Presentació de “I es va fer la llum” el primer conte sobre Pobresa Energètica

Enginyeria Sense Fronteres i  l’Aliança contra la Pobresa Energètica estem molt contentes de convidar-vos a la presentació del llibre “I es va fer la llum”, el conte sobre Pobresa Energètica creat a partir dels testimonis de les famílies de l’APE i dels infants de la Cañada Real. L’activitat es realitzarà a La Negreta del Gòtic, dirigida a un públic familiar, comptarà amb xocolatada i contacontes, a més de la presentació del projecte.

On?

Nova guia pedagògica amb l’ajuntament de El Prat, els DDHH a les escoles!

Si formes part del professorat d’algun centre docent de  primària, volem que coneguis aquesta guia que pot ajudar-te a  donar un enfocament de Drets Humans, Justícia Global, Pau  i Drets Humans, a la teva activitat diària i en la programació  d’activitats que es desprenen del currículum escolar. 

La guia és una iniciativa de l’Ajuntament del Prat de Llobregat,  i en concret del departament de Ciutadania, que després  dels resultats positius de l’edició encarregada a Enginyeria  sense Fronteres, de la “Guia per a la introducció de la justícia  global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum  científic tecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat  de Ciències i tecnologia de batxillerat” ha optat per elaborar  una nova guia per a l’etapa de primària. 

Partint d’aquesta experiència, la present guia neix amb  l’objectiu d’aportar continguts teòrics, criteris, pautes i recursos  per incorporar diverses temàtiques en l’educació primària  des de la perspectiva de la Justícia Global. Aquesta està  dirigida al professorat de primària com un recurs per avançar  en la formació proactiva cap a la justícia global. Amb els seus  continguts es pretén facilitar l’aplicació de forma transversal  dels principis d’igualtat, respecte al medi ambient, cooperació  i solidaritat, entre altres, en els ensenyaments propis de  l’educació primària. 

L’elaboració d’aquesta guia representa una oportunitat per  continuar ampliant el seu àmbit d’actuació en activitats  vinculades a l’Educació per al Desenvolupament a través  de l’educació formal. La cooperació esdevé una eina cabdal  per a la consecució d’una societat mundial més justa, que  es desenvolupi sense excloure cap persona i que alhora  construeixi i posi en pràctica els drets humans fonamentals:  econòmics, socials, culturals i ambientals, individuals i  col·lectius, a tot el planeta. Creiem que és important que tant  el professorat com l’alumnat comprenguin que la pobresa i  les desigualtats entre els països enriquits i els empobrits, així  com entre les persones, no són fenòmens casuals, sinó que  hi ha relacions d’interdependència, que s’han d’identificar  amb claredat per poder erradicar-les i avançar cap a la justícia  global.  

descarrega la guia

Aquest nadal, il·lumina el dret a l’energia!

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem aprofitar l’any que termina per agrair un cop més el compromís de totes les que feu possible Enginyeria Sense Fronteres i el nostre camí cap a un horitzó de Justícia Global. A les sòcies i voluntàries, a les treballadores, a les finançadores, a les nostres contraparts, plataformes i entitats amigues, els somnis compartits segueix donant els seus fruits, com més difícil és el context més necessari és el nostre esforç.

En aquestes dates especials us volem presentar un projecte que per nosaltres també és molt especial. A partir de les vivències de les famílies de l’Aliança contra a Pobresa Energètica i els infants de la Cañada Real, amb les il·lustracions de la Ivonne Navarro i el suport de més de 150 mecenes hem fet realitat “I es va fer la llum“, el primer conte sobre Pobresa Energètica.

Estem convençudes que aquesta joia no pot faltar a la teva biblioteca, pel que, si no vas participar a la campanya de Goteo, tens una altra oportunitat per aconseguir el teu exemplar! El trobaràs a al web de Pol·len Edicions, demanant-ho a la teva llibreria o trobar-ho en alguna d’aquestes:

• A tres tintes (Vilanova i la Geltrú)
• Casa Anita (Barcelona)
• Geli (Girona)
• LLorens (Vilanova i la Geltrú)
• Alexandria (Sant Cugat)
• Aranya (Cerdanyola)
• Cultural (Vilafranca del Penedès)
• Calmot (Girona)
• Ninot (St Coloma de Farners)
• La gralla (Granollers)
• Odissea (Vilafranca del Penedès)
• Caselles (Lleida)
• Les voltes (Girona)
• Rocaguinarda (Barcelona)
• Gaudí (Reus)
• Saltamartí (Badalona)
• Quatrecantons (Berga)
• Racó del llibre (Rubí)
• Muntanya de llibres (Vic)
• Parcir (Manresa)
• 22 (Girona)
• Set-ciències (Arenys de mar)
• Capona /Tarragona)
• Genet Blau (Lleida)
• Argonauta (Balaguer)
• Siglantana (La Bibsal de l’Empordà)
• El Rodal (Sabadell)
• Mater (Vic)
• El Cucut (Torroella de Montgrí)
• El refugi (Seu d’Urgell)
• La lluerna (Ripoll)

Noves governances per la gestió pública de l’aigua. El paper dels observatoris urbans i la societat civil en els processos de re-municipalització.

La taula de discussió sobre “Noves governances per la gestió pública de l’aigua” va reunir quatre ponents representants de plataformes de la societat civil, observatoris i l’administració pública.

La primera intervenció de Bea Escribano, representant de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), va centrar-se a recopilar tant el procés fundacional de l’Observatori com en definir la seva estructura i organització interna. L’OAT va ser un actor clau en el procés de re-municipalització de l’aigua de la ciutat, que ara es gestiona des de l’empresa pública Taigua. “La seva creació” recordava Escribano “es remunta al febrer del 2019 i partia de dues idees claus: la voluntat de trobar una governança en la qual la participació ciutadana sigui clau i la necessitat d’aproximar-nos a una gestió comunitària i compartida dels bens comuns de la ciutat”.

Per la seva banda, Edurne Bagué,  representant del projecte de creació de l’Observatori de l’Aigua de Girona, encara en fase de gestació, i membre de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible, afirmava que el procés que ha seguit Terrassa els ha servit d’inspiració en diversos eixos. l rescindir el contracte  amb l’empresa mixta AGISSA i gràcies a la incidència de la plataforma Aigua és Vida Girona es va apostar per la remunicipalització des de l’equip de govern gironí. Respecte el seu model d’autonomia, per exemple, es va seguir el model de la capital vallesana i es va decidir que el govern assumia la gestió però delegava el lideratge del nou procés a les entitats locals. Per tant, la vinculació amb l’administració existeix però sobretot a nivell estructural. Així ho va confirmar posteriorment el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña, que reconeixia com l’administració ha de ser present en aquests processos per oferir el seu suport, però ha de ser la ciutadania qui els lideri.

En general, una diagnosi comuna és que hi ha una manca general de coneixement sobre els actors i serveis tècnics –motivada per l’opacitat característica dels consorcis privats– però a l’hora una forta voluntat de lluitar per un nou model: “aquest ha d’aportar una dimensió socioecològica que el model actual no contempla” conclou Edurne.

La intervenció de Míriam Planas, representant d’Aigua és vida i membre d’Enginyeria sense Fronteres, va aportar la veu de les plataformes ciutadanes, responsables de l’empenta inicial en la creació d’aquests observatoris com a eina essencial en els processos de remunicipalització. Recorda com, fa cinc anys, es van dur a terme les primeres jornades de participació ciutadana emmarcades dins els debats “Parlem de l’aigua” on hi van participar municipis d’altres països, operadors, tècnics i ciutadania.

Temàtiques com la democratització del coneixement, la reivindicació de l’autonomia dels observatoris i el grau de participació dels operadors, encara són claus per a la creació de nous observatoris urbans. “Ara seguim tenint preguntes, però ja gaudim d’una experiència pràctica que podem compartir en dies com avui.”

En el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i la voluntat social de re-municipalitzar l’aigua, Aigües de Barcelona (AGBAR) va iniciar un desplegament d’eines de pressió i intimidació que van aturar el procés, “però va ser aleshores que el debat es va fer públic i va fer que l’aigua passés a ser una preocupació compartida quan no ho havia sigut durant molts anys.”

Iniciar el procés per a la gestió directa de les aigües és complex i les empreses privades imposen tot tipus de sancions i processos judicials a qui decideix posar fi a la concessió. “El mes passat vam reunir-nos representants de tots els observatoris per a crear una estratègia comuna, això i aquest congrés, per mi, són exemples de com treballar de forma conjunta, compartir el coneixement i generar formes mancomunades de gestió, el qual és l’eina essencial per a lluitar contra els grans oligopolis.”

Per últim, també es va presentar el treball que s’està fent des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB i Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en col·laboració amb estudiants de grau i de màster de la Universitat de Barcelona, per l’elaboració d’indicadors pel servei de l’aigua i sanejament. Aquest treball és clau per dotar-nos d’eines que ens permetin fiscalitzar els serveis d’aigua i sanejament, permetent la participació ciutadana i establint marcs innovadors de transparència i accés a la informació. “Actualment son inexistents o no es coneixen els indicadors que s’utilitzen des de l’administració pública per controlar el servei de l’aigua que presten diferents operadors. Sense eines com aquestes és impossible conèixer l’estat dels nostres serveis públics”.

Presentació de l’estudi sobre els efectes del Canvi Climàtic en la garantia del Dret a l’Aigua i el Sanejament

Al Primer Congrés d’Aigua Pública també se’n van abordar temes d’actualitat com la gestió de l’aigua en un context global de crisi climàtica. La nostra companya Isa Vilaseca, en representació d’un equip de recerca d’Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció amb el suport de Barcelona Justícia Global, va presentar un estudi sobre el Dret Humà a l’Aigua i sanejament davant l’emergència climàtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Va compartir la taula “Preservació de fonts i garantia d’abastament” amb Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Jesús Soler, de la associació ecologista Grup de Defensa del Ter, que van recalcar els efectes de la mala gestió de l’aigua i la ramaderia industrial sobre la regressió del Delta i la contaminació de pous i aqüífers. També es va presentar el Pla Director del Cicle Integral de l’Aigua a l’AMB del qual es van apuntar els principals elements per fer plena la garantia d’abastament davant de la reducció de recursos en un context de canvi climàtic, de la mà d’Aleix Coral de Barcelona Regional.

L’objectiu de l’estudi que vam realitzar conjuntament amb Ecologistes en Acció Catalunya és contribuir a visibilitzar com els riscos de l’emergència climàtica afecten la gestió, els usos i el cicle de l’aigua, i per tant afecten sobre el deure de garantir el Dret Humà a l’Aigua i Sanejament (DHAS), a partir de diferents veus procedents de l’àmbit acadèmic, institucional i de moviments socials i plataformes ciutadanes per una comprensió ecosistèmica i amplia de la gestió de l’aigua. Com a punt de partida, la recerca assumeix les vulnerabilitats de l’AMB en tant que part de la conca mediterrània, assenyalada per Isabel com a “hotspot prominent i com a una de les regions mundials més vulnerables als efectes del canvi climàtic”. Les prediccions d’alteracions de temperatura i d’oscil·lacions de precipitacions (de pluges torrencials fins a períodes de sequera) han permès identificar tendències i afeccions als règims hídrics, al dret a l’accés a l’aigua i altres drets relacionats.

“El canvi climàtic sense dubte ens portarà cap a una disminució de la disponibilitat i conseqüent limitació de l’accés a l’aigua. Aquesta disminució es veurà simultàniament accelerada per canvis en els d’usos del sòl que s’estan donant en els últims anys a les zones de muntanya, per l’abandonament de l’agricultura tradicional, l’expansió de les zones boscoses i l’augment de l’evapotranspiració, que provocarà la disminució dels cabals”, apunta la Isabel Vilaseca.

Altres drets que podrien quedar afectats pels efectes de la crisi climàtica sobre els règims hídrics són la integritat de les persones, danys materials, el dret a la salut i a l’alimentació. Es preveu que les pluges torrencials augmentin la pressió de les xarxes de sanejament ja de per si deficitàries i es constata, amb preocupació, els efectes de l’elevació del nivell del mar sobre els aqüífers del litoral, les estacions depuradores i dessalinitzadores. Igualment, s’alerta sobre l’impacte de l’alteració de les temperatures i precipitacions al comportament químic d’alguns contaminants, la qual cosa pot suposar una degradació creixent de la qualitat dels ecosistemes.

Una altra característica del canvi climàtic  és que els seus impactes seran desiguals. Les zones de major vulnerabilitat urbanística, els deltes i col·lectius específics de la població, com les persones migrants, grans, dones i persones sense dret a la ciutadania seran els que patiran més aquests efectes, així com aquelles persones que actualment pateixen pobresa energètica i hídrica.

L’estudi posa en evidència i contrasta dos grans enfocaments fonamentals amb relació a l’impacte de la crisi climàtica en l’aigua. Per una banda, la perspectiva basada en la idea de seguretat hídrica i desenvolupament sostenible, que planteja mesures per reduir la demanda creixent d’aigua proposant canvis de patrons de consum,  però sense renunciar al model de creixement econòmic (ergo a l’augment de demanda d’aigua), el qual és considerat com a quelcom desitjable. Per l’altra, l’enfocament basat en la idea de sobirania hídrica  alineada amb la Nova Cultura de l’Aigua i la justícia ambiental i climàtica, que qüestiona no només els efectes del canvi climàtic sinó també el model econòmic, els processos històrics que ens han portat aquí i que ens han fet més vulnerables.

Aquest enfocament posa en el centre les preguntes: Aigua per a què; aigua per a qui? Posa sobre la taula no només la necessitat d’una jerarquia i d’un ordre acceptat socialment d’usos d’aigua els efectes i els usos desiguals de l’aigua; sinó també la preocupació sobre el control desobre les infraestructures hídriques i les solucions per fer front a la crisi climàtica, actualment coptades per interessos privats; la necessitat d’assegurar la coherència de polítiques, de manera que es qüestionin i interpel·lin les polítiques urbanístiques expansives i de transvasament que afecten a tot el territori; així com la mercantilització de l’aigua en un context global de finançarització de l’aigua a través de la seva incorporació al mercat de futurs. Entendre l’aigua com a patrimoni públic i comú de múltiples valors i usos indispensables per a la vida humana i pels ecosistemes requereix posar èmfasi en les solucions que tenen capacitat d’apoderament i apostar per l’ús local, social i ambiental de l’aigua amb idees centrals com la sobirania alimentària, energètica i hídrica.

Diversos actors del sector de l’aigua defensen la gestió pública del servei al Primer Congrés de l’Aigua Pública de Terrassa 

El primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua es va celebrar durant els dies 24 i 25 de novembre de 2021 a Terrassa. Organitzat per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Barcelona i Terrassa, el Congrés va acollir diversos actors pertanyents al sector de l’aigua que van presentar visions, opinions i experiències alternatives sobre la defensa de la seva gestió pública. La col·laboració de dues associacions municipalistes de Catalunya, l’Associació Catalana dels Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), conjuntament amb el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la plataforma Aigua és Vida va ser essencial per al desenvolupament de les jornades.

No només es va parlar de les deficiències estructurals de les concessions i la gestió privada de l’aigua a Catalunya de la mà de representants de l’AMB, Girona, Lleida i d’Aigües Ter-Llobregat, sinó també de l’experiència dels ajuntaments (Montmeló) i diputacions (Promedio), cooperatives a Olesa de Montserrat, empreses municipals com la multi-servei d’Arenys de Munt, i els models consorciats (CONGIAC) i mancomunitats (Solsonès) pel control de les concessions i la gestió pública del servei a petits municipis.

Una altra de les qüestions que es van abordar durant les jornades del Primer Congrés d’Aigua Pública va ser els reptes derivats dels litigis amb operadors privats dels municipis de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona i els efectes de les estratègies de judicialització a fi de pressionar als municipis perquè no optin per una gestió directa i pública del servei.

Gabriel Borràs, de l’Oficina del Canvi climàtic de Catalunya, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua Samuel Reyes i la taula que es va convocar per a parlar de les dificultats per a la preservació de fonts i garantia d’abastament, composta pel Grup de Defensa del Ter, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Barcelona Regional i Ecologistes en Acció – Enginyeria Sense Fronteres, van recalcar que la gestió que s’ha fet fins ara amenaça greument els ecosistemes i els usos igualitaris de l’aigua, i que el Dret a l’Aigua i Sanejament (DHAS) és un dret que cal garantir davant del context global d’emergència climàtica. La Isabel Vilaseca, en representació d’un equip de recerca de Ecologistes en Acció i ESF, va compartir les conclusions d’un estudi que vam fet amb el suport de Barcelona Justícial Global sobre els efectes del canvi climàtic en la garantia del DHAS. La relatoria individual d’aquesta intervenció es pot llegir aqui.

Un dels punts claus del Congrés va ser la identificació d’elements essencials per assegurar una millor gestió del servei de l’aigua. Per una banda, el finançament del servei i la tarifació social per tal que ningú quedi exclòs de l’ús de l’aigua van ser les principals idees abordades per Lleonard Carcolé, autor de la Guia sobre la tarifa al servei de l’AMAP, CONGIAC i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament (AEOPAS) i Mònica Guiteras, qui va presentar la guia de tarificació social que des del grup d’aigua d’ESF hem realitzat per a l’AMAP. Les intervencions de la regidora de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de l’Ajuntament de Valladolid, María Sánchez, i els gerents d’Aigües de Manresa i de Taigua (Terrassa), Antoni Ventura i Ramón Vázquez, van assegurar la importància, per l’altra banda, de les dades per a una correcta gestió del servei. 

Durant el Congrés també es va parlar de noves governances a la taula en la qual va participar la nostra companya Míriam Planas, d’Aigua és Vida i Enginyeria Sense Fronteres, amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat de Girona. Resulta indispensable “aconseguir un model de gestió de l’aigua més enllà de la gestió pública, amb l’empoderament ciutadà com a eix fonamental”, apunta Míriam Planas, a través de l’aposta per una gestió educativa i participativa i una nova governança al voltant de l’aigua.

El periodista del diari Crític Roger Palà va posar el fermall final a aquesta última jornada del que ha sigut el Primer Congrés d’Aigua Pública, presentant les conclusions globals de les ponències dels actors acadèmics i de la societat civil, institucions, operadors i altres entitats que han participat en aquest debat sobre la gestió pública de l’aigua. Míriam Planas va posar èmfasis en la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere per fer front a la masculinització del sector en un dia celebrat internacionalment com a Dia de l’Eliminació de les Violències Masclistes, el 25 de novembre. Com a cloenda, subratlla que el Congrés ha sigut una mostra de la capacitat de les associacions, municipis, entitats i moviments de la societat civil per la defensa de la gestió pública, i un cas paradigmàtic de consens intel·lectual, institucional i social per aportar eines no només per fer un control efectiu de les concessions amb operadors privats, sinó també potenciar els processos remunicipalitzadores i la participació ciutadana per avançar cap a una gestió directa i pública que beneficiï els usos ecosistèmics i igualitaris de l’aigua.

Tarifació social de l’aigua: sense garantir l’assequibilitat no garantim el dret

A la recta final del Congrés, vam participar en una interessant ponència en què les intervencions de Luis Babiano, gerent de AEOPAS i de la nostra companya Mònica Guiteras, van rescatar a les assistents de la temptació de la migdiada a què empenyia el procés digestiu. El debat va aprofundir sobre una de les eines en mans de les operadores per garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament: la tarifació social.

En el seu torn, el Luis Babiano va explicar la definició de tarifació social compartida pels operadors de l’associació, així com els objectius que persegueix: garantir l’accés a l’aigua, però també identificar les situacions de vulnerabilitat i respondre-hi de manera solidària. La tarifació social funciona a través d’una sèrie de bonificacions o exempcions de la tarifa que estan baremades en funció d’una sèrie de criteris com la renta familiar, el nombre de residents o situacions específiques de vulnerabilitat.

Establir uns criteris compartits és difícil per l’heterogeneïtat de models que conviuen en la gestió de l’aigua: titularitat de les empreses, diversitat de funcions o la mateixa complexitat de la factura, que sovint incorporar altres serveis aliens a l’aigua. El que aquesta mesura ha de garantir és que a les llars arribi almenys el “Mínim Vital”, definit per l’OMS per entre 50 i 100 litres per persona i dia.

El gerent d’AEOPAS va tancar la seva intervenció analitzant el context resultant de la pandèmia del coronavirus, en el que els operadors privats van demostrar que no estan disposats a renunciar als seus beneficis i alhora també va ser una situació que va permetre introduir l’accés a l’aigua dins del debat de la salut pública.

A continuació, la nostra companya Mònica Guiteras va presentar la guia de tarifació social que des del grup d’aigua d’ESF s’ha realitzat per a l’AMAP. Va començar deixant clar que l’objectiu de l’estudi, i, per tant, les seves conclusions, no buscaven unes xifres, unes dades o els percentatges concrets sobre la tarifació, sinó que ha estudiat el procés de disseny i implementació d’aquestes tarifes per incorporar aquesta perspectiva de justícia social.

Les dades del 2015 indiquen que aquell any la pobresa hídrica a l’AMB, als 23 municipis gestionats per Aigües de Barcelona (participada majoritàriament per la multinacional Agbar-Suez) era d’un 8% de la població. Aquell any es va aprovar la llei 24/2015, que entre altres mesures prohibia els talls de subministraments a les llars en situació de vulnerabilitat. Aquest alivi, que es tradueix en una important baixada del nombre de talls, és només parcial, ja que les famílies continuaven acumulant el deute de les factures no pagades, com recull el nostre estudi “Endeutament i Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament”. Aquest fet fa que aquesta solució no sigui sostenible a mig termini, ja que en el millor dels casos s’acaba tancant amb una subvenció de les administracions per cobrir aquests imports, transformant-se en un mecanisme de transferència de fons públics a mans privades.

El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament inclou la dimensió de l’assequibilitat, que vam analitzar anteriorment també en aquest estudi. Si no és assumible per la situació econòmica de la família no es pot considerar un dret garantit i l’ONU marca el llindar en destinar un màxim del 3% dels ingressos a garantir aquest subministrament, que ha de ser almenys del volum abans esmentat com a Mínim Vital per persona i dia.

La Mònica va acabar enumerant quines haurien de ser les dades necessàries per a dissenyar i implementar amb èxit les tarifes socials, tenint molt en compte la perspectiva de gènere i una mirada interseccional que permeti identificar les discriminacions superposades i respondre a la complexitat de la realitat que vivim

Després de les ponències encara va haver-hi temps per la participació de les assistents que van posar sobre la taula altres debats com la necessitat de modificar l’estructura de la factura per tal que les conductes estalviadores tinguin una major repercussió en el cost o la importància de calcular els trams de consum en funció de les residents a l’habitatge, per assegurar també el criteri d’ús responsable i sostenible d’aquest bé essencial per la vida.

Auka y sus amigas ante los impactos ambientales de la COVID-19

Nuestras amigas Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga que viven en la Amazonía ecuatoriana, observan como se ha deteriorado la calidad del agua y del medio ambiente en su territorio.

Nadie sabe los motivos reales de ese deterioro ambiental, por lo que deciden embarcarse en una aventura e ir a visitar a su amiga más vieja y sabia, la tortuga Wayre, quien les guía y les explica cómo la pandemia de COVID-19 ha incidido no solamente en el deterioro de la salud de las personas, sino también en aumentar nuestros residuos sin tratamiento y los episodios de contaminación. Ante tal situación, nuestras amigas, inconformistas por naturaleza, ¿Crees que lograrán restaurar la calidad el agua y de los ecosistemas? ¿Qué medidas crees que tomarán para disminuir la producción de residuos? ¿Crees que lo harán solas o se apoyarán de la comunidad?

Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO, la AJAAPySLB y el CJASNO, forma parte de las aventuras de Auka y Amana que figuran en nuestro catálogo y pretende educar a los niños y niñas sobre la necesidad de prevención y control de la contaminación ambiental producida por los residuos, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.

Estos recursos se encontrarán próximamente disponibles en versión cuento teatralizado y videocuento, como material socioeducativo para centros de educación formal y no formal.

Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:

Auka, la rana amazónica, 2017

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua, 2019

Auka y sus amigas protegen el agua de los rios, 2020

Carta de la Red de Agua Pública (RAP) al Presidente del Gobierno

Madrid, 19 de noviembre de 2021

Estimado Presidente Pedro Sánchez Pérez-Castejón:

Cuando en su discurso de investidura del 4 de enero de 2020 usted afirmó, en el marco de la transición ecológica y el medio ambiente, su determinación de consagrar el acceso al agua como un derecho humano y no como un bien mercantil, las organizaciones ciudadanas que reivindicamos estos planteamientos, constatamos un posicionamiento diáfano por su parte, en tanto que supuso una declaración pública de voluntad política para avanzar en el reconocimiento e implementación del derecho humano al agua y al saneamiento en esta legislatura. Esta percepción se vio refrendada posteriormente en el marco de la crisis sanitaria del COVID 19, cuando mediante sucesivos decretos ley se ha configurado un escudo social a la ciudadanía en situación de vulnerabilidad, que incorpora la garantía de suministro de los servicios básicos de agua, luz y gas, así como la prohibición de realizar cortes.

Hemos percibido una sensibilidad positiva de su gobierno con estos temas. Por esto nos ha sorprendido muy negativamente que, por intermedio de la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia dependiente directamente de Presidencia de Gobierno, se haya organizado en Alicante los días 22 y 23 de noviembre, unos diálogos sobre el futuro del agua en España sin que se haya contado con la participación activa de la ciudadanía, ni en su organización ni en la composición de los talleres previstos en esta iniciativa. Comprobamos que todo el debate estará hegemonizado por representantes de los intereses privados del agua, por lo que un acto de diálogo como el que se ha programado estará desgraciadamente sesgado hacia los planteamientos que defienden la privatización del agua y reivindican abiertamente su carácter mercantil. Se perderá así una oportunidad única para analizar, en el contexto del futuro del agua, la consideración del derecho humano al agua y al saneamiento como uno de los retos más relevantes que se deben encarar. Por la composición mayoritaria de los talleres, se omitirán debates relevantes como son los de la privatización y financiarización del agua y los riesgos que suponen para el disfrute de los derechos humanos al agua y al saneamiento, tal como han puesto en evidencia Leo Heller y Pedro Arrojo, relatores especiales de Naciones Unidas sobre estos derechos en sendos informes temáticos presentados ante la Asamblea General de Naciones Unidas.

Por último, queríamos incidir en la necesaria participación ciudadana en este tipo de iniciativas; pero debe realizarse en un marco de una participación activa en los temas clave, y no limitarla, como se ha previsto en el acto, a una mera consulta sobre aspectos relativamente secundarios.

Sirva, pues, esta comunicación para transmitirle nuestro profundo malestar con la forma en la que se ha organizado los diálogos sobre el futuro del agua en España, en los que, como ya mencionamos, la Oficina de Prospectiva ha jugado un papel preponderante. Entendemos que, como está prevista, omitirá cuestiones estratégicas muy relevantes y reforzará la visión mercantil del agua.

Cordialmente

Comisión de Coordinación de la Red Agua Pública

(Integrada por AEOPAS, Aigua és Vida, Asamblea Agua Pública 100% Región Murciana, Attac, Comisiones Obreras, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, Fundación Nueva Cultura del Agua, Marea Azul del Sur, Plataforma ciudadana por la defensa del agua pública en Asturies, Plataforma de Bizkaia Ur Publikoa, Red Agua Pública de Aragón, Plataforma contra la privatización del Canal de Isabel II y Xarxa Valenciana per l´aigua pública)

Terrassa acollirà el Primer Congrès de la Gestió Pública de l’Aigua

Les gotes que formem l’onada de l’#AiguaPúblicaDemocràtica tenim una important cita la setmana vinent a Terrassa El primer #CongrésAiguaPública serà un espai de trobada entre municipis, entitats i operadors per reforçar les estratègies conjuntes i reivindicar el model públic. 

El programa inclou intervencions de les administracions i institucions, així com d’altres actors i moviments que treballin al o per al sector públic de l’aigua. Nosaltres tenim el plaer de participar en algunes taules molt ben acompanyades en aquest programa de luxe!

Consulta el programa

Inscripcions

On?