El passat divendres 6 de març vam realitzar a la Lleialtat Santsenca, junt amb la Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau, l’acte “Dones per un nou model energètic. Experiències a Mèxic i Catalunya”.

Vam comptar amb la presència de Teresa Castellanos i Samantha César del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua – Morelos, Puebla, Tlaxcala.

On ens van parlar del Proyecto Integral Morelos, el qual és una macroinfraestructura energètica projectada a la comunitat de Huexca , a l’estat mexicà de Morelos. Aquest projecte preveu dues centrals termoelèctriques i un gasoducte d’uns 160 quilòmetres que creuaria el territori de desenes de comunitats indígenes camperoles, així com les faldes del volcà “Popocacatépetl”, i altres autopistes i aqüeductes. Aquestes infraestructures serien explotades per empreses espanyoles, Abengoa en el cas de les centrals termoelèctriques, i Elecnor i Enagas (juntament amb la italiana Bonatti) pel que fa als gasoductes. En aquest darrer cas amb el finançament del govern espanyol a través del Fondo de Internacionalización de la Empresa española (FIEM).

Des del seu anunci aquest projecte ha comptat amb l’oposició de les diferents comunitats que hi veuen una amenaça pel seu estil de vida, la seva salut i per l’equilibri ambiental del territori. A través de diferents organitzacions com el “Frente de Pueblos en Defensa del Agua, Tierra y el Aire” han protagonitzat accions d’informació i sensibilització així com recursos legals per tal d’aturar el PIM.

La matinada del 20 de febrer de 2019 el destacat opositor al PIM Samir Flores va ser tirotejat a la porta del seu domicili a Amilcingo. Samir era un conegut activista comunitari, integrant de la “Asamblea Permanente de los Pueblos Indígenas”, del “Congreso Nacional Indígena” i els darrers anys havia estat una veu protagonista contra el PIM. El crim continua impune amb la investigació oberta, tot i que familiars i companyes no dubten a relacionar-ho amb la seva activitat opositora.

Vam comptar també amb la presència de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ens van explicar com el model energètic té fortes afectacions no només en la generació, sinó també en l’accés. A nivell mundial, hi ha 1100 milions de persones que no tenen accés a electricitat i moltes famílies aquí a Catalunya no tenen garantit accés a l’energia. A més ens trobem com està molt feminitzada la precarietat energètica. Com s’ha pogut veure en el dia a dia de l’APE. Com aquesta afecta especialment col·lectius de dones en risc: dones grans que viuen soles, treballadores domèstiques, famílies monomarentals..

I no només afecta més als col·lectius de dones sinó que al mateix temps la vinculació de les dones a les tasques de la llar és el doble que la dels homes. Al final són les dones les que deixen la feina al mercat laboral per cuidar, són les que encapçalen les cures de tot el que tingui a veure amb l’energia per la vida. L’absència o precarització de l’energia els afecta més perquè estan més vinculades.

Així a tall de conclusió, tot i que les afectacions són diferents, a nivell quantitatiu i qualitatiu, les afectacions d’aquest model de l’energia privat i oligopòlic tenen forts impactes sobre les dones tant al Sud, com el Nord global.

Després de la setmana europea contra la pobresa energètica, la lluita no s’atura

La lluita contra la pobresa energètica no s’atura. La passada setmana va ser la setmana d’accions contra la pobresa energètica a nivell de la Unió Europea. Des d’Enginyeria Sense Fronteres ens vam unir a la concentració que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i diferents col·lectius i moviments en la defensa dels drets humans i en lluita contra l’emergència climàtica van convocar davant Endesa el passat dimecres 19 de febrer. L’acció plantejava la denúncia del model energètic actual, que deixa enrere no només les persones sinó també el medi ambient. I davant això, exigeix la responsabilitat d’empreses com Endesa, que és una de les principals empreses de l’oligopoli i la comercialitzadora i distribuïdora que concentra més clients a Catalunya, a part de ser l’empresa de l’Estat espanyol que més contamina.

Precisament, en el marc del projecte europeu #EmpowerMed, i en una primera fase de diagnosi, des d’ESF estem estudiant experiències prèvies d’iniciatives, mecanismes, projectes o polítiques que han tingut com a objectiu la reducció de la pobresa energètica a nivell de la UE. El projecte #EmpowerMed se centra en la lluita contra la pobresa energètica a la UE, amb un especial èmfasi en l’afectació en les dones i en la salut, i s’emmarca en la proposició de models i receptes que plantegin l’empoderament de les persones afectades. En aquest sentit, a la primera fase del projecte s’estan analitzant els contextos de diferents àrees pilot com Barcelona, però també als altres països on s’està implementant el projecte: Itàlia, França, Croàcia, Eslovènia i Albània. Una de les primeres conclusions d’aquesta diagnosi és que la perspectiva de gènere està en un estadi molt iniciàtic en les eines per a la lluita contra la pobresa energètica que s’han implementat a la UE, i que moltes d’elles perpetuen la divisió sexual del treball i els estererotips de gènere. Per la seva banda, la inclusió de l’empoderament de les persones afectades i l’estudi dels impactes en la salut en aquestes iniciatives o mecanismes, és pràcticament inexistent arreu de la UE. És per aquest motiu que experiències com les de l’Aliança contra la Pobresa Energètica són essencials per a la construcció de nous models de gestió dels subministraments bàsics que posin la vida al centre.

En aquesta linia, des d’ESF seguim treballant perquè estem convençudes que l’energia és un dret: és la nostra dignitat, ens hi va la vida. No sabem del cert si aquest any hi ha hagut cap mort a Catalunya per causa de la pobresa energètica. El que sí sabem és que la pobresa energètica afecta la salut de les persones que la pateixen, especialment en edats i col·lectius vulnerabilitzats, com la infància i adolescència, les persones grans, amb diversitat funcional, etc. Les eines que tenim per afrontar la pitjor de les conseqüències – les morts per pobresa energètica- no han estat implementades en la seva totalitat. Recentment la premsa s’ha fet ressò de que el protocol que l’Aliança contra la Pobresa Energètica i un col·lectiu de Bombers van presentar fa gairebé 4 anys, encara no està sent implementat pels Bombers de la Generalitat. No obstant, aquesta mesura si que està en marxa a Bombers de Barcelona, que van detectar 257 casos de risc de pobresa energètica el 2017 -es va aplicar durant mig any-, 423 casos el 2018 i 420 casos el 2019.

I és per això que des d’ESF estem donant cobertura a les diferents escales d’incidència per a la garantia dels subministraments bàsics, posant pes sobre aquelles qüestions relacionades amb una perspectiva de drets i ecofeminista. Aquest inici de 2020 hem participat a xarxes europees i internacionals com la coalició “Right to Energy”, per la defensa del reconeixement del Dret a l’energia, o la xarxa Engager, per reforçar el treball de la comunitat internacional i l’àmbit de la recerca acadèmica en la lluita contra la pobresa energètica. A nivell de l’Estat espanyol seguim donant seguiment a l’enxarxament en la perspectiva ecofeminista, amb la participació a la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista.

L’energia és un dret, i cal que ho recordem no només la setmana europea de lluita contra la pobresa energètica, sinó durant tot l’any!

ESF participa al II Encuentro de la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista

Els passats 23 i 24 de novembre tres voluntàries del grup d’Energia i Extractives d’Enginyeria Sense Fronteres vam participar a la segona trobada de la Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista (RMxTEE), que va tenir lloc a Sevilla, i en la qual van participar més d’una trentena de dones de tot l’Estat. La RMxTEE és un col·lectiu de dones, professionals, activistes, afectades, etc. que treballen per la transició energètica, i que es van reunir per primer cop a Bilbao entre el 2 i el 4 de febrer de 2018.

El primer dia de la trobada al matí, tot i l’apretat programa, vam tenir una emotiva arribada on les companyes que ja es coneixien es retrobaven i d’altres ens intercanviàvem les primeres mirades. Es va iniciar la sessió compartint diferents iniciatives en el marc d’una transició energètica ecofeminista. D’entre totes, destaquem els aprenentatges d’Inspiraction, la Alterna i Mujeres Supervivientes: les companyes d’Inspiraction posen la mirada en els impactes del model energètic en un context d’emergència ecosocial des d’una perspectiva de gènere i de com les dones sostenen els impactes de l’emergència climàtica en els seus territoris així com en el territoris on migren. Des de La Alterna ens expliquen el projecte de la Comunitat Energètica Rural de Arroyomolinos de León i de com aquesta posa a la ciutadania al centre del model a través del que anomena la saviesa energètica i la intel·ligència col·lectiva; després es va continuar amb més experiències que ens van portar a obrir debats entorn del decreixement i el feminisme. La sessió matinal la van tancar Mujeres Supervivientes, ja que són les que van preparar el dinar. Ens van explicar com per combatre la irregularitat jurídica i el racisme a Sevilla, diverses dones migrades s’han organitzat, generant el seu ecosistema de cures a través de la cuina. Amb les seves paraules, van omplir la sala d’una barreja de sensacions que passaven des de la tendresa i tristesa a la crida a la responsabilitat de cadascuna de nosaltres per fer una societat més curosa, des de totes les diversitats.

El dinar es va convertir en un espai per posar-nos al dia, conèixer’ns i agafar energies amb un dinar ben complet. La tarda la vam dedicar a compartir com veiem la xarxa ara mateix i com pensem que l’hem de projectar. Immerses en projectar fites del futur proper, el vespre es va convertir en un espai per visibilitzar les tasques de les companyes i valorar com s’ha estat treballant des de la primera trobada, expressar necessitats, ritmes i desitjos. Es va parlar de la importància del model organitzatiu de la xarxa i de com seguir-lo treballant i millorant. I a partir d’aquí vam reflexionar en el futur a mig i llarg termini: com ens la imaginem d’aquí a 5 anys? Aquest exercici ens va servir per intercanviar quines visions de model volem, tenint en compte alhora quines energies tenim per a posar-ho en pràctica, incloent-hi a nivell intern les pràctiques ecofeministes sobre la cura dels espais i els temps.

Després d’una nit on vam sopar, xerrar i (re)connectar amb totes les companyes ens vam retrobar el diumenge al matí per continuar amb la jornada interna. Vam compartir els punts forts i els punts febles de la xarxa amb la intenció de definir quins temes comuns tenim, en què i com volem actuar i de com ens cuidem en la construcció col·lectiva d’aquesta xarxa. Es van recollir les necessitats que tenim com a xarxa i ens vam marcar fites: definir un marc de referència únic, la nostra identitat, els objectius, el model organitzatiu, les eines democràtiques de presa de decisions, de treball i de comunicació interna, de les relacions de poder, dels mecanismes de cures i dels diferents ritmes de participació i implicació. Després de tota la feina, no vam poder menys que corroborar que queden encara molts punts per a seguir treballant i debatent, ja que és només segona vegada que la xarxa es troba i, per tant, s’evidencia que estem en construcció i que és un procés per anar pas a pas, sense pressa però sense pausa, amb la convicció d’una plataforma d’aquestes característiques a nivell de l’Estat espanyol. Només per posar un exemple, per a moltes dones aquest era el primer espai de participació no mixta en el que prenien part.

Per a més informació sobre els principis, activitats i recursos/eines de la xarxa, podeu visitar el següent web: https://energiaecofeminista.org/

Una mirada global per un problema global: Jornades Internacionals “Cap a la fi de la Pobresa Energètica”

Els dies 8 i 9 de novembre Rosa Luxemburg Stiftung, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Trantsizio Energetikoa eta Demokrazia (Tradener), Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista (RMxTEE) i Plataforma por un Nuevo Modelo Energético (PxNME) vam organitzar una trobada entre diferents col·lectius i organitzacions que lluiten contra la Pobresa Energètica al Sud i al Nord global.

Les jornades obertes al públic es varen iniciar a la tarda de divendres i es van estendre durant tota la jornada de dissabte amb més de 100 persones inscrites. Hi van participar organitzacions d’Europa i Llatinoamèrica corresponents a 9 països diferents que van poder compartir els seus contextos i lluites. Els debats de les taules van tenir com a punts focals l’emergència climàtica actual i la urgència per debatre i construir propostes col·lectives de transició energètica que siguin justes, democràtiques, eco feministes i anticapitalistes. Certament, una de les grans conclusions va ser que la pobresa energètica és conseqüència directa d’un model energètic injust i insostenible i que, si volem caminar cap a una transició energètica justa, no pot ser per exemple amb projectes d’energia renovable finançats per l’oligopoli energètic, ja que representen la continuïtat de l’espoli al Sud global. Per aquest motiu, construir i enfortir aliances solidàries entre totes nosaltres des del testimoni de les afectades ha de ser una de les claus per garantir els drets davant situacions de pobresa energètica al Sud i al Nord global.

Entre totes hem construït un espai d’intercanvi on hem vist tot el que ens uneix i també tot el que encara podem aprendre les unes de les altres.

A banda de les organitzadores, agraïm a totes les persones assistents i organitzacions que amb la vostra presència heu fet possible aquesta trobada: Trade Unions for Energy Democracy (TUED); European Public Service Union (EPSU); Red Nacional de Resistencia civil; Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse); Switched On London; Droit à l’énergie- SOS Future; grup promotor Llei 24/2015; Zero; Comuna; Samenlevingsopbouw; Fuel poverty action; Stop Auctions; Climáximo i Comité de Desarrollo Campesino (CODECA).

També agrair a l’Alberto Molinero pel vídeo resum de les jornades i al Martin Tognola per les seves conclusions fetes en format storytelling de tots els debats que van tenir lloc el dissabte.

Seguirem treballant perquè si ens toquen a una, ens toquen a totes

Aquí podeu trobar el vídeo resum de les jornades:

Eines útils i nous reptes per aturar desnonaments i la Pobresa energètica des dels municipis

El passat dijous 28 i divendres 29 de novembre vam organitzar unes jornades adreçades a tècnics/ques municipals i entitats socials per compartir eines i dispositius innovadors per aturar els desnonaments i els talls de subministraments, organitzades conjuntament amb l’Observatori DESC i el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’Espaï Veïnal Calàbria 66 va acollir a nombroses persones que treballen en l’atenció a les persones que fan front a un desnonament o als talls de subministraments. Les jornades van servir per connectar experiències, pràctiques i eines per fer front a aquesta problemàtica. Unes jornades que ens van permetre reflexionar sobre nous reptes a nivell jurídic i social per evitar la pèrdua de l’habitatge i la manca de subministraments bàsics.

Com fer front a la pèrdua d’habitatge, els desnonaments oberts, desallotjaments extrajudicials l’assetjament immobiliari van ser algunes de les temàtiques que es van tractar a les taules d’habitatge del primer dia, amb la participació del Grup Promotor de la Llei 24/2015, CAES Abogadas y Abogados (Madrid), la cooperativa IACTA, tècnics d’habitatge, serveis socials i la visió d’en Guillem Soler, magistrat del jutjat de primera instància de Barcelona i membre d’Àgora Judicial. A més el primer dia a la tarda va haver-hi una sessió no-mixta amb col·lectius per valorar des d’un punt de vista de les cures la problemàtica dels desnonaments i el treball de les SIPHO (Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i/ Ocupacions), una temàtica que es va tractar el segon dia amb la informació de primera mà de les SIPHO de València i Barcelona amb la participació de la cooperativa El Rogle i del Col·legi de Treball Social de Catalunya. Es van proposar millores en els serveis i alguns indicadors útils per sistematitzar les dades de funcionament d’aquests nous espais.

La qüestió de la pobresa energètica, íntimament relacionada, amb el dret a un habitatge digne, es va abordar en una primera taula analitzant les eines legals disponibles per lluitar contra els talls de subministrament i per garantir el dret a l’aigua i l’energia. Aquesta taula va comptar amb la participació de l’Aliança contra la pobresa energètica com a membre del Grup promotor de la Llei 24/2015, l’Ajuntament de Rubí per explicar la seva experiència en la lluita contra la pobresa energètica i el Síndic de Greuges per compartir el seu treball en la protecció de les persones vulnerables. En la segona taula es va abordar protocols innovadors de detecció de casos de pobresa energètica implementats pel cos de bombers de Barcelona, els centres d’atenció primària de l’Institut Català de Salut i propostes per treballar des de l’educació primària a través d’un estudi que està desenvolupant Enginyeria sense Fronteres. Per últim, el segon dia es van donar a conèixer dispositius innovadors com els Punts d’Assessorament energètic de Barcelona així com iniciatives desenvolupades per entitats com AeioLuz i Socaire.

Les Jornades van servir també per fer una anàlisi i veure com les dades de desnonaments i l’acumulació dels deutes per pobresa energètica no han anat a la baixa sinó que es tracta d’una problemàtica que va en augment, i que els escassos recursos dificulten la feina des dels municipis, especialment la manca d’habitatge públic així com donar resposta a les males praxis de les grans empreses subministradores. Les participants van ressaltar la necessitat d’enfocar la intervenció amb efectivitat però també fent prendre consciència del caràcter col·lectiu del problema, empoderant a les persones i teixint xarxes amb els tècnics municipals, treballant amb la societat civil per enfortir les polítiques transformadores.

Les jornades van resultar unes sessions formatives i d’aprofundiment per a tenir més eines i coneixements per a la millor defensa dels drets de les persones.

Podeu veure les sessions aquí:

28/11/2019

29/11/2019

Recull ponències: Trobada internacional cap a la fi de la pobresa energètica

A continuació trobareu els vídeos que recullen les ponències i debats de la Trobada internacional d’experiències i pràctiques per una transició energètica: cap a la fi de la pobresa energètica, realitzada els passats 8 i 9 de novembre a Barcelona

Apertura de les jornades i benvinguda

Enginyeria Sense Fronteres i Fundació Rosa Luxemburg

BLOC I. Model energètic al Sud i al Nord Global

Taula inaugural. La pobresa energètica en un context d’emergència climàtica global i cap a una transició energètica justa

Sam Mason. Trade Unions for Energy Democracy – TUED (Internacional)
Guillaume Durivaux. European Public Service Union – EPSU (Europa)
Juan Carlos Flores. Red Nacional de Resistencia civil (Mèxic)
Paca Blanco. Red de mujeres por una transición energética ecofeminista (estat espanyol)
Maria Campuzano. Aliança contra la Pobresa Energètica -APE (Catalunya)

BLOC II. Dificultats, amenaces i oportunitats del model energètic actual

Taula. Iniciatives que transformen el model energètic actual

Elizabeth Peredo. Observatorio boliviano del camio climàtico y desarrollo (Bolívia)
Alfons Pérez, Xarxa per la Sobirania Energètica – Xse (Catalunya)
James Angel. Switched On London (Regne Unit)
Maitane Arri, Trantsizio Energetikoa eta Demokrazia – Tradener (País Basc)
Rosa Fraga. Plataforma por un Nuevo Modelo Energético – Px1NME (estat espanyol)

Taula. Lleis i normatives com a eines per a garantir els drets davant situacions de pobresa energètica

Valérie Gonçalvès. Droit à l’énergie- SOS Future (França)
Josep Babot, Grup promotor Llei 24/2015 (Catalunya)
Clémence Hutin. Right to energy coalition (Bèlgica)
Mafalda Sousa. Zero (Portugal)
Pablo Messina, Comuna (Uruguai)

BLOC III. Aprenentatges d’empoderament energètic des de la base i la cura de la vida. Presentació d’experiències

Taula. Afectad@s pel model energètic: el pas a l’apoderament i a l’acció

Stefan Goemaere. Samenlevingsopbouw (Bèlgica)
Gianluca Cavallaro-Ng. Fuel poverty action (Regne Unit)
Tonia Katerini. Stop Auctions (Grècia)
Joao Camargo. Climáximo (Portugal)
Thelma Cabrera. Comité de Desarrollo Campesino – CODECA (Guatemala)
Bettina Cruz. Red Nacional de Resistencia Civil (Mèxic)

Debat. Quin model(s) energètic(s) necessitem per a garantir el dret a l’energia al Nord i al Sud global?

Dijous 21 de novembre, 17:00, aula 5E de la Facultat de Dret, al Campus de Montilivi

Dret Humà a l’aigua

– Edurne Bagué: membre de Aigua és Vida Girona, militant d’Embat, antropòloga social i cultural, actualment cursant doctorat a CIESAS, especialitat en aigua. Experiència en gestió comunitària de l’aigua

– Krissia Elena Romero de Hernandez: representant de la Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura (ACUA) del El Salvador on és facilitadora de la Unitat de Defensa del Dret Humà a l’Aigua. Membre de la “Junta del Agua”, gestió comunitàries d’aigua

– Martí Kubesch: tècnic de la campanya d’aigua d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF)

Dijous 28 de novembre, 18:00, Centre Cívic Barri Vell

Garantir l’accés universal a l’energia

– Josep Babot: membre d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l’ Aliança Contra la Pobresa Energètica- APE

– Carmen Jiménez: portaveu de la Plataforma Dignitat Font de la Pólvora

Nova Guía: Pobresa Energètica zero: apoderament des dels barris

Al llarg de l’any 2019, des d’ESF hem desenvolupat el projecte “Pobresa energètica zero: apoderament des dels barris”, conjuntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Situat en el marc dels Projectes pel Clima (Barcelona +Sostenible), la nostra tasca ha consistit en dur als barris de la ciutat de Barcelona el discurs de drets energètics mitjançant tallers i compartir amb tres col·lectius diferents quin és el nostre model energètic, què és la pobresa energètica i quina són les seves causes i conseqüències. Per dur a terme al projecte, coordinant-nos amb l’equip dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE), vam triar dos barris per fer la prova pilot: Sant Antoni i Horta. Pel que fa als col·lectius, vam voler arribar a tècnics i voluntaris d’entitats del tercer sector, professorat de centres docents i tècnics d’espais joves i, finalment, gent gran.

Els tallers van ser tot un èxit i vam aprofitar l’última part dels mateixos per reflexionar sobre què podien fer des de les seves entitats i col·lectius per contribuir en l’apoderament de la ciutadania en matèria energètica. De tot plegat, n’hem tret una guia didàctica que hauria de servir perquè el projecte s’estengui per tots els barris de la ciutat i qualsevol entitat o col·lectiu amb inquietuds pugui replicar els tallers al seu entorn. El document, de lliure accés, explica fase a fase com preparar les trobades, dona consells de com afrontar cada part del taller i resumeix què hem pogut extreure de la prova pilot realitzada. Esperem que això tot just sigui una llavor que ajudi a fer arribar a tothom quins són els nostres drets i treballem per assolir un model energètic més just i sostenible.

Descarrega aquí la guía

Jornades: Com garantim el dret a l’habitatge i l’energia des dels municipis?

Amb l’objectiu de debatre sobre mecanismes de protecció del dret a l’habitatge i l’energia, organitzem unes jornades per compartir eines innovadores en l’àmbit dels desnonaments i els talls de subministraments. També reflexionarem sobre nous reptes a nivell jurídic i social. Les jornades estan adreçades a tècnics/ques municipals i entitats socials i co-organitzem l’Observatori DESC.

INSCRIPCIONS

PROGRAMA

Dijous 28 de novembre

9h-9.30h. Obertura, Joan Uribe, Gerent Consorci Serveis Socials de Barcelona

Bloc 1. Reptes i eines per evitar la pèrdua de l’habitatge i la manca de subministraments bàsics

9.30-11.30h. Com fer front a la pèrdua d’habitatge?

9.30h-10.30h. Taula 1. Aturar els desnonaments en base a les lleis actuals.

Guillem Domingo, Grup Promotor Llei 24/2015
Alejandra Jacinto, advocada de CAES (Madrid)
Guillem Soler, magistrat del jutjat de primera instància 1 de Barcelona, membre d’Àgora Judicial.

10.30h-11.30h. Taula 2. Desnonaments oberts, desallotjaments extrajudicials i assetjament immobiliari.

Núria Monfort, advocada de Iacta Cooperativa
Fuensanta Alcalá, Directora Tècnica de la Unitat de Disciplina d’Habitatge, Ajuntament de Barcelona
Irene Escorihuela, jurista i Directora Observatori DESC.

11.30h-12h. Pausa-cafè.

12.00h-14.00h. Com prevenir els talls de subministraments i les situacions de sobreendeutament?

Taula 3. Aturar els talls de subministraments i els deutes en base a les lleis actuals

Maria Campuzano Guerra, portaveu de l’Aliança contra la pobresa energètica
Irene Pérez, tècnica del Servei Rubí Brilla de l’Ajuntament de Rubí
Dani Ruiz, Sìndic de Greuges, Defensor de les Persones

Taula 4. Protocols de detecció i actuació de persones en situació de pobresa energètica

Rubèn Estela García Cap d’Unitat Operativa de Desenvolupament, Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament
Jordi Riba Cebrián, Responsable de l’Àrea de Treball Social. Institut Català de la Salut
Irene González Pijuán, Investigadora d’Enginyeria sense Fronteres

Divendres 29 de novembre

Bloc 2. Nous serveis municipals per aturar els desnonaments i els talls de subministraments

9.30h-11.30h.Taula 4. Experiències habitatge:

Nacho Collado, advocat i investigador, SIPHO (València).
Judith Corbacho, Coordinadora dels SIPHOs (Barcelona).
Adelina Cabrera, advocada, SIPHO (Mancomunitat de l’Horta Sud).
Gemma Barba, treballadora Social OLH Esplugues de Ll. i membre de la Comissió D’Habitatge del Col·legi Oficial de Treball Social.

11.30h-12h. Pausa-cafè.

12h-13.30h. Taula 5. Experiències pobresa energètica:

Núria Salas, Responsable Punts d’assessorament Energètic (Barcelona)
Rubén López Almagro, formador y comunicación de Socaire (Madrid)
Salvador Moncayo Granados, Coordinador Técnico en AeioLuz (Valencia)

13.30h-14h. Tancament, Salvador Milà, Director Àrea Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

LLOC

Jornades La borsa o la Vida, una mirada feminista i anticolonial als Tractats de Comerç i Inversió

Els passats 11 i 12 d’octubre es van celebrar a la Lleialtat Santsenca les jornades “La borsa o la vida. Transnacionals i feminismes”.

Aquestes jornades foren realitzades en el marc de la setmana d’acció de la Campanya europea contra els ISDS i en favor d’un tractat vinculant per empreses transnacionals en matèria de drets humans.

Aquestes jornades les vam organitzar des d’ESF conjuntament amb altres entitats destacades de Catalunya i internacionals, tals com la Campanya catalana No als TCIs, Ecologistes en Acció, Entrepobles, Ca la Dona, Attac Acordem, CCOO, Setem i la Fundació Rosa Luxemburg.

La voluntat d’aquestes jornades fou la d’explicar els diferents impactes que tenen arreu les transnacionals, especialment sobre les dones, i també mostrar les resistències que s’estan organitzant contra aquestes empreses.

Les jornades a part de tenir perspectiva de gènere, també tenien una forta perspectiva des del Sud Global. Així, en totes les taules de debat les ponents ens explicaven afectacions i lluites tan del sud com del nord global. Mostrant les similituds i diferències que aquestes tenen.

Hi hagué presència de dones lluitadores des de prismes molt diferents, així es van tractar temes com la defensa del territori i dels cossos-territori, la lluita per l’habitatge digne, el món del treball, la situació de les dones migrants, l’economia feminista, l’experiència de la vaga feminista…

En el marc de les jornades també es va aprofitar per presentar l’estudi d’ESF, Entrepobles i Ecologistes en Acció “A qui beneficien els Tractactats de comerç i inversió, una anàlisi amb perspectiva feminista”, així com la campanya europea contra els ISDS.

Però no tot van ser debats i compartir lluites, sinó que el divendres a la nit vam poder gaudir d’un concert de la mà de Las Amigas de Yoli, amb la seva cançó protesta i ecofeminista.