En el ámbito del proyecto “Fortalecer las capacidades en la provincia de Inhambane para promover la justicia de género” que se está desarrollando desde el año 2020 junto con la contraparte UNAC (Unión Nacional de Campesinas/os), se está trabajando en la implementación de una estrategia de género en el sector agrario, con las técnicas agropecuarias del gobierno local y con miembros de las asociaciones campesinas de toda la provincia.
El sector agropecuario en Mozambique es el más importante del país, ya que es el medio de vida del 77% de la población, por ello, cualquier cambio que se produzca tendrá un gran impacto en la calidad de vida de la población. Las/os técnicas/os agropecuarias/os tienen la responsabilidad de transmitir el enfoque de género en las actividades y acciones en campo, para prevenir la desigualdad de género en las áreas rurales.
En esta línea, a través del proyecto se han realizado formaciones sobre violencia de género y sobre la producción agraria con enfoque de género. Por medio de los conocimientos adquiridos, el personal tendrá mecanismos para enfrentar las situaciones de violencia de género que se encuentran en las comunidades y apoyar a las víctimas, así como potenciar la inserción de la mujer en el trabajo agrario de una manera más justa.
Actualmente y desde esa semana de formaciones, las participantes están realizando réplicas de los conocimientos adquiridos en las comunidades rurales en donde trabajan y con las asociaciones campesinas de sus distritos. El técnico de género de ESF da apoyo y seguimiento a la preparación y desarrollo de todas las réplicas.
L’Hospitalet i Maputo s’uneixen envers l’enfortiment de la sostenibilitat social i ambiental
Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, crea el primer centre de compostatge comunitari a la capital de Moçambic i comença a comercialitzar el compost.
La ciutat de Maputo genera 1134 tones al dia de residus, i el sistema de gestió de residus sòlids a la ciutat presenta greus problemes. És per aquest motiu que l’abocador municipal de Hulene, que és el més gran del país, es veu molt sovint sobrecarregat. De fet, és en aquest mateix abocador que van morir al febrer del 2018 almenys 17 persones en un devessall d’escombraries.
En els últims anys s’ha anat fent més visible la necessitat de dissenyar i construir ciutats més inclusives i amb ambients més saludables, en gran mesura, pels beneficis que pot aportar a tots els col·lectius ciutadans en termes de sostenibilitat. En contextos com Maputo, la implementació d’accions adreçades al desenvolupament sostenible progressen més lentament. En consonància amb el mandat de les Nacions Unides envers el desenvolupament sostenible, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat col·labora amb Enginyeria Sense Fronteres de Catalunya (ESF) donant suport a l’hora de conduir accions per tal d’enfortir certes àrees dels ODS a la ciutat de Maputo (Moçambic).
El sistema de gestió de residus sòlids a la ciutat de Maputo presenta greus problemes i és per aquest motiu que l’abocador municipal de Hulene, que és el més gran del país, es veu molt sovint sobrecarregat. De fet, és en aquest mateix abocador que van morir al febrer del 2018 almenys 17 persones en un devessall d’escombraries.
És per això que, des de 2015, ESF treballa en aquesta problemàtica en un dels barris amb més ciutadans de Maputo (KaMaxakene i KaMuvukwana). Als barris periurbans de Maputo la majoria de residus sòlids generats correspon al residu orgànic. Així doncs, en els últims anys, amb l’objectiu de reduir la quantitat d’aquests residus a la ciutat, ESF i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat han apostat pel primer projecte pilot creant a l’Institut Industrial de Maputo (IIM) el primer Centre de Compostatge Comunitari amb la col·laboració de la Plataforma de Desenvolupament de Maxaquene, l’Associació de Microempreses de Prestació de Serveis AMMEPS, l’Associació d’Estudiants Tècnics (AETEC) i funcionaris del propi IIM.
Es van fabricar les 8 composteres comunitàries instal·lades en el recinte de manera ordenada a partir de palets reciclats i adquirits al mercat. Després d’aquest pas, es van realitzar les gestions necessàries amb els mercats municipals de Kompone i Xikelene per a la recollida de material orgànic suficient per possibilitar el muntatge de les composteres.
Després d’aquesta primera experiència, el 2019 es va replicar a major escala en l’anell verd de Maputo, concretament en el districte municipal de KaMuvukwana, amb la creació del Centre de Compostatge de Choupal que va suposar una rehabilitació de l’antiga casa agrària pertanyent a la Direcció municipal d’Agricultura. Es van instal·lar 16 composteres que continuen en marxa en l’actualitat gràcies a la col·laboració de productors i productores i personal tècnic del municipi. Això ha permès reduir, en gran mesura, el residu orgànic i sensibilitzar a la comunitat sobre els seus usos per a enriquiment de sòls i millora d’inputs per a les seves hortes.
Actualment, l’equip de seguiment del procés de compostatge de tots dos centres ja realitza les seves activitats, portant un control exhaustiu del desenvolupament de les composteres, revisant i mesurant cada setmana la humitat, la temperatura, la ventilació, el Ph, i d’altres, del compost que s’està produint. El primer compost de l’IIM va servir per a enriquir els seus horts comunitaris i afavorir així els cultius hortícoles per a la comunitat, al mateix temps que es sensibilitzava per a la promoció del compostatge urbà i domèstic a la ciutat.
“Com a primera experiència pilot en compostatge, aquest centre suposa un trampolí per a submergir-nos en l’àrea de reciclatge de residu orgànic, el més produït a la ciutat, per a donar-li un ús útil i per a millorar la seva gestió en els mercats” explica el tècnic d’incidències de ESF Isildo Nhantumbo.
Així, durant l’any 2020, s’ha continuat treballant en la mateixa línia potenciant el Centre de Compostatge de Choupal i es pot dir que, després de 3 anys treballant en compost, i després d’implementar millores i realitzar compost a una escala major, hem fet un pas més per estabilitzar els processos de producció i comercialització del compost produït. “Es tracta d’un procés d’aprenentatge a llarg termini que els productors i productores de la zona estan assimilant bé i replicant en les seves pròpies hortes, estem molt contents amb els resultats i esperem el 2021 començar amb la comercialització del compost produït als mercats de la ciutat” conclou Eveline Nguiraze, tècnica social promotora d’ESF a Maputo.
Aquest projecte suposa un gran desafiament per a aconseguir la reducció de residu orgànic de la ciutat, ja que el seu impacte real només podrà veure’s a llarg termini perquè implica un canvi rellevant d’hàbits i del comportament de la ciutadania.
T’agradaria participar a ESF?
Si vols implicar-te en la lluita per garantir l’accés universal als serveis bàsics des d’una visió feminista i compromesa amb la justícia global i ambiental, tenim diferents grups que segur que t’interessen.
A través d’aquests vídeos us volem explicar les diferents maneres de participar i els diferents grups de voluntariat on pots formar part.
Parlem dels projectes de cooperació que desenvolupem a països del sud i de les campanyes d’incidència política en matèria d’aigua i energia en els que treballem actualment al nord.
Si vols implicar-te activament en aconseguir una societat més justa i igualitària i treballar per eliminar les causes estructurals de les desigualtats aquesta és la teva oportunitat!
I recorda, no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!
GRUP AIGUA
Contacte: voluntariat.aigua@esf-cat.org
GRUP ENERGIA – EXTRACTIVES
Contacte: voluntariat.extractives@esf-cat.org
GRUP EL SALVADOR
Contacte: voluntariat.elsalvador@esf-cat.org
GRUP EQUADOR – TARRAGONA
Contacte:tarragona@esf-cat.org
GRUP MOÇAMBIC
Contacte: voluntariat.mozambique@esf-cat.org
GRUP PERÚ
Contacte: voluntariat.peru@esf-cat.org
Anima’t i participa!
Com ha afectat la COVID19 als projectes d’ESF a Moçambic?
Actualment tenim dos projectes a les províncies d’Inhambane i Maputo.
Concretament el projecte que fem a Maputo es basa en temes de medi ambient amb gestió de residus orgànics i compostatge. Treballem amb les escoles i comunitats de la ciutat de Maputo per sensibilitzar sobre el bon ús del residu orgànic.
A l’abril, quan començaren a augmentar els casos de coronavirus a Moçambic, el President de la República va anunciar un estat d’emergència i una sèrie de mesures a seguir per contenir la propagació del virus.
La COVID19 va afectar negativament les activitats de terreny d’ESF. A Maputo vam haver de suspendre l’establiment de les composteras i la seva monitòria.
Durant algun temps vam estar parats fins a trobar formes d’adaptació a la “nova realitat”. Treballarem conjuntament per establir unes noves mesures al nostre lloc de treball, seguint el protocol de neteja de mans, mascaretes i reducció del nombre de participants de 6 a 3, per poder mantenir les distàncies de seguretat.
Seminari sobre l’estratègia de gènere en el sector agrícola a la província d’Inhambane
Els dies 5 i 6 desembre de 2019 va tenir lloc el II Seminari sobre l’Estratègia de Gènere en el Sector Agrari (EGSA) a la província d’Inhambane. Es va presentar el projecte “Enfortir les capacitats de la UNAC, autoritats locals i líders comunitaris per a l’apoderament polític, públic i econòmic de les dones pageses a la província d’Inhambane i el desenvolupament integral de les comunitats del districte de Funhalouro”, secundat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Vam poder compartir les experiències i conclusions dels monitoratges realitzats durant l’any 2019 per a la implementació de l’estratègia de gènere en el sector pagès. A més, es van establir noves eines perquè els tècnics del govern facin costat a les pageses de la província a superar els desafiaments als quals s’enfronten en el seu dia a dia.
En el seminari vam tenir la presència dels tècnics del govern dels sectors agropecuari i gènere dels 14 districtes de la província, així com personal de les institucions públiques provincials i de les unions districtuals de pagesos/as.
El projecte continua amb el suport institucional per a la implementació de la EGSA (Estratègia de Gènere en el Sector Agrari).La EGSA té tres línies d’acció per a introduir la perspectiva de gènere en les activitats agropecuàries:
– Augment de la producció i productivitat agrària, seguretat alimentària i nutricional i l’accés i control dels recursos naturals i productius.
– Accés als mercats i serveis financers.
– Desenvolupament i Enfortiment Institucional.
Estat d’emergència per la COVID19 a Maputo
A Moçambic el Govern va decretar l’estat d’emergència i va instaurar mesures com: no aglomeracions de més de 10 persones, restricció severa en el sector comercial, reducció de funcionariat presencial i prohibició de tots els esdeveniments, activitats esportives i misses.
Actualment existeixen 209 casos de coronavirus confirmats, 109 recuperats i 2 morts. 44 dels confirmats a la ciutat de Maputo, la segona província més afectada després de Cap Prim amb 131 casos, on desenvolupem els nostres projectes de cooperació.
Com succeeix a tot el món, a la ciutat de Maputo, la regla no és una excepció i la restricció en la circulació de persones és notòria, així com la por d’establir diferents contactes és visible en els rostres de les persones. Un enfocament simple als gestos cordials habituals de saludar a la persona canvia el seu rostre. Això és cert en tots els llocs on és possible complir amb aquestes mesures, perquè hi ha molts llocs en els quals, malgrat les recomanacions, les persones no obeeixen les noves regles imposades perquè és difícil, com és el cas de les parades de les “xapes” (autobusos i microbusos), institucions públiques, bancs, etc. per a accedir als serveis.
Òbviament, la gent que no segueix aquestes mesures no és per simple ignorància, molts ho saben, però no tenen alternativa pel mateix context del país.
En el cas dels nostres tècnics, que tenen els seus propis mitjans de transport, noten els canvis en el lloc de treball on han de mantenir la distància i s’alternen per a acudir a l’oficina. També se sent un ambient diferent en l’edifici de Càritas on es troba l’oficina d’ESF a causa de la falta de circulació de persones. Ara és normal arribar a l’entrada i passar per la desinfecció de mans, després anar a l’oficina, passar per la desinfecció de sabates no creuar-te amb cap persona, la qual cosa en si mateix és un indicador d’un gran canvi en el lloc.
Per al pagament d’impostos i les gestions bancàries, el comptable Alberto Chirindza ha de fer llargues cues i hi ha una aglomeració incalculable de persones, agreujada per la demora en l’assistència a causa de la reducció de personal en les institucions i no es pot atendre de manera ràpida i senzilla.
Per part seva, el tècnic Isildo Nhantumbo fa alguna tasca de seguiment dels projectes que no implica treballar en equip com el monitoratge de les composteras durant el procés de compostatge, que en la situació actual requereix més dies el treball, ja que normalment es realitza amb un equip de 6 persones.
Es percep en les persones l’ansietat de tornar a la normalitat del treball, de viure junts, d’una relació afectuosa i atenta, però també es desconeix quan aquest virus es controlarà mínimament per a tornar a la nova normalitat, caracteritzat per la desinfecció constant de mans mai abans vist en la història de Moçambic que supera els moments de les epidèmies cícliques de còlera que el país ha sofert.
A més, cal recordar també el desafiament que suposa treballar des de casa amb l’atenció que ha de prestar a la seva família i altres tasques domèstiques.
El President de la República acaba d’estendre el període de l’Estat d’Emergència fins al pròxim 30 de juny, així que aquest serà de nou un mes de distància social amb moltes restriccions i cures. Aquesta situació provoca que la majoria de la societat moçambiquesa que viu al dia, es trobi davant el dilema de decidir si morir de fam a casa o morir de COVID-19 al carrer buscant-se el manteniment diari.
A aquest gran desafiament ens enfrontem a Moçambic on la situació continua sent molt incerta.
Vídeo: Enfortint l’emprenedoria i el moviment associatiu de les dones camperoles de la ciutat d’Inhambane
Aquest projecte va ser realitzat a Inhabane (Moçambic) durant el 2019 i el seu objectiu va ser el suport a un grup de dones camperoles de la província en la cració de l’associació “Movimento de Mulheres Pro Desenvolvimiento Rural do Distrito de Inhabane”. L’associació potencia les seves capacitats com a productores agràries i proporcionar noves formes d’accés a la renda. El projecte va ser finançat per l’Ajuntament de Barcelona i implementat per la UNAC (Uniao Nacional de Camponenses) i la ESHTI (Escola Superior de Hosteleria y Turismo), amb la col·laboració d’ESF i ASF.
Situación de la COVID-19 en Mozambique
El Ministro de Salud de Mozambique, Armindo Tiago, anunció el domingo 22 de marzo de este año el primer caso de infección de coronavirus en el país, que se trata de un mozambiqueño mayor de 75 años, que regresó de un viaje al Reino Unido en el mismo mes, siendo este un caso importado. Es importante tener en cuenta que, antes de confirmar el primer caso, el Presidente de la República Filipe Nyussi anunció la interrupción de las clases para todos (escuelas y universidades), como una forma de reducir el movimiento de personas y evitar la propagación del vírus. Hasta el 31 de marzo, se habían confirmado 8 casos, algunos importados y otros de transmisión local.
El día que el país llegó a 8 casos positivos, el Presidente de la República anunció un estado de emergencia de nivel 3 para el mes de abril, por el que se anunciaron medidas restrictivas para la actividad de empresas, organizaciones y establecimientos comerciales; limitaciones en la operación del sistema de transporte, mercados, hospitales y otros lugares públicos; y el cierre de todos los establecimientos de entretenimiento con miras a reducir la circulación de las personas, como una forma de contener la propagación del virus.
Para continuar, el 29 de abril y con 76 casos confirmados, el Presidente de la República extendió el estado de emergencia por otros 30 días (del 1 al 30 de mayo). Esto está dividiendo las opiniones en la sociedad; por un lado, un grupo que está de acuerdo con el aislamiento y quiere que continúe y por otro lado, quien quiere volver a las actividades cuanto antes.
El grupo a favor, prefiere las restricciones porque le tiene miedo al virus, y está de acuerdo con el aislamiento hasta que la situación mejore; sin embargo, este grupo social tiene recursos financieros para mantenerse durante este período. Por otro lado, las personas en contra del estado de emergencia también temen al virus, pero la crisis los está golpeando en mayor medida, cada día que pasa la situación empeora y es más crítica, ya que muchos no tienen alimentos, ingresos, trabajo, medicinas, ni pueden pagar el alquiler de sus casas, por lo que prefieren enfrentar el virus para poder mantener sus hogares y no morir de hambre.
El número de casos continua creciendo y se han confirmado 107 casos positivos hasta el 13 de mayo, 94 de los cuales fueron transmitidos localmente y 13 importados. Del total de los casos, 74 fueron en la provincia de Cabo Delgado, 20 en la ciudad de Maputo, 8 en la provincia de Maputo, 4 en la provincia de Sofala y 1 en la provincia de Inhambane.
Hay que añadir, que no se ha producido ningún fallecimiento y 35 personas están completamente recuperadas. De los casos recuperados, 16 son de Cabo Delgado, 13 de la ciudad de Maputo y 6 de la provincia de Maputo.
A nivel de la provincia de Inhambane, antes de la confirmación del primer caso el 11 de mayo, así como en el resto del país, ya se habían establecido las medidas anunciadas por el gobierno, algunas de las cuales fueron la reducción del número de pasajeros en el transporte público, el cierre de establecimientos de diversión, el uso de mascarillas en lugares públicos y la desinfección de manos en transporte público, unidades de salud, establecimientos bancarios, en establecimientos comerciales y otros lugares públicos. Es importante señalar que algunos sectores siguen estas medidas escrupulosamente y otros no muy estrictamente.
En cuanto al material de protección y prevención, después de la confirmación del primer caso en el país, estos productos aumentaron sus precios y se volvieron escasos. Como una forma de lidiar con esto; el agua, el jabón y las cenizas se están utilizando para la higiene de las manos, y se están fabricando las mascarillas a nivel domiciliario, de acuerdo con las recomendaciones de las instituciones de salud.
Para reforzar la higiene de las personas, a nivel de la ciudad de Inhambane, se instalaron dos túneles de desinfección en los principales puntos de entrada de la ciudad, 1 en el puerto y otro en el barrio de Guitambatuno, para que todos los que ingresen a la ciudad puedan atravesar estos túneles y desinfectar sus ropas.
Feliç diada de Sant Jordi 2020
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, volem celebrar aquest dia de Sant Jordi i desitjar-vos una bona diada a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Cecé Gamarra Tantaleán
Malgrat la situació que estem vivint aquest serà un any ple de llibres i per això us volem fer arribar una llista de suggeriments de lectura que ens aproparan a les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics com l’aigua o l’energia; a la realitat del canvi climàtic; a la història salvadorenya i al feminisme. No deixem de llegir!
Deu llibres per entendre i canviar el món
Una victoria contra las multinacionales. La batalla por el agua de París / Anne Le Strat
El llibre detalla el pols a pols en la lluita per remunicipalitzar la gestió de l’aigua a la ciutat de París. Una batalla contra les grans multinacionals franceses de l’aigua: Suez i Veolia. I la nova versió traduïda al castellà afegeix un nou capítol, escrit per les portaveus d’Aigua és Vida Miriam Planas i Quim Pérez, que relata l’estat de la remunicipalització a Catalunya i l’Estat espanyol. De tots els processos de retorn a la gestió pública, el de París és dels de més impacte mediàtic i que ha generat precedents per altres experiències de remunicipalització, com a Valladolid i Terrassa. També a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on arran del conflicte judicial amb la mixta Aigües de Barcelona -encapçalada per Agbar-Suez- s’obre l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua a l’AMB. Si bé és cert que els processos de París i Barcelona son diferents, les estratègies de les multinacionals són semblants quan es tracta de tocar els beneficis que extreuen de la gestió d’un Dret Humà com l’aigua.
TENIM ENERGIA! Reptes per la transició cap a la sobirania energètica / Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Aquest llibre és el resultat del treball i intel·ligència col·lectiva de la Xse, de totes les persones que n’hem format part durant els darrers quatre anys i que esperem seguir enriquint en els que vindran. És una aposta per recollir els impactes d’un model obsolet i depredador dominat per l’Oligopoli però, sobretot, per recollir les veus de totes les comunitats que han trobat l’energia per oposar-s’hi i construir alternatives. Les lluites en defensa de la terra i dels subministraments bàsics, els moviments de garantia dels nostres drets, ens han deixat clar que tenim energia. Tenim energia per impulsar un altre model energètic que respecti els límits del planeta. Tenim energia per decidir localment com volem abastir-nos d’energia, en col·lectiu, sense excloure ningú. Tenim energia per posar-la al servei de les nostres necessitats, de forma compartida i solidària amb d’altres pobles veïns. Tenim energia per garantir-nos la vida.
Cultura y Ciencia de plantas medicinales de las Jalcas de Cajamarca / Fidel Torres Guevara, Laura Lucio
La jalca de Cajamarca, ecosistema altoandino situat en la serra nord del Perú, és un espai estratègic per al desenvolupament humà sostenible, ja que constitueix un dels territoris de major concentració de plantes medicinals i de persones que atresoren coneixements sobre el seu ús i aplicació. Aquest llibre pretén posar en valor els coneixements tradicionals de les comunitats pageses altoandinas de Cajamarca sobre l’ús i aprofitament de la biodiversitat nativa, a través d’un diàleg de sabers entre aquest coneixement ancestral i el coneixement científic. S’ha fet un treball de camp en el qual, els experts i expertes locals de les plantes medicinals de les Comunitats de Cushunga, Chetilla i Celendín han compartit els seus coneixements etnobotànics sobre la jalca cajamarquina amb els experts de l’Acadèmia, amb l’objectiu d’homologar els diferents sabers locals sobre els usos de les plantes altoandinas i sustentar científicament el coneixement de les propietats medicinals d’aquestes.
Canvi climàtic / Yayo Herrero, María González y Berta Páramo
Perquè comprenem bé què és el canvi climàtic?, com s’ha produït?, sabem com afecta als boscos, a l’aigua o als animals?, com ens afecta les persones? I, sobretot, sabem què podem fer per a afrontar el problema?. Aquest és un dels llibres que contesta aquestes preguntes. A més està orientat per tots els públics, tant infantil i juvenil com adults. Exposa la realitat del canvi climàtic que s’està produint en el nostre planeta, les seves causes i conseqüències, tant en l’entorn natural i social, i les alternatives i possibles solucions i actuacions urgents que la humanitat ha d’afrontar per a reduir-lo, almenys en tot allò que sigui a la nostra mà-
La Chelita, El Salvador 1992 / Ruma Barbero y Charo Borreguero
“¿Cuántas miles de páginas harían falta para contar lo que ha vivido el pueblo salvadoreño? ¿Cuántas versiones habría de su historia?” Es pregunta al pròleg d’aquesta novel·la gràfica Lucía Iriarte, o altrament coneguda com La Chaparra, pamplonesa qui va passar 17 anys al país centreamericà en un inici exercint com a metge de campanya durant la Guerra Civil. Aquest còmic basat en fets reals ens fa un repàs de la història salvadorenya, posant incís entre els anys 1979 – 1992 durant la Guerra Civil. Ho fa a través d’una activista pels drets humans, qui és protagonista i narradora, Charo Borreguero, la Chelita. La missió de la Chelita a El Salvador no és pas superflua: s’encarrega de dur a terme la investigació per La Comisión para la Verdad en El Salvador, tot disfressant-se de turista durant tres mesos d’estada el 1992, en acabar la guerra. La Comissió, coordinada per la Chaparra i constituïda per les Nacions Unides, s’encarrega de fer un compendi de les violacions als drets humans a través de la recopilació de testimonis vius del conflicte bèl·lic. Mitjançant la perspectiva de la Chelita, el lector es pot sentir identificat amb el xoc de realitat d’una jove dins d’una societat trencada que sobreviu als traumes i les injustícies de manera exemplar.
Las migraciones climáticas ante el ordenamiento jurídico internacional / Beatriz Felipe Pérez
Els impactes del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, el desglaç i l’elevació del nivell de la mar, en combinació amb altres factors, com la pobresa i les desigualtats, obliguen moltes persones a migrar. En l’actualitat, ja hi ha casos al voltant de tot el planeta, des dels petits Estats insulars del Pacífic, fins a Alaska, passant pel Corredor Sec Centreamericà, els grans deltes a Àsia, i el Sahel a Àfrica. A pesar que han transcorregut més de quaranta anys des que es comencés a alçar la veu sobre aquest fenomen, diversos debats continuen oberts, sobretot els relacionats amb la denominació, les xifres i la protecció jurídica d’aquestes persones. Avui dia la situació jurídica dels qui es traslladen (especialment a nivell internacional) en el context del canvi climàtic roman indeterminada. A la llum de l’anterior, l’objectiu de l’obra és contribuir en el reconeixement i la protecció efectiva de les i els migrants climàtics, visibilitzant les situacions d’aquelles persones amb major grau de vulnerabilitat. Per a això, es realitza un estudi detallat de les migracions climàtiques a l’efecte de valorar el grau d’aplicabilitat i d’adaptació dels diferents marcs jurídicos en l’àmbit del Dret internacional, especialment dels drets humans, les migracions (migracions laborals, refugi, desplaçament intern i apatridía) i el canvi climàtic, juntament amb les propostes i desenvolupaments normatius i polítics més recents en la matèria. Tot l’anterior es realitza des d’una visió crítica i des de la perspectiva de la justícia climàtica.
El Calibán y la Bruja / Silvia Federici
NIKETCHE, una historia de poligamia / Paulina Chiziane
Una autora brillant que escriu sobre les tradicions de Moçambic; la radiografia territorial del país; els ritus d’iniciació, la màgia, els remeiers i les vides de les dones en funció del costum… I la poligàmia. Des del punt de vista de la dona, de les dones. També parla d’unió, de sororidad en uns altres temps i contextos, de resiliència. A més, de la mà dels seus protagonistes ens parla de sexe, d’erotisme i de feminitat (començant pel Niketche del títol, una dansa d’iniciació sexual femenina que es practica a les regions de Zambezia i Nanpula, en el nord del país, (entre l’ètnia macua), i que serveix per a la reafirmació de les joves). Ens acosta també als costums del sud, on les dones són molt més liberals i les relacions entre sexes més iguals. I ens parlar dels negocis que les dones són capaces de portar endavant, i de la guerra i de la influència de la religió… En fi, un ampli retrat del que és Moçambic avui que deixa cert sabor amarg, però que és imprescindible conèixer.
Recopilación de buenas prácticas norte-amazónicas en la gestión comunitaria del agua / Jacqueline Quezada, Lizeth Hinojosa, Albert Pérez i Mercè Fargas
A l’Equador, com en molts països llatinoamericans, els pagesos i pageses van ser privats del lliure accés a l’aigua durant dècades. Amb el pas del temps i amb l’embranzida de polítiques neoliberals al llarg del continent, l’aigua va passar de mans de grans latifundistes a les mans de grans empresaris i transnacionals, sent les organitzacions indígenes, socials i pageses els qui van sofrir la inequidad de l’accés a l’aigua. La lluita d’aquestes organitzacions per la democratització de l’accés a l’aigua al llarg del territori llatinoamericà passava, inevitablement, per afermar la gestió comunitària d’aquest bé natural, limitant la ingerència i intromissió del sector privat sota qualsevol modalitat. En la Amazonía equatoriana, on la cobertura dels serveis d’aigua es troba per sota de la mitjana nacional, la qualitat de l’aigua podria millorar-se i, a més, els impactes del canvi climàtic es comencen a notar, les organitzacions comunitàries intenten arribar a sectors on les institucions públiques no tenen presència i el dret humà a l’aigua no està garantit. Aquestes organitzacions aposten des de fa dècades per un model de gestió comunitària de l’aigua, dins de les seves possibilitats, amb un enfocament inclusiu i integral. En aquest context, el present llibre, editat per Enginyeria Sense Fronteres, descriu 10 casos de bones pràctiques de gestió comunitària de l’aigua, concretament a les províncies equatorianes de Orellana i Sucumbíos. Bones pràctiques que no es limiten a aconseguir que l’aigua arribi a les llars, sinó que inclouen accions comunitàries enfocades a una gestió integral i inclusiva.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una petita granota, junt la seva amiga Amana, una nena, emprenen un viatge sorprenent en endinsar-se a un atuell màgic. Durant l’aventura les dues amigues veuen com els animals de la selva estan sofrint escassetat d’aigua en bon estat per al seu dia a dia i inicien una sèrie d’accions per a recuperar i conservar l’aigua. Però… Per què es va deteriorar la qualitat de l’aigua? Què està afectant la quantitat d’aigua? Es pot viure sense aigua? Quin camí i aventures els ofereix poder recuperar l’aigua? Què poden fer per a conservar l’aigua? Aquestes són algunes de les reflexions que planteja aquest conte infantil que pretén aproximar d’una forma senzilla el canvi climàtic i els seus efectes sobre la naturalesa.
El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF.
Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.
Algunes característiques importants que has de conèixer si vols participar del PCR:
- No són experiències aïllades i puntuals, sinó que es vinculen directament amb els programes de cooperació per al desenvolupament d’ESF. Per tant el PCR té el compromís de participar com a voluntària a ESF un cop passada la seva estada a terreny.
- Si no es diu el contrari cada PCR haurà d’assumir el cost de les despeses derivades del viatge: bitllet de vol, assegurança (obligatòria), despeses de manutenció i allotjament.
- El PCR es compromet a participar del grup de voluntàries corresponent.
- El PCR es compromet a assistir a la formació que es programi abans de viatjar.
- El PCR es compromet a fer-se sòcia d’ESF abans de viatjar.
Aquestes són les convocatòries obertes en aquest moment. Si estàs interessada en més d’una, envia tants correus com places vulguis presentar-te:
El Salvador – “Defensa per una bona gestió dels sistemes comunitaris d’aigua pública a El Salvador” (en castellano)
Perú – “Teixint xarxes d’emprenedories socials i solidàries amb dones urbanes i rurals” (en castellano)
Moçambic – “Compostatge, Educació i Acció Ambiental: experiència pilot al Jardí Botànic Tunduru (Maputo)” (en castellano)
Equador – “Optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de Canvi Climàtic”
Data límit: 19 de març
Clàusula informativa:
T’informem que l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), responsable del tractament de les dades que ens facilitis, amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, tractem les dades de les persones candidates amb l’única finalitat de selecció de personal. Les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, rectificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment, i consultar informació sobre la nostra política de protecció de dades aquí.
Correus que envien el CV:
Entenem que al enviar-nos el teu CV, estàs conforme en que el guardem i t’informem de futures places que tinguem. Les teves dades seran guardades sota la responsabilitat de l’Associació catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), amb correu contacta@esf-cat.org i telèfon 933 022 753, les dades són tractades sota mesures de seguretat i no seran cedides a tercers. Pots fer ús del teu dret de consulta, cancel·lació, ratificació o supressió de les teves dades en qualsevol moment contactant-nos, i per més informació pots consultar sobre la nostra política de protecció de dades aquí
