El Joc de l’Aigua
El Joc de l’Aigua, és un joc dissenyat per ESF amb vàries comunitats rurals de Francisco d’Orellana (Equador). L’objectiu del taller i del joc és aprendre sobre els diversos usos de l’aigua i reflexionar sobre la importància de l’aigua a la nostra vida i com aquest bé tan valuós per l’ésser humà es pot veure amenaçat per la contaminació o el canvi climàtic.
El Joc de l’Aigua és un joc d’equips similar al “joc de l’oca”, adreçat a infants d’entre 7 i 12 anys i dissenyat preferiblement per jugar en un espai exterior. La duració del taller és d’entre 45 i 60 minuts i hi poden participar entre 10 i 30 infants. El joc consta d’una lona de 2×2 metres, que conté un circuit d’unes 30 caselles. Gràcies a “El joc de l’aigua” els infants es podran posar a la pell d’algú dels personatges del conte “Auka: la granota amazònica”, ja que a cada equip se li assigna una fitxa amb forma d’un dels personatges de l’Auka. El seu objectiu és arribar a la meta, avançant caselles a cada torn mitjançant un dau. A cada casella els equips han de resoldre enigmes i reptes sobre diversos temes com l’aigua, el canvi climàtic i la contaminació.
Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua
Auka, una pequeña rana, junto su amiga Amana, una niña, emprenden un viaje sorprendente al adentrarse a una vasija mágica. Durante la aventura las dos amigas ven como los animales de la selva están sufriendo escasez de agua en buen estado para su día a día e inician una serie de acciones para recuperar y conservar el agua.
Pero… ¿Por qué se deterioró la calidad del agua? ¿Qué está afectando la cantidad de agua? ¿Se puede vivir sin agua? ¿Qué camino y aventuras les depara poder recuperar el agua? ¿Qué pueden hacer para conservar el agua?
Estas son algunas de las reflexiones que plantea este cuento infantil, editado por Enginyeria Sense Fronteres, y que pretende aproximar de una forma sencilla el CAMBIO CLIMÁTICO y sus efectos sobre la naturaleza.
descarga el cuento
Presentació de l’estudi “La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre, aproximacions jurídiques per a la seva protecció”
Sense sediments, el Delta de l’Ebre desapareix, que podem fer per tal d’evitar-ho? Si voleu saber-ho, el dia 7 de febrer, juntament amb la Campanya pels Sediments, presentem l’estudi jurídic elaborat pel Ramon Nadal, la Clara Esteve Jordà i l’ Alejandra Durán, en el que aprofundirem sobre la regressió, subsidència i salinització que pateix la Conca de l’Ebre per la falta de sediments i les propostes per protegir-los.
? 07 de febrer
⏰ 18:00 h
? Biblioteca Sebastià Juan Arbó Amposta
Nou estudi: La gestió dels sediments a la Conca de l’Ebre
El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental, i avui dia ningú posa en dubte que s’ha convertit en una de les regions més emblemàtiques del nostre país.
Aquest estudi té per objecte l’anàlisi de la gestió dels sediments al Delta de l’Ebre, des d’una perspectiva jurídica. S’hi expliquen les principals característiques ambientals, socials i econòmiques que configuren aquesta regió, per endinsar-se posteriorment en la problemàtica de la regressió del Delta de l’Ebre.
L’estudi pretén fer una aproximació jurídica per a la protecció del Delta, ja que queda palès que una gestió inadequada dels sediments por repercutir negativament, no només en el propi riu Ebre, sinó també en la resta d’ecosistemes que l’envolten. S’ha investigat sobre les diferents normatives (europea, estatal, autonòmica i regional) que regulen aquesta temàtica, per veure quines vies de protecció hi trobem actualment.
Però sembla que la legislació no és suficient. També s’han volgut recopilar algunes de les iniciatives i experiències que han sorgit recentment per a protegir els ecosistemes deltaics, tant al Sud com al Nord global. Així, per exemple, l’estudi destaca la importància de teixir aliances amb altres xarxes amb presència a Catalunya, els aprenentatges del estudis realitzats a la Província d’Orellana, a l’Equador, o més recentment, la iniciativa regional per tal de gestionar els sediments al Delta del riu Danubi des d’una perspectiva de conca.
Aquest estudi alerta sobre els efectes dels impactes socials i ambientals a la Conca de l’Ebre i posa en valor i a debat algunes propostes i perspectives sorgides arreu del món amb mires de protegir els ecosistemes deltaics.
Convocatòria per cobrir una beca de suport administratiu a Tarragona
Funcions a desenvolupar
• Enllaç entre la Seu de Barcelona i la de Tarragona
• Atenció al públic. Garantir un temps suficient d’atenció al públic al despatx d’ESF Tarragona.
• Suport a projecte i campanyes, tant pel que fa a formulacions, com a seguiment de les activitats i justificacions. Coordinació amb el Tècnic de Projectes de l’entitat pel
desenvolupament d’aquestes tasques.
• Presentació de documentació. Gestions de logística de suport al grup d’ESF Tarragona (presentació de convocatòries, anar a buscar papers administratius, Hisenda, SS, etc..). L’horari d’aquestes gestions cal realitzar-ho en matins.
• Recollida d’informació i arxivar o distribuir. Recopilar la informació que arriba a l’associació, classificar-la i distribuir-la o guardar-la.
• Elaboració de trameses de correu. Elaborar les trameses de correu de comunicació de l’associació per correu ordinari i per correu electrònic.
• Control de la base de dades de socis i voluntaris. Controlar la informació introduïda dels socis del grup de Territorial , així com incorporar de nova.
• Fons documental d’ESF i preparació de la documentació d’ESF. Recollir material fotogràfic i l’agenda d’activitats de l’associació, el recull de premsa de l’associació. Suport a l’elaboració dels documents propis d’ESF (Memòria, PA, Dossier, Tríptics).
• Presència a les reunions de Grup .
• Logística d’activitats. Organitzar la logística dels punts principals de l’associació, reservar i trobar aula, projector o altre material per a realitzar les activitats.
• Comptabilitat d’ESF. Donar suport al grup de finances d’ESF pel que fa a termes del Grup de TERRITORIAL, o voluntaris d’aquest.
• Suport puntual a altres tasques de Secretaria. Agenda externa, contactar premsa, memòries generals, etc.
Perfil demanat
El lloc requereix una persona motivada per al treball administratiu, amb gran disponibilitat i flexibilitat i amb perspectiva de continuïtat a un curs acadèmic vista.
• Matriculat a la universitat
• Sensibilitat, formació i/o experiència en temes de Cooperació i Desenvolupament.
• Coneixements d’Ofimàtica
• Capacitat per treballar en equip i iniciativa. Persona motivada i amb coneixement en gestió i coordinació d’equips de treball i voluntariat.
• Bon ús del català i castellà.
Tota la informació de la convocatòria.
Las persones interessades poden enviar el CV i una carta de motivacions a l’adreça electrònica tarragona@esf-cat.org, tot indicant al Tema del missatge: “REF: Beca Tarragona 2019”.
Data límit 25 d’agost
En el presente estudio se analizan algunos de los conflictos ambientales más relevantes que han tenido lugar en la provincia de Tarragona con el triple objetivo de: documentar desde sus orígenes una serie de conflictos ambientales relevantes (por su impacto, duración, magnitud, grado de oposición); ayudar a alzar la voz de las entidades protagonistas de estos conflictos; y, finalmente, recopilar, analizar y valorar las acciones de resistencia frente a estos proyectos.
La selección de los casos analizados atiende a su vinculación con la idea de justicia ambiental expuesta. Son casos cuyas repercusiones van más allá de la provincia de Tarragona, es decir, aunque los impactos se localizan principalmente en el territorio tarraconense, los supuestos beneficios se expanden más allá. Se trata de casos que responden, justamente, a desequilibrios distributivos en los flujos de materia y energía. Por este motivo, analizamos los siguientes casos: el pantano de Flix, el complejo petroquímico, las centrales nucleares activas, el proyecto de almacenamiento de gas Castor, la cantera Lemar en l’Argentera y el caso de BCN World, ahora Hard Rock Hotel y Casino de Tarragona.
Estos conflictos ecológico-distributivos comparten una serie de características pero surgen en momentos diferentes de la historia e involucran a distintos actores sociales (empresas nacionales y multinacionales, ONG, academia, campesinos, etc.).
El estudio se divide en tres grandes bloques, el primero, formado por la presente introducción sirve como contextualización general. A continuación se analizan los seis casos seleccionados y, para concluir, en el apartado de reflexiones finales se analiza las tendencias observadas en los conflictos y se realiza una valoración de las estrategias de lucha articuladas por las entidades.
El análisis de cada caso se estructura en cuatro subapartados, adaptados a la realidad de cada conflicto. En el primero se recopila información general, especialmente sobre los hechos más relevantes y actores implicados. En el segundo subapartado se profundiza en las acciones institucionales de incidencia y control político que se han llevado a cabo. En el tercero se analizan las acciones desarrolladas ante organismos jurisdiccionales o cuasijurisdiccionales. Finalmente, en el cuarto subapartado se estudian otras estrategias de incidencia política no institucionales, como campañas, manifestaciones o juicios populares.
A pesar de que el presente estudio aborda unos casos específicos, somos conscientes de que en el territorio se localizan otros conflictos ambientales, como el caso de la Bulladera, los problemas de agua del Riu Siurana, la falta de sedimentos en el río Ebro, la invasión de especies exóticas, como el caracol manzana, etc. La sobreabundancia de ejemplos refuerza la idea de injusticia ambiental en el territorio.
La investigación está dirigida al público en general, especialmente a las personas o grupos activistas involucrados en conflictos ambientales. También se espera que el estudio resulte de utilidad para otras entidades a la hora de planear y valorar sus propias estrategias de resistencia ante otros proyectos.
Presentació de l’informe “Injusticia ambiental en Tarragona: Un análisis de conflictos y resistencias en el territorio”
El grup de voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres Tarragona (ESF), amb la col·laboració de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de Dret Ambiental de Tarragona (AAEDAT URV) presentarà l’informe “INJUSTICIA AMBIENTAL EN TARRAGONA: UN ANÁLISIS DE CONFLICTOS Y RESISTENCIAS EN EL TERRITORIO“. En aquesta sessió, dues de les tres autores de l’informe, Isabel Vilaseca i Alejandra Durán, ens aproparan les conclusions.
A més, s’acompanyarà la presentació amb la projecció del documental “Un país dempeus” de Mariela Acja i Jordi Oriala.
L’acte clourà amb un espai de diàleg i discussió sobre les conclusions presentades, en el qual s’engresca especialment poder comptar amb la presència i participació de les entitats que heu estat involucrades als conflictes analitzats.
L’acte se celebrarà el divendres 30 de novembre a la Sala de Juntes del Campus Catalunya (18.30 h).
Per aquest motiu, us convidem emfàticament a assistir-hi!
Facebook: https://www.facebook.com/events/799950033682311/
En aquesta sessió, organitzada pel grup Tarragona d’ESF amb la col·laboració de AAEDAT, es projectarà el documental que trenca el tabú sobre la violència sexual i l’avortament clandestí a l’Equador “LAS MUJERES DECIDEN”.
La projecció del documental s’emmarca en les activitats de commemoració del 25 de novembre, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona” i tindrem l’honor de comptar amb la presència de la directora del documental, Xiana Yago.
Xiana Yago es llicencià en medicina a Barcelona i en 2009 es muda a Berlín, on treballa a temps parcial com a metgessa i com a ajudant de direcció. En el 2012 va realitzar un Màster en Guió per a Cinema i TV a la Universitat Carlos III a Madrid.
El seu llargmetratge “Las mujeres deciden” ha estat premiat amb el fons de producció documental (2013) i de distribució (2016) del Consell Nacional de Cinema de l’Equador. A més, ha rebut el guardó al Millor Documental Internacional a Telling Tales Festival de Manchester (2017) i al Millor Muntatge en el Wales International Documentary Festival (2017), i va ser l’únic documental equatorià preseleccionat als premis Fènix de cinema iberoamericà (2017).
Dilluns 26 de novembre a les 19:00 h a la sala de Vistes de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona!
Per aquests motius i per molts d’altres que puguis trobar-hi, us hi esperem.
Continuem amb el cicle de Jornades “La revolució dels béns comuns: enfortint el control popular del territori a Tarragona”!
En aquesta sessió, organitzada pel grup Tarragona d’ESF amb la col·laboració de AAEDAT, la tercera dins el cicle de quatre jornades, posarem èmfasis en l’energia elèctrica i més en concret en els models alternatius de gestió d’aquest sector que ja són una realitat factible en un món, l’energètic, dominat per oligopoli que vulnera drets constantment i obstaculitza el camí cap a una transició energètica ambiental i socialment justa.
Contarem amb la presència d’organitzacions que estan encapçalant projectes innovadors per a la gestió de la generació i comercialització d’electricitat elèctrica i també ens aportaran informació sobre els conflictes que trobem en el món de la generació.
Contarem amb la presència del Xavier Prats, soci de Som Energia, enginyer en Organització Industrial i Tècnic Industrial, qui ha treballat el tema de les renovables i l’eficiència energètica des de 1989 en el sector eòlic i fotovoltaic; ha treballat també en enginyeria i consultoria per a sectors energètics i per a l’administració, en temes de pobresa energètica; i actualment treballa en consultoria i enginyeria, i en sistemes d’eficiència i renovables aplicats a aplicacions especials com les propulsions elèctriques d’embarcacions.
També contarem amb la presència de l’Arnau Piqué, politòleg especialitzat en conflictes armats, membre d’Enginyeria Sense Fronteres i membre també de la Xarxa per la sobirania energètica, Plataforma que ha redactat l’informe Recuperant el control de l’energia i que ens presentaran com a alternativa per enfortir el control popular sobre un bé com l’energia.
Aquestes jornades pretenen ser espais de proposta d’alternatives a la gestió actual dels béns comuns, béns que considerem que han de tenir un major control popular, democràtic i que, lamentablement, en aquests moments, no és així. Considerem important l’apoderament dels assistents a les jornades i la sensibilització de la gent de la província, afectada en molts llocs per conflictes en la gestió dels béns comuns.
Dimarts 30 d’Octubre a les 18:30h a la sala de Vistes de la Universitat Rovira i Virgili!
Per aquests motius i per molts d’altres que puguis trobar-hi , us hi esperem!
Continuem amb el cicle de Jornades “La revolució dels béns comuns: enfortint el control popular del territori a Tarragona”! el pròxim dimecres 20 de juny a les 18.00 h a la Sala de Vistes de la Universitat Rovira i Virgili!
En aquesta segona sessió, organitzada pel grup Tarragona d’ESF en col·laboració amb Aaedat URV, centrarem la nostra mirada en què passa amb la gestió de l’aigua a la Província de Tarragona, veient dos dels processos de democratització més importants que recentment s’estan donant a Barcelona.
Comptarem amb la presència de diferents moviments socials i iniciatives populars de gestió de l’aigua per tal d’intercanviar idees i experiències, teoria i pràctica, sobre l’aigua com a dret humà, com a bé natural, o fins i tot, com a subjecte de drets.
Amb la participació del Dante Maschio, membre d’ESF i d’Aigua és Vida, del Juan Martínez, membre de la Taula de l’aigua de Terrassa, així com del Daniel Pi, enginyer coneixedor del context de la gestió de l’aigua a Tarragona. Esperem que aquest sigui un espai on participin diferents moviments socials, de manera que es puguin intercanviar idees i experiències, teoria i pràctica, sobre l’aigua com a dret humà, com a recurs natural, o fins i tot, com a dret de la naturalesa.
Enllaçant amb la temàtica de les jornades de l’any passat en què vam analitzar diferents conflictes ambientals i moviments socials de resistència a la província de Tarragona, aquest any volem crear un espai en què participaran persones de l’àmbit acadèmic i dels moviments socials, per tal d’intercanviar idees i experiències, teoria i pràctica, sobre els béns comuns i les diferents formes possibles de gestionar-los, en tant que paradigma alternatiu a la mercantilització capitalista de la naturalesa que pot ajudar-nos a enfortir el control popular del territori a les comarques tarragonines.
Considerem fonamental conèixer la important feina que diàriament porten a terme diverses plataformes i col·lectius de persones en defensa del medi ambient. La majoria de les propostes que sorgeixen en aquest context són una clara aposta per una gestió diferent dels recursos o béns i, en aquest sentit, representen una amenaça al poder corporatiu capitalista.
Us hi esperem!
