Us presentem com cada any la memòria d’activitats de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia del que hem fet, pensat i provocat des de la nostra entitat durant el 2021. I un canvi de nom recent, que és també un canvi d’àmbit territorial amb el que volem ampliar la base social incorporant antics i nous companys de viatge d’arreu, i també obrir-nos les portes a nou finançament.

Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes i barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios i televisions. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem i que hem anat construint al llarg dels anys.

Amb l’amargor de tothom que durant dècades de dades, racionalitat i denúncia pública ho esperava, avui tenim un reconeixement social que l’emergència climàtica és aquí. I sabem com travessa totes les lluites i com condiciona tot allò pel que venim treballant des de fa 29 anys. Si com a societat global no fem res, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú. L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust.

El 2021 és l’any que comencem a sortir de l’enorme trasbals que ha estat la pandèmia de CoViD-19 i les lluites tornen a revifar. Hem viscut una aturada i a voltes un decreixement involuntaris que suggereixen, amb els millors ulls, que la voràgine anterior que ja torna té alternatives tant en el ritme de vida com en la manera d’enfrontar les nostres relacions i la construcció de societat. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Amb un record per aquells que ja no hi són, obrim els braços per continuar sumant i caminant plegats.

Junta directiva d’ESF

Descarrega aquí la memòria d’activitats

Vols col·laborar amb ESF per seguir endavant amb aquests projectes i d’altres?

Recorda que pots fer aportacions puntuals o fer-te soci/sòcia. A la nostra web trobareu tota la informació. Necessitem persones implicades com tu!

Associa’t

Justícia ambiental i crisi climàtica: els impactes als territoris i als cossos; lluites locals i resistències globals

Aquest article, escrit per Clara Esteve i Stephanie Ascencio d’Enginyeria Sense Fronteres, forma part del microcicle “Justícia ambiental i transicions ecosocials” del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Sense deixar de reconèixer que hi ha diverses maneres d’entendre la justícia ambiental, tant com a moviment com quant al concepte, nosaltres considerem que aquesta se sosté, almenys, sobre tres grans potes. En primer lloc, és la distribució equitativa dels beneficis derivats de l’accés als béns naturals. En segon lloc, la justícia ambiental implica el reconeixement i la participació efectiva de totes les persones —sense importar la seva raça, nacionalitat, origen, gènere o nivell d’ingressos— en les decisions relacionades amb temes ambientals, ja sigui sobre energia, canvi climàtic, aigua, biodiversitat, etc. En darrer lloc, la justícia ambiental comporta que, en cas de patir un perjudici ambiental, se’n reconegui el dany i s’hi apliqui correctament la normativa ambiental, per tal de garantir que es corregeixi aquesta vulneració.

1. Impactes sobre els territoris i els cossos

Sens dubte, l’emergència climàtica ens obliga a plantejar-nos una qüestió molt seriosa: la justícia ambiental. Seria un greu error passar per alt que, històricament, els privilegis polítics, econòmics i jurídics han generat nombroses jerarquies i dinàmiques d’exclusió socials. En efecte, una part del món s’ha beneficiat i enriquit de l’apropiació i el control dels béns naturals a costa de la submissió d’altres éssers vius humans i no humans. Al mateix temps, una part del planeta ha patit i està patint els impactes ambientals derivats de les activitats extractives i del canvi climàtic sense haver-hi contribuït. La justícia ambiental és, doncs, avui, un dels majors reptes que afronta la humanitat.

Al nostre entendre, alguns dels principals sistemes jeràrquics subjacents en la crisi ecològica i climàtica causants dels impactes ambientals diferenciats són l’heteropatriarcat, el capitalisme i el colonialisme. La concurrència d’aquests règims ha provocat que es desenvolupin relacions de poder entre el Nord i el Sud globals, però també a l’interior d’aquests. A més, aquesta situació de desigualtat s’ha aprofundit amb la introducció de polítiques neoliberals i l’arribada d’empreses transnacionals, majoritàriament provinents del Nord, als territoris del Sud. El seu objectiu és controlar béns naturals estratègics, com el petroli, el carbó, el gas, minerals, fusta o espècies en perill d’extinció, per maximitzar els seus rendiments econòmics.

Aquestes dinàmiques de control i apropiació dels béns naturals amb lògica extractivista transformen el territori des d’una perspectiva política, econòmica, ecològica, cultural i corporal (Ecologistas en Acción, 2018). En primer lloc, es genera un impacte econòmic, ja que, quan els projectes irrompen a les comunitats, sobretot als territoris rurals, es produeix una profunda transformació de les formes de producció i reproducció prèvies, així com la privatització de la terra. Així mateix, les economies locals es reorienten en funció de la presència central de l’empresa, sovint de manera precaritzada. Aquest procés és molt freqüent, tant als territoris del centre com de la perifèria global del capital.

D’altra banda, les activitats de les empreses, en molts casos transnacionals, comporten forts impactes socioecològics, que suposen un trencament dels cicles de reproducció de la vida: disminució de la biodiversitat, contaminació de l’aigua o de l’aire, dificultats d’accés als béns naturals, pèrdua de sobirania alimentària, empitjorament de la salut… Això suposa una sobrecàrrega de treball, especialment per a les dones, les quals, degut al seu rol de gènere socialment atribuït, solen assumir la responsabilitat principal d’abastir la família dels recursos per viure i de prendre les principals decisions de consum.

En tercer lloc, els conflictes ambientals tenen un impacte en la dimensió cultural. D’una banda, s’imposen noves formes de treballar per part de les companyies transnacionals. D’altra banda, l’arribada d’aquestes empreses als territoris comporta una forta masculinització i militarització dels territoris, ja que sovint hi arriben grans concentracions d’obrers, atrets per les expectatives de treball. Aquest fenomen entranya lògiques que contribueixen a perpetrar representacions socioculturals patriarcals, així com una clara divisió sexual del treball.

Això enllaça amb una darrera dimensió, la corporal. Les dinàmiques econòmiques que generen els projectes extractius introdueixen fenòmens com la prostitució forçada o el tràfic i l’explotació sexual i laboral, majoritàriament de dones. El cos esdevé, d’aquesta manera, una extensió més del territori sobre el qual es vol exercir un control absolut.

2. Connectant les lluites locals amb les resistències globals

Al llarg dels darrers anys, els moviments per la justícia ambiental i climàtica han permès visibilitzar les resistències tant localment com globalment. Moviments de base amb impacte global com Fridays for Future, Extinction Rebellion i Blockadia han fet una crida a la desobediència civil i a la mobilització política que respongui a la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, així com a l’augment de la justícia socioambiental.

També hi ha nombrosos exemples de resistències a escala local arreu del món. En especial, són conegudes les lluites pacífiques contra la mineria i les indústries extractives, la contaminació de l’aigua i l’explotació forestal, particularment a l’Amèrica Llatina i el Carib, així com al sud-est asiàtic i l’Àfrica Subsahariana. De fet, ja existeix un Atlas Global de Justícia Ambiental, on hi ha registrats tots els conflictes ambientals arreu del món (EJAtlas).

És per això que cal fer visibles les responsabilitats diferenciades i els diferents impactes socioambientals dels projectes extractivistes a què s’enfronten els diferents col·lectius i comunitats en aquesta transició ecològica. Sobretot, cal denunciar els abusos de les empreses transnacionals, per entendre la problemàtica des d’una visió global, i assumir o actuar sobre aquells conflictes ambientals que afecten també Europa i, particularment, Tarragona.

En aquest sentit, creiem que l’estratègia passa sobretot per la resistència comunitària i la creació de teixits locals associatius que permetin desenvolupar accions col·lectives capaces de transformar les condicions de dominació en espais de llibertat i determinació, a través de la lluita pacífica i la participació democràtica com a principis ètics bàsics. De fet, els impactes ambientals operen com a impulsors de l’acció col·lectiva i generen noves formes d’organització, consciència sobre el conflicte ambiental i, de retruc, sobre altres temàtiques rellevants, com els drets socials o la importància de la construcció d’identitats locals.

3. Experiències des d’Enginyeria Sense Fronteres: reptes i dificultats

Al grup Enginyeria Sense Fronteres-Tarragona treballem en cooperació i en xarxa amb l’objectiu de lluitar per la garantia d’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, a través de la visibilització i denúncia de la reproducció de desigualtats globals.

Al Nord, treballem amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), moviment social i de resistència local que ha contribuït a visibilitzar l’extractivisme global i les lluites del Sud, per poder entendre millor com funciona el model energètic global i les seves implicacions al Nord.

De fet, des de l’APE considerem la província de Tarragona un Sud en si mateix i una zona de sacrifici, atesa la gran quantitat de projectes extractivistes de caire energètic que hi ha al territori, així com la problemàtica socioambiental palpable en forma de contaminació atmosfèrica i pobresa energètica. L’aposta de l’APE és continuar teixint xarxes, no sols locals sinó també internacionals, i sumar-se a altres resistències que des de fa dècades existeixen en altres parts del planeta.

Com a part del nostre treball i la lluita local, hem elaborat diversos estudis que denuncien les injustícies ambientals a Tarragona i la pobresa energètica com una injustícia ambiental. A més, actualment estem preparant una investigació que té com a objectiu divulgar les implicacions socioambientals de projectes energètics a Tarragona, com ara els parcs eòlics, les línies de molt alta tensió (MAT) o l’hidrogen verd.

Al Sud, treballem amb les províncies d’Orellana i Sucumbíos (Equador), on l’aigua es gestiona de manera comunitària, per aconseguir que s’exerceixi el ple dret humà a l’aigua a través d’una gestió integral i inclusiva. El principal impacte ambiental que afecta l’Amazònia equatoriana és la contaminació de les aigües, deguda a les activitats extractives hidrocarburíferes, la falta de tractament de les aigües residuals, la desforestació, les activitats agropecuàries intensives i l’erosió dels sòls. Donem suport als beneficiaris i beneficiàries de les juntes d’aigua en la coordinació d’accions i aliances amb les institucions públiques, per optimitzar i enfortir el model de gestió de l’aigua en un context de canvi climàtic. Per això, els reptes actuals són la diagnosi dels sistemes hídrics, l’aixecament d’informació dels efectes del canvi climàtic, la recuperació de la identitat territorial, la implementació de plans de conservació i monitoratge, l’apoderament de les juntes d’aigua i, en especial, l’enfortiment de la participació de les dones en els espais de decisió. De totes aquestes qüestions en fem incidència al Nord, a través de tallers i elaboració de material educatiu i divulgatiu com ara els contes de l’Auka o l’estudi sobre canvi climàtic a la Província d’Orellana.

Referències:

• Ecologistas en Acción, (2018) “El IBEX 35 en guerra contra la vida. Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina. Un análisis ecofeminista”.
• Atlas Global de Justícia Ambiental.
• ESF (2018) “Injusticia ambiental en Tarragona Un análisis de conflictos y resistencias en el territorio”.
• Catàleg d’activitats de ESF.
• ESF (2020) “Estudio sobre el cambio climático en la Provincia de Orellana”.

Signen:

Stephanie V. Ascencio-Serrato. Membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica-Camp Tarragona (APE) i voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora Associada al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

Clara Esteve Jordà. Voluntària d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Investigadora predoctoral al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

Jornada energètica amb xerrada i taula rodona a Tarragona

El pròxim dissabte 28 de maig organitzem a Tarragona una jornada que inclourà la xerrada “Pobresa energètica i ecofeminisme. Perspectives del nord i el sud globals” i la Taula rodona “Energia i poder: els impactes ecosocials del model energètic”.

Xerrada

“Pobresa energètica i ecofeminisme. Perspectives del nord i el sud globals”

Taula rodona

“Energia i poder: els impactes ecosocials del model energètic”

Amb la participació de:

• Pepi Mellado, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica de Tarragona
• Clàudia Custodio, de la Campanya “No als Tractats de Comerç i Inversió”
• Anahí Urquiza, de la Universitat de Chile y la Coordinadora Red de Pobreza Energética (Xile)
• Mònica Pons-Hernández, del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

Informació i inscripcions:

• Dissabte 28 de maig de 2022
• De 12 a 14h
• Ateneu de Tarragona. Carrer de Sant Magí, 2, 43004 Tarragona
• Inscriu-te gratuïtament a: www.bit.ly/EnergiaTarragona

Oferta finalitzada | Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) 2022

(més…)

Pobresa energètica: perspectives ecofeministes des del Nord i Sud global

La pobresa energètica és un problema que afecta a tots els països del món, encara que de manera diferenciada, i amb majors impactes al Sud que al Nord global. Existeixen diversos factors que empenyen les famílies i persones cap a una situació de vulnerabilitat energètica, però la pobresa energètica és un problema estructural vinculat primordialment a un model energètic que resulta depredador de la vida humana i natural.

El present estudi té per objectiu analitzar, a través d’una mirada ecofeminista, el fenomen de la pobresa energètica al Nord i Sud global com una qüestió d’injustícia energètica que té el seu origen en l’actual model de desenvolupament, i particularment, energètic. L’anàlisi ecofeminista és necessari, ja que permet examinar aspectes que d’una altra manera poden ser invisibilitzats o infravalorats com, per exemple, les relacions entre el gènere, el medi ambient i el model energètic; les necessitats, desitjos i visions de cada gènere dins de la transició energètica; les implicacions de gènere en l’accés i ús dels serveis energètics; el paper i l’impacte en la naturalesa de les intervencions energètiques de caràcter extractives, entre altres. Aquesta mirada, a més, contribueix a replantejar els debats de solucions reduccionistes a avaluacions d’accions i responsabilitats entorn de la pobresa energètica. Així mateix, aquesta mirada permet criticar el model actual econòmic, social i energètic per identificar on sorgeix el conflicte entre la vida i el capital, com es produeixen les desigualtats i proposar solucions per a erradicar-les. Des d’una perspectiva global, aquesta és rellevant perquè visualitza aspectes comuns d’opressió, per a després identificar i comprendre a un nivell més específic o en realitats concretes quines són les lluites i les reivindicacions del moviment contra la pobresa energètica.

Per a aquesta anàlisi, comencem amb la conceptualització de la pobresa energètica al Nord i Sud global, és a dir, com és entesa, mesura i resolta. S’analitzen conceptes claus com el de vulnerabilitat, resiliència i capacitats en l’àmbit de l’energia, tots ells elements necessaris per a canviar algunes de les principals narratives en l’àmbit de la pobresa energètica. En el segon apartat, es pretén establir la relació entre el model de consum, d’extracció, de producció d’energia i les conseqüències i impactes en els territoris i en els cossos, visibilitzant qui està, d’una banda, al capdavant de l’explotació i, de l’altra, al capdavant de les lluites i resistències. Finalment, en el tercer apartat s’indentifiquen algunes de les contribucions del sud global al canvi d’enfocament en els assumptes energètics que proposa la societat civil a escala mundial, a través de la narrativa dels drets humans.

Descarrega l’estudi aquí (en castellà).

Oferta finalitzada |

CONTEXT DE LA DEMANDA 

ESF és una Organització No Governamental dedicada a la cooperació al Desenvolupament, que busca posar la tecnologia al servei del desenvolupament per construir una societat mundial justa i solidària.

A ESF promovem tant projectes i programes de desenvolupament al sud, com accions d’educació, sensibilització, investigació i incidència al Nord. Totes les nostres accions són possibles gràcies al treball del voluntariat, el suport de personal contractat i els ajuts que aporten socis, particulars, institucions i subvencions públiques.

ESF defensa la necessitat d’un canvi de model energètic que sigui respectuós amb el medi ambient i els drets humans i la necessitat de caminar cap a la sobirania energètica.

El grup de Tarragona d’ESF dona suport a projectes de cooperació i solidaritat internacional relacionats amb el dret humà a l’aigua, el canvi climàtic i la preservació del medi ambient a l’amazònia equatoriana. Igualment impulsa diversos projectes i iniciatives de defensa dels drets socials i ambientals a la província de Tarragona.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR 

La plaça d’auxiliar objecte de la present convocatòria comprèn les següents funcions:

• Tasques de coordinació i execució de les activitats programades (xerrades, cinefòrums, tallers, jornades, etc.)
• Dinamització del voluntariat i acollida del nou voluntariat.
• Representació d’ESF davant d’altres actors institucionals i no institucionals.
• Enllaç i coordinació amb les persones tècniques d’altres grups d’ESF.
• Seguiment administratiu i comptable bàsic relatiu a la formulació i d’execució dels projectes en coordinació amb les tècniques de referència.
• Cerca de finançament.
• Tasques de comunicació en xarxes socials.
• Realització de la memòria d’activitats.

• Dinamització, coordinació i seguiment dels assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa-Tarragona i tasques d’incidència política en matèria de pobresa energètica

PERFIL REQUERIT

• Experiència en gestió de projectes
• Experiència en moviments socials
• Afinitat amb els valors d’ESF
• Coneixements sobre temes ambientals i dret als serveis bàsics (energia i aigua).
• Persona dinàmica, resolutiva, autònoma i amb iniciativa.
• Excel·lents capacitats comunicatives orals i escrites, tant en castellà i català.
• Capacitat de lideratge i coordinació d’equips de treball diversos.
• Excel·lent ús del paquet office

Es valorarà :

• Experiència com a soci/a actiu/va d’ESF o organitzacions afins

• Coneixement de gestió web i xarxes socials.
• Estudis de grau superior

CONDICIONS DE L’OFERTA

• Jornada: 20 hores setmanals. (horari flexible)
• Lloc de treball: Tarragona 
• Data d’incorporació: Immediata (abril 2021)
• Durada: 10 mesos
• Retribució: 833,98 € bruts mensuals

CALENDARI DEL PROCÉS DE SELECCIÓ

Presentació de candidatures: fins el 28 de març

Entrevistes: entre 29 de març i 1 d’abril

Inici: 6 d’abril

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions a: organitzacio@esf-cat.org, indicant la referència: REF:2021/AUX-TGN

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE SOL·LICITUDS: 28 de març de 2021

INCORPORACIÓ: 6 d’abril de 2021

Descarrega la convocatòria

El dret humà a l’aigua, aterrant el debat a Tarragona

El passat divendres 26 de maç va tenir lloc l’acte de presentació de l’ESFera 29, amb títol “La defensa de la gestió pública i democràtica de l’aigua. Anàlisi i eines per el debat a Tarrgona”, realitzada per la Isabel Vilaseca Boixareu, investigadora de CICrA Justicia Ambiental i activista del grup de Tarragona d’ESF.

L’estudi, emmarcat en el projecte d’EPD, “Un accés universal i una gestió més justa de l’aigua i l’energia a Tarragona i el Sud Global”, té com a objectiu principal fer una radiografia de la situació mundial, estatal i catalana de las gestió pública de l’aigua i situar Tarragona en aquest context, amb la finalitat última d’oferir algunes eines que ajudin a encarar la discussió sobre el tema entre moviments socials i administracions públiques d’aquesta ciutat.

L’estudi aspira a assumir vàries funcions: ser alhora un mapa conceptes bàsics, una retrospectiva històrica, un recull d’experiències locals i globals i una caixa d’eines jurídiques. Atès que està escrit des de dins dels moviments socials en defensa la gestió pública i democràtica de l’aigua a Catalunya, opera també com anàlisi introspectiu, com a revisió crítica del recorregut traçat fins ara i com a identificació de possibles passes futures. Així mateix, a l’estudi predomina una clara intenció de promoure un intercanvi horitzontal d’experiències i coneixements entre el sud i el nord global, així com donar a conèixer a Tarragona els aprenentatges adquirits en el marc dels projectes relacionats amb el dret humà a l’aigua, que ESF duu a terme a l’Equador.

La presentació de l’estudi va anar precedida de la intervenció del Dante Maschio Gastelaars, en la qual, a mode de introducció a la temàtica, va presentar els resultats de l’ESFera 25, escrita per ell mateix i publicada al 2019, en la qual es fa una anàlisi crítica sobre l’ODS6 de Nacions Unides.

Descarrega aquí l’estudi

T’agradaria participar a ESF?

Si vols implicar-te en la lluita per garantir l’accés universal als serveis bàsics des d’una visió feminista i compromesa amb la justícia global i ambiental, tenim diferents grups que segur que t’interessen.

A través d’aquests vídeos us volem explicar les diferents maneres de participar i els diferents grups de voluntariat on pots formar part.

Parlem dels projectes de cooperació que desenvolupem a països del sud i de les campanyes d’incidència política en matèria d’aigua i energia en els que treballem actualment al nord.

Si vols implicar-te activament en aconseguir una societat més justa i igualitària i treballar per eliminar les causes estructurals de les desigualtats aquesta és la teva oportunitat!

I recorda, no cal ser enginyer o enginyera per participar a ESF!

GRUP AIGUA

Contacte: voluntariat.aigua@esf-cat.org

GRUP ENERGIA – EXTRACTIVES

Contacte: voluntariat.extractives@esf-cat.org

GRUP EL SALVADOR

Contacte: voluntariat.elsalvador@esf-cat.org

GRUP EQUADOR – TARRAGONA

Contacte:tarragona@esf-cat.org

GRUP MOÇAMBIC

Contacte: voluntariat.mozambique@esf-cat.org

GRUP PERÚ

Contacte: voluntariat.peru@esf-cat.org

Anima’t i participa!

El Joc de l’Aigua

El Joc de l’Aigua, és un joc dissenyat per ESF amb vàries comunitats rurals de Francisco d’Orellana (Equador). L’objectiu del taller i del joc és aprendre sobre els diversos usos de l’aigua i reflexionar sobre la importància de l’aigua a la nostra vida i com aquest bé tan valuós per l’ésser humà es pot veure amenaçat per la contaminació o el canvi climàtic.

El Joc de l’Aigua és un joc d’equips similar al “joc de l’oca”, adreçat a infants d’entre 7 i 12 anys i dissenyat preferiblement per jugar en un espai exterior. La duració del taller és d’entre 45 i 60 minuts i hi poden participar entre 10 i 30 infants. El joc consta d’una lona de 2×2 metres, que conté un circuit d’unes 30 caselles. Gràcies a “El joc de l’aigua” els infants es podran posar a la pell d’algú dels personatges del conte “Auka: la granota amazònica”, ja que a cada equip se li assigna una fitxa amb forma d’un dels personatges de l’Auka. El seu objectiu és arribar a la meta, avançant caselles a cada torn mitjançant un dau. A cada casella els equips han de resoldre enigmes i reptes sobre diversos temes com l’aigua, el canvi climàtic i la contaminació.

Descarrega’l aquí

Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua

Auka, una pequeña rana, junto su amiga Amana, una niña, emprenden un viaje sorprendente al adentrarse a una vasija mágica. Durante la aventura las dos amigas ven como los animales de la selva están sufriendo escasez de agua en buen estado para su día a día e inician una serie de acciones para recuperar y conservar el agua.

Pero… ¿Por qué se deterioró la calidad del agua? ¿Qué está afectando la cantidad de agua? ¿Se puede vivir sin agua? ¿Qué camino y aventuras les depara poder recuperar el agua? ¿Qué pueden hacer para conservar el agua?
Estas son algunas de las reflexiones que plantea este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres, y que pretende aproximar de una forma sencilla el CAMBIO CLIMÁTICO y sus efectos sobre la naturaleza.

descarga el cuento