Tarificació social per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament
Per què una tarifació social garantista?
L’objectiu de la present guia és explorar diferents exemples de formes més simples, transparents i justes per a la garantia del subministrament de l’aigua. La tarifació social és una eina indispensable per a garantir una perspectiva de justícia social, així com la dimensió de l’assequibilitat del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS). L’accés al DHAS s’ha de garantir amb independència de les condicions econòmiques de cadascú. A Catalunya, l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, reforça l’accés al DHAS en garantir el subministrament a les persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat no poden assumir els rebuts. Per tal d’evitar, doncs, una acumulació de deute no desitjada ni per les pròpies famílies ni pels propis municipis ni administracions, els operadors d’aigua poden dotar-se de mecanismes, procediments o protocols que ofereixin aquesta garantia, de manera que ningú no quedi exclòs d’aquest bé. Això significa fixar les bases, des de la voluntat de servei públic, per a que la situació de vulnerabilitat no s’agreugi ni és perpetuï. Són conegudes les fórmules que durant anys han posposat aquestes situacions d’endeutament i vulnerabilitat (com els ajornaments o plans de pagament), sense adreçar la qüestió d’arrel. És per això que, de la mà dels serveis socials dels ens locals caldrà identificar les situacions de vulnerabilitat i facilitar-los el suport degut.
A banda de l’assequibilitat, la informació i transparència en la tarifació social són igualment importants i essencials per a la garantia del DHAS. És pertinent destinar esforços al seguiment d’aquestes persones usuàries vulnerables i garantir també la informació i transparència sobre aquests descomptes o adaptacions en la tarifació, ja que sovint és la manca d’aquesta informació la que deixa moltes persones sense un accés garantit, o forçantles a reduir la despesa d’altres necessitats bàsiques a la llar, com l’alimentació, els medicaments o d’altres subministraments essencials.
Descarrega la guia aquí.
Nou episodi del podcast ‘Fins l’última gota’: La privatització de l’aigua a Xile
Nou episodi de #FinsUltimaGota, el nou Podcast d’ESF on parlem de temes que afecten el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. En anteriors capítols vam explicar l’impacte ambiental i sobre les comunitats afrodescendents de la privatització de l’aigua a Cartagena de Indias, Colòmbia i el cas de El Saltillo, a Mèxic, on Agbar hi té participació i vam tractar els abusos i irregularitats que experts i activistes posen sobre la taula després de 20 anys de privatització de l’aigua. En el tercer episodi ens seguim mantenint al continent americà, aquest cop a Xile.
Quines lleis porten a Xile a ser un dels països més desiguals del món i amb un nivell de privatització de serveis bàsics, com l’aigua, tan elevat? Per què la construcció de la central hidroelèctrica d’Alto Maipo amb la participació d’Aguas Andinas, la filial d’Aigües de Barcelona, pot portar a una crisi climàtica i una sequera sense precedents al país? Què vol dir gestionar l’aigua de manera comunitària, com ho fan a la conca del riu Petorca?
Responem a aquestes i més preguntes al tercer episodi de “Fins l’última gota”, el podcast sobre el dret global a l’aigua d’ESF conduït per Víctor Yustres, on conversem amb la Daniela Cid Escobar, geòloga i membre de l’Assemblea Chile Despertó a Barcelona, el Martí Kubesch, d’Enginyeria Sense Fronteres i membre de la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de Las Américas i la Katharine Moya, activista pel dret a l’aigua i membre de la Unión de Agua Potable Rural de la cuenca del Río Petorca.
Nou joc de memòria ambiental
Estrena: ESF, el Podcast per la defensa dels drets bàsics
Trencant les distàncies en la pobresa energètica (més…)
GUÍA PARA LA DEFENSA DE LOS DERECHOS DE LA NATURALEZA Y DEL AMBIENTE
Pobresa energètica: perspectives ecofeministes des del Nord i Sud global
La pobresa energètica és un problema que afecta a tots els països del món, encara que de manera diferenciada, i amb majors impactes al Sud que al Nord global. Existeixen diversos factors que empenyen les famílies i persones cap a una situació de vulnerabilitat energètica, però la pobresa energètica és un problema estructural vinculat primordialment a un model energètic que resulta depredador de la vida humana i natural.
El present estudi té per objectiu analitzar, a través d’una mirada ecofeminista, el fenomen de la pobresa energètica al Nord i Sud global com una qüestió d’injustícia energètica que té el seu origen en l’actual model de desenvolupament, i particularment, energètic. L’anàlisi ecofeminista és necessari, ja que permet examinar aspectes que d’una altra manera poden ser invisibilitzats o infravalorats com, per exemple, les relacions entre el gènere, el medi ambient i el model energètic; les necessitats, desitjos i visions de cada gènere dins de la transició energètica; les implicacions de gènere en l’accés i ús dels serveis energètics; el paper i l’impacte en la naturalesa de les intervencions energètiques de caràcter extractives, entre altres. Aquesta mirada, a més, contribueix a replantejar els debats de solucions reduccionistes a avaluacions d’accions i responsabilitats entorn de la pobresa energètica. Així mateix, aquesta mirada permet criticar el model actual econòmic, social i energètic per identificar on sorgeix el conflicte entre la vida i el capital, com es produeixen les desigualtats i proposar solucions per a erradicar-les. Des d’una perspectiva global, aquesta és rellevant perquè visualitza aspectes comuns d’opressió, per a després identificar i comprendre a un nivell més específic o en realitats concretes quines són les lluites i les reivindicacions del moviment contra la pobresa energètica.
Per a aquesta anàlisi, comencem amb la conceptualització de la pobresa energètica al Nord i Sud global, és a dir, com és entesa, mesura i resolta. S’analitzen conceptes claus com el de vulnerabilitat, resiliència i capacitats en l’àmbit de l’energia, tots ells elements necessaris per a canviar algunes de les principals narratives en l’àmbit de la pobresa energètica. En el segon apartat, es pretén establir la relació entre el model de consum, d’extracció, de producció d’energia i les conseqüències i impactes en els territoris i en els cossos, visibilitzant qui està, d’una banda, al capdavant de l’explotació i, de l’altra, al capdavant de les lluites i resistències. Finalment, en el tercer apartat s’indentifiquen algunes de les contribucions del sud global al canvi d’enfocament en els assumptes energètics que proposa la societat civil a escala mundial, a través de la narrativa dels drets humans.