I Trobada internacional d’experiències i pràctiques per una transició energètica: cap a la fi de la pobresa energètica
La pobresa energètica és una de les principals conseqüències dels models energètics actuals. Les polítiques energètiques afecten directament i de múltiples formes al conjunt de la població, no només a la vida de les persones i famílies que no poden assumir el pagament dels subministraments bàsics o una part d’ells. Basats en l’actual sistema extractivista, aquests models perpetuen la impunitat, utilitzen l’energia com un bé privat, generen beneficis econòmics per a les grans empreses, obstaculitzen propostes de transició social i ambiental, i repercuteixen diàriament en la vida dels éssers humans i el medi ambient.
A iniciativa de diferents grups i organitzacions de l’Estat espanyol, els dies 8 i 9 de novembre de 2019 es reuniran a Barcelona experiències de diferents països, tant del sud com del nord global, que qüestionen les polítiques energètiques actuals i treballen per transformar-les. La trobada busca conèixer i debatre diverses propostes internacionals que caminen cap a la transició energètica democràtica, així com consensuar estratègies i línies bàsiques per erradicar la pobresa energètica a l’Estat espanyol.
Aviat us enviarem informació detallada del programa. De moment us convidem a reservar la data a les vostres agendes i a compartir aquesta invitació amb totes aquelles organitzacions i persones que puguin estar interessades en assistir.
Alianza contra la Pobreza Energética (APE)
Fundación Rosa Luxemburg
Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético (Px1NME)
Tradener
“Quemadas por las deudas”: col·laborem amb la cançó de l’estiu de l’APE
L’Aliança contra la Pobresa Energètica porta ja dos anys exigint a Naturgy la condonació del deute de les famílies vulnerables, que els permeti tenir una oportunitat per continuar amb les seves vides. Dos anys de campanyes, accions i negociacions que s’han trobat amb la pared d’incomprensió de l’oligopoli. Però si pensen que l’APE llençarà la tovallola és que encara no les coneixen. Amb l’alegria del suport mutu han preparat un videoclip per denunciar que estan #QuemadasPorLasDeudas en el que hem tingut el plaer de col·laborar.
Drets energètics: el barri com a espai d’apoderament
En el marc del projecte pilot pobresa energètica zero: apoderament des dels barris, impulsat conjuntament entre la Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) hem portat a terme, durant aquests darrers mesos diferents tallers de formació i apoderament energètic als barris d’Horta i Sant Antoni.
Gràcies a aquest projecte hem interactuat de manera constant amb els espais veïnals, associatius i formatius presents als barris on hem explicat els objectius i continguts del projecte i sobretot la seva necessitat. Així és com hem vist que encara falta una gran tasca de sensibilització pel que fa la pobresa energètica a la vida de les persones i com el debat als barris sobre aquest tema no és habitual. D’aquesta manera, el procés d’interacció ha estat també un aprenentatge en si mateix.
La preparació del material i les dinàmiques dels tallers ha tingut com a punt de partida l’apoderament energètic que es defensa des de l’APE. Així, d’una banda, al llarg del procés de creació i revisió de cadascuna de les sessions hem vist com, per exemple, saber on és el PAE (punt d’assessorament energètic) i quines són les seves funcions és totalment insuficient si abans no parlem del model que manté i aprofundeix les violències i desigualtats, presents i invisibles encara avui en dia als barris de la nostra ciutat. Per altra banda, els tallers amb educadors i educadores ens han ensenyat noves formes per treballar eines de transformació amb els més petits. Intercanviar visions amb diferents actors i actores sobre el que significa pobresa energètica a les nostres vides ens reafirma, novament, que no es tracta d’una pobresa més i que la solució no la trobarem únicament a serveis socials ni tampoc als PAEs
Després de quasi 4 anys de l’aprovació de la ILP habitatge, més coneguda com la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, els fets ens demostren que la pobresa energètica no la resoldrem amb caritat sinó amb drets, apoderament ciutadà, diàleg i formació constant des dels més petits fins als més grans. L’apoderament, corresponsabilitat i consciència col·lectiva davant les diferents causes que es troben darrera la pobresa energètica són una poderosa eina de transformació social davant el desconeixement –no només de les persones en situació de vulnerabilitat sinó també de qui les atenen- que les grans empreses subministradores fan servir constantment per vulnerar els nostres drets.
En definitiva, el resultat de les valoracions fetes per les 70 persones i els 17 col·lectius que han participat dels 6 tallers que de moment s’han portat a terme, ens reafirma en l’univers transformador que existeix a les xarxes veïnals, centres educatius, col·lectius migrants, espais de primera acollida, casals, esplais, caus i en el de totes les persones que encaren diàriament realitats tan diverses i relacionades directa o indirectament amb la pobresa energètica. El projecte continua caminant: properament tindrem dos tallers més als barris de Sant Antoni i Horta i més endavant presentarem una guia didàctica amb l’objectiu que aquestes formacions es puguin replicar a més barris de la ciutat de Barcelona.
Seguim treballant per una Barcelona amb #PobresaEnergèticaZero i per l’apoderament des de i amb els barris!
El projecte Empowermed, del qual ESF és una de les 7 contraparts, te per objectiu reduir la pobresa energètica al Mediterrani a través de a) la implementació d’un conjunt de mesures
disenyades per apoderar llars en situació de pobresa energètica especificament centrades en dones i salut b) avaluar l’eficiència i impacte per formular recomanacions de polítiques c)
promoure solucions polítiques entre els actors claus per estimular accions a nivell nacional i UE.
FUNCIONS A DESENVOLUPAR
Tècnic projecte europeu sobre pobresa energètica:
- · Execució de les activitats del projecte tals com organització de jornades i seminaris, participació en les trobades internacionals amb altres membres del projecte, coordinació amb entitats col.laborades del projecte, activitats de comunicació i incidència política, entre altres.
- · Justificació econòmica i tècnica del projecte europeu
- · Interlocució amb finançadors i organismes oficials de la Unió Europea
- · Seguiment i execució de les diferents activitats que preveu el projecte
- · Dinamització i coordinació amb el grup de voluntariat vinculat al projecte
- · Suport a la campanya d’energia i extractives
Trobaràs tota la informació aquí
Les persones interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae a: organitzacio@esf-cat.org indicant la referència REF: 2019/ExtractivesEuropa
Data límit: 7 de juliol de 2019
Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “Pobresa Energètica i infància i adolescència”
Enginyeria Sense Fronteres obre convocatòria per a treballar en l’estudi “Pobresa Energètica i infància i adolescència”.
Amb aquest estudi volem trobar i analitzar en profunditat les diferents afectacions (salut, emocional, social, rendiment escolar, etc) que té la pobresa energètica en la infància i l’adolescència. L’estudi té per objecte primerament realitzar una recerca bibliogràfica i estadística d’aquestes afectacions. El segon objectiu d’aquest estudi és donar veu als infants i adolescents per tal de que quedi reflectit en l’estudi. Finalment, l’objecte últim d’aquest és poder realitzar un protocol de detecció de la pobresa energètica en infància i adolescència per a professorat d’escoles i institut.
Si estàs interessat/da consulta els termes de referència, tens fins al 17 de juny per presentar-te!
Entrega i producte esperat
Cal entregar un estudi final, un article-resum del mateix estudi per a facilitar-ne la difusió i tasca comunicativa i finalment preparar una intervenció curta (2 minuts aproximadament) de presentació de l’estudi per ser gravada.
Pagament
El pagament es farà un cop publicat i presentat l’informe mitjançant transferència bancària.
Pagament: 2.500,00€ (a aquesta quantitat li seran aplicats els impostos corresponents).
Candidatures
Les persones o entitats interessades poden enviar una carta de motivació i el seu Currículum Vitae (o experiència de l’entitat) en arxiu pdf a: sensibilitzacio@esf-cat.org indicant la referència REF: 25/EstudiEnergia.
Data límit de presentació de candidatures: 17 de juny de 2019.
Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat
Què és la pobresa energètica i per què parlem de gènere i pobresa energètica? Existeix una relació de causalitat entre elles? Quina relació existeix entre la distribució dels rols de la llar i la taxa de risc de pobresa?
Presentem un vídeo que explica de manera senzilla aquest debat tan necessari i cada cop més transversal que trobem a l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat”. Parlem amb la Cristina García, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i amb la Irene González Pijuan, autora de l’esmentat estudi.
ESFeres23: La gestió comunitària d’energia: sobirania energètica i béns comuns
El sector energètic és un espai prioritari en la recuperació del control sobre béns comuns, per les seves implicacions en quant a drets bàsics però també per la seva importància en l’acció contra el canvi climàtic. Alhora és un sector sota una gran pressió a nivell europeu, per tal de mantenir-lo en el paradigma neoliberal.
El present estudi es justifica i troba la seva rellevància en la voluntat de construir coneixement al voltant de formes alternatives al model neoliberal de gestió d’allò comú. En aquest cas tractem el tema de l’energia, com un bé comú i dret bàsic que es connecta amb un dels recursos més instrumentalitzats i mercantilitzats de la història moderna. No és possible explicar l’evolució del capitalisme sense l’evolució de l’energia, la seva producció i distribució. De la mateixa manera, qualsevol lluita per fer front a les envestides del pensament neoliberal i per a repensar alternatives més enllà dels nostres horitzons de coneixement tant en termes econòmics com socials, necessita tenir en compte l’energia, i repensar-la al mateix temps.
Els objectius d’aquest treball de recerca han estat, d’una banda, explorar la connexió entre les diferents propostes i models alternatius energètics i les emergents propostes de democratització de l’energia, i d’altra banda, analitzar els mecanismes específics i les característiques de diferents models organitzatius existents – tant en el context europeu occidental com en del sud global – per tal d’extreure’n conclusions, aprenentatges i dubtes per avançar en les distintes lluites.
ESFeres23: La gestió comunitària d’energia: sobirania energètica i béns comuns
Edició gener 2019.
[Tràiler] L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor”
“Sempre havia pagat totes les factures de la llum i de l’aigua però tot va canviar quan em vaig quedar a l’atur…” Aquesta és la història de la Maria i de tantes altres dones que són el pilar de moltes famílies en situació de vulnerabilitat.
L’espectacle L’apagada “Ni set, ni fred, ni foscor” creat juntament amb la companyia de teatre Xucrut Teatre i en col·laboració amb l’APE ( Aliança contra la Pobresa Energètica) s’enmarca dins la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques” del grup d’energia i extractives d’Enginyeria Sense Fronteres.
L’obra tracta, des d’una perspectiva ecofeminista, el fet que un 10% de la població catalana pateix pobresa energètica i com d’aquestes, les dones son les més perjudicades, tal i com hem hem anat recollint en els estudis ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat i en L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere.
L’espectacle, creat a través de l’art i amb una metodologia innovadora, te una durada de 40 minuts aproximadament que donen pas a un debat/fórum obert amb el públic per tal de compartir i reflexionar sobre la temàtica.
Si vols programar un passi contacta’ns!
Gestió comunitària i nous models de participació en els serveis bàsics. Visions des del Sud i el Nord Global.
Per què es fa tan necessari parlar de participació en els serveis bàsics? Quins exemples trobem arreu del món i quins són els reptes i contradiccions que podem extreure d’aquestes experiències?
Entendre l’aigua o l’energia com béns comuns i com un tipus de pràctica alternativa i transgressora al sistema món capitalista ens obre les porta a entendre’ls com a part de les reivindicacions sobre justícia energètica, la justícia distributiva, la interseccionalitat, decolonialitat o els drets intergeneracionals.
Durant aquesta sessió tindrem el plaer de conèixer diferents experiències pel que fa a la gestió de serveis bàsics de l’aigua com de l’energia al Nord i al Sud Global. Aquestes experiències tenen com a punt de partida altres formes d’entendre el la relació entre la ciutadania i els operadors, entre la societat civil i els poders públics. Es tracta de pràctiques que obren la porta a altres formes d’entendre la participació en la ciutat o a la comunitat. Poden, per tant, ajudar a generar, transformar o aprofundir en el debat existent pel que fa a les estratègies vinculades a una millor gestió dels serveis bàsics.
Programa:
“La crisi dels serveis bàsics. Qui i com participem? Aigua, energia i béns comuns” a càrrec de Marco Aparicio. President de l’Observatori DESC.
Presentació dels estudis “La gestió comunitària de l’energia: democràcia energètica i béns comuns” a càrrec de l’autora Anaïs Varo Barranco i “Remunicipalització, Participació i Democràcia. Anàlisi i eines per a noves propostes de govern de l’aigua a Catalunya” a càrrec de l’autora Edurne Bagué.
La jornada tindrà lloc el pròxim dijous 31 de gener de 2019 de 18.00 h a 20.45 h a la Sala d’Actes de l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere més baix 7, Barcelona).
Inscriu-te a www.bit.ly/Jornada-Serveis-Basics-ESF
Us hi esperem!
Drets per a les persones, normes per a les multinacionals – Stop ISDS
Campanya europea de signatures per demanar la fi de la impunitat corporativa i dels tribunals privats que permeten a les multinacionals demandar els governs
Una coalició d’organitzacions de la societat civil, moviments socials i sindicats de més de 18 països de la Unió Europea iniciem una campanya per demanar l’eliminació del sistema de “Solució de controvèrsies entre inversors i els Estats” (ISDS), que atorga el dret a les empreses multinacionals a demandar els governs. En el seu lloc, exigim un Tractat internacional vinculant, acompanyat d’una llei estatal, que permeti responsabilitzar les transnacionals de la violació de drets humans a qualsevol territori on tinguin activitat, inclosa tota la cadena de les seves filials, proveïdores, contractistes, inversores, etc.
El mecanisme ISDS es troba en la majoria dels tractats de comerç i d’inversió, com en l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) i el tractat amb Japó (JEFTA), i permet a les empreses multinacionals demandar els Estats en tribunals privats si els governs adopten mesures que consideren que obstaculitzen els seus beneficis econòmics.
L’Estat espanyol és ara mateix el país de la Unió Europea que més demandes acumula davant els tribunals d’arbitratge, la qual cosa es traduirà amb tota probabilitat en la pèrdua de milers de milions d’euros de diners públics per a la defensa legal i el pagament d’indemnitzacions als inversors: des de fons d’inversió especulatius, a empreses públiques o grans multinacionals. Si els inversors guanyessin totes les demandes, l’Estat hauria de pagar més de 7.700 milions d’euros dels pressupostos públics.
Edgewater, una empresa minera canadenca, ha demandat a l’Estat espanyol per cancel·lar la llicència d’explotació d’una mina a cel obert en Corcoesto (Galícia) invocant un tractat bilateral d’inversions entre Espanya i Panamà i soscavant amb d’aquesta manera el dret a la defensa del medi ambient i la salut del poble gallec. Alemanya resta pendent de dues demandes milionàries de Vatenfall, una empresa energètica sueca, pel seu pla de sortir de l’energia nuclear el 2020.
Les multinacionals espanyoles són de les que més utilitzen aquesta justícia paral·lela per cobrar unes fortunes i soscavar la sobirania d’altres països. Per exemple, Gas Natural Fenosa i Telefónica tenen demandes d’arbitratge contra Colòmbia per regulacions públiques en el sector de serveis.
En 2018, 321 defensores i defensors de drets humans i ambientals van ser assassinades per oposar-se a abusos corporatius. A dia d’avui, però, les persones afectades per les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals no aconsegueixen accedir a la justícia.
La campanya “Drets per a les persones, normes per a les multinacionals – Stop ISDS” s’articularà al voltant d’una recollida massiva de signatures per involucrar milions de persones a tot Europa entorn a dos objectius:
- Eliminar els “tribunals corporatius” ISDS en totes les seves formes, sortir dels tractats de comerç i inversió que continguin el ISDS o un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d’aquest calat en el futur.
- Establiment d’un tractat vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals respecte als drets humans, així com establiment de lleis europees i nacionals per posar fi a la impunitat corporativa.
La recollida de signatures té una durada prevista d’un any. Així mateix, s’ha acordat la realització de dues accions globals de mobilització ciutadana europea comuna en els mesos d’abril i octubre d’aquest any.
