Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
Estado de emergencia por la COVID19 en Maputo
En Mozambique el Gobierno decretó el estado de emergencia e instauró medidas como: no aglomeraciones de más de 10 personas, restricción severa en el sector comercial, reducción de funcionariado presencial y prohibición de todos los eventos, actividades deportivas y misas.
Actualmente existen 209 casos de coronavirus confirmados, 109 recuperados y 2 muertos. 44 de los confirmados en la ciudad de Maputo, la segunda provincia más afectada después de Cabo Delgado con 131 casos, donde desarrollamos nuestros proyectos de cooperación.
Como sucede en todo el mundo, en la ciudad de Maputo, la regla no es una excepción y la restricción en la circulación de personas es notoria, así como el miedo de establecer diferentes contactos es visible en los rostros de las personas. Un enfoque simple a los gestos cordiales habituales de saludar a la persona cambia su rostro. Esto es cierto en todos los lugares donde es posible cumplir con estas medidas, porque hay muchos lugares en los que, a pesar de las recomendaciones, las personas no obedecen las nuevas reglas impuestas porque es difícil, como es el caso de las paradas de las “chapas” (autobuses y microbuses), instituciones públicas, bancos, etc. para acceder a los servicios.
Obviamente, la gente que no sigue estas medidas no es por simple ignorancia, muchos lo saben, pero no tienen alternativa por el propio contexto del país.
En el caso de nuestros técnicos, que tienen su propio medios de transporte, notan los cambios en el lugar de trabajo donde deben mantener la distancia y se turnan para acudir a la oficina. También se siente un ambiente diferente en el edificio de Cáritas donde se encuentra la oficina de ESF debido a la falta de circulación de personas. Ahora es normal llegar a la entrada y pasar por la desinfección de manos, luego ir a la oficina, pasar por la desinfección de zapatos no cruzarte con ninguna persona, lo que en sí mismo es un indicador de un gran cambio en el lugar.
Para el pago de impuestos y las gestiones bancarias, el contable Alberto Chirindza tiene que hacer largas colas y hay una aglomeración incalculable de personas, agravada por la demora en la asistencia debido a la reducción de personal en las instituciones y no se puede atender de manera rápida y sencilla.
Por su parte, el técnico Isildo Nhantumbo realiza alguna tarea de seguimiento de los proyectos que no implica trabajar en equipo como el monitoreo de las composteras durante el proceso de compostaje, que en la situación actual requiere más días el trabajo, ya que normalmente se realiza con un equipo de 6 personas.
Se percibe en las personas la ansiedad de volver a la normalidad del trabajo, de vivir juntos, de una relación cariñosa y atenta, pero también se desconoce cuándo este virus se controlará mínimamente para volver a la nueva normalidad, caracterizado por la desinfección constante de manos nunca antes visto en la historia de Mozambique que supera los momentos de las epidemias cíclicas de cólera que el país ha sufrido.
Además, cabe recordar también el desafío que supone trabajar desde casa con la atención que debe prestar a su familia y otras tareas domésticas.
El Presidente de la República acaba de extender el período del Estado de Emergencia hasta el próximo 30 de junio, así que este será de nuevo un mes de distancia social con muchas restricciones y cuidados. Esta situación provoca que la mayoría de la sociedad mozambiqueña que vive al día, se encuentre ante el dilema de decidir si morir de hambre en casa o morir de COVID-19 en la calle buscándose el sustento diario.
A este gran desafío nos enfrentamos en Mozambique donde la situación continúa siendo muy incierta.
The Future is Public, l’economia al servei de la gent
El passat 4 i 5 de desembre ens vam trobar activistes i acadèmiques de tot el món a Amsterdam a la conferència internacional “The Future Is Public. Democratic ownership of the economy”. La trobada fou en el barri popular de Bijlmermeer, tradicionalment oblidat per les institucions, i on hi conviuen més de 100 cultures diferents, les quals lluiten contra el procés de gentrificació del barri, pel dret a la vivenda i pel dret a l’educació.
Les organitzacions amfitriones de la conferència foren el TransNational Institute(TNI) i De 99 Van Amsterdam. I ESF érem una de les entitats organitzadores, junt a desenes d’altres entitats i moviments socials d’arreu del món.
La trobada va versar al voltant de la necessitat de recuperar els serveis públics per al conjunt de la població, sobre els diferents processos i lluites de remunicipalització que tenim arreu del món, i com això s’enfoca des del que s’anomena com al “nou municipalisme”, i sobretot com s’enfoca des d’una prisma ecofeminista.
ESF vam aportar la nostra experiència i trajectòria per a la recuperació dels serveis bàsics, aigua i energia tan al Sud Global, com a Catalunya, amb diverses intervencions durant la conferència, i amb la participació en la taula rodona final: Reflexions sobre propers passos i el que ens uneix, el camí a seguir. També vam co-organitzar un taller sobre perspectiva de gènere i serveis públics. Podeu consultar el programa complet aquí.
Vam presentar la campanya de remunicipalització de l’aigua a Barcelona i Catalunya, i també desde la Taula de l’Aigua de Terrassa es va presentar l’experiència de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. I conjuntament vam presentar un article sobre aquesta experiència de democratització de l’aigua, que va ser un dels 15 working papers aportats per a la reflexió durant la conferència. Recentment s’ha publicat un extracte de l’article a la web Open Democracy amb el títol Water should be a common good not a commodity. Catalonia is showing how.
Vam poder tenir l’oportunitat de parlar sobre les Proposta Municipalista de la Xarxa per la sobirania energètica, que en breus es presentarà en anglès. On expliquem tot un seguit de mesures que es poden prendre per tal d’encaminar-se cap a la sobirania energètica des dels municipis, des de l’òptica de les institucions i/o els moviments socials.
Així com també vam poder aportar la nostra visió i la feina que estem fent al voltant de la comercialitzadora pública de Barcelona
Vam co-organitzar un taller amb l’Observatori del Deute en la Globalització sobre perspectiva de gènere en els serveis públics, on vam poder reflexionar sobre com construir serveis públics que treballin activament per una justícia de gènere a través d’activitats, mesures i polítiques. EL taller parteix de la voluntat de superar i revertir el biaix de gènere històric (divisió sexual i internacional del treball, etc.) presents al capitalisme heteropatriarcal, disminuir les desigualtats de gènere i empoderar i promoure la inclusió de les dones. L’objectiu és repensar els serveis públics per tal de donar resposta equitativament a les necessitats d’homes i dones i aconseguir una responsabilitat col·lectiva sobre les cures i sobre la defensa dels serveis bàsics
Com a resultat de les reflexions dutes a terme durant la conferència, s’ha escrit un informe sobre la mateixa, que detalla 7 passos per construir una economia democràtica, i que us recomanem molt llegir perquè recull molts dels reclams que des d’Enginyeria Sense Fronteres i els moviments socials catalans fa temps que denunciem, la necessitat de democratitzar els serveis públics, la d’entomar mesures per fer front a l’emergència climàtica i de construir serveis públics que siguin feministes.
Vídeo: Enfortint l’emprenedoria i el moviment associatiu de les dones camperoles de la ciutat d’Inhambane
Aquest projecte va ser realitzat a Inhabane (Moçambic) durant el 2019 i el seu objectiu va ser el suport a un grup de dones camperoles de la província en la cració de l’associació “Movimento de Mulheres Pro Desenvolvimiento Rural do Distrito de Inhabane”. L’associació potencia les seves capacitats com a productores agràries i proporcionar noves formes d’accés a la renda. El projecte va ser finançat per l’Ajuntament de Barcelona i implementat per la UNAC (Uniao Nacional de Camponenses) i la ESHTI (Escola Superior de Hosteleria y Turismo), amb la col·laboració d’ESF i ASF.
Webinar on energy poverty in children and adolescents
Last Thursday, May 14, the webinar on energy poverty in children and adolescents took place. The two guests Irene González from Enginyeria Sense Fronteres and Saska Petrova, a lecturer of University of Manchester, explained the situation of energy precariousness and how it affects adolescents and children.
Irene González explained how 30.8% of children and adolescents in Barcelona would be at risk of poverty and / or social exclusion according to data in the city of Barcelona. Of this, the situation of energy poverty has differential and severe impacts on children and adolescents, for example on mental health with stress, isolation; in physical health with specific diseases, malnutrition and difficulties in healing; in education with difficulty concentrating, bullying and absenteeism; and with safety due to the risk of fire or electrocution due to irregular disconnections.
In conclusion, he explained to us how there are few specific measures to address energy precariousness in children and what needs to be analysed and taken into account in the development of public policies.
You can find all the information and data in the study (for the moment in Catalan “Energy insecurity and childhood in the city of Barcelona“)
Saska Petrova spoke to us about energy precariousness, how energy poverty is often addressed as a domestic problem, and how this domestication of energy poverty excludes it from political debates and socio-ecological imaginaries. So we need to move our vision of energy poverty from a domestic issue to a political one.
You can also download here the presentations of the webinar.
Powerpoint Irene González – Energy precarity on children
Powerpoint Saska Petrova – Energy precariety among young people
El Joc de l’Aigua
El Joc de l’Aigua, és un joc dissenyat per ESF amb vàries comunitats rurals de Francisco d’Orellana (Equador). L’objectiu del taller i del joc és aprendre sobre els diversos usos de l’aigua i reflexionar sobre la importància de l’aigua a la nostra vida i com aquest bé tan valuós per l’ésser humà es pot veure amenaçat per la contaminació o el canvi climàtic.
El Joc de l’Aigua és un joc d’equips similar al “joc de l’oca”, adreçat a infants d’entre 7 i 12 anys i dissenyat preferiblement per jugar en un espai exterior. La duració del taller és d’entre 45 i 60 minuts i hi poden participar entre 10 i 30 infants. El joc consta d’una lona de 2×2 metres, que conté un circuit d’unes 30 caselles. Gràcies a “El joc de l’aigua” els infants es podran posar a la pell d’algú dels personatges del conte “Auka: la granota amazònica”, ja que a cada equip se li assigna una fitxa amb forma d’un dels personatges de l’Auka. El seu objectiu és arribar a la meta, avançant caselles a cada torn mitjançant un dau. A cada casella els equips han de resoldre enigmes i reptes sobre diversos temes com l’aigua, el canvi climàtic i la contaminació.
Objectius de desenvolupament sostenible des d’ una mirada feminista
Des d’Enginyeria Sense Fronteres hem col·laborat amb altres entitats en una proposta alternativa als ODS oficials aprovats per Nacions Unides.
Els ODS feministes constitueixen un anàlisi crític on hem volgut visibilitzar el vincle entre cada ODS, els Drets Humans de les Dones i els Drets Sexuals i Reproductius. Aquest vincle no està present en els 17 ODS oficials o per tant existeix el risc que a l’Agenda 2030 “deixant a molta gent enrere“, per això si volem realitzar canvis estructurals, que aportin a la transformació social, és indispensable visibilitzar i treballar des d’aquest vincle.
Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones és la nostra proposta per un ODS des d’una mirada feminista.
La desigualtat en l’accés a l’aigua té forts impactes en la garatia del dret de la salut, l’habitatge, l’alimentació i l’educació de les dones i nenes, i és un obstacle més per a la garantia dels seus Drets Sexuals i Reproductius.
El rol de les dones en relació amb l’accés a l’aigua i al sanejament continua sent desigual respecte al dels homes:
- Accés diferenciat als drets de propietat
- La deficiència democràtica genera desigualtat als espais de presa de decisions i comporta que els interessos de les dones queden invisibilitats.
- Forta divisió sexual del treball
- Treball no remunerat de cures
- Violència masclista
Tot això provoca que també augmente les desigualtats, també amb l’accés a l’aigua, que és un recurs de primera necessitat per a totes les persones. Un be natural que s’ha convertit en un article de luxe que pertany a persones i col·lectius privilegiats per un sistema neoliberal i patriarcal.
Algunes dimesions del DHAS en la vida de les dones:
- Disponibilitat
- Accesibilitat i qualitat
- Assequibilitat
- Acceptabilitat
L’efectivitat del DHAS i de l’ODS només és possible mitjançant una perspectiva ecofeminista
- Garantir l’accés a l’aigua com un dret fenomental de totes les persones, de manera universal, evitant i personalitzant els oligopolis que comercien i es beneficien de la generació de desigualtats socials.
- Si la manca d’accés al DHAS repercuteix en la infància, i en particular en les nenes, s’hauria de potenciar l¡acompanyament en la criança i en la salut, assumit per les dones.
- Donar suport i enfortir la participació de les dones en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament
- S’ha de potenciar la participació de les dones en l’adopció de decisions relacionades amb la infrastructura i els serveis d’aigua, sanejament i higiene.
Descarrega ODS 6
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una pequeña rana, junto su amiga Amana, una niña, emprenden un viaje sorprendente al adentrarse a una vasija mágica. Durante la aventura las dos amigas ven como los animales de la selva están sufriendo escasez de agua en buen estado para su día a día e inician una serie de acciones para recuperar y conservar el agua.
Pero… ¿Por qué se deterioró la calidad del agua? ¿Qué está afectando la cantidad de agua? ¿Se puede vivir sin agua? ¿Qué camino y aventuras les depara poder recuperar el agua? ¿Qué pueden hacer para conservar el agua?
Estas son algunas de las reflexiones que plantea este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres, y que pretende aproximar de una forma sencilla el CAMBIO CLIMÁTICO y sus efectos sobre la naturaleza.
descarga el cuento
Documental Nugkui Espíritu del Cacao
El documental “Nugkui, Espíritu del Cacao”, pretende valorar y visibilizar el trabajo de los eternos olvidados del chocolate, los hombres y mujeres, habitantes de las tierras alto amazónicas del norte del Perú, que mantienen viva la tradición del cultivo, transformación y uso del cacao, heredado de sus ancestros.
“Nugkui, maestra del mundo femenino awajún, dueña de la tierra y de todo lo que existe bajo ella, enseñó a las mujeres a recolectar y cultivar las semillas de cacao. Hoy en día, hombres y mujeres, habitantes de las fructíferas tierras alto amazónicas de Perú, mantienen vivo el espíritu del cacao, custodiando sus secretos con amor, respeto y sabiduría”.
Ficha técnica
Tipo: Documental
País de producción: Perú – España
Idioma: Castellano
Año de producción: 2019
Duración: 30:35´
Producido por: Enginyeria Sense Fronteres, GRUFIDES, ALTEKIO
Dirigido por: Bérengère Sarrazin
Imagen: José Alberto Osorio Villanueva, Bérengère Sarrazin
Sonido: José Alberto Osorio Villanueva, Bérengère Sarrazin
Guión: Laura Lucio, Bérengère Sarrazin
Montaje: José Alberto Osorio Villanueva
Producción: Laura Lucio, Enginyeria Sense Fronteres
Música: Wakamuchaq, José Alberto Osorio Villanueva
Voz-off: Lady Lozano
