la factura de l’aigua, com ara la publicitat, el cànon de coneixement, el manteniment dels comptadors, els litigis judicials per mantenir la gestió privada i operacions financeres en
els mercats globals realitzades en la creació de l’empresa mixta metropolitana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Alguns d’aquests costos poden arribar a suposar el 56% de la tarifa de l’aigua.
Diferents moviments socials i organitzacions hem patit la judicialització, intimidació i difamació per part d’Agbar quan hem obert el debat sobre l’aigua i reclamat mesures socials que toquen els seus beneficis. La Iniciativa Ciutadana de l’Aigua a Barcelona, que van signar més de 25.000 barcelonines, ha estat portada als tribunals i bloquejada per 5 contenciosos administratius interposats per AGBAR i els seus lobbies. Agbar va portar l’APE a judici per demanar la condonació del deute de les famílies, condonació que finalment va accedir a donar després de denunciar 3 activistes de l’Aliança. Espies del sector privat es van infiltrar al moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua a Barcelona, unes pràctiques que mai no van ser confirmades ni desmentides per part d’Agbar. L’últim episodi ha estat la campanya difamatòria que qüestiona el finançament rebut per part de les entitats que van donar suport a la consulta de l’aigua a Barcelona, i per la tasca social en la defensa de drets que desenvolupen.
D’altra banda, entre el març del 2016 i el maig del 2018, Agbar va destinar més d’1,4 milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis només a TV3 i Catalunya Ràdio. La companyia va patrocinar diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries es van intensificar també amb altres canals i mitjans privats, coincidint amb l’emergència de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. Desconeixem a quant ascendeix la xifra total de despesa en publicitat que, a la fi, paguem la ciutadania amb els nostres rebuts.
Per tot plegat, fem una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits a donar suport aquesta declaració per tal que els nostres governs prenguin totes les mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua i acabar amb l’abús de poder de les multinacionals que hi especulen i negocien.
Entitats promotores
Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Consell d’Associacions de Barcelona
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
Aliança contra la Pobresa Energètica
Alianza de Mareas y movimientos sociales
Consell de la Joventut de Barcelona
Xarxa Justícia Climàtica
Plataforma Aigua és Vida
Primeres entitats adherides
Acció Ecofeminista
Afectados BB Serveis
Àgora dels moviments socioambientals de la conca del Besòs
Aigua és Vida Girona
Aigua Pública Manlleu
Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres
Associació Cultural Nou Barris Taller d’ Idees
Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) Associació de Naturalistes de Girona
Associació de veïnes i veïns del barri Gòtic
Associació Els Verds de Badalona
Associació Institut de les Desigualtats
Associació Sediments
Ateneu Roig
Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset
Attac-catalunya
Av Centre Castelldefels
A Granel Sccl
Consell d’Associacions de Barcelona
Coordinadora d’Entitats del Poble Sec
Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme Coordinadora Obrera Sindical
Dones d’Aigua
Ecologistes en Acció de Catalunya
El globus vermell
Entrepobles
Fridays for Future Barcelona
Fundació Goteo
Fundació l’Alternativa
Girona pel Clima
Grup de Defensa del Ter
La Marea Verde SAB
La Negreta del Gòtic
LA PERA COMUNICACIÓ SCCL
Les Vilaretes
Marea Pensionista de Catalunya
Moviment Residencias Catalunya
Movimiento Pensionista XLA DIGNIDAD SOCIAL
Observatori DESC
Observatori del Deute en la Globalització
PAH Catalanes
PAH Barcelona
Plataforma Prou Sal
Rebel·lió o Extinció Barcelona
Rebel·lió o Extinció Girona
Resistim al Gòtic
SALVEM LO MONTSIÀ
Sindicat co.bas comissions de base
Sindicat de Llogateres
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia Taula de l’aigua de Terrassa
Taula de l’aigua de Vilamajor
Upla LA UNIÓN
Volem l’Aigua Neta Clara i Nostra Xarxa d’Economia Solidària Xarxa per la Sobirania Energètica Xarxa Socialisme 21
Xnet
¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales
Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!
Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.
En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.
Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!
No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!
Viernes 28 de mayo, 19h // Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31)
Presentación y debate:
-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO
-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch
-Adil Meléndez, Global Justice Association
-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos
-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat
-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía
Concierto:
- Mònica Guiteras
Inscripciones
Dónde?
Pagar fins que faci mal, comunitats de Llatinoamèrica contra els abusos de Agbar
La gestió de l’aigua per part de la multinacional Agbar/Suez vulnera drets humans i ambientals arreu del món. Així ho hem denunciat durant els mesos de març i abril d’enguany a través d’una coordinació internacional entre organitzacions de Justícia Global i comunitats afectades de Cartagena (Colòmbia), Saltillo (Mèxic) i Osorno (Xile).
El tret de sortida el vam donar el 25 de març amb un webinar internacional en motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2021. Vam comptar amb diferents representants de les ciutats llatinoamericanes i una fila zero formada pel Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el grup català d’Empreses i Drets Humans de Lafede.cat.
Recupera el webinar aquí:
Durant aquest temps hem generat material divulgatiu i d’incidència sobre els tres casos analitzats. A la web d’Alerta Drets Humans -l’espai web del grup català d’Empresa i Drets Humans- podreu trobar informació detallada sobre les filials d’Agbar involucrades en les vulneracions de drets a les tres ciutats llatinoamericanes.
Fitxa del cas Cartagena. Fitxa empresa: Aguas de Cartagena
Fitxa del cas de Saltillo. Fitxa empresa: Aguas de Saltillo
Fitxa del cas d’Osorno. Fitxa empresa: ESSAL
També podeu descarregar el següent informe executiu, en català.
Aquest informe ha estat clau per agendar el seguit de reunions entre diferents institucions i representants polítics amb les persones afectades i representants llatinoamericans que hem realitzat el passat mes d’abril. Malgrat les reunions no s’han pogut fer de forma presencial donades les restriccions per la pandèmia de la COVID19, la virtualitat ens ha permès trobar-nos amb un gran nombre d’actors.
Aquestes reunions tenien un doble objectiu: mostrar les vulneracions de drets humans i de normativa internacional i local que efectua el grup Agbar/Suez a l’exterior, així com incidir en la responsabilitat de les institucions públiques europees en l’acció exterior d’una empresa de capital europeu.
En l’àmbit català, ens hem reunit amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de la Diputació de Barcelona i amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
En l’àmbit europeu, ens hem reunit amb la diputada Mathilde Panot, vicepresidenta del grup parlamentari la France Insoumise i presidenta de la Comissió d’Investigació d’Aigua de l’Assemblea Popular Francesa.
També amb els eurodiputats Javier López (PSC) del grup Socialista, president de EUROLAT, membre de la comissió ENVI i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Diana Riba (ERC) del grup Verd i membre d’EUROLAT i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Ernest Urtasun (Catalunya en Comú) del Grup Verd i membre de la comissió d’assumptes econòmics; i la María Eugenia Rodríguez Palop (Unidas Podemos) del Grup de l’Esquerra i membre d’EUROLAT, de la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic i UE-Xile.
Entre les demandes efectuades als titulars d’obligacions, en destaquem les següents:
- Visites a terreny per verificar els impactes locals
- Donar suport a l’elaboració d’estudis tècnics independents que verifiquin els impactes ambientals i socioambientals a l’exterior causats per les empreses del Grup Agbar i la matriu Suez
- Instar al grup Agbar i la matriu Suez, així com al Govern Colombià, a respectar el dret a la consulta prèvia, lliure i informada recollida en el conveni 169 de la OIT
- Instar al grup Agbar i la matriu Suez a no interferir en els processos de caducitat del contracte d’ESSAL i retirar les amenaces d’arribar als tribunals d’arbitratge Instar a les diferents institucions públiques locals llatinoamericanes a exercir el seu deure de reparar els danys causats per les empreses i evitar més vulneracions de drets
- Instar a les institucions europees, franceses, catalanes i espanyoles a auditar i fiscalitzar l’acció exterior del Grup Agbar i la matriu Suez
- Instar a tots els governs locals i nacionals llatinoamericans, les institucions europees i les empreses involucrades a respectar el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i els principis fonamentals dels Drets Humans
- Instar a les institucions europees a dotar-se de mecanismes per fer complir a les empreses amb capital europeu i les seves filials amb el respecte dels drets humans i la normativa internacional, europea i exterior
Les activistes, organitzacions i representants de les comunitats afectades valorem positivament la gira d’incidència realitzada i la preocupació que ha generat sobre els diferents actors.
Valorem la predisposició de la comissió d’investigació d’aigua de l’Assemblea Nacional Francesa a interlocutar directament amb Suez, instant la seva responsabilitat i la violació de normativa francesa i internacional. També destaquem l’interès dels i les eurodiputades a treballar de forma conjunta per comunicar als governs llatinoamericans les vulneracions explicades, explorar vies de reparació i treballar perquè la comunitat europea es doti de legislació amb capacitat sancionadora a empreses multinacionals de capital europeu com el Grup Agbar i la matriu Suez.
Seguirem molt atentament la consecució de les demandes efectuades i els compromisos presos pels diferents actors, amb l’objectiu de reparar els danys causats per les empreses i caminar cap a la fi de la impunitat de les multinacionals que operen sense cap tipus de fiscalització i control.
UNA LLEI DEL CLIMA INSUFICIENT, UNA OPORTUNITAT PERDUDA Hem d’insistir en la lluita per corregir la seva falta d’ambició
- Un centenar d’organitzacions ecologistes i socials se sumen al manifest sobre la recentment aprovada Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.
- Les organitzacions assenyalen que el text actual no permetrà a l’Estat espanyol complir els seus compromisos climàtics en 2030, com reclama la comunitat científica. Per això segueixen reclamant una llei a l’alçada de l’emergència climàtica
Fa més de dos anys que es va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que acaba de ser aprovat pel Congrés dels Diputats. Durant tot aquest temps les conseqüències de l’emergència climàtica avancen, el planeta dona cada vegada més senyals de greus alteracions climàtiques: les pluges torrencials, els episodis de sequera i els grans incendis forestals segueixen adquirint enormes dimensions i terribles conseqüències. De fet, l’any 2020 és de nou un dels més càlids mai registrats.
Després de cinc anys de la signatura de l’Acord de París la llei climàtica falla novament a atendre les indicacions científiques, el que ens portarà a un increment de la temperatura global molt per sobre de l’1.5C i 2 ºC. En 2019 la comunitat internacional i científica va advertir de la necessitat de reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un ordre superior al 7,6% anual. Un ritme de reduccions que hauria de portar l’Estat espanyol a una meta de reducció d’emissions GEH superior al 55% el 2030 respecte al 1990. Tanmateix, la llei recentment signada es limita a una escassa reducció del 23%, que es queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les institucions europees. Aquest és un aspecte clau, que, per si sol, fa que la llei neixi clarament obsoleta.
La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei per fer-li front, però els continguts amb què se’ns presenta arriben amb més d’una dècada de retard. Hi ha avenços com la prohibició de la mineria d’urani i de les prospeccions de combustibles fòssils, la rehabilitació energètica o el càlcul de la petjada de carboni en el sector financer, així com la incorporació d’un objectiu 100% renovable, encara que només per al sistema elèctric i massa llunyana. Però, la falta de concreció d’algunes de les propostes, el deixar pendents els objectius fonamentals a normatives posteriors o la manca d’una aposta clara per autèntics mecanismes de participació ciutadana posen en risc els tímids avenços que es donin en els propers anys.
Al llarg d’aquests més de dos anys de tramitació, nombroses persones s’han mobilitzat als carrers exigint justícia climàtica, s’han traslladat nombroses observacions al text, s’han publicat nombroses notes de premsa i manifestos reclamant mesures a l’altura del repte que afrontem. El text final no recull aquestes peticions. De fet, el projecte de llei s’ha debilitat durant aquest procés
al deixar la porta oberta als combustibles fòssils i permetre l’ús del gas a tot el transport, la qual cosa és inadmissible. Tampoc contempla l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils i mesures necessàries per frenar l’increment dels viatges en avió o la creixent i insostenible industrialització de l’agricultura i la ramaderia.
Amb l’aprovació d’aquesta llei es tanca una finestra d’oportunitat per a enfrontar de forma real l’emergència climàtica. Un moment per respondre a la manca de mesures capaces de frenar un model de producció i consum que genera el canvi climàtic, i que a més, es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de les persones, precaritzant-les i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de la població mundial; els ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest planeta.
En la llei es promet un procés de revisió dels seus objectius, que ja avui estan totalment desfasats, per 2023, reclamem que s’iniciï ja un debat públic i ciutadà sobre uns objectius climàtics molt més adients. En aquest sentit seguirem atentament la gestió que es faci de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que contempla la llei, ja que, amb l’experiència dels precedents al Regne Unit i França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de representativitat, independència respecte a partits i parts interessades, transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es limiti a un simulacre.
La norma incorre a més en les atractives falses solucions del capitalisme verd, que ens parlen dels miracles impossibles i dels avenços tecnològics sense tenir en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i energia, acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència de les cures essencials.
Seguirem lluitant pel canvi necessari, un canvi que posi en el centre les persones, els cossos, els territoris i la Terra, sense deixar ningú enrere.
PLATAFORMAS FIRMANTES
Rebelión por el Clima
Xarxa per la Justícia Climàtica
ORGANIZACIONES QUE APOYAN:
Abrir Brecha
Abrir Fenda
Acció Ecofeminista
Acció Ecologista Muntanyera
Alianza por el Clima IBIZA
Almáciga
Amigos de la Tierra
Amycos.org
Arcó. Asociación Rural Cepeda Órbigo.
Asamblea Antimilitarista de Madrid
Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos Asociación Ibiza Conciencia
Asociación Ibiza Ecologic
Asociación Libélula Verde
Asociación NOVACT Instituto Internacional para la Acción Noviolenta Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE)
Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa (BCN)
Associació de veïns i veïnes barri Rei En Jaume d’Alboraia
Associació per la Solidaritat/Plataforma de Suport Pers. Refugiades (Santa Coloma de Cervelló)
Associació Som del Barri
ATTAC España
Bosco Global
Bumerang Takeaway SL
CGT
CIDES
Climaccio
Col.lectiu Agudells
Colectivo Memoria Viva de los Pueblos
Colectivo Pensionistas de Avilés COSPA
Colectivo TURCÓN-Ecologistas en Acción
Consell de la Joventut de Barcelona
COODECyL Coordinadora de Organizaciones de Desarrollo Castilla y León Cooperaccio
Coordinadora d’ONG Solidàries
Coordinadora Ecoloxista d’Asturies
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
DonesXDones
ECOAR))) Global
Ecologistas en Acción
Energetix Poble-sec
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
Eurosolar (seccions espanyola i catalana)
Extinction Rebellion Málaga
Extinction Rebellion Spain
Extinction Rebellion València
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) Federación Gijonesa de AAVV
Feministas por el Clima
Fondo Verde
Fridays For Future Barcelona
Fridays For Future León
Fridays For Future Sevilla
Fridays For Future Vinaròs
Germanor Obrera d’Acció Catòlica
Greenpeace España
Grupo de Consumo La Vida Buena
Hort Fortalesa
Ingeniería Sin Fronteras
Intersindical Región Murciana – Medioambiente
Intersindical Valenciana
Justicia Alimentaria
KEM–MOC Bilboko talde antimilitarista
Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
L’Animeta Associació per l’Agricultura Ecológica
La Villana de Vallekas
Madres por el Clima
Marxa Mundial de Dones
Movimiento Ibérico Antinuclear
Mugarik Gabe
Mujeres de Negro contra la Guerra (Madrid)
Mujeres de Negro contra la guerra de Sevilla
Obrir Escletxa
Observatori DESC
ODG
Ongd AFRICANDO
Plataforma Antitérmica La Pereda
Plataforma Aprofitem els Aliments
Plataforma Aturem la C-32
ProuTransit
Rebel·lió o Extinció Barcelona
Rebel·lió o Extinció Girona (XRGirona)
Rebel·lió o Extinció Gramenet
Rebelión por el clima Málaga
Red canaria de entidades de promoción e inserción sociolaboral ANAGOS (REAS Canarias)
Revo Prosperidad Sostenible
Salmorejo Rebelde
Secretariat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona
Servei Civil Internacional de Catalunya
SETEM Catalunya
Solidaridad Internacional Andalucía
Som Energia, SCCL
Stop Ecocidio España
Te lo sirvo verde
TeachersForFutureSpain/ profes por el Futuro
Tenik, asociación canaria para el fomento de la bioconstrucción y la recuperación del patrimonio arquitectónico
Xarxa Feminista (Catalunya)
XR Ibiza
