El dret humà a l’aigua, aterrant el debat a Tarragona
El passat divendres 26 de maç va tenir lloc l’acte de presentació de l’ESFera 29, amb títol “La defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua. Anàlisi i eines per el debat a Tarrgona”, realitzada per la Isabel Vilaseca Boixareu, investigadora de CICrA Justicia Ambiental i activista del grup de Tarragona d’ESF.
L’estudi, emmarcat en el projecte d’EPD, “Un accés universal i una gestió més justa de l’aigua i l’energia a Tarragona i el Sud Global”, té com a objectiu principal fer una radiografia de la situació mundial, estatal i catalana de las gestió pública de l’aigua i situar Tarragona en aquest context, amb la finalitat última d’oferir algunes eines que ajudin a encarar la discussió sobre el tema entre moviments socials i administracions públiques d’aquesta ciutat.
L’estudi aspira a assumir vàries funcions: ser alhora un mapa conceptes bàsics, una retrospectiva històrica, un recull d’experiències locals i globals i una caixa d’eines jurídiques. Atès que està escrit des de dins dels moviments socials en defensa la gestió pública i democràtica de l’aigua a Catalunya, opera també com anàlisi introspectiu, com a revisió crítica del recorregut traçat fins ara i com a identificació de possibles passes futures. Així mateix, a l’estudi predomina una clara intenció de promoure un intercanvi horitzontal d’experiències i coneixements entre el sud i el nord global, així com donar a conèixer a Tarragona els aprenentatges adquirits en el marc dels projectes relacionats amb el dret humà a l’aigua, que ESF duu a terme a l’Equador.
La presentació de l’estudi va anar precedida de la intervenció del Dante Maschio Gastelaars, en la qual, a mode de introducció a la temàtica, va presentar els resultats de l’ESFera 25, escrita per ell mateix i publicada al 2019, en la qual es fa una anàlisi crítica sobre l’ODS6 de Nacions Unides.
Descarrega aquí l’estudi
Instem als partits que poden conformar el proper govern de Catalunya a incorporar 10 mesures per l’aigua.
-
Entitats ecologistes i en defensa de l’aigua presenten un decàleg pel bon estat ecològic dels nostres ecosistemes fluvials, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i la gestió Pública i Democràtica de l’Aigua.
-
Calen mesures urgents davant la crisi global i l’emergència climàtica i ecològica.
Un ampli ventall d’organitzacions i entitats de Catalunya (Agora del Besòs, Aigua és Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Plataforma Preservem el Litoral del Maresme, Prou Sal, Taula de l’Aigua del Llobregat) han tornat a reivindicar el que ja van denunciar durant la campanya electoral: l’escassa presència de l’emergència climàtica en el debat polític, especialment d’una problemàtica clau a Catalunya, com és la de l’aigua.
En un decàleg de propostes, aquestes entitats s’han adreçat a tots els equips negociadors dels respectius partits polítics, per a què incorporin diversos aspectes relacionats amb l’aigua als possibles acords de govern. Les propostes van des de mesures urgents relacionades amb la planificació hidrològica i la salvaguarda d’ecosistemes, fins a la consideració plena de l’aigua com a Dret Humà.
Concretament, el decàleg presentat insta a incorporar el [1] Dret Humà a l’Aigua ì al Sanejament a la legislació catalana, [2] les mesures necessàries per a obtenir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua a Catalunya, [3] garantir el compliment estricte i prioritari dels cabals de manteniment, [4] única possibilitat d’accedir a les concessions de captació a les administacions o empreses públiques, [5] endegar un programa de modernització dels regadius on l’estalvi d’aigua generat es dirigeixi a garantir els cabals de manteniment, [6] complir el retorn de cabals al Ter, [7] fomentar la participació ciutadana amb la recuperació i readaptació dels Consell de Conca, [8] auditar l’explotació minera d’Iberpotash al tram mig de la conca del Llobregat, [9] modificar les normatives que dificulten els acords democràtics decidits pels plens municipals per a remunicipalitzar els serveis d’aigua i endegar una oficina de suport als municipis que vulguin recuperar la gestió directa de l’aigua i [10] adreçar els fons europeus per a la recuperació econòmica ‘Next Generation UE’ a reforçar el sector de la gestió pública, aconseguir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua i a implementar les mesures necessàries d’adaptació als efectes de la crisi global.
Aquest 17 de febrer, s’ha donat inici al curs virtual de “Litigio estrategico orientado en los derechos economicos, sociales, culturales y ambientales (DESCA)” organitzat Asociación FIAN Honduras. El curs organitzat en 4 sessions de dos hores cadascun un, s’emmarca dins del projecte “Defensoras centroamericanas de los bienes naturales y del territorio” liderat pel consorci de Justícia Alimentaria i Enginyeria Sense Fronteres.
La primera sessió ha sigut tot un èxit amb més de 30 participants que formen part de organitzacions de la regió centreamericana com: Organización de Mujeres Mamá Maquin (Guatemala), Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura (ACUA) El Salvador, Articulación de Mujeres de la Vía Campesina Honduras (AMVCH/CODIMCA), Asociación de Trabajadores del Campo (ATC) Nicaragua, i la Asociación FIAN Hondures totes vinculades a la defensa del Drets Humans.
La primera sessió l’ha moderat Kenia Oliva, advocada hondurenya que pertany al “Bufete de Justicia para los Pueblos” i ha tingut l’objectiu d’enfortir les capacitats de les organitzacions participants mitjançant el coneixement bàsic sobre el concepte de litigi estratègic i identificar els reptes i oportunitats del d’aquest instrument com a eina efectiva per la protecció dels Drets Humans. Durant les properes setmanes ens acompanyaran expertes i experts del tema provinents de Mèxic, Colombià i Hondures.
Es constitueix la Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública
Dimarts 23 de febrer, la Xarxa per la Sobirania Energètica, representada per Enginyeria Sense Fronteres, ha passat a formar part de la comissió executiva de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), amb la finalitat d’acompanyar-la en la recuperació de les xarxes de distribució i de vetllar perquè els criteris de sobirania energètica estiguin sempre en els objectius i en els processos de l’associació.
Impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. Aquests són els principals objectius de la nova Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP).
Els representants de 74 municipis i 4 entitats han participat en l’acte de constitució celebrat avui a través d’una plataforma virtual. En primer lloc s’ha constituït l’Associació, s’han aprovat els Estatuts, s’han designat els municipis i entitats que ocuparan els càrrecs i els vocals que també formen part la Comissió Executiva. També s’ha acordat iniciar els tràmits necessaris per inscriure l’AMEP al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.
La Xarxa per la sobirania energètica porta des de 2013 lluitant per recuperar el control les xarxes de distribució elèctrica i avançar cap a un model energètic més democràtic, renovable, distribuït, inclusiu i amb menys impactes socials i ambientals a nivell global. Hem estat testimonis, arreu d’Europa, de diversos projectes d’energia ciutadana que han estat possibles gràcies a l’exercici de la sobirania, el control ciutadà i la gestió de les xarxes. El poble de Schönau a Alemanya és un referent de la possibilitat real de que una cooperativa ciutadana recuperi la gestió de la xarxa elèctrica davant una gran empresa del sector, la multinacional sueca Vattenfall. També a Alemanya, les ciutats de Berlín i Hamburg han estat capaces de recuperar la xarxa de distribució elèctrica. Lamentablement, a l’Estat espanyol no existeix un mecanisme de concessió de la gestió de xarxa que permeti als municipis o altres actors de base ciutadana disputar-ne la gestió a les grans empreses de l’oligopoli de grans empreses. A Catalunya, Endesa Distribució s’emporta la major part del pastís de la distribució d’electricitat, i ho pot fer de per vida.
Celebrem la constitució d’aquest front municipal ampli i representatiu de tot el territori català, que tingui la voluntat i la valentia de recuperar el control sobre les xarxes de distribució i reconegui el potencial de desenvolupar projectes de sobirania energètica amb la capacitat de gestió de les xarxes. En tant que societat civil, ens comprometem a ser part activa d’aquest procés i vetllar pel compliment d’aquest objectiu en el camí cap a una transició energètica justa i que permeti el desenvolupament de la sobirania local i la resiliència de les comunitats davant els reptes de futur, que afrontarem com a conseqüència dels efectes de la pressió humana sobre el planeta.
La Xarxa per la sobirania energètica ha apostat des de l’inici per una energia comunitària local. Dues propostes municipalistes, PM15 i PM19, recullen propostes per impulsar la sobirania energètica local i encoratgen els municipis a posar-la en marxa. Recentment, i davant el sorgiment de les comunitats energètiques, n’hem fet una guia que explica quins són els criteris que, al nostre entendre, garanteixen el desenvolupament de la sobirania energètica en una comunitat energètica local). Posem a disposició de l’Associació de Municipis per l’Energia aquests recursos perquè esdevingui el motor municipal d’una transició energètica justa envers la sobirania energètica a Catalunya.
La pandemia ha visibilizado la urgencia de la pobreza energética y las medidas impulsadas durante el Estado de Alarma deben quedarse y ampliarse en momentos posteriores de la crisis sociosanitaria.
En el marco de la semana europea contra la pobreza energética diferentes organizaciones y plataformas en defensa del derecho a la energía y a los suministros básicos se están manifestando para reclamar la atención urgente a situaciones como los cortes de suministro indiscriminados en barrios de todo el Estado. A la vez, reclaman la necesidad de contar con una medida de miras más largas, que garantice el suministro a las personas en situación de vulnerabilidad, más allá del 9 de mayo de 2021, cuando termina la protección actual prevista por el gobierno por causa de la pandemia.
En el resto de la UE las situaciones son diversas, pero el contexto coincide. Durante los meses más duros de la COVID-19 los Estados Miembros han impulsado medidas para garantizar los suministros de agua y energía, pero en la mayoría de casos las recetas están siendo insuficientes. De hecho algunas, a día de hoy, ya han terminado su plazo de existencia, volviendo a la desprotección de antes de la pandemia, cuando son ahora más necesarias que nunca: prohibición de corte de suministros, ampliación de los supuestos para acceder a bonos y tarifas sociales, supresión de intereses en los pagos atrasados, etc.
La pandemia ha desenterrado debates sobre el modelo productivo y energético en el que vivimos de un modo que ningún otro evento de estas características había conseguido en las últimas décadas. Se han despertado demandas históricas que ahora se presentan como legítimas, necesarias y urgentes a ojos de la ciudadanía y la opinión pública. Están en la agenda política, encima de la mesa de los que toman las decisiones, pero siguen habiendo fuerzas contrarias que pretenden frenar este enfoque de derechos y de defensa de los suministros básicos con vocación de servicio público y con participación activa de la ciudadanía, poniendo las personas afectadas en el centro.
En este marco Enginyeria Sense Fronteres junto a la coalición Right to Energy, ha publicado un policy paper que denuncia que, a menudo, es la misma forma en la que están concebidos los sistemas y modelos de gestión de los suministros básicos (por ejemplo la energía o el agua) la que imposibilita impulsar medidas de rescate real para la gente y no para los mercados. Las privatizaciones, la liberalización del sector, la mercantilización y financiarización de estos recursos y de las mismas grandes empresas que los gestionan, traen consigo la potencial generación de más desigualdad social, la destrucción ecológica, y en última instancia pérdida de soberanía y democracia en la gestión de los servicios básicos.
El modelo de gestión de estos servicios se ha puesto en entredicho desde que se entró en el Estado de Alarma y la ciudadanía se vio llevada a una convivencia mucho más intensa en el interior de sus casas: más horas, más cuidados y necesidades, más consumo, más gasto. Y más beneficios para estas compañías, que en la mayoría de los países de la UE responden a un modelo privatizado. Estas condiciones de partida han hecho que las medidas que se han tomado ante la situación del Estado de alarma se vean limitadas por este mismo funcionar. Ahora es tiempo de reflexionar, y revertir si hace falta, las dinámicas y condiciones que nos han llevado a no poder proteger a nuestra propia ciudadanía como la situación requiere.
En el ámbito del proyecto “Fortalecer las capacidades en la provincia de Inhambane para promover la justicia de género” que se está desarrollando desde el año 2020 junto con la contraparte UNAC (Unión Nacional de Campesinas/os), se está trabajando en la implementación de una estrategia de género en el sector agrario, con las técnicas agropecuarias del gobierno local y con miembros de las asociaciones campesinas de toda la provincia.
El sector agropecuario en Mozambique es el más importante del país, ya que es el medio de vida del 77% de la población, por ello, cualquier cambio que se produzca tendrá un gran impacto en la calidad de vida de la población. Las/os técnicas/os agropecuarias/os tienen la responsabilidad de transmitir el enfoque de género en las actividades y acciones en campo, para prevenir la desigualdad de género en las áreas rurales.
En esta línea, a través del proyecto se han realizado formaciones sobre violencia de género y sobre la producción agraria con enfoque de género. Por medio de los conocimientos adquiridos, el personal tendrá mecanismos para enfrentar las situaciones de violencia de género que se encuentran en las comunidades y apoyar a las víctimas, así como potenciar la inserción de la mujer en el trabajo agrario de una manera más justa.
Actualmente y desde esa semana de formaciones, las participantes están realizando réplicas de los conocimientos adquiridos en las comunidades rurales en donde trabajan y con las asociaciones campesinas de sus distritos. El técnico de género de ESF da apoyo y seguimiento a la preparación y desarrollo de todas las réplicas.
Visita virtualment l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”
Encara no fa un any que la pandèmia de la covid va entrar a les nostres vides per canviar-les i sembla que ja no queda cap racó per ser digitalitzat. Ens hem acostumat a fer reunions i seminaris a través de les pantalles, però també vermuts i aniversaris. Avui anem un pas més enllà i presentem la versió virtual de l’exposició “Defensores de l’aigua al país de la pluja”
Aquesta exposició, realitzada amb Ruido Photo i finançada en el marc de la Beca Devreporter, ens transporta a El Salvador per acompanyar a tres dones defensores dels drets humans en la seva lluita contra l’avarícia de la indústria minera i la defensa del medi ambient i l’accèsa l’aigua a través d’un sistema de gestió comunitària
Ara, gràcies al suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament i a l’Ajuntament de Girona, tens l’oportunitat de visitar l’exposició sense sortir de casa, a més de gaudir dels diferents recursos audiovisuals que integra.
Una altra manera de seguir aprofundint en el teu coneixement sobre el Dret Humà a l’Aigua a El Salvador, pots gaudir d’aquest joc online
.
Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos
Auka y Amana, una pequeña rana y su inseparable amiga indígena de nacionalidad shuar, viven en la Amazonía ecuatoriana y se lamentan al observar como el agua de los ríos cada vez está más contaminada y todos los seres vivos sufren las consecuencias.
Pero inconformistas y aventureras por naturaleza, ambas inician una emocionante aventura para investigar el origen de esos contaminantes en compañía de sus inquietos, divertidos e impetuosos que habitan la selva amazónica. ¿Conseguirán descubrir el origen de esos contaminantes? ¿Podrán movilizar a la población para defender los ríos? ¿Lograrán que se haga justicia y que los ríos vuelvan a ser cristalinos?
Este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinación con el GADPO y la AJAAPySLB, forma parte de las aventuras de Auka y Amana, y pretende aproximar de una forma sencilla sobre la contaminación ambiental, sus orígenes y sus efectos sobre la naturaleza.
Puedes descargar la colección completa de cuentos de Auka y Amana aquí:
- Auka y sus amigas protegen el agua de los ríos (2020)
- Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua (2019)
Auka la rana amazónica (2017)
El Grup de Suport mutu de l’APE: una eina d’empoderament i de salut
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, tant per a ella com per a la seva família, salut i benestar, especialment pel que fa a l’alimentació, la vestimenta, l’habitatge, la assistència mèdica i els serveis socials necessaris “. De fet, l’accés a un habitatge adequat ha Estat reconegut com un dels determinants socials de les desigualtats en salut (Comissió per Reduir les Desigualtats Socials en Salut a Espanya) i s’han documentat diversos impactes negatius de la inseguretat residencial sobre la salut física i mental de les persones.
L’accés als subministraments bàsics es sens dubte un aspecte essencial d’un habitatge digne. L’aigua i l’energia no només possibiliten les tasques de cures i el confort tèrmic, entre altres necessitats vitals, sinó que també possibiliten la interacció i participació social a través d’l’ús d’aparells elèctrics. Un estudi exhaustiu realitzat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el Grup d’Habitatge de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mostra com l’accés inadequat o insuficient a l’habitatge i / o subministraments bàsics té forts impactes en la salut general, en la prevalença de trastorns crònics, en l’ús de serveis sanitaris i, especialment, en la salut mental. De fet, el 80% dels homes i el 79% de les dones entrevistades en aquest informe presentava riscos de patir problemes de salut mental, quan aquests indicadors en la població general són del 14,5% i del 19,5%, respectivament.
El no poder mantenir la casa a una temperatura adequada, no poder fer front de les factures o no poder, si més no, regularitzar els subministraments, genera forts sentiments d’ansietat, d’impotència i de culpa en les famílies, que es veuen obligades a lidiar amb aquests problemes de manera individual i, sovint, es senten estigmatitzades i faltes de suport. Conscients d’aquests malestar, proposem abordar-los de manera col·lectiva i política, amb l’objectiu últim d’aliviar la responsabilitat que actualment senten les famílies al propi sistema i model energètic, basant-nos en que l’accés als subministraments bàsics com un dret de les famílies que mai hauria de dependre de la seva capacitat de pagament.
El grup de suport mutu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica és un espai on ens ajuntem, compartim preocupacions i ens acompanyem des d’allò proper i el concret. Es tracta d’una eina d’empoderament, a l’igual que els assessoraments col·lectius quinzenals, però en aquest cas està pensat amb un funcionament que posa èmfasi en la salut i que es desenvolupa des d’un espai de seguretat i confiança més reduït, que generi aquesta xarxa en la qual sostenir, entre tots i totes, els malestars i impactes del model energètic en què vivim però también altres vulneracions i situacions fruit de tants altres eixos de desigualtat: la realitat material i econòmica de cadascú, el gènere, la diversitat funcional, l’edat, la situació de salut, etc. Es un lloc on segar aquestes cadenes que ens oprimeixen com a individus, sent conscients d’elles, generant benestar i dignitat de forma col·lectiva.
Precisament sobre la qüestió dels impactes de la pobresa energètica en la salut i l’empoderament de les persones afectades, el projecte europeu EmpowerMed, on participem com a ESF, està generant diferents intervencions en el si d’una xarxa de diferents entitats a nivell de l’Europa mediterrània, que treballem en aquesta línia, generant eines, espais i tallers per a incloure una mirada sobre l’afectació en la salut i el factor de la desigualtat de gènere, en la lluita contra la pobresa energètica.
Juntes encarem aquests últims dies per aconseguir l’òptim
A una setmana de finalitzar la campanya #AcosoDeEndesaAJuicio volem agrair la participació i el compromís de totes per fer-ho possible. En aquests poc més de trenta dies hem aconseguit superar el mínim necessari per portar a judici els cobradors d’Endesa per fer-se passar per funcionaris judicials.
Ens ajudeu a aconseguir l’òptim?
I recorda, les aportacions a Goteo tenen una desgravació de fins a un 80%, aprofita els avantatges fiscals!
Fes la teva aportació i/o comparteix a les xarxes socials!
