Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos
Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga indígena de nacionalidad shuar, viven en la Amazonía ecuatoriana y se lamentan al observar como el agua de los ríos cada vez está más contaminada y todos los seres vivos sufren las consecuencias.
Pero inconformistas y aventureras por naturaleza, ambas inician una emocionante aventura para investigar el origen de esos contaminantes en compañía de sus inquietos, divertidos e impetuosos que habitan la selva amazónica. ¿Conseguirán descubrir el origen de esos contaminantes? ¿Podrán movilizar a la población para defender los ríos? ¿Lograrán que se haga justicia y que los ríos vuelvan a ser cristalinos?
Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO y la AJAAPySLB, forma parte de las aventuras de Auka y Amana, y pretende aproximar de una forma sencilla sobre la contaminación ambiental, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.
Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:
- Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos (2020)
- Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua (2019)
Auka la rana amazónica (2017)
Aquestes festes juga amb ESF!
Sabem que aquest any 2020 no ha estat pas un any fàcil, molts dels reptes que ens havíem marcat els hem hagut d’adaptar. El que imaginàvem que seria el 2020 finalment ha estat completament diferent.
Gràcies al compromís dels socis i sòcies, a la implicació del voluntariat i al suport dels finançadors aquest any hem pogut tirar endavant projectes i campanyes per seguir reforçant la nostra tasca vers la justícia social i el dret a l’aigua pública i l’energia.
Per tot això aquestes festes volem compartir amb totes vosaltres el Joc de Memòria que ha preparat el Grup El Salvador d’ESF. Un joc pels més petits però també pels més grans on a més de la diversió i l’agilitat mental també hi trobareu informació molt important pel que respecta el Dret Humà a l’aigua i en concret a El Salvador.
Quina és la quantitat mínima per garantir les necessitats més bàsiques d’aigua per persona i per dia? Sabies que l’agricultura extensiva contribueix a la degradació del sòl i facilitar les inundacions? Totes aquestes preguntes i respostes les trobareu en el Joc de memòria de El Salvador!
Us convidem a jugar-hi aquestes festes i a compartir-ho amb amics i familiars! Juntes treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua!
Juga en aquest enllaç!
Tres mujeres que sufren pobreza energética levantan la voz contra el gobierno exigiendo una nueva moratoria de cortes de suministro.
EmpowerMed con la colaboración de la Alianza contra la Pobreza Energética presenta una serie de vídeos dando visibilidad a las familias que sufren cortes de suministros.
Desde que el 1 de octubre decayó la moratoria de cortes de suministro muchos hogares acontecen, una vez más, desprotegidas ante cortes indiscriminados de agua, luz y gas por parte de las compañías.
Miles de familias vulnerables quedan expuestas a vivir sin los servicios básicos cuando, en tiempos de pandemia por la COVID-19 hemos visto como tanto el agua, la luz o el gas son imprescindibles para mantener una buena higiene. Una situación que se suma a la precariedad laboral e inestabilidad económica, que desgraciadamente, está lejos de mejorar.
Desde EmpowerMed y la Alianza contra la Pobreza Energética vemos que desde que empezó la pandemia las medidas del gobierno de PSOE y Podemos ante la pobreza energética son totalmente insuficientes, y dan la espalda a miles de familias que no pueden pagar las facturas del agua, la luz o el gas. Desde los movimientos sociales pedimos que se implemente esta moratoria de cortes de suministros.
Como hemos visto en los últimos estudios realizados en que hemos colaborado “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” y “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” las mujeres, son las que más se ven afectadas de manera desproporcionada por la pobreza energética.
Juani, Arancha y Paca son tres mujeres de Madrid que se han visto afectadas por la pobreza energética y se encuentran expuestas a posibles cortes de suministros al no poder hacer frente a las facturas. Las tres lo tienen claro, quieren que la moratoria de cortes de suministros se recupere, ahora más que nunca es necesario que las familias que no pueden pagar sus facturas no se queden detrás, el gobierno no les puede dar la espalda.
Juani, desempleada, afectada por posibles cortes de suministros y desahucio, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes de suministro y paran los desahucios en plena pandemia. Esta crisis no la podemos volver a pagar nosotros.
Arancha, desempleada y afectada por posibles cortes de suministros. Arancha pide en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, los suministros de agua, luz y gas son básicos y vitales.
Paca, afectada de pobreza energética, exige en el gobierno que vuelva la moratoria de cortes, no pueden dejar desprotegidas a miles de familias que no pueden hacer frente a las facturas.
Tres dones que pateixen pobresa energètica alcen la veu contra el govern exigint una nova moratòria de talls de subministrament.
EmpowerMed amb la col·laboració de l’Aliança contra la Pobresa Energètica presenta una sèrie de vídeos donant visibilitat a les famílies que pateixen talls de subministraments.
Des de que l’1 d’octubre va decaure la moratòria de talls de subministrament moltes llars esdevenen, un cop més, desprotegides davant talls indiscriminats d’aigua, llum i gas per part de les companyies.
Milers de famílies vulnerables queden exposades a viure sense els serveis bàsics quan, en temps de pandèmia per la COVID-19 hem vist com tant l’aigua, la llum o el gas son imprescindibles per mantenir una bona higiene. Una situació que se suma a la precarietat laboral i inestabilitat econòmica, que desgraciadament, està lluny de millorar.
Des d’EmpowerMed i l’Aliança contra la Pobresa Energètica hem vist com les mesures del govern de PSOE i Podemos davant la pobresa energètica, des de que va començar la pandèmia, son totalment insuficients i donen l’esquena a milers de famílies que no poden pagar les factures de l’aigua, la llum o el gas. Des dels moviments socials demanem que s’implementi aquesta moratòria de talls de subministraments.
Com hem vist en els darrers estudis realitzats en què hem col·laborat “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020” i “ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat” les dones, son les que més es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica.
Juani, Arancha i Paca són tres dones de Madrid que s’han vist afectades per la pobresa energètica i es troben exposades a possibles talls de subministraments al no poder fer front a les factures. Les tres ho tenen clar, volen que la moratòria de talls de subministraments es recuperi, ara més que mai és necessari que les famílies que no poden pagar les seves factures no es queden darrere, el govern no les pot donar l’esquena.
Juani, desocupada, afectada per possibles talls de subministraments i desnonament, exigeix al govern que torni la moratòria de talls de subministrament i aturen els desnonaments en plena pandèmia. Aquesta crisi no la podem tornar a pagar nosaltres.
Arancha, desocupada i afectada per possibles talls de subministraments. Arancha demana al govern que torni la moratòria de talls, els subministraments d’aigua, llum i gas són bàsics i vitals.
Paca, afectada de pobresa energètica, exigeix al govern que torni la moratòria de talls, no poden deixar desprotegides a milers de famílies que no poden fer front a les factures.
Energy Poverty and Management Models in the Water and Energy Sectors: Towards the Universal Right to Guaranteed Basic Supplies
The research critically analyzes some of the measures applied in different Member States and points out the lines of action for an urgent and comprehensive change in how these models deal with energy poverty.
In recent years we have seen how social awareness (and alarm) about energy poverty has grown significantly, almost as fast as the population affected by this situation. In Spain, however, it seems that it has barely landed on this issue. Although in the European Union there are Member States that have been applying palliative measures for years, here there is still no marked path or in-depth analysis to decide on actions to be taken against energy poverty. In Catalonia, there is Law 24/2015, the result of a citizen’s legislative initiative, which protects against indiscriminate disconnections and provides measures to write off the indebtedness of families in a vulnerable situation. There negotiations between administration and big utility companies are still ongoing, and show us the importance of the property and model of management of this basic supplies, because privatization is making it difficult for institutions to draw the red lines for water and energy companies that search for profit over guaranteeing Human Rights.
In this context, the research presented by ESF allows us to know other laws and measures that are applied in the face of the urgency of energy poverty across the EU: some more focused on energy efficiency (such as Eastern European countries ), others in the protection against supply cuts (as in the case of France), or in the application of discounts and social tariffs (such as the recently approved tariff in Portugal). Among these different examples, the study also detects approaches and policies that can become patchy, or even perpetuators of situations of inequality (as is the case with prepaid meters in the UK or solidarity funds paid for with public funds), far from becoming answers to the problem from a social justice perspective.
The research explains how the scope of this problem, and the ways in which it can be combated, have to do with basic service management models. So the goal is not so much to extrapolate recipes automatically, but to learn from what has had a positive or negative impact, where and why, so as not to make mistakes already detected. The aim of environmental and social organizations defending the right to water and energy is going to be, in the coming years, to point at the gaps where it has not yet been arrived, even when we are able to stop disconnections. For instance, aspects related to the same opacity of some of these water and energy management models in a liberalised market, the lack of real participation and co-governance. In this sense, the lines of action for an urgent change in how these models address energy poverty are pointed out, in order to finally achieve a true guarantee in the universal right to basic supplies, where all dimensions are taken into account (access and affordability, but also information, transparency and the right to decide over them, from communities, workers and civil society groups).
Projecció documental i debat sobre “Nugkui, espíritu del cacao” en la II Setmana del Consum Responsable 2020
El dimecres 18 de novembre presentarem el documental “Nugkui, espíritu del cacao” en la II Setmana del Consum Responsable 2020.
El documental, “Nugkui, espíritu del cacao” parla de com les dones i homes del Perú transformen el cacau, bé sigui de manera artesanal o en petites plantes, a través d’un procés que implicat totes les fases. El producte obtingut d’aquest procés, la pasta de cacau, és comercialitzat en diferents presentacions i sota diferents marques. Algunes d’aquestes dones, s’han associat sota una marca col·lectiva anomenada Nuwa, que significa dona en llengua awajún, ja que la dona Jaena, és l’hereva dels ancestres amazònics que van domesticar el cacau milers d’anys enrere.
El debat posterior, intervingueren Laura Lucio, representant d’ESF, Berengere Sarrazin, directora del documental i Diana Carrillo, representant de Nuwa Jaén.
T’agradaria participar a ESF?
Si vols implicar-te en la lluita per garantir l’accés universal als serveis bàsics des d’una visió feminista i compromesa amb la justícia global i ambiental, tenim diferents grups que segur que t’interessen.
A través d’aquests vídeos us volem explicar les diferents maneres de participar i els diferents grups de voluntariat on pots formar part.
Parlem dels projectes de cooperació que desenvolupem a països del sud i de les campanyes d’incidència política en matèria d’aigua i energia en els que treballem actualment al nord.
Si vols implicar-te activament en aconseguir una societat més justa i igualitària i treballar per eliminar les causes estructurals de les desigualtats aquesta és la teva oportunitat!
I recorda, no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!
GRUP AIGUA
Contacte: voluntariat.aigua@esf-cat.org
GRUP ENERGIA – EXTRACTIVES
Contacte: voluntariat.extractives@esf-cat.org
GRUP EL SALVADOR
Contacte: voluntariat.elsalvador@esf-cat.org
GRUP EQUADOR – TARRAGONA
Contacte:tarragona@esf-cat.org
GRUP MOÇAMBIC
Contacte: voluntariat.mozambique@esf-cat.org
GRUP PERÚ
Contacte: voluntariat.peru@esf-cat.org
Anima’t i participa!
Projecció i debat del documental “Y lo poco que nos queda”
El divendres 16 d’octubre projectarem a través de Youtube el documental “Y lo poco que nos queda” i el debat posterior amb la intervenció de les dues directores, Ana G. Aupi i Raquel Rei.
L’activitat es va fer dins del programa de les Jornades per la Pau i la Cooperació 2020 de Santa Coloma de Gramanet
Durant el debat parlarem de com s’organitzen i lluiten les comunitats indígenes, especialment la de les dones guatemalenques, per fer front a l’empresa hidroelèctrica espanyola Hidralia.
Aquestes dones són les esposes dels presos polítics que també es reivindiquen com a preses polítiques com a part d’un càstig que l’Estat i les empreses transnacionals imposen per ser defensores i defensors del territori ancestral.
Aquest documental tracta de rescatar les veus de la resistència que sofreixen la repressió d’aquest nou model de penetració transnacional a Guatemala
El divendres 16 d’octubre a les 19.00h des d’Enginyeria Sense Fronteres oferirem un vídeo fòrum online amb la projecció del documental “Y lo poco que nos queda” dins de les Jornades per la Pau i la Cooperació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
També comptarem amb la intervenció de les seves dues directores: Ana G. Aupí i Raquel Rei per tal de descriure i debatre les problemàtiques plantejades al documental.
La projecció es farà en directe a través del nostre canal de Youtube
Aquest documental explica el cas del poble de Santa Cruz Barillas (Guatemala), en resistència davant un projecte hidroelèctric d’una empresa espanyola, amb impactes socioambiental nocius en el territori. El focus se situa en les dones protagonistes d’aquesta experiència, com a defensores de drets humans, dels rius i de la vida. Es planteja un documental que recorda la importància de l’aigua per a la vida (del planeta i de les persones), i el paper de les dones en aquesta lluita.
La crisi sanitària de la Covid19 a El Salvador
La història d’El Salvador ve caracteritzada per constants conflictes interns pel territori, essent la Guerra Civil acabada el 1992 la darrera confrontació bèl·lica rellevant. Avui dia, el país afronta l’existència de les maras que tenen com a objectiu el control sobre els territoris. En aquest context i la manca de regulació estatal, el dret humà a l’aigua no està garantit i hi ha una clara vulneració que es pot il·lustrar amb els següents exemples:
- Fins el 2016, el 40% de la població de Nejapa no té accés a aigua potable, tot i que la regió abasta el segon aqüífer més gran del país. El recurs és privatitzat per la Coca-cola, entre d’altres.
- El 2017 es prohibeix la mineria metàl·lica al país, ja que la indústria és causant de la contaminació de les aigües, tot deixant la població sense recurs.
- Tot i existir una Ley Integral del Agua redactada aquesta encara no ha estat aprovada
El Salvador és un país centreamericà que es troba lluny d’assolir una verdadera seguretat hídrica. En general, el problema de l’abastament d’aigua potable de les col·lectivitats rurals és més difícil que el de les ciutats. La dispersió de la població i la manca d’un pla estatal, així com l’escassa voluntat política, són alguns factors que aguditzen i compliquen considerablement la solució del problema. A més, el seu marc jurídic i institucional es troba fragmentat i genera un xoc de competències entre entitats. El Salvador necessita una llei que asseguri a la ciutadania el dret a l’aigua.
Taula comparativa d’El Salvador i Catalunya de dades demogràfiques i sobre el recurs hídric.
PRECEDENTS POLÍTICS 2019
En el context polític de 2019, s’ha agreujat la situació sobretot per les retallades en el sector de la sanitat, per l’increment de desigualtats a causa de les retallades al sector social i pel silenci davant les desaparicions i assassinats.
El juny de 2019 inicia amb una victòria electoral del candidat de dretes Nayib Bukele. Durant el seu mandat s’han produït diversos fets en detriment de la població i els seus drets:
- Deficient gestió en els àmbits de SALUT I D’AIGUA: Desmantellament de la Reforma Integral de Salut: tancament d’Equips Comunitaris de Salut (ECOS) i acomiadament del personal encarregat de les estratègies de control de malalties. Les morts a finals del 2019 per dengue, pneumònia i diarrea augmenten una mitjana del 46% respecte finals de 2018.
- Silenci davant la INSEGURETAT CIVIL: No posicionament envers les persones migrants (inclosos infants) detingudes, perseguides i engarjolades a la frontera dels EEUU. Durant l’any 2019 hi ha 2.390 assassinats i 3.202 persones reportades com a desaparegudes. No hi ha dades de la quantitat de persones desaparegudes que després són trobades amb vida.
- Retallades als SERVEIS BÀSICS: Es produeix un encariment dels subministraments bàsics: El gas s’encareix per unes 100.000 famílies, en retallar 9 milions de dòlars de subsidi.
- Increment de les DESIGUALTATS: El tancament de cinc secretaries de Casa Presidencial dedicades a l’àrea social. Desmuntatge de programes socials i econòmics per la població vulnerable. El Govern de Bukele colpeja 20 programes: 15 es tanquen i 5 tenen retallades pressupostàries, tot i que alguns per llei no es poden tocar. Al juny, en acomiadar personal públic i retallar en serveis i sous, la població es veu afectada monetàriament i hi ha una desaccelerada econòmica, amb gran afectació a les classes mitjanes i baixes.
- Manca de TRANSPARÈNCIA: Anunci d’obres públiques de manera precipitada (quatre dies després de la presa de possessió). Préstec de 389 MUSD del Fons Monetari Internacional (FMI).
DURANT LA COVID-19
La crisi sanitària de la COVID-19 no s’ha gestionat de la manera òptima: s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. Un exemple molt clar és que el número d’infectats i la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no es correspon de manera proporcional. I és que 7/10 salvadorencs viu de l’economia informal i s’han vist forçats a incomplir la quarentena domiciliar decretada per l’estat, qui no té suficient partida pressupostària per a mitigar la crisi. Les Juntes d’Aigua (JdA) s’han vist afectades per la suspensió de pagaments de serveis bàsics anunciada el 18 de març. Les JdA operen autogestionadament sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la
SALUT: No es garanteix el dret sanitari: Manca material i equips mèdics, els serveis d’atenció telefònic es troben col·lapsats, manca difusió i sensibilització a la població sobre mesures d’higiene, així com recursos pel sanejament, no se sectoritza als centres de quarentena (CCC)… Tot i que el 100% de CCC compten amb accés a inodors i rentamans, es desconeix en quines condicions estan i si hi ha instal·lacions per a dutxar-se. Per tots aquests motius, es requereix la intervenció internacional, on diverses ONGs (UNICEF, PROVIDA, EDUCO, Cruz Roja… ) aporten els seus recursos.
ALIMENTACIÓ: Es detecten 630.000 persones amb inseguretat alimentària. Els col·lectius més afectats són els petits productors i jornalers de cafè, aqüicultors i pescadors. El 46% de tota la població investigada gasta més de el 75% de l’ingrés familiar en aliments. Tot i haver ajudes per part del govern, com ara el Programa de Bienestar Social, no són suficients i arriben amb retard per a moltes famílies.
SEGURETAT CIVIL: Augmenta la inseguretat nacional: Increment de les deportacions nord-americanes i CCC col·lapsats, detencions arbitràries segons perfil ètnic, manca de transparència als centres de quarentena, manca de mecanismes de denúncia de violacions als DDHH…
AIGUA: Més del 20% de la població rural és proveïda per Juntes Rurals d’Aigua (JRA), el funcionament del qual depèn del pagament mensual efectuat pels usuaris. Com que no és efectiu, hi ha risc de suspensió del servei a les llars. Les JRA no compten amb un suport econòmic que els permeti garantir el seu funcionament regular sense ingressos
ECONOMIA: 7/10 salvadorenys viu de l’economia informal. La situació fiscal és cada cop més restrictiva per finançar mesures com ara la sustentació de llocs de treball, o la promoció d’inversions. Per tant, cal precisar els grups amb majors condicions de vulnerabilitat per ser atesos prioritàriament. Malgrat això, la capacitat pressupostària estatal està endeutada per 30 anys amb el FMI i, per això, està limitada
DADES
Les dades mostren com s’ha aprofitat la pandèmia per controlar el dret al lliure moviment. La taxa de mortalitat no supera el 3%
