Clam de la ciutadania per recuperar la Llei 24/2015
No hi ha excuses, Pedro Sánchez! La Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments ha d’estar vigent aquest mes d’octubre
Avui el Grup Promotor de la Llei 24/2015 presentem un manifest per exigir la recuperació de la Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments. Aquesta Llei va ser impugnada en la part d’habitatge pel PP davant elTribunal Constitucional el maig de 2016 i està suspesa en aquells articles que fan referència a garantir el dret a l’habitatge. Amb 61 desnonaments diaris i Meses d’emergència col·lapsades amb més de 2.000 sol·licitants mentre que les entitats financeres continuen especulant amb l’habitatge, es fa palesa l’urgència de tenir vigent la Llei 24/2015 en la seva totalitat aquest mateix mes d’octubre.
Com es va demostrar durant els mesos que va estar en aplicació, és una eina que dona resposta a l’emergència habitacional ja que per una banda obliga als grans tenidors a cedir el seu habitatge buit als municipis per tal que compleixi amb la seva funció social, i per l’altra assegura un lloguer social a les famílies que no han pogut fer front a la seva hipoteca o lloguer, i que estan en risc de perdre la seva llar o ja l’han perduda. Així, la Llei permet ampliar el parc pràcticament inexistent de lloguer social (Catalunya compta amb un parc públic del 2% envers la mitjana europea del 10%).
El manifest compta amb el suport de 50 signants inicials: ajuntaments com Barcelona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts i Reus, entre d’altres; la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis; Col·legis Professionals, sindicats i entitats del tercer sector com CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, la Taula Tercer Sector Social, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia de l’ICAB i l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets, Col·legi d’educadores socials. I també moviments socials i societat civil organitzada com el Sindicat de Llogateres, Òmnium Cultural, l’ANC, Habitat International Coalition, CONFAVB, Aigua és vida, FAPAC, ILP Renda garantida, Bombers indignats i UGT-Bombers.
És un clam de la ciutadania de Catalunya que la Llei 24/2015 torni a estar vigent de manera urgent. Tenim un ampli suport inicial i sabem que aquest suport precursor s’estendrà a partir d’avui a entitats socials, administracions i a totes les persones de cada poble i ciutat que pateixen la pèrdua de l’habitatge i els talls de submnistraments, i a les que treballen per atendre les persones en exclusió residencial des de diferents àmbits, perquè saben que així tindríem una eina per acabar amb els desnonaments. La Llei 24/2015 és una llei de totes, és una llei que literalment salva vides i fa evident que davant lleis injustes calen mesures valentes i eines que estiguin a l’alçada de les respostes i solucions que la ciutadania necessita.
El govern de Pedro Sánchez ha de corregir els errors del Partit Popular d’una manera àgil i efectiva. Existeixen nombrosos precedents en què un canvi de govern ha significat la retirada de recursos interposats contra lleis socialment destacades que garanteixen els drets humans a totes les persones. El mateix PSOE, sota la Presidència del Sr. Zapatero, va desistir de com a mínim 21 recursos impulsats pel Partit Popular contra lleis d’Andalusia, Aragó, Catalunya, Astúries, Castella-la Manxa, País Basc i Extremadura; la majoria d’aquestes relacionades amb matèries socials, com l’educació, la sanitat i la seva ordenació, el dret civil i la regulació de l’adopció per part de parelles de fet.
És l’hora de posar el comptador de la vergonya a 0. Catalunya lidera el rànquing dels desnonaments en tot l’Estat. Pedro Sánchez té a les seves mans la potestat de recuperar la nostra Llei i demostrar la seva alçada política fent un pas endavant en la conquesta del dret a l’habitatge. És moment de passar de les paraules als fets.
Existeix una demanda clara i àmplia de recuperar la Llei 24/2015. Avui és possible! Només cal voluntat política.
#VolemLa24
Per llegir el Manifest de suport a la retirada del recurs de la Llei 24/2015 i adherir-t’hi clica l’enllaç
Llistat d’adhesions:
Nou Informe. L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere
L’informe ofereix un diagnòstic dels impactes que tenen en la població de Barcelona la crisi d’habitatge i la pobresa energètica. A través de dades reals, evidencia els impactes en la salut de la ciutadania, amb un efecte major en les dones.
En la setmana mundial de l’hàbitat avui presentem el segon informe de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Que pretén aprofundir els efectes de l’emergència habitacional des d’una perspectiva de gènere.
L’estudi s’ha elaborat a través dels membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració subministrat cara a cara per persones voluntàries cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes sobre aspectes demogràfics i econòmics, preguntes sobre el seu habitatge i la problemàtica associada, sobre l’ús de subministraments i problemes associats i sobre la mateixa salut i la salut d’un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen en el present informe inclou informació de les 167 persones enquestades a data del 28 de maig del 2018.
De l’anàlisi de les dades destaca que la majoria de les persones entrevistades eren dones, persones nascudes a un país estranger (tot i que la majoria feia 10 anys o més que viuen a l’Estat Espanyol) i de classe social manual. La meitat es trobaven a l’atur i els seus problemes econòmics havien derivat en una situació d’inseguretat alimentària (els havien obligat a reduir la quantitat dels seus àpats o saltar-se’n algun).
Aproximadament la meitat de les persones van referir algun tipus d’inseguretat residencial (majoritàriament, en risc de desnonament) i una de cada quatre persones inseguretat derivada d’un règim de tinença insegura. Una de cada cinc persones havia patit algun desnonament els darrers 5 anys, i una de cada quatre havia hagut d’ocupar o havia viscut d’acollida en casa de familiar o amistats. Pel que fa als subministraments bàsics, quatre de cada cinc persones patien pobresa energètica.
En relació a l’estat de salut, en primer lloc cal destacar que, per gairebé tots els indicadors analitzats, les dones van presentar pitjors resultats en salut que els homes.
En segon lloc, si comparem els diferents indicadors amb la població general de la ciutat de Barcelona, podem observar com, en gairebé tots, les persones enquestades presenten pitjors resultats. Pel que fa a la salut percebuda, els homes presentaven dues vegades pitjor salut, les dones tres vegades. En relació als trastorns crònics, els resultats variaven segons el tipus, però la proporció en persones de la PAH i/o l’APE és d’aproximadament el doble en comparació amb la població general. En el cas de la salut mental, les diferències són molt més elevades, 5 vegades més els homes i 4 vegades més les dones. També s’observen grans diferències en el nombre de visites a urgències: són més del doble els homes i gairebé 5 vegades més les dones que van visitar un servei d’urgències més de 3 cops el darrer any que els homes i dones de Barcelona ciutat. Pel que fa a les conductes relacionades amb la salut, no es van observar gaires diferències entre les persones entrevistades i la població general.
També, es va analitzar la relació de 2 dels principals indicadors de salut (salut percebuda i salut mental) amb algunes variables socioeconòmiques i de característiques de l’habitatge, anàlisi que només va ser possible en dones. Tot i que la majoria de resultats no són concloents a causa del baix nombre de persones que es va poder analitzar, sembla que existeix una tendència a què les dones de menor nivell educatiu i classe social més desfavorida presentin pitjor salut, efecte que també es va observar en les dones a l’atur i amb inseguretat alimentària. Sí que cal destacar que les dones amb suport social inadequat van presentar pitjor salut en ambdós indicadors en comparació amb les que tenien suport adequat. Sobre la relació amb les condicions de l’habitatge, els resultats suggereixen que les dones que estan en situació d’ocupació presenten pitjor salut mental i que la suma d’inseguretats (residencial, energètica i alimentària) els empitjora la salut. Cal destacar també que la salut mental va ser pitjor en les dones que feia poc temps estaven a la PAH.
Finalment, una dada rellevant en infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.
- L’informe compta també d’una part de recomanacions donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, on les més rellevants són les següents:
- Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobre medicalitzar problemes socials.
- Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
- Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
Finalment, cal posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.
Podeu descarregar l’informe complet aquí i si esteu interessades a poder fer una xerrada sobre el tema o entrevista no dubteu en contactar amb nosaltres.
Avui publiquem l’avanç de l’informe en perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona de la segona radiografia de la trilogia: “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”.
Les dades que hi apareixen formen part d’una base de dades creada durant els anys 2017-2018 per l’Observatori DESC (ODESC), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En aquesta base de dades s’hi allotja una enquesta en profunditat, de 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments bàsics i la salut amb dades sociodemogràfiques i altres rellevants.
Ens sembla important destacar la tasca de creació de noves fonts de dades pròpies dels moviments socials com la PAH i l’APE i treballades també per entitats com l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Enginyeria Sense Fronteres i l’Observatori DESC. Sistematitzar la informació de les persones que participen en els col·lectius esmentats ens permet elaborar informes i documents útils per a posar negre sobre blanc la realitat de les problemàtiques d’habitatge i pobresa energètica, més enllà de les escasses dades oficials. D’aquesta manera, les radiografies resulten fonamentals per a visibilitzar la situació del dret a l’habitatge i a l’energia a la nostra ciutat i aportar propostes acurades i fonamentades en casos reals.
Aquest segon informe en clau de gènere el presentarem al setembre però us deixem un avanç de les dades més rellevants que hem extret d’aquesta anàlisi.
En els pròxims dies informarem del lloc i hora de la presentació d’aquest segon informe i de l’últim de la trilogia, que està basat en clau salut i que, aquesta tardor, sortirà a la llum.
Nace la red Gas no es solución, una amplia coalición de colectivos y organizaciones del Estado español que muestran su rechazo al desarrollo de este combustible fósil.
El gas natural está cobrando un papel cada vez más relevante en el panorama energético tanto español como europeo. Los colectivos abajo firmantes observamos con preocupación el impulso político que está recibiendo este combustible fósil sin evaluaciones objetivas e independientes sobre sus riesgos y sin que haya habido un debate público suficiente. Este apoyo institucional se traduce en la promoción de nuevas grandes infraestructuras gasistas tanto en el Estado español como en toda la Unión Europea. Los proyectos incluyen grandes gasoductos, terminales de Gas Natural Licuado (GNL), almacenes de gas, redes de distribución… Muchas de estas infraestructuras se benefician de trámites abreviados de aprobación y de financiación pública europea, o sus costes se transfieren a las facturas del gas.
La promoción institucional del gas se realiza bajo la premisa de que se trata de una fuente energética que contribuirá a la descarbonización de la economía, al interés común y a la seguridad energética. Sin embargo, a pesar de que la narrativa oficial pretende presentarlo como un combustible limpio, el gas natural es un combustible fósil. La huella climática del gas es muy importante, especialmente si se consideran las fugas de metano que se producen a lo largo de toda la cadena de suministro. Las infraestructuras que se proyectan tienen una vida media de varias décadas, lo que convierte la apuesta por este combustible en algo incompatible con los objetivos climáticos europeos, que exigen unos tiempos de reacción mucho más inmediatos.
Cuestionamos también la idea de que estos desarrollos gasistas estén al servicio del bien común. Son a menudo los grandes fondos de inversión y las empresas del oligopolio gasista las que están interesadas en el desarrollo de estas infraestructuras. Estas empresas son juez y parte en la planificación gasista y en la estimación de la demanda, que se realiza habitualmente por encima de las necesidades reales.
El Estado español juega un importante papel geopolítico en la apuesta europea por el gas, al tener la mayor capacidad de regasificación de toda Europa y por la cercanía geográfica con el norte de África. El muy bajo uso de la capacidad de estas infraestructuras está provocando la justificación de nuevos gasoductos para dar salida a todo el gas que el país potencialmente puede importar, e igualmente está incentivando la búsqueda de nuevos usos para el gas -como el transporte-, al tiempo que ha generado un déficit creciente de tarifa, que ha sido asumido por los consumidores finales, lo que está contribuyendo a la pobreza energética. Perpetuar la dependencia del suministro de gas tiene unas consideraciones éticas que no se deben soslayar si tenemos en cuenta la violación de los derechos humanos en algunos de los países exportadores de ese gas.
El gas debe jugar un papel secundario y decreciente en la transición energética hacia un 100 % renovable; no puede convertirse en el pilar central de la misma. Una apuesta decidida por el gas como la que observamos sólo puede desviar el foco, los esfuerzos políticos y los recursos de un claro compromiso por las energías renovables sin ambages.
Las grandes empresas y lobbies que promocionan el modelo gasístico son contrarias a una transición energética democrática y participada activamente por la ciudadanía. Las propuestas de la transición deben dar respuesta a las necesidades de las poblaciones locales y al mismo tiempo preservar el patrimonio y los recursos naturales, eliminando los impactos negativos que padecen los territorios de extracción, transporte y consumo de gas. Ejemplos como el almacén Castor o Doñana, el gasoducto MidCat, las centrales de ciclo combinado, las plantas de regasificación del Musel (Gijón) y Mugardos (Ría de Ferrol) o las proyectadas como la de Granadilla (Tenerife), y la gran proliferación de permisos de investigación de shale gas o gas de lutita, obtenido mediante la técnica del fracking, constituyen una fuente de conflictos ambientales y sociales que perjudican a las economías locales. Además, la ejecución de infraestructuras gasísticas reproduce y profundiza un modelo de empleo de baja calidad que ya existe en otros sectores, y vincula a las comarcas, en especial a las zonas rurales, a un modelo caduco de empleabilidad basado en la especulación y en la temporalidad. Al mismo tiempo, hipoteca los suelos por muchos años y en no pocas ocasiones pone en riesgo sectores como la agricultura o la ganadería, entre otros.
Ante esta situación, las organizaciones que suscribimos este manifiesto, exigimos:
- Que se lleve a cabo un análisis riguroso del papel temporal/residual del gas en la transición energética evaluando su contribución real al Cambio Climático en toda la cadena de suministro, y que dicho análisis contenga un calendario concreto para su abandono, sin perjuicio del abandono urgente del carbón y de la energía nuclear.
- Que no se destinen más recursos públicos a la promoción del modelo gasista y que se evalúe la necesidad presente y futura de nuevas infraestructuras de gas, que acaban por sobredimensionar el sector energético, generan endeudamiento público, encarecen las facturas y acentúan la pobreza energética.
- Que se tome en especial consideración la opinión de la población directamente afectada por las infraestructuras gasísticas, por los riesgos que estas implican y porque ponen a las poblaciones al servicio de las economías de escala que poco o nada tienen que ver con las realidades locales.
- Que se ponga freno al impulso del gas en el sector del transporte. La búsqueda de soluciones a la contaminación atmosférica no puede justificar la sustitución de un combustible fósil por otro. Las medidas deben ir encaminadas a modos de transporte sostenibles, que fomenten los desplazamientos activos, el uso de la bicicleta, el vehículo colectivo y eléctrico, el ferrocarril y su electrificación, reduciendo progresivamente el uso del vehículo privado.
- Que la imprescindible transición energética se lleve a cabo de forma transparente y democrática. Se deben suprimir las barreras y penalizaciones actuales a las energías limpias, priorizando la reducción del consumo energético y promoviendo una cultura energética que permita a la ciudadanía empoderarse y contribuir a la construcción de un nuevo modelo energético limpio, abriendo un debate público donde la ciudadanía debe jugar un papel preferente.
- Que se faciliten canales de financiación pública que apoyen la generación eléctrica distribuida y que incentiven la producción energética local, basada en fuentes renovables, en el sector doméstico e industrial. Al mismo tiempo, desde el sector público debe promoverse la desinversión fósil, retirando todos los activos económicos de proyectos de combustibles fósiles, incluyendo el gas.
- Que se informe a los propietarios de activos sobre los riesgos económicos y de reputación que implica para sus carteras de inversión el seguir financiando proyectos que no se alinean realmente con el Acuerdo de París y sobre los beneficios que conlleva la reasignación de capital hacia el sector de las energías limpias, considerando los escenarios y tendencias tecnológicas.
- Que el sector energético asuma el ecofeminismo como elemento esencial del nuevo modelo energético y la transición energética se lleve a cabo teniendo en cuenta la participación activa y el protagonismo de las mujeres.
Junio 2018
Organizaciones integrantes:
350Bcn, Aliança contra la pobresa energètica, Amigos de la Tierra, Asociación de Cultura Popular Alborada (Gallur), Berriztu!, Comité Cidadán de Emerxencia da Ría de Ferrol, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, Equo Huelva, Ferrol-Cape, Fracking Ez, Fundación Renovables, Fundación Ecología y Desarrollo, Greenpeace España, IIDMA, No Més Gas, Observatorio Crítico de la Energía, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Plataforma Ciudadana Zaragoza sin Fractura, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Plataforma Resposta al Midcat, Plataforma Salvemos Doñana, Podemos, Sí se puede, Seo/BirdLife, Transport and Environment, WWF España, Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse).
Material de la formació “Mercat Elèctric: què paguem?” creat pel grup extractives d’ESF.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “La gestió comunitària de les remunicipalitzacions en energia”.
Amb aquest estudi volem identificar experiències tant al nord com al sud global de municipalització o gestió comunitària de la distribució de l’energia i poder avaluar-ne el rol dels actors i la participació i apropiació de la ciutadania en la gestió i definició de criteris.
Si estàs interessat/da consulta els termes de referència, tens fins a l’11 de juny per presentar-te!
El pròxim 27 de maig organitzem juntament amb l’Aliança contra la Pobresa energètica un dinar antirepressiu per en favor de les encausades d’Agbar.
A partir de les 12.30 organitzem vermut i paella vegana a preus populars amb les actuacions de Mònica Guiteras, Colectivo Samba, Undercover (rock), Dj Monje i d’altres!
La defensa dels drets fonamentals i el dret de la ciutadania a lluitar pel que considera, no només just, sinó d’una necessitat imperant, no pot estar mai a mercè del que convingui a les grans empreses per a seguir ampliant el seu lucre. No tenim por de l’estratègia repressiva d’Agbar. Els drets de totes no es porten a judici!
Us esperem a totes el diumenge 27 de maig a partir de les 12.30 al Centre Social Autogestionat Can Vies!
Agbar porta a judici l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
La companyia denuncia tres activistes per una acció del passat mes de febrer, intentant frenar així la lluita pel dret als subministraments bàsics
Barcelona, 7 de maig de 2018
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) hem treballat des que vam néixer per aturar els talls de subministrament a Catalunya i hem confrontat les grans multinacionals d’aigua, llum i gas per exigir la protecció de drets tan essencials com l’accés a l’aigua i l’energia. Hem aconseguit conjuntament amb la PAH i l’Observatori DESC, així com amb el suport de moltes altres entitats i col·lectius, impulsar una llei que ha aturat més de 40.000 talls de subministrament a Catalunya i hem situat les empreses subministradores al centre del problema, assenyalant aquestes companyies, amb beneficis multimilionaris, com a responsables d’una xacra que afecta més del 10% de la població a Catalunya.
A dia d’avui, Aigües de Barcelona (Grup Agbar-Suez) ha decidit portar a judici tres companyes de l’APE per una acció de denúncia que va tenir lloc a les seves oficines comercials de Barcelona el passat 27 de febrer. Amb aquesta acció, Agbar demostra anar en contra dels qui defensen els drets de la ciutadania i tria la via de la repressió contra la societat civil organitzada.
La companyia persegueix l’APE per la via judicial per una acció que s’emmarcava dins la campanya de condonacions de deute a famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta va iniciar-se el juliol de 2017 i reclamava bàsicament la condonació total dels deutes de factures impagades d’aigua contrets en situacions de vulnerabilitat i als que de cap manera les famílies podien fer front. En alguns casos es tractava de quantitats que superaven els 1.000€ i Aigües de Barcelona, enlloc de respondre a la sol·licitud de condonació de deute presentada per les persones afectades, es dedicava a fer-los recordatoris periòdics sobre els seus impagaments. Aquest fet va portar l’APE a dur a terme una acció pública de denúncia per buscar una solució a l’angoixa que estava generant l’acumulació d’aquests deutes a les famílies. Aquell dia, les representants de la companyia, entre elles la seva Directora de Clients Núria Latorre, ens van assegurar que les demandes de l’APE eren impossibles de complir.
Deu dies més tard, algunes de les afectades que sol·licitaven la condonació, així com milers de famílies de Barcelona i altres municipis de l’entorn, rebien a casa una carta d’Aigües de Barcelona que els confirmava la condonació de la major part del seu deute. En aquest sentit, ens consten deutes de més de 1.000€ que es van arribar a reduir a 98€.
Des de l’APE tenim molt clar que no es tracta d’una casualitat i que l’acció del 27 de febrer va provocar la condonació d’aquests deutes, fet que reflecteix que les nostres demandes no només eren legítimes sinó que eren possibles i que era només manca de voluntat de l’empresa per buscar una veritable solució per a les famílies. L’APE ha demostrat un cop més la importància de l’organització ciutadana i la conquesta de drets fonamentals a través d’accions de denúncia i desobediència pacífica. Com a resposta, malgrat haver acceptat part de les nostres demandes, Agbar ha triat la via de la repressió judicial i el càstig per difondre la por entre les activistes i les afectades que no poden pagar els serveis més bàsics.
L’actitud criminalitzadora de la companyia enfront l’APE es demostra en què no només es persona com a acusació particular sinó que encara que en la primera interlocutòria del Jutjat només s’incloïa una persona denunciada, Agbar ha presentat un recurs per demanar encausar a dues activistes més, entre elles la portaveu del moviment Maria Campuzano, buscant un major impacte sobre el col·lectiu i volent demostrar la seva posició dominant. És indignant veure com Agbar, que té l’incomprensible privilegi de gestionar l’aigua a una ciutat com Barcelona, ha gastat en els darrers mesos milions d’euros en una campanya publicitària de rentat d’imatge i en processos judicials per intentar frenar a la societat civil que s’organitza per defensar els seus drets.
Des de l’APE volem fer públic que la deriva repressiva d’Agbar no farà canviar la nostra manera de lluitar en favor dels drets de la ciutadania i les famílies en situació de vulnerabilitat per tal de garantir l’accés als subministraments bàsics. Per això, des d’avui i fins el dia del judici, previst pel dia 16 de maig, iniciem una campanya de difusió pública del cas perquè tothom tingui clar en què consisteix realment la “gestió responsable” d’Aigües de Barcelona. Diverses entitats i col·lectius, amb les quals l’APE porta col·laborant des dels seus inicis, comparteixen la indignació per l’actitud bel·ligerant de la companyia enfront la defensa dels drets fonamentals signant aquest comunicat i donant suport a la campanya que avui s’engega.
La defensa dels drets fonamentals i el dret de la ciutadania a lluitar pel que considera, no només just, sinó d’una necessitat imperant, no pot estar mai a mercè del que convingui a les grans empreses per a seguir ampliant el seu lucre. El dret als subministraments bàsics no es negocia, ni la nostra tasca s’atura, davant la criminalització de la protesta. No tenim por de l’estratègia repressiva d’Agbar i els drets de totes no es porten a judici. Seguirem lluitant al costat de la resta d’entitats i col·lectius que ens acompanyen, com sempre hem fet, per acabar amb els abusos de les grans companyies subministradores i per assolir un país SENSE SET, FRED, NI FOSCOR!
#EncausadesPerAgbar
Suports:
Assemblea Nacional Catalana
Associació Benestar i Desenvolupament – ABD
Bombers indignats
Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversions
CIEMEN
Coordinadora d’Aturats/es de Catalunya
Ecologistes en Acció
Ecoserveis
Energia Gara Nafarroa
Enginyeria sense Fronteres – ESF
Entrepobles
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona – FAVB
Front Civic
Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC
Iridia
Metromuster
Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals – ODESC
Observatori del Deute en la Globalització – ODG
Plataforma de Afectados Por La Hipoteca
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Barcelona
Plataforma Aigua és vida
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Red agua publica
Sindicat de Llogaters
Stop Mare Mortum
Tanquem els CIES
UGT-Bombers
Xarxa per la sobirania energètica – Xse
European Water Movement
Fuel Poverty Action – Regne Unit
Global Justice Now – Regne Unit
mke Meyer, Frankfurt am Main – Alemanya
Romania Without Them Association – Rumania
Transnational Institute – Bèlgica
Switched On London- Regne Unit
Platform – Regne Unit
Movimiento Afectadas por las Represas – MAB
La PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona presenten els primers resultats d’un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.
Dimarts 27 de març 2018
Avui presentem l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”. Aquest primer informe se’n marca en un treball conjunt de la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona on s’està portant a terme un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.
En l’informe es mostra els 100 primers casos de les dades recollides en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en el període de juliol a desembre de 2017. Per portar-ho a terme s’ha elaborat un qüestionari de 247 preguntes on es recullen dades de perfil sociològic, de salut, d’habitatge i de pobresa energètica de cada cas. Aquests qüestionaris han estat ordenats i sistematitzats en una base de dades que ens ha permès fer l’anàlisi exhaustiu de la problemàtica d’emergència habitacional i accés a subministraments bàsics de les persones enquestades.
L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic i legal del dret a l’habitatge i l’energia en clau salut, tracta els casos de 100 famílies afectades per problemes d’habitatge (tant d’hipoteca, lloguer i ocupacions) i del seu accés als subministraments bàsics. S’analitza el perfil sociològic de les famílies, l’estat de salut autopercebuda, la tipologia del problema en règim de tinença de l’habitatge de la persona enquestada i la garantia a l’accés dels subministraments bàsics i la pobresa energètica.
Amb la publicació d’aquest estudi, on s’exposen dades reals de persones en situació d’inseguretat residencial, es pretén visibilitzar la situació de crisis econòmica-habitacional actual, és a dir, les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007 i l’acumulació per despossessió de drets fonamentals, com ha sigut la privatització de subministraments bàsics i la financiarització en l’accés d’un dret com és l’habitatge, sumat a la bombolla del preu de lloguer que estem vivint el dia d’avui a ciutats com Barcelona. Creiem que aquest estudi pot ser una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la situació esmentada.
La importància de l’estudi radica en la necessitat de posar llum a aquestes dades fins a la data inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional en la que ens trobem.
Les entitats que hem elaborat aquest primer estudi hem sigut les primeres que estem alertant de la gravetat d’aquesta situació des dels nostres àmbits. Denunciat reiteradament la mancança de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge i de subministraments bàsics per orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que des de l’Observatori DESC s’aposta per recollir dades estadístiques i generar informació que des dels òrgans competents no està fent.
Podeu consultar l’estudi complet aquí.
Descarregueu aquí la versió de l’estudi en alta qualitat per imprimir.
