Convocatòria plaça de Cooperant Expatriat/da a Moçambic

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres – ESF, compta amb una experiència de més de 30 anys de treball orientat a la justícia i igualtat social. ESF treballa a Moçambic des de l’any 2006.

Context de la demanda

El Dret a la Ciutat ha de garantir l’accés a serveis bàsics per a poder desenvolupar la vida en condicions d’igualtat, justes per a tots i totes i sense posar en causa drets fonamentals com la salut i l’educació. En el cas de la salut, un dels factors amb major incidència és l’ambient en què les persones desenvolupen el seu dia a dia.

Els barris perifèrics de Maputo, tant el Districte de Maxaquene on es treballa en els últims anys com en el Districte de Kamuvukwana que correspon al “anella verda” de la ciutat, estan fortament marcats per la manca de sanejament bàsic i una gestió de residus que garanteixin les condicions de salubritat, a pesar que aquest últim té grans quantitats d’espai verd. En aquest context de vulneració de drets, existeixen factors que es mostren com a oportunitats de desenvolupament, com ho és el fet que més de la meitat del residu produït a nivell familiar és de tipologia orgànica.

Coneixedors de les dificultats que les autoritats locals de la ciutat de Maputo tenen per a fer front a tot el volum de residus que la ciutat genera diàriament, i fruit dels anys treballant a nivell de base amb les associacions locals, la proposta pretén actuar sobre una problemàtica social a través de les accions comunitàries en el Districte, comptant amb la societat civil en la comunitat i el suport del municipi a través del seu enfortiment institucional per al desenvolupament de l’agricultura urbana. Així es pretén augmentar les capacitats locals, tant de les autoritats com de les comunitats, per a garantir el dret a viure en un ambient saludable, sempre integrant una perspectiva feminista de manera transversal.

El projecte

El projecte se centra principalment en l’enfortiment de la cadena agroecològica, promovent accions de desenvolupament sostenible dels recursos naturals mitjançant el compostatge i altres inputs, i també l’agricultura ecològica en el Districte de Kamuvukwana, Maputo, des d’una perspectiva feminista enfortits mitjançant la comunicació social.

Després de diversos anys d’experiència en compostatge, amb la creació del primer centre de compostatge de KaMaxaquene i la realització de compostatge a major escala en el districte de Kamuvucuane promovent per primera vegada la comercialització del compost, estabilitzant els processos de producció i comercialització d’abonament orgànic. Ara, es pretén fer un pas més impulsant la cadena agroecològica des del seu input i producció agrícola sostenible fins a la seva comercialització en els mercats. S’enfortiran les capacitats de les dones agricultores de la zona per a la producció agroecològica en totes les seves fases i per a la seva posterior comercialització i, s’identificarà i enfortirà el teixit associatiu del Districte de Kamuvukwana a través de plans d’acció municipals secundats per la comunicació social. Es donarà suport al Pla d’Agricultura Urbana (PAU) del municipi per al seu seguiment i implementació de les seves accions, especialment en els seus programes de producció i comercialització agrícola. Totes les intervencions estan coordinades amb la Direcció Municipal d’Agricultura i Seguretat Alimentària i l’Administració del Districte de Kamuvukwana, així com amb ABIODES i amb les microempreses de AMMEPS que operen en la zona. Les intervencions es desenvoluparan des d’una perspectiva feminista que reivindica la posició sociopolítica, econòmica i cultural de la dona, considerant-se la base del desenvolupament inclusiu i humà.

Es prevalen també les accions de sensibilització i es dona gran importància a la comunicació social. A través de l’enfortiment institucional de la Ràdio Comunitària de Maxaquene i la seva promoció en el Districte, com a eina d’incidència i de visibilitat, multiplicant l’impacte generat per aquest projecte.

Funcions a desenvolupar

• Coordinació i gestió de tot el cicle del projecte: identificació, formulació, seguiment i justificació dels projectes
• Seguiment administratiu-financer de projectes cofinançats
• Elaboració informes segons finançadors
• Gestió i seguiment tècnic dels projectes en execució
• Identificació i formulació de nous projectes
• Coordinació de l’equip tècnic local al país
• Suport i seguiment de voluntariat tècnic
• Comunicació amb tots els actors, en terreny i seu
• Suport a contraparts i institucions públiques locals
• Suport a avaluacions i auditories de projecte.
• Representació institucional d’ESF a Moçambic.

Perfil demanat

• Formació universitària superior.
• Formació i experiència en cooperació al desenvolupament, mínim 3 anys.
• Coneixement i experiència en organització de seminaris i trobades de treball i debat.
• Coneixements i experiència en projectes de medi ambient, gènere i DDHH.
• Experiència en gestió d’equips.
• Coneixements elevats en ofimàtica.
• Bon nivell de portuguès, parlat i escrit.
• Sensibilitat cap a la Cooperació, el Desenvolupament i el Dret a la Ciutat.
• Es valoraran experiències en països del Sud, especialment en el context geogràfic de l’Àfrica Austral.
• Capacitat de treball, iniciativa i, especialment, autonomia. Es requereix persona motivada per a treballar amb persones de diferents cultures i maneres de pensar.
• Gran disponibilitat i flexibilitat.
• Es valorarà experiència com a soci/a actiu de ESF o organitzacions afins.
• Identificació amb els principis i metodologies de treball de ESF.
• Es valorarà tenir DIRE o permís de residència a Moçambic.

Condicions de l’oferta

• Període inicial en la seu a Barcelona per a preparar el projecte amb el grup de voluntaris encarregat.
• Lloc de treball: Maputo, Moçambic.
• Jornada: completa
• Durada del contracte: 12 mesos
• Remuneració: Segons taula salarial d’ESF.
• Incorporació: Immediata (previsiblement a l’agost 2022)

Presentació de candidatures

Les persones interessades poden enviar una carta de motivació i el seu CV a: organitzacio@esf-cat.org indicant en l’assumpte del correu: “REF: 2022/ExpaMaputoMOÇAMBIC”.

Data límit de presentació

• 12 de juliol de 2022

Taller | La lluita de les dones en el context rural

Eines per a l’apoderament de les dones a Moçambic

Compartirem l’ espai amb la Flaida Macheze , activista feminista,  membre de União Nacional de Camponeses de Moçambic, que ens acompanya aquests dies a Catalunya i  que ens acostarà a la realitat de les lluites feministes a Moçambic  i de les dones camperoles a les zones rurals,

🗓 Dv 01/07
⌚️ 18:30h
📍 BCN – c/ Mandoni 4. baixos

Us hi esperem!

Dones fent balanç de 30 anys de Vía Campesina

Visions des de ambdós costat de l’atlàntic: Moçambic – Brasil

El pròxim dimecres 29 de juny de 2022 a les 19h organitzem una trobada per a intercanviar experiències d’agricultura urbana i de sobirania alimentària. Una mirada a 30 anys d’agricultura sostenible i lluita per la vida a Àfrica i Amèrica.

• Dimecres 29 de juny de 2022
• 19h
• Presencial: LaFede C/Tàpies, 1, BCN
• Online: https://zoom.us/j/92585659537?pwd=TGF4RlhKd1cwN2MrbTB6aG5XWlB5QT09#success

Us hi esperem!

Com han de ser els serveis públics del futur?

Les transicions ecosocials i ecofeministes són ara ja no només necessàries sinó també ineludibles, per a un món habitable i vivible en el que els límits biofísics del planeta estan ja alçant la veu, a través de les diferents crisis sobreposades. Per a impulsar aquestes transicions i que siguin ecofeministes, l’aposta per la defensa dels serveis públics democràtics, com a paraigües de cura i preservació dels béns comuns, requereix de la construcció de ponts, teixir aliances i relacions entre diferents actors i moviments en sectors clau com la salut, l’aigua, l’energia, les cures, l’alimentació, l’educació, l’habitatge, la cultura, entre d’altres.

Juntament l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) i Salut, Drets i Acció, organitzem la jornada “Recuperem els Serveis Públics. Defensem la Vida!” el proper dissabte 8 d’octubre de 2022 per tal de construir i reforçar aliances i relacions entre diferents actors i moviments, conscienciar i enfortir l’impuls polític sobre la importància dels serveis públics democràtics i pensar en les necessitats de futur per a la garantia i defensa d’aquests.

Des d’una perspectiva ecofeminista volem teixir i mapejar juntes com donar resposta a l’ofensiva privatitzadora i precaritzadora, i veure com podem connectar i enfortir les lluites de defensa dels béns comuns i els serveis bàsics, des de la defensa d’allò públic i comunitari, incloent la justícia ecològica i la interseccionalitat de diferents eixos d’opressió i desigualtat, com són per motius d’identitat de gènere, les migracions o l’eix rural-urbà.

La Jornada serà un espai de treball i diàleg polític on entre totes recollirem i connectarem aquestes estratègies, així com també les respostes que hi estem donant des dels col·lectius, moviments, plataformes o entitats, per dotar de contingut la proposta dels serveis públics-comunitaris que volem, que siguin una eina/marc clau de les transicions ecosocials i ecofeministes que urgeix implementar. Aquesta diagnosi i estratègia conjunta permetrà amplificar la incidència política a curt i mitjà termini, interconnectant diferents sectors i agents clau en defensa dels béns comuns.

Reserveu la data del dissabte 8 d’octubre de 2022, aviat publicarem el programa complet de la jornada i la informació per a inscripcions!

Oferta finalitzada | Termes de referència: Coordinació de dos investigacions per a la campanya d’Energia i Extractives

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres llancem la convocatòria per un encàrrec per coordinar dos investigacions per a la campanya d’Energia i Extractives. Es tracta d’un encàrrec per un plaç molt concret –fins la data d’entrega dels estudis encarregats-, que tindrà com a tasca principal la coordinació dels equips de tècniques i voluntàries de l’entitat que redactaran dos estudis sobre temes relatius el model energètic i la pobresa energètica:

1. Behind energy prices/crises: The real cost of liberalization in EU energy Markets. L’estudi, en anglès, oferirà una anàlisi general dels mercats europeus del gas i l’electricitat, en el qual es realitzarà un recorregut en el procés de liberalització iniciat a la dècada de 1990. S’investigarà sobre els impactes d’aquest procés des d’un punt de vista social, econòmic i ecològic i s’arribarà fins a l’actual crisi de preus. Per últim, es plantejaran cinc case studies amb la situació a cinc països diferents de la UE. Data d’entrega: desembre de 2022.
2. Análisis del impacto energético y socio-económico de las comunidades energéticas como agentes contra la pobreza energética. L’estudi, en castellà, analitzarà el rol de les comunitats energètiques com a possible element clau en un futur proper en la lluita contra la pobresa energètica. Els resultat obtinguts haurien de servir per a optimitzar la presa de decisions i el disseny de futures polítiques energètiques. Data d’entrega: novembre de 2022.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

• Gestió de l’equip encarregat de la redacció de cada estudi
• Coordinació i homogeneïtzació de continguts
• Coordinació i realització d’entrevistes a professionals del sector
• Dinamització del grup de voluntàries de la campanya per incentivar i recollir les seves aportacions
• Suport en la redacció

PERFIL DEMANDAT

• Formació i/o experiència en recerca
• Coneixement del model energètic
• Experiència en treball en xarxa i coneixement sobre entitats i persones d’altres països europeus que treballin la temàtiques de les investigacions
• Coneixement de la problemàtica vinculada a la pobresa energètica
• Excel·lents capacitats comunicatives orals i escrites en castellà i anglès
• Persona dinàmica, resolutiva, autònoma i amb iniciativa
• Capacitat de lideratge i coordinació d’equips de treball diversos
• Capacitat de complir amb els terminis marcats
• Excel·lent ús del paquet office

Es valorarà

• Experiència com a soci actiu d’ESF o organitzacions afins.
• Estudis de grau superior.

CONDICIONS DE L’OFERTA

• Duració fins l’entrega de l’última investigació: desembre de 2022
• Dedicació prevista: 10h-15h per setmana
• Flexibilitat horària i disponibilitat per reunions a Barcelona
• Data d’incorporació: Inicis de juliol
• Import: 6.000 euros (en el cas que calgui aplicar IVA s’afegiria a part)

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu CV i una carta de motivació en format pdf, a: sensibilitzacio@esf-cat.org, indicant la referència REF: 29/CoordinacióEstudis

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE CV: 26 de juny de 2022

Docuforum: Lluites al Sud Global

Docuforum amb debat i col·loqui posterior

Passi dels documentals Tierra en Suspenso: amenazas y resistencias en Cabo Delgado (Moçambic) i la miniserie de Capítols de Rexistir (América Central i del Sud) per endinsar-se a la realitat dels països on es coopera des d’Enginyeria Sense Fronteres.

• Dimarts 21 de juny de 2022
• 19 h
• Local ESF, c/ Mandoni 4, Barcelona

Us hi esperem!

Taller Interseccionalitat – Anàlisi de les migracions, la vulneració dels drets humans i les desigualtats estructurals.

Taller teòric pràctic per comprendre la importància de la perspectiva interseccional per l’estudi i l’anàlisi de temes com les migracions, les violències, els drets humans o les desigualtats. Identificarem com operen els sistemes d’opressió i situarem la interseccionalitat com una eina per l’estudi de la realitat social.

• Dilluns 20 de juny de 2022 (Posposat)
• 18.00 h
• Local ESF, c/ Mandoni 4, Barcelona

Inscriviu-vos a www.bit.ly/TallerInterseccionalidad

Us hi esperem!

Oferta finalitzada | Termes de referència: Avaluació externa del projecte a Moçambic finançat per l’ACCD

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres llancem els termes de referència d’una consultoria per dur a terme l’avaluació externa del projecte que l’entitat du a terme a Moçambic, a la provincia d’Inhambane, al districte de Funhalouro “Enfortir les capacitats a la província d’Inhambane per augmentar la resiliència davant de la pandemia de la Covid-19, promovent la justícia de gènere (ACC010/20/000059)”.

Productes esperats

S’inclouran els següents elements:

1. Informe d’especificació metodològica
2. Informe de treball de camp
3. Informe d’avaluació preliminar
4. Informe final d’avaluació. Aquest informe inclourà resultats, conclusions, lliçons apreses i recomanacions.
5. Informe executiu

Perfil requerit

L’avaluador o equip avaluador pot estar format per un o un grup d’experts amb els següents perfils i qualificacions:

• Qualificació i formació de l’equip de consultors en anàlisi i tècniques quantitatives i qualitatives de dades.
• Coneixement del context cultural, social i polític i del marc jurídic moçambicà
• Experiència demostrable en avaluacions amb un enfocament de gènere i drets humans (EBGiDH).
• Forta experiència en l’avaluació de projectes de cooperació al desenvolupament, principalment projectes centrats en el sector agrícola i de l’aigua i el sanejament; (mínim 5 anys)
• Coneixement dels principis de la gestió del cicle de projectes i els mètodes de treball;
• El coneixement del portuguès és essencial i la capacitat d’escriure informes seria un avantatge.
• L’experiència en la realització d’avaluacions i/o estudis de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) serà un valor afegit.
• Experiència en la realització d’avaluacions i/o estudis a Moçambic, preferentment a la província d’Inhambane;
• En el cas d’un equip d’avaluació, la seva composició d’experts ha de ser equilibrada, de manera que els diferents aspectes de l’avaluació del projecte (mètodes i tècniques d’avaluació), tal com s’estableix en aquests ToR, incloses les qüestions transversals, estiguin totalment coberts;
• Experiència demostrable i especialització en metodologies participatives.

Condicions laborals de l’oferta

L’avaluació es realitzarà durant un període aproximat de 10 setmanes.

Els terminis d’avaluació així com les dates de lliurament dels informes es fixaran en el contracte a signar amb l’assessor avaluador. L’informe final no es lliurarà més enllà del 30 de setembre de 2022.

L’avaluació té un pressupost de 603.500,00 MZN amb impostos inclosos, que ha d’incloure totes les despeses, tant els costos d’operació com les despeses per a la realització del treball de camp. Aquests honoraris inclouen els honoraris del taxador, les traduccions, els desplaçaments, l’allotjament i altres despeses d’explotació incorregudes per l’equip en la realització de l’avaluació.

Referències per contactes

La proposta tècnica ha de contenir almenys la informació següent:

• Metodologia de treball detallada; Aquesta secció es considera molt important, s’espera que l’equip d’avaluació detalli la metodologia suggerida per respondre les preguntes d’avaluació segons la llista de fonts de verificació, informació útil i actors.
• Pla de treball amb el teu calendari
• Pressupost detallat i
• Currículums dels membres de l’equip avaluador

Candidatures

Les persones interessades poden enviar la seva proposta a uxia.brasa@esf-cat.org indicant en l’ assumpte “Avaluació externa final del projecte ACCD”.

Data límit de recepció de candidatures: 13/06/2022

Descarrega els termes de referència complets aquí.

Nou episodi del podcast ‘Fins l’última gota’: La privatització de l’aigua a Xile

Nou episodi de #FinsUltimaGota, el nou Podcast d’ESF on parlem de temes que afecten el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. En anteriors capítols vam explicar l’impacte ambiental i sobre les comunitats afrodescendents de la privatització de l’aigua a Cartagena de Indias, Colòmbia i el cas de El Saltillo, a Mèxic, on Agbar hi té participació i vam tractar els abusos i irregularitats que experts i activistes posen sobre la taula després de 20 anys de privatització de l’aigua. En el tercer episodi ens seguim mantenint al continent americà, aquest cop a Xile.

Quines lleis porten a Xile a ser un dels països més desiguals del món i amb un nivell de privatització de serveis bàsics, com l’aigua, tan elevat? Per què la construcció de la central hidroelèctrica d’Alto Maipo amb la participació d’Aguas Andinas, la filial d’Aigües de Barcelona, pot portar a una crisi climàtica i una sequera sense precedents al país? Què vol dir gestionar l’aigua de manera comunitària, com ho fan a la conca del riu Petorca?

Responem a aquestes i més preguntes al tercer episodi de “Fins l’última gota”, el podcast sobre el dret global a l’aigua d’ESF conduït per Víctor Yustres, on conversem amb la Daniela Cid Escobar, geòloga i membre de l’Assemblea Chile Despertó a Barcelona, el Martí Kubesch, d’Enginyeria Sense Fronteres i membre de la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de Las Américas i la Katharine Moya, activista pel dret a l’aigua i membre de la Unión de Agua Potable Rural de la cuenca del Río Petorca.

Disponible a Ivoox i Spotify.

Mecanismes per salvaguardar els drets humans davant l’acció de grans empreses: de la diligència deguda al centre català d’empresa i drets humans

En aquesta nota podreu trobar una relatoria de l’acte del 21 d’abril, organitzat per ESF i el grup d’Empresa i Drets Humans de lafede.cat

Què és la llei de diligència deguda? És una eina útil per a combatre la vulneració de drets humans per part de les empreses? En quin punt està la seva tramitació a l’Estat espanyol i a Europa? Quines diferències i similituds té amb el Centre Català d’Empresa i drets humans? Aquestes són algunes de les qüestions que es van abordar a la primera taula de debat de la jornada “El Centre català d’empresa i drets humans, una eina pionera per a posar fi a les vulneracions de les transnacionals” amb els experts en la matèria, Adoración Guamán –jurista, politòloga i professora de dret del treball a la Universitat de València – i Luis Rodríguez-Piñero – jurista, politòleg i treballa a l’oficina de l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans–, que es va celebrar el passat dijous 21 d’abril a Barcelona, i que va comptar amb dues taules més que es poden recuperar al canal de Youtube de Lafede.cat.

La legislació en matèria de drets humans i empreses no és nova, ja que des del 2011 existeixen els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, també coneguts com els Principis de Ruggie, que es basen en tres pilars fonamentals: el deure de l’estat de protegir els drets humans, la responsabilitat de les empreses a respectar-los, i l’accés a mecanismes de reparació per part de les víctimes. Actualment, en el marc europeu i espanyol, s’està debatent sobre una nova legislació en matèria d’empreses i drets humans. És el que s’anomena Diligencia Deguda, un concepte que prové bàsicament del món empresarial i que fa referència a l’anàlisi de riscos financers amb l’objectiu d’identificar, prevenir i mitigar, comunicar i reparar els riscos. Aquest concepte s’ha traspassat a l’àmbit dels drets humans per tal de garantir el compliment dels drets humans per part de les empreses, especialment amb activitat transnacional. És per això, segons Luís Rodríguez-Piñero, que per la gent que treballa amb drets humans és un concepte que queda llunyà, però que precisament busca un llenguatge. L’expert, a més, deixa clar que el respecte als drets humans en el marc de la diligència deguda no és una obligació de les empreses, sinó una responsabilitat, i això, diu, farà que “mai n’estiguem 100% contents”.

Els perills de la diligència deguda

Segons Adoración Guamán, el problema, és que els drets humans tenen un altre barem de mesura que dista del món financer i, per tant, el perill de la diligència deguda és que quedi en paper pullat, en un “check list” sobre el paper, però que a la pràctica no sigui real. L’experta apunta que el principal repte per al control de les vulneracions de drets humans de la transnacionals és la traçabilitat de la cadena de producció: “un bon mecanisme de diligència deguda seria aquell que obligués a les empreses a prendre el control de tot el procés de producció, és a dir, ja que no podem obligar-les a no descentralitzar, obliguem-les a fer-ho fins a on puguin controlar el procés”. Per altra banda, segons ella, cal que la llei aprofundeixi en el pilar rector tres dels principis de Ruggie, el d’accés a la justícia: “si no mostrem que les empreses poden ser condemnades per males praxis, no servirà de res”.

A nivell europeu, el procés va començar el 2020, quan el Parlament europeu va tramitar una proposta de directiva que segons Guamán “no està malament”, però és la Comissió Europea qui després fa la proposta que actualment s’està treballant, i de la qual hi ha un borrador, “que no protegeix els drets humans, sinó que vol assegurar que les empreses no tinguin traves al mercat interior. De fet, les úniques obligades a vetllar pels drets humans són les molt, molt grans, les altres tenen moltes vies d’escapament”, assegura l’experta. Rodríguez-Piñero reforça aquesta idea: “pot arribar a ser un mecanisme proforma si no ve acompanyat de mecanismes robustos per gestionar els impactes negatius de les empreses, fins i tot tenint la millor llei de diligència deguda i molts bona voluntat”.

En aquesta llei, també és important definir l’àmbit d’actuació. És un dels debats permanents: s’ha de parlar d’empresa transnacional o d’empresa amb activitat transnacional? Com es defineix la mida d’una empresa? Com comptabilitzen el nombre de treballadors? Aquests són aspectes que estan en un debat encara no resolt. Tanmateix, des de la societat civil tenim molt clar que l’actual proposta de diligència deguda no respon a l’àmplia demanda de regular l’acció de les empreses sobre els drets humans, posant aquests últims per sobre dels interessos i proteccions mercantils. No obstant això, en el procés de transposició de la directiva els estats membres i les associacions tenen l’oportunitat de crear lleis nacionals més garantistes amb els drets humans, donant peu a la participació de la societat civil, a l’accés a la justícia a les víctimes de vulneracions i a concretar sancions civils en cas de vulneracions contrastades a l’exterior i conseqüències en termes de contractació pública.

La llei de diligència deguda espanyola en marxa

França és l’únic país europeu que compta amb una llei de diligència deguda (segons els experts, de les més avançades), i altres com Alemanya, Holanda o Noruega hi estan treballant. Pel que fa a nivell espanyol, s’està elaborant una llei estatal que inclou la diligencia deguda: és la Llei d’empresa, drets humans i diligència deguda que depèn del Ministeri de Drets Socials i que lidera la Secretaria d’Estat de l’Agenda 2030, tot i que després s’haurà de pactar amb els altres ministeris.

S’ha creat un grup d’experts per a treballar-la i una comissió de redacció que ja ha elaborat l’últim borrador. La llei amb la qual s’està treballant, inclou la contractació pública o l’accés a la justícia , però no contempla la responsabilitat de les empreses en tercers països tot i que intenta obligar a identificar i publicar la cadena de traçabilitat, responsabilitzar l’empresa a nivell civil per disminuir la impunitat, crear un Centre regular amb capacitat sancionadora i d’investigació i comptar amb la participació activa dels agents socials.

El problema principal, però, rau en que l’empresa està exempta de qualsevol tipus de responsabilitat en cas de tenir un pla de diligència deguda. És a dir que el simple fet de tenir publicat a la web un document que expliqui el pla de deguda diligència ja és suficient per esborrar tota responsabilitat de l’empresa, malgrat no l’hagi fet realitat i hagi causat vulneracions de drets humans i ambientals.

La diligència deguda i el Centre Català

Pel que fa a Catalunya, paral·lelament al debat de la llei espanyola, s’està tramitant la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que va rebre la llum verda del Parlament el passat mes de febrer i que ara depèn de la comissió d’exteriors. Segons els dos experts participants de la taula de debat, el Centre és una molt bona notícia i un exemple a seguir per altres iniciatives similars. Segons Luís Rodríguez-Piñero, “pot ser un referent de la responsabilitat compartida dels actors estatals amb relació al respecte als drets humans per part de les empreses” i creu que hauria de servir per a fomentar una cultura empresarial catalana responsable. Per Guamán, “només que s’estigui parlant del centre i que tingui tant suport parlamentari ja és un triomf”. Segons ella, però, la comparació amb la diligència deguda és complexa perquè són mecanismes diferents i caldrà veure com encaixen les dues iniciatives a nivell d’àmbit d’aplicació i de competències.

A diferència de la diligència deguda, el Centre Català és un centre avaluador ex post, és a dir, avaluador de les vulneracions de drets humans i ambientals de les empreses que es relacionen amb l’administració catalana i actuen a l’exterior. El Centre tindrà competències en investigació i tindrà la capacitat de rebre queixes de comunitats i entitats afectades. Amb una bona llei de diligència deguda (o una bona llei de regulació de l’acció de les empreses sobre els drets humans a l’exterior) el Centre Català seria l’espai per avaluar aquells casos on hi ha hagut vulneració, i determinar les sancions i les conseqüències de l’acte.

Una de les potencialitats del Centre és la capacitat que té d’apoderament ciutadà, en tant que la seva composició vol incloure organitzacions de la societat civil i vol rebre queixes i propostes de la societat civil. Aquest aspecte és clau quan parlem de normes que volen controlar l’acció de les empreses transnacionals, perquè com bé sabem les normes només son eficaces quan hi ha un grup de persones al darrere que vetlla pel seu compliment.

L’acte del 21 d’abril ha demostrat, de nou, l’ampli suport social i polític que té la proposta de llei catalana pel Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Si bé és cert que la proposta és millorable en termes de sancions (la capacitat sancionadora actual només és administrativa) i en termes de conseqüències en matèria de contractació pública en casos de confirmació de les vulneracions de drets humans i ambientals, aquesta compta amb l’adhesió de la majoria del teixit social i cooperativista de Catalunya. A la segona taula rodona de l’acte del 21 d’abril va quedar pal·lesa la voluntat d’impuls del centre per part dels sindicats CCOO Catalunya, UGT Catalunya i la Intersindical CSC, així com organitzacions del món empresarial i municipal com l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).

Amb tot, però, tant el Centre Català com les lleis de diligència deguda són possibles solucions a les vulneracions de drets humans per part de les empreses transnacionals, però com diu Guamán, el problema rau en el sistema: la impunitat de les empreses i la indefensió de les víctimes. Està doncs, en la genètica del sistema de producció mundial i dels grans beneficis la vulneració dels drets humans. Actualment, les empreses tenen drets reconeguts que no tenen les víctimes i segons Guamán, no hi ha marc jurídic per controlar-ho perquè precisament la descentralització de la producció busca escapar de les normatives estatals i del poder sindical. Per tant, tant ella com Rodríguez-Piñero coincideixen en que és important teixir xarxes entre les organitzacions socials del nord-sud globals per a lluitar contra la impunitat empresarial.