Declaració Universal dels2 Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”.

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministres bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i en base als resultats observats en aquest informe es recomana:

• Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
• Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
• Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
• Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidencia la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que possin a les persones al davant del interesos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega’l a Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica.

Presentem l’obra de teatre L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor”

“Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua però tot va canviar quan em vaig quedar a l’atur…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pilar de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

El pròxim divendres 30 de novembre estrenem l’espectacle L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor” creat juntament amb la companyia de teatre Xucrut Teatre i en col·laboració amb l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica) que s’enmarca dins la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques” del grup d’energia i extractives d’Enginyeria Sense Fronteres.

L’obra tracta, des d’una perspectiva ecofeminista, el fet que un 10% de la població catalana pateix pobresa energètica i com d’aquestes, les dones son les més perjudicades, tal i com hem hem anat recollint en els estudis ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat i en L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere.

L’espectacle, creat a través de l’art i amb una metodologia innovadora, te una durada de 40 minuts aproximadament que donen pas a un debat/fórum obert amb el públic per tal de compartir i reflexionar sobre la temàtica.

La salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

El pròxim 14 de desembre a les 218, presentarem a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, 08014 Barcelona), el tercer informe que hem realitzat conjuntament la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Aquest informe s’emmarca dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona” i pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministraments bàsics.

Davant la falta d’estudis oficials sobre aquesta problemàtica, hem realitzat l’informe utilitzant com a població d’estudi els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració subministrat cara a cara per persones voluntàries cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes sobre aspectes demogràfics i econòmics, preguntes sobre el seu habitatge i la problemàtica associada, sobre l’ús de subministraments i problemes associats sobre la mateixa salut i la salut d’un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollit aleatòriament.

Us hi esperem!

El relator especial de l’ONU sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament es reuneix amb Aigua és Vida i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica

El relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS) ha tingut la gran atenció d’atendre els moviments socials de l’aigua durant la seva estància a Barcelona. Representants d’Aigua és Vida i de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres han mantingut una molt cordial reunió de treball amb Léo Heller. La reunió ha tingut lloc a la seu de GWOPA (Global Water Operators Partnership Alliance), una aliança que pertany a l’Agència d’ONU-Habitat. Els moviments per l’aigua han traslladat al relator la preocupació del moviment català de l’aigua sobre les grans dificultats de realitzar avenços en l’acompliment del DHAS, i l’actuació abusiva a Catalunya de les companyies privades de gestió de l’aigua, gairebé monopolitzades en la seva totalitat per la multinacional AGBAR-SUEZ.

A la reunió se li ha explicat la situació de Catalunya on fa anys que ha començat una constant onada de remunicipalitzacions que ja suma 17 municipis, en resposta a una situació anòmala on el 80% de la població és abastida per una gestió privada. En concret se li ha explicat el cas de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, on opera l’empresa mixta Aigües de Barcelona, amb Agbar-Suez com a principal accionista privat, i que representa el modus operandi de la gestió privada a Catalunya.

La gestió de l’aigua com a negoci ha tingut un impacte directe en l’assoliment del DHAS i en les seves 5 dimensions: disponibilitat, accessibilitat (física i econòmica), assequibilitat, qualitat i acceptabilitat. En particular, entre els anys 2008 i 2015, la tarifa de l’aigua va pujar un 61,45% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mentre que, paral·lelament, es tallava el subministrament a 75.000 famílies en situació de vulnerabilitat. A més a més, un 56% dels costos de la tarifa corresponen a conceptes que no estan directament relacionats amb el servei de l’aigua. Tot això té impactes greus i directes en garantitzar l’assequibilitat del DHAS.

Tot i que els talls d’aigua s’han reduït considerablement gràcies a l’aprovació de la llei 24/2015 impulsada per la societat civil, l’endeutament de les famílies segueix augmentant. Sabem que l’any 2015 hi havia més de 16.000 factures ajornades al municipi de Barcelona. Mentrestant, durant aquest període, els beneficis anuals de l’empresa van augmentar i, encara avui, aquesta es nega a la condonació del deute de les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquests fets no fan més que demostrar que es continua sense garantir efectivament el DHAS i que els drets fonamentals de les persones a una vida digna són la última de les prioritats d’aquesta multinacional.

A més, l’Aliança Contra la Pobresa energètica ha explicat com l’empresa Aigües de Barcelona va denunciar i intentar portar a judici a 3 activistes del moviment, inclosa la seva portaveu, per una acció que va tenir lloc el passat mes de febrer. L’acció tenia com a objectiu demanar la condonació del deute acumulat per l’impagament de factures d’aigua de famílies en situació de vulnerabilitat que portaven mesos reclamant a l’empresa i no havien rebut resposta. Deu dies després d’aquesta acció, la companyia va acabar acceptant gairebé el 100% de les nostres demandes i va condonar pràcticament la totalitat del deute de milers de famílies a la ciutat de Barcelona i alguns municipis de l’entorn. Tot i això, l’empresa va denunciar i intentar portar a judici a tres dels seus integrants per l’acció que es va dur a terme aquell dia. Actualment l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i AGBAR-SUEZ es troben en procés de mediació. Tot i que el procés penal està suspès, l’empresa encara no ha retirat la denúncia.

Per últim, s’han explicat els atacs a la democràcia viscuts a Barcelona arran de la Iniciativa Ciutadana per l’Aigua Pública i Democràtica que impulsava una consulta per demanar a les veïnes de Barcelona si volen una gestió pública i democràtica de l’aigua. Aquesta iniciativa ha fet que Agbar-Suez hagi iniciat una ofensiva contra la democràcia similar a la que hem vist a ciutats que han decidit remunicipalitzar, com Terrassa o Valladolid. Una ofensiva judicial, amb 14 recursos judicials interposats per l’empresa i pels seus lobbies afins en contra de la iniciativa i, fins i tot, del reglament de participació de l’Ajuntament de Barcelona. L’empresa també ha impulsat una ofensiva publicitària, mitjançant una campanya durant els quatre primers mesos de 2018 i que quasi iguala la despesa total de 2017. Cal destacar que la principal despesa d’aquesta campanya publicitària es basa en la manipulació i instrumentalització de les veïnes de la ciutat per condicionar la opinió ciutadana i defensar els seus interessos comercials. Per últim, també li hem traslladat al relator la darrera ofensiva que hem viscut, basada en la infiltració de detectius privats a les nostres reunions i assemblees.

El relator especial sobre el DHAS ha atès amb molta atenció i cordialitat als moviments de l’aigua de Catalunya. Aigua és Vida, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres valora molt positivament l’atenció que Léo Heller ha tingut amb els moviments socials de l’aigua de Catalunya. Agraïm la seva predisposició a mantenir un canal d’intercanvi d’informació.

Les mesures clau d’habitatge impugnades de la Llei 24/2015 tornaran a ser vigents a Catalunya

Dimarts 30 d’octubre de 2018

Avui dimarts 30 d’octubre el Govern de la Generalitat i Govern de l’Estat signen l’acord per retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra part dels articles impugnats de la Llei 24/2015. Aquesta important fita que anunciem ha estat possible gràcies a les famílies que cada dia estan a peu de carrer aturant desnonaments, a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però recordem quan ens donen força per seguir batallant, a les 150.000 persones que van signar per aturar els desnonaments a Catalunya i a totes les entitats que ens han donat suport en el camí de fer possible l’impossible.

Per fi podem dir amb orgull que hem recuperat la part d’habitatge de la Llei contra els desnonaments i la pobresa energètica que el PP, obeint a la banca, va impugnar el maig del 2016. Després de recollir 150.000 signatures amb una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) el 2015  i aconseguir que al Parlament de Catalunya l’aprovés per unanimitat , el Partit Popular va posar un recurs a la llei que aturava els desnonaments i donava eines per a ampliar el parc d’habitatge social als municipis.

Sabem que la banca donava per sentenciada i enterrada la Llei. Però l’esperança i la solidaritat han guanyat de nou la partida. La força que va fer possible la seva aprovació amb un suport social aclaparador i per unanimitat al Parlament i la defensa incansable al carrer que va salvar la part de pobresa energètica del recurs del PP, ha funcionat de nou i ha possibilitat contra tot pronòstic recuperar-la després de la caiguda del PP del Govern de l’Estat.

Després de lluitar contra l’ignominiós recurs del PP, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 vam exigir valentia i coherència als nous governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat per recuperar una eina que funcionava i donava solucions a milers de famílies a Catalunya. Ho vam fer des de la urgència que demana aturar d’una vegada per totes l’emergència habitacional: la situació ingovernable de desnonaments executats a Catalunya – 61 desnonaments diaris liderant el rànquing de la vergonya -, i el col·lapse de les meses d’emergència amb unes 2000 famílies en llista d’espera. No hi havia excuses per recuperar la llei i garantir el dret a l’habitatge. Des del juliol hem estat treballant per recuperar la llei més garantista en matèria d’habitatge: hauria hagut de ser molt més senzill en tractar-se d’un compromís que va assumir el PSOE quan va ser impugnada i en haver estat aprovada per unanimitat al Parlament. Però ha estat l’esperança i la solidaritat qui ha guanyat el pols als especuladors que viuen de fer negoci amb els drets fonamentals.

Els efectes concrets sobre la vida de les persones són molt importants: fem públic un resum i en els propers dies difondrem el detall de les eines de les quals disposarà la ciutadania, entitats socials i Ajuntaments per a defensar el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics:

• 1. Després que divendres el Consell de Ministres ho ratifiqui i comuniqui al Tribunal Constitucional perquè tanqui el procediment, recuperarem dues eines fonamentals per acabar amb els desnonaments i augmentar els habitatges de lloguer social:

• Oferta de lloguer social obligatori per garantir un habitatge en desnonaments d’hipoteca i de lloguer de grans propietaris (article 5, apartats 1-2-3-4 i 9): pels desnonaments en curs i pels nous procediments, no fer l’oferta de lloguer o no respectar els preus socials que marca la Llei comporta multes de 90.000 euros.

• Cessió obligatòria d’habitatges buits de bancs i fons voltor a les administracions per a lloguer social (article 7): la Generalitat i els Ajuntaments poden usar aquesta eina recuperada. Les llistes d’espera a les meses d’emergències s’han d’acabar amb immediatesa.

• 2. Les mesures contra el sobreendeutament es recuperen amb caràcter extrajudicial i de mediació entre la banca i les deutores, perquè els dos governs han acordat recuperar els articles de la Llei 4/2016, que són menys vinculants i efectius. La PAH seguirà exigint dació en pagament i cancel·lació de deutes als bancs i al Congrés amb la #LeyViviendaPAH.

• 3. L’obligació de reallotjament per part de les administracions i ajuts pels desnonaments de petits propietaris (article 5.6) no va ser impugnat i segueix vigent, amb la diferència que ara tenim la cessió obligatòria per obtenir els habitatges socials que es necessiten.

• 4. Les mesures contra la pobresa energètica i els talls les vam salvar del recurs i mai no han deixat d’estar vigents (article 6): per això tota família vulnerable té garantits els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. És imprescindible que se signin els convenis i que les empreses subministradores assumeixin els deutes de les famílies vulnerables, a càrrec dels seus ingents beneficis.

Avui podem dir que hem aconseguit allò que ens deien que era impossible. A partir d’avui seguirem vigilants per tal que es compleixin i s’apliquin al 100% les lleis socials nascudes al carrer. Avui hem pujat definitivament un graó en l’escala de la conquesta dels drets socials, que no baixarem mai més.

Ara més que mai exigirem que es compleixi la Llei fins a l’última coma. Avisem a la banca, fons voltors i elèctriques que no tolerarem cap intent més d’eludir les seves responsabilitats. Estarem vigilants i denunciarem qualsevol intent de fer-ho. També vetllarem  perquè les Administracions públiques apliquin amb fermesa totes les mesures per protegir el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics de tota la població, en especial de les persones més vulnerables. Qui no ho faci ens tindrà al davant.

Una vegada més hem demostrat que sí, que es pot. Ara toca passar pàgina als desnonaments i als talls de subministraments a Catalunya, sense excuses!  Seguirem exigint tots els canvis que falten (augmentar el parc públic al 15%, modificar la Llei d’arrendaments, etc.) per aconseguir recuperar el nostre dret a l’habitatge!

Gràcies a totes! Ens veiem als carrers i el diumenge 11 de novembre a Barcelona per celebrar-ho plegades!

Clam de la ciutadania per recuperar la Llei 24/2015

No hi ha excuses, Pedro Sánchez! La Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments ha d’estar vigent aquest mes d’octubre

Avui el Grup Promotor de la Llei 24/2015 presentem un manifest per exigir la recuperació de la Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments. Aquesta Llei va ser impugnada en la part d’habitatge pel PP davant elTribunal Constitucional el maig de 2016 i està suspesa en aquells articles que fan referència a garantir el dret a l’habitatge. Amb 61 desnonaments diaris i Meses d’emergència col·lapsades amb més de 2.000 sol·licitants mentre que les entitats financeres continuen especulant amb l’habitatge, es fa palesa l’urgència de tenir  vigent la Llei 24/2015 en la seva totalitat aquest mateix mes d’octubre.

Com es va demostrar durant els mesos que va estar en aplicació,  és una eina que dona resposta a l’emergència habitacional ja que per una banda obliga als grans tenidors a cedir el seu habitatge buit als municipis per tal que compleixi amb la seva funció social, i per l’altra assegura un lloguer social a les famílies que no han pogut fer front a la seva hipoteca o lloguer, i que estan en risc de perdre la seva llar o ja l’han perduda. Així, la Llei permet ampliar el parc pràcticament inexistent de lloguer social (Catalunya compta amb un parc públic del 2% envers la mitjana europea del 10%).

El manifest compta amb el suport de 50 signants inicials: ajuntaments com Barcelona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts i Reus, entre d’altres; la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis; Col·legis Professionals, sindicats i entitats del tercer sector com CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya,  la Taula Tercer Sector Social, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia de l’ICAB i l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets, Col·legi d’educadores socials. I també moviments socials i societat civil organitzada com el Sindicat de Llogateres, Òmnium Cultural, l’ANC, Habitat International Coalition, CONFAVB, Aigua és vida, FAPAC, ILP Renda garantida, Bombers indignats i UGT-Bombers.

És un clam de la ciutadania de Catalunya que la Llei 24/2015 torni a estar vigent de manera urgent. Tenim un ampli suport inicial i sabem que aquest suport precursor s’estendrà a partir d’avui a entitats socials, administracions i a totes les persones de cada poble i ciutat que pateixen la pèrdua de l’habitatge i els talls de submnistraments, i a les que  treballen per atendre les persones en exclusió residencial des de diferents àmbits, perquè saben que així tindríem una eina per acabar amb els desnonaments. La Llei 24/2015 és una llei de totes, és una llei que literalment salva vides i fa evident que davant lleis injustes calen mesures valentes i eines que estiguin a l’alçada de les respostes i solucions que la ciutadania necessita.

El govern de Pedro Sánchez ha de corregir els errors del Partit Popular d’una manera àgil i efectiva. Existeixen nombrosos precedents en què un canvi de govern ha significat la retirada de recursos interposats contra lleis socialment destacades que garanteixen els drets humans a totes les persones. El mateix PSOE, sota la Presidència del Sr. Zapatero, va desistir de com a mínim 21 recursos impulsats pel Partit Popular contra lleis d’Andalusia, Aragó, Catalunya, Astúries, Castella-la Manxa, País Basc i Extremadura; la majoria d’aquestes relacionades amb matèries socials, com l’educació, la sanitat i la seva ordenació, el dret civil i la regulació de l’adopció per part de parelles de fet.

És l’hora de posar el comptador de la vergonya a 0. Catalunya lidera el rànquing dels desnonaments en tot l’Estat. Pedro Sánchez té a les seves mans la potestat de recuperar la nostra Llei i demostrar la seva alçada política fent un pas endavant en la conquesta del dret a l’habitatge. És moment de passar de les paraules als fets.

Existeix una demanda clara i àmplia de recuperar la Llei 24/2015. Avui és possible! Només cal voluntat política.

#VolemLa24

Per llegir el Manifest de suport a la retirada del recurs de la Llei 24/2015 i adherir-t’hi clica l’enllaç 

SUMA’T

Llistat d’adhesions:

Nou Informe. L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere

L’informe ofereix un diagnòstic dels impactes que tenen en la població de Barcelona la crisi d’habitatge i la pobresa energètica. A través de dades reals, evidencia els impactes en la salut de la ciutadania, amb un efecte major en les dones.

En la setmana mundial de l’hàbitat avui presentem el segon informe de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Que pretén aprofundir els efectes de l’emergència habitacional des d’una perspectiva de gènere.

L’estudi s’ha elaborat a través dels membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració subministrat cara a cara per persones voluntàries cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes sobre aspectes demogràfics i econòmics, preguntes sobre el seu habitatge i la problemàtica associada, sobre l’ús de subministraments i problemes associats i sobre la mateixa salut i la salut d’un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen en el present informe inclou informació de les 167 persones enquestades a data del 28 de maig del 2018.

De l’anàlisi de les dades destaca que la majoria de les persones entrevistades eren dones, persones nascudes a un país estranger (tot i que la majoria feia 10 anys o més que viuen a l’Estat Espanyol) i de classe social manual. La meitat es trobaven a l’atur i els seus problemes econòmics havien derivat en una situació d’inseguretat alimentària (els havien obligat a reduir la quantitat dels seus àpats o saltar-se’n algun).

Aproximadament la meitat de les persones van referir algun tipus d’inseguretat residencial (majoritàriament, en risc de desnonament) i una de cada quatre persones inseguretat derivada d’un règim de tinença insegura. Una de cada cinc persones havia patit algun desnonament els darrers 5 anys, i una de cada quatre havia hagut d’ocupar o havia viscut d’acollida en casa de familiar o amistats. Pel que fa als subministraments bàsics, quatre de cada cinc persones patien pobresa energètica.

En relació a l’estat de salut, en primer lloc cal destacar que, per gairebé tots els indicadors analitzats, les dones van presentar pitjors resultats en salut que els homes.

En segon lloc, si comparem els diferents indicadors amb la població general de la ciutat de Barcelona, podem observar com, en gairebé tots, les persones enquestades presenten pitjors resultats. Pel que fa a la salut percebuda, els homes presentaven dues vegades pitjor salut, les dones tres vegades. En relació als trastorns crònics, els resultats variaven segons el tipus, però la proporció en persones de la PAH i/o l’APE és d’aproximadament el doble en comparació amb la població general. En el cas de la salut mental, les diferències són molt més elevades, 5 vegades més els homes i 4 vegades més les dones. També s’observen grans diferències en el nombre de visites a urgències: són més del doble els homes i gairebé 5 vegades més les dones que van visitar un servei d’urgències més de 3 cops el darrer any que els homes i dones de Barcelona ciutat. Pel que fa a les conductes relacionades amb la salut, no es van observar gaires diferències entre les persones entrevistades i la població general.

També, es va analitzar la relació de 2 dels principals indicadors de salut (salut percebuda i salut mental) amb algunes variables socioeconòmiques i de característiques de l’habitatge, anàlisi que només va ser possible en dones. Tot i que la majoria de resultats no són concloents a causa del baix nombre de persones que es va poder analitzar, sembla que existeix una tendència a què les dones de menor nivell educatiu i classe social més desfavorida presentin pitjor salut, efecte que també es va observar en les dones a l’atur i amb inseguretat alimentària. Sí que cal destacar que les dones amb suport social inadequat van presentar pitjor salut en ambdós indicadors en comparació amb les que tenien suport adequat. Sobre la relació amb les condicions de l’habitatge, els resultats suggereixen que les dones que estan en situació d’ocupació presenten pitjor salut mental i que la suma d’inseguretats (residencial, energètica i alimentària) els empitjora la salut. Cal destacar també que la salut mental va ser pitjor en les dones que feia poc temps estaven a la PAH.

Finalment, una dada rellevant en infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

1. L’informe compta també d’una part de recomanacions donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, on les més rellevants són les següents:
2. Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobre medicalitzar problemes socials.
3. Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
4. Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
   Finalment, cal posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Podeu descarregar l’informe complet aquí i si esteu interessades a poder fer una xerrada sobre el tema o entrevista no dubteu en contactar amb nosaltres.

Compartim una infografia amb algunes dades més.

 

Avui publiquem l’avanç de l’informe en perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona de la segona radiografia de la trilogia: “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”.

Les dades que hi apareixen formen part d’una base de dades creada durant els anys 2017-2018 per l’Observatori DESC (ODESC), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En aquesta base de dades s’hi allotja una enquesta en profunditat, de 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments bàsics i la salut amb dades sociodemogràfiques i altres rellevants.

Ens sembla important destacar la tasca de creació de noves fonts de dades pròpies dels moviments socials com la PAH i l’APE i treballades també per entitats com l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Enginyeria Sense Fronteres i l’Observatori DESC. Sistematitzar la informació de les persones que participen en els col·lectius esmentats ens permet elaborar informes i documents útils per a posar negre sobre blanc la realitat de les problemàtiques d’habitatge i pobresa energètica, més enllà de les escasses dades oficials. D’aquesta manera, les radiografies resulten fonamentals per a visibilitzar la situació del dret a l’habitatge i a l’energia a la nostra ciutat i aportar propostes acurades i fonamentades en casos reals.

Aquest segon informe en clau de gènere el presentarem al setembre però us deixem un avanç de les dades més rellevants que hem extret d’aquesta anàlisi.

En els pròxims dies informarem del lloc i hora de la presentació d’aquest segon informe i de l’últim de la trilogia, que està basat en clau salut i que, aquesta tardor, sortirà a la llum.

Nace la red Gas no es solución, una amplia coalición de colectivos y organizaciones del Estado español que muestran su rechazo al desarrollo de este combustible fósil.

El gas natural está cobrando un papel cada vez más relevante en el panorama energético tanto español como europeo. Los colectivos abajo firmantes observamos con preocupación el impulso político que está recibiendo este combustible fósil sin evaluaciones objetivas e independientes sobre sus riesgos y sin que haya habido un debate público suficiente. Este apoyo institucional se traduce en la promoción de nuevas grandes infraestructuras gasistas tanto en el Estado español como en toda la Unión Europea. Los proyectos incluyen grandes gasoductos, terminales de Gas Natural Licuado (GNL), almacenes de gas, redes de distribución… Muchas de estas infraestructuras se benefician de trámites abreviados de aprobación y de financiación pública europea, o sus costes se transfieren a las facturas del gas.

La promoción institucional del gas se realiza bajo la premisa de que se trata de una fuente energética que contribuirá a la descarbonización de la economía, al interés común y a la seguridad energética. Sin embargo, a pesar de que la narrativa oficial pretende presentarlo como un combustible limpio, el gas natural es un combustible fósil. La huella climática del gas es muy importante, especialmente si se consideran las fugas de metano que se producen a lo largo de toda la cadena de suministro. Las infraestructuras que se proyectan tienen una vida media de varias décadas, lo que convierte la apuesta por este combustible en algo incompatible con los objetivos climáticos europeos, que exigen unos tiempos de reacción mucho más inmediatos.

Cuestionamos también la idea de que estos desarrollos gasistas estén al servicio del bien común. Son a menudo los grandes fondos de inversión y las empresas del oligopolio gasista las que están interesadas en el desarrollo de estas infraestructuras. Estas empresas son juez y parte en la planificación gasista y en la estimación de la demanda, que se realiza habitualmente por encima de las necesidades reales.

El Estado español juega un importante papel geopolítico en la apuesta europea por el gas, al tener la mayor capacidad de regasificación de toda Europa y por la cercanía geográfica con el norte de África. El muy bajo uso de la capacidad de estas infraestructuras está provocando la justificación de nuevos gasoductos para dar salida a todo el gas que el país potencialmente puede importar, e igualmente está incentivando la búsqueda de nuevos usos para el gas -como el transporte-, al tiempo que ha generado un déficit creciente de tarifa, que ha sido asumido por los consumidores finales, lo que está contribuyendo a la pobreza energética. Perpetuar la dependencia del suministro de gas tiene unas consideraciones éticas que no se deben soslayar si tenemos en cuenta la violación de los derechos humanos en algunos de los países exportadores de ese gas.

El gas debe jugar un papel secundario y decreciente en la transición energética hacia un 100 % renovable; no puede convertirse en el pilar central de la misma. Una apuesta decidida por el gas como la que observamos sólo puede desviar el foco, los esfuerzos políticos y los recursos de un claro compromiso por las energías renovables sin ambages.
Las grandes empresas y lobbies que promocionan el modelo gasístico son contrarias a una transición energética democrática y participada activamente por la ciudadanía. Las propuestas de la transición deben dar respuesta a las necesidades de las poblaciones locales y al mismo tiempo preservar el patrimonio y los recursos naturales, eliminando los impactos negativos que padecen los territorios de extracción, transporte y consumo de gas. Ejemplos como el almacén Castor o Doñana, el gasoducto MidCat, las centrales de ciclo combinado, las plantas de regasificación del Musel (Gijón) y Mugardos (Ría de Ferrol) o las proyectadas como la de Granadilla (Tenerife), y la gran proliferación de permisos de investigación de shale gas o gas de lutita, obtenido mediante la técnica del fracking, constituyen una fuente de conflictos ambientales y sociales que perjudican a las economías locales. Además, la ejecución de infraestructuras gasísticas reproduce y profundiza un modelo de empleo de baja calidad que ya existe en otros sectores, y vincula a las comarcas, en especial a las zonas rurales, a un modelo caduco de empleabilidad basado en la especulación y en la temporalidad. Al mismo tiempo, hipoteca los suelos por muchos años y en no pocas ocasiones pone en riesgo sectores como la agricultura o la ganadería, entre otros.

Ante esta situación, las organizaciones que suscribimos este manifiesto, exigimos:

• Que se lleve a cabo un análisis riguroso del papel temporal/residual del gas en la transición energética evaluando su contribución real al Cambio Climático en toda la cadena de suministro, y que dicho análisis contenga un calendario concreto para su abandono, sin perjuicio del abandono urgente del carbón y de la energía nuclear.
• Que no se destinen más recursos públicos a la promoción del modelo gasista y que se evalúe la necesidad presente y futura de nuevas infraestructuras de gas, que acaban por sobredimensionar el sector energético, generan endeudamiento público, encarecen las facturas y acentúan la pobreza energética.
• Que se tome en especial consideración la opinión de la población directamente afectada por las infraestructuras gasísticas, por los riesgos que estas implican y porque ponen a las poblaciones al servicio de las economías de escala que poco o nada tienen que ver con las realidades locales.
• Que se ponga freno al impulso del gas en el sector del transporte. La búsqueda de soluciones a la contaminación atmosférica no puede justificar la sustitución de un combustible fósil por otro. Las medidas deben ir encaminadas a modos de transporte sostenibles, que fomenten los desplazamientos activos, el uso de la bicicleta, el vehículo colectivo y eléctrico, el ferrocarril y su electrificación, reduciendo progresivamente el uso del vehículo privado.
• Que la imprescindible transición energética se lleve a cabo de forma transparente y democrática. Se deben suprimir las barreras y penalizaciones actuales a las energías limpias, priorizando la reducción del consumo energético y promoviendo una cultura energética que permita a la ciudadanía empoderarse y contribuir a la construcción de un nuevo modelo energético limpio, abriendo un debate público donde la ciudadanía debe jugar un papel preferente.
• Que se faciliten canales de financiación pública que apoyen la generación eléctrica distribuida y que incentiven la producción energética local, basada en fuentes renovables, en el sector doméstico e industrial. Al mismo tiempo, desde el sector público debe promoverse la desinversión fósil, retirando todos los activos económicos de proyectos de combustibles fósiles, incluyendo el gas.
• Que se informe a los propietarios de activos sobre los riesgos económicos y de reputación que implica para sus carteras de inversión el seguir financiando proyectos que no se alinean realmente con el Acuerdo de París y sobre los beneficios que conlleva la reasignación de capital hacia el sector de las energías limpias, considerando los escenarios y tendencias tecnológicas.
• Que el sector energético asuma el ecofeminismo como elemento esencial del nuevo modelo energético y la transición energética se lleve a cabo teniendo en cuenta la participación activa y el protagonismo de las mujeres.

Junio 2018

Organizaciones integrantes:
350Bcn, Aliança contra la pobresa energètica, Amigos de la Tierra, Asociación de Cultura Popular Alborada (Gallur), Berriztu!, Comité Cidadán de Emerxencia da Ría de Ferrol, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, Equo Huelva, Ferrol-Cape, Fracking Ez, Fundación Renovables, Fundación Ecología y Desarrollo, Greenpeace España, IIDMA, No Més Gas, Observatorio Crítico de la Energía, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Plataforma Ciudadana Zaragoza sin Fractura, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Plataforma Resposta al Midcat, Plataforma Salvemos Doñana, Podemos, Sí se puede, Seo/BirdLife, Transport and Environment, WWF España, Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse).