Presentem l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua”
L’aigua és un bé imprescindible per la vida i per això mateix hi ha qui la veu i la tracta com un gran negoci. Ja hem vist els resultats de tractar l’aigua com una mercaderia més, però quines polítiques de l’aigua podríem realitzar amb el criteri de garantir el sosteniment de la vida? És compatible respectar els límits físics de la natura amb maximitzar els beneficis privats? Existeixen fórmules més enllà de la gestió pública i la privada? Que pot aportar la mirada ecofeminista al debat sobre els models de gestió de l’aigua?
Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’estudi “Cap a una política ecofeminista de l’aigua“, que hem realitzat amb La Hidra Cooperativa i que presentarem el proper dijous 11 de març a les 18h. Ho farem a través d’un acte online en el que tindrem el plaer de comptar amb col·lectius i experiències que compartiran les seves reflexions i pràctiques sobre com intersecciones aigua, feminismes i comunitat.
Per participar de l’acte et pots inscriure a través d‘aquest formulari i rebràs tota la informació per connectar-te
Aquest 17 de febrer, s’ha donat inici al curs virtual de “Litigio estrategico orientado en los derechos economicos, sociales, culturales y ambientales (DESCA)” organitzat Asociación FIAN Honduras. El curs organitzat en 4 sessions de dos hores cadascun un, s’emmarca dins del projecte “Defensoras centroamericanas de los bienes naturales y del territorio” liderat pel consorci de Justícia Alimentaria i Enginyeria Sense Fronteres.
La primera sessió ha sigut tot un èxit amb més de 30 participants que formen part de organitzacions de la regió centreamericana com: Organización de Mujeres Mamá Maquin (Guatemala), Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura (ACUA) El Salvador, Articulación de Mujeres de la Vía Campesina Honduras (AMVCH/CODIMCA), Asociación de Trabajadores del Campo (ATC) Nicaragua, i la Asociación FIAN Hondures totes vinculades a la defensa del Drets Humans.
La primera sessió l’ha moderat Kenia Oliva, advocada hondurenya que pertany al “Bufete de Justicia para los Pueblos” i ha tingut l’objectiu d’enfortir les capacitats de les organitzacions participants mitjançant el coneixement bàsic sobre el concepte de litigi estratègic i identificar els reptes i oportunitats del d’aquest instrument com a eina efectiva per la protecció dels Drets Humans. Durant les properes setmanes ens acompanyaran expertes i experts del tema provinents de Mèxic, Colombià i Hondures.
Es constitueix la Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública
Dimarts 23 de febrer, la Xarxa per la Sobirania Energètica, representada per Enginyeria Sense Fronteres, ha passat a formar part de la comissió executiva de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), amb la finalitat d’acompanyar-la en la recuperació de les xarxes de distribució i de vetllar perquè els criteris de sobirania energètica estiguin sempre en els objectius i en els processos de l’associació.
Impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. Aquests són els principals objectius de la nova Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP).
Els representants de 74 municipis i 4 entitats han participat en l’acte de constitució celebrat avui a través d’una plataforma virtual. En primer lloc s’ha constituït l’Associació, s’han aprovat els Estatuts, s’han designat els municipis i entitats que ocuparan els càrrecs i els vocals que també formen part la Comissió Executiva. També s’ha acordat iniciar els tràmits necessaris per inscriure l’AMEP al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.
La Xarxa per la sobirania energètica porta des de 2013 lluitant per recuperar el control les xarxes de distribució elèctrica i avançar cap a un model energètic més democràtic, renovable, distribuït, inclusiu i amb menys impactes socials i ambientals a nivell global. Hem estat testimonis, arreu d’Europa, de diversos projectes d’energia ciutadana que han estat possibles gràcies a l’exercici de la sobirania, el control ciutadà i la gestió de les xarxes. El poble de Schönau a Alemanya és un referent de la possibilitat real de que una cooperativa ciutadana recuperi la gestió de la xarxa elèctrica davant una gran empresa del sector, la multinacional sueca Vattenfall. També a Alemanya, les ciutats de Berlín i Hamburg han estat capaces de recuperar la xarxa de distribució elèctrica. Lamentablement, a l’Estat espanyol no existeix un mecanisme de concessió de la gestió de xarxa que permeti als municipis o altres actors de base ciutadana disputar-ne la gestió a les grans empreses de l’oligopoli de grans empreses. A Catalunya, Endesa Distribució s’emporta la major part del pastís de la distribució d’electricitat, i ho pot fer de per vida.
Celebrem la constitució d’aquest front municipal ampli i representatiu de tot el territori català, que tingui la voluntat i la valentia de recuperar el control sobre les xarxes de distribució i reconegui el potencial de desenvolupar projectes de sobirania energètica amb la capacitat de gestió de les xarxes. En tant que societat civil, ens comprometem a ser part activa d’aquest procés i vetllar pel compliment d’aquest objectiu en el camí cap a una transició energètica justa i que permeti el desenvolupament de la sobirania local i la resiliència de les comunitats davant els reptes de futur, que afrontarem com a conseqüència dels efectes de la pressió humana sobre el planeta.
La Xarxa per la sobirania energètica ha apostat des de l’inici per una energia comunitària local. Dues propostes municipalistes, PM15 i PM19, recullen propostes per impulsar la sobirania energètica local i encoratgen els municipis a posar-la en marxa. Recentment, i davant el sorgiment de les comunitats energètiques, n’hem fet una guia que explica quins són els criteris que, al nostre entendre, garanteixen el desenvolupament de la sobirania energètica en una comunitat energètica local). Posem a disposició de l’Associació de Municipis per l’Energia aquests recursos perquè esdevingui el motor municipal d’una transició energètica justa envers la sobirania energètica a Catalunya.
Visita virtualment l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”
Encara no fa un any que la pandèmia de la covid va entrar a les nostres vides per canviar-les i sembla que ja no queda cap racó per ser digitalitzat. Ens hem acostumat a fer reunions i seminaris a través de les pantalles, però també vermuts i aniversaris. Avui anem un pas més enllà i presentem la versió virtual de l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”
Aquesta exposició, realitzada amb Ruido Photo i finançada en el marc de la Beca Devreporter, ens transporta a El Salvador per acompanyar a tres dones defensores dels drets humans en la seva lluita contra l’avarícia de la indústria minera i la defensa del medi ambient i l’accèsa l’aigua a través d’un sistema de gestió comunitària
Ara, gràcies al suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament i a l’Ajuntament de Girona, tens l’oportunitat de visitar l’exposició sense sortir de casa, a més de gaudir dels diferents recursos audiovisuals que integra.
Una altra manera de seguir aprofundint en el teu coneixement sobre el Dret Humà a l’Aigua a El Salvador, pots gaudir d’aquest joc online
.
Liderazgos comunitarios para la gestión del agua en tiempos de COVID-19
El 13 de marzo de 2020, bajo un calor sofocante, se inauguró la primera ESCUELA DE FORMACIÓN DE LÍDERES Y LIDERESAS NORTE AMAZÓNICAS EN LA GESTIÓN COMUNITARIA DEL AGUA, con la finalidad de fortalecer a las organizaciones sociales en la defensa y ejercicio del derecho humano al agua y al saneamiento, bajo un enfoque de género y ambiental.
Sin embargo, todo quedó abruptamente suspendido el 16 del mismo mes cuando, mediante Decreto Executivo Nro. 1017, se declaró el estado de excepción por calamidad pública a todo en todo el territorio nacional por los casos de coronavirus confirmados y la declaratoria de pandemia internacional de COVID-19.
Desde esa fecha, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) y el GAD de la Provincia de Orellana (GADPO), trabajamos duramente para adaptar los materiales y contenidos de este proceso socioeducativo a la nueva normalidad bajo modalidad virtual mediante la plataforma educativa moodle de ESF basada en software libre.
Se desarrollaron un total de 5 módulos que contenían un video introductorio, un manual teórico, un cuestionario de evaluación online, dos actividades a desarrollar y material complementario de consulta. Los módulos que se desarrollaron fueron:
- M1. REALIDAD MUNDIAL, NACIONAL Y LOCAL DEL DERECHO HUMANO AL AGUA Y AL SANEAMIENTO
- M2. MARCO NORMATIVO DEL DERECHO HUMANO AL AGUA Y AL SANEAMIENTO
- M3. AGUA, INCLUSIÓN SOCIAL, GESTIÓN COMUNITARIA Y PARTICIPACIÓN
- M4. AGUA, AMBIENTE Y CAMBIO CLIMÁTICO
- M5. LIDERAZGO E INCIDENCIA PARA LA TRANSFORMACIÓN SOCIAL
El viernes 02 de octubre, una vez levantado el estado de excepción, en grupos reducidos de 6 personas y con un estricto protocolo y medidas de bioseguridad, completamos el proceso con 5 talleres presenciales de la escuela de formación, uno por módulo en cada una de las 4 sedes establecidas en las provincias de Orellana y Sucumbíos.
La escuela de formación ha superado las expectativas y, si bien no se graduaron todas las personas inscritas, finalmente, el 10 de diciembre, día internacional de los derechos humanos, 18 líderes y lideresas de la Asociación de Juntas de Agua La Belleza (AJAAPySLB) y del Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos, Napo y Orellana (CJASNO) culminaron exitosamente el proceso socioeducativo.
Pero, por encima de todo, deben destacarse también aquellos resultados derivados de la actividad como han sido el fortalecimiento de los líderes y lideresas en el uso de las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) y las sinergias creadas para la gestión del agua entre lo público y lo comunitario, es decir, entre la Asociación de Juntas de Agua La Belleza, el Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos, Napo y Orellana, el GAD de la Provincia de Orellana y el Ministerio del Ambiente y Agua del Ecuador, entre otros.
Los líderes y lideresas, lejos de considerar esta etapa como culminada, se han emplazado, y a nosotras también, a dar continuidad a este proceso incorporando a nuevos líderes y lideresas, así como profundizando en las capacidades creadas en materia de medio ambiente, cambio climático y TIC, entre otras.
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
Estat d’emergència per la COVID19 a Maputo
A Moçambic el Govern va decretar l’estat d’emergència i va instaurar mesures com: no aglomeracions de més de 10 persones, restricció severa en el sector comercial, reducció de funcionariat presencial i prohibició de tots els esdeveniments, activitats esportives i misses.
Actualment existeixen 209 casos de coronavirus confirmats, 109 recuperats i 2 morts. 44 dels confirmats a la ciutat de Maputo, la segona província més afectada després de Cap Prim amb 131 casos, on desenvolupem els nostres projectes de cooperació.
Com succeeix a tot el món, a la ciutat de Maputo, la regla no és una excepció i la restricció en la circulació de persones és notòria, així com la por d’establir diferents contactes és visible en els rostres de les persones. Un enfocament simple als gestos cordials habituals de saludar a la persona canvia el seu rostre. Això és cert en tots els llocs on és possible complir amb aquestes mesures, perquè hi ha molts llocs en els quals, malgrat les recomanacions, les persones no obeeixen les noves regles imposades perquè és difícil, com és el cas de les parades de les “xapes” (autobusos i microbusos), institucions públiques, bancs, etc. per a accedir als serveis.
Òbviament, la gent que no segueix aquestes mesures no és per simple ignorància, molts ho saben, però no tenen alternativa pel mateix context del país.
En el cas dels nostres tècnics, que tenen els seus propis mitjans de transport, noten els canvis en el lloc de treball on han de mantenir la distància i s’alternen per a acudir a l’oficina. També se sent un ambient diferent en l’edifici de Càritas on es troba l’oficina d’ESF a causa de la falta de circulació de persones. Ara és normal arribar a l’entrada i passar per la desinfecció de mans, després anar a l’oficina, passar per la desinfecció de sabates no creuar-te amb cap persona, la qual cosa en si mateix és un indicador d’un gran canvi en el lloc.
Per al pagament d’impostos i les gestions bancàries, el comptable Alberto Chirindza ha de fer llargues cues i hi ha una aglomeració incalculable de persones, agreujada per la demora en l’assistència a causa de la reducció de personal en les institucions i no es pot atendre de manera ràpida i senzilla.
Per part seva, el tècnic Isildo Nhantumbo fa alguna tasca de seguiment dels projectes que no implica treballar en equip com el monitoratge de les composteras durant el procés de compostatge, que en la situació actual requereix més dies el treball, ja que normalment es realitza amb un equip de 6 persones.
Es percep en les persones l’ansietat de tornar a la normalitat del treball, de viure junts, d’una relació afectuosa i atenta, però també es desconeix quan aquest virus es controlarà mínimament per a tornar a la nova normalitat, caracteritzat per la desinfecció constant de mans mai abans vist en la història de Moçambic que supera els moments de les epidèmies cícliques de còlera que el país ha sofert.
A més, cal recordar també el desafiament que suposa treballar des de casa amb l’atenció que ha de prestar a la seva família i altres tasques domèstiques.
El President de la República acaba d’estendre el període de l’Estat d’Emergència fins al pròxim 30 de juny, així que aquest serà de nou un mes de distància social amb moltes restriccions i cures. Aquesta situació provoca que la majoria de la societat moçambiquesa que viu al dia, es trobi davant el dilema de decidir si morir de fam a casa o morir de COVID-19 al carrer buscant-se el manteniment diari.
A aquest gran desafiament ens enfrontem a Moçambic on la situació continua sent molt incerta.
The Future is Public, l’economia al servei de la gent
El passat 4 i 5 de desembre ens vam trobar activistes i acadèmiques de tot el món a Amsterdam a la conferència internacional “The Future Is Public. Democratic ownership of the economy”. La trobada fou en el barri popular de Bijlmermeer, tradicionalment oblidat per les institucions, i on hi conviuen més de 100 cultures diferents, les quals lluiten contra el procés de gentrificació del barri, pel dret a la vivenda i pel dret a l’educació.
Les organitzacions amfitriones de la conferència foren el TransNational Institute(TNI) i De 99 Van Amsterdam. I ESF érem una de les entitats organitzadores, junt a desenes d’altres entitats i moviments socials d’arreu del món.
La trobada va versar al voltant de la necessitat de recuperar els serveis públics per al conjunt de la població, sobre els diferents processos i lluites de remunicipalització que tenim arreu del món, i com això s’enfoca des del que s’anomena com al “nou municipalisme”, i sobretot com s’enfoca des d’una prisma ecofeminista.
ESF vam aportar la nostra experiència i trajectòria per a la recuperació dels serveis bàsics, aigua i energia tan al Sud Global, com a Catalunya, amb diverses intervencions durant la conferència, i amb la participació en la taula rodona final: Reflexions sobre propers passos i el que ens uneix, el camí a seguir. També vam co-organitzar un taller sobre perspectiva de gènere i serveis públics. Podeu consultar el programa complet aquí.
Vam presentar la campanya de remunicipalització de l’aigua a Barcelona i Catalunya, i també desde la Taula de l’Aigua de Terrassa es va presentar l’experiència de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. I conjuntament vam presentar un article sobre aquesta experiència de democratització de l’aigua, que va ser un dels 15 working papers aportats per a la reflexió durant la conferència. Recentment s’ha publicat un extracte de l’article a la web Open Democracy amb el títol Water should be a common good not a commodity. Catalonia is showing how.
Vam poder tenir l’oportunitat de parlar sobre les Proposta Municipalista de la Xarxa per la sobirania energètica, que en breus es presentarà en anglès. On expliquem tot un seguit de mesures que es poden prendre per tal d’encaminar-se cap a la sobirania energètica des dels municipis, des de l’òptica de les institucions i/o els moviments socials.
Així com també vam poder aportar la nostra visió i la feina que estem fent al voltant de la comercialitzadora pública de Barcelona
Vam co-organitzar un taller amb l’Observatori del Deute en la Globalització sobre perspectiva de gènere en els serveis públics, on vam poder reflexionar sobre com construir serveis públics que treballin activament per una justícia de gènere a través d’activitats, mesures i polítiques. EL taller parteix de la voluntat de superar i revertir el biaix de gènere històric (divisió sexual i internacional del treball, etc.) presents al capitalisme heteropatriarcal, disminuir les desigualtats de gènere i empoderar i promoure la inclusió de les dones. L’objectiu és repensar els serveis públics per tal de donar resposta equitativament a les necessitats d’homes i dones i aconseguir una responsabilitat col·lectiva sobre les cures i sobre la defensa dels serveis bàsics
Com a resultat de les reflexions dutes a terme durant la conferència, s’ha escrit un informe sobre la mateixa, que detalla 7 passos per construir una economia democràtica, i que us recomanem molt llegir perquè recull molts dels reclams que des d’Enginyeria Sense Fronteres i els moviments socials catalans fa temps que denunciem, la necessitat de democratitzar els serveis públics, la d’entomar mesures per fer front a l’emergència climàtica i de construir serveis públics que siguin feministes.
