Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat

Què és la pobresa energètica i per què parlem de gènere i pobresa energètica? Existeix una relació de causalitat entre elles? Quina relació existeix entre la distribució dels rols de la llar i la taxa de risc de pobresa?

Presentem un vídeo que explica de manera senzilla aquest debat tan necessari i cada cop més transversal que trobem a l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat”. Parlem amb la Cristina García, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i amb la Irene González Pijuan, autora de l’esmentat estudi.

 

ESFeres23: La gestió comunitària d’energia: sobirania energètica i béns comuns

El sector energètic és un espai prioritari en la recuperació del control sobre béns comuns, per les seves implicacions en quant a drets bàsics però també per la seva importància en l’acció contra el canvi climàtic. Alhora és un sector sota una gran pressió a nivell europeu, per tal de mantenir-lo en el paradigma neoliberal.

El present estudi es justifica i troba la seva rellevància en la voluntat de construir coneixement al voltant de formes alternatives al model neoliberal de gestió d’allò comú. En aquest cas tractem el tema de l’energia, com un bé comú i dret bàsic que es connecta amb un dels recursos més instrumentalitzats i mercantilitzats de la història moderna. No és possible explicar l’evolució del capitalisme sense l’evolució de l’energia, la seva producció i distribució. De la mateixa manera, qualsevol lluita per fer front a les envestides del pensament neoliberal i per a repensar alternatives més enllà dels nostres horitzons de coneixement tant en termes econòmics com socials, necessita tenir en compte l’energia, i repensar-la al mateix temps.

Els objectius d’aquest treball de recerca han estat, d’una banda, explorar la connexió entre les diferents propostes i models alternatius energètics i les emergents propostes de democratització de l’energia, i d’altra banda, analitzar els mecanismes específics i les característiques de diferents models organitzatius existents – tant en el context europeu occidental com en del sud global – per tal d’extreure’n conclusions, aprenentatges i dubtes per avançar en les distintes lluites.

ESFeres23: La gestió comunitària d’energia: sobirania energètica i béns comuns

Edició gener 2019.

[Tràiler] L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor”

“Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua però tot va canviar quan em vaig quedar a l’atur…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pilar de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

L’espectacle L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor” creat juntament amb la companyia de teatre Xucrut Teatre i en col·laboració amb l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica) s’enmarca dins la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques” del grup d’energia i extractives d’Enginyeria Sense Fronteres.

L’obra tracta, des d’una perspectiva ecofeminista, el fet que un 10% de la població catalana pateix pobresa energètica i com d’aquestes, les dones son les més perjudicades, tal i com hem hem anat recollint en els estudis ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat i en L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere.

L’espectacle, creat a través de l’art i amb una metodologia innovadora, te una durada de 40 minuts aproximadament que donen pas a un debat/fórum obert amb el públic per tal de compartir i reflexionar sobre la temàtica.

Si vols programar un passi contacta’ns!

Gestió comunitària i nous models de participació en els serveis bàsics. Visions des del Sud i el Nord Global.

Per què es fa tan necessari parlar de participació en els serveis bàsics? Quins exemples trobem arreu del món i quins són els reptes i contradiccions que podem extreure d’aquestes experiències?

Entendre l’aigua o l’energia com béns comuns i com un tipus de pràctica alternativa i transgressora al sistema món capitalista ens obre les porta a entendre’ls com a part de les reivindicacions sobre justícia energètica, la justícia distributiva, la interseccionalitat, decolonialitat o els drets intergeneracionals.

Durant aquesta sessió tindrem el plaer de conèixer diferents experiències pel que fa a la gestió de serveis bàsics de l’aigua com de l’energia al Nord i al Sud Global. Aquestes experiències tenen com a punt de partida altres formes d’entendre el la relació entre la ciutadania i els operadors, entre la societat civil i els poders públics. Es tracta de pràctiques que obren la porta a altres formes d’entendre la participació en la ciutat o a la comunitat. Poden, per tant, ajudar a generar, transformar o aprofundir en el debat existent pel que fa a les estratègies vinculades a una millor gestió dels serveis bàsics.

Programa:
“La crisi dels serveis bàsics. Qui i com participem? Aigua, energia i béns comuns” a càrrec de Marco Aparicio. President de l’Observatori DESC.

Presentació dels estudis “La gestió comunitària de l’energia: democràcia energètica i béns comuns” a càrrec de l’autora Anaïs Varo Barranco i “Remunicipalització, Participació i Democràcia. Anàlisi i eines per a noves propostes de govern de l’aigua a Catalunya” a càrrec de l’autora Edurne Bagué.

La jornada tindrà lloc el pròxim dijous 31 de gener de 2019 de 18.00 h a 20.45 h a la Sala d’Actes de l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere més baix 7, Barcelona).

Inscriu-te a www.bit.ly/Jornada-Serveis-Basics-ESF

Us hi esperem!

Drets per a les persones, normes per a les multinacionals – Stop ISDS

Campanya europea de signatures per demanar la fi de la impunitat corporativa i dels tribunals privats que permeten a les multinacionals demandar els governs
Una coalició d’organitzacions de la societat civil, moviments socials i sindicats de més de 18 països de la Unió Europea iniciem una campanya per demanar l’eliminació del sistema de “Solució de controvèrsies entre inversors i els Estats” (ISDS), que atorga el dret a les empreses multinacionals a demandar els governs. En el seu lloc, exigim un Tractat internacional vinculant, acompanyat d’una llei estatal, que permeti responsabilitzar les transnacionals de la violació de drets humans a qualsevol territori on tinguin activitat, inclosa tota la cadena de les seves filials, proveïdores, contractistes, inversores, etc.

El mecanisme ISDS es troba en la majoria dels tractats de comerç i d’inversió, com en l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) i el tractat amb Japó (JEFTA), i permet a les empreses multinacionals demandar els Estats en tribunals privats si els governs adopten mesures que consideren que obstaculitzen els seus beneficis econòmics.

L’Estat espanyol és ara mateix el país de la Unió Europea que més demandes acumula davant els tribunals d’arbitratge, la qual cosa es traduirà amb tota probabilitat en la pèrdua de milers de milions d’euros de diners públics per a la defensa legal i el pagament d’indemnitzacions als inversors: des de fons d’inversió especulatius, a empreses públiques o grans multinacionals. Si els inversors guanyessin totes les demandes, l’Estat hauria de pagar més de 7.700 milions d’euros dels pressupostos públics.

Edgewater, una empresa minera canadenca, ha demandat a l’Estat espanyol per cancel·lar la llicència d’explotació d’una mina a cel obert en Corcoesto (Galícia) invocant un tractat bilateral d’inversions entre Espanya i Panamà i soscavant amb d’aquesta manera el dret a la defensa del medi ambient i la salut del poble gallec. Alemanya resta pendent de dues demandes milionàries de Vatenfall, una empresa energètica sueca, pel seu pla de sortir de l’energia nuclear el 2020.

Les multinacionals espanyoles són de les que més utilitzen aquesta justícia paral·lela per cobrar unes fortunes i soscavar la sobirania d’altres països. Per exemple, Gas Natural Fenosa i Telefónica tenen demandes d’arbitratge contra Colòmbia per regulacions públiques en el sector de serveis.

En 2018, 321 defensores i defensors de drets humans i ambientals van ser assassinades per oposar-se a abusos corporatius. A dia d’avui, però, les persones afectades per les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals no aconsegueixen accedir a la justícia.

La campanya “Drets per a les persones, normes per a les multinacionals – Stop ISDS” s’articularà al voltant d’una recollida massiva de signatures per involucrar milions de persones a tot Europa entorn a dos objectius:

  • Eliminar els “tribunals corporatius” ISDS en totes les seves formes, sortir dels tractats de comerç i inversió que continguin el ISDS o un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d’aquest calat en el futur.
  • Establiment d’un tractat vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals respecte als drets humans, així com establiment de lleis europees i nacionals per posar fi a la impunitat corporativa.

La recollida de signatures té una durada prevista d’un any. Així mateix, s’ha acordat la realització de dues accions globals de mobilització ciutadana europea comuna en els mesos d’abril i octubre d’aquest any.

Continua endavant el projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: apoderament col·lectiu i assessorament jurídic social”:

Renovada la col·laboració entre les entitats socials impulsores i l’Ajuntament de Barcelona per donar continuïtat al projecte

El projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: apoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” té com a finalitat reforçar la tasca de les entitats Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), amb experiència en la defensa del dret a l’habitatge i drets energètics. El seu objectiu principal és oferir respostes a persones i/o famílies que es troben immerses o ja han patit processos de desnonaments o bé que es troben en risc de patir-lo, així com aquelles que no poden garantir l’accés als seus drets energètics. També, donar suport jurídic i sensibilitzar sobre les vulneracions del dret a l’habitatge i l’energia a Barcelona.

Les accions i actuacions del projecte són dutes a terme de forma coordinada per les quatre entitats socials i pivoten entorn tres eixos bàsics: l’apoderament de les persones afectades per hipoteca, lloguer o ocupació en precari i pobresa energètica; l’estudi, monitoratge i visibilització de la problemàtica; i la incidència sobre els poders públics així com la sensibilització de tota la societat entorn el problema i les solucions necessàries per resoldre’l.

Es tracta d’un projecte amb recorregut i consolidat que iniciaren el 2011 l’Observatori DESC i la PAH de Barcelona amb recursos de la Marató de TV3, reforçat després pel mandat de l’anterior govern municipal de CIU (ara PdeCat) (2011-2015) a través d’una col·laboració per conveni que s’inicià el 2012. El govern actual, de Barcelona en Comú, va donar continuïtat al mateix amb un nou conveni bianual (2016-2108), que va ampliar a quatre les entitats (amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona) per incorporar noves problemàtiques com la pobresa energètica i la salut.

El projecte i el conveni 2016-2018 han permès implementar les següents accions, actuacions i productes*:

En el pla de l’apoderament de les persones afectades per hipoteca, lloguer o ocupació en precari i pobresa energètica: orientació bàsica i informació sobre els procediments judicials, elaboració de materials i eines juridicotècniques per facilitar l’apoderament i la defensa dels drets de les persones amb problemes d’exclusió residencial i pobresa energètica, actuacions d’urgència, seguiment i acompanyament, assessorament col·lectiu, negociacions col·lectives amb entitats financeres i empreses subministradores, informació i derivació als serveis impulsats des de les diferents administracions públiques, atenció als impagaments de lloguer i ocupació en precari, sessions de formació participativa per assolir l’apoderament de les usuàries, jornades de treball de sensibilització i presentació d’estudis i recerques, detecció i acompanyament de l’assetjament immobiliari en casos de lloguer i ocupacions, així com de reclamació de deutes de subministraments., atenció a les situacions d’accés precari a l’habitatge, problemàtiques derivades de gènere i d’origen migratori i als efectes sobre la salut física i mental.

En el pla de l’estudi, monitoratge i visibilització de la problemàtica: disseny, anàlisi i implementació del qüestionari de seguiment i de la base dades sobre la problemàtica, coordinació i formació de persones voluntàries responsables de la base de dades, anàlisis del conjunt de les fitxes recopilades, redacció de documents jurídics de codi obert per a ser utilitzats de forma gratuïta, elaboració d’informes periòdics d’anàlisi de la problemàtica, presentació d’aquest informe periòdic en diferents formats (exemples: premsa, organitzacions i esdeveniments públics, recerca i anàlisis comparat sobre polítiques d’habitatge).

En el pla de la incidència: participació als espais de participació i coproducció de polítiques públiques de l’administració, treball jurídic pel desenvolupament de la part vigent de la Llei 24/2015 i incidència per a recuperar l’articulat suspès, disseny de campanyes sobre habitatge i pobresa energètica, difusió, divulgació i intercanvi estatal i internacional de la innovació en la defensa del dret a l’habitatge i drets energètics a la ciutat de Barcelona, litigi estratègic i incidència a nivell internacional amb Relatories Especials de Nacions Unides i el Comitè DESC, anàlisi, suport a l’aplicació i desenvolupament de les polítiques públiques en matèria d’habitatge i pobresa energètica, examen i seguiment de la incorporació de la perspectiva de gènere en la normativa i polítiques públiques d’habitatge i pobresa energètica, realització de jornades de debat i intercanvi en matèria de lloguer, polítiques d’habitatge entre ajuntaments, experts i entitats socials.

És important tenir en compte que el projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: apoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” no pretén ni podria sostenir la ingent tasca de les entitats socials, la qual és desenvolupada a través de l’aportació desinteressada de les seves participants. Tanmateix, reforça aquesta immensa tasca aportant treball de figures de perfil tècnic i generant eines per a multiplicar la seva potència. Les figures tècniques de suport treballen a l’Observatori DESC i a Enginyeria Sense Fronteres, orientant part de les seves tasques al suport de la PAH i APE de Barcelona, les quals tan sols fan aportacions pròpies en la part de recursos del projecte.

Enguany, es renova el projecte amb les quatre entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona. La col·laboració entre les entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona es fonamenta en entendre l’acció diària dels col·lectius com una tasca valuosa d’acompanyament i atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió residencial, amb el plus que aporta l’apoderament, palanca de canvi essencial per protegir i garantir el dret a l’habitatge digne a la ciutat. Vinculat a l’apoderament individual i col·lectiu, les entitats que impulsen el projecte, tenen un llarg recorregut i són reconegudes com a agents amb un rol destacat en la resolució de la greu problemàtica de vulneració d’aquest dret, ja que més enllà de l’atenció i acompanyament a les persones, han proposat i desenvolupat mesures conjunturals i estructurals a tots els nivells per situar-nos en escenaris de futur on el dret a l’habitatge tingui la màxima cobertura possible.

Les causes i la problemàtica sobre les quals el projecte actua estan prenent una virulència especial en els àmbits del lloguer i dels subministraments d’energia i aigua. Barcelona pateix les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària a partir de l’any 2008 i de l’actual bombolla de lloguer, que ha derivat en situació emergència habitacional cronificada, contrària a la normativa i estàndards internacionals, estatals, autonòmics i locals en matèria de drets fonamentals.

Constatada la vigència i necessitat de l’objecte i finalitats del projecte i de la col·laboració que el vehicula, la possibilitat de donar-li continuïtat permetrà mantenir aquesta via de treball per enfrontar el problema actual, consolidant el treball i la col·laboració d’entitats amb les administracions. El projecte per a 2018-2020 inclou la majoria dels objectius, activitats i resultats dels projectes precedents introduint enguany una visió de gènere transversal a tot el projecte, reforçant l’àmbit dels impactes sobre la salut, treballant més intensament les formes d’accés precari a l’habitatge (ocupacions, habitatges rellogats, sobreocupació, infrahabitatge i habitatge sense subministraments) i reforçant la connexió amb el món de la recerca. El projecte 2018-2020 comptarà amb la subvenció de 162.300 euros anuals per part de l’Ajuntament de Barcelona i amb l’aportació pròpia de les entitats de 40.575 euros.

Des de les entitats impulsores del projecte considerem que la col·laboració entre el món social i les administracions públiques amb l’objectiu de reforçar la cobertura dels drets fonamentals és necessària i positiva, per tant, seguirem treballant per impulsar projectes amb aquests tipus d’objectius, amb la col·laboració de les administracions públiques i els agents social que desitgin implementar-los.

* Per il·lustrar els productes i resultats dels darrers dos anys d’implementació del projecte, recomanem consultar:

Publicacions:

Esdeveniments públics:

Producció d’eines i tallers de defensa jurídica:

Declaració Universal dels2 Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”.

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministres bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i en base als resultats observats en aquest informe es recomana:

  • Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
  • Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
  • Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
  • Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidencia la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que possin a les persones al davant del interesos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega’l a Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica.

Presentem l’obra de teatre L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor”

“Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua però tot va canviar quan em vaig quedar a l’atur…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pilar de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

El pròxim divendres 30 de novembre estrenem l’espectacle L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor” creat juntament amb la companyia de teatre Xucrut Teatre i en col·laboració amb l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica) que s’enmarca dins la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques” del grup d’energia i extractives d’Enginyeria Sense Fronteres.

L’obra tracta, des d’una perspectiva ecofeminista, el fet que un 10% de la població catalana pateix pobresa energètica i com d’aquestes, les dones son les més perjudicades, tal i com hem hem anat recollint en els estudis ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat i en L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere.

L’espectacle, creat a través de l’art i amb una metodologia innovadora, te una durada de 40 minuts aproximadament que donen pas a un debat/fórum obert amb el públic per tal de compartir i reflexionar sobre la temàtica.

La salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

El pròxim 14 de desembre a les 218, presentarem a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, 08014 Barcelona), el tercer informe que hem realitzat conjuntament la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Aquest informe s’emmarca dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona” i pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministraments bàsics.

Davant la falta d’estudis oficials sobre aquesta problemàtica, hem realitzat l’informe utilitzant com a població d’estudi els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració subministrat cara a cara per persones voluntàries cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes sobre aspectes demogràfics i econòmics, preguntes sobre el seu habitatge i la problemàtica associada, sobre l’ús de subministraments i problemes associats sobre la mateixa salut i la salut d’un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollit aleatòriament.

Us hi esperem!

 

El relator especial de l’ONU sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament es reuneix amb Aigua és Vida i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica

El relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS) ha tingut la gran atenció d’atendre els moviments socials de l’aigua durant la seva estància a Barcelona. Representants d’Aigua és Vida i de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres han mantingut una molt cordial reunió de treball amb Léo Heller. La reunió ha tingut lloc a la seu de GWOPA (Global Water Operators Partnership Alliance), una aliança que pertany a l’Agència d’ONU-Habitat. Els moviments per l’aigua han traslladat al relator la preocupació del moviment català de l’aigua sobre les grans dificultats de realitzar avenços en l’acompliment del DHAS, i l’actuació abusiva a Catalunya de les companyies privades de gestió de l’aigua, gairebé monopolitzades en la seva totalitat per la multinacional AGBAR-SUEZ.

A la reunió se li ha explicat la situació de Catalunya on fa anys que ha començat una constant onada de remunicipalitzacions que ja suma 17 municipis, en resposta a una situació anòmala on el 80% de la població és abastida per una gestió privada. En concret se li ha explicat el cas de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, on opera l’empresa mixta Aigües de Barcelona, amb Agbar-Suez com a principal accionista privat, i que representa el modus operandi de la gestió privada a Catalunya.

La gestió de l’aigua com a negoci ha tingut un impacte directe en l’assoliment del DHAS i en les seves 5 dimensions: disponibilitat, accessibilitat (física i econòmica), assequibilitat, qualitat i acceptabilitat. En particular, entre els anys 2008 i 2015, la tarifa de l’aigua va pujar un 61,45% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mentre que, paral·lelament, es tallava el subministrament a 75.000 famílies en situació de vulnerabilitat. A més a més, un 56% dels costos de la tarifa corresponen a conceptes que no estan directament relacionats amb el servei de l’aigua. Tot això té impactes greus i directes en garantitzar l’assequibilitat del DHAS.

Tot i que els talls d’aigua s’han reduït considerablement gràcies a l’aprovació de la llei 24/2015 impulsada per la societat civil, l’endeutament de les famílies segueix augmentant. Sabem que l’any 2015 hi havia més de 16.000 factures ajornades al municipi de Barcelona. Mentrestant, durant aquest període, els beneficis anuals de l’empresa van augmentar i, encara avui, aquesta es nega a la condonació del deute de les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquests fets no fan més que demostrar que es continua sense garantir efectivament el DHAS i que els drets fonamentals de les persones a una vida digna són la última de les prioritats d’aquesta multinacional.

A més, l’Aliança Contra la Pobresa energètica ha explicat com l’empresa Aigües de Barcelona va denunciar i intentar portar a judici a 3 activistes del moviment, inclosa la seva portaveu, per una acció que va tenir lloc el passat mes de febrer. L’acció tenia com a objectiu demanar la condonació del deute acumulat per l’impagament de factures d’aigua de famílies en situació de vulnerabilitat que portaven mesos reclamant a l’empresa i no havien rebut resposta. Deu dies després d’aquesta acció, la companyia va acabar acceptant gairebé el 100% de les nostres demandes i va condonar pràcticament la totalitat del deute de milers de famílies a la ciutat de Barcelona i alguns municipis de l’entorn. Tot i això, l’empresa va denunciar i intentar portar a judici a tres dels seus integrants per l’acció que es va dur a terme aquell dia. Actualment l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i AGBAR-SUEZ es troben en procés de mediació. Tot i que el procés penal està suspès, l’empresa encara no ha retirat la denúncia.

Per últim, s’han explicat els atacs a la democràcia viscuts a Barcelona arran de la Iniciativa Ciutadana per l’Aigua Pública i Democràtica que impulsava una consulta per demanar a les veïnes de Barcelona si volen una gestió pública i democràtica de l’aigua. Aquesta iniciativa ha fet que Agbar-Suez hagi iniciat una ofensiva contra la democràcia similar a la que hem vist a ciutats que han decidit remunicipalitzar, com Terrassa o Valladolid. Una ofensiva judicial, amb 14 recursos judicials interposats per l’empresa i pels seus lobbies afins en contra de la iniciativa i, fins i tot, del reglament de participació de l’Ajuntament de Barcelona. L’empresa també ha impulsat una ofensiva publicitària, mitjançant una campanya durant els quatre primers mesos de 2018 i que quasi iguala la despesa total de 2017. Cal destacar que la principal despesa d’aquesta campanya publicitària es basa en la manipulació i instrumentalització de les veïnes de la ciutat per condicionar la opinió ciutadana i defensar els seus interessos comercials. Per últim, també li hem traslladat al relator la darrera ofensiva que hem viscut, basada en la infiltració de detectius privats a les nostres reunions i assemblees.

El relator especial sobre el DHAS ha atès amb molta atenció i cordialitat als moviments de l’aigua de Catalunya. Aigua és Vida, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres valora molt positivament l’atenció que Léo Heller ha tingut amb els moviments socials de l’aigua de Catalunya. Agraïm la seva predisposició a mantenir un canal d’intercanvi d’informació.