Recopilación de buenas prácticas de gestión comunitaria del agua en la amazonía del norte de Ecuador
En Ecuador, como en muchos países latinoamericanos, los campesinos y campesinas fueron privados del libre acceso al agua durante décadas. Con el paso del tiempo y con el empuje de políticas neoliberales a lo largo del continente, el agua pasó de manos de grandes latifundistas a manos de grandes empresarios y transnacionales, siendo las organizaciones indígenas, sociales y campesinas quienes sufrieron la inequidad del acceso al agua. La lucha de estas organizaciones por la democratización del acceso al agua a lo largo del territorio latinoamericano pasaba, inevitablemente, por afianzar la gestión comunitaria de este bien natural, limitando la injerencia e intromisión del sector privado bajo cualquier modalidad.
En la Amazonía ecuatoriana, donde la cobertura de los servicios de agua se encuentra por debajo de la media nacional, la calidad del agua podría mejorarse y, además, los impactos del cambio climático se empiezan a notar, las organizaciones comunitarias intentan llegar a sectores donde las instituciones públicas no tienen presencia y el derecho humano al agua no está garantizado. Estas organizaciones apuestan desde hace décadas por un modelo de gestión comunitaria del agua, dentro de sus posibilidades, con un enfoque inclusivo e integral.
En este contexto, el presente libro, editado por Enginyeria Sense Fronteres, describe 10 casos de buenas prácticas de gestión comunitaria del agua, concretamente en las provincias ecuatorianas de Orellana y Sucumbíos. Buenas prácticas que no se limitan a conseguir que el agua llegue a los hogares, sino que incluyen acciones comunitarias enfocadas a una gestión integral e inclusiva.
Descarga la publicación
La precarietat energètica amenaça els drets dels infants a Barcelona
Enginyeria Sense Fronteres presenta l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona: Una mirada des dels drets energètics de la infància”
El 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, arribant al 35% a districtes com Nou Barris.
Efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat, entre les conclusions de l’estudi.
L’actual emergència sanitària i les mesures per dificultar la transmissió del Covid-19 ha centrat l’atenció cap a les cases, on gran part de la població passa els seus dies de confinament. Un altre debat que ha ocupat l’agenda mediàtica ha estat la necessitat de permetre les sortides dels infants, un col·lectiu especialment sensible pel que fa a la protecció dels seus drets. Però, que passa quan els infants viuen en habitatges amb els subministraments bàsics amenaçats?
Aquest és el contingut de l’estudi de Irene González Pijuan per a Enginyeria Sense Fronteres, en el que revisant l’àmplia bibliografia i altres estudis i a través d’una metodologia qualitativa i participada, intenta respondre a aquestes preguntes. La dificultat per definir la Pobresa Energètica amb uns criteris compartits és la primera dificultat per mesurar l’abast de la situació. En qualsevol cas podem comptar que a Catalunya són unes 380.000 les famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides del subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.
Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Pel que fa a la salut física els principals efectes són la major freqüència, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada. La població adolescent és la més afectada per les situacions d’estrés, culpabilitat o estigma, que pot estar relacionat per exemple amb la manca d’higiene personal. Segons l’estudi els adolescents sota precarietat energètica tenen 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. Respecte al rendiment educatiu, la major propensió a la malaltia es tradueix en un major absentisme, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.
L’estudi para especial atenció a l’amenaça per la pròpia seguretat dels infants i adolescents que suposa el tall d’aquests subministraments. Al tractar-se de recursos imprescindibles per cobrir les necessitats bàsiques, les famílies utilitzen alternatives menys segures per cobrir-les. Un exemple d’això són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb el gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions que això suposa. Segons una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.
La investigació de la Irene González Pijuan no només analitza i denuncia l’actual situació sinó que també inclou propostes per tal de superar-la. La principal és la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit. La intenció seria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.
Descarrega l’estudi
Nuevo estudio: El Objetivo de Desarrollo Sostenible 6
Aquest estudi té per objecte analitzar les eines previstes en les Agendes de Desenvolupament per a garantir i promoure el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS), reconegut per l’Assemblea General de Nacions Unides (AGNU) el 2010. Aquests són els ja passats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i els vigents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tots dos redactats en el marc de l’Agenda de Desenvolupament 2015 (AD 2015) i l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 (ADS 2030), respectivament.
L’estudi pretén fer analitzar les Agendes de Desenvolupament de les Nacions Unides, més en concret el seu contingut respecte a l’aigua. L’anàlisi que es fa en aquest estudi no sols es limita a una revisió del ODS 6 (àmbit del monitoratge i compliment de les metes), sinó que també integra una visió crítica del paper del Sistema de les Nacions Unides en la construcció d’Agendes Mundials de Desenvolupament, especialment de les polítiques sobre l’aigua. La crítica es fonamenta en l’experiència en el seguiment de les polítiques internacionals dominants pel que fa a la gestió dels serveis d’aigua i sanejament.
Aquest estudi mostra la visió crítica en les polítiques que impulsen les Agendes de Desenvolupament, partint de la base que el Sistema de les Nacions Unides no ha assumit una postura clara i ferma respecte a l’aigua i el sanejament, i que les lògiques de pressió poden condicionar la formulació de les agendes internacionals que –en teoria– han de garantir el compliment del DHAS i respectar les resolucions assumides.
Finalment, s’afegeix una crítica amb visió feminista a l’ADS 2030 i en concret al ODS 6, sota la premissa que aquests instruments internacionals també han de garantir la igualtat entre gèneres i erradicar desigualtats entre grups de la població.
Descarrega aquí l’estudi
El estudio sobre el Cambio Climático en la Provincia de Orellana tiene por objeto la generación de un mayor conocimiento sobre el cambio climático y sus efectos concretos en Orellana (Ecuador). Se espera que el documento sea de utilidad en el proceso de toma de decisiones para la planificación y desarrollo de políticas y planes locales. Su desarrollo se enmarcó en la consultoría parte del proyecto “Empoderamiento de las comunidades y Juntas de Agua para la toma de decisiones inclusivas en torno a la gestión del agua en un contexto de cambio climático en Orellana (Ecuador)” ejecutado por el Gobierno Autónomo Descentralizado de la Provincia de Orellana (GADPO) en coordinación con la Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres.
Este estudio comprende y complementa información recogida en el marco de las actividades previas de la misma consultoría, tales como capacitaciones, un estudio sobre la percepción social de la población de Orellana sobre cambio climático y otro estudio científico-técnico sobre las evidencias del cambio climático en la provincia de Orellana.
El primer apartado consiste en una breve descripción del cambio climático (definiciones, causas y consecuencias). También incluye un resumen del marco normativo a nivel internacional y nacional, y la caracterización climática de la provincia de Orellana. En el segundo apartado se presentan la metodología utilizada y las limitaciones del estudio. En el tercer apartado se detalla la percepción de la población sobre diferentes aspectos del cambio climático y se presentan los resultados del análisis de las series históricas de datos meteorológicos con el objetivo de determinar las condiciones de referencia y los cambios observados en las precipitaciones y la temperatura. En tercer lugar, se desarrolla una discusión sobre los resultados obtenidos y se comparan los resultados del análisis de la percepción con los del análisis de los datos de las estaciones meteorológicas. Para finalizar el estudio, se detallan las conclusiones de la actividad de análisis de la percepción de la población, del estudio de los datos meteorológicos y del análisis bibliográfico. Por último, se hacen unas recomendaciones generales para mejorar progresivamente el conocimiento que se tiene sobre el cambio climático en Orellana, así como para limitar los impactos del cambio climático.
descarga aquí el estudio
Manual de remunicipalització dels serveis públics de aigua
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i Enginyeria sense Fronteres (ESF) publiquen la versió catalana d’aquest Manual de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua, la versió original del qual ha estat liderada per l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS).
El manual té com a objectiu donar suport als ajuntaments que prenen la decisió de remunicipalitzar els serveis d’abastament i sanejament que, en el seu moment, foren privatitzats. És un document eminentment tècnic i jurídic que toca els aspectes clau d’una remunicipalització i aporta el cabal, el coneixement i l’experiència d’un grup d’experts en la matèria. La publicació d’aquest manual és d’una especial importància per la necessitat urgent de disposar d’una regulació adient, racional i urgent dels processos de reinternalització dels serveis públics, i en especial els de remunicipalització, per evitar la inseguretat jurídica en què estan tenint lloc.
Els autors del manual són Eulalio Ávila Cano, Secretari i Interventor-Tresorer de l’Administració Local de Categoria Superior; Valentín Merino Estrada, Doctor en Dret i Secretari d’Administració Local de Categoria Superior i Pilar Ortega Jiménez, Interventora-Tresorera d’Administració Local de Categoria Superior. A més també s’ha comptat amb la documentació aportada per la Federació de Serveis a la Ciu-tadania de Comissions Obreres i el suport constant de la Red Agua Pública. Per a l’edició catalana volem agrair especialment la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.
El pots descarregar aquí
Nou estudi: La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre
El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental, i avui dia ningú posa en dubte que s’ha convertit en una de les regions més emblemàtiques del nostre país.
Aquest estudi té per objecte l’anàlisi de la gestió dels sediments al Delta de l’Ebre, des d’una perspectiva jurídica. S’hi expliquen les principals característiques ambientals, socials i econòmiques que configuren aquesta regió, per endinsar-se posteriorment en la problemàtica de la regressió del Delta de l’Ebre.
L’estudi pretén fer una aproximació jurídica per a la protecció del Delta, ja que queda palès que una gestió inadequada dels sediments por repercutir negativament, no només en el propi riu Ebre, sinó també en la resta d’ecosistemes que l’envolten. S’ha investigat sobre les diferents normatives (europea, estatal, autonòmica i regional) que regulen aquesta temàtica, per veure quines vies de protecció hi trobem actualment.
Però sembla que la legislació no és suficient. També s’han volgut recopilar algunes de les iniciatives i experiències que han sorgit recentment per a protegir els ecosistemes deltaics, tant al Sud com al Nord global. Així, per exemple, l’estudi destaca la importància de teixir aliances amb altres xarxes amb presència a Catalunya, els aprenentatges del estudis realitzats a la Província d’Orellana, a l’Equador, o més recentment, la iniciativa regional per tal de gestionar els sediments al Delta del riu Danubi des d’una perspectiva de conca.
Aquest estudi alerta sobre els efectes dels impactes socials i ambientals a la Conca de l’Ebre i posa en valor i a debat algunes propostes i perspectives sorgides arreu del món amb mires de protegir els ecosistemes deltaics.
Portem els Drets Humans i la Justícia Global als instituts!
Guia per a la introducció de la justícia global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum cientificotecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat de Ciències i tecnologia de batxillerat
La “Guia per a la introducció de la justícia global, la igualtat de gènere i els drets humans en el currículum cientificotecnològic de secundària obligatòria i en la modalitat de Ciències i tecnologia de batxillerat” sorgeix de l’encàrrec de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat per tal de crear una eina que proporcioni recursos al professorat per tal d’introduir la Justícia Global al currículum escolar de secundària. En l’elaboració hem col·laborat amb el programa municipal de Cooperació, Justícia Global, Pau i Drets Humans i amb l’equip directiu de l’Institut Baldiri Guilera.
Com a resultat, hem elaborat aquesta guia que divideix els recursos en 5 temàtiques actuals: el Dret humà a l’aigua i al sanejament, la pobresa energètica, les migracions climàtiques, les persones defensores del medi ambient i els minerals estratègics, residus electrònics i obsolescència programada. Tot això, contemplant els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. La guia, que segueix la meixa estructura per a cada tema per tal de ser més dinàmica, inclou una recopilació de recursos (documents, pàgines web d’interès, activitats d’associacions, documentals, curts, etc.) que el professorat pot utilitzar per incorporar aquestes temàtiques en la seva activitat docent.
L’elaboració d’aquesta guia representa per nosaltres una oportunitat per continuar ampliant el nostre àmbit d’actuació en activitats vinculades a l’Educació per al Desenvolupament a través de l’educació formal. A ESF creiem que hem de cooperar per a la consecució d’una societat internacional més justa, que es desenvolupi sense excloure cap persona i que alhora construeixi i posi en pràctica els drets humans fonamentals: econòmics, socials, culturals i ambientals, individuals i col·lectius, a tot el planeta.
La Guia ha estat elaborada per sensibilitzar, tant el professorat, com l’alumnat, de que la pobresa i les desigualtats entre països enriquits i empobrits, així com entre les persones, no són fenòmens casuals, sinó que hi ha relacions d’interdependència passades i presents, que s’han d’identificar amb claredat per ser eliminades i avançar cap a la justícia global.
Catálogo de Productos NUWA Jaén
En el marco del proyecto “Tejiendo redes de emprendimientos sociales y solidarios con mujeres urbanas y rurales del Departamento de Cajamarca, Perú”, se ha empoderado económicamente a mujeres en situación de vulnerabilidad social de la provincia de Jaén, Cajamarca.
Para ello, se ha inscrito una marca colectiva NUWA Jaén de café, cacao, miel y derivados para promover la producción, transformación y comercialización de dichos productos.
Este catálogo promociona la marca colectiva y los productos de la asociación.
“NUWA, mujer en idioma awajún, simboliza el trabajo y esfuerzo de las mujeres productores de café, cacao y miel de las provincias de Jaén y San Ignacio, herederas de los Pakamuros, valientes guerreros descendientes de las culturas ancestrales amazónicas”.
Haz clic en la imagen para acceder al catálogo de productos:
Nova Guía: Pobresa Energètica zero: apoderament des dels barris
Al llarg de l’any 2019, des d’ESF hem desenvolupat el projecte “Pobresa energètica zero: apoderament des dels barris”, conjuntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Situat en el marc dels Projectes pel Clima (Barcelona +Sostenible), la nostra tasca ha consistit en dur als barris de la ciutat de Barcelona el discurs de drets energètics mitjançant tallers i compartir amb tres col·lectius diferents quin és el nostre model energètic, què és la pobresa energètica i quina són les seves causes i conseqüències. Per dur a terme al projecte, coordinant-nos amb l’equip dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE), vam triar dos barris per fer la prova pilot: Sant Antoni i Horta. Pel que fa als col·lectius, vam voler arribar a tècnics i voluntaris d’entitats del tercer sector, professorat de centres docents i tècnics d’espais joves i, finalment, gent gran.
Els tallers van ser tot un èxit i vam aprofitar l’última part dels mateixos per reflexionar sobre què podien fer des de les seves entitats i col·lectius per contribuir en l’apoderament de la ciutadania en matèria energètica. De tot plegat, n’hem tret una guia didàctica que hauria de servir perquè el projecte s’estengui per tots els barris de la ciutat i qualsevol entitat o col·lectiu amb inquietuds pugui replicar els tallers al seu entorn. El document, de lliure accés, explica fase a fase com preparar les trobades, dona consells de com afrontar cada part del taller i resumeix què hem pogut extreure de la prova pilot realitzada. Esperem que això tot just sigui una llavor que ajudi a fer arribar a tothom quins són els nostres drets i treballem per assolir un model energètic més just i sostenible.
Estudi “A qui beneficien els tractats de comerç i inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista”
Els tractats de comerç i inversió (TCI) són un instrument bàsic per a l’expansió de la globalització. Des dels anys 70 han estat implementats i utilitzats com a part de l’ofensiva neoliberal. La finalitat màxima d’acumulació del sistema capitalista patriarcal es veu garantida i enfortida amb aquests tractats, mitjançant els quals es redueixen els obstacles per a la lliure circulació de capitals, béns i serveis.
Així ho expliquen Cristina Pina i Rosa Ortiz, autores de l’estudi “A qui beneficien els tractats de comerç i inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista”, impulsat per les organitzacions Entrepobles, Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció en el marc de la Campanya Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió.
Signa la petició!
