Nace la red Gas no es solución, una amplia coalición de colectivos y organizaciones del Estado español que muestran su rechazo al desarrollo de este combustible fósil.
El gas natural está cobrando un papel cada vez más relevante en el panorama energético tanto español como europeo. Los colectivos abajo firmantes observamos con preocupación el impulso político que está recibiendo este combustible fósil sin evaluaciones objetivas e independientes sobre sus riesgos y sin que haya habido un debate público suficiente. Este apoyo institucional se traduce en la promoción de nuevas grandes infraestructuras gasistas tanto en el Estado español como en toda la Unión Europea. Los proyectos incluyen grandes gasoductos, terminales de Gas Natural Licuado (GNL), almacenes de gas, redes de distribución… Muchas de estas infraestructuras se benefician de trámites abreviados de aprobación y de financiación pública europea, o sus costes se transfieren a las facturas del gas.
La promoción institucional del gas se realiza bajo la premisa de que se trata de una fuente energética que contribuirá a la descarbonización de la economía, al interés común y a la seguridad energética. Sin embargo, a pesar de que la narrativa oficial pretende presentarlo como un combustible limpio, el gas natural es un combustible fósil. La huella climática del gas es muy importante, especialmente si se consideran las fugas de metano que se producen a lo largo de toda la cadena de suministro. Las infraestructuras que se proyectan tienen una vida media de varias décadas, lo que convierte la apuesta por este combustible en algo incompatible con los objetivos climáticos europeos, que exigen unos tiempos de reacción mucho más inmediatos.
Cuestionamos también la idea de que estos desarrollos gasistas estén al servicio del bien común. Son a menudo los grandes fondos de inversión y las empresas del oligopolio gasista las que están interesadas en el desarrollo de estas infraestructuras. Estas empresas son juez y parte en la planificación gasista y en la estimación de la demanda, que se realiza habitualmente por encima de las necesidades reales.
El Estado español juega un importante papel geopolítico en la apuesta europea por el gas, al tener la mayor capacidad de regasificación de toda Europa y por la cercanía geográfica con el norte de África. El muy bajo uso de la capacidad de estas infraestructuras está provocando la justificación de nuevos gasoductos para dar salida a todo el gas que el país potencialmente puede importar, e igualmente está incentivando la búsqueda de nuevos usos para el gas -como el transporte-, al tiempo que ha generado un déficit creciente de tarifa, que ha sido asumido por los consumidores finales, lo que está contribuyendo a la pobreza energética. Perpetuar la dependencia del suministro de gas tiene unas consideraciones éticas que no se deben soslayar si tenemos en cuenta la violación de los derechos humanos en algunos de los países exportadores de ese gas.
El gas debe jugar un papel secundario y decreciente en la transición energética hacia un 100 % renovable; no puede convertirse en el pilar central de la misma. Una apuesta decidida por el gas como la que observamos sólo puede desviar el foco, los esfuerzos políticos y los recursos de un claro compromiso por las energías renovables sin ambages.
Las grandes empresas y lobbies que promocionan el modelo gasístico son contrarias a una transición energética democrática y participada activamente por la ciudadanía. Las propuestas de la transición deben dar respuesta a las necesidades de las poblaciones locales y al mismo tiempo preservar el patrimonio y los recursos naturales, eliminando los impactos negativos que padecen los territorios de extracción, transporte y consumo de gas. Ejemplos como el almacén Castor o Doñana, el gasoducto MidCat, las centrales de ciclo combinado, las plantas de regasificación del Musel (Gijón) y Mugardos (Ría de Ferrol) o las proyectadas como la de Granadilla (Tenerife), y la gran proliferación de permisos de investigación de shale gas o gas de lutita, obtenido mediante la técnica del fracking, constituyen una fuente de conflictos ambientales y sociales que perjudican a las economías locales. Además, la ejecución de infraestructuras gasísticas reproduce y profundiza un modelo de empleo de baja calidad que ya existe en otros sectores, y vincula a las comarcas, en especial a las zonas rurales, a un modelo caduco de empleabilidad basado en la especulación y en la temporalidad. Al mismo tiempo, hipoteca los suelos por muchos años y en no pocas ocasiones pone en riesgo sectores como la agricultura o la ganadería, entre otros.
Ante esta situación, las organizaciones que suscribimos este manifiesto, exigimos:
- Que se lleve a cabo un análisis riguroso del papel temporal/residual del gas en la transición energética evaluando su contribución real al Cambio Climático en toda la cadena de suministro, y que dicho análisis contenga un calendario concreto para su abandono, sin perjuicio del abandono urgente del carbón y de la energía nuclear.
- Que no se destinen más recursos públicos a la promoción del modelo gasista y que se evalúe la necesidad presente y futura de nuevas infraestructuras de gas, que acaban por sobredimensionar el sector energético, generan endeudamiento público, encarecen las facturas y acentúan la pobreza energética.
- Que se tome en especial consideración la opinión de la población directamente afectada por las infraestructuras gasísticas, por los riesgos que estas implican y porque ponen a las poblaciones al servicio de las economías de escala que poco o nada tienen que ver con las realidades locales.
- Que se ponga freno al impulso del gas en el sector del transporte. La búsqueda de soluciones a la contaminación atmosférica no puede justificar la sustitución de un combustible fósil por otro. Las medidas deben ir encaminadas a modos de transporte sostenibles, que fomenten los desplazamientos activos, el uso de la bicicleta, el vehículo colectivo y eléctrico, el ferrocarril y su electrificación, reduciendo progresivamente el uso del vehículo privado.
- Que la imprescindible transición energética se lleve a cabo de forma transparente y democrática. Se deben suprimir las barreras y penalizaciones actuales a las energías limpias, priorizando la reducción del consumo energético y promoviendo una cultura energética que permita a la ciudadanía empoderarse y contribuir a la construcción de un nuevo modelo energético limpio, abriendo un debate público donde la ciudadanía debe jugar un papel preferente.
- Que se faciliten canales de financiación pública que apoyen la generación eléctrica distribuida y que incentiven la producción energética local, basada en fuentes renovables, en el sector doméstico e industrial. Al mismo tiempo, desde el sector público debe promoverse la desinversión fósil, retirando todos los activos económicos de proyectos de combustibles fósiles, incluyendo el gas.
- Que se informe a los propietarios de activos sobre los riesgos económicos y de reputación que implica para sus carteras de inversión el seguir financiando proyectos que no se alinean realmente con el Acuerdo de París y sobre los beneficios que conlleva la reasignación de capital hacia el sector de las energías limpias, considerando los escenarios y tendencias tecnológicas.
- Que el sector energético asuma el ecofeminismo como elemento esencial del nuevo modelo energético y la transición energética se lleve a cabo teniendo en cuenta la participación activa y el protagonismo de las mujeres.
Junio 2018
Organizaciones integrantes:
350Bcn, Aliança contra la pobresa energètica, Amigos de la Tierra, Asociación de Cultura Popular Alborada (Gallur), Berriztu!, Comité Cidadán de Emerxencia da Ría de Ferrol, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, Equo Huelva, Ferrol-Cape, Fracking Ez, Fundación Renovables, Fundación Ecología y Desarrollo, Greenpeace España, IIDMA, No Més Gas, Observatorio Crítico de la Energía, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Plataforma Ciudadana Zaragoza sin Fractura, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Plataforma Resposta al Midcat, Plataforma Salvemos Doñana, Podemos, Sí se puede, Seo/BirdLife, Transport and Environment, WWF España, Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse).
Material de la formació “Mercat Elèctric: què paguem?” creat pel grup extractives d’ESF.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Obrim convocatòria per a treballar en l’estudi “La gestió comunitària de les remunicipalitzacions en energia”.
Amb aquest estudi volem identificar experiències tant al nord com al sud global de municipalització o gestió comunitària de la distribució de l’energia i poder avaluar-ne el rol dels actors i la participació i apropiació de la ciutadania en la gestió i definició de criteris.
Si estàs interessat/da consulta els termes de referència, tens fins a l’11 de juny per presentar-te!
El pròxim 27 de maig organitzem juntament amb l’Aliança contra la Pobresa energètica un dinar antirepressiu per en favor de les encausades d’Agbar.
A partir de les 12.30 organitzem vermut i paella vegana a preus populars amb les actuacions de Mònica Guiteras, Colectivo Samba, Undercover (rock), Dj Monje i d’altres!
La defensa dels drets fonamentals i el dret de la ciutadania a lluitar pel que considera, no només just, sinó d’una necessitat imperant, no pot estar mai a mercè del que convingui a les grans empreses per a seguir ampliant el seu lucre. No tenim por de l’estratègia repressiva d’Agbar. Els drets de totes no es porten a judici!
Us esperem a totes el diumenge 27 de maig a partir de les 12.30 al Centre Social Autogestionat Can Vies!
Agbar porta a judici l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
La companyia denuncia tres activistes per una acció del passat mes de febrer, intentant frenar així la lluita pel dret als subministraments bàsics
Barcelona, 7 de maig de 2018
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) hem treballat des que vam néixer per aturar els talls de subministrament a Catalunya i hem confrontat les grans multinacionals d’aigua, llum i gas per exigir la protecció de drets tan essencials com l’accés a l’aigua i l’energia. Hem aconseguit conjuntament amb la PAH i l’Observatori DESC, així com amb el suport de moltes altres entitats i col·lectius, impulsar una llei que ha aturat més de 40.000 talls de subministrament a Catalunya i hem situat les empreses subministradores al centre del problema, assenyalant aquestes companyies, amb beneficis multimilionaris, com a responsables d’una xacra que afecta més del 10% de la població a Catalunya.
A dia d’avui, Aigües de Barcelona (Grup Agbar-Suez) ha decidit portar a judici tres companyes de l’APE per una acció de denúncia que va tenir lloc a les seves oficines comercials de Barcelona el passat 27 de febrer. Amb aquesta acció, Agbar demostra anar en contra dels qui defensen els drets de la ciutadania i tria la via de la repressió contra la societat civil organitzada.
La companyia persegueix l’APE per la via judicial per una acció que s’emmarcava dins la campanya de condonacions de deute a famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta va iniciar-se el juliol de 2017 i reclamava bàsicament la condonació total dels deutes de factures impagades d’aigua contrets en situacions de vulnerabilitat i als que de cap manera les famílies podien fer front. En alguns casos es tractava de quantitats que superaven els 1.000€ i Aigües de Barcelona, enlloc de respondre a la sol·licitud de condonació de deute presentada per les persones afectades, es dedicava a fer-los recordatoris periòdics sobre els seus impagaments. Aquest fet va portar l’APE a dur a terme una acció pública de denúncia per buscar una solució a l’angoixa que estava generant l’acumulació d’aquests deutes a les famílies. Aquell dia, les representants de la companyia, entre elles la seva Directora de Clients Núria Latorre, ens van assegurar que les demandes de l’APE eren impossibles de complir.
Deu dies més tard, algunes de les afectades que sol·licitaven la condonació, així com milers de famílies de Barcelona i altres municipis de l’entorn, rebien a casa una carta d’Aigües de Barcelona que els confirmava la condonació de la major part del seu deute. En aquest sentit, ens consten deutes de més de 1.000€ que es van arribar a reduir a 98€.
Des de l’APE tenim molt clar que no es tracta d’una casualitat i que l’acció del 27 de febrer va provocar la condonació d’aquests deutes, fet que reflecteix que les nostres demandes no només eren legítimes sinó que eren possibles i que era només manca de voluntat de l’empresa per buscar una veritable solució per a les famílies. L’APE ha demostrat un cop més la importància de l’organització ciutadana i la conquesta de drets fonamentals a través d’accions de denúncia i desobediència pacífica. Com a resposta, malgrat haver acceptat part de les nostres demandes, Agbar ha triat la via de la repressió judicial i el càstig per difondre la por entre les activistes i les afectades que no poden pagar els serveis més bàsics.
L’actitud criminalitzadora de la companyia enfront l’APE es demostra en què no només es persona com a acusació particular sinó que encara que en la primera interlocutòria del Jutjat només s’incloïa una persona denunciada, Agbar ha presentat un recurs per demanar encausar a dues activistes més, entre elles la portaveu del moviment Maria Campuzano, buscant un major impacte sobre el col·lectiu i volent demostrar la seva posició dominant. És indignant veure com Agbar, que té l’incomprensible privilegi de gestionar l’aigua a una ciutat com Barcelona, ha gastat en els darrers mesos milions d’euros en una campanya publicitària de rentat d’imatge i en processos judicials per intentar frenar a la societat civil que s’organitza per defensar els seus drets.
Des de l’APE volem fer públic que la deriva repressiva d’Agbar no farà canviar la nostra manera de lluitar en favor dels drets de la ciutadania i les famílies en situació de vulnerabilitat per tal de garantir l’accés als subministraments bàsics. Per això, des d’avui i fins el dia del judici, previst pel dia 16 de maig, iniciem una campanya de difusió pública del cas perquè tothom tingui clar en què consisteix realment la “gestió responsable” d’Aigües de Barcelona. Diverses entitats i col·lectius, amb les quals l’APE porta col·laborant des dels seus inicis, comparteixen la indignació per l’actitud bel·ligerant de la companyia enfront la defensa dels drets fonamentals signant aquest comunicat i donant suport a la campanya que avui s’engega.
La defensa dels drets fonamentals i el dret de la ciutadania a lluitar pel que considera, no només just, sinó d’una necessitat imperant, no pot estar mai a mercè del que convingui a les grans empreses per a seguir ampliant el seu lucre. El dret als subministraments bàsics no es negocia, ni la nostra tasca s’atura, davant la criminalització de la protesta. No tenim por de l’estratègia repressiva d’Agbar i els drets de totes no es porten a judici. Seguirem lluitant al costat de la resta d’entitats i col·lectius que ens acompanyen, com sempre hem fet, per acabar amb els abusos de les grans companyies subministradores i per assolir un país SENSE SET, FRED, NI FOSCOR!
#EncausadesPerAgbar
Suports:
Assemblea Nacional Catalana
Associació Benestar i Desenvolupament – ABD
Bombers indignats
Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversions
CIEMEN
Coordinadora d’Aturats/es de Catalunya
Ecologistes en Acció
Ecoserveis
Energia Gara Nafarroa
Enginyeria sense Fronteres – ESF
Entrepobles
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona – FAVB
Front Civic
Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC
Iridia
Metromuster
Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals – ODESC
Observatori del Deute en la Globalització – ODG
Plataforma de Afectados Por La Hipoteca
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Barcelona
Plataforma Aigua és vida
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Red agua publica
Sindicat de Llogaters
Stop Mare Mortum
Tanquem els CIES
UGT-Bombers
Xarxa per la sobirania energètica – Xse
European Water Movement
Fuel Poverty Action – Regne Unit
Global Justice Now – Regne Unit
mke Meyer, Frankfurt am Main – Alemanya
Romania Without Them Association – Rumania
Transnational Institute – Bèlgica
Switched On London- Regne Unit
Platform – Regne Unit
Movimiento Afectadas por las Represas – MAB
La PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona presenten els primers resultats d’un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.
Dimarts 27 de març 2018
Avui presentem l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”. Aquest primer informe se’n marca en un treball conjunt de la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona on s’està portant a terme un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.
En l’informe es mostra els 100 primers casos de les dades recollides en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en el període de juliol a desembre de 2017. Per portar-ho a terme s’ha elaborat un qüestionari de 247 preguntes on es recullen dades de perfil sociològic, de salut, d’habitatge i de pobresa energètica de cada cas. Aquests qüestionaris han estat ordenats i sistematitzats en una base de dades que ens ha permès fer l’anàlisi exhaustiu de la problemàtica d’emergència habitacional i accés a subministraments bàsics de les persones enquestades.
L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic i legal del dret a l’habitatge i l’energia en clau salut, tracta els casos de 100 famílies afectades per problemes d’habitatge (tant d’hipoteca, lloguer i ocupacions) i del seu accés als subministraments bàsics. S’analitza el perfil sociològic de les famílies, l’estat de salut autopercebuda, la tipologia del problema en règim de tinença de l’habitatge de la persona enquestada i la garantia a l’accés dels subministraments bàsics i la pobresa energètica.
Amb la publicació d’aquest estudi, on s’exposen dades reals de persones en situació d’inseguretat residencial, es pretén visibilitzar la situació de crisis econòmica-habitacional actual, és a dir, les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007 i l’acumulació per despossessió de drets fonamentals, com ha sigut la privatització de subministraments bàsics i la financiarització en l’accés d’un dret com és l’habitatge, sumat a la bombolla del preu de lloguer que estem vivint el dia d’avui a ciutats com Barcelona. Creiem que aquest estudi pot ser una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la situació esmentada.
La importància de l’estudi radica en la necessitat de posar llum a aquestes dades fins a la data inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional en la que ens trobem.
Les entitats que hem elaborat aquest primer estudi hem sigut les primeres que estem alertant de la gravetat d’aquesta situació des dels nostres àmbits. Denunciat reiteradament la mancança de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge i de subministraments bàsics per orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que des de l’Observatori DESC s’aposta per recollir dades estadístiques i generar informació que des dels òrgans competents no està fent.
Podeu consultar l’estudi complet aquí.
Descarregueu aquí la versió de l’estudi en alta qualitat per imprimir.
Els tractats de l’ofensiva neoliberal contra la vida: Suplement de la campanya contra els tractats de comerç i inversió (TCI). Anàlisi des d’una perspectiva feminista.
Els tractats de comerç i inversió (TCI) són un instrument bàsic per a l’expansió de la globalització. Des dels anys 70 han estat implementats i utilitzats com a part de l’ofensiva neoliberal. La finalitat màxima d’acumulació del sistema capitalista patriarcal es veu garantida i enfortida amb aquests tractats, mitjançant els quals es redueixen els obstacles per a la lliure circulació de capitals, béns i serveis. Així ho expliquen Cristina Pina i Rosa Ortiz, autores de l’estudi “A qui beneficien els tractats de comerç i inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista”, impulsat per les organitzacions Entrepobles, Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció en el marc de la campanya No al TTIP, CETA i TISA, els tres principals TCI en litigi actualment.
Descarregueu el suplement publicat a La Directa.
Estudi complet disponible al maig de 2018.
La Xarxa per la sobirania energètica presenta el llibre col·laboratiu “Tenim energia” que recopila les nostres visions i experiències per caminar cap a la sobirania energètica dels pobles.
“Tenim energia” és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xarxa per la sobirania energètica i de totes les persones que han format part durant els darrers quatre anys amb l’esperança de seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli energètic però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives.
Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets queden reflectides al llibre amb l’objectiu d’impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta.
La presentació tindrà lloc el proper dijous 15 de febrer a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu a partir de les 19 h
Programa
- 19.10-19.40h: Intervenció inicial d’Itziar González (Arquitecte, Espai cooperatiu Ciutadà Les Rambles) perquè presenti el llibre Xse des de la seva trajectòria, especialment des del seu nou projecte de les Rambles.
- 19.45 – 20.45h: Taula de diàleg entre actors heterogenis en relació a aspectes treballats al llibre amb Amaranta Herrero (ICTA-UAB, a cofirmar), Jordi Navarro (imputat per les accions de resistència contra la MAT, encara judici aviat), Maria Campuzano (APE y Xse) i alguna autora del llibre.
- 21-22.30h: Concert amb pica-pica: Sílvia Tomás Trio
*Activitat oberta i gratuïta
Un grup d’activistes treballen l’aspecte del màrqueting i la comunicació per a donar a conèixer els tractats de lliure comerç. Però, ¿és important? O més aviat, com podem fer viral el fet que el món es vagi a la merda?
Us presentem el vídeo realitzat conjuntament amb Entrepobles, Ecologistes en acció i la Campanya No al TTIP, CETA i TISA.
Del 2 al 4 de març de 2018 la Xarxa per la sobirania energètica i les entitats que en formem part organitzem la quarta edició del Volt Oligotòxic per tal de reflexionar i incidir sobre el model energètic a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a Europa, així com en un àmbit més global.
Obrim inscripcions fins al 23 de febrer!
L’edició d’aquest any tindrà com a lema “Tenim energia: enfrontem l’oligopoli i defensem els Pirineus!” amb l’objectiu de visibilitzar algunes de les lluites que s’estan duent a terme al llarg del territori en la línia de la recuperació del control públic i ciutadà de l’energia i aprendre de les organitzacions i plataformes establint espais de comunicació i aprenentatge mutu.
Primerament visitarem La Guardia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Lleida), on el passat mes de març, a causa de la manca de manteniment de les xarxes de distribució, els veïns i veïnes, incloent-hi un grup de 90 nens i nenes que s’estaven quedant a la Casa de Colònies del poble, es van quedar gairebé 24 h sense llum. Tindrem l’oportunitat de compartir amb afectades i amb l’alcalde, Vicenç Roig, les experiències i les reivindicacions per unes infraestructures dignes pel territori.
Visitarem també la població de Juneda, on l’antiga planta de purins de Tracjusa, hi ha el projecte que sigui substituïda per una planta d’incineració que cremarà el gas derivat de residus urbans, amenaçant la salut de la població. La Plataforma Aturem la Incineradora ens explicarà quina és la situació actual en què es troba la lluita contra la planta incineradora. Seguidament, a les Borges Blanques, organitzem esdeveniment amb IPCENA, entitat ecologista que treballa a les comarques de Lleida en defensa del medi ambient i de la qualitat de vida de les persones.
Per acabar, a la Torre de Capdella, a la Vall Fosca (Pallars Jussà), els veïns i veïnes ens explicaran la seva lluita veïnal contra el gravamen abusiu de l’IVA en la factura de la llum d’Endesa. També a la mateixa Torre de Capdella es farà una Trobada en Defensa dels Pirineus enfront de les megainfraestructures i agressions al territori. En la primera part de la trobada s’exposaran diverses problemàtiques i agressions que s’estan patint al llarg de tot el territori dels Pirineus. I una segona on s’exposaran diverses alternatives, com ara l’aposta per remunicipalitzar les centrals hidroelèctriques.
No ho deixeu passar i recuperem entre totes el control de l’energia.
PROGRAMA VOLT 4 (provisional)
Divendres 2 de març
17:00h Inscripcions i sortida
(Lafede.cat carrer de les Tàpies 1-3, Barcelona)
20h Presentacions, espai de benvinguda i assemblea del Volt a la Casa de Colònies La Guàrdia Lada
Nit a la Casa de Colònies La Guàrdia Lada
Caldrà portar màrfega i sac de dormir, ja enviarem instruccions detallades a les persones inscrites
Dissabte 3 de març
9:00h Conversatori amb l’Alcalde de Montoliu de Segarra i les afectades, quan després d’una nevada quedaren sense llum durant més de 24 hores la primavera passada, degut a una mala gestió d’ENDESA
12:30h Roda de premsa i acció a Juneda, enfront el projecte d’incineradora de residus urbans de Tracjusa.
14h Dinar popular a les Borges Blanques
16h Col·loqui / esdeveniment a càrrec d’IPCENA, la Plataforma Aturem la Incineradora a Juneda i la Xarxa per la sobirania energètica.
21:30h Sopar a la Torre de la Capdella + Activitat sorpresa
Nit a l’Alberg la Torre Vall Fosca
Caldrà portar màrfega i sac de dormir. Qui tingui algun instrument també el porti, i sobretot moltes ganes de passar-s’ho bé. Enviarem instruccions detallades als inscrits
Diumenge 4 de març
10h Trobada en Defensa dels Pirineus enfront les megainfraestructures i agressions al territori, a l’Alberg la Torre Vall Fosca
14h Dinar popular a la Torre de la Capdella
16:30h Visita al museu i a la Central de la Capdella
21:30h Arribada a Barcelona
———-
Obrim inscripcions fins al 23 de febrer!
Obrim inscripcions fins al 23 de febrer!
