Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”
Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut.
La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.
Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020
L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.
Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.
En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.
A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.
Per a finalitzar, l’informe conclou amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.
Descarrega l’informe complet aquí en català (i en aquest enllaç en castellà)
En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament, en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.
En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.
Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Debat sobre el documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa
El passat dilluns 1 de juny vam realitzar la projecció del documental “Aigua Terbòla, el negoci d’Agbar a Mèxic” a la Festa del Riu de Manresa.
Vam comptar amb la presència online del director Victor Yustres i el periodista Ricardo Balderas pel posterior debat.
Dins del debat es van explicar l’origen del documental “Aigua Tèrbola” i com es vol donar continuïtat a la lluita d’ESF i altres moviments ciutadans tant pel territori català com per Mèxic. Ens van comentar com organitzar-nos i fer força per una gestió transparent, participada i pública, descobrint el paper dels mercaders de l’aigua als països del Sud i connectar les lluites que li planten cara.
El Ricardo Balderas, periodista de Poder a Mèxic, va contextualitzar el dret a l’aigua abans i després de l’arribada d’Agbar al país. Una història de cerca sense escrúpols del benefici, oblidant els DDHH i aliant-se amb la corrupció local. També ens va recordar els riscos que sofreixen persones defensores dels drets humans a Mèxic, un país on denunciar les transnacionals ja és més perillós que denunciar el crim organitzat. “La por no pot paralitzar-nos, però calen mesures de seguretat per reduir aquests riscos”, va puntualitzar el periodista.
Podeu veure tot el debat sobre el documental i conèixer el paper de les transnacionals com Agbar a països del Sud i quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per l’aigua pública i democràtica a Catalunya.
Aquest documental està produït per Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte ‘El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà’, finançat per la beca DevReporter.
Vídeo: Enfortint l’emprenedoria i el moviment associatiu de les dones camperoles de la ciutat d’Inhambane
Aquest projecte va ser realitzat a Inhabane (Moçambic) durant el 2019 i el seu objectiu va ser el suport a un grup de dones camperoles de la província en la cració de l’associació “Movimento de Mulheres Pro Desenvolvimiento Rural do Distrito de Inhabane”. L’associació potencia les seves capacitats com a productores agràries i proporcionar noves formes d’accés a la renda. El projecte va ser finançat per l’Ajuntament de Barcelona i implementat per la UNAC (Uniao Nacional de Camponenses) i la ESHTI (Escola Superior de Hosteleria y Turismo), amb la col·laboració d’ESF i ASF.
El Joc de l’Aigua
El Joc de l’Aigua, és un joc dissenyat per ESF amb vàries comunitats rurals de Francisco d’Orellana (Equador). L’objectiu del taller i del joc és aprendre sobre els diversos usos de l’aigua i reflexionar sobre la importància de l’aigua a la nostra vida i com aquest bé tan valuós per l’ésser humà es pot veure amenaçat per la contaminació o el canvi climàtic.
El Joc de l’Aigua és un joc d’equips similar al “joc de l’oca”, adreçat a infants d’entre 7 i 12 anys i dissenyat preferiblement per jugar en un espai exterior. La duració del taller és d’entre 45 i 60 minuts i hi poden participar entre 10 i 30 infants. El joc consta d’una lona de 2×2 metres, que conté un circuit d’unes 30 caselles. Gràcies a “El joc de l’aigua” els infants es podran posar a la pell d’algú dels personatges del conte “Auka: la granota amazònica”, ja que a cada equip se li assigna una fitxa amb forma d’un dels personatges de l’Auka. El seu objectiu és arribar a la meta, avançant caselles a cada torn mitjançant un dau. A cada casella els equips han de resoldre enigmes i reptes sobre diversos temes com l’aigua, el canvi climàtic i la contaminació.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una pequeña rana, junto su amiga Amana, una niña, emprenden un viaje sorprendente al adentrarse a una vasija mágica. Durante la aventura las dos amigas ven como los animales de la selva están sufriendo escasez de agua en buen estado para su día a día e inician una serie de acciones para recuperar y conservar el agua.
Pero… ¿Por qué se deterioró la calidad del agua? ¿Qué está afectando la cantidad de agua? ¿Se puede vivir sin agua? ¿Qué camino y aventuras les depara poder recuperar el agua? ¿Qué pueden hacer para conservar el agua?
Estas son algunas de las reflexiones que plantea este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres, y que pretende aproximar de una forma sencilla el CAMBIO CLIMÁTICO y sus efectos sobre la naturaleza.
descarga el cuento
Documental Nugkui Espíritu del Cacao
El documental “Nugkui, Espíritu del Cacao”, pretende valorar y visibilizar el trabajo de los eternos olvidados del chocolate, los hombres y mujeres, habitantes de las tierras alto amazónicas del norte del Perú, que mantienen viva la tradición del cultivo, transformación y uso del cacao, heredado de sus ancestros.
“Nugkui, maestra del mundo femenino awajún, dueña de la tierra y de todo lo que existe bajo ella, enseñó a las mujeres a recolectar y cultivar las semillas de cacao. Hoy en día, hombres y mujeres, habitantes de las fructíferas tierras alto amazónicas de Perú, mantienen vivo el espíritu del cacao, custodiando sus secretos con amor, respeto y sabiduría”.
Ficha técnica
Tipo: Documental
País de producción: Perú – España
Idioma: Castellano
Año de producción: 2019
Duración: 30:35´
Producido por: Enginyeria Sense Fronteres, GRUFIDES, ALTEKIO
Dirigido por: Bérengère Sarrazin
Imagen: José Alberto Osorio Villanueva, Bérengère Sarrazin
Sonido: José Alberto Osorio Villanueva, Bérengère Sarrazin
Guión: Laura Lucio, Bérengère Sarrazin
Montaje: José Alberto Osorio Villanueva
Producción: Laura Lucio, Enginyeria Sense Fronteres
Música: Wakamuchaq, José Alberto Osorio Villanueva
Voz-off: Lady Lozano
Conocimientos tradicionales de las plantas medicinales de Cajamarca y Celendín
Las jalcas constituyen un ecosistema estratégico para el desarrollo de Cajamarca, región que representa el segundo PBI agrario nacional. De una parte, por las reservas de agua que brindan para la actividad agropecuaria, de otra parte, porque ser uno de los territorios con mayor concentración de plantas medicinales y de expertos/as conocedores de las mismas, por lo que estos territorios constituyen áreas estratégicas para el desarrollo humano sostenible.
El rol e importancia de este ecosistema por sus servicios ambientales y provisión de biodiversidad para nuevas oportunidades económicas en la economía mundial se fundamenta, por un lado, en el uso y aprovechamiento de las sociedades agrarias que lo habitan y, por otro lado, de sus conocimientos expertos sobre las propiedades de dicha biodiversidad.
Descarga la publicación
Catálogo de Cosmética Natural y Herbolaria Ecológica Aromas de Jalca
Aromas de Jalca, es una marca colectiva de cosmética natural y herbolaria ecológica de la Asociación “Defensoras y Defensores de la Vida y la Pachamama” de Cajamarca.
Es una iniciativa de economía social y solidaria con valor social y ambiental que apuesta por la conservación de los ecosistemas altoandinos de la Jalca Cajamarquina y su biodiversidad, así como la protección de las cabeceras de cuenca.
Con este emprendimiento buscamos empoderar económicamente a mujeres de bajos recursos y situación de vulnerabilidad social de las provincias del sur de Cajamarca, de manera que les permita generar ingresos económicos y, con ello, mejorar su calidad de vida.
Se plantea como una alternativa al extractivismo ya que las comunidades campesinas pueden beneficiarse económicamente con el aprovechamiento sostenible y la transformación de la biodiversidad nativa en productos medicinales, conservando y revalorizando el ecosistema altoandino de la jalca y sus conocimientos tradicionales, tejiendo redes de emprendimientos.
Descarga la publicación
Manual del Programa de Formación de Impulsores/as de Innovación Eco Social
Este manual comprende un manual teórico-práctico del programa formativo Impulsoras/es de Innovación Eco-Social, enmarcado en el proyecto “Tejiendo redes de emprendimientos sociales y solidarios con mujeres urbanas y rurales del Departamento de Cajamarca, Perú”. El programa formativo se desarrolló en la ciudad de Cajarmarca en abril de 2018.
El objetivo de este documento es servir de apoyo para personas que necesiten o quieran desarrollar procesos de innovación eco-social en sus organizaciones o redes; para ello, por un lado aporta una base teórica sobre los temas más destacados que se incluyen en el currículo formativo diseñado específicamente para el curso y, por otro, se muestran algunos resultados obtenidos en las dinámicas de trabajo realizadas durante el curso, a modo de inspiración sobre el tipo de información que se puede generar con estas dinámicas.
Los temas que se tratan van desde una introducción al contexto y principios de la economía social y solidaria, de la innovación y, en particular, de la innovación eco-social; pasando por cómo se pueden integrar estos principios y dinámicas en las organizaciones y qué procesos generar para reforzar tanto su funcionamiento y procesos internos como externos, partiendo de un enfoque que trata de poner la vida en el centro (de las personas y del planeta) en lugar del capital económico; un enfoque donde realmente el capital es una herramienta de relación entre las personas y entre ellas y el planeta, más allá de un fin en sí mismo.
Tanto el diseño del currículo formativo, la impartición del mismo y la elaboración de este manual está impulsado por Enginyeria Sense Fronteres (asociación sin ánimo de lucro) y Altekio, S.Coop.Mad. (cooperativa de trabajo sin ánimo de lucro), ambas con sede en el Estado español y que desarrollan su actividad en el ámbito de la Economía Social y Solidaria y, por tanto, el trabajo se genera partiendo de los principios y valores que caracterizan este modelo de relaciones socio-económicas.
Al final de cada bloque de contenido se presenta un ejemplo de facilitación de dinámicas para trabajar los temas tratados en cada bloque en nuestras organizaciones o redes.
Descarga la publicación
