La crisi sanitària de la Covid19 a El Salvador
La història d’El Salvador ve caracteritzada per constants conflictes interns pel territori, essent la Guerra Civil acabada el 1992 la darrera confrontació bèl·lica rellevant. Avui dia, el país afronta l’existència de les maras que tenen com a objectiu el control sobre els territoris. En aquest context i la manca de regulació estatal, el dret humà a l’aigua no està garantit i hi ha una clara vulneració que es pot il·lustrar amb els següents exemples:
- Fins el 2016, el 40% de la població de Nejapa no té accés a aigua potable, tot i que la regió abasta el segon aqüífer més gran del país. El recurs és privatitzat per la Coca-cola, entre d’altres.
- El 2017 es prohibeix la mineria metàl·lica al país, ja que la indústria és causant de la contaminació de les aigües, tot deixant la població sense recurs.
- Tot i existir una Ley Integral del Agua redactada aquesta encara no ha estat aprovada
El Salvador és un país centreamericà que es troba lluny d’assolir una verdadera seguretat hídrica. En general, el problema de l’abastament d’aigua potable de les col·lectivitats rurals és més difícil que el de les ciutats. La dispersió de la població i la manca d’un pla estatal, així com l’escassa voluntat política, són alguns factors que aguditzen i compliquen considerablement la solució del problema. A més, el seu marc jurídic i institucional es troba fragmentat i genera un xoc de competències entre entitats. El Salvador necessita una llei que asseguri a la ciutadania el dret a l’aigua.
Taula comparativa d’El Salvador i Catalunya de dades demogràfiques i sobre el recurs hídric.
PRECEDENTS POLÍTICS 2019
En el context polític de 2019, s’ha agreujat la situació sobretot per les retallades en el sector de la sanitat, per l’increment de desigualtats a causa de les retallades al sector social i pel silenci davant les desaparicions i assassinats.
El juny de 2019 inicia amb una victòria electoral del candidat de dretes Nayib Bukele. Durant el seu mandat s’han produït diversos fets en detriment de la població i els seus drets:
- Deficient gestió en els àmbits de SALUT I D’AIGUA: Desmantellament de la Reforma Integral de Salut: tancament d’Equips Comunitaris de Salut (ECOS) i acomiadament del personal encarregat de les estratègies de control de malalties. Les morts a finals del 2019 per dengue, pneumònia i diarrea augmenten una mitjana del 46% respecte finals de 2018.
- Silenci davant la INSEGURETAT CIVIL: No posicionament envers les persones migrants (inclosos infants) detingudes, perseguides i engarjolades a la frontera dels EEUU. Durant l’any 2019 hi ha 2.390 assassinats i 3.202 persones reportades com a desaparegudes. No hi ha dades de la quantitat de persones desaparegudes que després són trobades amb vida.
- Retallades als SERVEIS BÀSICS: Es produeix un encariment dels subministraments bàsics: El gas s’encareix per unes 100.000 famílies, en retallar 9 milions de dòlars de subsidi.
- Increment de les DESIGUALTATS: El tancament de cinc secretaries de Casa Presidencial dedicades a l’àrea social. Desmuntatge de programes socials i econòmics per la població vulnerable. El Govern de Bukele colpeja 20 programes: 15 es tanquen i 5 tenen retallades pressupostàries, tot i que alguns per llei no es poden tocar. Al juny, en acomiadar personal públic i retallar en serveis i sous, la població es veu afectada monetàriament i hi ha una desaccelerada econòmica, amb gran afectació a les classes mitjanes i baixes.
- Manca de TRANSPARÈNCIA: Anunci d’obres públiques de manera precipitada (quatre dies després de la presa de possessió). Préstec de 389 MUSD del Fons Monetari Internacional (FMI).
DURANT LA COVID-19
La crisi sanitària de la COVID-19 no s’ha gestionat de la manera òptima: s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. Un exemple molt clar és que el número d’infectats i la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no es correspon de manera proporcional. I és que 7/10 salvadorencs viu de l’economia informal i s’han vist forçats a incomplir la quarentena domiciliar decretada per l’estat, qui no té suficient partida pressupostària per a mitigar la crisi. Les Juntes d’Aigua (JdA) s’han vist afectades per la suspensió de pagaments de serveis bàsics anunciada el 18 de març. Les JdA operen autogestionadament sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la
SALUT: No es garanteix el dret sanitari: Manca material i equips mèdics, els serveis d’atenció telefònic es troben col·lapsats, manca difusió i sensibilització a la població sobre mesures d’higiene, així com recursos pel sanejament, no se sectoritza als centres de quarentena (CCC)… Tot i que el 100% de CCC compten amb accés a inodors i rentamans, es desconeix en quines condicions estan i si hi ha instal·lacions per a dutxar-se. Per tots aquests motius, es requereix la intervenció internacional, on diverses ONGs (UNICEF, PROVIDA, EDUCO, Cruz Roja… ) aporten els seus recursos.
ALIMENTACIÓ: Es detecten 630.000 persones amb inseguretat alimentària. Els col·lectius més afectats són els petits productors i jornalers de cafè, aqüicultors i pescadors. El 46% de tota la població investigada gasta més de el 75% de l’ingrés familiar en aliments. Tot i haver ajudes per part del govern, com ara el Programa de Bienestar Social, no són suficients i arriben amb retard per a moltes famílies.
SEGURETAT CIVIL: Augmenta la inseguretat nacional: Increment de les deportacions nord-americanes i CCC col·lapsats, detencions arbitràries segons perfil ètnic, manca de transparència als centres de quarentena, manca de mecanismes de denúncia de violacions als DDHH…
AIGUA: Més del 20% de la població rural és proveïda per Juntes Rurals d’Aigua (JRA), el funcionament del qual depèn del pagament mensual efectuat pels usuaris. Com que no és efectiu, hi ha risc de suspensió del servei a les llars. Les JRA no compten amb un suport econòmic que els permeti garantir el seu funcionament regular sense ingressos
ECONOMIA: 7/10 salvadorenys viu de l’economia informal. La situació fiscal és cada cop més restrictiva per finançar mesures com ara la sustentació de llocs de treball, o la promoció d’inversions. Per tant, cal precisar els grups amb majors condicions de vulnerabilitat per ser atesos prioritàriament. Malgrat això, la capacitat pressupostària estatal està endeutada per 30 anys amb el FMI i, per això, està limitada
DADES
Les dades mostren com s’ha aprofitat la pandèmia per controlar el dret al lliure moviment. La taxa de mortalitat no supera el 3%
Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”
Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut.
La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.
Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020
L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.
Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.
En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.
A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.
Per a finalitzar, l’informe conclou amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.
Descarrega l’informe complet aquí.
En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament, en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.
En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.
Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020
El Joc de l’Aigua
El Joc de l’Aigua, és un joc dissenyat per ESF amb vàries comunitats rurals de Francisco d’Orellana (Equador). L’objectiu del taller i del joc és aprendre sobre els diversos usos de l’aigua i reflexionar sobre la importància de l’aigua a la nostra vida i com aquest bé tan valuós per l’ésser humà es pot veure amenaçat per la contaminació o el canvi climàtic.
El Joc de l’Aigua és un joc d’equips similar al “joc de l’oca”, adreçat a infants d’entre 7 i 12 anys i dissenyat preferiblement per jugar en un espai exterior. La duració del taller és d’entre 45 i 60 minuts i hi poden participar entre 10 i 30 infants. El joc consta d’una lona de 2×2 metres, que conté un circuit d’unes 30 caselles. Gràcies a “El joc de l’aigua” els infants es podran posar a la pell d’algú dels personatges del conte “Auka: la granota amazònica”, ja que a cada equip se li assigna una fitxa amb forma d’un dels personatges de l’Auka. El seu objectiu és arribar a la meta, avançant caselles a cada torn mitjançant un dau. A cada casella els equips han de resoldre enigmes i reptes sobre diversos temes com l’aigua, el canvi climàtic i la contaminació.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una pequeña rana, junto su amiga Amana, una niña, emprenden un viaje sorprendente al adentrarse a una vasija mágica. Durante la aventura las dos amigas ven como los animales de la selva están sufriendo escasez de agua en buen estado para su día a día e inician una serie de acciones para recuperar y conservar el agua.
Pero… ¿Por qué se deterioró la calidad del agua? ¿Qué está afectando la cantidad de agua? ¿Se puede vivir sin agua? ¿Qué camino y aventuras les depara poder recuperar el agua? ¿Qué pueden hacer para conservar el agua?
Estas son algunas de las reflexiones que plantea este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres, y que pretende aproximar de una forma sencilla el CAMBIO CLIMÁTICO y sus efectos sobre la naturaleza.
descarga el cuento
Conocimientos tradicionales de las plantas medicinales de Cajamarca y Celendín
Las jalcas constituyen un ecosistema estratégico para el desarrollo de Cajamarca, región que representa el segundo PBI agrario nacional. De una parte, por las reservas de agua que brindan para la actividad agropecuaria, de otra parte, porque ser uno de los territorios con mayor concentración de plantas medicinales y de expertos/as conocedores de las mismas, por lo que estos territorios constituyen áreas estratégicas para el desarrollo humano sostenible.
El rol e importancia de este ecosistema por sus servicios ambientales y provisión de biodiversidad para nuevas oportunidades económicas en la economía mundial se fundamenta, por un lado, en el uso y aprovechamiento de las sociedades agrarias que lo habitan y, por otro lado, de sus conocimientos expertos sobre las propiedades de dicha biodiversidad.
Descarga la publicación
Catálogo de Cosmética Natural y Herbolaria Ecológica Aromas de Jalca
Aromas de Jalca, es una marca colectiva de cosmética natural y herbolaria ecológica de la Asociación “Defensoras y Defensores de la Vida y la Pachamama” de Cajamarca.
Es una iniciativa de economía social y solidaria con valor social y ambiental que apuesta por la conservación de los ecosistemas altoandinos de la Jalca Cajamarquina y su biodiversidad, así como la protección de las cabeceras de cuenca.
Con este emprendimiento buscamos empoderar económicamente a mujeres de bajos recursos y situación de vulnerabilidad social de las provincias del sur de Cajamarca, de manera que les permita generar ingresos económicos y, con ello, mejorar su calidad de vida.
Se plantea como una alternativa al extractivismo ya que las comunidades campesinas pueden beneficiarse económicamente con el aprovechamiento sostenible y la transformación de la biodiversidad nativa en productos medicinales, conservando y revalorizando el ecosistema altoandino de la jalca y sus conocimientos tradicionales, tejiendo redes de emprendimientos.
Descarga la publicación
Manual del Programa de Formación de Impulsores/as de Innovación Eco Social
Este manual comprende un manual teórico-práctico del programa formativo Impulsoras/es de Innovación Eco-Social, enmarcado en el proyecto “Tejiendo redes de emprendimientos sociales y solidarios con mujeres urbanas y rurales del Departamento de Cajamarca, Perú”. El programa formativo se desarrolló en la ciudad de Cajarmarca en abril de 2018.
El objetivo de este documento es servir de apoyo para personas que necesiten o quieran desarrollar procesos de innovación eco-social en sus organizaciones o redes; para ello, por un lado aporta una base teórica sobre los temas más destacados que se incluyen en el currículo formativo diseñado específicamente para el curso y, por otro, se muestran algunos resultados obtenidos en las dinámicas de trabajo realizadas durante el curso, a modo de inspiración sobre el tipo de información que se puede generar con estas dinámicas.
Los temas que se tratan van desde una introducción al contexto y principios de la economía social y solidaria, de la innovación y, en particular, de la innovación eco-social; pasando por cómo se pueden integrar estos principios y dinámicas en las organizaciones y qué procesos generar para reforzar tanto su funcionamiento y procesos internos como externos, partiendo de un enfoque que trata de poner la vida en el centro (de las personas y del planeta) en lugar del capital económico; un enfoque donde realmente el capital es una herramienta de relación entre las personas y entre ellas y el planeta, más allá de un fin en sí mismo.
Tanto el diseño del currículo formativo, la impartición del mismo y la elaboración de este manual está impulsado por Enginyeria Sense Fronteres (asociación sin ánimo de lucro) y Altekio, S.Coop.Mad. (cooperativa de trabajo sin ánimo de lucro), ambas con sede en el Estado español y que desarrollan su actividad en el ámbito de la Economía Social y Solidaria y, por tanto, el trabajo se genera partiendo de los principios y valores que caracterizan este modelo de relaciones socio-económicas.
Al final de cada bloque de contenido se presenta un ejemplo de facilitación de dinámicas para trabajar los temas tratados en cada bloque en nuestras organizaciones o redes.
Descarga la publicación
Recopilación de buenas prácticas de gestión comunitaria del agua en la amazonía del norte de Ecuador
En Ecuador, como en muchos países latinoamericanos, los campesinos y campesinas fueron privados del libre acceso al agua durante décadas. Con el paso del tiempo y con el empuje de políticas neoliberales a lo largo del continente, el agua pasó de manos de grandes latifundistas a manos de grandes empresarios y transnacionales, siendo las organizaciones indígenas, sociales y campesinas quienes sufrieron la inequidad del acceso al agua. La lucha de estas organizaciones por la democratización del acceso al agua a lo largo del territorio latinoamericano pasaba, inevitablemente, por afianzar la gestión comunitaria de este bien natural, limitando la injerencia e intromisión del sector privado bajo cualquier modalidad.
En la Amazonía ecuatoriana, donde la cobertura de los servicios de agua se encuentra por debajo de la media nacional, la calidad del agua podría mejorarse y, además, los impactos del cambio climático se empiezan a notar, las organizaciones comunitarias intentan llegar a sectores donde las instituciones públicas no tienen presencia y el derecho humano al agua no está garantizado. Estas organizaciones apuestan desde hace décadas por un modelo de gestión comunitaria del agua, dentro de sus posibilidades, con un enfoque inclusivo e integral.
En este contexto, el presente libro, editado por Enginyeria Sense Fronteres, describe 10 casos de buenas prácticas de gestión comunitaria del agua, concretamente en las provincias ecuatorianas de Orellana y Sucumbíos. Buenas prácticas que no se limitan a conseguir que el agua llegue a los hogares, sino que incluyen acciones comunitarias enfocadas a una gestión integral e inclusiva.
Descarga la publicación
La precarietat energètica amenaça els drets dels infants a Barcelona
Enginyeria Sense Fronteres presenta l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona: Una mirada des dels drets energètics de la infància”
El 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, arribant al 35% a districtes com Nou Barris.
Efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat, entre les conclusions de l’estudi.
L’actual emergència sanitària i les mesures per dificultar la transmissió del Covid-19 ha centrat l’atenció cap a les cases, on gran part de la població passa els seus dies de confinament. Un altre debat que ha ocupat l’agenda mediàtica ha estat la necessitat de permetre les sortides dels infants, un col·lectiu especialment sensible pel que fa a la protecció dels seus drets. Però, que passa quan els infants viuen en habitatges amb els subministraments bàsics amenaçats?
Aquest és el contingut de l’estudi de Irene González Pijuan per a Enginyeria Sense Fronteres, en el que revisant l’àmplia bibliografia i altres estudis i a través d’una metodologia qualitativa i participada, intenta respondre a aquestes preguntes. La dificultat per definir la Pobresa Energètica amb uns criteris compartits és la primera dificultat per mesurar l’abast de la situació. En qualsevol cas podem comptar que a Catalunya són unes 380.000 les famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides del subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.
Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Pel que fa a la salut física els principals efectes són la major freqüència, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada. La població adolescent és la més afectada per les situacions d’estrés, culpabilitat o estigma, que pot estar relacionat per exemple amb la manca d’higiene personal. Segons l’estudi els adolescents sota precarietat energètica tenen 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. Respecte al rendiment educatiu, la major propensió a la malaltia es tradueix en un major absentisme, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.
L’estudi para especial atenció a l’amenaça per la pròpia seguretat dels infants i adolescents que suposa el tall d’aquests subministraments. Al tractar-se de recursos imprescindibles per cobrir les necessitats bàsiques, les famílies utilitzen alternatives menys segures per cobrir-les. Un exemple d’això són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb el gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions que això suposa. Segons una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.
La investigació de la Irene González Pijuan no només analitza i denuncia l’actual situació sinó que també inclou propostes per tal de superar-la. La principal és la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit. La intenció seria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.
Descarrega l’estudi
Nuevo estudio: El Objetivo de Desarrollo Sostenible 6
Aquest estudi té per objecte analitzar les eines previstes en les Agendes de Desenvolupament per a garantir i promoure el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS), reconegut per l’Assemblea General de Nacions Unides (AGNU) el 2010. Aquests són els ja passats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i els vigents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tots dos redactats en el marc de l’Agenda de Desenvolupament 2015 (AD 2015) i l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 (ADS 2030), respectivament.
L’estudi pretén fer analitzar les Agendes de Desenvolupament de les Nacions Unides, més en concret el seu contingut respecte a l’aigua. L’anàlisi que es fa en aquest estudi no sols es limita a una revisió del ODS 6 (àmbit del monitoratge i compliment de les metes), sinó que també integra una visió crítica del paper del Sistema de les Nacions Unides en la construcció d’Agendes Mundials de Desenvolupament, especialment de les polítiques sobre l’aigua. La crítica es fonamenta en l’experiència en el seguiment de les polítiques internacionals dominants pel que fa a la gestió dels serveis d’aigua i sanejament.
Aquest estudi mostra la visió crítica en les polítiques que impulsen les Agendes de Desenvolupament, partint de la base que el Sistema de les Nacions Unides no ha assumit una postura clara i ferma respecte a l’aigua i el sanejament, i que les lògiques de pressió poden condicionar la formulació de les agendes internacionals que –en teoria– han de garantir el compliment del DHAS i respectar les resolucions assumides.
Finalment, s’afegeix una crítica amb visió feminista a l’ADS 2030 i en concret al ODS 6, sota la premissa que aquests instruments internacionals també han de garantir la igualtat entre gèneres i erradicar desigualtats entre grups de la població.
Descarrega aquí l’estudi
