Esferes 36 Lectura ecofeminista dels conflictes energètics a Tarragona
Com ja s’ha començat a demostrar, l’era dels combustibles fòssils està arribant a la seva fi. A mesura que transcorren els anys i el capitalisme creix exponencialment, els desajustos en la cadena mundial de subministrament de recursos fòssils, cada vegada més cars d’extreure, així com la creixent demanda de gas, considerat com l’energia pont per la transició energètica, estan conduint a una crisi energètica mundial. El model energètic actual ha permès invisibilitzar i desvaloritzar els processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals de la Terra. Les polítiques energètiques, per mitjà de la mercantilització d’un bé comú com és l’energia, han incrementat les injustícies mediambientals i socials. L’extractivisme de les transnacionals, també en les energies renovables, genera un deute ecològic i un deute de cures, alhora que criminalitza la protesta, expulsa la ciutadania, ocasiona processos migratoris i estén la pobresa energètica. Aquest escenari planteja qüestions urgents: la transició energètica i la seva adequació per fer front a reptes que responen a interessos aparentment contradictoris, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la reducció de la pobresa energètica i l’exclusió social, així com el reforç de la seguretat energètica.
L’objectiu del present estudi és analitzar i divulgar, des d’una perspectiva ecofeminista, tres dels principals conflictes energètics presents a la província de Tarragona a data 2022: la massificació eòlica, les línies de Molt Alta Tensió i la futura Vall de l’Hidrogen Verd a Catalunya.
Descarregueu l’estudi “Esferes 36 Lectura ecofeminista dels conflictes energètics a Tarragona” aquí.
Infografia
A banda, per tal de visibilitzar la problemàtica i sensibilitzar a la ciutadania, des del Grup d’ESF Tarragona hem treballat una completa infografia que reflecteix els conflictes existents així com propostes i alternatives i moviments de resistència al territori tarragoní.
Aquestes infografies han estat impreses com a estovalles de taula i es repartiran gratuïtament a diferents locals i restaurants de Tarragona per a treballar la sensibilització entre la població més directament afectada.
Podeu descarregar la infografia en alta qualitat aquí.
Quadern de treball Cuidem l’Aigua
El quadern de treball Cuidem l’aigua és un material complementari al conte de Auka i l’arbre màgic de l’aigua, on nenes i nens podran desenvolupar habilitats lògiques, artístiques i recordar les accions que Auka i Amana realitzen per a cuidar l’aigua i la naturalesa.
Els materials que necessitarem per a treballar són: llapis de colors, tisora, cartó, ampolles de reciclatge i una sobre dosi de creativitat!
Aquest quadern de treball, ha estat editat per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinació amb el GADPO, el MAATE, la AJAAPySLB i el CJASNO, forma part del material educatiu i pretén educar als nens i nenes sobre la necessitat d’involucrar-nos en la prevenció i control de la contaminació ambiental produïda pels residus, els seus orígens i els seus efectes sobre la naturalesa.
Descarregueu el Quadern de treball Cuidem l’Aigua aquí (en castellà).
Auka i l’arbre màgic de l’aigua
Les nostres increïbles amigues Auka i Amana, una petita granota i la seva inseparable amiga que viuen en la Amazonía equatoriana, gaudeixen de diverses aventures al costat dels majestuosos rius amazònics.
Un dia assolellat, Auka i Amana es troben a la vora del riu quan de sobte veuen com la seva amiga la tortuga Wayra s’acosta en una canoa. Wayra convida a les seves amigues, Auka i Amana, a un gran passeig i les trasllada a conèixer aquell lloc on va viure cunado era una tortuga jove, durant el viatge els explica sobre la presència d’un gran arbre màgic.
Auka i Amana, es mostren incrèdules sobre la presència d’aquest “arbre màgic”, no obstant això, estan molt ansioses per conèixer a aquell bell lloc. En arribar s’emporten una desagradable sorpresa pel fet que el gran arbre màgic està destruït, marcit i al seu voltant hi ha escassetat d’aigua i la que hi ha està molt contaminada. aquesta situació fa que les valentes amigues Auka i Amana decideixen ajudar.
Viatgen a través d’un somni cap al passat per a recollir aigua pura i cristal·lina per a recuperar al gran arbre màgic, d’aquesta manera i gràcies al suport d’homes i dones de totes les edats aconsegueixen que l’arbre torni a la vida, a més es comprometen a la comunitat a mantenir sempre netes les fonts hídriques… et contem més en el conte i et deixem tres interrogants per a la teva reflexió: Creus que la història es reflecteix a casa nostra? Creus que és important involucrar a totes les persones cap a la cura de l’aigua? Qui ha de prendre el lideratge per a la cura de l’aigua i la naturalesa?
Aquest conte infantil, editat per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinació amb el GADPO, el MAATE, la AJAAPySLB i el CJASNO, forma part de les aventures de Auka i Amana que figuren en el nostre catàleg d’activitats i pretén educar als nens i nenes sobre la necessitat d’involucrar-nos en la prevenció i control de la contaminació ambiental produïda pels residus, els seus orígens i els seus efectes sobre la naturalesa.
Descarregueu el llibre Auka i l’arbre màgic de l’aigua aquí (en castellà).
Descarrega també el quadern de treball Cuidem l’aigua un material complementari al conte de Auka i l’arbre màgic de l’aigua, on nenes i nens podran desenvolupar habilitats lògiques, artístiques i recordar les accions que Auka i Amana realitzen per a cuidar l’aigua i la naturalesa.
Presentem el nou estudi “Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions. Estudi de casos” realitzat per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Ecologistes en Acció (EeA).
L’estudi neix de la col·laboració entre ESF i EeA en l’anàlisi de l’impacte de la crisi climàtica i ambiental sobre l’aigua. Fa uns mesos publicavem l’estudi “El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica”, que ens va permetre profunditzar en la necessitat d’impulsar mesures d’adaptació de l’aigua al canvi climàtic per a protegir el dret a l’aigua i el bon estat ecosistèmic dels cicles de l’aigua.
En aquest nou estudi que presentem hem profunditzat en un de les conseqüències de no actuar davant els impactes de la crisi ambiental global sobre l’aigua: les migracions ambientals. L’impacte del canvi climàtic i d’altres manifestacions de la crisi ambiental global sobre l’aigua genera diferents tipologies de mobilitat humana, especialment al Sud Global. I molt sovint s’entrecreuen altres factors que determinen els processos de mobilitat com és l’acaparament de terres i béns naturals, la sobrepesca, la construcció d’infraestructures i projectes econòmics i procesos de contaminació, entre d’altres.
L’estudi analitza diferents casos del Sud Global – Senegal (Saint Louis), Colòmbia (Cartagena, Bolívar), els pobles inuit (Estats Units i Canadà) i Vietnam (Delta del Mekong)- on existeixen migracions ambientals, així com casos del Nord Global -Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana- que en un futur proper, si res canvia, poden patir desplaçaments interns. Tots els casos ens permeten veure que la degradació ambiental que indueix moviments de població és conseqüència de les accions humanes. D’igual forma ho és la crisi climàtica. Però no tota la humanitat és igualment responsable d’aquesta crisi ambiental global, sinó que els Estats i grans corporacions del Nord Global tenen una major responsabilitat històrica i present.
L’estudi reforça la necessitat d’adaptar els cicles de l’aigua al canvi climàtic, de garantir els drets humans i ambientals com a imperatiu, i d’equiparar les inequitats històriques amb els pobles del Sud Global a través de mecanismes de cooperació, reforç de capacitats, reparació de danys i transferència de recursos.
És indispensable que, des de les organitzacions de la societat civil, les institucions i també des de l’àmbit acadèmic es reconegui la importància que té el reconeixement jurídic i polític de la mobilitat humana induïda per factors ambientals i climàtics.És una obligació moral convertir-nos en societats d’acollida, sense imposar impediments i vulnerar drets humans, però també hem de fer que les societats i pobles del món puguin viure en pau allà on son. Al cap i a la fi, la majoria de desplaçaments no son voluntaris o desitjats.
Els casos
Colòmbia
Senegal
Vietman
Regió àrtica
Drets energètics en mans de la infància
Guia metodològica sobre tallers amb infància per treballar la pobresa energètica
La Guia “Drets energètics en mans de la infància” pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte “Drets energètics en mans de la infància”, recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social.
Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.
Un d’aquests col·lectius, la infància, està present a moltes de les llars en situació de pobresa energètica i en pateix els impactes directament, sovint de manera diferent a les persones adultes. Tot i així, no sempre es parla d’aquesta classe de situacions amb nenes i nenes, que perceben la problemàtica però potser els hi és difícil posar-hi paraules o entendre què passa i per quins motius. Considerant que una de les conseqüències de la pobresa energètica en la salut mental de les persones que la pateixen és el sentiment de culpa, estigma o soledat, és molt important generar espais on se’n parli, des de la perspectiva de suport mutu i apoderament, per a poder vèncer aquests sentiments d’aïllament o diferència. També amb infants.
És per aquest motiu que s’han dissenyat aquests tallers i s’han dut a terme amb infància del barri del Raval de la ciutat de Barcelona on, el 2018, el 32% dels infants vivien en llars on les temperatures són inadequades i el 27,3% en llars amb endarreriments en el pagament de factures de subministraments.
La voluntat d’aquesta guia és compartir el procés fet durant aquest projecte, així com la metodologia dels tallers, per a que siguin una experiència replicable i útil per a parlar de pobresa energètica amb la infància.
Descarrega la Guia “Drets energètics en mans de la infància” aquí.
Presentem la Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a Barcelona en el marc de la #FESC22
Avui dissabte 22 d’octubre hem presentat la Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a la ciutat de Barcelona. Ho hem fet a la taula rodona “de les Comunitats Energètiques a les comunitats de vida. reptes i oportunitats en la transició ecosocial”. Podeu recuperar la taula rodona aquí.
La guia, que us la podeu descarregar al final del text i que aviat estarà disponible en versió impresa, és un esforç del moviment de l’aigua de Barcelona, Enginyeria Sense Fronteres, Societat Orgànica i l’Aula de l’Aigua.
L’objectiu de la guia és aportar llums i resoldre dubtes sobre les possibilitats de l’aprofitament de les aigües pluvials i les aigües grises als equipaments i edificis de la ciutat, explorant la possibilitat de conformar una Comunitat Hídrica. La guia planteja un pilot de Comunitat Hídrica al Districte de Sants-Montjuïc, com a punta de llança i exemple per la seva replicació.
En l’àmbit energètic la regulació i l’impuls de les Comunitats Energètiques està avançant molt. En canvi, el vector aigua als equipaments no s’està abordant amb prou impuls. Tanmateix, a les grans ciutats els majors consums d’aigua es donen en l’àmbit domèstic i municipal.
Les oportunitats que ofereixen les Comunitats Hídriques son molt elevades i diverses: des de la presa de consciència i responsabilitat sobre el consum d’aigua que fem, la posada en marxa de mesures d’estalvi i rehabilitació hídrica, l’aprofitament d’aigües pluvials per enverdir les nostres cobertes i horts, l’aprofitament d’aigua pluvial i gris pels inodors, neteja i reg, fins al drenatge d’aquestes aigües al medi natural urbà.
El model de Comunitats Hídriques que plantegem a la guia vol recuperar la memòria històrica de l’aigua i la noció comunitària al voltant de la cura dels béns comuns. Des d’aquesta lògica les Comunitats Hídriques s’entenen com a comunitats conscients amb la utilització i cura de l’aigua, i passen de ser subjectes passius a actors actius del cicle hídric que cal cuidar i preservar en el context d’emergència climàtica que vivim.
Descarrega la Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a la ciutat de Barcelona aquí.
ESFeres 35 “Precarietat energètica en l’àmbit rural: L’accentuació dels factors de risc”
El present estudi pretén explorar l’estat de la qüestió sobre la cobertura del dret a l’energia en l’àmbit rural català aportant-hi una mirada a escala global. Es tracta d’una conjuntura problemàtica perquè hi intervenen diversos factors diferencials que, sembla, fan augmentar el risc a patir el que s’anomenarà precarietat energètica. Així com es comentarà més endavant, la definició d’aquesta problemàtica, en l’actual estudi, cercarà recollir expressions o experiències divergents a les del Nord Global urbà. D’aquesta manera, tot i que es recolliran dades sobre l’assequibilitat de l’energia i eficiència energètica de les llars -fenòmens tradicionalment adaptats al context d’un Nord Global urbà-, se cercarà copsar la realitat rural indagant en altres aspectes del que podria ser la precarietat energètica. En altres paraules, es tindran en compte les necessitats concretes de la població rural a partir del seu perfil socioeconòmic, les pràctiques institucionals municipals o comarcals per a protegir aquestes persones o l’accessibilitat a l’electricitat en referència a l’estabilitat de la xarxa de distribució. Per acabar, es reflexionarà sobre la manca de sobirania energètica i la inflexibilitat estructural del canvi arrelada al control empresarial de l’energia, que és actualment un bé privatitzat.
En aquest sentit, l’objectiu general serà concretar quantitativament i qualitativament si la ruralitat suposa un risc afegit per a patir precarietat energètica des de les anteriorment mencionades casuístiques.
- En primer lloc, es descriurà el perfil socioeconòmic rural per a determinar si existeix un desajustament entre l’energia disponible i les seves necessitats específiques.
- En segon lloc, s’avaluarà l’accessibilitat i eficiència energètica de les llars rurals, a més de fer-ne una territorialització per comarques.
- En tercer lloc, es valorarà si els serveis socials comarcals tenen els recursos suficients per fer front a la precarietat energètica i quines resistències i estratègies (pràctiques) tenen les seves treballadores per protegir les persones afectades i fer valdre la Llei 24/2015.
- En quart lloc, s’analitzarà la qualitat del servei elèctric, en termes de continuïtat del subministrament, segons la densitat de població. Les interrupcions en la connexió semblen ser habituals en l’àmbit rural i, per això, caldrà conèixer quines en són les causes estructurals que ho perpetuen.
- El cinquè lloc, es recolliran experiències del Sud Global que mostrin les lògiques extractivistes de despossessió que s’estan expandint cap a les zones rurals del Nord Global i que perpetuen un model energètic integrat verticalment. Per acabar, es descriuran propostes conceptuals i pràctiques que siguin respectuoses amb els drets energètics de la població i amb els recursos naturals del planeta des d’una perspectiva de drets socials i ambientals ecofeminista.
L’actual model energètic suposa una accentuació de les desigualtats internes en les comarques rurals i l’augment de les desigualtats entre aquestes comarques rurals i les urbanes. Per fer-hi front a l’estudi presentem recomanacions d’actuació per a pal·liar aquesta situació.
Podeu descarregar l’estudi a través d’aquest enllaç.
Les desigualtats i inequitats, mantenen i exacerben les dificultats de les dones a l’hora d’exercir lideratge o simplement de participar.
Aquestes diferències les situen en un major desavantatge estructural dins del sistema, la qual cosa dificulta els seus processos de desenvolupament i autonomia.
El ”Estudio sobre liderazgo de la mujer productora en las asociaciones campesinas de la provincia de Inhambane” és el resultat d’una consultoria de gènere que ha consistit a realitzar un diagnòstic sobre la participació i el lideratge femení en les associacions camperoles i sobre la base d’aquest realitzar unes “recomanacions per a fer costat a les dones camperoles d’una forma més eficaç dins del moviment camperol perquè sigui més sostenible, per tant, esperem que aquest estudi ens proporcioni recomanacions per a millorar l’enfocament de gènere en les intervencions que realitzem amb les associacions i moviments camperols”.
La consultoria es va dur a terme entre els mesos de febrer i març del 2022, a la Província de Inhambane, Moçambic i, d’acord amb els requeriments, es van analitzar:
- Els mecanismes de participació de les dones en els moviments pagesos i associatius.
- Tipus de lideratge i nivells d’influència dins de les associacions.
- Nivell d’acceptació de les decisions de les dones lideresses en les associacions pageses, per part dels seus membres (dones/homes).
- La capacitat/disponibilitat de les dones per a exercir el lideratge, sobre la base de la càrrega de treball reproductiu i comunitari.
- Les barreres i dificultats de les dones pageses per a exercir el seu lideratge en les associacions.
El diagnòstic és el resultat d’una anàlisi de gènere dut a terme a la província de Inhambane (Moçambic), lloc on ESF desenvolupa un programa des de l’any 2018, que ha facilitat els contactes i l’execució d’aquest estudi. El propòsit era descobrir les diferències, les desigualtats de gènere i les relacions que s’estableixen entre homes i dones en funció del seu rol social, poder de decisió i accés a diferents recursos.
Podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç.
La realització de l’estudi ha comptat amb la col·laboració del centre d’Estudis Africans (CEA).
Joc de taula: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!
Com anunciavem a finals de l’any passat, des del grup de justícia climàtica d’Enginyeria Sense Fronteres hem estat treballant en un joc de taula sobre emergència climàtica: Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem!
Es tracta d’un joc de taula cooperatiu on els i les jugadores assumeixen el paper d’un equip especialitzat que ha de dissenyar eines i estratègies claus a implementar com a mesures de la transició ecosiocial davant dels efectes de la Crisi Climàtica. L’objectiu del joc és proposar mesures d’adaptació i mitigació per evitar que el comptador de la crisi climàtica augmenti de manera descontrolada.
Una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosiocial. Però no serà fàcil, l’Emergència Climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida?
El joc permet conèixer les consequències ambientals i humanitàries de la crisi climàtica i les mesures per fer front a aquesta crisi, tal com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.
És apte per a totes les edats a partir de 12 anys i té una durada aproximada de una hora.
El podeu trobar al catàleg d’activitats d’ESF! Properament anunciarem la data de presentació del joc, la qual serà entorn a la pròxima conferència de la ONU sobre canvi climàtic, la COP27, aquest any a Egipte. Estigueu atentes!
Aquest joc ha estat possible gràcies a la col·laboració del voluntariat de justícia climàtica de l’entitat i a diverses entitats de lleure. S’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Us presentem com cada any la memòria d’activitats de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia del que hem fet, pensat i provocat des de la nostra entitat durant el 2021. I un canvi de nom recent, que és també un canvi d’àmbit territorial amb el que volem ampliar la base social incorporant antics i nous companys de viatge d’arreu, i també obrir-nos les portes a nou finançament.
Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes i barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios i televisions. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem i que hem anat construint al llarg dels anys.
Amb l’amargor de tothom que durant dècades de dades, racionalitat i denúncia pública ho esperava, avui tenim un reconeixement social que l’emergència climàtica és aquí. I sabem com travessa totes les lluites i com condiciona tot allò pel que venim treballant des de fa 29 anys. Si com a societat global no fem res, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú. L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust.
El 2021 és l’any que comencem a sortir de l’enorme trasbals que ha estat la pandèmia de CoViD-19 i les lluites tornen a revifar. Hem viscut una aturada i a voltes un decreixement involuntaris que suggereixen, amb els millors ulls, que la voràgine anterior que ja torna té alternatives tant en el ritme de vida com en la manera d’enfrontar les nostres relacions i la construcció de societat. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Amb un record per aquells que ja no hi són, obrim els braços per continuar sumant i caminant plegats.
Junta directiva d’ESF
Descarrega aquí la memòria d’activitats
Vols col·laborar amb ESF per seguir endavant amb aquests projectes i d’altres?
Recorda que pots fer aportacions puntuals o fer-te soci/sòcia. A la nostra web trobareu tota la informació. Necessitem persones implicades com tu!
En què estem implicades?
